Quan aparegu iaquesta publicaciója s'hauran celebratl e s e l e c c i o n smunicipals i s'hauràtancat un períodede quatre anys degestió dels enslocals.

És, doncs, un bonmoment per mirarenrere i recordarl'esforç que totshem fet, per sentir-nos contents delsbons resu l ta tsasso l i t s i pe resperonar-nos as u p e r a r l e smancances queencara patim.

Vull fer esment en primer lloc del sector industrial, que continuaesforçant-se a reduir els volums d'aigües residuals i les emissions decontaminants. És de destacar com, en un període en què han crescutla implantació i la producció industrial, s'han mantingut els volumsd'aigües residuals i s'han reduït les càrregues contaminants d'origenindustrial que rebem a les nostres depuradores.

El sector públic també ha fet el seu esforç en tot allò referent a lesinfraestructures de sanejament. S'ha millorat l'estat i el mantenimentdel clavegueram a disset municipis de la conca. S'han construït mésde cinquanta quilòmetres de col·lectors, amb vuit estacions debombament d'aigües residuals. S'han posat en servei les obresd'ampliació amb tractament biològic a les depuradores de la Garriga,Montornès i la Llagosta, i s'han depurat cada any més de trenta-cincmilions de metres cúbics d'aigües residuals, que fa cinc anys anavenals rius només parcialment tractades.

En allò referent a la millora del paisatge i del medi fluvial, s'ha iniciatel Programa de conservació i neteja de lleres, amb l'objecte de reduirla massa arbustiva, tot potenciant les espècies pròpies de ribera, denetejar els arrossegaments i les runes i deixalles que s'aboquen a lesvores del riu i de millorar les condicions hidràuliques de desguàs. Almateix temps, els nostres ajuntaments han acabat importants actuacionsde recuperació ambiental i social dels espais fluvials, com les fetes ales lleres del riu Congost a Granollers o del riu Besòs a Montcada,Santa Coloma i Barcelona.

EDITORIAL

Amb la col.laboració de:

Riu Ripoll • Riera de Caldes • Riu Tenes • Riu Congost • Riu Mogent

BUTLLETÍ D´INFORMACIÓ DE LA CONCA 2003 Nº7Consorci per a la Defensade la Conca del Riu BesòsEdita: Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs - Disseny gràfic i maquetació: Estudi Calvet - Impressió Rotographik - D.L.B-22853-97 - Tirada: 230.000 exemplars - Distribució gratuïta - © del Consorci. Es permet l´us dels textos citant la procedència.

INFILCO ESPAÑOLA,S.A. TRATAMIENTO DEL AGUA

RELACIÓ D'ENS CONSORCIATS1. AJUNTAMENT D'AIGUAFREDA2. AJUNTAMENT DE BADALONA3. AJUNTAMENT DE BALENYÀ4. AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS5. AJUNTAMENT DE BARCELONA6. AJUNTAMENT DE BIGUES I RIELLS7. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI8. AJUNTAMENT DE CANOVELLES9. AJUNTAMENT DE CÀNOVES-SAMALÚS10. AJUNTAMENT DE CARDEDEU11. AJUNTAMENT DE CASTELLCIR12. AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL13. AJUNTAMENT DE CENTELLES14. AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS15. AJUNTAMENT DE FIGARÓ-MONTMANY16. AJUNTAMENT DE GRANOLLERS17. AJUNTAMENT DE LA GARRIGA18. AJUNTAMENT DE LA LLAGOSTA19. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS20. AJUNTAMENT DE L'AMETLLA DEL VALLÈS21. AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS22. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT23. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ DE VALL24. AJUNTAMENT DE LLINARS DEL VALLÈS25. AJUNTAMENT DE MARTORELLES26. AJUNTAMENT DE MATADEPERA27. AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS28. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC29. AJUNTAMENT DE MONTMELÓ30. AJUNTAMENT DE MONTORNÈS DEL VALLÈS31. AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS32. AJUNTAMENT DE PARETS DEL VALLÈS33. AJUNTAMENT DE POLINYÀ34. AJUNTAMENT DE RIPOLLET35. AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS36. AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR37. AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES38. AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES39. AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE CENTELLES40. AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR41. AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE SAFAJA42. AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS43. AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET44. AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA45. AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE MARTORELLES46. AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA47. AJUNTAMENT DE SENTMENAT48. AJUNTAMENT DE TAGAMANENT49. AJUNTAMENT DE VALLROMANES50. AJUNTAMENT DE VILANOVA DEL VALLÈS51. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL52. DIPUTACIÓ DE BARCELONA53. ENTITAT METROPOLITANA DE SERVEIS HIDRÀULICS

I TRACTAMENT DE RESIDUS

ASSEAR

DRENATGES URBANS DEL BESÒS, S.L.

SoreaAmb el suport de:

Tampoc hem oblidat l'educació ambiental i la participació social, ques'han canalitzat a través del programa "Apropa't al Besòs", en quèhi participen cinc mil escolars cada any, i del "Projecte rius" que comptaamb més de cent grups constituïts per al seguiment de la qualitatecològica dels rius i les rieres de la nostra conca.

L'esforç de tothom ha estat important i els resultats comencen a serevidents. Tenim unes aigües netes a tota la conca, que en molteszones de les capçaleres i trams mitjans dels rius també són aigüesvives, a on podem trobar tota una cadena d'éssers vius, des d'espècies microscòpiques fins a vertebrats com les granotes, els peixosi les aus, passant per espècies intermèdies com els macroinvertebratso els insectes.

Una altra consecució emblemàtica ha estat la recuperació per al'abastament d'aigua potable de pous de l'aqüífer del delta del Besòs,abandonats fa vint anys pels greus problemes de contaminació quellavors patien.

Tot i ser importants aqueixos resultats, m'atreveixo a afirmar que elmillor que hem aconseguit aquests darrers anys ha estat el canvi depercepció que vers els rius han tingut els ciutadans. Els rius han passatde ser uns àmbits bruts, marginats i rebutjats a ser uns espais valoratssocialment i apreciats ecològicament, als quals els ciutadans s' apropenper gaudir d'un ambient ecològicament ric i divers encara en vies derecuperació.

Malgrat que ens trobem en una dinàmica de millora, no ens podempermetre els triomfalismes i hem de ser conscients de les moltesmancances que encara patim i també hem de preveure els perills amb què ens trobarem. Les unes i els altres ens marquen les pautesd'actuació futura, que han de passar per progressar en la millora deles xarxes de clavegueram de poblacions i polígons industrials; per laconstrucció de noves depuradores a Sant Antoni de Vilamajor, Cànovesi la Roca; per l'ampliació amb tractament terciari a les depuradoresGranollers, Montornès i la Llagosta; per la construcció d'un col·lectorfins a mar per a les aigües residuals salobres de procedència industrial;per millorar les lleres i incrementar el bosc de ribera; per compensarels impactes de la futura línia d'alta velocitat; per evitar la possibleautovia del marge esquerre dels rius Mogent i Besòs; per desenvoluparun urbanisme que respecti les zones inundables i naturalitzi els espaisfluvials; per...; per...; per...

És evident que encara ens queda molt per fer. Però, conscient quel'esforç no s'ha acabat, vull encoratjar-vos i fer-vos arribar el meuconvenciment que si som capaços de continuar sumant voluntats:entre tots ho aconseguirem!

Manuel Ramal i MataPresident del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs

Els trams de riu més degradats, i que han perdut els boscos de ribera,són els cursos mig i baix, on hi ha les grans poblacions i la majoria depolígons industrials. Una gran part de la conca del riu Besòs es trobaen aquestes condicions. La Fundació Natura ha iniciat una líniad'implicació del món empresarial en la restauració dels boscos deribera que compta amb la complicitat de les administracions locals iambiental, i que ha d'involucrar el màxim nombre d'actors. Esperemque ara puguem estendre el treball iniciatal Ter i al Foix en aquest riu que tant honecessita, en col·laboració amb elConsorci per a la Defensa de la Concadel Besòs.

Francesc GiróBiòleg. Director de la Fundació NaturaMarç 2003

LA CONSERVACIÓI RESTAURACIÓDELS BOSCOS DE RIBERA

Hasta principios de los años setenta, la explotación de recursosnaturales se hacía sin ninguna concienciación de los problemasambientales. Esta falta de sensibilidad se extendió también hasta losríos, los lagos y los mares que eran considerados como una amenazapotencial sobre nuestro espacio vital. La construcción de obrashidráulicas (presas, canales y azudes de hormigón), ha transformadolos cursos de los ríos intentando controlar eventuales subidas de nivel.Los beneficios esperados de las presas, centrales hidráulicas y nuevosterrenos para la urbanización de los pueblos afectados por ellas, eranotro factor importante en este proceso.

En los últimos años la imagen y la postura adoptada hacia el mediofluvial ha cambiado significativamente. La planificación hidrológica,técnica y la acción política han llegado a la conclusión de que las obrashidráulicas citadas no son un medio para impedir grandes inundaciones.Estos problemas han sido tratados en estudios científicos, los cualesponen en duda la sostenibilidad económica y ecológica de estasintervenciones.

El resultado parece paradójico: Lo que se intentó controlar y reprimirduramente durante varias décadas, es hoy en día, bajo el techo de lasllamadas "actividades de restauración" objeto de un enorme esfuerzode renaturalización, es decir el intento de devolver estas áreas a susestados iniciales.

Este proceso ha sido fomentado por la creciente concienciaciónecológica en la población. No obstante, el empuje decisivo para generarestas restauraciones por parte de la población tiene raíces mucho másemotivas. Eran los sentimientos de belleza, de orgullo por el patrimonioy de alianza: Es atractivo tener su hogar junto a un eje de vida comoson los ríos, poder pasear por la orilla, en fin, estar en contacto físicocon el agua. El éxito del proyecto urbanístico "Leben am Fluss" (Vivircon el río) que se ha efectuado en Frankfurt/ Alemania es solo unejemplo para ilustrar aquello.

EN EL FLUJO DE LAS CULTURASLa influencia de la educación ambiental sobre la participaciónciudadana en el ámbito de la ecología de ríos.

Los conocimientos científicos de estos nuevos procesos tienen queser divulgados a un publico más amplio de forma tal que se involucrengrupos de personas no conscientes de esta problemática por no viviren las proximidades de un río y que puedan comprender el porqué delas acciones de restauración sobre las obras hidráulicas que se hanconstruido hace 30 años. Solo si conseguimos comprensión yaceptación, el proceso de restauración puede ser ejecutable de unaforma sostenible.

Conjuntamente a las campañas convencionales de informaciónambiental, los niños y adolescentes forman el público objetivo másinteresante para la educación y la sensibilización. En general son mas"abiertos" hacia estos temas y pueden actuar de multiplicadores enel seno de la familia, entre amigos y otros ámbitos.

Estas estrategias son en muchos casos, bastante mas eficientes quecampañas con presupuestos elevados.

Para contactar a la mayor franja de edad de estos colectivos, se handesarrollado en Hessen los siguientes proyectos: El "Wassertheater"(teatro de agua) es un espectáculo de títeres que realizó más de 1300actuaciones en jardines infantiles. Los "Bachspione" (Espías de río) ylos "Bachpatenschaften" (Apadrinamiento de ríos) se crearon encolaboración con escuelas de primaria y secundaria, donde los jóvenesaprenden de forma lúdica las responsabilidades en la gestión de lossistemas fluviales; lo que todos nosotros deberíamos experimentar.

Estos proyectos observados a nivel local y regional producen un ciertooptimismo. Desgraciadamente, desde que hemos visto lasconsecuencias de las últimas inundaciones en Europa y el mundo,y tras las catástrofes ecológicas causadas por accidentes (Sandoz/Rhin, Danube, Prestige), nos hemos dado cuenta de que estamosafrontando problemas transfronterizos. La protección del agua al igualque la protección del clima necesita un punto de vista global paraoperar de manera efectiva.

Un instrumento importante en Europa en ese ámbito es la DirectivaMarco de Aguas de la Unión Europea (UE). Entre otras cosas regulala restauración de cada sistema fluvial dentro de la UE. Pero no deberíanser únicamente los efectos de catástrofes ni la legislación las que nosincitasen a actuar. Dentro de los países industrializados estamosencarando una idéntica problemática hidrológica. Incrementar el diálogoy el intercambio de experiencias haría innecesario "reinventar la rueda"en cada región. Soluciones que ya existen en otros lugares puedenser aplicadas en otro. Igualmente algunos aspectos de la educaciónambiental pueden ser acopladas a las condiciones específicas,encontradas en otra región.

De Jordi Modolell(Centro de Protección de la Naturaleza/Hesse@mail:intercambio2004@gmx.net)

Catalunya es caracteritza per la diversitat de comunitats fluvials que s'hitroben. La degradació dels nostres rius, però, fa que aquesta grandiversitat no es pugui desenvolupar plenament. Per causes molt diverses,els boscos de ribera es troben entre els ambients naturals més amenaçatsdel país. Tot i això, cal tenir present la gran capacitat de recuperaciód'aquests boscos que, combinada amb la titularitat pública dels terrenysi l'interès que desperten els nostres rius i les seves riberes, fan queesdevinguin espais ideals a restaurar. En aquest sentit, la FundacióNatura ha executat algunes actuacions i és a punt d'iniciar-ne de noves,sempre amb la implicació de les administracions locals, les organitzacionsambientals i les empreses situades prop dels rius.

Els principals problemes que afecten els boscos de ribera són l'alteraciódel règim hídric (derivada de les preses, rescloses i captacions d'aigua),la modificació i l'eliminació directa de la vegetació i l'alteració de lamorfologia dels rius (que han vist modificats els seus marges per lescanalitzacions). Aquests boscos s'han eliminat per guanyar terreny alriu o per substituir-los per plantacions de pollancres i plàtans. Unproblema afegit és la proliferació d'espècies exòtiques com la canya,la robínia, i l'ailant, que competeixen directament amb la flora autòctona.

Idealment, la restauració d'un bosc de ribera hauria d'anar precedidad'una millora de la qualitat de l'aigua, preferiblement, mitjançant lautilització d'aiguamolls construïts. També és fonamental la restauraciódel règim hídric i la recuperació de la morfologia del riu, eliminantcanalitzacions i eixamplant-los fins que trobin l'espai que veritablementnecessiten quan hi ha avingudes extraordinàries. Si un riu és prouample, la presència del bosc de ribera no és incompatible amb la sevafunció de drenatge.

La majoria de les plantacions dels boscos de ribera es concentren forade la llera. Els principals condicionants d'aquest tipus de plantacions

són: la capacitat hidràulica dels rius, la presènciade ponts mal dissenyats i el mateix règim delsrius.

Els principals projectes de conservació irestauració de boscos de ribera de la FundacióNatura són:

• Restauració a la riera de les Carboneres ial riu Ter al seu pas per Ripoll S'han eliminatels impactes derivats de la construcció d'unpolígon industrial, i s'ha condicionat un itinerarinaturalístic adaptat per a invidents. El projecteha comptat amb el suport de Malles del Ripollèsi la Fundació Escola del Treball del Ripollès,l'Ajuntament de Ripoll, la Diputació de Gironai el Centre Joan Amades de l'ONCE.

• Restauració d'un tram del riu Ter a Celrà Ha consistit en el condicionamentd'un itinerari naturalístic, adaptat per a invidents. El projecte ha estatfinançat per l'empresa EQ Esteve i ha comptat amb el suport del'Ajuntament de Celrà i l 'Agència Catalana de l'Aigua.

• Restauració d'un tram del riu Foix a Santa Margarida i els Monjos,S'ha construït un itinerari per a vianants i bicicletes arran del riu. Ambel suport de l'empresa Uniland Cementera, l'Ajuntament i la Diputacióde Barcelona.

En els propers anys, veurem com la restauració d'ambients fluvialsguanya importància al nostre país i cada cop hi ha més recursosdisponibles per a la seva restauració. La pressió de l'opinió pública,cansada de veure canals en lloc de rius, serà clau per fer evolucionarla concepció de riu que ara mateix encara tenen algunes persones iorganitzacions. La definició clara i l'ús de criteris ambientals perseleccionar i restaurar espais fluvials serà decisiva per garantir el rigorcientífic i tècnic, i el seu èxit.

Restauración realizada a través del proyecto Vivir con el rio, en Frankfurt/Alemania

Restauració al Riu Ripoll

La retirada de runes i andròmines és el segon del objectius d'aquestprograma de conservació i neteges. Els rius han estat i són unsabocadors de tot tipus de materials, des de cotxes fins a papers, lagamma és molt extensa però caldria incidir en uns tipus d'abocamentsque es repeteixen amb molta freqüència:

Un primer grup són els de pneumàtics i para-xocs, quees troben al llarg de tota la conca. Aquests materials estannormalment agrupats i en el llocs més inversemblants,soterrats, en els marges, apilats etc.

Un segon grup el conformen les restes de material deconstrucció com runes, vidres, portes, pots de pintures,així com mobiliari, que configuren un altre bloc de deixallesque per desgràcia es repeteix amb gran assiduïtat.

La posada en marxa de les deixalleries ha ajudat a disminuir la quantitatde deixalles trobades en els nostres rius, però no han desaparegutdel tot i encara avui s'observen algunes actituds incíviques d'algunesempreses i ciutadans.

Un dels altres objectius que s'està aconseguint és la localització deproblemàtiques en les nostres lleres com el reblert amb runes, faltade connexionat d'alguns claveguerams, construccions il·legals,barraques etc. Aquest Consorci té previst un programa de neteges iconservació a quatre anys, com una de les accions per recuperar leslleres de la conca. Aquest primer programa ha d'anar seguit d' unsegon en què les actuacions han de tenir un caire de mantenimentde la vegetació dels entorns fluvials.

L'objectiu d'aquest programa de conservació i neteges de lleres ésde recuperar l'entorn, propiciar l'acostament de la ciutadania al riu ique aquest riu sigui un dels patrimonis naturals del nostre entorn.

És en aquest apartat a on la ciutadania té més a dir, evitant elsabocaments incontrolats en la llera del riu, utilitzant els serveis municipals,les deixalleries i alhora denunciant els comportaments incívics que esdetectin.

PROGRAMA DE CONSERVACIÓ I NETEJA DE LLERES

ESTEM RECUPERANT EL RIU*

No l´embrutisUtilitza les deixalleries

GRÀCIESPer la teva col.laboració

*PROGRAMA DE CONSERVACIÓ DE LES LLERES PÚBLIQUES DE CATALUNYA

Consorci per ala Defensade la Conca del

Entitat Delegadade Sanejament

GESTIONA:FINANCIA: REALITZA:

Agència Catalanade l,Aigua

Cartell de la campanya

Els rius han estat durant molts anys autèntiques clavegueres a celobert a causa de la contaminació, els abocaments incontrolats il'ocupació intensiva de les riberes i planes d'inundació que s'hanproduït durant el segle XX.

Els rius, les rieres i els torrents de la conca del Besòs han sofert durantanys múltiples agressions tant pel que fa a contaminació de les aigüescirculants, eliminació de la vegetació autòctona i associada, ambl'aparició de vegetació ruderal i / o al.lòctona, com pel fet que leszones fluvials siguin medis amb molts talussos fluvials d'origen antròpic.Això fa que en les nombroses alteracions patides per les lleres, lesespècies invasores hagin trobat un espai per instal·lar-s'hi. Aquestesespècies al·lòctones no adaptades plenament al règim hidràulic delsrius i les rieres mediterrànies pateixen descalçaments i arrossegamentsamb el perill d'obturacions de guals, ponts i d'altres estructures.

Un dels problemes que presenten els rius, les rieres i els torrents, dinsl'àmbit de la conca del Besòs, és la presència de runes i altres residussòlids urbans, provocats per abocaments incontrolats, arrossegaments,

abandó i d'altres agressions que, a banda de malmetre l'interèspaisatgístic d'aquestes, suposen un volum de material que pot reduirla secció de la llera i, per tant, la seva capacitat hidràulica de desguàs.

Això fa que actualment els rius presentin un estat deficient deconservació i necessitin 'actuacions per tal de recuperar-losmediambientalment i millorar la seva capacitat hidràulica.

Per aquest motiu el Consorci per a la Defensa de la Conca del RiuBesòs, juntament amb altres administracions, va iniciar el "Programade conservació i neteja de lleres" dins l'àmbit de la seva conca. Aquestprograma es va iniciar l'any 2001 en què es va actuar sobre 60quilòmetres de lleres, per posteriorment actuar durant l'any següenten uns nous 100 quilòmetres.

Les actuacions tenen dos objectius principals:

El desbrossament selectiu, en què l'objectiu del treball que es realitzaes potenciar les espècies autòctones i adaptades al medi hídric, ieliminar o reduir la quantitat d'espècies al·lòctones (principalmentArundo donax, Robinia pseudoacacia i d'altres espècies ) que no estroben adaptades a un règim hídric caracteritzat per grans períodesde sequera i avingudes de caire torrencial, que provoquenl'arrossegament de material vegetal amb el consegüent perilld'obturacions de guals i ponts, que comporten la disminució de lacapacitat hidràulica.

Actuacions de conservació i neteja al riu Congost

PROGRAMA SUPORTALS AJUNTAMENTS

El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs en aplicaciódel Programa de suport als plans directors del clavegueram municipal,ha atorgat durant l'any 2002 la quantitat de 175.839 ¤ en ajuts a 15municipis de la conca que fins al moment s'han acollit al Programa.

El ajuntaments subvencionats han estat: Granollers, Bigues i Riells,Polinyà, Montmeló, Lliçà de Vall, Mollet del Vallès, Lliçà d'Amunt, Palau-solità i Plegamans, Vallromanes, Cardedeu, les Franqueses del Vallès,la Garriga, Llinars del Vallès, l'Ametlla del Vallès, Montornès del Vallès.La quantitat corresponent a cada municipi ha estat calculada en funcióde la normativa del Programa.

Com que es considera com unaeina de treball de gran importànciaper als tècnics municipals,responsables de la gestió delclavegueram, aquest programa desuport als plans directors delclavegueram municipals continuaràobert durant l'any 2003 per alsmunicipis de la conca que hosol·licitin.

GUIA PER A L’ADEQUACIÓDE LES AIGÜES RESIDUALSA LA PETITAI MITJANA EMPRESA

Publicació destinada a facilitar alsempresaris coneixements bàsicsper al compliment de les obligacionsmediambientals respecte al sanejament de les aigües residuals.

PUBLICACIONS EDITADES PEL CONSORCI DEL BESÒS

LA CONCA DEL BESÒSEspai vital:

Publicació de distribuciógratuïta, destinadaprincipalment als estudiants ila població en general, neixamb la voluntat d'explicar lasituació actual de la conca delriu Besòs.

ESTUDI DE LA DIVERSITATA LA CONCA DEL BESÒS

Estudi de caràcter cient íf icpromogut pel Consorcii realitzat per tècnicsdel Departament de Biologiade la Universitat de Barcelona.

APROPA'T AL BESÒS

EL SANEJAMENT A LA CONCADEL RIU BESÒSEl control d´abocaments i lagestió d´infraestructures

DRENATGES URBANSDEL BESÒS

LA WEB DEL CONSORCI PERA LA DEFENSA DE LA CONCADEL RIU BESÒS

L´adreça és: www.cdcbesos.org

PLANS DIRECTORSde CLAVEGUERAM

MUNICIPAL

PLANS DIRECTORSde CLAVEGUERAM

MUNICIPAL

PROGRAMAde SUPORT als

GUIA PER A L´ ADEQUACIÓDE LES AIGÜES RESIDUALS

A LA PETITA I MITJANA EMPRESA

Consorci per ala Defensade la Conca del

Entitat Delegadaper al Sanejament

Consorci per ala Defensade la Conca del

Entitat Delegadaper al Sanejament

Foto realitzada amb càmera de CTTV on es detecta una canonada travessant el clavegueram

Un any més el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòsposa aquest programa a disposició de les escoles de la conca. L'objectiués posar a la seva disposició una eina per treballar el cicle de l'aiguai fomentar en els municipis de la conca un esperit solidari amb larecuperació del riu. Les activitats del programa consisteixen en itinerarisguiats al llarg de tot el riu i en visites a les estacions depuradoresd'aigües residuals gestionada pel Consorci.

Drenatges Urbans del Besòs, SL, segueix creixent i donant servei adiversos ajuntaments de la conca. Dins de la seva activitat, en l'àmbitdels claveguerams municipals, realitza inspeccions amb càmera deCTTV, per descobrir la causa de moltes de les incidències que ocorren(vegeu fotografia) i per conèixer l'estat de les conduccions. En un futurimmediat alguns ajuntaments, començaran a fer inspeccionssistemàtiques de tota la xarxa, per generar-ne un informe i realitzaruna base de dades de les connexions de servei, que s'incorporaràal GIS municipal.

A la conca del Besòs, la participació ciutadana amb el Projecte riusper a la conservació i millora d'aquest ecosistema és força activa i hiha moltes propostes i iniciatives que s'estan tirant endavant.

Actualment la conca del Besòs compta amb la participació de 103grups del Projecte rius. D'aquests 103 grups, 92 es troben en la fased'inspecció, 2 estan en la fase d'adopció mentre que 10 s'encarreguend'impulsar i difondre el Projecte rius al llarg de la conca. Durant ladarrera temporada hi ha hagut diverses incorporacions en diferentsindrets de la conca com a Cardedeu, la Garriga, Barcelona...

En els últims mesos s'han realitzat dues reunions a municipis de laConca del Besòs per tal d'impulsar els Grups Conca com a promotorsi difusors d'iniciatives dins el Projecte rius. En aquestes reunions espresentaren les propostes de treball en xarxa així com la nova web iels fòrums per tal d'agilitzar la comunicació entre els diferents grupsde la conca.

Si voleu més informació ens trobareu a:Tel. 93 421 32 16 projecte.rius@eresmas.net www.projecterius.org

PSARU 2002

El 23 de febrer de 2003 a la seu del Consorci per a la Defensa de laConca del Riu Besòs i amb la presència del President del Consorci ide la Directora general de l'Agència Catalana de l'Aigua es va presentarel Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes 2002 alsrepresentants dels municipis de la conca.

Aquest programa té com a fonament la Directiva Europea 91/271/CEEque defineix clarament els nivells de tractament d'aigües urbanes i elscalendaris d'implantació per a aglomeracions de nuclis urbans demenys de dos mil habitants.

L'aplicació d'aquest programa implica a la Conca del Besòs unainversió total de 35.418.244 durant el període de 2002 a 2015, i esdistribueix de la manera següent:

Millora d' EDAR 23.968.236 eConnexions 6.187.401e

Sistemes nous i ampliacions 5.282.605 e

A la conca del Besòs hi ha aproximadament 5.000 indústriespotencialment contaminants. Per tal de garantir la durabilitat i el bonfuncionament de les infraestructures de sanejament, sense riscos pera la salut pública, cal controlar els abocaments d'aigües residualsd'aquestes indústries.

El Servei de Control d'Abocaments responsable d'aquesta funció harealitzat durant l'any 2002 les tasques següents:

Inspeccions amb presa de mostra 1.322Inspeccions sense presa de mostra 663Expedients en tramitació 187Expedients sancionadors 47Permisos d'abocament 94

Tota aquesta gestió garanteix un millor funcionament dels 12 sistemesde sanejament gestionats pel Consorci amb 14 EDAR (EstacióDepuradora d'Aigües Residuals) i aproximadament 240 Km de col·lectoren alta.

Els 12 sistemes de sanejament han rebut durant l'any 200238.286.601m3/any d'aigües residuals.

Han eliminat una contaminació de:

14.289.309 kg de matèria orgànica (DBO5) que representa el 94,9%de la rebuda.

10.484.705 kg de matèria en suspensió que representa el 92% de larebuda.

Han produ ït 13.467.026 kg de fangs que s'han portat a:

Abocador 11.749.836 kgAgricultura 1.717.190 kg

També s'han produït 2.636.824 Nm3/any de gas als digestors de fangs.

A partir de l´1 de juliol d´emguany el Consorci posarà a disposició detothom la seva WEB, on es podrà trobar informació de l´entitat i de laseva gestió.

PROJECTE RIUSa la conca del Besòs.