StU

v

§í

La setmana entrant JUSTICIASOCIAL, començarà a publicar,en forma de fulletó, la traducciócatalana, teta directament de l'a-lemany, del Manifest del PartitComunista, de Karl Marx 1 Frie-drich Engels.

EditoriaisLa generositat capi-

talistaPer tot arreu la mateixa ambició

i el mateix egoisme.- La gran burge-sia no té sentiments. Només procu-ra fer diners sigui com sigui. Cadadia hi ha més misèria, i no obstant,aquella prefereix llençar els produc-tes alimentosos abans que se n'apro-f i t in els que no poden menjar. Unexemple ben recent.

Els comerciants i magatzemistesde fruites de Constança (Rumania)per tal d'evitar la baixa de preus,han acordat llançar a la mar mésd'un milió de taronges. Un dels vai-xells encarregats de portar a capaquesta tasca destructora es va veu-re rodejat, al moment de procediral llançament de l'esmentada mer-caderia, per un gran nombre debarques. Els ocupants d'aquestesintentaven re[>escar les caixes quequeien a l'aigua.

La policia marítima de Constan-ça fou ràpidament avisada i obligàels pobres pescadors «fruiters» a;llençar novament les taronges quehavien aconseguit recit[>erar de lamar.

Procediments semblants acreditena bastament les classes detentadoresdel poder. Per desgràcia encara que-den molts obrers —pobres d'espe-rit ! curts de gambals !— que da-vant semblants inhumani ta t s arron-sen les espatlles i diuen amb to deresignació: «Sí... bé... però hi hand'haver rics i pobres ! ! . . .»

La crítica situacióinterna del HI Reien

Sembla que els capitalist"« ale-manys no s'entenen. Els uns cons-piren contra els altres. No hi haunanimi ta t . La situació és confusa.Molta vaguetat. Poca confiança enels dirigents.

La gran burgesia germànica s'h.id i v i d i t . Ha ¡x-rdut aquella homoge-n e ï t a t dels temps venturosos del 'adveniment de Hitler. La crisino es suluciopa. Les masses estan in-quietes. L'esdevenidor és incert.

Uns i altres aspiren a dominar elpaís. Tots tenen solucions. Els unscreuen que una nova guerra —l'e-terna solució capitalista— posaria fial malestar creixent. Per això pre-conitzen i defensen obertament elrearmament. Els altres opinen di-ferentment. Estan convençuts, hdproven amb estadístiques, que Ale-manya no podrà aguantar econòmi-cament, una nora cursa d'arma-ments.

Per ara, sembla que els partida-ris d'una nova aventura guerrera,guanyen terreny. El grup industrial(Thyssen, Krupp, Bosch, Siemens,etcètera) representat pel «trio» Hit-ler-Goering-Blomberg, controla lasituació. Llurs adversaris, els Bancs— Schacht — Neurath, Schwerin,tracten per tots els mitjans, decontrarrestar inútilment l'enemic.

La setmana passada, la publicaciófinancera «Le Capital», òrgan delsgrans capitalistes francesos, s'ocu-pava detingudament d'aquestes pro-fundes divergències econòmiques delparadís nazi.

«La Reichswehr i la indústria pe-sada —deia l'esmentada revista—,aspiren al rearmament a fi de tenir,l'una, els destins d'Alemanya, il'altra per acaparar enormes bene-ficis.

El grup industrial no vol deixar-se escapar una ocasió semblant. Novol perdre la possibilitat, LA DAR-RERA POTSER, d'enriquir-se acosta de les altres organitzacionseconòmiques (els bancs). La fabri-cació d'armament porta aparelladala prosperitat de la indústria pe-sada.

«No obstant, —afegeix «Le Capi-tal»—, aquests passatge benefactorcosta molt car a Alemanya. El paísno pot finançar les comandes d'ar-maments. Els impostos i taxes vi-gents no són pas suficients. Cal re-córrer als emprèstits i sol·licitar elconcurs d'establiments bancaris.Aquests, a darrers del 1934 havienconcedit a l'Estat préstecs per valorde 13 mil milions de marcs.

A continuació, diu, que els Bancsi el President de la Reichsbank insis-teixen constantment prop del go-vern perquè posi terme a aquesta es-candalosa i improductiva dèria bel-licista. Del contrari, s'hauria d'anara una nova i perillosa inflació queportaria inevitablement a una catàs-trofe econòmica i el consegüent re-torn del perill comunista.

»Aquests advertiments — acabadient —, per ara, no han tingut capefecte. Les audacioses manipula-cions de crèdits continuen. Les re-petides temptatives del Dr. Schachtper tal d'aconseguir crèdits del ca-pital estranger no han tingut capèxit. Per a demostrar que l'estat fi-nancier del III Reich millora sensi-blement, hom ha anat a la devalua-•ció de les divises americanes, angle-ses, sueques, eta»

Un fet que confirma les informa-cions de «Le Capital». El DoctorSchacht acaba d'enviar a NovaYork «Herr» Jacob Goldschmidtencarregat d'obtenir l'ajut delsgrans bancs americans per a salvarl'anemie i malaltís marc.

La situació de l'economia alema-nya deu ésser molt compromesa ; elmandatari de Schacht é» un caracte-ritzat membre de lajueria alemanya.Malgrat la rabiosa campanya anti-semita hitleriana, els «taurons» ban-caris del III Reich no lian dubtata escoltar .un ambaixador jueu pera tractar — Les affaires sont lesaffaires —• amb els jueus ianquis.No sabem tampoc què l'hebreuGoldschmidt hagi refusât semblantdesignació".

A P R O P Ò S I T D'UN S E T M A N A R I

Disciplina socialistaF« poc temps, un editorial d'aqueat mateix periòdic comentava en

/arma superficial — ani b superficialitat volguda — l'apímció d'un set-manariï' socialista, Democràcia, el qual venia a representar la tendènciadiguem-ne 'moderada, per entendré'ns, dei Partit Socialista Obrer Espa-nyol. Ara /ta aparegui un altre setmanari, Claridad, porlantveu de la ten-dència contrària, aquella que també per entendre'm podríem anomenard'esquerra. En l'un i l'altre sectors, trobem companys apreciables i res-pectables; eii l'un i l'altre grups, arguments que mereixen consideració,i agressions personals seiñpre inconvenients quan es debaten idees entrevelis camarades obrers.

Tornem, a repetir que, com a Partit, la U. S. C. ha d'inhibir-se vo-luntàriament de la polèmica interna del P. S. O. E., per molt que puguiapassionar els militants en llur fur intern. Disciplinàriantent, en aquestsmoments, la disputa no ens afecta, i no val la pena d'agreujar la confu-sió lleu produïda en les nos/res pròpies fileres pel daltabaix del 6 d'oc-tubre a'mb diferencie* que per ara ens són externes. Per altra part, enallò que pugui tenir d'útil i fecund, la controvèrsia de principis o detàctiques ens il·luminarà a tots, coni ens han illustrât les experiències idificultats sofertes fins ara per tots els partits germans, sempre supera-des per la força interior de l'ideal socialista; però no és imprescindibleintervenir activanient en la palestra per a extreure'n les ensenyances•útil.-i.

Però l'aparició del nou periòdic ens permetrà de fer una constatació,ben agradable, i d'afegir-hi algunes reflexions que, sense propòsit d'a-lioctrinar ningú, oferim cordialment a la meditació de tots els companys.

* # *En primer lloc, he'm de felicitar-nos que, malgrat tot, malgrat les apa-

rences tuinulluoses d'alguns manient s i els incidents isolats minúsculs, launitat material i 'moral del nostre Partit hagi sortit molt menys debili-tada de la gran prova històrica d'octubre que la d'altres partits niés an-tics, forts i disciplinats que el nostre, com el propi P. S. O. E. Això potésser una satisfacció per a aquells companys que, en aquests últinLs me-sos, havien arribat a creure esvaïdes o falsejades les essències orgàniquesi ideològiques de la nostra col·lectivitat. Sense pretendre que la nostraI'. S. T. hagi fet coses brillants, hem vist com, ella ha sabut pronunciar-se oportunament sobre els problemes en curs i participar d'una nianerahonrosa en les activitats possibles ara: actuació pro presos, campanya proamnistia, etc. Els manifestos del Partit han tingut la virtut de satisfer

- ho han confirmat definitivament els acord* darrers del Consell Cen-tral la majoria dels companys, i no han estat un ni dos, sinó diversos.

Les impressions sóp pessimistes.Els cercles ben informats creuen quel'emissari de Schacht fracassarà.Els banquers americans descon-fien. . .

Arran d'an concursEn el Butlletí de la Generalitat

de Catalunya del dia 18 del prop-passat mes de juny hom publical'Ordre de la Conselleria de Tre-ball de data 12 del mateix mes, con-vocant un concurs per a proveir esplaces de Secretaris dels JuratsMixtos de Treball de Catalunya,donant de temps per a presentaciód'Instàncies fins el dia <? del. mesactual juliol.

En el preàmbul d'aquesta Ordre,tal vegada per a donar-li més re-lleu o solemnitat, hom diu : «... pro-visión que se efectuará de acuerdocon lo que dispone el Art. 18 de laLey de 27 de Novbre. de 1931, laOrden de 6 de junio de 1932, la de29 de julio de 1933, la. de 24 de ma-yo último, preceptos legales todosellos, dictados por el Gobiedno dela República. »

També s'hi diu després i sempredins la part d'exposició : «No obs-tante lo dispuesto en las Ordenes de25 de abril y 3 de mayo del año encurso, dictadas por la Presidenciade la Generalidad, suspendiendo losconcursos, oposiciones, ascensos yne'libramientos de personal, el con-curso que ahora se convoca, puederealizarse, puesto que los cargos quehan de proveerse, no f orinan pariede la plantilla, de la Generalidad,ni afectan su presupuesto. »

Això hem dit que és la part expo-sitiva. La part dispositiva diu queseran tinguts en compte com a mè-rits :

Primer, els que presentin un tí-tol facultatiu.

Segon, els graduats de l'Escolasocial.

La Llei de Jurats mixtos disposaen el seu art. 18, que els Secretarisde Jurats seran nomenats per con-

Passat per la Censura

curs. Però aquests nomenaments es-tan regulats en l'Ordre del 6 dejuny del 1932, Gac. del dia 8, ones disposa el següent :

« i." Para la provisión de las va-cantes que se produzcan en las pla-zas de Secretarios o de Oficiales yAuxiliares de las Secretarías de losJurados mixtos, éstos abrirán unconcurso pública por el plazo de unmes en el que podrán tomar partequienes acrediten conocimientos re-lacionados con là actividad indus-trial o agrícola del país y la legisla-ción social.

Serán preferidos en dichos con-cursos:

a) Quienes hayan prestado ser-vicios en Organismos oficiales de-pendientes o relacionados con esteMinisterio durante un año, sin no-ta desfavorable.

b) Los graduados de la Escuelasocial.

2." Una vez que termine el con-curso y en virtud de las circunstan-cias que concurran en cada uno- delos concursantes, los Jurados mixtoselevarán sus propuestas al Ministe-rio de Trabajo y Previsión, quienresolverá en definitiva. »

Creiem que de bona fe el senyorConseller o ~bé els assessors que té,han sofert un error difícil de su-perar car les equivocacions ho sónde tal magnitud que no hi veiempossibilitat d'arranjament perquèpuguin beneficiar-se els amics alsquals calia donar una Secretaria.Examinem-ho.

i.r Per a poder convocar aquestconcurs calia que hi haguessin pla-ces vacants que no hi són.

2.n D'haver-hi places vacants,són els respectius Jurats els que han

de convocar-lo, i amb 30 dies d'an-ticipació.

3-r Les sol·licituds havien d'ésseradreçades al Jurat i aquest —teninten compte les condicions de prefe-rència marcades als apartats a) enprimer lloc i b) en segon— fer laproposta de nomenament al senyorConseller, d'acord amb el que dis-posa l'Ordre de 6 de juny que regu-la aquests nomenaments.

El que diem ací resta demostraten els nomenaments que foren fetsal seu temps als Jurats mixtos de laFusta, Indústries Químiques iConstruccions, de Barcelona, motiupel qual no s'esmenten en aquest

. concurs, d'ara,- ^Però.„les dite^ .pla-ces de secretari quedaren vacants(pels motius que fossin) mentre queavui no hi ha vacants. I com queaquests nomenaments varen ésserfets després de promulgada la Lleide 27 de Novbre. del 1931 d'acíque calia obrir el corresponent con-curs públic.

Hi ha més encara i més gros. Elssecretaris de Jurats mixtos de Ca-talunya estan reconeguts per l'Or-dre de 19 de gener proppassat, dic-tada pel Ministeri de Treball, Sa-nitat i Previsió, com a funcionarisdel dit Ministeri i la mateixa Ordredisposava que «per la Secc/ió 'depersonal de Jurats mixtos de Tre-ball es procedís a formar l'esca-lafó ESPECIAL comprensiu delsfuncionaris que prestin servei alsJurats mixtos o Agrupacions '<

radicants a la regió Autò-noma, els quals gaudiran delsavantatges que especifica el Decret

' del 14 de juliol del 1934)), i «decla-rar que en el moment en què es faciefectiu el traspàs de serveis a la Ge-neralitat de Catalunya, els funcio-naris de Jurats mixtos de l'expresa-da Regió tindran dret a continuaral servei de la Generalitat o a figu-rar en l'escalafó d'excedents de Ju-rats mixtos, dependents d'aquestMinisteri» per la qual cosa, el ques'ha de fer és «tan bon punt siguiEFECTIU el traspàs de serveis deTreball a la Generalitat», amb lacoresponent consignació —que aixòencara no és fet— que hom pregun-ti als funcionaris (a tots) dels Ju-rats mixtos de Catalunya si volenestar al servei de la Generalitat obé pertànyer, com a excedents, alMinisteri.

Malgrat ésser clar tot això expo-sat hi ha un altre error que és el quemés es presta al comentari i el quemenys afavoreix l'autor del concurs(avui de moda als cafès) esmentat.És en l'Ordre a mèrits a ésser tin-guts en compte.

L'Ordre de 6 de juny diu que ésmèrit preferent, «haver-hi prestatservei en Organismes oficials de-pendents o relacionats amb aquestMinisteri durant un any, sense no-ta desfavorable. I en segon lloc, elsgraduats de l'Escola social». L'Or-dre del senyor Conseller de Tre-ball de la Generalitat, col·loca en pri-mer terme i com a mèrit preferent«posseir un títol facultatiu, i en se-gon lloc els graduats de l'Escola So-cial» per la qual cosa no dóna capimportància a haver estat treballantun any, ni tres, ni cinc, ni cap, din-tre d'un Organisme dependent delMinisteri com són els Jurats mixtos,per on resulta que un senyor metgeo un veterinari —posem per cas—és més apte que q'ualsevol secrsíandels que volen treure— que portaalmenys dos o tres anys de pràctica—per a interpretar al just les Lleissocials.

No sabem quin resultat donarà elconcurs. Però el fet de no reocnèi-xer mèrits als qui precisament l'Or-dre de 6 de juny en dóna més,demostra que entre els amics del se-nyor Conseller aspirants a secretarisde Jurats mixtos, no n'hi ha gai-ces que coneguin les Lleis sobre lesgoals han de prestar assessora-roents.

els documents llançats amb el nostre aval collectiu. En oposició a això,fel per un partit poc noimbrós encara al costat d'altres sectors, el qualha sofert proporcionalment la part niés dura de la repressió que encaracontinua, vegeu com el P. S. O. E. no ha llançat oficialment a la lhím\pública cap document autoritzat, excepte la circular de la minoria parla-mentària (oferint una entesa electoral a les esquerres burgeses, la qualcosa representava al capdavall una rectificació decidida de posicions an-teriors), i corri els partits d'esquerra catalans tot just ara han elevat laseva veu, esperant que la censura ho permetés, per a dir coses tímidesi vagues sense ressò satisfactori possible. I no ho diem com a censura.,ni tampoc per exhibir davant els altres els encerts del nostre Partit; peròés evident que, concretant-nos al Partit Socialista, un document oficial—legal o no, que airó és accessori en moments corri aquest, i ja hem de-\niostrat fel que toen a nosaltres que no ens preocupa gaire — hauria ser-vit, al'menys_, per tírientar els militants, fins els disconformes o els mal-contents a posteriori (com són la majoria dels n'Mlcontents\, i hauria evi-tat tal vegada d'arrel les polèmiques lamentables d'ara.

¿Quina és l'agradable constatação que ens permet Claridad en aparèi-xer'! Senzillament : que el grup editor, abans de llançar-lo, ha demanatpermís al C. E. de! seu Partit, i això que els Estatuts del P. S. O. E. —com reni-urea la p-iòfiti Executiva en la seva resposta als peticionaris —no obliguen a f,a sur per aquest tràmit per poder publicar particular-ment un òrgan d'i'filiats al Partit.

Moltes coses te ti m a aprendre els socialistes catalans, malgrat les di-vergències passatgeres, del Partit Socialista Espanyol i. en general, detots ets organismes obrers "normals" d'arreu del 'món. El nostre Partitlia tinguí una vidu intensa durant relativament pocs anys, per circuni\s-tàncies prou conegudes, i he'm hagut d'actuar en un medi incomprensi-blement hostil o estrany al concepte marxista de la disciplina, corrent atots e/s pobles civilitzats. El llevat anarquista, sobretot, no es sap acomo-dar massa de pressa a la flexible, democràtica i voluntària noció de ladisciplina lliure'ntent acceptada, que ha de presidir sempre l'actuació decadascun de nosaltres, en lots els llocs i circifnistàticies, dintre i fora delPartii. Per això aquest acte .simbòlic, admirable i espontani dels com-panys editors de Claridad ens inclina a la simjMtia, tot i no con&partirmolta part de llur posició crítica actua!.

En efecte: això és un Partit Socialista, un Partit Obrer, i així he'ntd'arribar a ésser nosaltres com. més aviat millor. Discussió lliure, amplís-sima, dintre el Partit, però externament hem d'acatar tots, sense excepciópossible, els acords ferms i els organismes responsables, fins que i/n.s al-tres acords o uns altres companys substitueixin els anteriors, arrïb forçaidèntica. 1 tot, tots els organismes de qualsevol ordre — seccions, agru-pacions, federacions, juntes, comitès orgànics o especials, consells, Exe-cutiu central, Joventuts, periòdics, representacions del Partit públiques0 privades, els propis militants isolats arreu on act/tin —, tol ha d'obeirels mateixos acords, tot ha de .seguir una disciplina única, unànime, itots han de sotmetre's sense reserves a l'autoritat dels organismes repre-sentatius, elegits amb plenitud de delegació p^'r la sobirania de les as-semblees i dels Congressos.

Només en cas de mancament greu de caràcter ideològic o mural potalterar-se aquesta norma, i encara excepcionalment. Sobretot en circu'im-t ancien normals, l'única manera de restablir la unanimitat externa nidn-vada és la substitució. Quant a la unitat interna, una tendència que nopugui viure disciplinada dintre el Partit, on fins convé que n'hi hagi,fa es delata per aquest mateix fet corn a poc socialista regular dels orga-nismes afectats, i prou. Altrament, tothom pot opinar, i si en una prò-xitrìa elecció s'irniprimeix als organismes dirigents una orientació dis-tinta, o s'hi introdueix representació de les possibles 'minories, tambécaldrà acatar la tònica imposada per la voluntat majoritària deiriocr ática,1 presentar el mateix front compacte a l'exterior, encara que aquest fronthagi modificat a fons ets seus objectius invmaediats i les seves posicions .tàctiques, i que uns altres'corn pany s totalment disti-ats contlnuin'inante-ninf a dintre i a fora la continuïtat totalitària del Partit.

Per això deia el nostre editorial sobre Democràcia que ens dolien lesdiscussions interiors portades a la placa pública — és a dir, desfocadesdel seu marc natural, el propi Partit. No direni qui, en el cas complex ienverinat del Partit Socialista, ha tirat la primera pedra, ni qui té mésculpa. Ni tindria sentit que nosaltres ens hi poséssim. Tots plegats, fei,i fet, han acabat deixant-se arrossegar a aquest terreny movedís. Però sitots haguessin començat per supeditar-se — no a les persones, que tantse val si són les iries dotades coni els militants més obscurs, però sí al'òrgan — a les autoritats supremes ernanades del conjunt del Partit, imillor encara a portar-hi llurs diferències per conductes que rimi no man-quen, potser també haurien trobat abans, coni altres vegades, el camícordial del retrobament, que ha semblat iniciar-se en el darrer acord dela 'minoria parlamentaria en elegir companys de totes les tendències pera llocs representatius a les Comissions de la Cambra. 1 convé remarcar

El llibre del companyComorera

El nostre estimat amic, el president de la Unió Socialista de Catalu-nya i ex-oonseller del Govern de la Generalitat, En Joan Comorera, enla soletat de la seva presó ha pensat en els infants de Catalunya. I haescrit un llibre que oferim als nostres afiliats i amics.

L'AVI és l'obra d'una imaginació fertilíssima, d'una intel·ligènciasana i d'un cor bondadós, que no pot mancar en cap escola, ni en capllar on hi hagi infants, ni pot deixar-la d'assaborir cap home que sentiamoi per les generacions que pugen.

No podrà mancar en cap escola de Catalunya on cal que les gene-racions noves siguin educades sota el signe d'una moral humana que ésfeta de bondat i d'anhels de justícia.

No ha de mancar en cap llar, perquè serà un guia fidel que portaràels pares i les mares dels futurs ciutadans per camins de comprensió.

Ventura Gassol ha escrit un pròleg que avalora el llibre amb la sevaindiscutible autoritat d'home entès en les tasques d'ensenyament.

I un notable dibuixant, l'Antoni Utrillo, l'ha il·lustrat amb un cen-

tenar de dibuixos magnífics a la ploma, que fan el llibre atraient per axics i grans.

Tindrà més de 300-pàgines i serà enquadernat en rústica sota unabellissima portada, en la qual la ploma de F Utrillo ha encertat les tresfigures centrals de l'obra : l'avi i els néts Jordi i Nuri.

El preu de l'obra serà de

CINC PESSETES L'EXEMPLAR

. En farem, com a prova,, un tiratge reduït i, en conseqüència, tots elscompanys són pregats de trametre les comandes a la redacció de Jus-TÍCIA SOCIAL acompanyades de l'import dels exemplars demanats. Tot se-guit que el llibre sortirà, aquestes comandes seran les primeres que ser-virem i per als exemplars demanats a JUSTÍCIA SOCIAL la tramesa seràfeta a domicili, franca de despeses de ports.

Els companys que ho desitgin poden aprofitar o copiar el butlletí desubscripció següent i enviar-lo a la redacció de JUSTÍCIA SOCIAL, Pelai, io,primer, Barcelona.

L'infrascrit *...-..domiciliat a "...Su. carrernúm.-.: pis prega la tramesa d ....exemplars de «L'Avi » - ienvia per gir postal (o en la forma ijue sigui)

l'import de pessetes .....>••

que supeditació no significa pas submissió, ni renúncia a les pròpies ca-racterístiques .

Per això té raó el company de Francisco — tornem a repetir que noentrem en el fons dels problemes, .sinó que comentem l'aspecte discipli-nari — quan, replicant als articles prou coneguts del company Prieto,censura que aquell hagi confessat que no votà el sufragi femení per unaconvicció personal. La convicció podia ésser o no encertada, i és respec-table. Però, exposada ja en hora oportuna arreu on calia fer-ho dintre elPartit, el company Prieto havia de votar com els altres, i si s'equivocavatot ei Partit, s'equivocava tot el Partit, i ja rectificaria en el seu conjuntsi calia i era possible. Era nial fet no votar — aquestes posicions sempresetñbla que es prenen en vista a cotitzar-les niés tard, sobretot quan noalteren el resultat —, i encara era pitjor confessar-ho després en públicatribuint-se'n un mèrit implícit. Altrament, en qüestions de doctrina ide programa com era aquesta, el Partit ha d'ésser conseqüent i afron-ta'/-ho tot, o no és res.

fei UÍJ.J t¿ s^sf.á jaaiK.i /;/. Pr/nt ci sro quan diu que Prieto, essent mem-bre com és de l'Executiva, no havia d'exposar parers /ur ,oo,i„,;„ „.-,..• .!„•,,Ire d'ella. ¡, encara, quan li escriu que els judicis que exposà (ell, deFrancisco), per bé que personals, són reflex d'un criteri col·lectiu més omenys extens: efectivament, en el camp obrer, han de valer gairebé enabsolut tes coses collectives — opinions, acords, actes. El Socialisme hat/f començar ja ara a aplicar aquell sentit col·lectiu o "comunitari", comdiu Masaryk, que es preocupen de desenrotllar la psicologia i la peda-gogia modernes perquè és niés útil a la societat, l'única amb valor social.í això és tant més estrany harer-ho de recordar al company Prieto quant'ü "nuïteix estava habituat a oferir-nos exemples saludables com- el queha donat ara Claridad. Recordeu que, en els últims temps, no solamentva demanar permís per a participar en el míting de la Monumental, si-nó que rn demanà per a assistir —- ell sol, particularment — a un acte defíi/bao a honor d'Azana. l així havia d'ésser sempre: sobretot els com-panys que ostenten, petita o gran, una representació del Partit, insepa-rable de llur persona. Altrament, no és gaire confortador V espectacleqnr cadascun — àdhuc tenint la llibertat major de simple militant sen-se càrrecs dintre ni fora del Partit — exposi en públic el seu parer dis-cordant o actiu com bé h se'rübli.

En canvi no estent gens ni mica d'acord quan de Francisco vol defen-sar el dret de les Joventuts a opinar com ho feien en llur opuscle. ¡)ïiiqur les Joventuts no són sotmeses a la disciplina del Partit, fís possi/ìli-que al P. S. O. E. sigui així, però en dubtem molt, perquè si no són Jo-ventuts del l'arti/ deuen ésser un altre Partit. Encara con/prenem menysqur, si realment aquestes Joventuts gaudeixen de total independència,puguin, no solame/i! regir-se elles ço'm. els plagui i opinar sobre llur prò-pia acíini/at, sinó tar/ibé sobre la del Partit, fins al punt dr pretendretraçar-li normes i àdhuc efectuar des de fora depuracions viólenles rnfiques/, subvertint totalment la relació normal i lògica entre anlbdós or-ganismes. Això sense comptar que es pot ésser alhora coni a la /.". .S'.C. —- membre del Partit i de ¡a Joventut.

Tampoc no és lògic invocar uns o altres l'edal que tenen, o els anysde permanència al l'arti/, o els càrrecs exercits, ço'm si aquestes circums-tàncies fortuites creessin privilegis de cap mena o rneresquessin un pre-mi. Tots els militants, alts i baixos, representatius o no, leñen absoluta-ment el 'mateix dret d'ençà que els el reconeix l'Estatut de l'Organit-zació. I ni que sigui fer-se molt pesat cal repetir-ho milers de vegades.

Resumint, per al P. S. O. E.: si la nostra /liodesta opinió els haguésd'influir, suggeriríem a /'Executiva — on hi ha coJnpanys de les dues o1res tendències en pugna -— que aconsellessin als uns i als altres la ces-sació de llurs publicacions, o alnlenys de les disputes empreses. I, en ar-ribar un Congrés, altres vegades hi hem vist discussions tant o niés for-tes que aquestes, i sempre han estat superades a favor de la unitat de\Partit i de la convivència cordial interna, coni, ho demanen- se'n^re^ iarreu els interessos â e ¡a classe obrera.

* « *Quant a la V. S. C., el problema és distint. Potser per compensar

aquella menor educació marxista dels afiliats, els nostres Estatuts semfpré han estat 'niés rígids. La Joventut i tots els altres organismes no hanactuat mai amb una autonomia que pugnés amb l'essència del Partit.Hi ha encara actuacions isolades, i àdhuc contradictòries, de companysmilitants en organismes que no són sotmesos ni ho pode» ésser al nostrecontrol: Sindicats, Cooperatives, entitats culturals, periòdics d'elementsno socialistes. Així i tot, sense rigors excessius, esperem arribar a coor-dinar aquestes accions, disperses sovint per inanca d'atenció dels nostresòrgans niés que per "evasió" dels companys. Altrament, ja els Estatutsde l'any 1931 preveien el control de la premsa del Partit o d'afiliats a ell,i de la col·laboració dels companys escriptors en publicacions estranyes ala nostra disciplina, i tant les publicacions — Treball, de Valls ; Socia-lisme, de Banyoles, i altres — coni els companys periodistes i altres nohan donat ma; 'motiu a cap indicació. Podríem, dir, coni l'Executiva delP. S. O. E. — i la collecció de JUSTÍCIA SOCIAL, malgrat una censura rigo-rosíssima que sovint li ha donat l'ajwrença anodina que alguns lectorsno comprenien, ho demostra — que no creienl que calgui limitar la lli-bertat de publicar allò que realment pugui contribuir a propagar el nos-Irc ideari i a enfortir les nostres organitzacions, però sense pretendre su-piantar de minera directa o indirecta l'opinió oficial del Partit, la qualnon:ls pot ésser expressada per conducte oficial.

Resumint, i per acabar un escrit ja massa extens: cap personalisme, capcantonalisnie, cap dispersió, cap conflicte intern ni menys cap trenca-ment exterior de la disciplina massissa i conscient en un Partit Socia-lista. A dins, plena llibertat per a poder opinar i per a dur a tots els òr-gans de direcció el parer dels militants, corn ha fet recentment i espontà-nia'ment una activa secció de la U. S. C., la qual transmeté, a títol in-formatiu, el resultat d'una enquesta entre els seus níembres — interpre-tat, és clar, pel seu Comitè — a l'autoritat superior del Partit, eJñanadade nosaltres nïateixos. Les circumstàncies obligaven, potser, a aquest mit-jà inusitat de contacte, i no s'haurà acudit a cap company censurar lainiciativa, malgrat que tal vegada no encaixava prou amb l'esperit i lalletra dels Estatuts ni amb les pràctiques corrents en partits socialistes.Però en matèria de democràcia interna i de contrastaìnent de criteris,niés val pecar per excés que per defecte, ni que sigui demanant als afi-liats tota mena de parers a domicili, mentre que per projectar enfora denosaltres les nostres, diferències, és preferible resultar 'massa discrets.

El Partit és, per als treballadors que el formem, una unitat superior,la qual ens enclou i representa tots, suma níultiplicada del nostre esforçi de la nostra fe. No tenim caps infal·libles, sinó que soni nosaltres, en elconjunt, que encertem o fallim. Per això hem d'ésser sp-mpro '"gov^mœ-'•nieniaiíi" — passi (a paraula —, malgrat les discrepàncies mantingudesen vigor a la seva hora, de tots els òrgans: de la Junta de la nostra sec-»ció, i de la nostra Federació, i del Consell Central, i de V Executiu, i de)la minoria municipal, i de la parlamentària, i dels òrgans o actes ema-nats del Partit. Dels que hi hagi: aquest i l'altre, l''anterior i el. que vin-drà. Tant si hi hem estat, com sì hi soin, com si esperem ésser-hi, com sine comptem participar-hi niai.

El Socialisme — pensem-ho — és, no tan solament una doctrina po-lítica i econòmica, sinó tota una concepció del món. Coïïïporta un climamorai diferent i tota una posició distinta davant la complexitat de lavida. Per això cal crear còni, una mística de la Revolució: tot allò que noés dintre el Partit no existeix- Qui no està amb nosaltres està contra nos-altres.

GRANIER-BARRERA

(signatura)

Les comarquesa la ciutat

Des que el Nandu es féu tan po-pular arran de la seva primera vin-guda a Barcelona, abillat ox>m elpagès dels cromos a imitació delManelic, ha tornat infinites vega-des, gairebé sempre desapercebut.Ara, quan ve, no té la dèria delscafès concerts, els teatres ni les ros-ses de lloguer. Coses més greus elpreocupen. Tastà, encara que tot-just un xic, els avantatges econòmi-co-socials que dins una autèntica re-pública de treballadors pot haver-hi,i durant el bienni Azaña es veiéportat pels seus companys, allà alpoble, a l'administració municipali a la del sindicat agrícola, relle-vant, ell i altres companys de bonafe, el cacic i l'altra morralla quede molts anys tripejaven tot allòque no els pertanyia.

Ara en sap molt el Nandù. Té ex-

EPOCA IV - NUM. 16B A R C E L O N A2O de juliol del 1935

P R E V s

2 O cents.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

Trimestre. 2*50Semestre : 5*00Any. 10'00

Redacció i administració:Carrer Pelayo, 10,1/, 1.a

B A R C E L O N A

20 DE JULIOL DEL 1 S3 5

periència i el que no ho sap, ho sos-pita. Té, ja, la intuïció del just ide l'injust. Distingeix el bo del do-lent, i entre dos mítings ja no dub-ta. El robatori i el parasitisme elsubleven. Ha vingut darrerament a.Barcelona abord d'un camió d'unamic que fa transport allà al seu po-ble. La càrrega del camió, patates,són del Nandù i les duu al Born.Ací és molt ben rebut pel represen-tant venedor del Sindicat del seupoble. Encaixades, copets a l'esque-na, un caliquenyo : mig cada u, coma. bons companys. Parlen dels preusvigents dels diferents articles deltemps i el Nandu li'n demana unanota per a dur-la al poble, perquès'assabentin els companys allà a laSocietat. Una estona contemplantel moviment del Born, orella fina ales transaccions i preus del dia, i adonar un tomb per Barcelona.

Es recorda d'un amic que té a laBarceloneta, carnisser. Té dues tau-les en aquell mercat. Quan hi arriba,les vuit, el mercat bull de gent. Ell,abans de trobar l'amic,, va a la se-va. Les taules de verdura i llegumsli roben el cor. Sent preus... de mo-ment no li diuen res... però, des-prés, recorda preus a l'engros oïtsal Born i compara. Diantre ! Quan-ta diferència ! Mongetes tendres a.trenta la lliura, això fa 0*75 el qui-lo ; al Born van a quatre pessetesla rova, això és, a. quaranta el qui-lo. Patates: gros, o' 17. detall, n'inj>.-.iv,.i. gius, o 50, detall, o 85, ce-bes ,alls, préssecs, etc., etc. El Nan-du ja no pensa en l'amic. Pensa, iprou.

Ell rep un preu petit dels pro-ductes que extreu de la terra. Grà-cies a ells va vivint. Però el qui liconsum aquells productes, productortambé si voleu, els paga cars. Ons'enganxa el diner comprès entre elsdos preus, gros i detall ? Impostos ?Comissions ? Beneficis dels revene-dors ? El Nandu s'empipa; la dife-rència és massa gran, tantmateix.Allà al mig hi a d'haver excés debenefici per part d'algú i, per tant,robatori. Això no ha d'ésser ! Perquè, es pregunta, no ens posem d'a-cord els Sindicats amb les Coope-ratives de Consum per portar di-rectament els productes de nosaltresal consumidor ? Oh ! I si els preusa la menuda fossin el que deuenhaver d'ésser en porporció dels d'al'engròs, no s'intensificaria pas pocel consum !

No ens trobaríem com succeeix so-vint al Born, d'haver de llançar ales escombraries les mongetes ten-dres a l'estiu, ni la verdura de l'hi-vern, i els pobres menjarien més...El cap li bull, al pobre Nandù, al'unison amb el bullir de gent delmercat i es perd pels corredors idóna sis voltes a la plaça abans notroba les taules de l'amic. Aquestli pregunta. Que tal, Nandu? Quèet sembla Barcelona, a l'estiu ? LaSeu dels lladres, contesta, i un campde concentració de ximples que esdeixen robar.

F. MATARÓ

C O M P O S I C I ÓA M À Q U I N A

LLUNA, 8 - : - TELÈFON 12849

B A R C E L O N A

PER UNA CENTRALSINDICAL

Dèiem que a la U. G. S. 0. el moment i el medi li són favorables,però si no sap preparar-se i donar la sensació d'eficàcia per a resoldreels problemes col·lectius i personals de cada dia i capacitar-se per a lamissió que la història reserva a les organitzacions obreres de produc-tors, si en el desenvolupament d'aquesta acció no té en compte els fac-tors morals i materials que s'han de posar en joc, fracassarà, com hanfracassat totes les col·lectivitats i els homes que proposant-se arribar ala realització d'un objectiu no han sabut traçar-se prèviament un plade possibilitats i de treball per a assolir-les.

Crec que és hora que els treballadors de Catalunya ens predisposema fer una organització sindical que sense que desdigui els principis eman-cipadors i de Solidaritat del proletariat internacional aquests siguin in-terpretats per nosaltres i l'organització, el producte de la concepció quela nostra mentalitat i temperament tenen del moviment obrer sense pre-ocupacions ni complexos d'inferioritat que ens destorbin.

Potser ja n'hem escoltat massa de definidors que han vingut a vo-ler-nos emancipar i durant trenta anys no han fet altra cosa que submer-gir-nos en un maremàgnum d'elucubracions i un devessall d'eloqüènciaper a trobar una fórmula miraculosa hipotecària de l'esdevenidor on elsindicat ens ho resolgués tot i no ens calgués pensar en res més, i dar-rera la recerca de la solució dels problemes eterns amagar la sevaincapacitat per a resoldre'ns els problemes de cada dia esdevenint aixítots plegats uns idealistes empedernits que no tocàvem mai de peus aterra.

Cal sortir, doncs, de la dramàtica situació en què ens trobem i quedóna com a resultat que després del desgast d'energia incalculable quehem fet, per no tenir, no tenim ni aquells elements indispensables enuna organització sindical obrera amb bases sòlides.

Al nostre entendre una organització sindical ha de desenrotllar tantuna acció de defensa com de capacitació. En parlar de capacitació ensreferim a la necessitat de preparar-nos per resoldre almenys amb la ga-rantia d'un mínim d'encert uns quants problemes d'avui que també elstindrem domà ; ^^«n,. »Oo acpiciis coneixements indispensables per siuna contingència històrica ens situa en el deure d'haver de fer-nos càr-rec dels elements de producció, el traspàs no produeixi estralls econò-mics irreparables o el menys anüeconòmics possible.

Crec indispensable que la U .G. S. O. organitzi, quan les circumstàn-cies li ho permetin, de manera regular i permanent, uns cursos sobre ma-tèries necessàries, per poder representar amb encert càrrecs en nom del'organització o dintre d'ella i ens permeti sortir de i'empirisme funestque de tota la vida portem al coll.

No pretenem pas fer de doctors pontificals, però sigui'ns permès dir,que segons el nostre entendre, ens podrien ésser de gran utilitat el co-neixement de les següents matèries :

Matemàtiques ; Dret obrer ; Història de les teories econòmiques ; Tec-nologies professionals ; Organització industrial i mercantil ; Economiapolítica.

Els coneixements obtinguts a través d'aquests ensenyaments, ens per-meteren tenir companys capacitats per a portar a terme amb encert lesfuncions peculiars a les organitzacions obreres ; secretaris, representantsen els organismes de dret obrer, delegats prop de les direccions de lesempreses, etc., i quan tractaríem les qüestions, si bé ho faríem sota elpunt de vista nostre, respondria a uns principis científics i a una meto-dologia preconcebuda i quan parléssim de qüestions com la del ControlObrer, per exemple, podríem argumentar entre altres coses la nostrapreparació.

Per altra part en els sindicats de la U. G. S. O. els companys afiliatshan d'estar atesos amb serietat i diligència, han de trobar-hi una esta-da tan agradable com en la seva pròpia llar i un confort superior. Calque tots els dubtes i problemes d'ordre econòmic i professional elspuguin ésser aclarits i resolts en el sindicat ; per això cal que els com-panys hi trobin diaris i revistes de caràcter econòmic, professionals, po-lítiques, d'informació i il·lustració en general, etc. Cal encara acabaramb les secretaries, grutes on no és possible fer-hi feina ben feta.

El sindicat ha d'ésser el punt de reunió normal on els productorsdiscuteixen les qüestions que afecten a la producció.

Socialisme vol dir també capacitat en l'exercici de la missió de cadau ; així, doncs, quan les coses es nivellin cal que ens preparem imme-diatament, car els esdeveniments es precipiten i no ens donaran tempsper a filosofar massa.

Ja sé que hi ha companys que no tenen vocació per a aquestes coses i,o bé les tracten amb un cert to burleta, o no accepten que el coneixe-ment de certes matèries pugui influir en les condicions defensives i ofen-sives del proletariat. Ells afirmen, potser amb un xic de raó, que si elSindicat no tingués altres elements d'atac i defensius que aquests, a ellsno els interessaria, perquè coneixen la mentalitat de la burgesia i, ambaquestes armes, en la lluita sempre perdríem nosaltres.

Volem aclarir que no és aquesta la nostra tesi, que nosaltres no re-nunciem a cap acció de lluita que a través dels temps ha emprat el pro-letariat ; tenim poques coses per renunciar a cap. El que nosaltres afir-mem és que el determinisme econòmic ha situat al cantell del precipiciel capitalisme, però aquest no s'estimbarà definitivament mentre el pro-letariat no estigui preparat per a substituir-lo, i com més triguem, méshaurem de sofrir els estralls de la seva agonia.

Podem demostrar amb números com, tot i restringint els òrgans re-presentatius, el proletariat de Catalunya, només per l'organització sindi-cal, necessita, entre comitès, juntes, representacions als organismes dedret obrer, etc., imniediatament de posar-se en marxa i a Barcelona so-lament, uns 1,200 miiltants que tant com experiència del moviment obrernecessiten algun coneixement de les matèries que abans hem indicat.

Els tenim nosaltres aquests companys?... Doncs anem-nos-bo prenenten broma o amb indiferència i quan faci uns anys que maldem per laU. G. S. O. i els nostres esforços s'hagin vist satisfets per l'èxit aparentmés esplèndid, la realitat ens dirà que havíem vestit un altre gigantecon los pies de barro.

Avui hem fet l'esquema d'una part del que nosaltres entenem perpreparació ; un altre dia parlarem de l'altra, la preparació orgànica.

J. PRONJOSA

Han estat creats, renovats o re-tocats tots els Consells, Juntes, Pa-tronats, Comissions, etc., existents

i imaginables en matèria d'Assis-íència social, similars i derivats.Les persones nomenades, no caldir-ho — llevat dels nomenamentsinevitables d'estricte caràcter tèc-nic —, es distingeixen en llur ma-joria, a falta de virtuts més cone-gudes, per llur fervor clerical.

Tornem a ésser en plena domina-ció de les Dames de Pregallosa. Idels Darnos i tot.

« » *El senyor Borrell i Sol, republicà

històric, per fi ha dimitit —o al-menys li han acceptat la dimis-sió — de l'últim, sàrrec que en-cara retenia relacionat amb l'As-SlSteilCia pUIJlú-u. ^fconn lombo li

havien acceptat la dimissió de pre-sident del Consell de Treball, mal-grat la seva adhesió a les autoritatsmilitans que, el 7 d'octubre, ocupa-ren la Generalitat.

En les dues dimissions, l'homeha aconseguit a força de súpliquesque els respectius gestors li publi-quessin una nota. Aquesta darrera— segurament inspirada per ell ma-teix, volent-lo deixar a bon lloc ésl'acusació més greu que hom potfer-li. Diu que en quaranta mesos degestió havia acrescut el patrimonidestinat a la Protecció de menorsen i.351.840'11 pessetes, xifra exac-ta.

I bé, senyor Borrell, republicàhistòric : les institucions d'assis-tència social no tenen per missióacumular reserves ni adquirir pa-trimonis mobles o inmobles, sinócomplir llur tasca pròpia. Un mi-lió 350 mil pessetes de patrimoniquan la infància que havien deprotegir continua pels carrers aban-donada és una immoralitat. I aixòadmetent que la vostra adminis-tració fos un model de pulcritud.

* * *Es proposen sovint secretaries

de Jurats mixtos de Catalunya sor-tint-se de la lieti. No b.o diem nos-altres : ho diu —i ho demostra—-un diari tan poc sospitós de socia-lisme com La Publicitat.

* * *El gestor municipal de Cultura,

senyor Godala i Gualdo — Rojo iGualdo, que li diuen, en la sevaeterna presidència de les Joventutsde la Lliga —. Torna a donar notes

d i e sa la premsa sobre el famós escàndold'enviar infants de les escoles públi-ques a les professionals privacies.L'última — per ara — parla de3.500 places ofertes per determi-nada entità, per a col·laborar «a labatalla escolar iniciada per aquestAjuntament».

Ja heu llegit bé, oi? \La batallaescolar iniciada per aquest Ajun-tament !

Cal felicitar el jove gestor.* * *

I que no diguin que aquestesescoles privades no són confessio-nals. La Veu de Catalunya mateix,en el LUtimrtíuri de Manuel Brunetaparegut el dia 13, ho confessa.

I encara confessa que l'Ajunta-ment ha instituït un premi «con-tra la blasfèmia», malgrat que l'a-cord no era ben bé aquest, sinó afavor del ben parlar.

"* * *En la sessió de Corts de diven-

dres, el senyor Trias de Bes es vapermetre de recordar a un diputatdel'Esquerra que «hi ha una cosa ques'anomena decorum».

En efecte. I aquesta cosa impe-deix, per exemple, de posar-se aplorar com una femella davant ungovernador, com va fer l'aguerritsenyor Trias quan l'afer del Col·le-gi d'advocats.

D'acord, senyor Abadai?- . • » * * •

En la mateixa'isessió, aquell se-nyor Lamamië 'de -nom pornogràficdemanà protecció..: per als propie-taris. * .

* * *Ara les entitats patronals i obre-

res de Catalunya hauran de figuraren dos censos.

Són els avantatges de no tenir au-tonomia.

I de la poca traça o poca fe delsburòcrates madrilenys, que tanma-teix podrien procurar-se un dupli-cat del cens català i estalviar mo-lèsties a la gent.

* * *¿Recordeu aquella noia, Carme

Ramos, que va ésser assassinada alsvoltants de la presó? Segons la po-licia, la devien assassinar els con-suetudinaris desconeguts de torn...

Vegeu un model d'explicació oficio-sa, presa als diaris del divendrespassat :

La noia havia treballat en unbar, i va expressar propòsits de suï-cidi. I «la mestressa li manifestàque no estava disposada a tolerarque es suïcidés... a casa seva.»

•Es clar, home ! A suïcidar-se alcarrer. ¿On s'és vist comprometred'aquesta manera?

Segurament la mestressa va dir :—Mira, noia, no et suïcidis aquí,

perquè si et suïcides et mato.* * *

Ens ha arribat a les mans unacircular que, una organització aca-bada de fundar, ha dirigit a tots elspatrons. Es tracta no res menys,d'una entitat que tindrà per objecte,evitar que els burgesos hagin decomplir les lleis socials o acatar lessancions dels Jurats mixtos, quan elssiguin desfavorables.

Diu així, justificant la necessitatimperiosa de la seva creació :

«Qui no està exposat a haver desol·licitar autorització per a reduirla jornada de treball o el tancamentde la indústria i que per retard so-lament d'una setmana en la reso-lució de la mateixa, no comporti ungreu perjudici per als seus interes-sos?»

Es ben categòric. Satisfent l'abo-nament mensual corresponent, unburgès podrà tancar la indústria, re-duir personal o reduir la jornada.

I el bo del cas és que, la circu-lar manifesta que compta amb lacol·laboració, entre altres, de l'ex-Se-cretari de la Delegació del Treballa Barcelona i actual inspector Pro-vincial del Treball de Girona.

Qui millor que ell?* * *

Els generalíssims dels exèrcitscombatents a la guerra del Chaco,celebraran una «important reunió».Per què han esperat tant? De fer-ho abans de ronipre les hostilitats,amb uns quants croxets i upper-cufs, haurien pogut dirimir les di-ferències i evitar la «chacada». Queha estat una «chacada» de camisa.

* * *Vet ací com es reparteixen les

pessetes -del fons municipal desubsidi a l'autr forçós: 1.000 ala Federació Sindical d'Obrers,13.000 a l'Institut Pro Obrers sen-se feina i 7.000 a les Germandats

de Sant Gil Abat, l'Aliança i Cam-brers de Barcelona. . • - .

¿No dèieu, senyor Bausili, que laConselleria de Política Social erainútil? ¿Per què la feu servir,doncs, per a afavorir les vostrespreteses «entitats obreres» confes-sionals, malgrat que aquestes nopuguin acreditar capacitat legalper•A'rebre el subsidi, perquè no re-neixen les condicions necessàries?

Quan hi havia el company Mar-tínez Cuenca, el fons es repartia aentitats sindicals autènticamentobreres — afectes o no al socia-lisme, tant se val, com pot compro-var-se —, a proporció del subsidid'atur forçós satisfet per elles F anyanterior, • i comprovat aquest ex-trem. Però és un criteri massa ob-jectiu perquè el segueixi el flamantgestor.

* * *Azaña ha parlat a Bilbao. Demà

hi hauria de parlar Gil Robles. Ivuit dies més tard Al. Lerroux. Tor-nem a recordar aquells bons tempsinfantils.

«Feeeet!... Vale!»» * *

El Full Oficial no donava la quan-titat de ciutadans que acudiren a es-coltar Azaña. Ni deia tampoc si fouo no, nombrós. El cas és despistar.

Que vius!* » *

En canvi portava alguns paràgrafsdel discurs de l'Estadella en unafartanera d'homenatge. I els finalseren d'allò més bons. Deia, parlantd'Al. Lerroux : «Si no perd l'ente-niment, el seguiré per ajudar-lo!Si es torna boig, l'acompanyaré perconsolar-lo ! » Qu¡; gran ! Que enor-me ! Que bestial !

Va. De seguida, no perdem temps.Un altre homenatge !

* * *Caldrà superar en tots els aspec-

tes l'acte de Lasessarre.Diuen que a escoltar Azaña hi va

anar un camió de molt lluny ambuna pancarta que deia : «Nos lo pa-gamos todo».

Però això ja es va veure a Mes-talla quan va parlar Gil Robles.També hi havia una pancarta que

INTEL·LECTUALS I OBRERSHem esperat fins al darrer moment a prendre la

ploma, per tal de comentar les respostes que el nos-tre treball, parlant d'aquest mateix tema, ha susci-tat. Per cortesia, per conseqüència i per a. no deixarpenjades afirmacions que gratuitament ens han estatatribuïdes, ens hi veiem obligats.

Per cortesia primer, perquè el nostre silenci da-vant les rèpliques dels nostres interlocutors, |x>dria,fer creure a aquests que ens situem en un pla de su-perioritat ; per conseqüència, després, perquè encaramantenim íntegrament l'esperit que animava les nos-tres paraules i en darrer terme, per negar-nos a ac-ceptar com a. nostres afirmacions que no hem fetenlloc.

¿ És que el proletariat és una cosa tan homogènia queno permet classificacions ? Nosaltres creiem sinceramentque classificar no és dividir. I observem que existeixun «Lumpenproletariat», un proletariat industrial, unproletariat del camp, un proletariat mercantil i un pro-letariat intel·lectual. I cada una d'aquestes categoriesposseeix unes característiques determinades i especí-fiques. Característiques filles de l'origen, de la situa-ció, del medi de treball, de l'ambient social, etc. Icreu algú, que n'hi ha prou amb satisfer l'import d'unrebut d'un partit de classe, per a esborrar la influènciad'aquestes característiques ? Ens costa de creure. Ésclar que hi han companys intel·lectuals que tenen prouempenta per a. llançar-se a. una actuació decidida de

Direm també, que potser es deu a les dificultats bon militant. ¿ Hem dit nosaltres el contrari ?amb què topem, per a plasmar gràficament el .nos-tre pensament —cal tenir en compte que en els tallersde manyà no ensenyen l'art de saber escriure— quela redacció d'aquell treball no s'ajustés d'una manerainexorablement matemàtica a la seva orientació gene-ral. I que ens ha sorprès moltíssim que siguin pre-cisament companys intel·lectuals, els que no hagin sa-but veure el fons que servia de nervi a aquell articlei en canvi, hagin bastit les seves respostes sobre afir-macions que no hem pronunciat. I comencem el comen-tari.

Per tenir upa base ferma de discussió, començaremper determinar què entenem per intel·lectual. No hiha, sembla, una definició concreta i categòrica sobreles condicions que donen aquest títol, però creiem queen línies generals tothom està d'acord que aquellrecau damunt d'aquells homes que es dediquen a lesrecerques científiques, artístiques o literàries, per a lesquals necessiten posar constantment en joc llur in-tel·lecte. Un diccionari que posseïm —i que potser norepresenta cap garantia degut al seu preu mòdic— diutextualment : « Intel·lectual. Dedicat al cultiu de lesciències i les lletres.» No creiem, doncs, desbarrar quanqualifiquem «advocats, metges, catedràtics, arquitec-tes, filòsofs i altres companys de professions libe-rals...» d'intel·lectuals.

Sigui com sigui, però, en el nostre article emprà-vem aquest mot per a diferenciar.

Dèiem nosaltres en el nostre treball, que la U. S.C. fou creada per un grup d'intel·lectuals. I que enconseqüència els càrrecs de direcció i orientació estavena mans d'aquells. ¿És o no cert, això? I afirmàvem

El que nosaltres deixàvem entreveure només, iavui ho afirmem d'una manera explícita, és que lamajoria dels militants actius —en la seva majoriaobrers manuals— que es lliuren ardidament, en elmoral i el material, a la feixuga tasca de construir ungran partit de classe. ¿ Per què ? ¿ Per tenir altres ocu-pacions ? ¿ Per no sentir d'una manera tan crua comels obrers industrials els efectes de l'opressió econòmi-ca del capitalisme ? ¿ Per a evitar transtorns d'ordrefamiliar ? ¿ Per la seva situació social ? ¿ Per ésser ex-cessivament espiritualistes i humanitaristes ? ¿ Per és-ser més aviat homes de laboratori i d'estudi que nopas d'acció? Aneu-ho a saber. Potser una mica de tot.¿Qui ho dubta que hi ha excepcions? Campalans...j Ah ! ; ¿ parleu del mestre Campalans ? Campalans in-tel·lectual. Campalans gentleman, aristòcrata. Campa-lans proletari. Militant. Actiu. Dinàmic. I nostre, delsnostres i ben nostre. Campalans, Campalans... Quantss'atreveixen a plantejar la comparació ? ¿ Qué més vol-dríem nosaltres !

Mestre Campalans era el prototipus del socialistaintel·lectual. Malauradament, però, de Campalans noen corren gaires. Són l'excepció. Els altres són ma-joria.

És en aquest terreny que nosaltres plantejàvem elproblema. Els obrers intel·lectuals, per aquelles carac-terístiques que abans hem esmentat, no tenen —sem-pre en termes generals— l'empenta revolucionària quedistingeix els obrers manuals. I no solament hi ha elseu cas. Teniu un altre exemple, amb el proletariatmercantil, que tot just ara, comença a. desvetllar-sedel son mefític a. que estava sotmès. ¿Quan s'havia

a continuació que, l'entrada de les seleccions proletà- atrevit aquest, a declarar una vaga i seguir-la fins a lesries, primer, i la vinguda de grans quantitats d'obrers darreres conseqüències?

Nosaltres posàvem de manifest, el disgust que ensprodueix observar com els companys intel·lectuals ne-gligeixen la tasca perseverant, continuada i una micaheroica també, de construir un partit i deixàvem en-

manuals i del camp, després, havien produït l'allunya-ment dels companys intel·lectuals de les funcions rec-tores. Sempre, s'entén, parlant en termes generals. Encap moment vàrem particularitzar í per descomptat que

deia, si fa no fa : «Nos lo pagan acceptem les excepcions. I acceptant aquest fet, que el treveure una queixa per llur manca de «militantismetodo». Es gairebé el mateix.

El més difícil serà superar elscentenars de desmais provocats perli calor en l'acte de Baracaldo. Cal-drà, quan hi vagi ,el ministre de laGuerra, que es desmaïn a milers,per no fer el ridícul.

«Más difícil todavía».* » *

La U. S. C. fou retirada d'Alian-

company Tarrés també acceptava, si bé atribuint-lialtres causes, preguntàvem :

«Qui millor que els mateixos obrers, ja majors d'e-dat, per a resoldre els propis problemes ? Hostilitat alscompanys intel·lectuals ? De cap manera. Qui s'atrevei-xi a. afirmar que s'està donant una batalla als intel-lectuals, comet conscientment una falsedat. Volem elsintel·lectuals, estimem els intel·lectuals, necessitem elsintel·lectuals. »

És prou entenedor malgrat els defectes de redac-

i col·laboració. I que la queixa és justa i raonada, hodemostren les lamentacions que també els nostres con-traopinants pronuncien. I ho demostra la seva inter-venció en la polèmica. Perquè fins ara —si no sofrimerror— mai no havíem vist les seves signatures entre lesdels que col·laboren o escriuen al nostre setmanari...Ha estat necessari ferir la seva sensibilitat d'intel·lec-tuals perquè es decidissin a fer-ho.

No hi ha ironia en les nostres paraules ni ofensesvelades per a, ningú. Cal acabar amb les «manies per-

ca Obrera perquè col·laborava amb ció. ¿On ha vist el company Ripoll que «neguem el secutòries». Encara no hi ha qui es disposa a fer unapartits burgesos.

Aliança Obrera forma part del co-mitè prò-amnistia en col·laboracióamb l'Esquerra i Acció Catalana iPartit Nacionalista Republicà.

pa i la sal» als intel·lectuals? ¿í on ha pogut veureque «pretenem crear un antagonisme entre ambdós»?¿ I per què presentar els noms d'uns intel·lectuals il·lus-tres i respectables si fóra facilíssim presentar una llis-ta deu vegades més nombrosa, amb els noms d'uns in-

crítica general, que ja es mobilithzen els que es creuenvíctimes.

És en aquest aspecte que enfocàvem les tendènciesque observem en el nostre partit. En cap altre. Potsersí que la paraula «tendència» era mal emprada. Però,

Però no havíem quedat que Alian- tel·lectuals despreciables que, o bé al cap dels anys han no en teníem una altra més adequada a mà. MalgratJ, vJDI'Gl 9, liclVlcL Q. C ílüllcLr IÓ, Delicti id l*f»r*fl TI r-n t" 1 r> c? in r i /-l/-x^.i-*-T-t-«-i «.air .-.I-., ^Í^v^.X«..'n « t~ í „>! Q Wf\ £*TÍ r"3 TA 11 fi/* Clíil f»/-\C?f »•£» ti-ül-i·i 11 n«-i *•! i i mm .-! a t- f* f i~\r-

contra els traïdors i contrarrevolu-cionaris dels partits burgesos? I el

rectificat la seva doctrina revolucionària, o bé s'hanpassat als adversaris ?

això, en cap lloc del nostre treball parlàvem de refor-misme, centrisme o revolucionarisme, ni hi fèiem la

Repetim avui : ¿ Qui millor que els propis obrers, més lleugera al·lusió i mai no podíem sospitar que pro-curiós del cas, és que el secretari ja majors d'edat, per a resoldre els propis problemes? duís aquest malentès. De l'un cap a. l'altre no parlàvemd'aquest comitè és el Papa de la Re- . Volem dir amb això que establim una diferència de d'altra cosa que de barrejar, confondre o fusionar lesvolució! Ja podem completar latrilogia, Lenin, Stalin, Maurin! Esper interès dels empresonats?

Apa, home, apa. Siguem clars.Diguem que hi ha unes actes de di-putat a aconseguir i no en parlemmés.

L·es comarquesD'ARENYS DE MAR

Un grup de joves d'aquesta vila,afectes a la Unió- Socialista de Ca-talunya, ha tramès una carta de sa-lutació al company Comorera al pe-nal on compleix la pena que li fouimposada.

— Ha sortit el primer número de!portantveu de l'Ateneu Arenyenc«Salobre», revista cultural mensual,amb la finalitat d'- estendre els an-hels culturals entre els seus asso-ciats.

•—• La Cooperativa obrera «LaFraternitat» ha constituït la secciófemenina. S'estan fent els treballs

classe entre intel·lectuals i obrers ? No : de cap manera,company Palomas. Establim, això sí, una diferenciade sentiment revolucionari i una diferència d'energiacombativa a favor dels obrers manuals. I aquesta afir-

dues branques o categories del nostre partit. I així hoentengueren —si bé rebutjant les causes de la separa-ció que nosaltres exposàvem, que segons ells són unesaltres— companys intel·lectuals destacats, com són els

mació no és tan gratuita quan Marx i Lenin l'han feta companys Emili Mira i Joaquim Xirau, amb els qualsabans que nosaltres, en declarar que la força més acti-va í revolucionària era el proletariat industrial. I sireocneixem que el proletariat industrial és el que pos-seeix més força combativa, ¿per quins set sous no hade prendre el comandament bo i acceptant la col·labora-ció dels obrers inteectuals? El company J. P. que s'in-clou ell mateix dins el camp intel·lectual, considera ab-surda aquesta divisió entre intel·lectuals i obrers. Per-fectament. Anem Convencent-nos cada Vegada més,que no hem estat afortunats en traspassar les idees alpaper. Perquè nosaltres no hem inventat pas aquestadivisió ni anem a destinar el nostre temps preciós, aconsumar-la. No hem fet altra cosa que evidenciar-la.

sostinguérem recentment una conversa, on sortí a re-lluir el problema que nosaltres plantejàvem.

Ompliríem moltes quartilles si haguéssim d'esgo-tar els arguments. El que volíem dir, més bé o mésmalament, ja ho hem dit. I acabant, repetirem :

Els companys intel·lectuals abandonen el seu llocen el partit. Si continuen aquest abstencionisme des-pertaran els recels dels companys obrers.

Si col·laboren estretament amb aquests guanyaranla seva confiança.

¿ Que faran els companys intel·lectuals ?

JOSEP MIRET

No ens deixem entabanarEl factor principal per a. l'hege-

monia de les dretes és, no hi hadubte, la divisió del proletariat. Elcapitalisme, convençut de la sevainferioritat numèrica davant les for-

necessaris per formar la secció de ces representatives del treball, ex-Cultura.

BADALONA

piota astutament i interessadamentaquesta qüestió, que per a ell és nomenys que decisiva. I posa en jocels poderosos ressorts que li dóna la

El corrent és no mantenir «elsganduls que pidolen enmig del car-rer». Per què no treballen ? I si, amés a. més, tenen muller i fills a.mantenir, per què es casaven ? Perquè en tenien de fills ? Que no hosaben els pobres que no en podentenir ?

No; el capitalisme no té l'obses-sió de la caritat ; la seva obsessió

El Comitè Executiu de la Seccióde Badalona ha quedat constituïtt;i! com segueix :

President : company Josep Vila-gran Mitjà

Vice-president : company F. Be-nages Sánchez.

pròpia existència per a. fer avortar i és la marxa dels negocis, de la cosamalmetre tot allò que signifiqui unaentesa o acostament entre les diver-ses ramificacions de la classe treba-lladora universal.

ï és que el capitalisme coneix a.bastament la seva obligació. Sap

pública. El que li interessa és queell mateix pugui seguir portant eltimó de l'Estat, única manera d'ad-ministrar-se amb confiança la for-tuna.

I no pot sentir parlar de reivin-

trencar la cohesió de la victòria se-gura. I distreu una part de la sevaessència —el diner— a. escampar ladiscòrdia i les malvolences entre elspàries de la Fortuna, que traduït a.la. realitat d'aquests temps vol dirsubornar cabdills infames, adquirirpremsa proletària, comprar sufragis,distribuir elements de combat entreles diverses fraccions obreres perquèells amb elles s'anihilin, etc., etc.

Aquest és el ressort de força del'enemic, puix que la força del nom-bre li és deplorable. I fóra una llàs-tima que, per portar el ventre llisuna vegada, ens conforméssim adur-lo ple de tavelles tota la vida ;que per voler que prevalgui una de-terminada matisació en un coloritque a fi de comptes ens és comú,-u-~ — . , . . . , • . - , -,, uuc d 11 uc comptes cub cb cuiïiu.

Secretari • comnanv T Inlià Su- que> minoria com es, res no podria dicacions obreres; 1 espanta el mot ^ , . .. ,,^ . , . r . ;secretan, company j. juna »u M. , ' -.„jí; ,,„,„ c:_j:_-i:. _i i j- <._:- ens destruïm mútuament tot fent elcontra la majoria organitzada dels Sindicalisme, el fa suar d'angúniaflén. , . . .Vice-secretari : company Josep seus servents (puix que no altra ço- només en sentir que hi ha un partit

Niubó Verdú.Tresorer : company Camil Alou milions d'obrers que amb el partíeu- de la pesta a la sola enunciació del

Ballribera.Comptador : company Josep

lla Solé.iu- ble), i en destina una part a com-

batre tota possibilitat de concordan-Vocals : companys Agiístí Pé''ez ça entre aquelles legions que, uni-

Frías, Rafael Jené Ribó, M. Licer des, es passejarien victoriosamentdamunt la corpora escanyolida d'un

sa que servents del capital són els que es diu Socialista, i fuig commilions d'obrers que amb el partíeu- de la pesta a la sola enunciació dellar esforç de-cadascun el fan possi- comunisme. Marxisme! Heus ací la

Domingo.Comissió política : Vitv; president,

Secretari, Vice-secretari i TrtiSorer.Dia de reunió : Tots els divendres.Comissió sindical: Eh tres vo-

cals.

paraula diabòlica que el trasbalsade dia i que de nit li amaneix cadamal somni que cuida matar-lo.Voldria que es perdés la mena detots aquests ismes funestos i anti-

ésser mancat de vida pròpia i • que cristians, perquè només quedés, res-només pot seguir bleixant a còpia plendent bell mig dels ciris de lad'injeccions...

Per això és que a tort i a dretescampa moneda. Debilitat com és

Dia de reunió : Tots els dimecres, aquesta de l'infeliç famolenc, moltComissió administrativa : Presi-

dent, Secretari i CompUidf".Dia de reunió : Tots els dijous.

Reumatisme, Paràlisi, Anquilosi

per A. R E N A R T

parròquia on va a missa cada diu-menge amb la senyora, aquell queduu el sagrat nom de «cristianisme»,oblidant — :l'iHús !:— que Crist fou

serà que no s'hi llanci enfebrit i, el primer sindicalista, el primer so-distraient el neguit amb l'afany d'a- cialista i el primer comunista, germàcallar el pessigolleig de l'estómac,no acabi dormint bestialment la se-va golafraria d'un dia que ha pogut

precursor de Carles Marx, i comaquest, combatut i perseguit pel ca-pital del seu temps, que acabà im-

joc al color totalment dissemblantde l'enemic.

Siguem conscients, companys, ino deixem que ens entabanin en be-nefici de l'entabanador. Si nosal-tres volem, ho som tot, puix quesom els més. N'hi ha prou no dei-xant-nos enganyar amb fal·làcies imales arts. La resta es produiràd'una manera indefectible, segurís-sima, com es produeix la creixençade l'individu quan la vida troba unorganisme sa i sadollat de defensescontra el rosegador bacil que ende-bades pretén estroncar-la.

F. SERRA-MONT

lUDElll DE TUL I HCQtmenjar amb escreix ; i això, si no molant-lo a les seves concupiscències

M A S S A T G I S T A

acaba petonejant la mà «cristiana»que li ha fet una semblant mercè...

Però encara no és aquest el costatmés atès pel capitalisme inhumà.Només alguna que altra vegada ala vida sol afartar així l'agònic fa-

com són immolats, si poden heure'ls,tots aquells que gosen proclamar-seapòstols del desvalgut i llamp del'usurpador.

Res de tot això ; l'obrer ha nas-cut per a treballar mentre que ell,

P r o f e s o r a

COMPARIVI Repareu els vostresaparells de ràdio i fonògrafo

Urgell, 87, principal, Segona molenc. malgrat que afarta cada dia ei burgès, ha vingut al món per aDe'3 « 6 tarda, cada dia menys els dinmenres el seu gos estimat. fer treballar. Cap cosa no és tan cla-

ra com aquesta, i a qui s'aparti d'a-questa ruta se l'ha d'emmenar, acops de tralla, a la ramadà dels so-f rents. Qui no ho veu és perquè ésorb, i als orbs se'ls ha d'ensenyarel camí. És un deure humanitari, alcapdavall...

I, quan la torrentada dels con-duïts és tan imponent que amenaçaendur-se'l enmig del seu remolí tim-ba avall, llavors és quan apel·la alrecurs suprem a què fèiem al·lusió enun començ ; aleshores és quan posaen joc totes les seves traces i ma-nyes —que no són poques—- per a

*99TALLERS "ZEli SSepúlveda, 174 - Telefon 3O8S3

ROM l DE [ O M O R E R ASISTEMA NOUR A P I DS E N Z I L LS'aprèn a tallartota mena de ves-tits en poc temps

Höre* de ciane: J c 3 a 6 o d e 7 a 9

FLSIIiaiLIAM,-111. PilflIIPIL, TEIIE1IBARCELONALes afili, ict «I« U. S. C. i llars/ Siles ¿aadiran d'ona rebaixa /

Imp. Miret. — Guifré, 12. — Barcelona