edició galens 189

36
REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA Febrer de 2015 - Núm. 189 GALENS El Dr. Bertran, reconegut per la Organización Médica Colegial La Dra. Teresa Argemí parla de la situació de la medicina privada El COMT celebrarà la Jornada Cultural del Consell el 20 de maig Tarragona, seu del Congrés Nacional de Deontologia Mèdica

Upload: collegi-oficial-de-metges-de-tarragona

Post on 07-Apr-2016

250 views

Category:

Documents


10 download

DESCRIPTION

· Tarragona, seu del Congrés Nacional de Deontologia Mèdica · El Dr. Bertran, reconegut per la Organización Médica Colegial · La Dra. Teresa Argemí parla de la situació de la medicina privada · El COMT celebrarà la Jornada Cultural del Consell el 20 de maig

TRANSCRIPT

Page 1: Edició Galens 189

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Febrer de 2015 - Núm. 189

GALENS

El Dr. Bertran, reconegut per la Organización Médica Colegial

La Dra. Teresa Argemí parla de la situació de la medicina privada

El COMT celebrarà la Jornada Cultural del Consell el 20 de maig

Tarragona,seu del Congrés Nacional

de Deontologia Mèdica

Page 2: Edició Galens 189

A4 RCP tarragona 52-11-2014.pdf 1 17/11/2014 10:36:14

Page 3: Edició Galens 189

3

Febrer2015

SUMARI

Edita:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

President:Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Jaume Fontanet Torres

Direcció:Mercè Veciana

Consell de Redacció:Fernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier Allué

Redacció:Via de l’Imperi Romà, 11 bis43003 TarragonaTel.: 977 232 012 - 977 232 006Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:TSH Comunicació 2008 SLCarrer Manuel de Falla, 1243005 [email protected] 211 154

Distribució:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT)

Imprimeix:Indugraf Offset

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Tirada:3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Tarragona acollirà el II Congrés Nacional de Deontologia

6 ACTUALITAT

Conclusions de la IV Convenció de la Professió Mèdica

18 ACTUALITAT

Tràmits i consells a seguir per obrir una consulta médica

21 ACTUALITAT

Dra. Teresa Argemí, vocal de medicina privada

24 ENTREVISTA

El COMT reconeix els metges honorífics de les Terres de l’Ebre

26 VIDA COL·LEGIAL

El codi deontològici la solidaritat professional

28 OPINIÓ

Page 4: Edició Galens 189

4

Febrer2015

Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES

“MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

La confiança d’estar junts

@ 977 232 012 [email protected] www.med.es

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva

bonificació per traspassar-lo

Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

Page 5: Edició Galens 189

5

Febrer2015

Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES

“MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

La confiança d’estar junts

@ 977 232 012 [email protected] www.med.es

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva

bonificació per traspassar-lo

Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

Fernando Vizcarro Bosch. President

EDITORIAL

Ja fa anys que Tarragona reclama el funcionament de la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Al 2012 es va fer el primer pas i es va aconseguir passar de les 40 hores setmanals a les 84 hores, el que represen-ta les 12 hores diàries que tenim el dia d’avui. Potser quan es publiqui aquesta revista això ja sigui història i podrem dir que l’hospital de referència del nostre territori ja compta amb una Unitat d’Hemodinàmica oberta les 24 hores. Això voldrà dir que, un cop més, la força popular i la lluita d’algunes institucions, en-tre les quals hi ha el Col·legi Oficial de Metges de Tar-ragona, han aconseguit fer sentir les seves veus. Mal-auradament la Unitat ha estat notícia aquests dies, però al final ho hem aconseguit i això és el que comp-ta quan està en joc la salut dels nostres ciutadans.

No podem permetre de cap manera aquest dese-quilibri territorial en matèria de salut. L’àrea me-tropolitana de Barcelona té actualment sis hospitals

amb unitat d’hemodinàmica funcionant les 24 hores, en canvi la resta de comarques, amb una població de més d’un milió d’habitants, disposen d’un horari molt més reduït.

Tots sabem que el temps de resposta en aquests ca-sos és fonamental, per això el COMT sempre ha donat suport a l’ampliació i hem demanat una implantació de les unitats a les comarques perifèriques, perquè tots els ciutadans disposin dels mateixos recursos sanitaris i, en definitiva, per assegurar una atenció ràpida i adequada en cas d’infart.

Segurament aquesta ampliació suposa una despesa econòmica important per a l’administració autonò-mica i no és gens fàcil trobar el personal especialitzat i posar-ho tot en marxa, però el pressupost passa a un segon pla quan la salut està en joc.

Aprofitem per reclamar més inversió pressupostà-ria en altres especialitats que també son deficitàries al territori.

Ens mereixem una Unitat d’Hemodinàmica les 24 hores

“La força popular i la lluita d’algunes institucions, entre les quals hi ha el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, han aconseguit fer sentir les seves veus.”

Page 6: Edició Galens 189

6

Febrer2015

L’ordre del dia va incloure l’informe de presidència, on després de la inter-venció del Dr. Vizcarro, van comple-mentar l’exposició el Dr. Fontanet, que va presentar l’activitat de la vocalia de metges jubilats, la Dra. Abril, que va presentar el pressupost econòmic del Programa de Protecció Social pel 2015, el Dr. Labad, que va informar del pro-per Congreso Nacional de Deontolo-gia Mèdica, la Dra. Garcia Villarrubia, que va presentar el resultat d’una en-questa laboral dels metges residents, i el sr. Goula, que es va referir als avant-projectes de lleis dels col·legis profes-sionals.

Després es va presentar la memòria d’activitat col·legial de la Secretaria General. I tot seguit, l’àrea de Tre-soreria va exposar els pressupostos d’ingressos i despeses corresponents a l’exercici 2015, que van ser aprovats per unanimitat dels delegats.

Cal dir que durant aquest any s’han mantingut les quotes col·legials i no s’ha produït cap increment.

Tot seguit es va ratificar l’acord d’incorporació de nous membres de la Comissió Deontològica, concretament dels Drs. Eneko Barberia i Fernando Dolz.

El punt 7 de l’ordre del dia tractava sobre els possibles acords a prendre en relació a la seu col·legial. El pre-sident va informar de la situació ac-tual i de les negociacions que s’estan

duent a terme. Un any més es va acordar mantenir

la política de contenció de la despe-sa pressupostària i no incrementar la quota col·legial.

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost pel 2015 per unanimitatEl passat 26 de novembre es va dur a terme l’Assemblea de Compromissaris a la seu del Col·legi i per videoconferència amb les delegacions de Reus i Tortosa.

ACTUALITAT

CONCEPTE 2014 2015 % Var.

Ingressos d’explotació 46.850 51.500 +9,93

Subvencions 54.625 55.500 +1,60

Quotes col·legials 1.091.000 1.109.000 +1,65

Altres ingressos 8.375 41.500 +395,5

TOTAL 1.200.850 1.257.500 +4,72

CONCEPTE 2014 2015 % Var.

Despeses d’explotació 121.550 98.100 -19,29

Professionals 56.500 55.300 -2,12

Juntes i assemblees 181.100 180.100 -0,55

Recursos Humans 317.800 317.600 -0,06

Altres despeses 209.050 217.900 +4,23

Subvencions i PPS 276.00 291.000 +5,43

Amortitzacions 38.850 38.000 -2,19

TOTAL 1.200.850 1.198.000 -0,24

Ingressos

Despeses

El president i la vicepresidenta del COMT durant la seva intervenció davant els compromissaris.

Page 7: Edició Galens 189

7

Febrer2015

El COMT organitza el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica

Amb l’objecte d’abordar els reptes que la societat i els avenços científics impo-sen al desenvolupament de les funcions encomanades als col·legis de metges en el camp de l’ètica i la deontolo-gia, els dies 7, 8 i 9 de maig, Tarra-gona acollirà el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica 2015, orga-nitzat per la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Ta-rragona.

Durant aquesta trobada de caràcter

nacional, els presidents, les juntes de govern i els membres de les comis-sions deontològiques dels col·legis de metges

d’Espanya podran inter-canviar experiències i co-

neixements.Les comissions deontològiques

són els òrgans en l’àmbit pro-vincial, autonòmic i central, que s’encarreguen de vetllar pel correcte exercici de la professió i que tenen la funció d’assessorar en la faceta èti-

ca, deontològica, legal i de visat a les juntes directives col·legials. També realitzen informes sobre la pràctica i relacions dels metges, tant amb els pacients com en la interrelació amb altres metges, professionals sanitaris i mitjans de comunicació.

En nom del comitè organitzador, i en general del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, volem ani-mar-vos a participar en aquest con-grés. La creixent importància de la deontologia i ètica metgessa en la pràctica professional ha convertit aquesta trobada en un dels pilars del professionalisme mèdic i en un as-pecte clau de la validació periòdica de la col·legiació. El programa que hem dissenyat pretén abordar qües-tions actuals i d’impacte social.

Esperem que aquests temes siguin de l’interès de tots, membres de co-missions deontològiques, juntes de govern, metges i estudiants de me-dicina.

Per més informació trucar al COMT 977 232 012 (Sra. Mar Orellana).

Se celebrarà els dies 7, 8 i 9 de maig

Jueves, 7 de mayo de 201515.30- 16.30: Recogida de documen-tación.16.30-18.30: La Deontología Médica en las Facultades de Medicina.Moderador-discursor: Dr. Rogelio Altisent Trota. Secretario: Dr. Francisco García Sayago• Participación de las Comisiones Deon-tológicas en las Facultades de Medicina.Ponente: Dr. Joaquín Fernández- Crehuet Na-vajas / Dra. Isabel López Abadía• Valoración de la formación deontoló-gica en los estudiantes de Medicina de España.Ponente: Sra. Celia Miñano Frutos / Sr. Jesús Castan Orero• La Deontología Médica en la Facultad de Medicina de ReusPonente: Dr. Joaquín Escribano Subías / Dr. Antonio Labad Alquézar. 18.30- 19.00: Pausa 19.00-20.00: Inauguración del Con-greso. Personalidades20.00 -21.00: Conferencia inaugural a cargo del Dr. Pedro Cía, Catedrático de Patología Médica y Presidente de la Co-misión de Deontología Médica de Zara-goza. « Medicina basada en la confianza vs medicina de la evidencia. Competen-cia y humanidad del médico».Presentador: Dr. Antonio Labad Alquézar21.30: Cena-cóctel de Bienvenida.

Viernes, 8 de mayo de 20159.00-10.00: Las Comisiones Deonto-lógicas ante el error médico.Moderador- discursor: Dr. Eneko Barbería

Marcalain. / Secretario: Sr. Bernat Goula Botey• Diferencia entre error médico y mala praxis.Ponente: Dr. Antonio Blanco Mercadé• Judicialización de las reclamaciones médicas.Ponente: Josep Arimany Manso10.00-11.00: La responsabili-dad del médico ante el paciente y la sociedad. Moderador- discursor: Dra. Juana Caballín Yarnoz. / Secretario: Dr. Francesc Valhonrat Llorach• El médico responsable del paciente hospitalario.Ponente: Dr. Julio García Guerrero• Responsabilidad moral del médico.Ponente: Dr. Eduard Prats Alonso11.00-11.30: Pausa11.30-12.30: La información y el secre-to profesional.Moderador-discursor: Dra. Mª Antònia Fran-cesch Freixes. / Secretario: Dr. Emilio Vives de Arpe• Deshumanización del acto médico y la información.Ponente: Dr. Tomás Casado Gómez• Confidencialidad y secreto profesional.Ponente: Dr. Ignacio Santos Amaya. 12.30-14.00: Capacidad del paciente. Moderador-discursor: Dr. Fernando Dolz An-drés. / Secretario: Dr. Frederic Mallol i Mirón• Consentimiento informado y su correc-ta cumplimentación.Ponente: Dr. Mariano Casado Blanco• Negativa al tratamiento médico.Ponente: Sr. Javier Hernández García

• Técnicas reproductivas en pacientes con responsabilidad cuestionada.Ponente: Dr. Joan Monés Xiol14.00-15.30: Comida.15.30-16.30: Atención médica al final de la vida.Moderador – discursor: Dra. Núria Masnou Burralllo. / Secretario: Dr. Manuel Carasol Ferre• Necesidad de la regulación del derecho a morirPonente: Dr. Marcos Gómez Sancho• Cuestiones éticas ante el coma rever-sible.Ponente: Dr. Jacinto Bátiz Cantera16.30-17.30: Problemáticas éticas ante situaciones conflictivas.Moderador-discursor: Dr. Luis Fernando Már-quez Gallego. / Secretario: Dra. Carmen Buil Martínez• La discriminación de pacientes por par-te de la administración.Ponente: Dra. Maria Castellano Arroyo• El médico ante el paciente conflictivo en urgencias.Ponente: Dra. Carmen Boqué Oliva17.30-18.30: Atención médica a la infancia.Moderador-discursor: Dr. Joaquín Escribano Subías. / Secretario: Dra. M. Concepción Abril Boren• Problemas éticos del recién nacido.Ponente: Dr. Manuel García del Rio. • Ética en la infanciaPonente: Dra. Montserrat Esquerda Aresté18.30-19.30: Médico en consulta, mé-dico en Redes Sociales: distintas herra-

mientas, mismos principios.Moderador-discursor: Dra. Beatriz Satué Vall-vé. / Secretaria: Dra. Mireia García-Villarrubia Muñoz• Manual de estilo para médicos y estu-diantes de medicina, sobre el buen uso de redes sociales.Ponente: Dra. Mónica Lalanda Sanmiguel• Ser o no ser…(médico): ¿Es esta la cues-tión?.Ponente: Dra. Marian Jiménez Aldasoro• Blogs pediátricos y RRSS: límites éticos y legales – “Papás: vuestro hijo aún no es adulto”.Ponente: Dra. Mª José Mas Salguero20.45: Salida autobús dirección Casti-llo de Tamarit21.30: cena Congreso.

Sábado, 9 de mayo de 20159.30-10.30: Reunión de Comisiones de Deontología9.30-11.30: Comunicaciones y Proyec-tos de MàsterModerador-discursor: Aurelio Luna Maldona-do. / Secretario: Dr. Alejandro Moreno Lagunas• Comunicaciones.• Lectura de proyectos del Master en Éti-ca Médica.11.30-12.00: Pausa12.00-13.00: Conferencia clausura a cargo del Sr. Juan Calixto Galán, Fiscal de la Audiencia Provincial de Badajoz: « La responsabilidad de las Organizacio-nes y las administraciones Sanitarias ».Presentadora: Dra. Remedios Rico Urios13.30-14.00: Clausura del Congreso.

Programa preliminar

ACTUALITAT

Page 8: Edició Galens 189

8

Febrer2015

La professió mèdica, reunida a la seva IV Convenció, va reite-rar el seu absolut compromís amb el model de sistema na-cional de salut pública, de co-bertura universal i equitativa.

Aquesta és una de les 23 conclusions d’aquesta convenció, durant la qual s’han debatut en 12 taules els prin-cipals problemes que té la professió mèdica.

Conclusions de la IV Convenció mèdica1. La professió mèdica, reunida en la seva IV Convenció, ha reiterat el seu compromís absolut amb el Sistema Nacional de Salut pública i el model assistencial de cobertura universal i equitativa. Sense les bases sòlides que són constitutives de la nostra atenció sanitària pública en l’AP, Hospitals i Unitats d’alta especia-lització, no és possible construir un SNS d’excel·lència.

2. Existeixen múltiples i variats fac-tors que pertorben i dificulten l’aten-ció al metge quan és pacient, sobre-tot si la seva activitat professional ja ha cessat (jubilat). La recent posada en marxa del “Projecte Nacional de suport a l’assistència sanitària del metge jubilat” de l’OMC és un lloable intent per revertir aquesta situació i implementar-la en els diferents col-legis de metges.

3. La cerca d’informació sanitària i de salut a Internet per part de paci-ents i usuaris en general, i la utilitza-ció de RRSS per part dels metges que atenen a pacients, s’ha consolidat com un procés irreversible, comple-mentari, eficient i d’alt valor afegit. El Manual d’estil per a metges i estudi-ants de medicina, recentment elabo-

rat i publicat per l’OMC, sobre el bon ús de RRSS, és un exemple a seguir.

4. La falta d’un registre real i fiable de metges, les seves especialitats i distribució geogràfica, implica que les previsions i recomanacions de planificació, ordenació i gestió de RRHH i professionals siguin varia-des i discordants. Els registres dels col·legis de metges representen una seguretat per al ciutadà, una garantia per al metge que li vas agafar i una responsabilitat de la professió en el seu conjunt amb les administracions i amb la societat.

5. Les dades de l’última enquesta OMC sobre la situació laboral dels metges, les taxes de precarietat i sub-contractació, i les xifres de migració mèdica al nostre país en els últims anys, com a conseqüència d’un esce-nari de crisi mal gestionat, són ètica i professionalment inacceptables.

6. Malgrat la situació de crisi i les indiscriminades retallades produï-

des en el SNS, la defensa sense reser-ves de la qualitat de l’Acte Mèdic és part essencial del nostre compromís i responsabilitat.

7. En contextos d’austeritat severa els metges hem de mantenir l’obliga-ció d’eficiència, però alhora hem de desenvolupar un activisme social i advocacia per defensar els pacients, particularment als més pobres, frà-gils i incapaços d’afrontar les seves necessitats de salut i autocura.

8. La crisi econòmica ha afectat de forma similar (disminució de pres-supost sanitari, disminució de retri-bucions, etc.) als països del Model SNS (Itàlia, Portugal, Espanya), sent menor l’afectació als països de mo-dels de Seguretat Social (França). Les diferents Ordres Mèdiques han sabut respondre davant aquesta situació com a garants en la defensa de la qualitat mèdica assistencial.

9. La presència i influència davant les diverses institucions de l’O.I. es

El president Dr. Vizcarro acompanyat del president, vicesecretari i tresorer de l’OMC.

IV CONVENCIÓ DE LA PROFESSIÓ MèDICA

Aquesta és una de les 23 conclusions a les quals es va arribar durant la trobada bianual que es va celebrar a Madrid.

Els professionals reiteren el compromís amb el model de SNS universal i equitatiu

Page 9: Edició Galens 189

9

Febrer2015

IV CONVENCIÓ DE LA PROFESSIÓ MèDICA

consideren en aquest moment im-prescindibles per als interessos dels professionals mèdics espanyols.

10. La contractació de serveis ex-terns en el SNS amb la iniciativa privada està contemplada per la Llei 14/86 General de Sanitat (art.90) com una forma de fer eficient el sistema sanitari, partint de la premissa es-sencial i prèvia d’optimització de tots els recursos públics. La col·laboració privada amb el Sistema Públic ha de tenir un caràcter subsidiari i, en cap cas, alternatiu, amb objectius clars, gestió transparent, avaluació de re-sultats en salut i dades objectives d’eficiència.

11. La contractació de serveis pel Sistema Nacional de Salut amb la ini-ciativa privada en forma de concerts i/o concessions no ha estat unifor-me ni suficientment transparent. No existeixen estudis suficients d’avalu-ació validats, ni prou anàlisis compa-ratives rigorosos sobre els beneficis que pugui aportar la gestió indirecta sobre la directa.

12. La Gestió Clínica és un model assistencial integrador, col·laboratiu i multi disciplinar que busca la mi-llora de l’eficiència i la qualitat de la pràctica clínica mitjançant la trans-ferència de la capacitat de decisió i la responsabilització dels professionals assistencials en la gestió dels recur-sos utilitzats en el seu exercici pro-fessional, organitzant i coordinant

les activitats que es generen entorn de cada procés assistencial.

13. Perquè la gestió clínica avan-ci necessitem pressupostos sanita-ris raonables i estables, restaurar la confiança, reduir la interferència política, acabar amb el gerencialisme cortesà i construir un marc professi-onalitzat de funció directiva sanità-ria allunyat de debats estèrils i basats en l’autoritat clínica.

14. Els medicaments fan una fun-ció essencial, igual que la resta de les tecnologies diagnòstiques i tera-pèutiques, en l’atenció sanitària als ciutadans. Qualsevol política farma-cèutica i del medicament ha d’expli-car explícitament amb els decisors efectius de l’elecció terapèutica. Una política farmacèutica que no con-sideri uns determinats objectius en resultats de salut i la implicació dels prescriptors està abocada al fracàs.

15. La traçabilitat del medicament es revela com un factor clau i im-prescindible per a la seguretat del pacient. Cal que els metges rebem informació puntual i de fonts fiables dels nous fàrmacs i les innovacions terapèutiques. És urgent i essencial la creació d’una Agència d’Avaluació d’àmbit nacional i independent que discrimini l’efectiu, eficient i útil, del que no ho és.

16. El nostre Sistema Nacional de Salut ha demostrat tenir un dels millors nivells d’eficiència en l’àm-

bit internacional. Tenim el deure de mantenir-ho i millorar-ho, conser-vant les característiques d’universa-litat, equitat, qualitat i solidaritat.

17. Ser metge avui se sustenta i le-gitima socialment en els següents principis i bones pràctiques: lleialtat, participació democràtica, autoritat clínica, transparència i rendició de comptes, absència de conflictes d’in-terès i compromís amb el nou profes-sionalisme mèdic.

18. Les organitzacions professio-nals estan sent poc sensibles a les necessitats que la societat ja exigeix al metge d’avui. De la mateixa mane-ra, les facultats de medicina no estan responent adequadament a la forma-ció que la societat actual demanda per al metge d’avui.

19. La FMC/DPC constitueix una eina fonamental per al metge i és un element primordial de garantia i seguretat en l’atenció als pacients, que ha de ser acreditat en el marc de l’àmbit professional.

20. El valor de la Validació Periò-dica de la Col·legiació (VPC), imple-mentada pel Consell General de Col-legis de Metges (CGCOM), radica a garantir als ciutadans la seguretat d’un model per a una assistència de qualitat per professionals compe-tents.

21. En el context professional, els Col·legis són les organitzacions més genuïnes, des que fa uns dos segles l’Estat concedís a la professió mèdica la seva capacitat d’acte-organitzar-se i acte-regular-se, en reconeixement a la transcendència social de la funció del metge.

22. Immersos en una preocupant crisi econòmica-financera i de va-lors, els Col·legis de metges han de ser capaços (u així ho estan demos-trant) de veure les seves responsabi-litats professionals, socials i ètiques derivades dels nous escenaris.

23. El procés de VPC implementat pels Col·legis de Metges revalida el compromís dels metges amb la soci-etat i hauria de tenir un caràcter obli-gatori a mitjà termini com a requisit essencial per exercir la professió.

El Dr. Vizcarro va participar activament en la Convenció.

Page 10: Edició Galens 189

10

Febrer2015

IV CONVENCIÓ DE LA PROFESSIÓ MèDICA

L’OMC va celebrar l’acte de lliurament de les seves con-decoracions, que va ser presi-dit pel doctor Juan José Rodrí-guez Sendín, acompanyat per la resta de la Comissió Per-manent de l’OMC. En aquesta ocasió, un dels guardonats va ser el Dr. Josep Maria Bertran Soler, que va rebre el títol de Col·legiat d’Honor amb Em-blema d’Or de la Organiza-ción Médica Colegial (OMC).

La proposta d’aquest títol va ser presentada per l’actual Junta de Govern del Col·legi Oficial de Met-ges de Tarragona, que va presidir el Dr. Bertran des del 1986 fins al 2004. En el seu parlament, després d’agrair la distinció, el Dr. Bertran, nascut a l’Espluga de Francolí, va

advocar per mantenir per a la pro-fessió mèdica dos principis: forma-ció continuada que faci excel·lent la seva preparació, i que es tingui en compte com a prioritat l’assistència als malalts.

El doctor Josep Mª Bertran, espe-cialista en Medicina Familiar i Co-

munitària, va rebre la seva corres-ponent distinció en reconeixement al seu servei i dedicació durant més de dues dècades a la col·legiació mè-dica, per la seva impecable defensa del professionalisme mèdic, a més de la seva labor com a promotor de la formació continuada i l’acredita-ció, la qual cosa li va portar a exer-cir càrrecs com el de president de la Comissió de Formació Continuada i Docència de l’OMC.

Li va fer lliurament del guardó el Dr. Rodríguez Sendín, a qui el Dr. Bertrán va traslladar el seu agraï-ment, extensible a tota l’Assemblea General de l’OMC i en particular al Col·legi de Metges de Tarragona i al seu actual president, el Dr. Fernan-do Vizcarro.

A continuació, el que fos màxim responsable de l’entitat col·legial tarragonina entre els anys 1986 i 2004, va adreçar unes paraules al públic assistent i va destacar com a prioritats d’un bon metge la forma-ció mèdica continuada i l’exercici professional de qualitat, “enfocats sempre en benefici de la societat i dels pacients”. Des del seu punt de vista, quatre paraules han de defi-nir la professió mèdica en el futur: “eficàcia, efectivitat, eficiència i èti-ca. És on tots hem de confluir”, va concloure.

El Dr. Bertran rep la màxima distinció que atorga la Organización Médica Colegial

El president del COMT i membres de la Junta de Govern que van assistir a la Convenció Mèdica, acompanyant al Dr. Bertran i la seva senyora.

Page 11: Edició Galens 189

11

Febrer2015

LA JUNTA INFORMA|ACTUALITAT

La globalización afecta a todos los ám-bitos, no siendo el sanitario una excep-ción. A Catalunya, y más concretamente a Tarragona, hemos acudido una gran cantidad de médicos extranjeros para formarnos y/o trabajar, ya sea por propia iniciativa o al reclamo de distintos cen-tros sanitarios.

Nuestros países son diversos, nues-tras lenguas distintas, y hemos tenido que adaptarnos, no solo al ritmo y a la forma de trabajar propia de la sanidad catalana sino, además, y en gran parte, hemos hecho propios los valores y la cul-tura del país de acogida, integrándonos plenamente en su sociedad sin que ello implique, por nuestra parte, ningún tipo de renuncia, o menoscabo, a nuestros orígenes.

Casi una cuarta parte de los médicos colegiados en Tarragona somos extran-jeros (porcentaje muy similar al de otras provincias) y desarrollamos nuestra ac-tividad profesional en las distintas espe-cialidades reconocidas por la OMC (Or-ganización Médica Colegial).

La sanidad catalana tiene un muy elevado reconocimiento a nivel interna-cional. Sus profesionales y centros hos-pitalarios gozan de un bien merecido prestigio lo que, sin duda, aporta un valor añadido al hecho de formarse y trabajar aquí. No obstante no todo son “flors i vio-les” y el paisaje idílico mostrado hace un momento cuenta, por supuesto, con sus zonas sombrías.

Tengo que exponer aquí algo evidente y por todos conocido: la precariedad en que se encuentran los médicos internos residentes (MIR). Este colectivo, aparte de percibir una baja remuneración, se encuentra, al finalizar su período forma-

tivo, con serias dificultades para acceder al mercado laboral. Estas dificultades se ven exponencialmente incrementadas en el caso de los médicos extranjeros, so-bre todo a partir de las últimas reformas efectuadas a la ley de extranjería que han representado una importante erosión en derechos que, ingenuamente, creíamos ya consolidados.

Otro colectivo especialmente sensi-ble lo integran los médicos que desean convalidar una especialidad obtenida en universidades no españolas. Son excesi-vos, confusos, y complejos, los trámites burocráticos requeridos sin obviar que, para la obtención de la homologación, se precisan períodos de prácticas y exáme-nes que deben superarse y en los que el esfuerzo, sostenido e intenso de toda una serie de años, se juega a una sola carta, en un solo examen, con la ansiedad que eso provoca.

Si un médico español, que ha termi-nado su etapa formativa o su interinaje, tiene que dedicar todo su tiempo y todas sus energías en la búsqueda de un em-pleo sin que esa dedicación, esfuerzo, y tiempo, le garantice ningún tipo de resul-tado, la situación en la que se encuentran los médicos extranjeros y, en especial, los que no poseen la nacionalidad española es, literalmente, dramática y sus opcio-nes para acceder al mercado laboral son prácticamente nulas.

Es cierto que existen pocos profesio-nales en paro, en parte porque ya son muchos los que, viendo las puertas cerra-das para el ejercicio de su profesión, han optado por irse al extranjero. Pero hay que reconocer dos cosas: la primera, que los trabajos que se ofrecen acostumbran a ser precarios, mal pagados y de una

breve temporalidad. Y la segunda, que la mayor parte de los médicos en paro son extranjeros que constatan, a su pesar, que su futuro no se encuentra en España, viéndose forzados a regresar a sus países de origen o a migrar de nuevo a terceros países que los acoja y que les garantice un futuro que un día, ilusionados, creyeron aquí posible y que ahora se les niega.

Es lamentable que el dinero y el es-fuerzo invertido, tanto a nivel individual por parte de los médicos, como a nivel de sociedad, costeando con el presupuesto público una formación que roza la exce-lencia, tan exigente y que requiere tanto esfuerzo al profesional y al erario públi-co, no revierta en el que debiera ser su beneficiario natural, es decir, en nuestro propio país. Es trágico y, por decirlo de forma suave, paradójico que, por la cri-sis y/o por las razones que sean, España se muestre tan generosa ofreciendo a los profesionales mejor formados de su historia, a coste cero, a otros países, mu-chos de ellos en una situación económica mucho más ventajosa que la nuestra. Y es especialmente más trágico considerando que, a medio plazo, se deberá captar en el extranjero a estos mismos médicos de los que ahora se prescinde, y a un coste previsiblemente más elevado, para cubrir las necesidades sanitarias del país a me-nos que se opte por dejar caer la sanidad pública en caída libre.

Y ya para terminar, quiero agradecer, desde este artículo, la especial sensibili-dad y dedicación mostrada por la Junta Directiva del COMT para encontrar solu-ciones a los grandes retos y dificultades que actualmente afronta la profesión médica, sin hacer ningún tipo de distin-ción entre colegiados por motivo de su nacionalidad, y creando una vocalía es-pecífica de médicos extranjeros a la que estos pueden dirigirse para solventar cualquier duda o problema que tengan, con la confianza de que se les dará una respuesta lo más rápida, personalizada y útil posible.

Por último, una reflexión y una pro-puesta: puesto que los problemas son de todos, nos afectan a todos, las soluciones también tienen que venir de todos. Es por este motivo que espero el traslado de vuestras inquietudes, vuestras suge-rencias y, por supuesto, vuestra colabo-ración.

Médicos extranjeros en Cataluña

Dr. Carlos F. López CortésVocalia Metges EstrangersNúm. Col·legiat: 4304223

Page 12: Edició Galens 189

12

Febrer2015

ACTUALITAT

Els tràmits que cal seguir per obrir una consulta mèdicaTreballar per compte propi és una de les sortides professionals que contemplen alguns metges. Tot seguit us resumim els tràmits necessaris i algunes recomanacions per posar en marxa una consulta.

Autoritzacions administratives Demanar el permís d’activitat a l’ajuntament. És un document ges-tionat per cada localitat per garantir la seguretat de la instal·lació i els re-quisits varien segons les ordenances municipals. Obtenir l’autorització de funciona-ment de centres sanitaris. És un do-cument gestionat pel Departament de Salut de la Generalitat que consta-ta la llicència per posar en marxa un servei sanitari.

Cobertures socialsCal triar un règim de cobertures so-cials específic del treball per compte propi. Per als metges hi ha dues op-cions:a) Donar-se d’alta a Mutual Mèdi-ca, la mutualitat de previsió social alternativa, que ofereix un producte exclusiu per a la professió, el Metge d’Exercici Lliure (MEL), que gestiona Medicorasse, la corredoria del COMT.b) Afiliar-se al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), el rè-gim de la Seguretat Social per a treba-lladors per compte propi.

Responsabilitat Civil IndividualPer llei, tots els professionals que exerceixin l’activitat mèdica privada han de subscriure una assegurança que cobreixi les reclamacions que es puguin derivar del seu exercici.

Col·legiacióÉs requisit indispensable per a l’exercici de la professió estar col·legiat a la província del domicili on es desenvolupi l’activitat profes-sional.

Altres obligacions legals Garantir el compliment de la LOPD. Les dades que es tracten en l’àmbit sanitari són considerades d’alta pro-tecció. Per complir amb la legislació quant a la protecció de dades, cal: notificar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD) els ar-xius que s’utilitzen per desenvolupar l’activitat, redactar un document que estableixi els protocols de seguretat i mantenir una auditoria biennal.Així mateix, cal complir amb la nor-mativa sobre la gestió dels residus sanitaris, l’atenció als consumidors i l’ús de les llengües oficials a Catalun-ya.

Solucions financeres• Finançament a llarg termini, per la posada en marxa de la consulta (equipaments, reformes, local, etc.). Cada inversió requereix un producte adaptat a les seves característiques, i en alguns casos poden resultar in-teressants els préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). En qualsevol cas, és necessari aportar part de la inversió.• Productes per a la gestió de l’operativa diària, com l’obertura

d’un compte corrent o la contractació de TPV (Terminals Punt de Venda) per facilitar el cobrament als clients.• Solucions per afrontar els fluxos de tresoreria, ja que és habitual assumir pagaments abans de rebre ingres-sos. Alguns productes que faciliten respondre a aquest decalatge són la pòlissa de crèdit, que permet dispo-sar de liquiditat en qualsevol mo-ment, o el factoring, que possibilita avançar el cobrament de les factures, quelcom especialment interessant si es treballa amb mútues.

Solucions asseguradores• Responsabilitat Civil de la socie-tat: si una societat és la titular de l’activitat, cal contractar una pòlissa de Responsabilitat Civil per a aquesta persona jurídica.• Riscos patrimonials: és recoma-nable protegir la Responsabilitat d’Explotació de la consulta, així com

Page 13: Edició Galens 189

13

Febrer2015

ACTUALITAT

La situació econòmica que des de fa anys es viu al nostre país ha obligat a afrontar forts processos de reorga-nització de gairebé la totalitat dels sectors productius i que han pas-sat, la majoria d’ells, per importants reestructuracions dels recursos hu-mans de les empreses.

El sector sanitari no ha estat aliè a aquests processos. S’ha parlat molt de les retallades en el sector sanita-ri públic, però les reorganitzacions empresarials que s’estan duent a terme en l’àmbit sanitari privat no han estat objecte de la mateixa aten-ció mediàtica, tot i que afecten una gran part de la població de Catalun-ya, que en fa ús de manera habitual.

Un dels paradigmes que més ha canviat és el de les relacions entre els metges titulars de centres o con-sultes mèdiques i les entitats asse-guradores del ram de la malaltia, moltes de les quals tenen estretes relacions amb entitats financeres o formen part de grans multinacio-nals del sector i que comunament coneixem com a mútues. Aquestes relacions es regeixen per contrac-tes, alguns d’ells verbals, i d’altres per escrit, però negociats a corre-cuita als quals el metge, sense cap força negociadora, s’hi adhereix per poder constar en els quadres mè-dics i poder presentar-se davant de l’assegurat-pacient com un metge concertat amb la mútua.

Aquesta situació de feblesa del professional ha provocat grans bos-ses de precarietat en les relacions entre metges i mútues, que s’ha traduït en una endèmica tensió a la baixa de les retribucions dels met-ges i, en els darrers anys, amb la presa de decisions de certes enti-tats d’assegurança de prescindir, de manera unilateral i sense cap jus-tificació mèdica, dels serveis d’un nombrós grup de metges de la pro-víncia de Tarragona, professionals, en alguns casos amb més de 30 anys de servei en aquestes companyies i que, amb el seu nom, prestigi i dedi-cació, van contribuir al bon nom de la mútua i veuen ara com es prescin-deix dels seus serveis.

El perjudici creat als professionals per aquestes resolucions contrac-tuals és elevat, ja que, a més de la disminució dels seus ingressos, s’hi afegeix la necessitat, en molts casos, d’haver de fer front a les despeses derivades d’inversions en aparells o locals; inversions efectuades amb la confiança que la relació amb la mútua perduraria en el temps i en permetria l’amortització.

Encara que, des d’una perspectiva estrictament legal, aquests contrac-tes de prestació de serveis podrien ésser resolts en els termes que ho fan les mútues, entenem necessari apli-car criteris morals i ètics que ajudin a ponderar els interessos en conflic-te, és a dir, cal proporcionar els lícits interessos de lucre dels agents inter-vinents amb els inconvenients que les exclusions dels quadres mèdics provoquen a la població assegurada.

És per això que:Entenem que els quadres mèdics de les mútues han de ser tan amplis com sigui possible a fi que el dret a triar el professional que més s’adapti a les necessitats i expectatives del pacient sigui efectiu.

Entenem necessari introduir, en el model relacional entre les mútues i els metges, elements de pondera-ció que permetin compensar els equilibris de forces entre els agents intervinents, que necessàriament han de passar per l’establiment de canals de comunicació i diàleg que permetin el trasllat de problemàti-ques concretes i cerca de solucions individualitzades.

El COMT és conscient de la situa-ció en la qual es troben els profes-sionals que presten serveis als asse-gurats de les mútues i creu necessari articular els mitjans de participació interns a través de la creació d’una secció col·legial, per a que es pugui canalitzar el sentir del col·lectiu afectat i, amb els límits que impo-sen les lleis, endegar aquelles actua-cions que es creguin oportunes per a fer visible la seva situació i proposar aquelles mesures que es considerin adients.

Posició del COMT en relació a la reestructuració dels quadres mèdics de les companyies d’assegurança de salut

el seu continent, el seu contingut, i l’anomenada RC locativa en cas que el local sigui de lloguer.

• Aparells diagnòstics: si a la consul-ta es requereix maquinària específica d’alt valor, es recomana protegir-la in-dependentment.• Gestió del centre: a més de protegir els clients i el patrimoni, és aconsella-ble protegir als administradors i treba-lladors de la consulta en la gestió del centre.

Obligacions fiscalsDonar-se d’alta al cens d’activitats econòmiques de l’Agència Tributària. Es tracta d’una declaració per infor-mar a Hisenda de l’inici d’una activitat empresarial. A partir de l’alta a l’Agència Tribu-tària cal tenir en compte la resta d’obligacions fiscals que es deriven de l’activitat.

Page 14: Edició Galens 189

14

Febrer2015

ENTREVISTA

El sector sanitari privat repre-senta un 2,5% del PIB a Espa-nya i el 30% de la despesa del conjunt de la sanitat espanyola. Els seus 477 hospitals i prop de 54.000 llits conformen un sec-tor que aporta un extraordinari valor afegit: el 25% de les altes, el 32% de les intervencions qui-rúrgiques, el 21% de les urgèn-cies i el 15% de les consultes es produeixen en hospitals pri-vats, segons dades de l’Informe de Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS). En el moment actual, la medici-na mutual representa un estalvi a la sanitat pública de 569 euros per pacient, i en el cas de la me-dicina privada al cent per cent, l’estalvi arriba fins als 1.174 eu-ros per pacient. Això vol dir que avui en dia la privada s’ha fet imprescindible per al sistema sanitari, ja que hi ha 7 milions de persones que la utilitzen, ajudant a descarregar el sistema públic. Per tractar tot això hem parlat amb la Dra. Teresa Arge-mí, vocal de medicina privada al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

— Quins són els principals proble-mes que pateix avui en dia la medi-cina privada?— Crec que hi ha dos problemes im-portants. D’una banda, que no tots els pacients que ho sol·liciten són admesos en les mútues privades, perquè són malalts crònics, d’avan-

çada edat, etc., i per l’altra, el des-contentament dels facultatius pels honoraris que perceben a canvi de la seva feina. Aquesta situació ve, pro-bablement, derivada per la crisi de la sanitat pública dels darrers anys, amb les retallades, l’augment de les llistes d’espera, la baixada de les prestacions... Això ha fet que moltes persones hagin optat per contrac-tar una companyia d’assegurança lliure. Aquestes empreses (moltes pertanyents a grans multinacionals)

s’han adaptat a aquesta nova situa-ció, oferint noves tarifes, amb preus molt competitius, com a reclam per a captar nous assegurats. Però com a contrapartida, aquests preus han re-percutit en els honoraris mèdics, que en els últims anys han experimen-tat un descens. Jo porto molts anys dedicant-me a la medicina privada i abans, tot i que els salaris també eren molt ajustats, les companyies a final d’any sempre repercutien la pujada de l’IPC anual en els teus honoraris.

“La solució per mantenir l’eficiència passa per la concentració dels professionals i dels recursos”

Teresa Argemí ColetasVocal de medicina privada del COMT

La Dra. Argemí davant la seu del COMT.

Page 15: Edició Galens 189

15

Febrer2015

ENTREVISTA

Ara ni s’apuja l’IPC ni cap barem, tot el contrari, cada any hi ha una rebai-xa dels honoraris que perceben els metges inscrits en els quadres mè-dics de les mútues.

—A Tarragona la situació és la ma-teixa?—Efectivament, aquest és un pro-blema que afecta a tot l’estat. De fet, és el tema principal de conversa a totes les reunions de les vocalies de medicina privada a la Organización Médica Colegial (OMC), per intentar trobar solucions.

—Com veu el futur de l’exercici lliure de la professió?—Hem de ser sempre positius. El futur ha de ser millor. A Catalunya, principalment, sempre ha coexis-tit la medicina pública i la privada i això ha derivat en que les dues pu-guin subsistir. Tenim un sistema de salut privat rendible i de qualitat, i això ha estat possible gràcies a la professionalitat dels metges impli-cats, malgrat els baixos honoraris dels professionals. Tot i la crisi, les assegurances de salut han crescut un 29% entre el 2007 i el 2011. El sec-tor privat, però, s’enfronta al crei-xement sense aturador dels costos, i l’única solució per mantenir l’efici-ència passa per la concentració dels professionals i dels recursos. L’indi-

vidualisme no ens porta a res. El col-lectiu et permet fer més inversions, adquirir equips mèdics a millor preu, reduir costos de back office i atraure els millors professionals. Aquesta és la possibilitat de generar un sector més eficient, amb grups més grans que, juntament amb el Col·legi de Metges, siguin capaços de parlar de tu a tu amb les asseguradores.

—Cada cop els estan posant més entrebancs per poder exercir?—Doncs sí; és cert que per molts motius tenim més dificultats. Abans podies obrir una consulta pràctica-ment a qualsevol lloc; ara, les noves tecnologies exigeixen unes despeses sovint molt elevades, existeix la llei de protecció de dades, cal l’adaptació dels espais per a pacients amb dis-capacitat, els aparells de diagnòstic són més sofisticats i més cars..., tot plegat fa que quasi no quedin consul-toris i cada cop s’obrin més centres mèdics on poder compartir despeses i millorar l’atenció als pacients.D’altra banda, ja fa més de cinc anys, cap mútua posava problemes als fa-cultatius per formar part dels seus quadres. Avui això és més difícil i no sempre és viable. Moltes companyi-es restringeixen els quadres mèdics perquè diuen que és una manera d’estalviar despeses. Aquest és el cas per exemple de les pòlisses dels fun-

cionaris, que cada vegada veuen més retallades les possibilitats d’escollir facultatiu.

—Quines gestions s’estan fent des de la Vocalia Nacional per millorar aquesta situació?—Malauradament, les normes legals no deixen participar a les instituci-ons en decisions que tinguin a veure amb temes econòmics, però sí que podem donar a conèixer els proble-mes a la població general, mitjançant enquestes de satisfacció, per exem-ple.

—I com a vocal de medicina priva-da al COMT, quines són les seves prioritats?—Tant jo personalment, com a vocal de medicina privada, com la resta de la Junta de Govern del COMT, estem per donar suport a totes les inqui-etuds dels companys de professió, amb l’objectiu que l’exercici de la medicina segueixi sent el millor, el més digne i el que els nostres paci-ents es mereixen. En aquest sentit, després d’escoltar als professionals i detectar la problemàtica del sector lliure, el COMT ha decidit crear una secció col·legial de Medicina Privada que doni veu als facultatius, que per-meti canalitzar les seves preocupaci-ons i possibiliti trobar solucions als seus problemes.

Un dels objectius del COMT és representar i defensar la professió mèdica davant la societat i les administracions. La Junta de Govern sempre ha vetllat pel correcte desen-volupament de l’activitat professional dels col·legiats, preocupant-se de les problemàtiques concretes que afec-ten els diferents col·lectius professionals. En aquest sen-tit, i donada la situació que pateixen determinats metges que exerceixen la medicina privada al nostre territori, es va convocar una reunió per posar sobre la taula aquesta situa-ció concreta. A la reunió hi van assistir els Drs. Ramon Hu-guet, Sergi Boada, Josep Maria Solé Poblet i Gabriel Forteza. Pel que fa als membres de la Junta de Govern, hi van assistir el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, la vocal de Medicina Privada, Dra. Teresa Argemí, i la vicepresidenta segona, Dra. Francesch.

Un dels resultats d’aquesta posada en comú va ser la vo-luntat de crear la secció col·legial de medicina lliure, amb els seus estatuts i els seus representants. Aquesta secció serà la representant dels metges davant de les Institucions, patronals i sindicats, en la defensa de la tasca de la medi-cina lliure.

El COMT crearà una secció col·legial de medicina lliure

Page 16: Edició Galens 189

16

Febrer2015

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a través dels quatre col·legis catalans, organitza, cada any, un Concurs per a Metges Artis-tes de Catalunya, en les modalitats de Narrativa curta i Pintura (Barcelona), Fotografia (Girona), Poesia (Lleida) i Cinema-vídeo amateur (Tarragona).

Aquesta manifestació artística clou en una Jornada Cultural, que se cele-bra cada any en una ciutat diferent i que organitza el Col.legi de Metges corresponent.

Enguany ens toca al Col·legi de Metges de Tarragona organitzar aquest esdeveniment cultural a la nostra ciutat. La data escollida serà el dimecres 20 de maig de 2015. Du-rant la jornada es lliuraran els premis corresponents al concurs de Met-ges Artistes i podrem descobrir una ciutat que conviu amb el seu passat romà i medieval i que ha estat decla-rada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

S’entregarà el Premi Tritó de Bron-ze als guanyadors dels concursos de Dibuix i Pintura, Fotografia Digital, Narrativa i Poesia. És obra d’Eusebi Arnau –escultor– i Lluís Masriera –joier–, grans artistes representatius del modernisme català. També es lliurarà el ‘Premi Antonio Muza’ que s’atorga al guanyador del concurs de Cine amateur. Antonio Muza va trac-tar l’emperador Cèsar August en la seva estada a Tàrraco, el segle I abans de Crist, i és considerat el primer metge local del qual se’n té notícia.

Tarragona celebrarà la Jornada Cultural el pròxim 20 de maigDurant la diada s’atorgaran els premis del Concurs de Metges Artistes de Catalunya

Els assistents podran visitar la Tarragona romana i conèixer els millors racons de la ciutat.

Us animem a participar en aquest concurs i adreçar les vostres obres als co-

rresponents col·legis:

Cinema-vídeo amateur:

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Sra. Elisabet

Via de l’Imperi Romà, 11. 43005 Tarragona - Tel. 977 23 20 12 [email protected]

Dibuix i Pintura / Narrativa breu:

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Dept. d’Activitats i Congressos. Sra. Lourdes López

Pg. Bonanova, 47. 08017 Barcelona - Tel. 93 567 88 60 [email protected]

Fotografia digital: Col·legi Oficial de Metges de Girona

Carrer Albereda, 3-5. 17004 Girona - Tel. 972 20 88 00 [email protected]

Poesia:Col·legi Oficial de Metges de Lleida. Sra. Maria Àngels

Rambla d’Aragó, 14. 25002 Lleida - Tel. 973 27 09 76 [email protected]

Page 17: Edició Galens 189

17

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi Oficial de Metges de Tar-ragona (COMT) va retre un senzill homenatge als metges i metgesses de les Terres de l’Ebre que han passat a la condició d’Honorífics durant l’any 2014. Aquesta condició, que atorga el Consejo General de Colegios de Médi-cos de España, es compleix quan els col·legiats arriben als 70 anys d’edat. Per aquest motiu, el president del COMT i la Junta de Govern van voler reconèixer la gran tasca que han dut a terme aquests metges durant tota la seva vida professional.

El vicepresident tercer i represen-tant de la Junta de Govern a les Terres de l’Ebre, Dr. Joaquim Martí Mestre, que coneixia personalment a quasi tots els metges reconeguts, va des-tacar la important labor humana i professional que han dut a terme en cadascuna de les seves especialitats.

Els metges que estan exercint o han exercit a les Terres de l’Ebre i que ara ja han passat a la condició d’Honorí-fics són: Dr. José Erruz Foz, Dr. Javier Acuña González, Dr. Antonio Casa-nova Campos, Dra. Mari Fernández Tresguerres, Dr. Emilio Rada Iguzqui-za, Dr. Oscar Vallejo Henao i Dr. Emi-lio Encinas Pierna.

L’acte va comptar amb la presèn-cia de les principals autoritats locals, com el director dels Serveis territori-als de salut a les Terres de l’Ebre, Dr.

Albert Gómez Sorribes; el regidor de l’Ajuntament de Tortosa i vicepresi-dent de la Diputació de Tarragona, Pere Panisello, i el director de l’Hos-pital Verge de la Cinta, Dr. Salvadó Pallejà, entre d’altres.

El president del Col·legi, el Dr. Fer-nando Vizcarro, va ser l’encarregat de cloure l’acte anunciant el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica, que es farà a Tarragona els dies 7, 8 i 9 de maig de 2015. El Dr. Vizcarro es va adreçar als metges honorífics com “els pares de l’actual sistema sanita-ri català. Un sistema de gran quali-

tat assistencial que se situa entre els millors d’Europa, encara que ara co-menci a trontollar”. El president de la institució col·legial va demanar la col·laboració de totes les institucions sanitàries i els governs pertinents per mantenir aquesta qualitat del sistema sanitari que ha caracteritzat a Catalu-nya durant tants anys i que ara “no ens podem permetre el luxe de per-dre”.

L’acte va acabar amb un dinar de germanor on els honorífics van poder gaudir d’una agradable tertúlia amb els seus companys.

El Col·legi de Metges reconeix la trajectòria dels metges honorífics de les Terres de l’Ebre

Page 18: Edició Galens 189

18

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

Metges de Catalunya (MC) va pre-sentar a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), la Fun-dació Metges, una entitat sense ànim de lucre destinada fonamentalment a “complementar l’oferta formativa dels facultatius i a donar-los suport social i familiar, especialment en els moments més difícils de les seves vides, com la jubilació o la malaltia”.

Aquesta fundació, presidida per Al-bert Tomàs –president del sindicat– neix amb la intenció d’“acompanyar els facultatius durant tota la seva tra-jectòria laboral i oferir-los instruments per a la consolidació i millora del seu benestar”, mitjançant tres eixos: as-sessorar i oferir solucions als metges en les condicions d’exercici de la seva

professió, tant si treballen per comp-te d’altri o pel seu compte; millorar la seva activitat professional amb una formació continuada i teoricopràcti-ca adequada perquè reverteixi en la millora de l’assistència sanitària que rep la ciutadania, i vetllar per les con-dicions de vida del col·lectiu mèdic en l’àmbit professional, social i familiar.

Per a la consecució d’aquests propò-sits, Fundació Metges desenvolupa-rà un seguit d’accions que promourà independentment o en col·laboració amb altres entitats, institucions o per-sones, com donar suport organitzatiu i econòmic a activitats encaminades a assolir els mateixos objectius que els de la fundació o similars, així com or-ganitzar campanyes publicitàries, cur-

sos, seminaris i conferències. D’altra banda, la Fundació Metges

atorgarà anualment un premi a profes-sionals i entitats que destaquin per la seva dedicació al món de la medicina i al benestar de les persones. La prime-ra edició del guardó “Premi Fundació Metges”, dotat amb 3.000 euros, recau-rà en la Fundació Banc dels Aliments per la seva lluita contra la pobresa i la fam al nostre país i per la seva labor pe-dagògica sobre el malbaratament d’ali-ments. El seu president, Eduard Arru-ga, recollirà el premi aquest dimecres en el decurs de l’acte de presentació de la fundació, al qual també està previst que assisteixi el conseller de Salut, Boi Ruiz, entre altres personalitats de l’àm-bit sanitari català.

Metges de Catalunya crea una fundació sense ànim de lucreDedicada a l’ajuda professional, social i familiar del personal mèdic

El president del COMT participa en la inauguració de la XIV Jornada d’Actualització Terapèutica

El Palau de Congressos de Tarragona va acollir la XIV Jor-nada d’Actualització Terapèutica, l’objectiu de la qual és aconseguir en un temps reduït una àmplia actualització sobre novetats d’ interès en l’àmbit farmacoterapèutic, d’acord amb la literatura més recent. El president del Col-

legi va participar en la taula inaugural acompanyat del director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, Dr. Josep Mercadé, del vocal de la CAMFiC, Dr. Juan José Cabré i del representant de la Fundació Institut Català de Farma-cologia, Sr. Albert Figueras.És important per a la pràctica assistencial dels professio-nals sanitaris saber les característiques dels fàrmacs en ter-mes d’eficàcia i seguretat i que aquest coneixement estigui al dia. La Jornada es va estructurar en una conferència in-augural de caire més general i en diverses taules centrades en la revisió de temes més concrets en base a l’evidència disponible, donant resposta als suggeriments d’altres edi-cions.

Page 19: Edició Galens 189

19

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Antonio Pons va rebre de mans del president del Col·legi la insígnia col·legial amb motiu dels cinquanta anys de pertinença i fi-delitat al COMT. El Dr. Pons no va poder assistir a la Diada Col·legial que es va celebrar el mes de juny i per aquest motiu se li va fer el lliu-rament uns mesos més tard a la ma-teixa seu del Col·legi.

El Dr. Antonio Pons Cardiel rep la insígnia col·legial

El Col·legi ha viscut una intensa i di-versa vida cultural al llarg del quart tri-mestre de l’any 2014. El mes d’octubre va tenir lloc la conferència del Dr. Mar-torell amb el títol “Un dia qualsevol a la consulta de l’uròleg”. En acabar hi va haver un petit concert a càrrec del cor “Sageta de Foc”.

El mes de novembre va començar amb la conferència sobre “El moder-nisme a Tarragona” de l’arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, presi-dent de la Comissió del Modernisme de Tarragona. Buqueras va parlar del patrimoni modernista que té la ciu-tat, amb més d’un centenar d’edificis modernistes que cal donar a conèixer i explotar turísticament. També es va projectar una part del documental “Tarragona també és modernista”, dirigit per Manuel Ros Cuenca i amb guió de Josep Maria Buqueras.

Una altra de les conferències que es van celebrar dins del programa cultu-ral del Col·legi va ser sobre alimenta-ció, a càrrec del Dr. Pere Sanvisens. El títol de la xerrada era: “Mengem bé a casa nostra?”.

Vam seguir amb una curiosa i diver-tida xerrada del Sr. Magí Benito sobre la Biografia d’Antonio Machín i una projecció de la pel·lícula “Machín, toda una vida”.

El desembre va començar amb una interessant xerrada sobre un dels te-

mes de màxima actualitat, “L’ebola: situació actual, protocols i procedi-ments”, a càrrec dels Drs. S. Tarragó

i J. Inglés, membres de la Comissió de Seguiment de l’Ebola del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

Intensa activitat cultural durant l’últim trimestre d’any

Moment de la intervenció del Sr. Buqueras al Col·legi.

Page 20: Edició Galens 189

20

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

La vocalia de metges jubilats del COMT va organitzar el passat mes d’octubre una excursió al poble de Guimerà, declarat conjunt historico-artístic l’any 1975 i a Mollerussa, on hi ha un interessant museu de vestits de paper.

L’autèntic atractiu de Guimerà es

el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l’església de Santa Maria o cap a la Torre de guaita, creant un origi-nal joc de formes arquitectòniques. Hi veureu moltes arcades, cobertes, escales... I tot molt ben conservat.

Els col·legiats i els seus acompa-

nyants van passejar pels seus carrers, les seves cases de pedra amb detalls i elements decoratius de portes, fi-nestres i arcades, i van reviure temps llunyans.

La visita va arribar també fins a Mo-llerussa, on van visitar l’espectacular Museu de Vestits de Paper.

Els metges jubilats visiten Guimerà i Mollerussa

Visita del Mossos d’Esquadra al Col·legiEl cap dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial del Camp de Tarrago-na (RPCT), l’intendent Jaume Giné i el caporal Josep Arroyo en represen-tació de la Unitat Regional de Policia i Atenció al Ciutadà (URPAC) de la RPCT van visitar el Col·legi de Met-ges per parlar sobre el tema de les agressions als metges i dels cursos que s’estan duent a terme des de la Organización Médica Colegial per a la prevenció d’aquest tipus d’agres-sions. El president del COMT, la vi-cepresidenta i el secretari els hi van ensenyar les instal·lacions col·legials i van poder debatre sobre els proto-cols d’actuació davant aquest tipus d’agressions a personal sanitari per intentar millorar-los.

Page 21: Edició Galens 189

21

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Lorenzo Gómez, delegat de Met-ges de Catalunya al SEM, el president del COMT, Dr. Vizcarro i l’assessor jurídic van debatre sobre el nou sis-tema que vol implantar el SEM a Tar-ragona. A la província de Tarragona tenim 4 ambulàncies de Suport Vital Avançat (tipus UCI) ubicades a Reus, Tarragona, Montblanc i El Vendrell, que compten amb un tècnic de trans-port sanitari, un diplomat en inferme-ria i un metge. La nova proposta del SEM té previst desmembrar l’equip, deixant aquestes unitats només amb dues persones (infermeria i tècnic), i crear unes unitats noves formades per tècnic i metge (Vehicle d’Intervenció Ràpida-VIR).

Amb aquest nou model, en molts ca-sos la primera valoració de l’emergèn-cia l’haurà de fer infermeria, que està facultada per a l’aplicació de protocols bàsics, havent d’esperar la incorpora-ció del metge, si fos el cas, que es des-plaçaria posteriorment amb la segona unitat. Tot això implica que l’assistèn-cia pateixi una disminució important en la seva qualitat, donat que no hi

haurà valoració inicial del metge, que haurà de fer suport a infermeria via telefònica. El Dr. Fernando Vizcarro recorda que el personal d’infermeria no pot diagnosticar ni prescriure.

El president del Col·legi manifes-ta que “la tasca del metge és assistir l’emergència, i en les urgències han

d’anar junts metge i infermera, per tant no ens podem plantejar separar l’equip en una urgència vital”.

El personal del SEM i els professio-nals sanitaris consideren que és més efectiu el sistema actual que no pas el nou que es plateja des de la Generali-tat.

A debat, la nova proposta del SEM

Ens visita la TV XinesaEl Col·legi va rebre fa uns mesos la vi-sita de la TV Xinesa. Van entrevistar al president Vizcarro per copsar la idea que es té a Tarragona sobre la medici-na xinesa i les pràctiques mèdiques del seu país. Els periodistes venien acom-panyats d’una intèrpret que va faci-litar la comunicació entre ambdues parts. Aquesta visita va ser a proposta de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa, una fundació pri-vada que té com a principals objectius la promoció, difusió, docència, recerca i defensa de la pràctica de la medici-na xinesa en l’àmbit nacional i inter-nacional, sota els criteris de qualitat i rigor científic. La seva missió és ajudar a normalitzar aquesta disciplina mil-lenària en el marc legal, docent i as-sistencial, procurant que la medicina xinesa sigui reconeguda als diferents països i en l’àmbit universitari.

Page 22: Edició Galens 189

22

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

Com cada any, el COMT organitza di-ferents actes per als seus col·legiats i familiars durant les festes de Nadal. El tradicional concert nadalenc es va celebrar a la Cambra de Comerç de Tarragona a càrrec del conjunt vo-cal “Petit Scherzo”, una selecció de cantaires del Cor de Cambra Scher-zo de Vila-seca. Les veus femenines del Scherzo van deixar bocabadats al nombrós públic que va poder gaudir d’un acurat treball vocal i d’un pro-

grama musical variat i nadalenc. El Cor de Cambra Scherzo està dirigit per Sílvia Gil-Pérez i va néixer l’any 1989 a Vila-seca.

El Col·legi també pensa en els fills i filles dels seus col·legiats i, com ja és tradició, la Festa Infantil és un dels actes amb més èxit i participació de l’any. Nens i nenes van poder gaudir d’un espectacle infantil i de la visita del Patge Reial, que va escoltar les peticions dels més petits de la casa.

També, durant la festa, es lliuren els premis del concurs de dibuix de pos-tals de Nadal. Enguany els finalistes van ser Albert Ribas en la categoria Mini (de 5 a 7 anys) i Leyre Crespo en la categoria Infantil (de 8 a 10 anys). La guanyadora absoluta va ser Leyre Crespo i el seu dibuix es va convertir en la postal de Nadal del COMT. El president i la vicepresidenta del Col-legi van lliurar el premi a la guanya-dora.

El Col·legi es volca en els actes de Nadal per als col·legiats

A l’esquerra, fotografia de grup dels nens que van assistir a la festa infantil a les escales del Col·legi amb el president, la vicepresidenta i altres membres de la Junta. A la dreta, imatges del concert de Nadal que va oferir el conjunt vocal “Petit Scherzo”.

Page 23: Edició Galens 189

23

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

noucentre Av. Vidal i Barraquer nº 27 Tel 977 244 466 [email protected] www.9centre.com

Iniciem la comercialització de 31 HABITATGES NOUS Reserva avui el teu pis i no perdis l’oportunitat!

977 244 466

Després de l’actuació infantil es van lliurar els premis del concurs de les postals de Nadal. La guanyadora absoluta va ser Leyre Crespo Prats. La trentena de nens van poder donar la seva carta al Patge Reial.

Page 24: Edició Galens 189

24

Febrer2015

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi lliura els ajuts a la natalitatEl Pla de Protecció Social del COMT contempla ajuts a les famílies dels metges col·legiats i un d’ells és el que atorga per naixement o adopció d’un fill o filla. Aquí en teniu una mostra.

El Dr. Maurizio Giordanengo amb la seva filla Leire. El Dr. Sergio Rojas amb la seva filla Maria Paula.

La Dra. Montserrat Martín amb la seva filla Ángela. La Dra. Mireia Aymamí i el Dr. Francesc Ulldemolins amb el seu nadó.

La Dra. Marta Fernández amb la seva filla Valentina. La Dra. Anna Torres amb la seva filla Clàudia.

La Dra. Mireia Alquézar amb el seu fill Lucas. La Dra. Irene Insausti amb el seu fill Marçal.

Page 25: Edició Galens 189

MEDICORASSE, Correruría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

Informa-te’n ara

Page 26: Edició Galens 189

26

Febrer2015

Benvolgut doctor Vizcarro, sempre he cregut que els acu-dits són vius ja que la interpre-tació fi- nal la dóna el lector. Aquesta interpretació és sem-pre respectable. Però perme-teu-me explicar la intenció de l’autor quan es va realitzar l’acu- dit esmentat. Aquesta és: quan a les 20 hores tan- ca hemodinàmica és l’hora en què la mort pot co- mençar el seu treball.

Els ciutadans de Tarragona amb un problema cardíac tenen un risc afegit a partir de les 20 hores, com malauradament es va poder comprovar amb la tris-ta mort del senyor Gheron.

No es va intentar fer cap va-loració de l’actitud del metge. El doctor simplement surt del ser- vei a l’hora que acaba el torn. No hi ha cap ele- ment que sug-gereixi que el doctor surt amb pressa o despreocupadament. No se’l posa mirant el rellotge o corrent, per exemple. Aquest dibuixant no tenia cap intenci-onalitat en aquesta línia.

Un altre exemple, per pren-dre distància. Si un banyista s’ofega a les 20 hores a la plat-ja, ningú ca- rregaria contra el socorrista que acaba el seu ser- vei a les 19 hores. Es car-regaria contra l’administració que ha decidit posar el límit de

les 19 hores quan sap que a les 20 hores encara hi ha gent ba-nyant-se. La mort surt amb bar-ca a pescar quan el socorrista baixa de la torre. Va ser un acu-dit di- fícil de dibuixar ja que la desgraciada mort del farma-cèutic era massa recent. Un mai sap com rebrà aquesta vinyeta una família que suposo que el que vol és oblidar. Però l’acudit també inten- tar reflectir el sen-tit de la societat i clarament hi ha un clam que diu que l’admi-nistració ha d’am- pliar el servei d’hemodinàmica més enllà de les 20 hores. Jo diria que l’opi-nió pública no carre- ga tampoc contra els metges. Càrrega con-

tra la conselleria, en tot cas.Lamento si algun metge s’ha

sentit ferit amb el dibuix. A aquest doctor amb nom i cog-noms trameteu-li, si us plau, les meves disculpes per no haver sabut dibuixar amb més pre-cisió la idea comentada més amunt. Els dibuixos tenen una tinta que mai no es vol quedar en les quatre línies del marc. Trameteu-li també la meva so-lidaritat perquè em consta l’es-forç de molts professionals més enllà de les seves obligacions contractuals. Conec més d’un cas personalment.

Rebi una cordial abraçada i el meu suport en les seves re-ivindicacions d’una sanitat de qualitat i ben dotada en mitjans i persones.

El lector és l’últim interpretador dels acudits

Sr. director, vull felicitar aquest diari pel trac- te imparcial, però alhora d’enèrgica denúncia, que ha donat a la trista i la-mentable notícia de la defunció d’un pacient mentre era traslla-dat a Barcelona per ser tractat d’un infart, atesa la impossibi-litat de continuar fent-ho a les ins- tal·lacions d’Hemodinàmi-ca de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Tot i així, vull posar de mani-fest el desencís que ha provocat entre el personal de l’Hospital esmentat la publicació d’un acudit del nos- tre admirat Faro en què es presenta un metge –identificat pel fonendosco-pi que li penja del coll– sortint despreocupadament de la Uni-tat d’He modinàmica en aca-bar el seu torn de treball, fent cas omís a l’entrada de la Mort, identifica- da pel seu vestit ne-gre i la dalla.

No ens agrada que pugui

traslladar-se, ni que sigui de broma, la imatge del metge que no s’implica amb la salut dels seus pacients, i menys en un moment com l’actual, en què el col·lec- tiu de metges ha assumit en les seves pròpi-es retribucions les limitacions pressupostàries que també im-pedeixen l’obertura de la Unitat d’Hemodinàmica les 24 hores

al dia.Precisament, si, malgrat la

reducció de les dotacions pres-supostàries que han afectat la sanitat pública, es mantenen els nivells de qua- litat assisten-cial és, en gran mesura, per la im- plicació dels professionals que en formen part, moltes ve-gades més enllà del seu horari i que tenen com a límit els recur-

sos materials que els proporcio-na el mateix sistema sanitari pel qual treballen.

És públic i notori el posicio-nament dels met- ges de l’Hos-pital esmentat en la reivindica-ció d’ampliació de l’horari de la Unitat d’Hemodi- nàmica i no considerem just que els pro-fessio- nals que presten serveis en aquesta unitat –que tenen tots noms i cognoms, fills i pa-res– siguin presentats, repetim, ni que sigui de broma, com uns professionals irresponsables només pendents del rellotge per marxar a casa. No és cap crítica a l’agut sentit de l’humor del Faro, però entenc que la ma-teixa llibertat d’expressió amb què es fan acudits ha d’emparar la meva crítica a com es presen-ta uns grans professionals com ho són els de l’Hospital Joan XXIII.

No vull acomiadar-me sense abans traslladar, en nom de la corporació que presideixo i en el meu propi, el condol a la fa-mília del Sr. Gheron.

El ‘Diari de Tarragona’, acudits i la Unitat d’Hemodinàmica

Andrés Faro. Humorista del ‘Diari de Tarragona’

Fernando Vizcarro. President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

OPINIÓ/ACTUALITAT

Page 27: Edició Galens 189

27

Febrer2015

OPINIÓ/ACTUALITAT

El conseller de Salut, Dr. Boi Ruiz, va anunciar a la Delegació del Govern de Tarragona que “després de les dades obtingudes durant el 2014 a Tarragona, Lleida i Girona, les unitats d’hemodinà-mica s’obriran 24h a partir del 16 de fe-brer a l’hospital Joan XXIII de Tarragona així com a al Josep Trueta de Girona i l’Arnau de Vilanova de Lleida”.

El Dr. Ruiz va fer aquest anunci a Tarragona acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, i del delegat de les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, juntament amb els gerents de les regions sanitàries del Camp de Tar-ragona i la de les Terres de l’Ebre, Josep Mercadé i Albert Gómez, així com els alcaldes i representants dels munici-pis que tenen hospital al seu terme –Tarragona, Reus, Vendrell, Amposta, Móra, Tortosa-. També van participar en aquesta reunió els responsables dels serveis sanitaris a Tarragona i Terres de l’Ebre, els presidents dels col·legis pro-fessionals de metges, el Dr. Fernando Vizcarro i d’infermeria, Cristina Díez i el cap de servei de cardiologia de l’Hospi-tal Joan XXIII el Dr. Alfredo Bardají.

Amb aquest anunci el Dr. Ruiz va as-segurar que “tanquem un cicle que es va començar el 2012 amb l’ampliació de 12 hores i estem satisfets d’incrementar serveis per la ciutadania”. Així mateix va assenyalar que “a Catalunya tenim una taxa de mortalitat per infart agut de miocardi en el qual és necessària una angioplàstia primària del 6,5%, un dels percentatges més baixos d’Europa”.

El president del Col·legi de Metges de Tarragona va defensar durant la reunió la correcta actuació dels professionals que van atendre a Enrique Gheron i va mostrar la seva disconformitat amb el tracte i les formes que es van utilitzar a l’hora d’elaborar l’informe. De la matei-xa manera que va reclamar més finan-çament per les inversions del nostre territori.

A la sessió extraordinària del Consell de Salut que es va celebrar posterior-ment es van tractar diferents temes, com les actuacions previstes al pressupost 2015 en l’àmbit de Salut a la Regió Sani-tària Camp de Tarragona, la situació de les llistes d’espera, el programa cribrat-ge de càncer de colon i el seu desplega-

ment a la Regió Sanitària, les millores a l’hospital Universitari Joan XXIII: Servei d’Urgències i Cirurgia Ambulatòria i les Unitats Funcionals de l’Aliança Estratè-gica Tarragona Salut.

Pel que fa al pressupost del 2015 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona es destinaran 21.656.770 €, dels quals el 75% va destinat al finançament d’obres ja realitzades, com és el cas de l’Hospital Sant Joan de Reus, el CAP de Cambrils, el CAP de Vila-seca, entre d’altres.

La resta del pressupost, 6.309.000 € va destinat a finançar les obres del 2015 com és el cas de les Urgències i al CMA de l’Hospital Joan XXIII i la rehabilitació de l’Hospital Francolí entre d’altres in-versions.

L’evolució de les llistes d’espera des del 2010 al 2014 ha estat positiva, ex-perimentant una reducció en gairebé tots els centres. Aquesta millora ha es-tat possible gràcies a la implicació dels professionals en l’augment de l’activitat quirúrgica i la gestió de l’antiguitat dels pacients en llista. S’han avançat les in-tervencions d’aquells usuaris que feia més temps que es trobaven en espera, tenint en compte també els criteris clí-nics.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent a la província de Tarragona, per això s’ha elaborat un programa de detecció precoç amb l’objectiu de reduir la mortalitat i sobre tot reduir el nombre de casos diagnosticats en estadis avan-çats i detectar i tractar adequadament les lesions precursores del càncer de cò-lon i recte.

El conseller de Salut anuncia l’ampliació de la unitat d’hemodinàmica a 24 horesEl president del COMT li va traslladar la seva confiança total i plena en els professionals

El president del COMT va participar en la reunió amb el conseller de salut, Dr. Boi Ruiz, a la Delegació del Govern. Foto:Luís Milián

Page 28: Edició Galens 189

28

Febrer2015

Avui us dedico l’aventura d’una de tantes etapes de la meva vida, a la que també hi he posat punt i a part. Com m’ha succeït fins ara, aficionat a visitar els petits po-bles de muntanya, amb les seves romàni-ques ermites, marededéus i ponts medie-vals, fa unes setmanes que vaig anar a la recerca d’un abandonat poble del Pallars Jussà: la Bastida de Bellera.

Havia deixat el càmping-car al Càm-ping de Senterada, on havia instal·lat el camp base. Amb la moto, em vaig despla-çar pel camí de no massa bon passar, però amb precaució, anava apropant-me al po-ble, a l’ermita i al pont:

Es tracta d’una contrada abandonada de tota població humana i només l’habi-ten els voltors, que hi nien, essent tractats com animals en extinció i, periòdica-ment, els agents forestals els proporcio-nen menjar a base d’animals morts...

De retorn de la visita a la Bastida de Bellera, i en una corba del camí, plena de grava, rellisco i quedo sota la moto, que si bé no és massa gran i pesada, vaig tenir molta dificultat per sortir-ne. El pitjor del cas va ser que em va caure la moto a sobre del genoll dret, operat dues vegades de pròtesi (l’última em col·locaren una prò-tesi total). No podia fer massa força.

Durant les maniobres per despren-dre’m de la moto, apareixeren els voltors volant sobre meu estirat a terra i acollo-nit. Ja us podeu imaginar la poca gràcia que em feia l’espectacle de pel·lícula del Far West, que tantes vegades hem vist, i sense l’esperança de veure algun excur-sionista o pagès, que despistat, passés en aquell moment per donar-me un cop de mà.

Recuperat, em vaig adonar que no m’havia trencat cap os, no tenia cap feri-da, que la pròtesi no havia sortit de lloc, i que la moto tornava a funcionar correcta-ment. Encara vaig tenir ànims de fer una foto dels voltors que em miraven desil-lusionats... Si no estàs mort, no ataquen (això diuen).

És clar, després d’aquesta feliç experi-ència, i recordant que ja tinc 86 anys i es-creix, decidí abandonar el meu hobby de les ermites romàniques, etc., i només cir-cular en moto per carreteres asfaltades de l’entorn de casa... (no era el primer ensurt que he tingut en llocs on la vida humana ha deixat de ser-hi present).

Com sigui que encara em queden ànims per escriure històries, dibuixar, anar amb bicicleta, trobar-me amb els pocs amics que em queden... (molts s’han avançat per fer-me camí) i sortir a passe-jar amb Teresa, mentre la salut ens acom-panya... he pres aquesta decisió.

A més, no em queda lluny el jardí de la Plaça del poble on s’asseuen els companys de quinta per explicar les batalletes d’una passada guerra que mai hagués hagut de succeir i, una mica més enllà, la Mar, des d’on parteixen els somnis, fets núvols en-gabiats, que s’endinsen fins a la ratlla...

Un altre hobby que se me’n vaDr. Enric Sànchez-Cid Ginecòleg jubilat.Col·legiat núm. 4300222

Es tracta d’una contrada abandonada de tota població humana i només l’habiten els voltors, que hi nien, essent tractats com animals en extinció

OPINIÓ

Page 29: Edició Galens 189

29

Febrer2015

OPINIÓ

Els codis deontològics mèdics han fixat intensament la mirada (des del Jurament hipocràtic) en els nostres deures envers els pacients, i en canvi han tingut poc en comp-te les obligacions que tenim envers els com-panys de professió. Aquest compromís que-da recollit –de forma massa tènue al meu entendre– en el codi català (actualitzat en 2005), que resol la qüestió amb unes quan-tes al·lusions al respecte mutu degut per la tradició, invitant a llimar les discrepàncies en privat i a no desprestigiar al company. I poca cosa més.

Una mica més explícit resulta el codi es-panyol (de 2011) que contempla en diversos paràgrafs la confraternitat, la deferència en-vers el company i la lleialtat, evitant les crí-tiques en públic i recomanant que les desa-vinences, si existeixen, es tractin en privat.

Crida doncs l’atenció el poc èmfasi que es posa en el compromís d’ajuda mútua en-tre col·legues, sobretot quan aquests es ve-uen afectats per mancances econòmiques, per malalties o per la vellesa.

No és que la cooperació, mitjançant els

col·legis oficials, sigui absent. Però és re-marcable que un tema tan rellevant com el de la solidaritat recíproca sigui tractat tant de passada en els codis i considerat més una recomanació que no pas un encàrrec, com hauria de ser –per no dir una exigència–.

En molts tractats es qualifica la solida-ritat com un sentiment, quan no com una virtut. I no serà aquest breu escrit el lloc adient per debatre la veritat o la fal·làcia que hi pot haver darrere d’aquestes asseveraci-ons. Perquè cal advertir que la solidaritat no és generositat. La generositat és actuar en favor d’algú amb qui no es comparteixen interessos comuns. En canvi la solidaritat és quelcom més essencial, més estructu-ral, més utilitari si voleu. No oblidem que el mot ‘solidaritat’ deriva del llatí solidus. En un cos sòlid les diferents parts són solidà-ries perquè no pot ser d’altra forma, no es pot menyscabar una sense afectar la resta. Compte Spontville ho compara amb una bola de billar, o amb un motor, on cadascu-na de les partícules d’aquests objectes estan cohesionades per poder complir la missió

encomanada. Sense la deguda cohesió (so-lidaritat) l’execució de la tasca serà imper-fecta. I des de sempre –i en l’època actual encara més–, ha estat reconegut que tots aquells que exercim el noble art de la Medi-cina formem un cos (el cos facultatiu) o un òrgan (organització sanitària, organització mèdica col·legial...). I vindria a tomb recor-dar que un membre, un sistema, un teixit, necessita totes i cadascuna de les parts ac-tuant en harmonia per acomplir la correcta finalitat. Així doncs són necessàries –im-prescindibles, diria– la solidesa, la cohesió, la connexió, perquè compartim interessos (egoisme ètic) i missió (benvolença envers els pacients). I sense la concòrdia necessà-ria no hi ha connexió. Sense la camaraderia, i fins i tot sense l’amistat professional, no seria possible dur a terme l’ingent tasca que ens encomana la societat i que ens marca la pròpia vocació.

Ens podem preguntar doncs si quelcom tan rellevant com l’acompanyament en la soledat, el suport en la feblesa, el consell en el dubte o l’ajut en l’infortuni han de ser dei-xats al lliure albir dels companys que, mo-guts per un sentiment de generositat, s’in-clinin a fer-ho, o si haurien de constar de forma més explícita en les normes que re-gulen la nostra professió. Si una part del cos no té cura de l’altra, aquest organisme va a pitjor. Algú ha dit que la ‘prova del cotó’ per reconèixer un bon metge és observar el seu grau de companyonia. Es tractaria doncs de donar validesa al simple sil·logisme: “Quan defenses els seus interessos, defenses tam-bé els teus; en defensar els teus, defenses els seus”. Avui per mi, demà per tu. Així de fàcil i així de compromès.

El codi deontològic i la solidaritat professional

Dr. Eduard Prats Alonso Secretari de la Comissió Deontològica

Page 30: Edició Galens 189

30

Febrer2015

30

Febrer2014

OPINIÓ

Al llarg de tot l’any 2014, a Tarragona, s’han programat un seguit d’actes per commemorar els 2.000 anys de la mort de l’emperador Octavi August, més co-negut com a Cèsar August, actes que van tenir la màxima repercussió els dies de TARRACO VIVA, especialment amb la reproducció del monument Ara Pacis i el tornar dels colors originals a l’està-tua de l’August de Prima Porta (colors que han estat una sorpresa, ja que era un fet poc conegut que les estàtues ro-manes fossin acolorides).

Hi ha un altre fet, tampoc massa conegut, de l’estada de l’emperador a Tàrraco i que està relacionat amb la Me-dicina.

De sobres s’ha comentat que l’expe-dició de l’ exèrcit romà per la conquesta de les terres càntabres va sortir de Tàr-raco i que Cèsar August anava acom-panyant els seus homes (cap a l’any 27 a.d.c.).

Segons els historiadors August es va posar malalt a mig camí (també s’ha dit que no era home massa lluitador) i va retornar a la nostra ciutat. Durant el trajecte cap a Tàrraco, l’emperador va ser tractat a base de begudes i banys calents, que eren “tractaments” que es feien servir en aquella època. No va trobar millora i arribà a Tarragona molt desanimat, tant per la salut com per les males notícies que arribaven del nord d’Hispania.

Aquí es va posar en mans d’Antonius Mussa, que es va arriscar a canviar com-pletament el tractament que estava fent i li va recomanar begudes fredes i banys d’aigua freda i verdures fresques. Amb aquestes mesures, l’emperador va anar millorant, fins al punt que en marxar cap a Roma, se’l va endur com a metge personal (hi ha una referència històrica de l’any 23 a.d.c. sobre el fet que Anto-nius Mussa el va tractar de problemes reumàtics ja de retorn a Itàlia).

Sembla que Antonius Mussa era d’origen grec i va obtenir la seva lliber-tat i reconeixement gràcies a tenir cura de la salut de Cèsar August, que li va eri-

gir una estàtua al costat de la d’Escula-pi. (La vida de los 12 cèsares 121 d.d.c.)

Històricament és la primera persona coneguda que va exercir la Medicina a Tarragona.

El llibre Compendio Histórico de la Medicina Española de Mariano González de Sámano, editat a la im-premta de Don Agustín Gaspar de la Plaça Palau (davant la Llonja), Barcelo-na 1850, recull les dades en què es basa aquest article.

…Vuelto este general a Tarragona después de haber sido humillado por los cántabros, le sobrevino una destilación de tan mala calidad que, habiéndole caído al pecho, llegó a viciarle las en-trañas. Antonio Musa que era en aquel tiempo médico muy famoso, después de haber hecho en vano muchas experien-cias con todo género de medicinas cáli-das, le sanó buenamente con refrescos y acaso sucedería entonces lo que cuenta Plinio, que la lechuga salvó al empera-dor (Morejón tomo I pág. 53).

El erudito Morejón al ocuparse de este incidente se explica en estos tér-minos: “…La enfermedad que Cesar Augusto padeció en Tarragona está en-lazada con la medicina española, pues su curación efectuada por el célebre Antonio Musa, influyó en que se diese a los médicos una estimación singular, honores que hasta entonces no habían conseguido en la misma Roma.”

En aquell temps, tal i com es des-prèn de l’opinió de l’autor, ja hi havia persones dedicades a tractar malalties: “…Desentrañemos todo el pasaje, que el mismo nos manifestara en más de un extremo que ya existían en aquella épo-ca profesores hispanos o por lo menos sujetos dedicados a la observación y cu-ración de las enfermedades. “Su médico Antonio le propuso (a Cesar Augusto) un remedio peligroso y contrario a los que usaban hasta entonces”. Luego si en aquella época se usaban para las enfer-medades de hígado (esta era la víscera principalmente interesada en el pade-cimiento del emperador) otros remedios menos peligrosos y más conformes a los que usó Musa, claro es que ya se cono-cían médicos, o quienes tanto valieran, para dirigir enfermedades”.

Antònius Mussa i Cèsar August

Durant el trajecte cap a Tàrraco, l’emperador va ser tractat a base de begudes i banys calents, que eren ‘tractaments’ que es feien servir en aquella època

Dr. Jaume Fontanet TorresVocalia de metges jubilatsCol·legiat núm. 4300375

Page 31: Edició Galens 189

31

Febrer2015

OPINIÓ

Se nos subió a la chepa, pero por ahí se le veía desequilibrada y se ha caído. Los profesionales sanitarios nos hemos que-dado sin la musa que inspiraba todos nu-estros rechazos.

Fue el paradigma del desatino, la loa a la terquedad, el canto a la prepotencia. Admirable su capacidad para enfadar po-líticamente a propios y extraños. Debería salir por la puerta grande del Ministerio, pero para que nada entorpezca su expul-sión a la calle. A esa calle que estuvo de-soyendo durante su mandato.

Celebro su cese con el mismo entusi-asmo con que mis colegas gallegos aplau-dieron su marcha. Pero ahora amenaza con volver allí . Quizás por aquello de que para que nada nos separe que nada nos una.

La Farjas se va pero nos deja sus em-brollos. Muñidora del despropósito que representó el RDL 16/2012 . Su paso por el Ministerio es para olvidar. Pero será imposible no acordarnos de ella con el mismo cariño con que ella nos trató. El

patinazo por su nombramiento fue tan inmenso como ahora es el acierto por su destitución. Con ello el ministro Alfonso Alonso ha entrado con buen pie. Vere-mos si sus siguientes pasos lo llevan a la derogación de los art. 10.4 y 10.6 de ese infausto RDL. Para corregir un extravío hay que desandar el camino equivoca-do. Contribuiría a la superación del des-crédito con que han orlado al Ministerio de Sanidad sus dos últimas destituídas. Y sobre todo porque, como ya dijo Willy Brandt, permitir una injusticia significa abrir el camino a todas las que siguen.

Evocación de Pilar Farjas, ex Secretaria de Sanidad

Dr. Julio Garzo Mata Presidente del Sector Funcionarios-Cupo y ZonaSindicato Metges de CatalunyaCol·legiat núm. 4300694

Para corregir un extravío hay que desandar el camino equivocado

Sirena de l’avern,deessa de la nit,filosa oculta al cau,com òliba amatent,delerosa de sang.

Dama de la foscor,d’un regne enteranyinat,de tenebra i de pols,greixum d’ossos corcats,de cranis esberlatsi gripaus infectats.

Esfinx de perdició,mestressa del parany,oficiant d’un culte sinistre, delirant ,exhibint-se incitantgruny la truja triomfant, a sa cort de disbauxa, a la soll dels marrans, de lúbrics suplicants,miserables bergants,de bravates i cants,incautes navegants,seduïts pels encants,atrapats pels lligams de la bèstia que sotjaque és artera i fatal.

Dr. Pere SanvisensHerrerosCol·legiat núm. 430089

Circe

Page 32: Edició Galens 189

32

Febrer2015

GASTRONOMIA

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona

977 252 428

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.Terrassa a l’aire lliure.Sales privades.Cuina Mediterrànea

Rabo de toro al vermut negro con langostinos y setas

PropostesDegvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Pasta con tomates secos, olivas negras y albahaca

En una olla hervir la pasta. Escurrir y reservar con una nuez de man-tequilla encima sin enfriarla con agua.

En una sartén añadir un poco de aceite y el ajo picado pequeño, dejar dorar, añadir la salsa de to-mate, la albahaca picada mediana y las olivas negras cortadas a trozos regulares, y dejar a fuego lento ta-pado.

Mezclar la salsa con la pasta, para decorar freír unas pieles de al-bahaca y colocarlas encima.

Ingredientes 1 kg de rabo de toro2 cucharadas de harina2 nueces de mantequilla1 vaso de aceite de girasol1 cabeza de ajo 1 ramita de romero1 ramita de tomillo2 vasos de vermut negro8 langostinos medianos1/2 rama de perejil1 litro de caldo de pollo

Ingredientes250 g de pasta (lazos)1 bote pequeño de tomates secos especiados Un puñado de olivas negras sin huesoUnas hojas de albahaca1 nuez de mantequillaSalsa de tomate estilo casero1 diente de ajo

Salpimentar la carne y calentar una olla con el aceite y la mantequilla. Enharinar la carne e intro-ducirla dentro, junto con los langostinos. Dorar por los dos lados, retirar de la olla la carne y los langostinos y reservar.

En la misma olla introducir la cebolla cortada a dados medianos, la zanahoria, el puerro, la cabeza de ajos cortada por la mitad, el tomillo, el perejil picado y el romero. Dejar a fuego medio removiendo hasta que la zanahoria empiece a estar blanda.

Añadir la carne y subir el fuego. Mojar con el vermut, flamear y cubrir con el caldo de pollo, tapar y dejar a fuego medio.

Cuando la carne esté blanda y se desprenda del hueso con facilidad, añadir los langostinos y tapar con el fuego parado.

Retirar la carne y los langostinos, triturar la salsa, colar y dejar reducirla un poco al fuego.Saltear las setas.Servir la carne napada con la salsa y las setas, y acompañar con los langostinos.

Page 33: Edició Galens 189

33

Febrer2015

HUMOR

ACUDIT

Page 34: Edició Galens 189

34

Febrer2015

MOVIMENT COL·LEGIAL |De setembre de 2014 a gener de 2015

ANUNCIS PER PARAULESVendes: Vendo participación de Consulta en Centro Médico de Tarragona de Rambla Nova 78.El Centro Médico de 750 m2 está totalmente equipado con Recepcionistas-Telefonistas, cubre Especialidades Médicas y Quirúrgicas incluyendo Análisis Clínicos y Diagnóstico de Imagen. En la actualidad dispone de 31 especialistas. La consulta totalmente equipada tiene 12.50 m2 y dispone de una sala de curas adicional de 6 m2 unida directamente a la consulta La participación en venta de la consulta permite disponer de dos mañanas y dos tardes completas a la semana.Teléfono de contacto Dr. J. Ballester Soleda 657942892

Materia mèdic: Per tancament de centre mèdic es ven material de consulta en molt bon estat, tant fungibles, com aparellatge i mobiliari. Preus molt econòmics i negociables.Interessats enviar mail a: [email protected] Franco

Lloguer: S’ofereixen despatxos mèdics en lloguer al Centre Mèdic de recent inauguració a l’Avinguda Catalunya, 22 D.Interessats trucar al telèfon 977 23 59 76 i preguntar per Soraya Bey (horari de 12 a 20 hores)

Alquilo DUPLEX económico en Barrio San Salvador / 400 eurosAvenida MONTSANT número 1, 3º con Ascensor90m2 3habitaciones grandes, Comedor 30m2 Aire acondicionado, calefacción por GAS en toda la vivienda, terraza y 1Baño con Jacuzzi y 1 ducha, parcialmente amueblado y dispone de lavadora y nevera.Ideal para residentes. Bien comunicado con Tarragona ciudad. Contactar con VICTOR SILVESTRE. 690980508

Núm. Col 1r Cognom 2n Cognom Nom

4305149 DOMINGO MARCO JOANA

4305510 MONTAÑA CABACES ELENA

4305733 ARASA BALAGUER ALBA

4305901 ROJAS PEDRAZA LINA KATHERINE

4306425 DE GOUVEIA DE GOUVEIA LUIS ALBERTO

4306426 STORTO CIRO

4306427 DEL RIO ROMAN ROGELIO

4306428 ESSOURI NARVIN

4306429 COLOMBA PAOLA VANESA

4306430 BERZOSA SÁNCHEZ MIGUEL

4306431 ALCALA ANIENTO JORGE

4306432 GARRO MARTINEZ JULIA

4306433 GALLO GARCIA ANA BELEN

4306434 KULAKOVA EUGENIA

4306435 RAGAB DEWIDAR TABARAK

4306436 VICENTIN TELMA CRISTINA

ALTES

BAIXESNúm. Col 1r Cognom 2n Cognom Nom Causa4300150 GUINOVART SOLE JOSE DEFUNCIÓ

4300283 BETORET BOSQUE EUGENIO DEFUNCIÓ

4300289 EIXARCH ANTOLI ISMAEL DEFUNCIÓ

4300402 REY RAMOS AMADEO DEFUNCIÓ

4300461 ARELLANO GIL MIGUEL A DEFUNCIÓ

4300666 SALAGARAY BALDELLON VICTOR FINAL EXERCICI

4301105 RAFOLS I PALAU ROSER FINAL EXERCICI

4302022 GARCIA GRACIA MARIA PAZ DEFUNCIÓ

4303916 BENLLOCH I PETIT RAUL FINAL EXERCICI

4304416 RIBES ARDANUY MARGARITA TRASLLAT

4304629 PEDRERO FONT ESTHER FINAL EXERCICI

4305042 RUBIO RIVAS M. DEL CARMEN TRASLLAT

4305150 CALABUIG DIAZ PEDRO ANTONIO TRASLLAT

4305251 DAVID . IOAN FINAL EXERCICI

4305332 LLUTART PERÍ JORDI TRASLLAT

4305521 BLOTTA EDGAR NICOLAS ALBERTO FINAL EXERCICI

4305547 ALCALDE SANCHEZ CARMEN TRASLLAT

4305554 CASAIS VEGA SILVIA TRASLLAT

4305688 CASTRO AGUIRRE FRANCISCO J. FINAL EXERCICI

4305724 ROMEA TORRALBA DELIA TRASLLAT

4305898 DE MELO CANHOTO DIANA SOFIA TRASLLAT

4305908 MANCHOLA LINERO HEIDY ALEJANDRA TRASLLAT

4305914 BERNAL ESCOTÉ XANA TRASLLAT

4305922 CUESTA HERRAIZ LAURA TRASLLAT

4305939 GUTIERREZ POSTIGO MANUEL ALBERTO TRASLLAT

4306129 LOPEZ BENARBEU JAIME TRASLLAT

4306210 JUSTO AVILA PABLO FINAL EXERCICI

4306338 RAMIREZ RAMOS JANELISSA TRASLLAT

4306355 SABATE ORTEGA JOSEP TRASLLAT

4306383 GOMEZ GONZALEZ DE GALVEZ EUKARIS TRASLLAT

4306396 BRIÑEZ GIRALDO IVONNE TATIANA FINAL EXERCICI

Page 35: Edició Galens 189

35

Febrer2015

ACTUALITAT

QUALITYCAR_KIAgamaPive6_210x297_cat.pdf 1 16/12/14 10:14

Page 36: Edició Galens 189