GALENSREVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

1r. trim. 2013 - Núm. 183

Nova recepta privadaEs presenta el Pla de Salut als professionals del Camp de Tarragona

Entrevista al president de la Comissió Deontològica

Nou servei de Protecció deDades per a metges

3

01/02/032013

SUMARI

Edita:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

President:Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Jaume Fontanet Torres

Direcció:Mercè Veciana

Consell de Redacció:Fernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier Allué

Redacció:Via de l’Imperi Romà, 11 bis43003 TarragonaTel.: 977 232 012 - 977 232 006Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:TSH Comunicació 2008 SLCarrer Manuel de Falla, 1243005 Tarragonainfo@tshcomunicacio.com977 211 154

Distribució:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT)

Imprimeix:Indugraf Offset

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Tirada:3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Nova regulació de la recepta mèdica privada

6 ACTUALITAT

Els professionals fan balanç del Pla de Salut

10 ACTUALITAT

Antoni Labad, president de la Comissió de Deontologia del COMT

14 ENTREVISTA

Antoni Cabré, ginecòleg i apassionat senderista

16 METGES AMB HISTÒRIA

El president de la Diputació inaugura la mostra de Metges Pintors

18 VIDA COL·LEGIAL

Reflexions en temps de crisi i la modernitat de l’ètica mèdica

26 OPINIÓ

5

01/02/032013

EDITORIAL

El sistema sanitari català és òptim, està reconegut arreu del món perquè ha sabut combinar el sistema públic i el concertat, sota un model mixt. Ara bé, el que sí hem de de-finir és quin tipus de gestió és el més adequat, el model més eficient, perquè és evident que ens calen més recursos. Tot i que hi poden haver diferents models de governança, hau-ríem de poder avaluar els existents en tots els seus parà-metres per determinar quin és el millor.

Una bona gestió dels centres sanitaris representa rein-vertir els beneficis en la millora de la sanitat, dels profes-sionals i dels treballadors i, per això, necessitem més re-cursos.

Les retallades i la manca de recursos posen en perill el model de salut català, reconegut per la seva excel·lència ar-reu del món. Trobar la manera de captar recursos es con-verteix en una operació d’urgència, i més si considerem que el problema del sistema és que està infrafinançat.

Com aconseguir això? Doncs primer de tot millorant el finançament estatal. Potser s’haurien de plantejar més impostos progressius o taxes, atenent les capacitats de les persones. Una altra manera d’aconseguir incrementar els

recursos és concentrant empreses públiques múltiples o també concentrant serveis d’excel·lència almenys funcio-nalment. Tot això produiria un estalvi a mig o llarg termini.

També caldria disminuir la variabilitat clínica, que es facin guies de pràctica clínica i protocols per reduir des-peses innecessàries en temes de salut. I potser, el següent pas seria revisar la cartera de serveis i avaluar-la no per criteris econòmics sinó per resultats de salut. D’aquesta manera es poden eliminar els serveis que no responguin al principi de cost-eficiència i es poden treure proves re-petitives. Això sí, s’ha de garantir que en la cartera de ser-veis hi estiguin inclosos tots els problemes de salut amb la màxima garantia.

En definitiva, cal una política de salut pública, de medi-cina preventiva ben desplegada i d’educació sanitària. Amb aquesta millora de l’eficiència farem sostenible el sistema.

Cal aconseguir el consens polític per emprendre refor-mes polítiques per a la sostenibilitat del sistema sanitari, malgrat la poca voluntat que es percep de la gran majoria de partits polítics.

Retallar més en sanitat pot ser temerari.

Optimització dels recursos sanitaris

“Trobar la manera de captar recursos es converteix en una operació d’urgència, i més si considerem que el problema del sistema és que està infrafinançat.”

Fernando Vizcarro Bosch. President del COMT

6

01/02/032013

El Real Decreto 1718/2010 ha modificat moltes de les con-dicions de prescripció i els aspectes formals de la recep-ta mèdica, derogant la dispo-sició fins ara vigent de 1984. Aquestes noves condicions i el nou model de recepta mè-dica s’estan complint obliga-tòriament des del 21 de gener d’enguany.

A continuació us facilitem un resum de les condicions de prescripció i dels aspectes formals més rellevants, així com un model de recepta mèdica pri-vada en paper que és la única recepta vàlida actual.

Aquest model ha estat consensuat entre els quatre col·legis de metges de Catalunya.

Condicions de prescripció:

• Únicament es pot prescriure un sol medicament i un sol envàs en cada recepta, excepte en el següents casos:

Es podran prescriure fins a quatre envasos:

• Presentacions en unidosi i per via parenteral del grup terapèutic “J01 Antibacterianos para uso sis-témico”, excepte els subgrups J01E, J01M i J01R. En cas de presentacions orals es podrà prescriure fins a dos envasos, sempre que aquests tinguin la mateixa Denominació Comú In-ternacional, dosi, forma farmacèuti-ca i format.

• Vials multidosi (excepte cartut-xos multidosi) del grup terapèutic A10A “Insulinas y análogos”.

• Medicaments de diagnòstic hos-pitalari.

Es podran prescriure fins a sis en-vasos:

• Les presentacions de medica-ments autoritzats en unidosi quan l’embalatge primari coincideixi amb el seu acondicionament primari. (Re-solución de 23/3/2011 de la DGFyPS).

• Fórmules magistrals i preparats oficinals: no es podran prescriure conjuntament en una mateixa recep-ta amb altres medicaments, i en cada recepta només es podrà prescriure

una fórmula magistral o un preparat oficinal.

• Termini màxim de dispensació: 10 dies naturals des de la data de la prescripció excepte les vacunes indi-vidualitzades antialèrgiques i vacu-nes individualitzades antibacteria-nes, el seu termini de validesa serà de 90 dies naturals.

• Dispensacions successives de tractaments crònics o medicaments de prescripció renovable: es consig-

S’implanta un nou model de recepta mèdica privadaL’objectiu és tenir un control més exhaustiu del recorregut del medicament.

ACTUALITAT

Els metges de la medicina privada estan utilitzant aquestes receptes des de finals de gener.

7

01/02/032013

ACTUALITAT

No és possible la prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris

El termini màxim de durada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos

No es podran prescriure conjuntament en una mateixa recepta amb altres medicaments les fórmules magistrals i preparats oficinals

narà obligatòriament la data de la prescripció o la data prevista per a la dispensació, indicant-se el número d’ordre de dispensació de cada recep-ta mèdica.

• En qualsevol cas, el termini màxim de durada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos, ampliable fins a sis en cas de que les administracions sani-tàries així ho determinin per a tracta-ments crònics.

• La prescripció conjunta de medi-caments i de productes sanitaris no és possible.

• Estupefaents: resten exclosos d’aquesta nova regulació i es con-tinuen regint per la seva normativa específica.

Aspectes formals de la nova recepta mèdica privada en paper:

Format. Té de dos cossos:1. Un cos constituït per la recepta

pròpiament dita (que quedarà en po-der de l’oficina de farmàcia).

2. I un altre cos que és un full

d’informació per al pacient, que ha d’estar clarament diferenciat de la re-cepta com un separable de la recepta o com un imprès independent.

És important remarcar que, amb aquesta nova norma, les oficines de farmàcia han de conservar la recep-ta un cop dispensat el medicament, fet pel qual serà imprescindible omplir i entregar al pacient el full d’informació per a que pugui seguir-se la pauta indicada o aquelles altres recomanacions que pugui efectuar el metge en el moment de la prescrip-ció.

La mida aproximada del paper ha de ser de 22x12 cm.

Dades obligatòriesDel pacient Nom i dos cognoms i any de naixe-ment. DNI o NIE.

Del medicament Denominació del principi actiu o denominació del medicament. Do-sificació i forma farmacèutica i, si s’escau, l’esment dels destinataris

8

01/02/032013

(lactants, nens, adults). Via o for-ma d’administració, si és necessari. Format: nombre d’unitats per en-vàs. Nombre d’envasos a dispen-sar. Posologia: nombre d’unitats d’administració per presa, freqüèn-cia de preses i durada total del trac-tament.

Del prescriptor Nom i dos cognoms. Adreça i po-blació de l’exercici professional. Número de col·legiat i l’especialitat oficialment acreditada que exerceix. Signatura estampada personalment un cop complimentades les altres dades de la recepta.

Altres dades Data (dia, mes i any). Data prevista de la dispensació (dia, mes i any). Número d’ordre en cas de tracta-ments successius o crònics. Visat de les administracions sanitàries, en el seu cas. Informació de protecció de dades en el cos de la recepta.

ACTUALITAT

9

01/02/032013

El doctor Juan José Rodrí-guez Sendín obté el suport del 82,6% de vots (43 vots), en la seva reelecció com a Presi-dent del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM), en unes eleccions amb una àmplia participació, del 95% de l’electorat.

La celebració de les eleccions a la Presidència del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) ha su-posat un suport majoritari al doctor Juan José Rodríguez Sendín, que ha estat reelegit com a President amb el 82,6% dels vots en una jornada que s’ha caracteritzat per una àmplia

participació, del 95% de l’electorat, constituït pels 52 Presidents dels Col·legis de Metges d’Espanya. El president de l’OMC va obtenir 43 vots favorables i 6 vots en blanc.

Rodríguez Sendín repeteix així en la presidència del màxim orga-nisme de representació dels metges i afronta el seu segon mandat. Prè-viament a la seva primera legislatura de quatre anys com a President, va exercir el càrrec de Secretari general de la corporació durant set anys, i amb anterioritat el de Vocal nacio-nal de metges titulars.

Altres càrrecs que s’han renovat en aquestes eleccions han estat els de Sotsecretari i Tresorer. Per a la

Sotsecretaria concorria a la reelec-ció Jerónimo Fernández Torrent com a candidat únic, qui va obtenir un suport del 80,3% de l’electorat. El sotsecretari reelegit va ser elegit amb un total de 53 vots a favor i 8 en blanc.

Suport majoritari dels Col·legis de Metges a la presidència de Juan José Rodríguez SendínLa participació va ser del 95% de l’electorat

977 24 44 66Truca

Av. Vidal i Barraquer nº 27

Vine

MiraAquí tens el teu nou espai per viure...

www.9centre .com comercia l@ambient ia .es

OBRA ACABADA!ÚLTIMS

PISOS

10

01/02/032013

Durant la jornada, que va es-tar presidida pel Conseller de Salut, Boi Ruiz, es van presen-tat algunes de les experiències d’èxit que s’han implemen-tat a Tarragona en els darrers mesos.

El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va presidir la jornada en què van parti-cipar més de 200 professionals sani-taris de la Regió Sanitària Camp de Tarragona amb l’objectiu d’analitzar el grau d’implementació del Pla de salut 2011-2015.

En la jornada es van presentar al-guns dels projectes que es duen a terme al territori per tal de millorar l’atenció sanitària, la qualitat de vida

de les persones i la sostenibilitat del sistema sanitari.

El professionals de la Regió Sani-tària i dels diferents proveïdors van exposar les seves experiències sobre com es pot integrar la salut pública comunitària en el model assistencial, sobre la millora de la resolució en l’atenció primària, les aliances estra-tègiques entre hospitals, l’atenció a la cronicitat, el major enfocament cap als pacients o les famílies i la trans-formació del model.

Experiències a la Regió Sanitària Camp de TarragonaEntre els projectes que han acon-seguit resultats a la Regió Sanitària

Camp de Tarragona i que es van ex-posar durant la jornada destaquen, entre d’altres, la integració pediàtrica urgent, l’experiència en teledermato-logia a Valls, l’atenció al pacient com-plex a l’Alt Camp o la consulta virtual d’atenció primària i especialitzada implantada al Vendrell.

L’experiència realitzada a Calafell mosta com s’ha integrat la salut pú-blica comunitària en el model assis-tencial. En aquest sentit, l’Agència de Salut Pública, els serveis de salut de l’Ajuntament i l’atenció primària del municipi de la Xarxa Santa Tecla han col·laborat per tal de dur a terme ac-cions com la revisió dels menús esco-lars, l’acreditació de restaurants amb distintiu AMED, o la realització de

Més de 200 professionals sanitaris de Tarragona fan balanç del Pla de salut Es van presentar els projectes per millorar l’atenció sanitària

ACTUALITAT

11

01/02/032013

ACTUALITAT

L’acte es va celebrar el 6 de març en el Seminari Centre Tarraconense i va comptar amb la presència del conseller, Boi Ruiz i tots els agents del sector salut de la demarcació.

La teledermatologia o l’atenció al pacient complex són alguns dels projectes del Pla de salut que han millorat l’atenció al territori.

marxes nòrdiques i caminades popu-lars per a la població. Totes aquestes actuacions s’han programat de forma conjunta entre els tres actors.

Així mateix, pel que fa a la consulta virtual d’atenció primària i especia-litzada des de l’Hospital del Vendrell de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, tres àrees bàsiques de salut compten amb quatre especialitats amb inter-consulta entre el metge de capçalera i l’especialista. Amb aquesta pràctica el metge de capçalera rep la informa-ció de l’especialista i el deriva quan és un símptoma més específic i es dóna més seguretat de cara al pacient. Aquest projecte ha suposat fer més eficient i sostenible el sistema i donar una atenció més personalitzada als usuaris. En aquest sentit, també s’ha analitzat l’experiència en telederma-tologia i teledermatoscòpia impulsa-da per l’Hospital Pius de Valls a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà.

Una altra de les accions fetes al territori és l’aliança estratègica entre diversos hospitals: l’Hospital Univer-sitari Joan XXIII, l’Hospital Universi-tari Sant Joan de Reus, l’Hospital Ver-ge de la Cinta i l’Hospital de Bellvitge. En aquest sentit, s’han integrat els dos serveis de cirurgia toràcica dels hospitals Sant Joan de Reus i Joan

XXIII, i s’ha creat un equip quirúrgic únic coordinat per l’Hospital de Bell-vitge. L’equip quirúrgic és itinerant i ha homogeneïtzat l’oferta de la Re-gió amb una major qualitat per a la població i amb una atenció pròxima a la ciutadania, ja que pot fer les in-tervencions indistintament a Reus o Tarragona, depenent únicament de la patologia. Aquesta experiència ha permès establir la col·laboració entre centres i equips assistencials per do-nar una oferta equitativa.

En relació a l’atenció al pacient crònic complex, els agents implicats en aquest projecte han estat l’ICS, el Pius Hospital de Valls i l’EAP Alt Camp-Oest. Gràcies a aquesta expe-riència, aquests pacients amb una o més patologies en fases avançades i de difícil maneig, que requereixen sovint serveis sanitaris i molta me-dicació, estan identificats pels pro-veïdors esmentats i tots tenen accés a la mateixa història clínica del pa-cient. Aquest fet ha provocat que no s’hagin de repetir proves i que el sis-tema d’atenció sigui més eficient.

Així mateix, s’ha analitzat la in-tegració i participació dels usuaris i les famílies en la gestió de la salut mental al territori, amb una expe-riència duta a terme per l’Institut

Pere Mata i la FECAFAMM (Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental). En aquest sentit, s’ha pro-mogut la participació dels familiars i usuaris en la presa de decisions i en l’elaboració del pla terapèutic, i s’ha definit la cartera de serveis a les fa-mílies amb atenció individual per part de professionals especialitzats en teràpia familiar, així com també l’atenció multifamiliar –serveis de rehabilitació comunitària i atenció precoç als trastorns psicòtics inci-pients. A més, s’ha inclòs als usua-ris dins la comissió d’investigació de l’Institut Pere Mata.

Pel que fa a la integració de l’atenció pediàtrica urgent, tots els proveïdors de la Regió Sanitària Camp de Tarra-gona hi estan implicats (ICS, SAGES-SA, Xarxa Santa Tecla, Pius Hospital de Valls, GIPSS, SEM i l’EAP Alt Camp-Oest) i ha consistit a homogeneïtzar els protocols d’atenció pediàtrica urgent. En tots els hospitals i centres de la Regió s’atenen nadons i infants que arriben a urgències seguint les mateixes pautes. Aquesta experièn-cia ha aportat, a més de la unificació de criteris i l’atenció urgent de forma homòloga, un valor de qualitat i con-tinuïtat assistencial al territori, ja que s’ha assolit un sistema integrat i reso-lutiu en l’atenció pediàtrica urgent a tots els nivells del territori per mitjà de l’estandardització de processos amb continuïtat assistencial.

12

01/02/032013

ACTUALITAT |LA JUNTA INFORMA

Fa uns dies una companya metgessa de l’Hospital Joan XXIII m’explicava, sensiblement emocionada, una con-versa que havia tingut amb el gerent de l’ICS, en que el tracte que va rebre va ser proper, cordial i sobretot res-pectuós amb ella, fet que la va fer sen-tir humanament recolzada, professio-nalment reconeguda i personalment valorada.

Em va sobtar molt que aquesta companya, amb molts anys d’expe- riència, m’expliqués amb tanta sorpre-sa i amb certa gratitud un comporta-ment d’un responsable jeràrquic que, des de tots els punts de vista, s’hauria de considerar normal, gens extraordi-nari, i fins i tot exigible.

He passat uns dies pensant en tot això i intentant entendre com hem po-gut arribar, en el nostre àmbit laboral sanitari, a considerar un tracte educat i respectuós com un fet estrany i poc freqüent.

No voldria generalitzar, perquè no seria real ni just, però desgraciada-ment, a la societat en què vivim i en el moment socioeconòmic i laboral que ens envolta ens trobem, cada cop més, amb uns professionals amb poques habilitats socials i, per dir-ho de ma-nera suau, amb un gran desconeixe-ment de les formes. De totes maneres, penso que aquest fet és més un indi-cador social que un problema d’em-presa. Per a un bon nombre de gestors, sanitaris o no, ‘polítics’ o ‘de carrera’, el tracte amb els seus treballadors s’ha fet impersonal, reactiu, exclusivament economicista i fins i tot cruel. La majo-ria confon l’agressió amb la sinceritat o amb l’assertivitat, quan en realitat

són dos comportaments totalment di-ferents.

Així doncs, després de donar-hi moltes voltes, i coincidint que la re-dacció de la revista Galens m’havia demanat un article, he pensat que era encertat i d’actualitat escriure en rela-ció al valor del respecte.

En tots els àmbits de la nostra so-cietat existeixen una sèrie de normes que organitzen i donen estabilitat a les relacions entre les persones. Algu-nes són normes escrites i d’altres són implícites, però sobretot existeix un compromís cívic amb els altres, que ha de regir les nostres relacions perso-nals i laborals. En aquest compromís, el respecte sempre hi hauria d’estar present. Amb respecte construïm un ambient on el compromís i la respon-sabilitat de cada persona és el més important. La clau: respectar i ser res-pectat.

Malauradament, en les relacions laborals existeixen molts problemes ocasionats per les interaccions d’uns amb els altres. En ocasions, els inte-ressos d’una persona en particular no coincideixen, i és necessari tractar de que siguin compatibles. En altres oca-sions, es donen situacions de manca d’educació o, simplement, de falta de camaraderia. En definitiva, falta de respecte envers els altres.

El respecte és un valor fonamental a la vida en general i a l’empresa, sobre-tot si aquesta pertany a l’àmbit sanita-ri, on el component humà és cabdal.

La paraula respecte prové del llatí respectius i significa ‘atenció’ o ‘consi-deració’. El respecte també inclou mi-rament i deferència envers l’altre.

El respecte és un valor que permet a l’ésser humà reconèixer, acceptar, apreciar i valorar les qualitats dels al-tres, així com els seus drets. És a dir, és el reconeixement del valor propi i dels drets dels individus i de la societat.

Un tracte amable, educat, trans-parent i respectuós és l’essència de les relacions humanes, de la vida en comunitat, de la vida en parella, del treball en equip i de qualsevol relació interpersonal.

El respecte permet que, a la societat en general, i a l’empresa en particular, es pugui conviure en pau, en el marc d’una sana convivència en base a nor-mes i institucions, i implica reconèixer en un mateix i en els altres els drets i les obligacions. Per això hi ha una fra-se que sintetitza el valor del respecte: «No facis als altres allò que no voldries que et fessin a tu».

Sense respecte no hi pot haver un ambient de seguretat i cordialitat dins d’una empresa. No podem comuni-car-nos ni tractar correctament als nostres pacients si abans no ens co-muniquem i ens tractem correctament i amb respecte dins de l’empresa i en totes direccions, sigui quin sigui el nostre lloc jeràrquic en l’organització: el respecte implica no considerar-se superior. La superioritat jeràrquica no justifica la manca de respecte, i encara menys el maltracte cap a un company o un subordinat.

He trobat un estudi realitzat a 22 països (Mercer) que va permetre iden-tificar els 12 valors de compromís més importants que determinen la motiva-ció personal dels treballadors. Aquest estudi va demostrar que el respecte és el factor amb més impacte entre els treballadors en el moment d’establir un compromís amb l’empresa.

L’estudi va demostrar que els di-rectors/gerents/caps lluiten cons-tantment per construir i mantenir el compromís entre els seus empleats. Desenvolupen programes, implemen-ten polítiques de RRHH… però al final, el que realment reforça el compromís del treballador amb la seva empresa és que l’activitat es desenvolupi en un ambient de respecte i reconeixement.

Ja fa temps que entre el col·lectiu mèdic hi ha la percepció de que s’ha

El respecte en front de la vida i la feina

Dra. Tani Francesch FreixesVicepresidenta 2a del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.Especialista en geriatria.Metgessa UFISS Cures Pal·liatives de l’Hospital Universitari Joan XXIII.Facultatiu de Gestió i Prestació de Serveis Sanitaris (GiPSS).

13

01/02/032013

ACTUALITAT | LA JUNTA INFORMA

perdut, per part dels qui ens dirigei-xen, el reconeixement al nostre esforç i al nostre compromís amb els malalts malgrat les importants retallades eco-nòmiques i de beneficis socials que estem patint. Seria lògic que fos a l’in revés, que en uns moments en que no es poden oferir millores, o fins i tot es retallen sous i drets, els responsa-bles de les organitzacions ‘mimessin’ els seus metges; però no sembla que aquest sigui el seu objectiu, fins i tot, en moltes ocasions, sembla que és just el contrari.

Però també cal fer especial esment a un augment de manca de respecte en-tre els propis metges, entre uns serveis i altres, entre adjunts i residents, entre els metges de l’atenció especialitzada i els metges de l’atenció primària o socio-sanitària, entre els equips mè-dics de recerca, entre caps de serveis, gestors metges... En definitiva, entre nosaltres mateixos, entre companys, entre col·legues. Les enveges dins el propi col·lectiu, els retrets, les lluites partidistes o de poder i, en ocasions, lluites miserables per ser més o obte-nir més, que sovint no son altra cosa que almoines.... Tot plegat ens afe-bleix, no ens fa feliços i tard o d’hora en sortirem tots molt perjudicats.

No podem exigir que ens respectin si abans no som capaços de respec-tar-nos entre nosaltres.

Hi ha un desànim, una desesperan-ça que es detecta a la gran majoria dels metges, estiguin treballant a la sanitat pública (Administració pública), com a la sanitat concertada (fundacions pri-vades, consorcis, corporacions…), o a la privada (mútues), i això pot acabar tenint unes conseqüències catastròfi-ques tant per al propi col·lectiu mèdic com per a les organitzacions i, sobre-tot, per als pacients.

Finalment, amb aquest article vull fer una crida d’atenció a tots: d’una banda als metges, però en especial als que porten les regnes de la sanitat, als polítics, als gestors, als directors assis-tencials, als caps de servei i als respon-sables de RRHH, per tal que busquem la manera de fer del valor del respecte el pilar de la nostra relació laboral. És un deure que tenim amb nosaltres ma-teixos i, especialment, amb la societat.

14

01/02/032013

ENTREVISTA

“Defensem el bon exercici de la professió mèdica”

Dr. Antonio LabadPresident de la Comissió de Deontologia del COMT de Tarragonai Vocal de la Comissió Central de Deontologia

El Dr. Antonio Labad, president de la Comissió de Deontolo-gia del COMT de Tarragona, va ser elegit vocal de la Comisión Central de Deontología el pas-sat dia 9 de febrer i per aquest motiu li hem fet la següent en-trevista.

— Doctor, ens podria dir què és la Comisión Central de Deontología?— Bàsicament és la comissió que as-sessora el Consejo General de Cole-gios Oficiales de Médicos de España (CGCOM) en totes les qüestions i afers relacionats amb l’Ètica i la Deontolo-gia mèdica.— Ètica i Deontologia són el mateix?— No, tot i que són molt properes. La Deontologia fa referència a les nor-mes que regulen l’exercici o l’activitat d’una professió. En el cas de la Medi-cina, parlem de Deontologia mèdica, i aquesta, tal i com es defineix al Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, és el conjunt de normes per a la recta conducta que el metge ha d’observar en l’exercici de la seva activitat professional.

L’Ètica va més enllà de la Deontolo-gia, és a dir, de l’estricte compliment de les normes. L’Ètica és dimensional, pot haver graus que estiguin relacio-nats amb les actituds i compromisos del metge davant el pacient, els com-panys o els equips assistencials, com ara l’altruisme, la integritat, l’honra-desa, la veracitat, l’empatia, el desig

de millora en el seu exercici professio-nal i la qualitat assistencial. Són reco-manacions que es fan per convidar al metge a que aspiri a la màxima excel-lència.— Darrerament es parla molt de la Bioètica. És el mateix que l’Ètica Mèdica?Estan a prop però són diferents. L’Èti-ca Mèdica està feta per metges i per a metges, tot i que l’objectiu és el servei al pacient i, en definitiva, a la societat. Amb altres professions passa el ma-teix. Per exemple, a Infermeria. Això no obstant, la Bioètica és una Ètica multidisciplinar i multiprofessional aplicada a les Ciències de la Salut, no tan sols de la clínica, sinó també de la Biologia.— Tornant a la Comisión Central de Deontología, podria dir-nos quines són les seves competències?— La fonamental i que en defineix el marc és la d’assessorar al Consejo Ge-neral, com ja he dit. Assessorar vol dir que no obliga o vincula els seus infor-mes a l’Organización Médica Colegial, encara que aquesta sempre ha de va-lorar-los de forma especial.

La llista de competències és llarga i està tipificada en el Reglamento de Constitución y Funcionamiento de la Comisión Central de Deontología, aprovat per l’Asamblea General el 16 de novembre de 2012 i que es pot con-sultar a la pàgina web de l’OMC.

Entre les funcions més habituals hi ha les següents:

- L’informe dels expedients disci-plinaris que correspon resoldre al CGCOM.- Actualitzar periòdicament el Códi-go de Deontología Médica. L’última versió és de l’any 2011. Per cert, que té com a subtítol “Guía de Ética Médica” per a diferenciar el que deia abans. Una cosa és el Código, normes d’obli-gat compliment, i Guía, que són reco-manacions de màxims a aconseguir.- El passat any 2012 es va publicar el Manual de Ética y Deontología Médi-ca, de 380 pàgines, els autors del qual som o van ser membres de la Comi-sión Central. Precisament en aquest número de Galens se n’ha fet referèn-cia.- Enguany s’està organitzant un curs on-line basat en donar a conèixer l’es-mentat manual amb tutories i exposi-ció de casos pràctics relacionats amb cada capítol i interacció alumnes-pro-fessors, tots ells metges.- Creació d’Informes o Declaracions, relacionats amb la sensibilitat social respecte a qüestions ètiques, sobre les quals convé posicionar-se i que, un cop aprovades pel CGCOM, si pro-cedeix passen a tenir rang de Código de Deontología Médica.— Qui composa la Comisión Cen-tral?— Dotze metges que es renoven per meitats cada quatre anys. Els candi-dats són proposats pels Col·legis de Metges, els Consells Autonòmics i el Consejo General, i votats en l’Asam-blea General del Consejo General.

Els candidats han de presentar un currículum on constin les seves acti-vitats desenvolupades, amb atenció especial a si pertanyen o han format part de Comissions Deontològiques Provincials, antiguitat mínima col-legial de 15 anys i presentar declaració de “conflicte d’interessos”. És a dir, no ocupar càrrecs que puguin ser incom-patibles amb l’activitat d’aquesta co-missió.

15

01/02/032013

El Dr. Labad, acompanyat pel president del COMT, en l’acte de presa de possessió com a vocal de la Comisión Central de Deontología.

ENTREVISTA

— Es reuneixen amb molta freqüèn-cia?— L’establert és un divendres de 16 a 21 h, i el dissabte següent de 9.30 a 13.30 h, els mesos senars, coincidint amb la darrera setmana del mes. Hi ha una Comisión Permanente formada per quatre membres elegits d’entre els dotze: un president, un secretari i dos vocals que es reuneixen, a més, l’últim divendres dels mesos parells de 16 a 20 h, per tal de preparar les reunions del Pleno, és a dir dels dotze, o solucionar qüestions plantejades pel CGCOM que no requereixin l’assistència del Pleno.— Quin càrrec o funció desenvolupa

vostè en aquesta comissió?— La de vocal. Per a ser escollit mem-bre de la Comisión Permanente els aspirants han de presentar-se volun-tàriament, per hi ha un criteri lògic, acceptat en el fur intern de cadascú, que consisteix en portar prèviament uns anys de rodatge a la Comisión com a vocal. No sé si li he dit que ja vaig ser vocal de la Comisión Central del l’any 2007 al 2011, i ara hi torno de nou.— No sé si és preguntar massa, però es presenten molts candidats?— No sé si són molts o pocs, ja que això sempre és relatiu i, sobretot, subjectiu. En aquest cas crec que ens hi vam pre-

sentar 17. Hi havia cinc places, tres van ser per a tres persones que sol·licitaven renovar per un altre període, una altra va ser per a un candidat que mai no ha-via format part de la Comisión Central i jo, que hi havia estat, però amb un lap-se de dos anys sense participar-hi.

Només s’hi pot estar vuit anys se-guits, però al final dels primers quatre hi ha cessament i la possibilitat d’és-ser-ne candidat.— Hi ha algun tipus de relació entre la Comisión Central i les Comisiones Deontológicas Provinciales?— Això és una assignatura pendent. A la Comisión Central hi arriben expe-dients disciplinaris de recursos in-terposats davant el Consejo General contra les decisions dels Col·legis en qüestions d’Ètica i Deontologia quan així ho decideix la Comisión Perma-nente del Consejo General, però això no és tenir relació entre les comissions Central i Provinciales.

Sí que està contemplat entre les fun-cions, a nivell del Reglamento que ja li he comentat, el fet de promoure la co-municació entre les Comisiones de De-ontología de los Colegios Provinciales amb la finalitat d’intercanviar infor-mació i experiències en el desenvolu-pament de les seves funcions, i també el fet de col·laborar en la formació dels membres de les Comisiones de Deon-tología Provinciales.— Per acabar, li sembla que són molt diferents les funcions de la Comisión Central i les Comisiones de Deonto-logía Provinciales?— A la Comisión Central hi ha més ela-boració teòrica, desenvolupament prè-via discussió d’informes, declara-ci-ons, en definitiva, preparació de textos. Però hi ha un element comú bàsic i que cal subratllar constantment. L’espe-rit fonamental d’ambdues comissions és vetllar pel compliment del Código i potenciar els principis ètics del metge, que és tant com dir que vetlla pels inte-ressos dels pacients i, en definitiva, de la societat. Aquestes comissions no es van crear per defensar als metges, sinó per defensar i potenciar el bon exerci-ci de la professió mèdica, garantia que també els pacients i la societat en con-junt han de saber.

“L’Ètica va més enllà de la Deontologia, és a dir de l’estricte compliment de les normes. L’Ètica és dimensional, pot haver graus que estiguin relacionats amb les actituds i compromisos del metge davant el pacient, els companys, els equips assistencials...”

16

01/02/032013

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Fent camí per les muntanyes

Dr. Antoni Cabré Puig

Antoni Cabré és un home apas-sionat, vital, actiu, enamorat de la seva professió i amb un gran sentit de l’humor. Ho viu tot in-tensament, tant la seva vocació de ginecòleg com les seves aficions. “Portar els nens al món i veure la cara de felicitat dels pares és im-pagable, és l’especialitat més bo-nica de totes, la que dóna vida.”Però a part de viure amb intensitat la seva professió de metge ginecò-leg, el Dr. Cabré s’escapa quan pot a caminar per les muntanyes de tot arreu.“Caminante, no hay camino, se hace camino al andar...”, ja que l’Antoni Cabré ha fet molts ca-mins durant la seva vida senderis-ta. Tal com diu ell mateix.

Especialista en Medicina Familiar

Cantant lírica

GinecòlegSenderista

17

01/02/032013

METGES QUE FAN HISTÒRIA

«Vaig tenir la sort de co-nèixer al Dr. Joan Domènech Miró l’any 1975. Era un home vitalista i engrescador», va ser president del Col·legi de Metges de Tarragona, president de l’Agrupació Excursio-nista, de l’Aeroclub de Reus i esta-va implicat amb moltes altres enti-tats de Tarragona. El Dr. Domènech Miró era el cap del servei d’ORL de l’Hospital Joan XXIII i va importar de França l’anomenat ‘Dia del Camí de muntanya’. Consistia en recupe-rar un camí perdut des de feia anys i inaugurar-lo per fer excursionisme. Aquesta idea va prosperar i se se-gueix celebrant cada tardor. Actual-ment ja s’han celebrat 48 edicions i compten amb molta participació.

Però a banda de caminar per totes les muntanyes del nostre territori

gaudint del paisatge, del clima i de la natura, el Dr. Cabré també dóna a conèixer les seves excursions publicant llibres. De fet ja porta vuit títols publicats amb l’Editorial Cossetània de Valls. Del primer se n’han fet tres edicions, i del darrer, dues.

«Quan vaig publicar el meu primer llibre, El Montsant, l’any 1999, feia exactament setanta anys que no apareixia al mercat cap llibre nou sobre aquest massís, amb itineraris excursionistes. És evident que es tractava d’una feina que calia fer». I per això ell s’implica fins a la medul·la per tal d’aconseguir allò que es proposa. I el que l’impulsa a escriure llibres d’excursio-

nisme no és res més que les ganes de «donar a conèixer les nostres mun-tanyes a tothom que posi la il·lusió i les cames per anar a la muntanya. Caminar és la forma més natural de fer esport». Com diuen els senderis-tes francesos, «Un dia de sender és una setmana de salut».

Antoni Cabré és un home creient. «Hem estat posats en aquest món amb la feina de deixar-lo una mica millor». És la idea de l’escoltisme. El moviment mundial que fundat per Baden-Powell Gilway. Segons Anto-ni Cabré, tenim el deure de desenvo-lupar les nostres possibilitats i apti-tuds. «No hem de pensar únicament en la professió, tancant-nos a les noves possibilitats que ens ofereix la vida. He conegut a grans professio-nals de la medicina, que són éssers

tancats en una única activitat, de la qual devenen uns esclaus. I no tenen cap altra conversa, més que vantar-se de la seva professió».

Durant la seva activitat ex-cursionista ha pogut gaudir de l’amistat i de la companyia d’al-tres metges, uns bons professio-nals, que també estimen la na-tura com ell. «Vull recordar als Drs. Paco Trobat, Joan Papaceit Vidal, Pere Iglesias Salvadó,

Montse Inglès Puig, Ramiro Solé, Enric Sánchez-Cid, López-Dupla, Emili Mayayo Artal, Megia Colet, Nolla Ferré, Romero Patiño, Galera Ortega, Andreu Pujol del Pozo, Jordi Sentís Bonet. Caminar al seu costat ha estat una alegria i un privilegi per a mi», se’ns sincera el Dr. Cabré.

Darrerament també ha publicat articles de caire excursionista en al-gunes revistes com El Cim, Camins d’Aventura, Grandes Espacios, i Les Quatre Estacions. I a la revista del CEC: Muntanya.

També col·labora activament amb l’editorial Piolet de Barcelona, fent mapes de caire excursionista i corre-gint-ne les noves edicions.

«Crec que calia donar a conèixer indrets i muntanyes del nostre en-torn. Vivim en un entorn privilegiat: gaudim de paisatges molt bonics, amb una climatologia suau. I el teló de fons és el blau intens de la mar Mediterrània.»

Tal com ens diu ell mateix, «alguns bons amics ja se m’han anat avan-çant, i algun dia em tocarà també a mi deixar aquest món. Aleshores, podré dir, com va dir Stanley quan per fi va trobar Livingstone: ‘No he vingut a aquest món per buscar el plaer i el benestar. Tenia una missió que complir. Ara, ja és cosa feta’».

I per acabar, li prego que em reco-mani tres llibres que considera im-prescindibles.

I ell em contesta:Historia y utopía, de E. C. Cioran;

Si esto es un hombre, de Primo Levi i Recuerdos de viaje, de Tom Long-staff, metge.

18

01/02/032013

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Enric Aguadé ha iniciat el seu últim sender de Gran recorregut. Va exercir l’especialitat de metge endo-crinòleg a la capital del Baix Camp des de l’any 1948 fins el 2004. La seva extraordinària trajectòria pro-fessional, cívica, esportista i huma-nística, el va fer mereixedor de mol-tes distincions i honors de magnitud transcendent.

Insígnia d’or de la Diputació de Tarragona, Medalla d’or del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Me-dalla d’or de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Me-dalla de plata Ciutat de Reus, Premi Humanisme i Esport de Barcelona, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalu-nya, i innumerables trofeus i reco-neixements.

L’any 1973 va entrar a formar part del Comitè Català de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, entitat de la qual en va ser president durant més de vint-i-cinc anys i on, entre d’altres mèrits, va marcar el primer Gran Recorregut

de Espanya. L’any 1997, amb 77 anys, va fer a peu, en tres dies, els 108 qui-lòmetres que separen Reus de Mont-serrat. El Dr. Aguadé té publicats llibres de senders que són referència

per a esportistes caminadors.President de l’Acadèmia de Cièn-

cies Mèdiques a Reus, va contribuir decididament al manteniment de la Biblioteca Mèdica i els Cursos de Formació Mèdica Continuada.

Membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tar-ragona entre els anys 1986–2000, va exercir amb exemplaritat la res-ponsabilitat com a Tresorer i com a Vicepresident primer. El seu seny, el coneixement experimentat de la condició humana, l’observança d’una estricta ètica i deontologia, i també el sentit del humor que feia aflorar en moments adequats, van contribuir decisivament en els resul-tats institucionals. Sovint recordava una màxima de la qual n’era mili-tant: “Tot el que no es pot escriure en una sola pàgina acostuma a no ser cert”. En coherència, acabem aquest obituari amb el reconeixement del Col·legi al seu compromís i rellevant contribució al govern institucional, el sentit record de tots els metges, companys i amics, i amb el condol a la seva família.

Dr. Enric Aguadé SansOBITUARI

Reus, 1920 - 2013

El representant de la Vocalia nacional d’atenció primària ur-bana de l’OMC, Juan José Díaz Franco, es va reunir amb els vocals d’atenció primària del COMT, la Dra. Remedios Rico, Vocal d’atenció primària rural, i el Dr. Manuel Carasol, de pri-mària urbana. A la reunió tam-bé hi va, assistir el President del COMT i el Dr. Jaume Sellarès, Vocal d’atenció primària del Col-legi de Metges de Barcelona.

Reunió de vocals d’atenció primària

19

01/02/032013

VIDA COL·LEGIAL

El 5 de febrer passat es va celebrar l’acte de presentació del Servei de Protecció de Dades del COMT per a metges i consultes mèdiques, que neix amb la vocació de convertir-se en el referent en qüestions de tracta-ment i ús de la informació dels met-ges del territori.

Les qüestions relatives a la pro-tecció de les dades i la seva aplicació en l’activitat de les consultes mèdi-ques i els centres sanitaris son ob-jecte d’una part molt important de les consultes que es fan al Col·legi de metges, fet que és indicatiu de la in-quietud i interès que desperta en els metges.

Per això el COMT ha endegat una sèrie d’actuacions, no tan sols per a donar a conèixer els princi-pals característiques i trets bàsics d’una normativa de marcat perfil tècnic, però amb una incidència di-recta en l’activitat diària del metges, sinó també per comunicar la creació d’un nou servei adreçat als metges i centres mèdics que es trobin en la necessitat d’adaptar la seva activitat a les previsions de la normativa de protecció de dades.

En la sessió informativa, l’Asses-soria Jurídica del COMT va tractar els trets característics de la norma-tiva de protecció de dades fent un repàs dels principis inspiradors de la normativa, dels drets de les persones i de les mesures de seguretat que cal aplicar, tant als fitxers automatitzats com als que estan en suport paper.

També es van tractar algunes de les qüestions que son objecte de més controvèrsia en aquesta matèria. En-

tre d’altres es va destacar la necessi-tat del consentiment del pacient per a la cessió de les dades en l’àmbit de l’exercici de l’activitat de metge en el sector privat, de manera especi-al si hi ha prevista la comunicació d’aquestes dades a tercers, com po-den ser les mútues, etc.

Va fer-se, també, una aproxima-ció als reptes que planteja l’ús de les tecnologies de la informació en el sector sanitari, com ara el “cloud computing” o les noves formes de relació entre els metges i els pacients a través de les xarxes socials o les pà-gines web, que permeten la comuni-cació entre els usuaris.

Amb la posada en marxa del Ser-vei de Protecció de Dades, el COMT posa a l’abast dels metges els mitjans per que l’adaptació de les consultes i centres mèdics a la normativa de protecció de dades pugui efectuar-se d’una manera fàcil.

Si necessiteu més informació po-deu adreçar-vos a l’Assessoria Ju-rídica del COMT, trucant al telèfon 977232012 i també mitjançant cor-reu electrònic a l’adreça lopd@comt.org

Sessió informativa del Servei de Protecció de Dades del COMT

La vocalia de metges ju-bilats del COMT va orga-nitzar el passat 9 de febrer una visita guiada a la Ca-tedral de Tarragona. El Dr. Josep Mª Sabaté, profes-sor d’Història i Cronista Oficial de la Ciutat, va fer de guia excepcional per explicar a fons la història del temple tarragoní.

Els col·legiats visiten la Catedral de Tarragona

20

01/02/032013

VIDA COL·LEGIAL

A la Sala d’actes Domènech i Miró, el dia 20 de febrer passat, es va retre un sentit homenatge als col·legiats que ens van deixar durant l’any 2012. Fou un acte molt emotiu amb un gran nombre d’assistents, entre familiars, amics i companys, on hi ha haver, desprès de la presentació de l’acte, per part del president Dr. Vizcarro, intervencions d’alguns familiars en

record dels seus essers estimats. Per acabar, el Dr. Antoni Labad, president de la Comissió Deontològica, va fer una xerrada sobre el sentit social de la deontològica mèdica.

Entre els assistents, hi havia la Co-missió Permanent de la Junta de Go-vern, així com la Dra. Dolça Cortasa, de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Acte en memòria dels traspassats durant l’any 2012

sdk ñlsk´ñlskd ´ñlks ´ñdlk´ñsldk´ñl

El Col·legi de Metges ha signat recentment dos convenis de col-laboració per aconseguir avantat-ges pels seus col·legiats. Un és el signat amb Bauhaus, pel qual els col·legiats poden aconseguir un 5% de descompte directe en totes les seves compres.

El COMT ha signat un altre conveni amb el Club Pádel Wel-ness Mas Passamaner pel qual, els col·legiats i empleats obtin-dran unes promocions especials:10% de descompte en la quota de soci mensual— 15% de descompte en les clas-ses de pàdel particular, les classes col·lectives o l’escola de pàdel.— 30% de descompte en el cir-cuit aigües de l’Spa Club— 15% de descompte en el llo-guer de pistes de pàdel.

També gaudiran de descomp-tes especials en la resta de ser-veix del complex hoteler, com a les nits en habitacions de l’hotel, lloguer de sales del centre de con-vencions i àpats o celebracions en el restaurant.

Els col·legiats tindran descomptes a Bauhaus i Mas Passamaner

21

01/02/032013

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Saltor parla de la seva experiència personal en acollimentEl dia 27 de febrer, a la sala d’actes del COMT, va tenir lloc la xerrada “Expe-riències en acolliment”, oberta a tot-hom, a càrrec del Dr.Manel Saltor i la senyora Roser Grau.

Organitzada per la Secció de met-ges cooperadors del nostre col·legi, va suposar una hora i mitja de xerrada-tertúlia en la que els conferenciants van transmetre la seva experiència en aquest terreny.

Una xerrada intensa i en molts moments emotiva, en la que a rel de la exposició de la seva experiència es van fer pales no tant sols aspectes tècnics de l’acolliment, sinó molts conceptes del que és la formació, l’estimació, la diversitat cultural i l’empremta d’aquestes sobre el crei-xement humà i ètic de les persones.

Mentre Roser i Manel desfilaven les seves experiències personals i fa-miliars en temes d’acolliment, al llarg

de la xerrada, s’obrien tot un seguit de dubtes però també de clares confir-macions sobre la resposta a l’afecta, la dedicació personal i també l’auto-ritat –en forma de donar punts de re-ferència- al llarg del procés de creixe-ment de l’esser humà que va des de la

primera infantesa fins a l’edat adulta. Un cop més quedava damunt la

taula la importància i necessitat de la dedicació de temps i recursos a situ-acions socials un pel extremes però que son presents, dia a dia, al nostre entorn més proper.

Alguns membres de la Junta de Govern del COMT van visitar les instal·lacions del Centre 112 a Reus, acompanyats pel director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona, Josep Mercadé. A la fotografia d’esquerra a dreta, el Dr. Manuel Carasol, vocal adjunt, la Dra. Remedios Rico, tresorera, el Dr. Josep Mercadé, el Dr. Fernando Vizcarro, president del Comt i el Dr. Frederic Mallol, secretari general. El Centre 112 de Reus va entrar en funcionament el mes de juny de l’any 2010. Es tracta d’un edifici singular, autosuficient, amb l’última tecnologia, integrat en l’entorn i respectuós amb el medi ambient. Ocupa una superfície de 15.000 m2. El complex té, a més, una torre de telecomunicacions d’uns 45 metres d’altura i un heliport.

Membres de la Junta de Govern visiten el 112

22

01/02/032013

El president de la Diputació, Josep Poblet, inaugura l’exposició de Metges pintorsDins de la programació cultural del curs present, el dia 3 de novembre de 2012 el president de la Diputació Josep Poblet va inaugurar una expo-sició de metges pintors del COMT, a la que hi van participar 14 companys. Les obres van estar exposades a la sala d’actes fins el mes de gener.Llistat de metges que han exposat- Francesc Miró García- Santiago Alonso Rubio- Ramon Antón Valentí- Miquel Sanchís Bernabeu- Enric Sánchez Cid- Jaci MolinsRoca- Manuel Valdés Vilches- Susana Ródenas Martínez- M. Natividad Rivas Ponce de León- M. Rosa Civico Costa- Josep Ma. Salom- Mireia Álvarez Molinero- Conchita Muñoz Royo- Eulàlia Esparo

El dia 19 de decembre el Sr. Alex Ossó va disertar sobre “El fòssils del Camp de Tarragona” posen, un cop més, els seus coneixements envers d’aquesta temàtica.

Un documental filmat a Nàpols, Pompeia, Herculano i l’illa d ‘Estrom-boli, pel Sr. Adolfo Barberán, ens va endinsar, el dia 9 de gener, en el co-neixement d’aquells indrets del sud d’italia. Dins la programació cultural del COMT, el Dr. Rafael Albiol, va re-comenar a la audiència les cures ne-cessàries per protegir la pell del sol, el dia 6 de març.

Durant el mes de febrer, a la sala d’actes de l’An-tiga Audiència, a la plaça del Pallol de Tarragona ha tingut lloc la V edició d’aquest cicle, en la que s’han projectat 8 pel-lícules, en les que es plan-teja una temàtica relacio-nada amb la medicina.

V edició del Cicle de Cinema

A dalt Josep Poblet signant el llibre d’honor del Col·legi i a sota una imatge de la sala Domènech i Miró on es van exposar les pintures.

23

01/02/032013

Concert de Nadal i festa infantil al COMTEl COMT va celebrar el Nadal amb actes per a tothom, grans i petits. Per començar, el dia 12 de desem-bre es va celebrar el concert na-dalenc a càrrec de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili a la sala Utiches del Palau de Congressos.

Hi van assistir alguns membres de la Junta de Govern i altres col-legiats.

També hi van haver un dia de festa per als infants. El dia 27 de de-sembre a les 10 del matí va comen-çar l’espectacle “Contes de Nadal”

a càrrec de la Companyia Olga Cer-cós. Després es va fer el lliurament de premis del VI Concurs Nadalenc de dibuix infantil i en acabar vam rebre la visita del patge reial vingut directament des de l’Orient que va recollir les cartes de tots els nens.

24

01/02/032013

El lliurament de canastretes no para. Aquest nou trimes-tre s’han lliurat 16 canas-tretes més als metges col-legiats. Una proposta que ha tingut molta acceptació i que forma part del Pla de Protec-ció Social del COMT. El lliu-rament l’han fet el President del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, i la Vicepresidenta, Dra. Concha Abril.

El COMT lliura 16 canastretes més

VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Mònica Jiménez

La Dra. Selia Ruiz

La Dra. Magret i el Dr. Avilés amb els seus bessons

La Dra. Morales

La Dra. Vives

La Dra. Palanca

La Dra. Yolanda Herranz

25

01/02/032013

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Juan Muñoz

El Dr. Peccia

La Dra. Besso

El Dr. Kristievic

El fill del doctor Poveda

La Dra. C. Rodríguez

El Dr. Martín Avia

La Dra. Abad

La Dra. Ester Garcia

26

01/02/032013

OPINIÓ

Tal i com apuntava David Callahan, un dels principals difusors i gran au-toritat en temes de bioètica, la combi-nació d’una baixa taxa de natalitat i el progressiu envelliment de la població presenten una difícil solució. Aquesta barreja tan explosiva requereix mesu-res i solucions polítiques a mig i, so-bretot, a llarg termini, així que electo-ralment qualsevol actuació al respecte és poc rentable, i em permeto dubtar de la capacitat dels nostres dirigents per afrontar, sanejar i evitar que el mal esdevingui inoperable.

En moments de crisi, tant econò-mica com de valors, hem de tenir clar si la única Excel·lència de la qualitat assistencial passa pels darrers i cars avenços diagnòstics i terapèutics que dia a dia es veuen superats per d’altres més nous.

Busquem fórmules més equitatives que permetin al metge assistencial amb qualsevol vessant millorar el seu estatus, evitant ingerències de per-sonatges i gestors moltes vegades de dubtosa capacitat i utilitat.

Si volem optimitzar els costos sa-nitaris en general i de l’acte mèdic en particular, hem de treballar t o t s en la mateixa direcció. Ens hem de posar d’acord metges, societats científiques, col·legis, organit-zacions mèdiques, gestors i, per què no, juristes, per intentar aconseguir-ho.

Tots plegats podríem oblidar durant un temps les discussions polítiques in-teressades i demagògiques que no con-dueixen a bon port i intentar buscar la qualitat i l’excel·lència professional, intentant fer una medicina més di-recta i empàtica amb el malalt. Potser

també hauríem de començar a oblidar la paraula “usuari”, escoltar el pacient amb atenció; que no vol dir només més temps, com tant es pregona. Sa-ber consultar i solucionar els nostres dubtes i demanar només aquelles pro-ves que realment ens puguin servir de veritable ajut per arribar al diagnòstic. Això mateix es pot aplicar en el cas de les proves invasives i les in-tervencions quirúrgi-ques. Excepte en

casos d’aprenentatge, quan més es domini una tècnica i es tingui més ex-periència, més s’abaratiran els costos i menys complicacions hi haurà.

Per intentar arribar a una fórmu-la tan utòpica crec que primer hem d’intentar que el metge, com a pilar bàsic de la medicina, se senti mínima-ment valorat i respectat per la societat, i que una gran part d’aquest col·lectiu no hagi d’estar preocupada per com arribar econòmicament a final de mes, si li pagaran emoluments que le-galment li pertoquen i veient com any rere any va baixant en picat el seu po-der adquisitiu.

I si d’alguna cosa no en tinc cap dubte és que si s’ha mantingut en peu el nostre sistema sanitari, no ha sigut pas gràcies a les ments privilegiades que ens han dirigit en els darrers anys, sinó a la feina ben feta, dia a dia, dels metges i la resta del col·lectiu sanitari.

Reflexions en temps de crisiDr. Emilio Vives de Arpe. Otorrinolaringóleg.Membre de la Comissió Deontològica del COMT

Si volem optimitzar els costos sanitaris en general i de l’acte mèdic en particular, hem de treballar tots en la mateixa direcció.

28

01/02/032013

OPINIÓ

Tengo clarísimo cuales son las catedrales de nuestro tiempo: los palacios de con-gresos.

En los últimos años no hay ciudad, pueblo o villorrio que se precie que no haya edificado un recinto para ferias, congresos, eventos o actividades diver-sas. A poder ser más grande y lujoso que el de la localidad vecina.

Claro que algunos destacan sobre el resto. El proyecto lo encargaron los pre-bostes políticos de turno a arquitectos mediáticos, famosos y muy cotizados.

El año pasado asistí al congreso nacio-nal de mi especialidad en Oviedo, precio-sa ciudad, por cierto. Según me habían dicho la sede se asienta donde antes se situaba el estadio de fútbol, el Carlos Tar-tiere.

Está rodeado de altos edificios que no

permiten su visión hasta que práctica-mente has llegado.

De repente doblas una esquina y se abre un gran espacio vacío, ocupado en su centro por un edificio de dimensio-nes colosales. Su lado izquierdo lo forma una especie de torre invertida de formas rectas donde se encuentra la entrada, a la cual se accede por una rampa intermina-ble.

En el lado derecho se halla lo que pare-ce una concha de tortuga gigantesca. En su interior está el salón de actos ¡Pero qué salón señores, si allí cabe medio Oviedo!

Por curiosidad subí hasta la fila más alta, y desde allí los ponentes parecían personajillos minúsculos.

Al parecer el techo del salón de actos, la concha del galápago, en los planes ori-ginales se escamoteaba y dejaba entrar la

luz solar. El coste de la novedad resultó prohibitivo y se abandonó la iniciativa.

¿Cómo comparar estos modernos mo-numentos con las catedrales y basílicas que jalonan nuestra geografía?

En general estas son lugares de recogi-miento y cobijo. Incluso alguna, como la de Jaca, es un refugio en verano no solo de silencio y tranquilidad, sino también de frescor en su penumbra.

No conocemos el nombre de ningún maestro de obras que levantara los pla-nos, como mucho el de los pintores o es-cultores que embellecieron sus paredes y altares.

Fueron construidas piedra a piedra en general gracias a las aportaciones de los fieles. Sabían que estaban invirtiendo en una obra a mayor gloria de su Creador.

¿Cómo se han edificado los palacios de congresos?

Con las aportaciones de los contri-buyentes –los impuestos. ¿Y a gloria de quién? Del arquitecto-estrella, alcalde o presidente de turno de la comunidad au-tónoma.

A diferencia de los templos, en estas modernas catedrales no es tan fácil en-

Las catedrales de nuestro tiempoDr. Ignacio García Forcada.

A la secció GALENS OPINIÓ de la re-vista Galens del 3er trimestre 2012 – Número 182, apareix l’ article “Causes justes de desobediència” escrit pel Sr. Francesc Vallhonrat Llorach. Vagi pel davant el meu total respecte envers la persona de l’autor, però m’agradaria manifestar la meva opinió sobre al-guns punts.

1.- Diu que “el metge ha de rebel-lar-se contra les ordres que pretenen

degradar la funció mèdica i són con-tràries a la deontologia”.

El Ministeri de Sanitat ens recorda que la responsabilitat legal de la pres-cripció recau en el metge que signa la recepta i, en transcriure una recepta d’una prescripció d’un altre metge, assumeix íntegrament la responsabi-litat del diagnòstic i del tractament. El Codi Deontològic (article 47) adver-teix que el metge no ha de prescriure

medicines amb les quals no estigui degudament familiaritzat.

Fins aquí la teoria i, a la pràctica, sabem que la prescripció induïda oscil·la entre un 25 i un 70%, i que l’administració sanitària insisteix en intentar corregir-la (i des de fa anys penalitzar/incentivar els metges de família) buscant uns objectius que en molts casos no depèn d’ells obte-nir-los. També que el 70% dels met-ges de família no estan d’acord amb les receptes induïdes, però entre el 87 i el 98% d’ells les assumeixen sen-se canvis (Dr. Espinàs. XII Jornada d’ Actualització terapèutica, Tarrago-na 16/10/2012).

Si traslladem la inducció a d’altres escenaris, al camp de la judicatura per exemple, veiem que a l’inductor se’l castiga amb la mateixa pena que a l’autor (articles 27 a 31 del Título II del

Ètica casposaDr Jordi Villegas Casado. Núm. col·legiat 4301750.

29

01/02/032013

Los palacios de congresos se han edificado con las aportaciones de los contribuyentes -los impuestos. ¿Y a gloria de quién? Del arquitecto-estrella, alcalde o presidente de turno de la comunidad autónoma.

OPINIÓ

Código Penal Español).2.- Afegeix que “no serien lícites,

i per tant no han de ser obeïdes, les ordres que, al·legant ser necessàries per a l’ordenació del treball, siguin capritxoses, interessades i afectin es-sencialment la llibertat del mètode ”.

Per tothom és sabut que les agen-des no les dissenya el propi metge que fa l’atenció, i que a l’ Atenció Primària estan, en general, per sota dels 10 mi-nuts per visita. El temps és una eina fonamental per al treball dels metges de família, i en aquest sentit, un grup de metges intenta externalitzar la problemàtica a través de la web www.seisminutos.com, i des de fa anys la Plataforma 10 Minuts – Camfic.

3.- Finalment, “no ha d’acceptar llocs de treball per als que no tingui la titulació corresponent”.

Molt bé, però la realitat és la que

és, Sanitat tanca la porta a la titulació oficial dels Mestos i, segons estima-ció d’aquests, encara queden 2.600 metges sense titulació d’especialista (Diario Médico, 09/07/2012).

En el terreny econòmic les dades són preocupants, s’ha incrementat un 61,3% el nombre de metges de família a l’atur respecte a l’any anterior, men-tre que a la resta d’especialitats l’in-crement ha estat d’un 43,2%. En total, la xifra de facultatius a l’atur se situa al llindar dels 4.000 ( Observatorio de las Ocupaciones del Servicio Público de Empleo Estatal, 2012).

L’Agència per a la Qualitat del Sis-tema Universitari de Catalunya, en el seu informe Universitat i treball a Catalunya 2011, després d’analitzar la situació dels graduats en el curs 2006 – 2007, i respecte als guanys anuals bruts per àrees disciplinàries, situa

les ciències de la salut en el segon lloc entre els mileuristes, en el penúltim entre els dosmileuristes, i novament en el segon entre el més de dosmileu-ristes. El gruix de la població treballa-dora se situa, doncs, en els penúltims en quant a retribució, tot i que, des de fa anys, se li demana la nota de tall més alta per entrar a estudiar a la uni-versitat.

En conclusió, penso que la visió de l’ètica exposada i que respecto és, si més no, una ètica casposa, més prò-pia d’ altres èpoques on el capellà, el metge, el mestre i el sargent de la guàrdia civil eren autoritats al muni-cipi (amb molta autonomia); i haurí-em d’enfocar-la no tant sobre l’agent últim del sistema mèdic de salut sinó sobre altres actors amb més capacitat de gestió (com ara polítics, gerents, directors…).

trar, más bien es muy difícil. Necesitas una acreditación colgada al cuello, sin ella antes o después encontrarás en algún control un encorbatado caballero o guar-dia de seguridad para cerrarte el paso.

Cuando vas en grupo desde el hotel, no es raro escuchar este comentario pro-nunciado con voz compungida:

— Dios mío, me he dejado la acredita-ción en la habitación.

El resto de compañeros se miran con cara de circunstancias, sabedores del contratiempo.

El eterno optimista dirá:— No te preocupes hombre, le deci-

mos que somos del Joan XXIII y ya está.Y el pesimista:— Pufff, no te dejan pasar seguro, ¡el

segurata tenía una cara de malas pulgas!He vivido esta situación muchas veces

y no pocas veces la cosa ha acabado en una discusión bastante subida de tono.

— Oiga, le digo que soy el Dr. García y estoy inscrito en este Congreso, si me deja pasar voy a la secretaría y solicito una copia de la inscripción.

— Sin acreditación no se puede pasar.— Lo sé, lo sé, pero la he dejado en el

hotel, o extraviado, o vaya usted a saber.— Sin acreditación no se puede pasar.— Mire, vengo de Tarragona, ¡qué pin-

to yo en Oviedo si no es para asistir a la

reunión de traumatólogos!— Sin acreditación no se puede pasar.Alguna vez he pensado si aquel tra-

jeado sujeto no sería un robot, dado que apenas mueve la boca cuando repite una y otra vez la frase de marras.

Afortunadamente en ese momento pasa alguien del comité organizador al que conoces después de años y años asis-

tiendo a cursos, jornadas, simposios… y te agarras a él o ella como un náufrago a una tabla:

— ¡Señorita, señorita, por favor!— Buenos días, Dr. García, ¿le puedo

ayudar en algo?— Por supuesto que puede, dígale por

favor a este individuo que estoy apuntado desde hace 6 meses por lo menos.

— Pues el Dr .García tiene razón Enri-que (este debe ser el nombre del portero-robot). Déjelo pasar que ahora mismo le hago una nueva acreditación.

A regañadientes el cancerbero me franqueó la entrada, cariacontecido y un punto rabioso.

Huelga decir que en las sucesivas asis-tencias llevas bien colgado el plastiquillo, procuras paseárselo por el apéndice nasal a Enrique y te cuidas muy mucho de vol-verlo a perder, por si no aparece esta vez un ángel de la guarda capaz de sortear el infranqueable obstáculo.

En fin, en muchas ocasiones salí re-confortado y consolado de una catedral, deslumbrado y boquiabierto ante el es-fuerzo de los seres humanos que la edi-ficaron hace cientos de años, con muy pocos medios materiales y un mucho de esfuerzo y tesón. Nunca me ocurrió lo mismo al abandonar un palacio de con-gresos.

30

01/02/032013

Rèmol amb crema de porros al cava daurat amb allioli de mel Ingredients per a 2 persones: ½ rèmol de 2-3 kg1 porro1 got de cava1 nou de mantega1 got de crema de llet1 ou1 gra d’allOli de gira-solSal i pebre

-Obrim el porro a lo llarg i el netegem amb ai-gua. Tot seguit el tallem el més petit possible. Disposem la mantega en una paella i afegim el porro. Abaixem el foc i ho deixem coure a poc a poc. Quan comenci a agafar color hi afegim el cava i ho deixem al foc fins que redueixi. Hi aboquem la crema de llet i ho deixem fins que arrenqui el bull. Llavors tanquem el foc i salpebrem.-Pelem el gra d’all i el posem dins d’un got mesurador amb el rovell d’un ou i oli de gi-ra-sol fins que ho cobreixi. Ho anem batent, afegint-hi més oli fins que quedi lligat. Final-ment hi aboquem un rajolí de mel.- Traiem els dos lloms del rèmol (ens ho poden fer a la peixateria ). Els marquem a la planxa o la pella a foc viu. Després els col·loquem en una safata amb la pell cap a baix. Ho napem amb l’allioli de mel i ho posem al forn, pre-calentat a 180 ºC, amb una mica d’aigua a la safata per tal que el peix no es ressequi. Treu-re quan l’allioli estigui ben daurant.-Posem la salsa de cava al fons del plat i, a so-bre, el rèmol.

2 RECEPTESDegvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona

977 252 428

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.Terrassa a l’aire lliure.Sales privades.Cuina Mediterrànea

Brownie de xocolata i nous de MacadàmiaIngredients per a 6 persones: 150 g de cobertura de xocolata70 g de farina de blat150 g de nous de Macadàmia2 ous1 cullerada de llevat en pols150 g de sucre100 g de mantega

-Barregem el sucre, l’ou i la mantega a punt de pomada i ho batem. Hi anem afegint a poc a poc la farina amb el llevat.-Triturem la xocolata i les nous i ho afegim al preparat anterior. Ho posem en una safata que haurem untat amb mantega i farina i ho introduïm al forn, precalentat a 180 ºC.-Deixar-ho uns 30 minuts. Passat aquest temps punxem el brownie amb una agulla per com-provar que surt neta. Deixar refredar.

GASTRONOMÍA

31

01/02/032013

ACUDIT

MOVIMENT COL·LEGIAL

6188 MOLINA AMAYA, CLARA M. FI DE L’EXERCICI6189 ARESU, ANTONELLA STA. CRUZ DE TENERIFE644 LLORENTE CABRERA, ANDRES DEFUNCIÓ5582 MONTORI LACAMARA, NOELIA BARCELONA5383 MANRESA VIDAL, NURIA LLEIDA6105 PUIGGROS YOUNG, EDUARDO FI DE L’EXERCICI5650 DIAZ ARTIGAS, GLORIA I. ACORD DE JUNTA5023 MUÑOZ GUAJARDO, CARLOS F. ACORD DE JUNTA4034 GONZALEZ CUESTA, FRANCISCO JAVIER ACORD DE JUNTA1869 MARIN LOPEZ, JORGE A. ACORD DE JUNTA160 LLORCA MESTRE, JUAN DEFUNCIÓ1869 MARIN LOPEZ JORGE A ACORD JUNTA423 RONDON LLUIS, FRANCISCO DEFUNCIO5204 BRAS BOQUERA, CLARA BARCELONA197 ABELLO VIRGILI, ARCADI DEFUNCIÓ1137 MIRET HUC, PABLO DEFUNCIÓ984 CAMPS VIDAL, MONTSERRAT DEFUNCIÓ5044 COVES GOMARIZ, SILVIA ALACANT5786 FERNANDEZ, M.JOSE BARCELONA5700 MONZO BLASCO, ANA VALENCIA5372 AMADI, ANNALISA FI DE L’EXERCICI5824 BOILLOS VILLAR, MONICA PAMPLONA4849 DOMINGUEZ CAPEL, MONICA BARCELONA2249 MARTINEZ SANZ, JOSEP M. COL. ODONTÒLEGS6107 GAÑET BENAVENTE, ROSA E. FI DE L’EXERCICI4418 MARTINEZ TELLOLS, CARLOS NAVARRA149 AGUADE SANS, ENRIC DEFUNCIÓ5410 ABHUSSEINY ZEBARA, IMAN FI DE L’EXERCICI5787 DAMIAN PONCE, ARIEL FI DE L’EXERCICI5995 SUCH ANDRES, Mª TERESA FI DE L’EXERCICI2577 GARCIA ALVAREZ, Mª IMMACULADA DEFUNCIÓ570 LEONARDO CHICO SARGANELLA DEFUNCIÓ

Núm.Col. cognoms, nom CausaNúm. Col. cognoms, nomALTES BAIXES

6200 MARTINEZ GOMEZ, PATRICIA

6083 VILLEGAS LOU, OLGA

6201 BAGUER BASCUAS, ANA ISABEL

6202 HERNANDEZ SIERA, LEONOR

5603 MORATO GARCIA, PATRICIA MARIA

6203 BARBERÀ CABRERA, SERGI

5603 MORATO GARCIA, PATRICIA

6204 ROVIRA FERRANDO, ROSA

6205 DURA MIRALLES, JOAN

6206 BARCALA SIMO, MARIA A.

6207 IBARZ SERRAT, ROSA M.

6208 BUCCI, TOMMASO

6209 PRIETO BECERRA, JORGE MANUEL

6210 JUSTO AVILA, PABLO

6211 TOMAS ROURA, CARLOS

3939 FERNÁNDEZ FERRERAS, TRINIDAD

6212 MARTINEZ VERGARA, JOSE LUIS

6213 BONDAR, IGOR

ANUNCIS PER PARAULESImmobiliària i despatxosLLOGO DESPATX MÈDIC133.5 m2. moblat - Carrer Prat de la Riba, Tarragona - Pep Giné 606443182