edicio galens 179
DESCRIPTION
4t trimestre 2011 - número 179 · Com viuen els metges la crisi? Els professionals analitzen la contenció pressupostària · Els nous Estatuts ja són oficials · Entrevista al president de Metges de Catalunya. Dr. Albert TomàTRANSCRIPT
1GALENS
4t trimestre 2011 - número 179
Revista del C
ol·legi Oficial de M
etges de Tarragona
GALENS
Els nous Estatuts ja són oficials
Com viuen els metges la crisi?Els professionals analitzen la contenció pressupostària
Entrevista al president de Metges de CatalunyaDr. Albert Tomàs
2 GALENS
3GALENS
L’ICS alCOMT
06EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona
PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch
Delegat del consell de redaccióDr. Jaume Fontanet Torres
DireccióÈxit Comunicació
Consell de redaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació
RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208
Disseny i publicitatÈxit Comunicació605 860 898 · 605 860 [email protected]ó: Indugraff
FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació
Tirada3.500 exemplars
D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.
SumariGALENS
13 16
08
18 28
Els metgesopinen
OpinióDr. Labad
Metges ambhistòria
Entrevista Dr. Tomàs
Publicació delsnous Estatuts
1GALENSPonga su seguro en las mejores manos
y ahorre hasta un 30%En A.M.A. buscamos lo mejor para usted ofreciéndole siempre
las mayores ventajas y las mejores condiciones. Por eso ahorapodrá aprovecharse de hasta un 30% de descuento* en la
contratación de una nueva póliza con nosotros.Confíe en A.M.A. Ahorrará en sus seguros. Ganará en tranquilidad.
Infórmese en el 902 30 30 10más cercana o en www.amaseguros.com*Promoción válida del 1 de junio al 31 de diciembre de 2011
5GALENS
Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...e-galens•comunicacions•convocatòries•
agenda•novetats•
...envia-la a [email protected]
Arriben temps molt difícils
Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT
“No podem permetre que la
situació de les arques estatals vagi en detriment de la nostra professió
i que els metges i metgesses de Tarragona en pateixin les
conseqüències”
Són temps difícils. La contenció en la despesa
sanitària anunciada per la Generalitat de
Catalunya ha causat estralls en el conjunt
de la professió i les seves conseqüències negatives
repercuteixen en el tancament de serveis als centres de
salut, restriccions en les places d’urgències i augment de
les llistes d’espera per a les intervencions no urgents.
Totes aquestes afectacions tenen un impacte directe en
el tracte al pacient, i en conseqüència, afecten de ple
la tasca dels metges, que veuen com dia a dia han de
treballar més hores i en pitjors condicions d’equipaments
i sous. La situació actual prové d’una crisi econòmica
i financera global de futur imprevisible que afecta tots
els sectors i que és especialment dura amb el sector
mèdic, el qual des de sempre ha estat elogiat per la
seva tasca i no té cap mena de responsabilitat en l’estat
precari de l’economia. De fet, el nostre sistema de salut
pública des de sempre ha estat elogiat mundialment i
ha esdevingut un exemple de funcionament per a altres
estats. És totalment injust que el nostre model sanitari
es vegi afectat per causes econòmiques externes i
que altres competències estatals no rebin el mateix
impacte.
De la mateixa manera, des del COMT no podem
permetre que la situació de les arques estatals vagi
en detriment directe de la nostra professió i que els
metges i metgesses de l’àrea de Tarragona es vegin
obligats a treballar cada cop més, a fer més guàrdies i
a tenir menys contraprestació econòmica, de la mateixa
manera que hem d’assegurar la millor formació per als
col·legiats. Volem que els professionals puguin parlar
lliurement de la situació que viuen, motiu pel qual hem
dedicat un espai de Galens a recollir les opinions
de diferents professionals i us convidem a fer-nos
partíceps de la vostra situació mitjançant les nostres
eines de comunicació social: Twitter, Facebook, i el
bloc del COMT. De la mateixa manera, us informem
que els nous estatuts ja han estat aprovats oficialment,
així que tenim noves armes per organitzar-nos i poder
exposar la nostra situació. En temps complicats, en què
la nostra tasca i la nostra professió necessiten suport,
continuarem treballant per vosaltres.
Segueix-nos a:
Trobaràs l’enllaç a la web del COMT: www.comt.es
6 GALENS
L’ICS aposta per una gestió més empresarialSessió informativa sobre l’actual situació de contenció pressupostària
ACTUALITAT
El COMT va acollir el divendres 14 d’octubre
una sessió informativa en què els màxims
dirigents de l’Institut Català de la Salut
(ICS) van informar els col·legiats de l’actual si-
tuació de contenció pressupostària. El president
del Consell d’Administració de l’ICS, Josep Prat
Domènech; el director gerent de l’Institut Català
de la Salut, el Dr. Joaquim Casanovas, i el gerent
de l’ICS al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre,
el Dr. Julio Garcia Prieto, van manifestar que no
es planteja la desaparició d’aquest organisme
sinó que s’està planificant transformar-lo en una
empresa “més competitiva” respecte a la resta de
proveïdors i que l’Hospital Universitari Joan XXIII
continuarà sent el centre sanitari de referència a
les comarques de Tarragona.
La Junta de Govern del COMT va convidar el passat
divendres 14 d’octubre a la sala d’actes del COMT
els màxims responsables de l’Institut Català de la
Salut (ICS) per establir un diàleg amb els metges de
la província i respondre tots els seus dubtes sobre
l’actual situació econòmica i la seva incidència en el
servei públic de la Salut a les comarques de Tarra-
gona. La trobada es va transmetre per videoconfe-
rència per a les delegacions de Reus i Tortosa.
Va obrir l’acte el president del COMT, el Dr. Fernando
Vizcarro, que va manifestar el posicionament del
COMT davant les retallades i la tasca del COMT
per garantir la praxis mèdica, posicionament
que es recull en aquest número de Galens. El Dr.
Vizcarro va assenyalar el rebuig col·legial “davant
de qualsevol mena de reducció pressupostària en
matèria d’assistència sanitària” i va avançar que
el control pressupostari s’ha de fer a partir de la
disminució de la burocràcia administrativa
Tot seguit, el president del Consell d’Administració
de l’ICS, Josep Prat Domènech; el director gerent de
Els màxims responsables de l’ICS van desplaçar-se recentment fins a la seu del COMT per explicar als col·legiats l’estat actual de les retallades aplicades per la Generalitat i com es durà a terme aquest procés durant el proper 2012. / GALENS
7GALENSACTUALITAT
l’Institut Català de la Salut, el Dr. Joaquim Casanovas,
i el gerent de l’ICS al Camp de Tarragona i Terres de
l’Ebre, el Dr. Julio Garcia Prieto, van exposar quin és
l’estat actual de la partida pressupostària dedicada
a salut i les claus de futur del sistema públic de salut
a les comarques de Tarragona durant el proper any,
que estarà marcat per la reducció d’un 10% del
pressupost.
Fer l’ICS “més empresa”
Durant la reunió, els representants de l’ICS van
manifestar que no es planteja la desaparició de l’ens
i que, en tot cas, s’està planificant transformar-lo en
una empresa “més competitiva” respecte a la resta
de proveïdors. El Dr. Casanovas va manifestar que
“cal que l’ICS, tot i continuar essent públic, sigui
més empresa” i va destacar que la nova Llei de l’ICS
aprovada l’any 2006 obre la porta a la possibilitat
que els hospitals puguin facturar els accidents
de trànsit o aquells serveis que els situen com a
centre de referència. Josep Prat va insistir molt en
la importància que l’ICS estableixi les bases per
enfortir-se i “segueixi les mateixes regles de joc que
altres proveïdors de la mateixa línia”. En matèria
hospitalària, tant Josep Prat com Joaquim Casanovas
van voler deixar clar que la voluntat de l’ICS és que
l’Hospital Universitari Joan XXIII continuï essent el
centre sanitari de referència a les comarques de
Tarragona ara i en el futur. “De ben segur que ens en
sortirem, d’aquesta situació”, destacava el president
del Consell d’Administració de l’ICS, que afegia que
“el que cal és el suport dels professionals per poder
sortir-ne millor o pitjor”.
Amb vista al 2012, i responent totes les preguntes,
Josep Prat va augurar que el proper any “serà
complicat” i va assegurar als col·legiats que està
disposat a tornar al COMT el primer trimestre del 2012
per presentar el pla que s’està elaborant per tal de
fer coincidir els interessos dels professionals de la
salut amb els del pressupost fixat per la Generalitat.
Els col·legiats del COMT assistents va transmetre
les inquietuds del col·lectiu als responsables de
l’ICS, així com demandes concretes. Entre els temes
que van ser debatuts durant la jornada destaca la
necessitat que es garanteixi el màxim respecte a
la figura professional del metge, que s’incrementin
els ingressos del SCS (Servei Català de la Salut),
que la contenció s’apliqui en altres conselleries de
la Generalitat en el mateix percentatge, que es faci
efectiva l’obertura de quiròfans i serveis de CMA
(Cirurgia Major Ambulatòria), que es respecti la
tasca dels residents, que es mantinguin les plantilles
per no perdre professionals i també que es vetlli per
no perdre impuls en la docència i la investigació.
El Dr. Casanovas, director de l’ICS, va destacar que la nova Llei de
l’ICS aprovada el 2006 permet que els hospitals puguin facturar els
accidents de trànsit
El Dr. Vizcarro, president del COMT, va obrir la sessió.
8 GALENS ACTUALITAT
L es retallades en matèria de salut centren des
de fa mesos el dia a dia dels professionals
mèdics, que tenen molt a dir en aquest intent
de reestructurar el sistema sanitari ja que en són,
juntament amb els ciutadans, els principals afec-
tats. Plantegem quatre qüestions relacionades amb
aquestes retallades a facultatius representants de
diferents àmbits:
1. Hi ha d’haver retallades en sanitat?
2. Creu que les administracions estan fent una bona
actuació en aquest sentit?
3. Com l’afecta aquesta situació en el seu àmbit de
treball?
4. En la situació actual, quines perspectives de futur
augura per als pròxims anys?
1. La sanitat representa per
a la Generalitat de Catalunya
un pressupost i una càrrega
econòmica important i, per tant, la Generalitat és, entre
d’altres, una distribuïdora de serveis, d’aquí les reta-
llades. Dit això, la crisi econòmica, evident i real, que
estem vivint, és una crisi de nació, no només de sani-
tat. Han canviat, com diria el Sr Prats, els paradigmes
i la situació social i econòmica, però la sanitat, com
l’educació i la justícia, són els pilars del benestar de
la població i haurien de ser els àmbits on menys reper-
cutís la crisi econòmica que ens afecta; com a mínim,
tot principi social i polític hauria de vetllar perquè la
repercussió fos la mínima possible.
2. Crec que els polítics han aguditzar l’enginy i bus-
car els recursos necessaris perquè un dels pilars del
benestar no es fragmenti, com s’està fent ara. En mo-
ments com l’actual les retallades tenen sentit, sempre
que afectin a tots i no només a la salut del pacient, ni
a la qualitat de l’assistència, ni a la salut del profes-
sional (no pot afectar la seva ètica), que sembla que
no es té en compte. Les administracions semblen més
comptables que gestores, però s’han fixat una meta
sanitària que no és la més adequada. No es pot, no
es deu, no és permissible posar en joc com s’està fent
ara la capacitat en l’assistència, la qualitat assistencial,
la qualitat docent, la qualitat de recerca, la qualitat de
formació continuada... La seva repercussió actual i en
anys venidors pot passar una factura important.
3. És una situació incòmoda i de difícil solució. Hi ha
desànim, incomoditat, incredulitat... per part de tots els
professionals de la sanitat. No es pot entendre que els
polítics no comprenguin, no entenguin i no sàpiguen
com sortir del forat si no és només amb retallades, que
l’únic que determinen és un dèficit sanitari basat en el
descens de la capacitat i la qualitat assistencial.
4. És difícil de preveure. Estic segur que, una vegada
més, sortirem de l’embús i del dèficit econòmic que tra-
vessem, encara que això sigui a costa de la salut dels
pacients i dels professionals sanitaris, però no sense
pagar el peatge del descens-retard en l’atenció dels
pacients, tant en malalties greus com de qualificació
menys greu, però que afecta directament les seves
vides. No tornarem a viure la gran bonança econòmi-
ca sanitària, o passaran molts anys fins que es torni a
repetir, i haurem d’adequar la despesa sanitària a les
necessitats d’un país, sabent qui som i fins on podem
arribar. Els usuaris de la sanitat pública han de ser
conscients d’això i no s’han de crear controvèrsies; cal
assimilar i admetre el que ens trobarem.
Dr. Vicente Vicente Cap de Servei de Cirurgia Hospital Joan XXIII
Enquesta als col·legiats
“La crisi econòmica, evident i real, que estem vivint és una crisi de
nació, no només de sanitat”
9GALENSACTUALITAT
1. Retallades no, però sí una
manera diferent de gestionar
els recursos, atenent criteris
professionals i oferint una sa-
nitat per a tothom, equitativa
i de qualitat.
2. Aquestes preguntes només es poden contestar amb
objectivitat d’aquí a dos anys. Si ara no s’endreça el
deute acumulat i no s’equilibra el balanç real entre in-
gressos i despeses, el sistema farà fallida.
3. La situació actual em preocupa, perquè pot deterio-
rar l’essencial relació entre metges i pacients i ni els uns
ni els altres no en tenen cap culpa.
4. Depèn. Si ara s’arriba a un pacte polític, professional
i social, que determini el que volem, com ho volem i
quant ens hi gastem, anirem bé. Només des de la for-
ça d’aquest gran consens, que té prioritat per damunt
de qualsevol interès partidista, podrem recuperar els
diners que tots ja hem pagat i no ens tornen des de
l’Estat.
1. En qualsevol dels àmbits
públics hi por haver, en un
determinat moment, ajustos
pressupostaris, també a la
sanitat. Ara bé, es pot opti-
mitzar la despesa de segons quins medicaments, con-
trolar com s’adjudica la renovació dels aparells mèdics,
etc., però mai reduir la capacitat d’assistir els pacients.
I això és el que s’ha fet: reduir dràsticament les possi-
bilitats dels ciutadans de Catalunya de ser tractats a la
sanitat pública. Això no s’ha dut a terme en altres comu-
nitats autònomes, només a Catalunya, per decisió del
Sr. Mas i del Sr. Ruiz. S’han tancat quiròfans, llits, s’ha
acomiadat personal imprescindible per a un correcte
funcionament dels hospitals i centres de salut... i això
no s’ha consultat al personal clínic, la qual cosa seria
inimaginable en altres àmbits
2. Repeteixo la respostaa la primera pregunta: per què
aquestes retallades brutals només s’han produït fins ara
a Catalunya? Fins ara ningú no ens ho ha explicat. És
evident que els responsables de les administracions
sanitàries de Catalunya no s’han parat a pensar en les
repercussions que aquestes mesures han tingut.
3. En el meu cas representa un punt d’inflexió en la meva
activitat professional. Després de dedicar trenta anys a
la sanitat pública, moltes vegades en situacions precà-
ries, ha arribat un punt en què em resulta impossible
seguir participant en el desmantellament de l’Hospital
Joan XXIII com a referent quirúrgic per a una població
de 800.000 habitants.
4. Molt negre. Crec que d’aquí a cinc o deu anys la
sanitat a Catalunya no s’assemblarà gens al que hem
conegut fins ara. Ara bé, com ens ensenya la història, la
crisi actual pot ser un punt de reflexió per iniciar un can-
vi en el món de la Medicina. Crec que hem de tornar a
la figura del metge com a professional liberal –cosa que
hem estat durant segles. Només cal mirar enrere per
adonar-nos que el metge assalariat és una figura dels
darrers quaranta anys. És un moment únic per revisar
entre tots, professionals i Col·legis de Metges, el nostre
lloc en el futur de la medicina i de la societat. Animo els
Col·legis i els colegiats a cercar junts una nova manera
d’entendre i practicar la nostra professió, amb menys
dependència de l’Administració.
1. Estem en una situació de
dèficit i com que abans pot-
ser es va estirar més el braç
que la màniga en molts àm-
bits ara hi ha d’haver reta-
llades. Crec que les retallades són legítimes, tot i que
abans de retallar en sanitat s’hauria d’intentar fer-ho en
altres sectors no tan sensibles.
Dr. Josep Maria BertranMedicina de família
Dr. Gabriel FortezaMedicina hospitalària
Dr. Agustí TarrésPediatre Jubilat
10 GALENS ACTUALITAT
2. Les administracions el que han de fer és racionalitzar
la situació actual, deixar de banda polítiques “populat-
xeres” de donar a tothom allò que demana i mirar quin
marge hi ha per a les retallades per fer-ho de la millor
manera possible. Només espero que qui ho faci que ho
faci bé.
3. Jo, tot això, ja m’ho miro des de la distància, però
sí puc dir que, com en altres sectors, en el col·lectiu
mèdic hi ha de tot: metges que se senten frustrats per
aquesta situació i metges que ho afronten pensant que
cal seguir treballant. Segons el meu parer, en tot aquest
procés de les retallades no s’ha tingut gaire en compte
el col·lectiu mèdic, i, tot i que evidentment no es poden
deixar totes les decisions en mans dels metges, s’ha de
comptar amb la seva opinió.
4. Per parlar del futur cal mirar al passat. Quan jo vaig
començar en l’àmbit de la medicina pública, l’any 1968,
el sistema sanitari a casa nostra estava molt endarrerit.
Quan es va començar a jerarquitzar l’estructura sani-
tària es va fer un salt qualitatiu molt important que va
acabar en la universalització del sistema sanitari, és a
dir, amb la inclusió d’una partida per a sanitat als Pres-
supostos Generals de l’Estat. Això va ser l’inici del sis-
tema sanitari català que avui coneixem. Si es fan bé les
coses i s’aconsegueix racionalitzar tota aquesta situa-
ció aquest sistema no perilla: tenim metges molt ben
preparats i és impensable tornar als anys de quan jo
vaig començar a treballar.
1. Crec que, per funcionar bé,
un sistema ha de millorar con-
tínuament, que és el contrari
del que passa actualment al
sistema nacional de salut, on les coses estan empitjo-
rant.
2. De vegades l’Administració retalla allà on no hauria
de fer-ho –per exemple, la reducció del nombre d’equips
d’atenció a l’usuari significa que altres equips han d’as-
sumir un major nombre de pacients i visites, fet que pot
provocar una sobrecàrrega del professional associada
a disminució de la qualitat assistencial.
3. Les retallades pressupostàries representen menys
qualitat en l’atenció a l’usuari i més llistes d’espera per
a les activitats i les intervencions programades.
4. Analitzant la situació actual, les perspectives per al
futur del SNS no són molt optimistes, però una millor
gestió administrativa del sistema sanitari (que, per cert,
hauria d’haver començat fa anys) pot ajudar a optimit-
zar els recursos amb la finalitat de garantir una assis-
tència sanitària de qualitat a la població.
1. Crec que a ningú no li agra-
da que retallin en el sector on
treballa i, si la feina t’agrada,
és lògic que pensis que és
prou important com perquè no el retallin. En l’àmbit sa-
nitari crec que no cal recórrer al tema subjectiu perquè
hi ha prou raons objectives com per estar en contra de
les retallades. La societat del benestar, com una cadira,
té quatre potes: la família, l’educació, els subsidis i la
salut. Si retallem tres d’aquestes quatre potes, la cadira
caurà i no serà sostenible mai més. Si tenim una po-
blació sana, aquesta població podrà treballar, produir
més per al país i tenir un poder adquisitiu que generi
ingressos.
Es tracta d’un cercle que estem trencant, perquè l’ac-
cessibilitat a la sanitat pública cada dia és més com-
plicada.
Dr. Alexandru DamiánAtenció Primària
Dra. Mireia GarciaAtenció Primària
“Les perspectives per al futur del SNS no són molt optimistes”
“No s’ha tingut gaire en compte el col·lectiu mèdic”
11GALENSACTUALITAT
2. En la meva opinió, s’haurien de plantejar molts altres
pressupostos a retallar abans que els de sanitat. En la
llista de prioritats dels governs la sanitat hauria d’es-
tar entre els tres primers, però actualment ens estan
demostrant que està en els últims llocs. Una població
sana és clau per tal que hi hagi producció en un país.
Al meu parer s’estan equivocant i aquesta privatització
indirecta de la sanitat que estan realitzant no ens porta-
rà per bon camí. A més, crec que es tracta d’una falta
de respecte per a totes aquelles persones que han llui-
tat pel gran sistema de salut que havíem aconseguit,
un model imitat en molts països del món. Amb tot això,
també m’agradaria comentar que caldria economitzar i
educar la població sobre com fer un bon ús del siste-
ma públic de sanitat per evitar excessos i poder reduir
costos sense arribar als extrems que ens trobem ara
mateix.
3. Com a residents ens afecta clarament pel tema de la
formació en la nostra especialitat. Som els futurs met-
ges d’aquesta sanitat i si no podem assolir els nostres
objectius d’aprenentatge a causa de la manca d’activi-
tat mèdica ni quirúrgica, no podrem garantir una bona
sanitat pública a la nostra població. Actualment hi ha un
elevat percentatge de residents que acaben la formació
i que tan sols tenen dues opcions: acceptar contractes
precaris o anar a l’atur on probablement cobrin més di-
ners. La conseqüència d’això podria ser la sortida dels
metges formats amb els diners públics del nostre go-
vern a altres països del món. Una altra de les conse-
qüències és que aquest any el nombre de places de
metges residents a Catalunya serà menor per aques-
ta manca d’activitat i, a més, els aspirants a residents
seran més reticents a triar Catalunya com a comunitat
on realitzar la seva formació. Per no comentar que, de
manera general, l’ambient en què treballem actualment
als nostres centres no és favorable per a la tutorització,
ja que els adjunts ja tenen prou feina amb llistes d’espe-
ra i consultes col·lapsades com per traspassar-nos els
seus coneixements. Tot i això, s’ha de dir que s’esforcen
tot el que poden.
4. Bé, en part ja ho he comentat anteriorment: el que
s’augura és una menor quantitat de residents a Catalu-
nya a causa de l’exili a altres països a la recerca d’un
futur millor, i la inestabilitat dels joves metges especi-
alistes. La manca de formació en l’especialitat hauria
de fer replantejar-se les acreditacions d’algunes unitats
docents.
1. Sincerament, crec que no.
Penso que hi ha altres àmbits
en què es podria actuar i de
moltes maneres diferents. Pel que fa a la sanitat crec
que potser sí que s’haurien hagut de prendre algunes
mesures, però en altres nivells, com per exemple no
fent proves innecessàries.
2. Crec que s’estan passant i que estan posant en risc
la salut de les persones. No sé si són conscients que la
salut és primordial per a la vida.
3. En el moment actual jo estic fent el rotatori i m’afecta
en la meva formació, ja que no rebo el que podria rebre
si no s’hagués actuat d’aquesta manera. I ja no parlem
dels MIR, la formació dels quals està molt afectada. A
banda d’això, també hi ha certa tensió entre els dife-
rents companys metges adjunts, caps de servei, etc.,
perquè no poden fer la seva feina com els agradaria, no
poden atendre les persones com desitgen... no perquè
ells no vulguin, sinó perquè “algú” no els deixa.
4. No sé què pensar de cara al futur o, més ben dit, no
hi vull pensar. Crec que això trigarà a solucionar-se. La
majoria dels companys MIR i els que en un futur molt
pròxim ho serem ens plantegem la possibilitat de mar-
xar a un lloc on ens poguem formar i fer la nostra feina
en les condicions que ens pertoquen.
“La majoria de MIR i els que en un futur ho serem ens plantegem la possibilitat de marxar allà on ens
puguem formar en les condicions que ens pertoquen”
Cristina MarticEstudiant de 6ède Medicina
12 GALENS
El COMT i els ajustaments pressupostarisEls col·legiats poden explicar com viuen les retallades a la web col·legial
Les retallades pressupostàries dutes a ter-
me pel Departament de Salut del Govern
de la Generalitat de Catalunya poden afec-
tar tant els professionals de la medicina com els
usuaris dels serveis sanitaris, per la qual cosa
és important que des dels Col·legis Professio-
nals hi hagi un registre de totes les contingènci-
es que puguin afectar la praxis mèdica.
Amb l’objectiu de recollir informació sobre les
afectacions de les retallades sanitàries entre els
professionals, el COMT ha habilitat un registre de
seguiment que recull totes les incidències que
vulguin compartir els professionals i que és actiu
a la portada de la pàgina web col·legial (www.
comt.cat). El COMT pretén copsar les inquietuds
que pateixen els col·legiats i usuaris, arran dels
ajustaments pressupostaris dels hospitals i dels
centres assistencials, així com en l’atenció primària.
El servei està actiu i obert a tots els col·legiats.
Fes-nos saber si estàs afectat laboralment o si
han minvat les teves millores socials, o si t’has
vist mancat d’algun dret, o has notat detriments
en la qualitat assistencial als pacients... Des del
COMT donarem curs de les teves queixes cap als
organismes pertinents.
ACTUALITAT
13GALENSACTUALITAT
Publicació oficial dels nous EstatutsEl BOE de novembre recull oficialment la nova documentació
Els nous Estatuts aprovats recentment per
l’Assemblea Extraordinària del COMT ja
són oficials, un cop han estat publicats
al DOGC en data 11/11/2011. A partir d’ara, el
COMT es regirà per aquesta nova normativa que
els col·legaits poden consultar a la pàgina web
col·legial (www.comt.es).
Els nous Estatuts ara ja aprovats oficialment res-
ponen a un dels compromisos que va adquirir l’ac-
tual Junta Col·legial i que s’ajusta a la necessitat
d’adaptar la defensa de la professió a les noves
exigències de l’entorn legal, social, polític i eco-
nòmic.
La nova regulació preveu augmentar la participa-
ció del col·legiat a través de nous canals de comu-
nicació. L’objectiu és millorar dia a dia aquestes
vies de contacte que el COMT estableix amb els
seus col·legiats, a més d’incorporar mesures que
permetin l’adscripció col·legial a les societats pro-
fessionals, la incorporació de noves eines de vigi-
lància i control de la professió, sobretot en temps
complicats com els actuals.
Un cop publicats al DOGC, els Estatus ja són com-
pletament oficials i, un cop en vigor, poden ser
consultats per tots els col·legiats a la web de la
Generalitat de Catalunya o a la pàgina del COMT
(www.comt.es).
Bicentenari del Dr. Pere Mata i Fontanet
Aquest 2011 s’ha celebrat el bicentenari del naixe-
ment del Dr. Pere Mata i Fontanet (1811-1877) i el
COMT s’ha sumat a l’homenatge amb una taula ro-
dona que es va celebrar el 28 de setembre a la de-
legació de Reus, en què van participar experts en
medicina legal i historiadors. L’acte va servir per fer
una aproximació a la figura política i professional del
Dr. Pere Mata i va comptar amb les aportacions del
Sr. Francesc Font de Rubinat, president del Consell
d’Administració de l’Institut Pere Mata; el Dr. Jacint
Corbella, president de la Reial Acadèmia de Medici-
na de Catalunya; el Dr. Miquel Bruguera, expresident
del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; el Dr.
Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història
de la Medicina de Catalunya; el Dr. Josep Arimany,
comissari de l’Any Pere Mata, i el Dr. Antoni Labad,
excatedràtic de psiquiatria de la URV i exdirector
mèdic de l’Institut Pere Mata.
L’acte d’homenatge del COMT al Dr. Pere Mata va acollir diferents per-sonalitats i experts en la figura del Dr. Mata. / GALENS
14 GALENS ACTUALITAT
Rebuda dels nous MIRL’acte es va dur a terme a la sala Domènech i Miró
La Sala Domènech i Miró del COMT va acollir
l’acte de benvinguda als nous MIR que pro-
perament realitzaran la seva residència a les
comarques de Tarragona. L’acte es va dur a terme el
dimecres 5 d’octubre i va comptar amb una nodrida
assistència.
Els nous MIR que enguany cursaran la residència
de l’especialitat que hagin escollit a Tarragona van
participar en la recepció que el Col·legi va organitzar
el passat 5 d’octubre. En l’acte, tant el president del
COMT, el Dr. Fernando Vizcarro Bosch, com la resta
de membres de la junta col·legial, els van donar la
benvinguda a la professió i els van encoratjar a seguir
treballant per aconseguir el seu objectiu. L’acte, que va
congregar nombrosos assistents, significa l’inici de la
tasca professional d’aquests nous metges als quals el
COMT desitja sort en aquesta nova etapa professional.
El COMT va organitzar un acte de rebuda oficial als nous MIR donar-los la benvinguda a la professió. / GALENS
*CONSULTEU REQUISITS AL 619 967 893
REFORMES - PLADUR - ELECTRICITAT
FONTANERIA - CALEFACCIÓ
CLIMATITZACIÓ - GAS
FINANÇAMENT FINS A 60 MESOS I 0% D’INTERÈS*
15GALENSACTUALITAT
Taller de com parlar en públicL’objectiu del curs és dotar els professionals de tècniques comunicatives eficients
Saber parlar en públic i controlar tots els
ímputs relacionats amb la comunicació
tant verbal com no verbal són eines fo-
namentals a l’hora de compartir coneixements i
relacionar-se professionalment. El COMT, amb la
voluntat d’oferir eines als seus associats que els
permetin desenvolupar-se en tots els àmbits de la
seva professió, ha organitzat un taller sobre com
parlar en públic.
El proper 24 de gener de 2012, la Sala Domènech i Miró
del COMT acollirà el Taller de com parlar en públic,
organitzat juntament amb l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques de la Salut de Tarragona, sota la direcció
de la doctora Jaci Molins, coach i formadora de
coaching i comunicació, entre d’altres. Hi intervindrà
també l’escriptora i periodista especialitzada en
temes de coaching i salut, Núria Gómez.
El curs està adreçat a professionals i a estudiants de la
salut, metges, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes,
etc., els quals podran adquirir les eines bàsiques per
guanyar confiança així com les capacitats i recursos
necessaris per parlar en públic a nivell professional,
presentar comunicacions, treballs d’universitat,
conferències, etc.
Les classes constaran d’una primera part teòrica
i una segona de pràctica. Per a més informació i
inscripcions: telèfon: 977 232012 · secretaria@acmt.
cat (Sra. Mar Orellana).
Els participants en el curs adquiriran confiança i recursos a l’hora d’enfrontar-se a un auditori. /GALENS
A la pàgina web del COMT (www.comt.cat) podeu
consultar el document actualitzat de la guia
tècnica per a la campanya de vacunació. Les
soques vacunals són les mateixes que les de l’any
passat i els grups de risc als quals es recomana
la vacunació tampoc no s’han modificat. Enguany,
el virus A/California/7/2009 (H1N1) continua estant
inclòs en la vacuna antigripal trivalent estacional.
Pel que fa a la vacunació antigripal estacional
es manté el grup de risc de les persones amb
obesitat mòrbida. D’altra banda, en campanyes
anteriors hi havia un lot específic de vacunes
amb adjuvant destinat a les persones d’edat més
avançada i enguany s’ha substituït aquest lot per
un de vacunes d’immunogenicitat reforçada al
qual poden concórrer, a més de les vacunes amb
adjuvant, altres tipus de vacunes com ara les
virosòmiques o les d’administració intradèrmica.
Campanya oficial de vacunació 2011
16 GALENS
“El sistema de salut no pot baixar a segona divisió”Dr. Albert Tomàs
President de Metges de Catalunya
ENTREVISTA
El màxim representant sindical del col·lectiu
mèdic a Catalunya reflexiona sobre les con-
seqüències que l’actual política de conten-
ció en matèria sanitària aplicada pel Govern de la
Generalitat de Catalunya ha tingut, té i tindrà en el
sistema sanitari i en les condicions laborals dels
metges.
L’Administració respon a la crisi financera amb la retalla-
da de salaris i serveis en salut. Com s’hauria d’afrontar la
situació de manera que no es vegui afectada la praxis mè-
dica?
Des de la conselleria de Salut ens han informat que cal estalviar prop de 900 milions euros, però els nostres gestors i polítics no tenen gaire imaginació i sempre retallen en detriment dels pacients i els professionals. Malgrat tot, cal que quedi clar que la praxis mèdica està garantida perquè els professionals treballen sempre amb la màxima eficiència i hi dediquen tota l’atenció que sigui necessària. On sí que hi pot haver conseqüències és en el continu assistencial, ja que els professionals no poden controlar condicionants com l’augment de les llistes d’espera o la falta de recursos.
Quines afectacions pot patir el nostre sistema sanitari si es
continuen retallant els recursos?
Si aquesta política continua podem patir conseqüèn-cies irreparables perquè els metges no podem controlar el desencís del sector, l’augment de llistes d’espera... Aquesta situació vulnera la nostra dignitat professional i, a banda, tot el sector se’n ressenteix perquè els cen-tres sanitaris no disposen d’infraestructures de repo-sició. Si la situació es manté, en el futur ens podem trobar que el nostre nivell d’excel·lència en salut baixi fins a segona divisió, amb menys inversió en investiga-ció i docència.
Sindicats i Col·legis Professionals reclamen que el descens
de la inversió es tradueixi en un aprimament de la burocrà-
cia sanitària. Com s’hauria de dur a terme aquest procés?
En un moment de crisi com l’actual, cal que la gestió dels diners públics es regeixi per un principi de màxima transparència i que el model sanitari català, que està molt lligat a estaments privats, consorcis i patronals del sector, segueixi aquest principi al peu de la lletra. S’han fet estudis del sistema sanitari que posen de relleu que
El Dr. Tomàs reclama que les retallades no vagin en perjudici dels drets dels professionals i els pacients. / CEDIDA
17GALENSENTREVISTA
cal simplificar les gerències territorials i altres organis-mes.
Informacions recents apunten a l’entrada de capital privat a
l’estructura de l’ICS, tot i que des de l’ens es nega aquesta
opció i es defensa la seva titularitat pública. Quina opinió li
mereixen aquestes informacions?
Des del sindicat sabem que la Generalitat vol trans-formar l’ICS en un holding d’empreses amb diferents números de NIF. Què pot suposar aquest fet? Per una banda, la fragmentació podria ser positiva per deter-minar quines àrees són necessàries i quines són su-pèrflues i actuar de la manera més convenient. Però aquesta situació també pot significar un augment de la burocràcia interna i de les despeses de gestió.
Imposar el sistema de copagament, ni que sigui amb quan-
titats econòmiques molt minses, ajudaria a garantir la qua-
litat del sistema en temps de crisi?
En primer lloc, cal definir molt bé el tipus de copaga-ment. Si l’objectiu és dissuadir de l’ús indiscriminat d’urgències, arriba tard, perquè la societat està actuant de manera madura i el serveis no estan col·lapsats. Si el que es persegueix és recaptar fons, que hauria de ser l’últim recurs, caldria veure quina quantitat es vol aconseguir, ja que si és un import mínim, el fet de ges-tionar aquesta entrada de diners potser costaria més que el que es recaptaria. El que no es pot permetre és que es violi el principi d’equitat i es restringeixin els ser-veis bàsics de sanitat als usuaris per raons purament econòmiques.
Quines poden ser les àrees més perjudicades per les reta-
llades i com es pot lluitar des dels Col·legis Professionals
per millorar-les?
Les àrees que més patiran la crisi són les relacionades amb el processos assistencials –que no la qualitat– la formació i la incorporació de noves tecnologies aplica-des a la medicina. La tasca dels Col·legis i de les so-cietats científiques és evitar que la situació actual no perjudiqui la qualitat del sistema i, sobretot, la docència i la formació de nous professionals. La falta de pres-supost no pot fer minvar el continu assistencial i, per això, cal que tots els agents reivindiquem els drets dels professionals.
A Tarragona, des dels Serveis Territorials de la Generali-
tat de Catalunya s’ha proposat optimitzar els recursos dels
centres sanitaris de la regió. Creu que aquesta és una me-
sura encertada per reduir despesa o vostè proposaria altres
mesures alternatives?
El que és més important és que l’organització de recur-sos es faci sempre sota un criteri clínic, ja que el fet de prendre decisions només basades en el criteri polític ens pot comportar complicacions pel sistema.
Si la situació continua de la mateixa manera, quines afec-
tacions tindrà la crisi per a la docència i la preparació dels
MIR?
Des de Metges de Catalunya creiem fermament que la societat que no ajuda les noves generacions no té futur. Cal formar bé els nostres residents perquè, sinó, estem hipotecant el nostre futur. En qualsevol residència, el pas més delicat de la formació és quan el jove metge ha d’exercir la seva especialitat sense tutela; si no som capacos de garantir que aquests nous professionals tinguin feina i no perdin el contacte amb el pacient ens podem trobar amb una falta alarmant de professionals en el futur.
Si la situació es manté el 2012, quines accions de futur té
plantejades Metges de Catalunya?
Ara mateix estem treballant perquè no s’apliqui cap ERO, molt sovint a canvi que els professionals accep-tin rebaixes de sous i de drets. Però si els pressupos-tos del 2012 es tornen a retallar com ha passat amb els d’enguany, la situació pot ser realment complicada. Metges de Catalunya no acceptarà cap més retallada en salut perquè no és just que els professionals que durant anys han defensat la seva tasca hagin de pagar els plats trencats.
Quina opinió li mereix l’actuació dels Col·legis Professio-
nals i del COMT en particular en aquesta situació?
Les retallades han estat una forta sotragada per al sis-tema i en aquest moment cal que els organismes que defensen la tasca dels professionals actuïn per protegir els seus drets. Metges de Catalunya, els Col·legis Pro-fessionals i les societats científiques tenen l’obligació de defensar el col·lectiu que representen ja que, si no és així, estem perduts.
18 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA
El professional
Sembla que la medicina casa bé amb altres
disciplines de caire humanístic, ja que són
molts els metges que han dedicat part del
seu temps a aficions d’aquesta índole. En aquest
número ens fixem en el Dr. Emilio López, que des
de fa anys estudia la figura de Cristòfor Colom i la
seva relació amb les Terres de l’Ebre. I si el des-
cobridor d’Amèrica hagués nascut a les nostres
terres?
El Dr. Emilio López va néixer a Granada l’any 1939
i ben aviat va mostrar el seu interès per la medici-
na. A causa d’una lesió que va partir de petit, es va
interessar per la traumatologia, especialitat que va
cursar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona l’any
1966. Quan va finalitzar els seus estudis, l’any 1969,
va treballar durant un temps a Tarragona, on va viure
en persona els primers anys d’activitat de l’Hospital
de la Creu Roja.
Finalment, a finals de la dècada dels setanta va co-
mençar a treballar a la Clínica de l’Aliança a Tortosa,
ciutat on es va traslladar a viure amb la seva família
a causa de la gran demanda de visites que, com ell
mateix comenta, “m’impedien marxar de vacances
molts dies o, fins i tot anar al cinema!”. Amb tot, el Dr.
López recorda aquells temps amb nostàlgia i reme-
mora, a més del munt d’hores de feina, els primers
temps de treball a l’Hospital Verge de la Cinta, on va
exercir durant més de dues dècades com a cap de
servei de l’Àrea de Traumatologia fins a la data de la
seva jubilació, l’any 2004.
Dr. Emilio López PérezDarrere la petjada de Cristòfor Colom
Una imatge recent del Dr. Emilio López, que està preparant altres publicacions sobre història i medicina. /GALENS
Cirurgià ortopèdic i traumatòleg
19GALENS
El parlar de les terres tortosines va despertar la cu-
riositat del Dr. López, fins al punt que va començar
a interessar-se per la ciutat que l’acollia. El seu idil·li
amb la historiografia va començar amb la lectura
dels vuit volums d’història de la ciutat editats per En-
ric Bayerri, una lectura que li va obrir les portes a una
de les seves grans passions, la figura històrica de
Cristòfor Colom, el descobridor d’Amèrica.
Durant alguns anys, el Dr. López va documentar-se
sobre les dades que es poden trobar sobre Colom,
inclosa la que Bayerri esmenta en les seves publica-
cions, i que apunten que el descobridor d’Amèrica
podia procedir de “l’illa de Gènova” (l’actual barri de
Ferreries de la capital tortosina), una zona que en
l’època de Colom es denominava així perquè va ser
cedida als genovesos durant la Reconquesta. Se-
gons defensa Bayerri en el seu llibre i el Dr. López
en les seves tesis, en alguns documents de la seva
època, Colom fa referència a un lloc anomenat “Terra
Rubia”, que també rep el nom de “Terra Roja”, “Villa
Roja” o “Terrer Roig”, una zona que es pot equiparar
al barri de Jesús que també rep el nom de Terrer
Roig.
La documentació que durant anys ha anat reunint
el Dr. Emilio López sobre Cristòfor Colom és tan ex-
tensa que durant una dècada va pertànyer al Club
d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultural i l’any 2007
va presentar el seu llibre Colom. Ese desconocido,
un volum autoeditat en què explica de manera rigo-
rosa i planera tota la informació que ha reunit sobre
aquest explorador, del qual afirma que Cristòfor “no
era el seu nom real”, sinó Joan.
Un dels descobriments més rellevants que exposa el
Dr. López en el seu llibre apunta encara més a la con-
nexió catalana de Colom, ja que fa referència a les
diverses anotacions del descobridor sobre els bons
que es van emetre per superar la crisi que el territo-
ri va patir durant el segle XIV. Segons el Dr. López,
existeix documentació que deixa patent com Colom
ordena al seu fill que adquireixi aquests bons “que
es vénen a l’Ofici de Sant Jordi”, una referència que
coincideix plenament amb el Convent dels Dominics
de la capital de les Terres de l’Ebre, que disposava
d’una seu administrativa referida a l’ofici a aquest ma-
teix sant. El volum editat pel Dr. López recull aquesta
i moltes altres dades que val la pena conèixer per
saber més del nostre país. S’hi animen?
METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Emilio López PérezDarrere la petjada de Cristòfor Colom
L’historiador
Portada del llibre “Colom. Ese desconocido”, del Dr. Emilio López, que va ser presentat a la seu del COMT. / CEDIDA
Historiador i aficionat a Colom
20 GALENS
Clínica AldecoaMés de trenta anys de tracte personalitzat amb el pacient
ELS NOSTRES HOSPITALS
Durant més de trenta anys, el Dr. Fernando Al-
decoa, la seva esposa Mercedes Llauradó i
un complert equip de professionals van tre-
ballar per garantir la salut dels seus pacients a les
instal·lacions de la clínica que duia el seu nom i que
durant anys ha estat una peça de la història viva de
la ciutat.
Els inicis de la Clínica Aldecoa es remunten a la fi de
la Guerra Civil, quan el Dr. Francisco Roselló, que ha-
via participat en el conflicte com a metge i cirurgià, va
comprar a Renfe cinc habitatges capitulats amb jardí
que donaven al carrer de Pin i Soler, número 12, a Tar-
ragona, en aquell moment deshabitats per efecte d’un
bombardeig. Allí va establir el seu habitatge i la seva
clínica particular, la Clínica Roselló.
A la seva defunció, l’agost de 1962, calia que un altre
cirurgià es fes càrrec de la clínica, on encara seguia
vivint la família del doctor Roselló, els seus cinc fills amb
l’àvia materna, la Sra. Cavallé. Aquesta tasca va recaure
en el Dr. Fernando Aldecoa Miralda, natural de Mieres
(Astúries), que el 24 de setembre de 1962 va començar
Pintura de la Clínica Aldecoa als inicis de la seva activitat, signada pel pintor tarragoní Tito Figueras. / CEDIDA
21GALENSELS NOSTRES HOSPITALS
la seva tasca al capdavant de la clínica. Si bé primer el
centre estava llogat, anys després els descendents del
Dr. Roselló vendrien les instal·lacions al nou equip.
Atès que l’especialitat del Dr. Aldecoa era la Cirurgia
General i Digestiva, l’oferta de la clínica es va adaptar a
les seves necessitats i es va procedir a la remodelació
per tal d’individualitzar les habitacions. Un cop efectua-
des les reformes, el nou centre sanitari tenia 15 habita-
cions, servei de raigs X, sala de parts, quiròfans, arxiu i
capella. A més, la reformada Clínica Aldecoa disposava
també dels serveis de la Comunitat de Religioses Cordi-
marianas, amb seu a Cervera (Lleida).
Durant la primera època d’activitat, la clínica va com-
partir el treball diari amb altres centres de la ciutat, com
eren les clíniques del doctor Guasch, el doctor Monegal,
el doctor Vidal Jané i l’Hospital de Santa Tecla. Posteri-
orment es van incorporar l’hospital de la Creu Roja i el
de Joan XXIII. Durant aquests primers anys era neces-
sari donar a conèixer la clínica, motiu pel qual l’equip
de professionals recorria els pobles de la província amb
un 660 CV, “que era petit o gran, segons com es miri”,
explicant els serveis que oferia, segons detalla el Dr.
Aldecoa. La tipologia de malalts que es tractaven a la
clínica eren pacients de Cirurgia General i Digestiva,
així com de Ginecologia i Obstetrícia, àrea dirigida pel
Dr. Jaume Sentís Anfruns –patrocinador i amic personal
del Dr. Aldecoa–, tasca que després van continuar els
seus fills, i amb la col·laboració d’un equip d’Otorinola-
ringologia i Oftalmologia. A l’inici, el tipus de pacients
es repartien, en un 5%, a accidents de treball; un 80%
a privats i la resta a mútues d’assistència mèdica (Sa-
nitas, Asisa, Adeslas, Previasa, etc.). Els darrers anys
de la clínica, el 15% de l’activitat procedia de la branca
estrictament privada, mentre que un 85% dels casos
eren d’origen mutualista.
Contacte personal i familiar amb el pacient
Durant molts anys, la clínica va conviure amb les depen-
dències personals de la família Roselló, fet que posa de
manifest el caràcter familiar i de dedicació del centre
sanitari, que comptava amb un equip format pel director
mèdic, els especialistes i metges de guàrdia, sis auxili-
ars d’infermeria, sis germanes religioses (3 de les quals
infermeres), personal de neteja, bugaderia i cuina i un
capellà. En total, una plantilla formada per 23 persones
que tractaven un total de 15 pacients, el que dóna una
ràtio d’1,5 persones per pacient. ”La dedicació absolu-
ta comportava moltes satisfaccions personals”, comen-
ta el Dr. Aldecoa, que destaca que “el contacte amb el
pacient era molt personalitzat i familiar”.
A principis de 1995 els responsables de la Clínica Al-
decoa van iniciar converses amb la MATT (Mútua d’Ac-
cidents de Treball de Tarragona), sota la presidència
de Javier Artal, per al traspàs i la venda de la clínica
a aquesta entitat, un tracte que es va solidificar l’any
1997, coincidint amb la jubilació del Dr. Aldecoa.
Fotografia de l’últim equip de professionals de la Clínica Aldecoa, on figuren els Drs. Combalia i Cebral (dreta) / CEDIDA
1GALENS
23GALENS
ACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social
GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància
ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida
SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.
ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit
SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació
ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris
ESTAR COL·LEGIAT AL COMT TÉ MOLTS AVANTATGES
www.comt.es
24 GALENS VIDA COL·LEGIAL
De l’art romànic a la ITV La segona edició dels Dijous Culturals del COMT s’allargarà fins al mes de juny
De l’art romànic a la ITV i del refinament
del petroli a la medicina forense: tots els
temes d’interès cultural i ciutadà tenen
cabuda dins el cicle Dijous Culturals del COMT,
que acosta als col·legiats i al públic en general
temes de caire divers d’una manera àgil i cons-
tructiva. El cicle acabarà el proper mes de juny
i les jornades tindran lloc a les 19 hores a sala
d’actes Domènech i Miró de la seu del COMT (Via
de l’Imperi, 11 bis) de Tarragona.
El cicle preveu una jornada mensual fins l’arribada
de l’estiu i, de moment, ja s’han dut a terme les dues
primeres intervencions del cicle. La resta de xerra-
des programades dins el cicle són, per ordre cro-
nològic, “El món del refinament del petroli” (15/12),
“Curiosidades históricas de la medicina” (12/1), “Per
què la ITV?” (9/2), “Capelles de planta circular” (8/3),
“Aspectos de la medicina forense” (12/4), “Arte Ro-
mánico” (10/5) i “La medicina i la pintura” (14/6).
Balanç del Programa de Protecció Social
Des de la seva posada en funcionament el
passat mes de juny, el Programa de Pro-
tecció Social del COMT ja ha atès prop
d’una vintena d’expedients de diferents casos.
El Programa de Protecció Social que presentàvem
en l’anterior número de Galens ja està en marxa i de
moment ja ha atès prop de vint casos, tots relacio-
nats amb el suport al col·legiat en l’àmbit social i, en
especial, amb aquelles situacions relacionades amb
l’àmbit de la dependència.
Tots els col·legiats que vulguin fer una consulta sobre
el seu cas concret es poden posar en contacte amb
les oficines del COMT, a través del telèfon o el co-
rreu electrònic. Des del Col·legi es recorda que totes
les consultes seran ateses en hores convingudes i
que el servei és completament personalitzat segons
cada cas concret.
Les xerrades tenen lloc a la seu del COMT. / GALENS
1GALENS
Inversió. Immillorable oportunitat!
Complex Hotel Nou – La Selva del Camp (Baix Camp) 4 ****
Inaugurat l’any 2007, consta de dos edificis de tres plantes, ambdues amb semi-sotan.Un edifici és dedicat a hotel amb 62 habitacions i l’altre a 12 apartaments, per a clients de llarga estança.
5.120 m2 construïts.
Situació geogràfica:
a 5 km de Reus, a 3,5 km de l’aeroport, a 15 km de Salou, Costa Daurada.a 18 km Tarragona. Excel·lent comunicació (AP-7, A-2, A-27, C-14)
Memòria descriptiva:
Plantes semi-sotan. 1.352 m2 amb 38 places d’aparcament més 2 de minusvàlids. Sales de reunions. Planta noble. 1.115 m2 amb Hall, Bar-Cafeteria amb terrassa, cuina-office, cuina principal, menjador hotel de 220 m2, menjador privat per a 60 pax, sala d’actes de 215 m2, zona enjardinada amb piscina.Plantes 1 i 2. Ambdues de 1.850 m2 amb 4 hab. individuals, 1 hab. per a minusvàlids, 24 hab. dobles/triples, 2 hab. suite.
Més informació i contacte: Sr. D. García 607 845 058
26 GALENS
Lágrimas por un maillot Dr. Ignacio Garcia Forcada
OPINIÓ
París, 5 de la tarde del 24 de julio de 1972. Calor,
mucho calor y una gran multitud apiñada en el
Parque de los Príncipes. ¿Qué motivo ha con-
gregado a toda esta gente a pesar de los 30 grados,
los empujones y la incomodidad?. Fácil de adivinar si
hablamos de Francia en el mes de julio: el Tour.
En la tribuna se atisba con facilidad un hombre alto y
enjuto vestido de amarillo, que recibe con gesto entre
elegante e indolente los vítores del público, está acos-
tumbrado a ambos, a los aplausos y a los aficionados,
es Eddy Merckx. Pero nuestra atención no se dirige a
él. Nuestros ojos enfocan otra figura, de no tan eleva-
da estatura pero igual de delgada, casi chupada. Viste
traje oscuro y su rostro se hunde en un maillot verde, el
que distingue al vencedor de la clasificación por puntos.
Sus hombros se estremecen acompasadamente. Está
llorando y toda Francia lo hace con él. Este hombre es
Cyrille Guimard y ha sido el único de todo el pelotón
capaz de plantar cara al gran Eddy en esta edición de
la carrera recién finalizada.
El Tour del 72 venía cargado de expectativas, ilusión y
ansia por destronar al belga. Más aún cuando el año
anterior éste mordió el polvo a manos de Luis Ocaña,
al que sólo una caída bajando el Col de Mente entre
truenos y diluvio privó de la victoria. Lamentablemente,
a la hora de la verdad los rivales no eran tan duros ni su
estado de forma tan óptimo, y la carrera hubiera sido un
plácido paseo a no ser por un correoso francés con el
que, a priori, nadie contaba.
Se convirtió en su peor rival en cualquier tipo de terre-
no, fuera éste sprint, llano, subida o bajada. Incluso se
permitió la osadía de humillar al astro en la etapa del
Mont-Revard, en uno de los pocos errores cometidos
por el campeón belga en toda su carrera. ¿Qué ocur-
rió? Llegaron al final el grupo de los elegidos, a saber:
Merckx por supuesto, Guimard, Van Impe -el pequeño
escalador flamenco-, Poulidor –leyenda viva del pelotón
a sus 36 años-, y Joop Zoetemelk, un estilista chuparru-
edas. Otro hubiera dejado las migajas a los demás, pero
él no. Quería ganar, ganar siempre y a toda costa, si era
posible machacando al rival. Por eso demarró y no por
otro motivo... Lo hizo como si la victoria final estuviera
en esa línea de meta de Revard y no en París varios
27GALENSOPINIÓ
días después. Como si quisiera demostar una vez más,
¿cuántas lo hizo?, que su dominio era incuestionable un
día sí y otro también. Por ello levantó el brazo un par
de metros antes del final, no se atrevió a soltar las dos
manos del manillar pero al menos una sí. ¡Estaría bueno
si no pudiera él celebrar su victoria!
Pero, ¿qué es esta sombra verde que se desliza por su
derecha aprovechando subrepticiamente su gesto de
soberbia? ¿Quién es el mortal que embala su reluciente
máquina en un increíble golpe de riñones final?
El bueno de Cyrille Guimard, reputado velocista del pe-
lotón, ducho en el arte de comer centímetros a los riva-
les, verdadero especialista en lanzar la bicicleta de ese
modo. Curtido en mil llegadas y habitante del territorio
sprint, donde hombre y biela se hacen uno y codo y
empujón marcan la parcela del más fuerte.
¿Qué o quién convirtió al francés en un corredor com-
pleto? Ni lo sé ni me importa. Pero estoy seguro que
aquella tarde tuvo en la nuca el aliento de decenas de
colegas de profesión que habían soñado día a día con
birlarle la victoria a Eddy en sus narices. Todos ellos de
nombres ilustres y múltiples nacionalidades: Jan Jans-
sen, Hermann Van Springel, Roger Pingeon, Felice Gi-
mondi, Joaquim Agostinho y tantos otros.
¿Y de los nuestros?. Por supuesto el equipo Kas en
bloque, en especial un asturiano pequeño y eléctrico
en cuanto la carretera empinaba llamado José Manuel
Fuente y apodado “El Tarangu”. Y todavía con mayor
empeño el corredor con más clase que ha tenido el pe-
lotón hispano, conquense de nacimiento pero francés
de adopción: Luis Ocaña. ¡Pobre Luis! En el país galo le
decían “el español” y cuando por verano volvía a Priego
le nombraban “el francés”. La mala fortuna le acompañó
toda su vida en forma de caídas y accidentes. La ruina
económica de sus bodegas de Armagnac junto a la de-
presión y la hepatitis le condujeron al suicidio.
Fuente no corrió mejor suerte: acabó sus días ciclistas
sin pena ni gloria en Italia. Su amigo Gimondi le hizo un
hueco en su equipo. Pero ya la insuficiencia renal llama-
ba a su puerta. Cuando finalmente se transplantó todo
fue bien al principio, pero al tiempo el rechazo se hizo
patente y él no pudo superarlo. Murió al poco tiempo de
Ocaña, y con ellos desapareció una raza de corredor
indomable, capaz de lo mejor y lo peor.
¿Y qué fue de Guimard? Siguió compitiendo hasta el 76
y ganando etapas al sprint que era lo suyo. Nunca más
ofreció el nivel demostrado en aquel para él histórico
Tour en que sólo su maltrecha rodilla evitó ¿quién sabe?
su victoria. Sin embargo, la carrera que él no pudo ga-
nar como corredor la conquistó como director deportivo
en 7 ocasiones con 3 grandes campeones: Lucien Van
Impe, Bernard Hinault y Laurent Fignon.
Muchos años han pasado, pero todo buen aficionado
al ciclismo debe reservar un rincón en su memoria para
aquel hombre que, una calurosa tarde de julio en París,
enjugaba sus lágrimas con un maillot verde.
www.residencialvallmoll.com
977214797687806671
Rambla Nova 26-284t 1a · TARRAGONA 23 XALETS ADOSSATS EN
PARCEL·LES DE FINS A 511 M2
4 dormitoris · 3 banys complerts · Aire condicionatCalefacció · Solàrium · Garatge · Grans jardins privats
VALLMOLLÀmplia cartera d'habitatges en venda i lloguerTARRAGONA i CAMBRILS
28 GALENS OPINIÓ
El Dr. Pere Mata, personatge sorprenent
Dr. Antonio Labad Alquézar
Enguany es compleix el segon centenari del naixe-
ment del Dr. Pere Mata i Fontanet. Molts de vosaltres
us preguntareu qui va ser aquest metge. És proba-
ble que la majoria el “conegueu” perquè dóna nom a l’Insti-
tut Pere Mata, institució psiquiàtrica centenària encarregada
de l’atenció de la salut mental de la província de Tarragona
mitjançant concert amb les seves dues regions sanitàries:
la del Camp de Tarragona i la de les Terres de l’Ebre. Per-
meteu-me que aquestes línies tinguin com a pretensió que
conegueu alguna cosa més d’aquest personatge il·lustre.
En realitat el Dr. Pere Mata va ser més conegut i controvertit
a la seva època que no pas ara; com controvertida va ser
la seva data de naixement ja que a la seva tomba hi posa el
14 de juny de 1811, mentre que a la partida de baptisme diu
que va ser batejat a la Prioral de Sant Pere i nascut el 13 de
juliol de 1811. Va néixer a Reus, fill d’un metge militar, Pere
Mata i Ripollès, de Vilallonga del Camp, i de Rosa Fontanet,
de les Borges del Camp. Després dels primers estudis efec-
tuats a Reus, a les Escoles Pies, i a Tarragona, al Col·legi
Tridentí vinculat a la Reial i Pontifícia Universitat de Cervera,
se’n va anar a estudiar a Barcelona, essent admès al Reial
Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, ubicat a l’Hos-
pital de Sant Pau l’any 1829, on va obtenir el títol d’”Aproba-
ción de licenciado de Médico-Cirujano” al gener de 1837.
En aquesta època estudiantil ja va mostrar el seu activisme
polític i periodístic. No hem d’oblidar que el període en què
va viure Pere Mata va ser força convuls i revolucionari tant a
Catalunya com a Espanya. Va pertànyer al “Partido Liberal
Progresista”. El 1835 va fundar a Barcelona el periòdic “El
Propagador de la Libertad” i l’any següent va fundar a Reus
“La Joven España”.
Va ser empresonat en dues ocasions per les seves activi-
tats polítiques i es va haver d’exiliar també dues vegades:
la primera a Montpeller, on va ampliar els seus estudis de
Medicina i es va guanyar la vida fent traduccions; la segona
va anar a París on va conèixer i va aprendre de Mateu Orfila,
catedràtic de Medicina Legal i figura màxima de la Toxicolo-
gia a França. En tornar de l’exili (1840) gràcies al triomf de la
sublevació de Barcelona i l’arribada del General Espartero
a la presidència del Consell de Ministres, es va implicar de
nou en la política com a personatge influent del Partido Pro-
gresista de Cataluña. Va ser alcalde de Reus (1841) i, uns
mesos més tard, tercer alcalde de Barcelona (el que avui en
diríem tinent d’alcalde).
L’any 1842, va anar a viure a Madrid com a diputat del Con-
grés on va ser nomenat “Secretario del Congreso” i “Ofi-
cial Primero en la Dirección de Estudios del Departamento
del Ministerio de Fomento”, càrrec des del qual va portar
a terme el “Plan de Estudios Médicos o de Enseñanza de
las Ciencias Médicas”, més conegut com el “Plan Mata”.
Aquest Pla va suposar la creació de les Facultats de Cièn-
cies Mèdiques a Madrid i Barcelona, les úniques de primer
rang, deixant com a de segon els Col·legis de Medicina de
Santiago, Sevilla, Valladolid, València i Saragossa. Com a
reconeixement de la seva tasca en l’elaboració del Pla, va
ser nomenat catedràtic de Medicina Legal de la Universitat
Central (San Carlos) el 1843; va ser allí on es van impartir
29GALENS
les primeres lliçons de Psiquiatria a la Universitat. Durant 20
anys, de 1843 a 1863, pràcticament només es va dedicar a
activitats de tipus acadèmic. Va escriure un Vademècum de
Medicina i Cirugía Legal (1844). Va fundar el diari de Cièn-
cies Mèdiques “La Facultad” (de 1845 a 1847). Va obtenir
el grau de doctor el 1846, essent ja catedràtic. Va ser degà
de la Facultat de Medicina i vicerector. Autor del “Tratado de
Medicina y Cirugía Legal” que va arribar a tenir 6 edicions
(la darrera el 1922). Gràcies a ell es va crear el Cuerpo de
Médicos Forenses (1862).
Un any després, el 1963, se li va imposar a Castelar la sus-
pensió de la seva activitat docent universitària. Potser això
va influir en Pere Mata atès que a partir d’aquell any va tor-
nar de nou a participar activament en la vida política. Va
defensar la llibertat de càtedra al diari “El Universal”, del
qual n’era redactor en cap i la seva militància activa es va
fer més manifesta, juntament amb el general Prim. Va tornar
a ser degà de la Facultat de Medicina (1968) i vicerector
(1869) i de nou va ser elegit com a diputat a les Corts per
Reus el 1869.
La mort del General Prim (30-10-1870) va suposar per a ell
un revés important. Va dedicar al seu amic i company d’ide-
ologia política un poema “A la muerte del General Prim”.
Això no obstant, la seva activitat política va seguir, essent
senador per Puerto Rico pel partit “Reformista” el 1871 i go-
vernador civil de Madrid i rector de la Universitat el 1872.
Les seves publicacions van ser nombroses. Ens en consten
38 i la seva varietat no pot ser més diversa: novel·la, poesia,
Medicina Legal, Psiquiatria, Psicologia, positivisme, traduc-
cions... A la seva primera època va ser defensor del català
i posteriorment va advocar per idiomes més universals, ar-
ribant a donar un “Curso de lengua universal” a l’Ateneo Ci-
entífico i Literario de Madrid, impulsant un projecte d’idioma
artificial elaborat per un espanyol, Bonifacio Sotos. Gran de-
fensor del materialisme i de la ciència positivista en oposició
a l’espiritualisme i hipocratisme. En el discurs d’inauguració
de la Real Academia de Medicina a Madrid (18-1-1859) va
dissertar sobre “Hipócrates y las escuelas hipocráticas”. Va
ser tal l’antihipocratisme manifestat que la pròpia Academia
es va veure obligada a sortir en defensa d’Hipòcrates i el vi-
talisme. Com a conseqüència de la lluita aferrissada genera-
da amb aquest tema, Pere Mata va escriure un llibre de 966
pàgines el títol del qual és més que suggerent: “Doctrina
médico-filosófica, mantenida durante la gran discusión so-
bre Hipócrates y las escuelas hipocráticas en la Academia
de Medicina y Cirugía de Madrid y la prensa” (1860).
Contrari a la homeopatia, va desenvolupar a l’Ateneo de Ma-
drid (curs 1850-51) un cicle de conferències que va plasmar
posteriorment al llibre “Examen crítico de la Homeopatía” en
dos volums. Les obres de major relleu, a banda del “Tratado
de Medicina Legal” ja comentat, són les que fan referència a
aspectes psicològics, psiquiàtrics i legals. Destaquem:
- “Criterio médico-psicológico para el diagnóstico diferencial
de la pasión y la locura” 1868 (2 volums). Pere Mata planteja
en aquesta obra (i també en d’altres) una de les seves grans
preocupacions: aclarir si la persona que comet un acte de-
lictiu està afectada de bogeria o no. D’això en dependrà si
ha d’anar al manicomi o a la presó. Aquest plantejament va
ser molt qüestionat en la seva època.
- “Tratado de la razón humana en estado de salud”, d’orien-
tació psicològica i fisiològica o organicista, que aborda les
diferents etapes de l’ésser humà.
- “Tratado de la razón humana de los estados intermedios”
que es refereix a les situacions que si bé no es poden consi-
derar patològiques, tampoc es consideren normals, com és
el cas del somnambulisme.
- “Tratado de la razón humana en estado de enfermedad,
o sea de locura”. Segueix els conceptes i descripcions
d’Esquirol, donant-li més importància al diagnòstic que al
tractament atès que la seva preocupació major era d’índole
medicolegal. Tampoc cal oblidar que no va tractar mai a pa-
cients, com ell mateix cita en la “picabaralla” que van posar
en les seves respectives portes, Bretón de los Herreros i ell
mateix ja que vivien ambdós a la mateixa casa.
Pere Mata diu:
“Este médico poeta
a quien así se maltrata
ni visita ni receta
y, por lo tanto, no mata”
En plena activitat va patir una hemiplegia dreta als 62 anys
i quatre anys després va morir a la casa on també havia
viscut Cervantes, essent enterrat al Cementerio de la Pa-
triarcal de Chamberí. El 1896 es va crear el “Manicomio de
Reus” i el 1910 el Consell d’Administració amb aprovació
de l’assemblea general, que va autoritzar substituir el terme
genèric de manicomi pel nom d’aquest reusenc il·lustre, que
ha passat a la història de la Medicina per haver creat el cos
de metges forenses i la primera càtedra de Medicina Legal
i Toxicologia a Espanya i va introduir les primeres lliçons de
Psiquiatria a la Universitat espanyola.
OPINIÓ
30 GALENS VOCALIA DELS JUBILATS
Excursió a l’Alt PenedèsLa sortida, oberta a tots els col·legiats i les seves famílies, es va fer el 17 de novembre
L’Alt Penedès i la seva activitat cultural han
estat els protagonistes de la darrera sortida
del COMT, que es va dur a terme el passat
17 de novembre. Com sempre, aquesta és una ac-
tivitat en què poden participar tots els col·legiats
i els seus acompanyants.
La darrera sortida dels col·legiats del COMT va dur
els participants per una ruta a través d’algunes de les
localitats més emblemàtiques de la comarca de l’Alt
Penedès. La ruta va començar amb la visita al Museu
del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i el Museu del
Vi, de Vilafranca del Penedès. Seguidament, va tenir
lloc un dinar de germanor a la capital de comarca i, a
la tarda es va fer una visita a la Giralda de l’Arboç, un
monument singular construït com a rèplica del famós
monument andalús. La torre es va construir entre els
anys 1877 i 1889, però durant anys va estar tancada
al públic. Aquesta ha estat, sens dubte, una bona
ocasió per descobrir tots els seus secrets.
Els col·legiats van poder conèixer els atractius de la comarca de l’Alt Penedès. / CEDIDA - Sergi Esteve.
31GALENSVOCALIA DELS JUBILATS
Els metges que no exerceixen encara tenen
molt a dir sobre el funcionament de la pro-
fessió. Aquesta realitat va quedar molt patent
en la darrera edició del IV Congrés de Metges Jubi-
lats, que es va celebrar a Barcelona aquest octubre
i que va reunir professionals d’arreu de tot l’Estat. A
més, l’acte va aplegar els presidents dels col·legis
de Catalunya i figures destacades de la professió.
Els temes de caràcter social i les prestacions dels pro-
grames de suport a col·legiats i familiars en situació de
dependència van ser el tema central de la quarta edició
del Congrés de Metges Jubilats, que es va dur a terme
a Barcelona el mes passat i que va reunir professionals
d’arreu de l’Estat. El COMT va participar activament
en una trobada que va comptar amb la representació
de tots els col·legis catalans i també la destacada pre-
sència del Dr. Moisès Broggi. La trobada va servir per
analitzar amb detall les principals necessitats d’aquest
col·lectiu que, en paraules del Dr. Vizcarro durant l’ac-
te d’obertura, “és el responsable directe de la qualitat
contrastada de la Sanitat a l’Estat espanyol”. Pel Dr. Vi-
zcarro, la tasca dels metges jubilats “permet que pu-
guem parlar d’un sistema reconegut per la seva qualitat
arreu del món”, una realitat que ara, en temps de crisi i
en situació de contenció econòmica, cal més que mai
tenir present.
D’esquerra a dreta; Aurelio González, vocal nacional de l’àrea de metges jubilats del CGCOM; Juan José Rodríguez Sendín, president del CGCME; Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB); Fernando Vizcarro, president del COMT i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB. / CEDIDA
IV Congrés Estatal de metges jubilats Els metges que ja no exerceixen es reuneixen per reflexionar sobre la professió
El Dr. Moisès Broggi va ser una de les personalitats destacades de l’acte. / CEDIDA
32 GALENS
Comiat al Dr. Aleu
El COMT vol traslladar el seu condol a famili-
ars i amics per la pèrdua del Dr. Miquel Aleu
Padreny, que el passat 15 d’octubre de 2011
ens va deixar a l’edat de 101 anys. Molt conegut i
estimat per tota la societat tarragonina, el Dr. Aleu
va destacar per la seva tasca mèdica i política, fins
al punt d’esdevenir una autèntica memòria històrica
vivent de la ciutat de Tarragona.
Nascut el 7 de juny de 1910 a Constantí, el Dr. Aleu
va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i es
va llicenciar l’any 1933, quan va començar a exercir a
la consulta del seu pare i després per compte propi.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) va treballar a prime-
ra línia com a forense i metge de presó i, després del
conflicte, va dur a terme una important tasca d’atenció
als pacients afiliats a la Seguretat Social durant la resta
de la seva trajectòria professional. El Dr. Aleu va estar
inscrit en el registre col·legial des del gener de 1934 on
figurava com a col·legiat amb el número 4300036.
Durant els anys 1955-1962 va destacar per la seva tas-
ca de regidor de Sanitat i Urbanisme a l’Ajuntament de
Tarragona i durant el període 1962-1969 també va ser
escollit com a diputat provincial. L’any 2004, el COMT
li va concedir la primera Creu de Sant Cosme i Sant
Damià. Altres càrrecs que va exercir el vinculaven es-
tretament amb la seva passió per la història de la ciutat,
com són la presidència de la Reial Societat Arqueolò-
gica o el gran nombre de llibres i publicacions que va
signar sobre medicina, urbanisme o història.
L’any 2004 va obtenir la primera medalla Sant Cosme i Sant Damià del COMT
COMUNICAT
33GALENSNADAL
Festes de Nadal al COMT La música i les activitats per als més petits centraran la celebració nadalenca
Les festes nadalenques ja s’acosten i, per
celebrar-les, el COMT prepara una sèrie
d’activitats adreçades tant als més petits
com als més grans.
Un dels actes més destacats de les celebracions nada-
lenques serà, sens dubte, el concert de Nadal, que tin-
drà lloc dia 14 de desembre al Palau de Congressos de
Tarragona a les 20 hores.
D’altra banda, el dia 28 de desembre, a partir de les 11
del matí, serà el torn dels més petits. La jornada comen-
çarà amb el lliurament de premis del V Concurs nadalenc
de Dibuix Infantil, que se celebra cada any, i en el qual
poden participar tots els nens i nenes de 5 a 13 anys,
dividits en tres categories. La temàtica del concurs és “El
Nadal”. Com cada any dibuix escollit com a guanyador
absolut es convertirà en la imatge del Col·legi per felici-
tar el Nadal a tots els col·legiats i serà remès per correu
electrònic i correu ordinari i inserit a la web del COMT.
La jornada estarà amenitzada pel grup d’animació De-
parranda. Però la diversió no acaba aquí, ja que durant
tota la jornada el patge reial recollirà les cartes dels més
petits adreçades als Reis Mags d’Orient.
Loteria de Nadal
Ja hi ha Loteria de Nadal!
Ja estan disponibles al COMT les participa-cions de 10 euros de la Loteria de Nadal. Qui estigui interessat a adquirir-ne es pot posar en contacte amb les oficines del
COMT. Molta sort!
34 GALENS ACUDIT
35GALENS
ALTES
BAIXES
MOVIMENT COL·LEGIAL
ANUNCIS PER PARAULES
Se aquila piso. Joan Miró (Zona Joan XXIII). 4ª planta. As-
censor. Amueblado y electrodomésticos. 2 habitaciones.
Suelo gres. Salón-comedor. Cocina independiente con
vitrocerámica y horno, microondas, lavadora y nevera.
Habitaciones exteriores. Baño completo. Bomba frío/ca-
lor. Terraza. Perfecto estado. En primera línea con vistas al
parque Francolí. Soleado. Zona comunitaria con piscina.
Parking incluido. Comunidad a cargo del propietario. Pre-
cio: 570 euros/mes. Teléfono: 616 394 782 (llamar de 20.30
a 22.00 horas)
Llogo despatx mèdic a Tarragona. Cèntric, totes les fines-
tres exteriors, amb mobles de despatx, ordinador informàti-
ca adsl amb connexió wi-fi, gran llibreria, sala d’exploració,
sala d’espera i recepció amb recepcionista. Pàrquing pro-
pi al mateix edifici accés directe per ascensor. Llogo els
dilluns i dimecres al matí, dimarts i dijous a la tarda, diven-
dres i dissabte tot el dia.
Centro médico dedicado a medicina estética, cirugía esté-
tica y tratamientos láser, ubicado en el centro de Tarrago-
na, junto a estación de autobuses, alquila despachos. No
importa especialidad. Interesados contactar con: Derma-
laser Centre Médic, C/ Pere Martel 9, etlo 2ª (Tarragona)
Tel. 977 24 91 38
Es lloguen dues habitacions en pis cèntric (costat Plaça
Imperial Tarraco), de 110m2; 4 habitacions i dos banys. To-
talment reformat. Interessats trucar al telèfon 618 848 732
Local ideal per a centre mèdic. Superfície útil: 235 m2.
Cinc consultes totalment equipades. Passeig de Ronda, 52
baixos. Lleida. Més informació: A. Ardanuy 636 227 061
Immobiliària i despatxos
SANTOS MARQUES, MARIA LUISASOULIMAN AULAD, NUALIGLESIAS PELAEZ, Mª DEL CARMEN CACHO MALDONADO, NOELIAGRAU GILABERT, FRANCESC X.SANS ROSELLO, JORDIPARRA SOTOCA, SANTIAGOUMBRARESCU, ELENAFERNANDEZ RODRIGUEZ, JOSÉ M.CARPIO TOBAR, ANGEL G.ALVARADO ZAMORA, CLARA M.ROBAINA ESCOBAR, ROGELIOMELO GUERRERO, ALEXANDRA M. VELASQUEZ VANEGAS, CAROLINALESTAPIER NUÑEZ, YOLENGEALEU PEDRENY, MIQUELCERVAS CERNUDA, JOAN LOSANTOS SAEZ, ANTONIO
NÚM. COL.COGNOMS NOM CAUSA DE LA BAIXA
489253665284608721215199547359124982565456775347590750885845
36391564
TRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICIDEFUNCIÓDEFUNCIÓDEFUNCIÓ
CLOSA CLARIA, RICARDOMAR SILVA, JESÚS ENRIUECORON BLAZQUEZ, FULGENIO
NÚM. COL.COGNOMS NOM
609160926093
1GALENS