edició galens 175
DESCRIPTION
3r trimestre 2010 - número 175 · Entrevista amb la Dra. Marina Geli: “Cal estrènyer-se el cinturó” · Metges amb Història, Rafel Llàtser · El Dr. Aleu celebra 100 anysTRANSCRIPT
1GALENS
3r trimestre 2010 - número 175
Revista d
el Co
l·legi O
ficial de M
etges d
e Tarrago
na
Metges amb Història, Rafel Llàtser
El Dr. Aleu celebra 100 anys
GALENS
Entrevista amb la Dra. Marina Geli“Cal estrènyer-se el cinturó”
2 GALENS
3GALENS
Homenatge al Dr. Aleu
09EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona
PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch
Delegat del Consell de RedaccióDr. Jaume Fontanet Torres
DireccióÈxit Comunicació
Consell de RedaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació
RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208
Disseny i publicitatÈxit Comunicació605 860 898 · 605 860 [email protected]ó: Indugraff
FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació
Tirada3.500 exemplars
D.L.:B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.
S umar iGALENS
16 18
12
20 29
Manifestde la OMC
VocaliaJubilats
Els nostresHospitals
Dr. LlàtserL’esportista
Entrevista: Dra. Geli
4 GALENS
5GALENS
EDITORIAL
Repassantla professió
Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT
“Pertànyer al Col·legi de Metges permet accedir, entre
molts altres serveis, a un sistema internacional acreditat de formació continuada de qualitat, en estreta operació amb la Universitat i les
Societats Científiques”
Com ja és habitual i per la pròpia idiosincràsia de la nostra professió, anem a viure immediatament una sèrie de circumstàncies que poden posar a
prova el nostre compromís amb la societat. Per aquest motiu no vull continuar sense reivindicar des d’aquí la necessitat de la col·legiació obligatòria. Només els col·legis de metges poden assegurar que la regulació de la professió la realitzen els propis facultatius. És a dir que, amb independència d’interessos polítics o econòmics, siguin únicament criteris professionals i deontològics els que determinin el seu funcionament. Sens dubte, un gran avantatge per a tots.
Però la col·legiació no només genera valor per al ciutadà, sinó també per al professional. Pertànyer al Col·legi de Metges permet accedir, entre molts altres serveis, a un sistema internacional acreditat de formació continuada de qualitat, en estreta cooperació amb la Universitat i les Societats Científiques. Sessions clíniques, estades, cursos on-line. Cursos que imparteixen metges, i que conten amb tots els certificats oficials i que contribueixen a completar la seva formació en aspectes pràctics. El col·legiat te, a més a més, a la seva disposició una assessoria jurídica gratuïta, les prestacions d’un patronat de protecció social i la possibilitat de contribuir amb la força del col·lectiu a millorar la professió.
La validació periòdica de la col·legiació serà una de les qüestions a resoldre de manera immediata per la salvaguarda dels professionals i garantir l’òptima atenció sanitària als pacients. Hem de construir unes bases que no seran un examen continu dels nostres coneixements, sinó una validació periòdica
de la nostra professionalitat enfront de la societat. Professionalitat que s’escenifica en la relació metge-pacient. Per això en aquests últims dies es va presentar en societat, per part de l’OMC, l’opuscle sobre professió, professionalisme i professional mèdic.
Un altre dels temes candents actuals és la creació d’un registre col·legial d’objectors de consciència que garanteixi als nostres col·legiats la llibertat d’actuació professional enfront d’alguns problemes que puguin atemptar contra els seus principis morals.
I finalment no vull acabar aquest editorial sense fer referència a la retallada salarial que hem sofert els professionals que exerceixen en l’àmbit públic, instant als nostres dirigents que ho solucionin de manera imminent, ja que històricament hem estat els professionals mèdics espanyols, els que hem col·laborat de manera fonamental amb la nostra contenció econòmica, comparada amb altres països europeus, a la sostenibilitat d’un sistema públic de salut de qualitat, i si ja les retribucions estaven molt ajustades, ara amb aquesta retallada arriben al límit, obligant a molts professionals a augmentar la seva jornada laboral amb perjudici de la seva conciliació familiar i augmentant el risc de salut laboral.
Per descomptat que estem a favor de retallar despeses supèrflues, però insistim que el dèficit no es ressol amb aquesta retallada i que els governants haurien d’analitzar els problemes estructurals del sistema i corregir-los, abans de rebaixar les remuneracions dels professionals.
6 GALENS ACTUALITAT
Assemblea de CompromissarisLes delegacions segueixen l’acte per videoconferència
E l dia 26 de maig es va dur a terme l’Assemblea de Compromissaris del COMT
que, per primera vegada, es va celebrar simultàniament des de la seu de Tarragona, amb connexió amb les delegacions de Reus i Tortosa, mitjançant el sistema de videoconferència, amb algunes petites anomalies tècniques habituals de les primeres experiències i que s’aniran solu-cionant en properes edicions.
Per tal de fomentar i facilitar
l’assistència dels delegats
a l’Assemblea, la Junta ha
endegat aquest sistema a
través del qual s’intenta evitar
les molèsties de desplaçament.
Dins d’ordre del dia, es van presentar
i aprovar l’informe de presidència, la
liquidació de pressupost d’ingressos
i despeses, i el balanç de situació
corresponent a l’exercici 2009,
així com la incorporació de nous
membres de la Junta de Govern,
com a vocals adjunts.
7GALENSACTUALITAT
Teràpies mèdiques no convencionalsLa trobada va servir per parlar de la incorporació de nous tractaments
Amb motiu de la festivitat de Sant Cosme i Sant
Damià, la Junta de Govern va acordar celebrar la
Diada Col·legial anual. Per tal motiu es va nomenar
una Comissió per l’organització coordinada per la Dra.
Remedios Rico, amb el recolzament de la secretaria
tècnica de la Sra. M. Mar Orellana. Aquest acte es
durà a terme el dia 1 d’octubre (divendres) i, dins del
programa d’actes, està previst fer una missa en record
dels companys traspassats. A partir de les 21 hores
es farà un sopar a l’Hotel Gran Palas de La Pineda
(Vila-seca), en el transcurs d’aquest acte es retrà
un homenatge i es donaran distincions a diversos
col·legiats, es sortejaran diversos premis i obsequis
als assistents. La Festa acabarà amb un lluït ball.
Aviat es farà arribar a la col·legiació tot el programa
definitiu, així com les butlletes d’inscripció.
Diada Col·legial
E l Patronat de la Fundació de Medicina Tradicional Xinesa va rebre a la Comissió de Teràpies Mèdiques No Convencionals
del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos, formada, entre d’altres, pels presidents dels COM de Salamanca, Castelló, Badajoz, Múrcia, Tarragona i el vicesecretari de la OMC. En la reunió es va tractar la necessitat de regulació de les CAM.
La trobada va servir per tractar la Directiva de la
Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana
als governs que preguin las mesures adequades
para incorporar les medicines tradicionals als seus
sistemes nacionals de salut. Lògicament, como a pas
previ, aquestes medicines han de ser regulades e
incorporades al mon acadèmic i científic, com a única
manera de garantir al ciutadans tant la qualitat como
la seguritat de les mateixes.
8 GALENS
Nous col·legiats MIREl COMT els dóna la benvinguda en aquesta nova etapa professional
E l passat 22 de juny, el COMT va acollir l’acte d’entrega de les distincions als estudiants de Medicina que han finalitzat
els seus estudis i comencen la seva etapa MIR. L’acte simbolitza la incorporació de prop d’un centenar de nous professionals col·legiats i es va retransmetre a través de videoconferència a les delegacions de Reus i Tortosa, algunes de les ciutats on els nous professionals tindran l’ocasió de posar a prova la seva capacitat professional.
L’acte va estar coordinat per la vicepresidenta
del COMT, la Dra. Concha Abril, que va felicitar
personalment a tots els nous especialistes i va desitjar-
los el millor de cara a la trajectòria professional que
enceten després d’aquest acte. A partir d’ara, els
recent llicenciats adquireixen la plaça de residents i
treballaran en els hospitals de la província i El COMT
desitja a tots ells molt bona sort en aquesta nova
etapa professional.
ACTUALITAT
Nova secció col·legial de metges estrangers
A partir d’ara, el COMT compta amb una nova secció
col·legial que agruparà als metges que provinguin
de l’estranger i que servirà per ajudar-los en la reso-
lució de tràmits burocràtics, facilitar els problemes
habituals d’adaptació al país d’acollida i compartir
experiències. La nova secció col·legial és de re-
cent creació i tots els que vulguin més informació o
formar-ne part poden adreçar-se a la secretaria del
COMT, al telèfon 977 232 012. Representants de la secció col·legial amb membres del COMT
9GALENSACTUALITAT
E l COMT va ser un dels membres de la comis-sió organitzadora de l’acte d’homenatge que l’Ajuntament de Tarragona va organit-
zar amb motiu del 100 aniversari del Dr. Miquel Aleu i Padreny. Moltes felicitats Dr. Aleu!
Aquest juny, Tarragona va sumar al seu registre de
ciutadans centenaris al reconegut Dr. Miquel Aleu i
Padreny, que ha destacat per la seva trajectòria pro-
fessional, però també com una peça rellevant de la
vida política i social de la ciutat. Sumat al seu cu-
rrículum mèdic, el Dr. Aleu ha destacat per la seva
aportació en els camps de la política municipal, la
gestió d’obres públiques, l’arqueologia o l’art i, als
seus cent anys, segueix treballant per descobrir
nous aspectes de la ciutat.
El dia 4 de juny, el saló de Plens de l’Ajuntament
de Tarragona es va vestir de gala per acollir l’acte
d’homenatge a la tasca d’aquest reconegut metge,
una celebració emotiva dirigida per totes les entitats
amb les que el Dr. Aleu ha treballant incansablement
durant la seva vida com són el Seminari, l’Ajuntament
i la Diputació de Tarragona, el departament de Cul-
tura de la Generalitat de Catalunya, la Reial Societat
Arqueològica de Tarragona i l’entitat Tercer Mil·leni.
També es van congregar al consistori municipal re-
presentants dels mitjans de comunicació amb els
que el Dr. Aleu ha col·laborat amb la seva tasca, fa-
miliars, amics i companys de professió.
L’acte va començar amb una breu exposició de
l’extens currículum personal i professional del Dr.
Miquel Aleu i, a continuació, totes les institucions or-
ganitzadores de l’acte van compartir amb l’auditori
les aportacions d’aquest professional incansable. La
jornada va cloure amb un intens discurs per part del
doctor i l’entrega dels regals.
Des del COMT, reiterem la nostra felicitació al Dr.
Aleu, per una vida plena de treball amb fruits.
Per molts anys!
El Dr. Aleu celebra 100 anys Homenatge a l’Ajuntament amb motiu del seu centenari
Reunió prèvia de la comissió organitzadora de l’homenatge, a la seu del COMT
El Doctor Aleu junt amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
10 GALENS ACTUALITAT
Recordant l’Hospital de la Creu RojaEls antics treballadors es troben per rememorar la seva etapa al centre sanitari
U n centenar de persones que durant anys van desenvolupar la seva tasca profes-sional a l’Institut Quirúrgic Oriol i Urqui-
jo de Tarragona, més conegut popularment com l’Hospital de la Creu Roja, es van reunir el passat 26 de juny a l’Hotel Gran Palas de La Pineda per compartir records i experiències.
El personal que havia treballat al conegut hospital
de la Creu Roja –l’Institut Quirúrgic Oriol i Urquijo–
van participar en un acte d’homenatge per recordar
les anècdotes transcorregudes en aquest edifici
del carrer Maria Cristina. En total, van participar de
l’acte prop de 200 persones, un equip de profes-
sionals format per metges, infermeres, auxiliars, ad-
ministratius, religioses i personal de manteniment,
persones que, en diferents moments de la seva tra-
jectòria professional, van treballar en aquest edifici
que ja forma part fonamental de la geografia urbana
de Tarragona. L’acte va comptar amb l’assistència de prop de 200 de persones
11GALENS
El COMT s’adapta les noves tecnologiesInici de les experiències amb videoconferència
ACTUALITAT
E l COMT s’ha sumat a la llista de comuni-tats que usen el sistema de videocon-ferència. A partir d’ara, els actes que es
duguin a terme en qualsevol de les delegacions col·legials es podran retransmetre, el que suposa l’estalvi de temps i diners en desplaçaments i la possibilitat d’augmentar la presència del Col·legi en debats o conferències. El futur ja és aquí. Seguint la tendència inaugurada recentment per
altres col·legis professionals del conjunt de l’Estat,
el COMT ha instal·lat recentment el sistema de vi-
deoconferència. Aquesta eina estarà present a les
delegacions col·legials de Tarragona, Reus i Tortosa i
permetrà que es puguin connectar entre elles per evi-
tar desplaçaments. D’aquesta manera, els col·legiats
de les tres delegacions de l’àrea de Tarragona que
desitgin assistir als actes que el Col·legi organitzi,
però no puguin fer-ho per dificultats de mobilitat, ara
tenen l’opció de seguir tota l’actualitat a través de
les sessions de videoconferència. El sistema que ha
instal·lat el COMT compta amb totes les prestacions
de darrera generació i totes les avantatges que su-
posa l’ús de les noves Tecnologies de la Informació
i la Comunicació (TIC). Les primeres experiències
amb aquest nou mitjà de comunicació interna ja es
van dur a terme el mes passat, a la seu col·legial de
Tortosa, i també a Tarragona, en la darrera sessió de
l’Assemblea de Compromissaris. Ara ja només falta
que s’organitzin activitats que permetin amortitzar
aquest sistema i extreure’n totes les oportunitats que
pot oferir.
Renovació de receptes electròniques caducades
Alerta contra els plans de medicació caducats a causa de la implantació de la recepta electrònica.
La regió sanitària del Camp de Tarragona alerta que
amb l’implantació de la recepta electrònica s’han de-
tectat situacions de caducitat de plans de medica-
ció que no es renoven adequadament i es detecten
usuaris que no passen les visites mèdiques neces-
sàries per revisar el seu tractament. Aquest fet su-
posa que alguns pacients recorren a les farmàcies
per buscar un medicament ja caducat en el seu pla i
que, en conseqüència, demanen al metge que emeti
receptes per un pla de medicació que ja està inactiu.
El COMT adverteix als metges prescriptors la neces-
sitat d’aturar aquesta pràctica, que vulnera els crite-
ris de legalitat, seguretat i eficàcia que suposa la re-
cepta electrònica i recorda que els metges no han de
fer receptes que serveixin per obtenir medicaments
de plans de medicació caducats, ni les farmàcies
dispensar tractaments sense recepta actualitzada.
12 GALENS
Nou manifest sobre la professióEl Dr. Vizcarro participa en el redactat del document de la OMC
ACTUALITAT
E ls representants de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) es van reunir recentment amb la Comissió de Sanitat del Congrés
dels Diputats per presentar el document que re-collirà les bases que marcaran el bon exercici de la professió. El president del COMT, Fernando Viz-carro, va estar present en aquesta sessió, que es va dur a terme a finals d’aquest juliol a la sala Cà-novas del Congrés dels Diputats.
L’objectiu del document que es va redactar i presentar
durant la trobada –titulat Profesión médica, Profesional
médico y Profesionalismo médico– és fer arribar als
ciutadans el compromís dels professionals de la
Medicina a la seva professió i recollir les condicions
bàsiques de la tasca mèdica en el dia a dia, que
ha d’incloure l’ús de tots els recursos a l’abast per
elaborar el diagnòstic, l’impuls de la col·laboració
entre diferents professionals i el tracte correcte amb
el pacient.
D’entre els canvis que es recullen en aquest document
presentat per la OMC cal assenyalar el compromís de
certificació periòdica de la competència que, com a
experiència pilot, es durà a terme a catorze col·legis
professionals del conjunt de l’Estat.
Aquest instrument és una eina essencial per millorar
de manera permanent el funcionament de l’acte mèdic
i la relació dels professionals d’aquesta àrea amb la
comunitat que els envolta.
El Dr. Fernando Vizcarro, junt amb la vicepresidenta segona de la mesa del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, i el diputat d’IU, Gaspar Llama-zares.
Mutual Mèdica renova els seus càrrecs
El Dr. Combalia surt reelegit com a membre del Consell d’Administració de Mutual Medica El Dr. Josep Maria Combalia ha estat renovat com
a membre del Consell d’Administració de Mutual
Mèdica de Catalunya i Balears. El passat 16 de juny,
l’Assemblea General d’aquesta entitat asseguradora
constituïda l’any 1920 per donar protecció als
professionals de l’àmbit mèdic en cas de patir
qualsevol tipus d’incapacitat laboral o de defunció va
renovar el càrrec del Dr. Combalia com a representant
de l’àrea de Tarragona.
Des d’aquestes línies, la redacció de Galens el felicita
per la seva renovació i li desitja una nova etapa plena
d’èxits.
13GALENS
Reconeixement al Dr. Xavier Bardají La seva família recull la Medalla Josep Trueta
L a Generalitat de Catalunya va reconèixer aquest 18 de maig la trajectòria acadèmica del Dr. Xavier Bardají i Garrido amb la Me-
dalla Josep Trueta, un premi pòstum que destaca el seu treball com a radiòleg i la seva vocació de servei al pacient.
La tasca dels professionals del COMT continua sent
reconeguda fora de les fronteres de la província.
La Generalitat de Catalunya ha concedit la Medalla
Josep Trueta al Dr. Xavier Bardají i Garrido (Barcelona
1955 - Móra d’Ebre 2009), un guardó que premia
que el treball i serveis prestats en l’àmbit de la
millora de la sanitat. Aquest reconeixement, que es
convoca a proposta de la consellera de Salut de la
Generalitat i guardona les trajectòries professionals
dedicades a la medicina es va entregar a títol
pòstum el 18 de maig als familiars del Dr. Bardají.
Des d’aquestes línies, el COMT vol recordar la
tasca d’aquest professional.
Trajectòria profesionalLlicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de
Barcelona (1978) i especialista en radiodiagnòstic
per la Universitat de Barcelona (1981), el Dr. Xavier
Bardají va participar en programes de formació
continuada en atenció primària i va treballar com
a docent de la Unitat de Protecció Radiològica
de la Càtedra de Física Mèdica de la Facultat de
Medicina de Reus (1997). El Dr. Bardají va exercir
de metge especialista en Radiologia del CAP Baix
Ebre de Tortosa (1982-1996), a l’Hospital de la Santa
Creu de Jesús de Tortosa (1982-1991) i a l’Hospital
Comarcal d’Amposta (1994-2003). Des del 2000
va treballar com a cap del Servei de Radiologia de
l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre.
El Dr. Bardají va ser un dels responsables de la
digitalització de la imatge radiològica al mateix
hospital, com a membre de la Unitat de Seguiment
del Programa de Cribratge de Càncer de Mama a
Tarragona i Terres de l’Ebre des del 1998 i vocal de
la Junta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de
la Salut de Catalunya i de Balears, des del 1984.
Diversos premis han reconegut la seva trajectòria,
entre els que destaca la Medalla al Treball President
Macià de la Generalitat, obtingut el 2009.
Altres GuardonatsLa Medalla Josep Trueta també va ser lliurada
l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de
Tarragona i al president del Col.legi de Farmacèutics
de Tarragona, Andreu Suriol Ribé.
ACTUALITAT
L’any 2009, el Doctor Xavier Bardají ja va recollir la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya
14 GALENS ACTUALITAT
L a Cambra de Comerç de Tarragona va aco-llir aquest mes de juny la tercera edició del Cicle de Conferències del COMT, que es van
centrar en diversos àmbits de salut familiar, així com aspectes generals relacionats amb la ciència i l’exercici de la Medicina. Els problemes lumbars, la genètica, la salut sexual i la psiquiatria van cen-trar un cicle de xerrades amb vocació d’acostar la medicina a tots els interessats.
Enguany, el cicle de conferències es va dur a terme
a la sala d’actes de la Cambra de Comerç, Indústria
i Navegació de Tarragona, un espai que va acollir
les intervencions dels professionals i va servir com
a marc d’intercanvi d’experiències. L’entrada a les
conferències era lliure i gratuïta.
El dolor lumbar amb profunditatLa primera intervenció va anar a càrrec de Dra. Mi-
reia Álvarez Molinero i es va centrar en identificar les
àrees de l’esquena que tenen més possibilitats de
patir problemes i malalties en aquesta zona. Aquest
senzill exercici va permetre a tots els assistents fer-
se una idea de com es relacionen els diversos teixits
que interactuen en aquesta àrea del cos i les causes
que es troben darrera d’aquestes malalties.
Radiografia d’un centre psiquiàtric de referència; el Pere Mata de ReusPartint de l’evolució històrica del centre fins a conver-
tir-se en un dels principals centres d’atenció al pa-
cient psiquiàtric de Catalunya, el Dr. Antonio Labad
va centrar-se en les principals teràpies que es duen
a terme en l’actualitat a l’Institut Pere Mata de Reus
per tal de garantir la màxima comoditat dels pacients
i el correcte seguiment del tractament.
Un viatge cap al nostre ADNLa intervenció del Dr. Francesc Vallhornat Llorach va
demostrar les claus de la ciència genètica i com el
treball dels nostres gens és una tasca que no està
tan allunyada del nostre dia a dia, en una xerrada de
caire didàctic que tenia com a objectiu conéixer més
sobre la genètica.
Millorant la sexualitat de l’homeLa darrera de les xerrades del cicle de va anar a cà-
rrec del Dr. Jaume Benages i va servir per divulgar i
aportar una mica de llum als problemes relacionats
amb l’aparell reproductor que afecten a molts homes
en alguna etapa de la seva vida, així com els trac-
taments més encertats que es poden prescriure en
cada cas.
III Cicle de ConferènciesEl COMT acosta grans temes de salut als ciutadans
La darrera de les conferències va anar a càrrec del Dr. Benaiges i es va centrar en els principals problemes de la sexualitat masculina.
15GALENS
ESTAR COL·LEGIAT AL COMT
TÉ MOLTS AVANTATGES
ACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social
GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància
ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida
SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.
ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit
SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació
ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris www.comt.es
16 GALENS
“És hora d’estrènyer-se el cinturó i ser valents” Dra. Marina Geli
Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya
ENTREVISTA
Aviat arribarem a la fi d’aquesta legislatura. Durant
aquests anys, quines fites s’han aconseguit per millorar
la situació dels professionals mèdics?
Des del 2003 fins ara, hem augmentat més d’un 30% el nombre de professionals sanitaris a tot Catalunya. Mentre els metges han augmentat un 22,3% a tot Catalunya, és a la regió sanitària de Tarragona on aquest creixement ha estat més significatiu, assolint el 30,78%. A més a més s’han augmentat les retri-bucions i les condicions laborals significativament, aconseguint l’equiparació salarial pendent des de 1990, entre el sector concertat i l’Institut Català de la Salut, inclòs el sociosanitari i la salut mental. Hem augmentat les places MIR, el registre de Professio-nals i ara negociem la planificació dels recursos hu-mans per als propers 10-20 anys.I les assignatures pendents?
Hem de veure com, a través dels models retributius, podem atorgar un paper clau als metges. La concilia-ció laboral és també una qüestió a millorar. S’estan fent molts esforços, però cal adaptar-se encara més.Com a política i metgessa, què creu que és el més urgent
que ha d’assolir la sanitat pública catalana?
Catalunya te un model sanitari amb una valoració molt alta per part dels ciutadans, que ens puntuen entre un 7 i un 8, però cal continuar treballant. Des del De-partament estem potenciant accions de salut pública per la prevenció de malalties, com són l’alimentació saludable i l’exercici físic. A banda, a través del tre-ball dels Centres d’Atenció Primària, estem resolent d’una manera més àgil i propera els problemes dels pacients i estem dotant als equips de salut de major autonomia de gestió per incrementar la seva capacitat resolutiva. A més a més, estem analitzant i ampliant el perfil competencial dels professionals dels equips, amb referència especial al de les infermeres i infer-mers i centrem esforços en millorar la coordinació en l’àmbit de salut pública. Tenint en compte l’augment demogràfic de la província
en els darrers anys, com valoraria la qualitat de l’atenció
sanitària a les comarques de Tarragona?
El creixement demogràfic al Camp de Tarragona en els darrers 5 anys ha estat del 17%, el més alt de Ca-talunya i a les Terres de l’Ebre ha estat més moderat. El canvi s’ha assumit mantenint la qualitat assisten-cial a través del compromís dels professionals i de l’augment pressupostari de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, que ha estat del 85% en els darrers set anys. S’ha discriminat positivament aquest territori en comparació amb la resta de Catalunya (65%), fet que ha permès augmentar la plantilla de professionals en un 45,24 % i també fer un gran esforç en inversions, amb nous centres i equipaments.Quins són els reptes que esperen als professionals de la
medicina de Catalunya que hauran d’exercir la seva pro-
fessió en els propers anys?
Estem creant un sistema no només efectiu, sinó tam-bé afectiu. Cal humanitzar l’assistència sanitària per
17GALENSENTREVISTA
atendre a una població dual; població adulta envellida i natalitat marcada per la immigració, amb diferents cultures que cal copsar. A més a més hi ha el gran repte d’adaptar els professionals a les noves tecno-logies. La pressió assistencial als CAPs i hospitals ha baixat gràcies a mesures com el Sanitat Respon, però sobretot gràcies la recepta electrònica i la his-tòria clínica compartida. En l’apartat de nous reptes, cal plantejar el nou rol de la infermeria, destinada a ser més resolutiva i gestora de casos.Com es plantegen els propers anys, amb els efectes de
la crisi sanitària, pels professionals de l’àmbit de la me-
dicina?
La crisi ens ha obligat a baixar, de manera conjun-tural, els salaris dels professionals de la salut el 5%, però és un esforç que cal fer i que és compartit entre totes aquelles persones que donen un servei públic. És hora d’estrènyer-se el cinturó i de ser valents alho-ra. Són temps difícils, però els superarem. Tenim da-vant una oportunitat per sortir-ne reforçats perquè hi ha una conjuntura econòmica que marca el present, però no estem pas parats i cal encarar bé el futur per aconseguir un pacte que garanteixi la sostenibilitat del sistema públic de salut.La crisi econòmica seguirà permetent la fuga de cervells
en d’altres països que compten amb més avantatges
econòmiques per la innovació?
Hi ha gent de casa molt vàlida que marxa, però també n’hi ha d’altres que venen. Catalunya és un pol atractiu per a joves investigadors de tot el món. Des del 2003 fins ara hem augmentat el nombre de centres de re-cerca des de 7 fins assolir la xifra actual de 22 centres i instituts d’investigació i 4 centres més, acreditats per l’Instituto Carlos III. El creixement de la inversió en I+R+i ha estat de més del 52% i l’augment en el nom-bre d’investigadors ha estat de més del 487%. A més, hi ha hagut un gran impuls a la docència de Ciències de la Salut en la xarxa sociosanitaria. Quins objectius de futur planteja el Tecnoparc de Reus per
l’exercici de la medicina?
El Tecnoparc és un exemple de col·laboració entre diferents institucions, entitats i empreses públiques i privades, amb uns objectius ben definits: innovació i tecnologia avançada. El seu impacte en el sector salut i, en concret, en l’àmbit dels professionals de
la medicina, facilitarà el desenvolupament dels pro-jectes de recerca. En qualsevol cas, al territori ja hi ha l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que lidera projectes de recerca amb la participació de pro-fessionals sanitaris de diferents àmbits assistencials i de la universitat. Aquests recursos es potenciaran per consolidar un model que doni sortida a les expectati-ves de recerca.Quins són els reptes de futur per les àrees sanitàries del
Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès?
Els propers objectius són adaptar els serveis actuals als grans canvis i necessitats de salut dels ciutadans. Treballem per mantenir la qualitat i equitat del terri-tori per dotar-lo de recursos estructurals i funcionals, com ho demostren les actuacions ja realitzades. Per exemple, amb només tres mesos de funcionament l’Hospital Lleuger de Cambrils està aportant qualitat de serveis amb un alt grau de resolució d’urgències que eviten desplaçaments a l’Hospital Sant Joan de Reus. Quins nous hospitals hi ha planificats en la nostra àrea?
La inversió total en equipaments en el període 2004-2012 a la Regió Sanitària Camp de Tarragona ha estat de 412 milions d’euros i el pressupost ha pas-sat de 372 milions d’euros l’any 2003 a 692 milions d’euros el 2010. Amb la inauguració del nou Hospital de Reus, que suposarà 120 milions d’euros d’inversió, i l’ampliació de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, pressupostat en 130 milions d’euros, es completen els dispositius assistencials hospitalaris, adaptant-los a les necessitats actuals, i també a mig termini, del territori. En breu es coneixerà el guanya-dor del concurs d’idees per la construcció del nous hospital de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre i està planificat, a curt termini, la construcció del nou Hospi-tal de Santa Tecla. Actualment, l’exercici de la medicina exigeix la col·legiació
obligatòria. Quin ha de ser el paper dels Col·legis de Met-
ges en quant a la regulació de la professió?
Els Col·legis de Metges han de tenir com a objectiu l’autoregulació de la professió, en termes de com-promís, d’implicació i de responsabilitat individual i col·lectiva de les actuacions professionals i poder retre comptes d’aquestes actuacions davant la ciuta-dania i el conjunt del sistema de salut.
18 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Rafel LlàtserEl metge
No és tan important arribar el primer com arri-
bar a la meta. Aquesta realitat no ha estat
afirmada per l’al·lergòleg Rafel Llàtser però
se li podria atribuir, perquè és un expert en creuar
metes sense més ajut que el seu esforç i en mostrar
com és possible superar una minusvalidesa física,
passar-ho bé i signar, mai millor dit, una nova passa
en la història de l’esport català. El passat 7 de maig,
el protagonista d’aquest reportatge va completar el
circuït de mountain-bike “Titan Desert”, una prova
molt dura que exigeix el màxim esforç dels que hi
participen, ja que obliga a creuar les muntanyes del
sud de l’Atles en poc més de cinc dies. El gran mèrit
de la seva proesa és que el Dr. Llàtser va arribar a
la meta després d’haver competit amb la seva única
cama i completat més de cinc-cents quilòmetres de
sorra i pedres, després d’haver “pedalejat rodó”, tal i
com ell mateix explica amb un somriure tímid. Abans
d’aquest triomf final, el Dr. Llàtser ja havia partici-
pat en les edicions d’Albertville (1992), Lillehammer
(1994) i Nagano (1998) dels Jocs Paralímpics en la
modalitat d’esquí alpí i també en els dos Mundials
del 1990 i 1996. Ara la meta d’aquest metge de 47
anys és seguir gaudint de l’esport en família i marcar-
se noves metes amb tranquil·litat.
L’al·lergòlegCom molts altres aspectes de la seva vida, l’elecció
de la seva professió va ser una de les conseqüèn-
cies de la seva determinació. “Al meu entorn familiar
no hi ha metges”, assenyala el Dr. Rafel Llàtser amb
un senzill moviment de cap, i afegeix que “suposo
que la meva malaltia i el fet que m’haguessin de ta-
llar la cama als setze anys hi va tenir alguna cosa a
veure”. Segons detalla, de jove va ser bon estudiant
–“un empollón”, concreta– i va fer la carrera de Me-
dicina a la ‘Universidad de Pamplona’ i després va
completar la seva formació als Estats Units i a Man-
chester. L’especialitat en Al·lergologia i Immunologia
la va completar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’any
1992 va tornar a Tarragona per començar a treballar
a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, on se-
gueix exercint.
La tasca que el Dr. Llàtser desenvolupa a l’Hospital
de Santa Tecla Llevant es centra en detectar quina
al·lèrgia –és a dir, quina reacció equivocada a un
estímul concret– té una persona per tal d’eliminar
aquesta substància o actuar-hi en conseqüència.
“Treballem en casos d’al·lèrgies alimentàries greus”,
detalla el Dr. Llàtser. Avui dia, segons apunta el nos-
tre protagonista, l’aparició d’al·lèrgies predomina en
les persones que tenen problemes de tipus intestinal
o respiratori i la reacció a aquest enemic pot mani-
festar-se a nivell de pell o sistèmic.
L’esportistaLa família sempre ha estat la gran passió del Dr.
Llàtser, per davant de la seva professió, però la seva
19GALENS
afició a l’esport l’ha portat a conèixer gent de tots els
continents. Després l’amputació de la cama dreta,
el Dr. Llàtser va posar-se a les mans d’una fisiotera-
peuta molt exigent, que va ser l’encarregada de tras-
lladar-li la necessitat de practicar esport de manera
regular per mantenir-se en forma. “Estar en forma és
la millor pròtesis”, declara convençut i afegeix que li
va ser fàcil adaptar-se de nou a la pràctica esportiva
perquè des de petit era un aficionat a l’esport.
“Vaig començant practicant natació perquè és un es-
port que va molt bé per l’esquena i de seguida que
vaig poder vaig començar a practicar l’esquí amb
una sola cama”, relata el Dr. Llàtser, que va entrar a
l’equip nacional d’esquí l’any 1988 i hi va romandre
deu anys, temps suficient per participar en les edi-
cions de 1992, 1994 i 1998 dels Jocs Paralímpics
i també en els Mundials de Colorado (1990) i Lech
(1996). De totes aquestes experiències, el Dr. Llàtser
recorda més els bons records i les amistats que no
pas els premis. “També vaig guanyar en set campio-
nats d’Espanya i quatre de Catalunya però el més im-
portant és la satisfacció personal”, detalla el metge,
que afegeix que la seva experiència esportiva “ha
estat clau” a l’hora de superar tot tipus d’obstacles.
I com es passa de l’esquí alpí a la bicicleta de mun-
tanya? “Quan comences a practicar esquí a nivell
professional necessites estar en forma i aviat vaig
veure que practicant amb la natació no n’hi havia
prou”, apunta el Dr. Llàtser que confirma que “vaig
començar en el món de la bicicleta per entrenar-me
i després un bon amic –el gelader italià, llicenciat en
INEF Raffa Olivier– em va convèncer de participar
en la “Titan Desert”. L’aventura dels dos Rafa es va
concretar a principis del mes de maig i, el dia 7, es
van plantar a la meta després de dies recorrent el
Marroc.
Repetiria l’experiència? “És possible, però ara el que
m’interessa és gaudir de l’esport tranquil·lament amb
la meva família”, respon. Avui dia, les pràctiques es-
portives del Dr. Llàtser tenen una marcada tendèn-
cia familiar, ja segueix esquiant amb els seus com
a plaer i dediquen els caps de setmana a fer excur-
sions amb bicicleta per estar en contacte amb la na-
tura. “Sóc un home essencialment familiar”, declara
el metge, que se segueix marcant petites metes en
el camp de l’esport professional com a docent, par-
ticipant en un màster de titulació de monitors d’esquí
per minusvàlids ensenyant el que l’experiència li ha
transmès.
METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Rafel Llàtser Passió per l’esport
“L’esport t’ensenya moltes coses que no surten als llibres”
20 GALENS
Pius Hospital de VallsVint anys al servei dels malalts
ELS NOSTRES HOSPITALS
Aviat farà vint anys de la inauguració del Pius
Hospital de Valls. Des del 1990 l’hospital sem-
pre ha atès les necessitats dels ciutadans de
les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà i
durant aquestes dues dècades l’hospital ha sofert can-
vis constants per adaptar-se a les necessitats de la po-
blació, apropar-se als pacients i donar solució als nous
reptes organitzatius.
Al llarg dels anys ha disminuït el nombre de llits d’hos-
pitalització, han passat de 120 a 73. Tot i que aquesta
dada pot semblar un retrocés per l’hospital és justament
tot el contrari ja que ha estat fruit de la implementació
ja consolidada de la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA)
i de la Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR). Ara els pro-
cessos quirúrgics i mèdics que anteriorment requerien
de dies d’hospitalització ara es realitzen de forma am-
bulatòria, el que suposa una tasca més eficient i major
satisfacció de l’usuari.
Un dels serveis remodelats ha estat el servei d’urgènci-
es. S’ha incrementat l’espai d’atenció i observació i s’ha
jerarquitzat amb personal especialitzat per disminuir
notablement el temps d’espera dels pacients.
També cal destacar les millores a les plantes d’hospi-
talització, especialment la de ginecologia i obstetrícia i
pediatria amb una millora important en confort.
Des del primer dia, el Pius Hospital de Valls ha apostat
per la Medicina Física i Rehabilitació. Aquest fet s’ha
demostrat amb la descentralització del gimnàs on es
realitzen les sessions de rehabilitació amb la inaugu-
ració de gimnasos a Montblanc i Alcover i una propera
inauguració a Vila-rodona. A més, l’hospital ha realitzat
un esforç important pel que fa a la rehabilitació domici-
liaria, acostant el servei a la persona.
Els temps actuals requereixen de noves for-
mes organitzatives. Actualment, l’hospital tre-
balla conjunta i coordinadament amb proveï-
dors assistencials del territori com l’Institut Català
de la Salut (ABS de Valls, ABS Alt Camp Est, ABS Mont-
blanc), l’Entitat de Base Associativa ABSACO d’Alcover
(ABS Alt Camp Oest), l’Institut Pere Mata (Centre de
Salut Mental d’Adults, CSMA. Valls) i STS Ambulànci-
es. Aquest treball suposa la millora de l’accessibilitat
dels usuaris als serveis de l’hospital i l’augment de la
capacitat resolutiva de l’atenció primària. Seguint en la
línia de la col·laboració i el treball conjunt i coordinat,
un dels principals objectius de l’hospital és aconseguir
que tots els recursos s’organitzin al voltant de l’usuari.
Es tracta d’apropar l’assistència a l’usuari per millorar
la seva satisfacció amb una atenció integrada entre els
diferents nivells assistencials multidisciplinaria, sosteni-
ble i de qualitat.
Els avenços de les àrees d’Atenció Pediàtrica, Atenció
no programada (urgències), Atenció a la Salut Sexual i
Reproductiva (ASSIR), Consultories en Medicina Inter-
21GALENSELS NOSTRES HOSPITALS
na, Traumatologia, Urologia, Dermatologia, Infermeria
d’enllaç, Cribratge de la retinopatia diabètica... són al-
guns dels fruits d’aquesta col·laboració.
En els últims anys la cartera de serveis i la capacitat
resolutiva s’han incrementat, gràcies als acords amb la
resta d’hospitals de la regió, que han permès compartir
els seus professionals que treballen conjuntament amb
el personal de l’hospital vallenc. En aquest sentit cal
destacar-ne la creació de la Unitat d’Oncologia-quimio-
teràpia fruit de la col·laboració amb l’Hospital Universi-
tari Sant Joan (Reus), la Unitat de medicina transfusional
i control d’anticoagulants orals amb el Banc de Sang i
Teixits (BST), la Unitat d’Al·lèrgia amb la Xarxa Sanitària
Santa Tecla (Tarragona) i la creació de la Unitat de Dià-
lisis de gestió conjunta amb l’Hospital Universitari Joan
XXIII. També s’han implementat i potenciat les especi-
alitats d’Hematologia, Cardiologia, Nefrologia, Urologia,
Otorinolaringologia i Anatomia Patològica.
El Pius Hospital de Valls ha apostat de forma clara i con-
tundent per les tecnologies de la informació. L’esforç i el
saber fer dels seus tècnics i centres col·laboradors ha
fet possible que es pugui compartir tot tipus d’informa-
ció com informes d’alta, resultats de laboratori, informes
d’urgències, informes i imatges de radiodiagnòstic, in-
formes d’anatomia patològica, i informes i imatges de
retinografies de manera immediata.
Gràcies a tots els punts enumerats, destacant especi-
alment la coordinació amb els proveïdors assistencials
del territori, les eines que permeten compartir la infor-
mació i la incorporació a la Història Clínica Compartida
de Catalunya, l’hospital ha millorat les seves dades de
llista d’espera quirúrgica i l’accessibilitat i espera de
consultes externes i exploracions complementàries.
Un altre dels punts forts per els que aposta l’hospital es
la docència i recerca. Participa activament en la docèn-
cia de pregrau d’Infermeria, Nutrició, Fisioteràpia i Me-
dicina com a hospital associat a la Universitat Rovira i
Virgili (Tarragona) i docència postgrau MIR de Medicina
Familiar i Comunitària.
El Pius Hospital de Valls ha estat una organització es-
pecialment sensible a la geriatria. L’atenció integral que
s’ofereix al centre Sociosanitari i al PADES han estat
molt estretament lligats a l’atenció de casos aguts, ofe-
rint una atenció individualitzada i continuada especial-
ment a l’etapa final de la vida.
Durant aquests anys l’hospital ha rebut diversos premis
i reconeixements entre els que cal destacar el premi
TOP 20 d’Hospital aconseguit en 4 ocasions. L’últim va
ser el TOP 20 de l’Àrea de la dona del 2009, any en que
van quedar en cinquena posició del grup d’Hospitals.
A l’actualitat s’estan iniciant els preparatius per dur a
terme les obres de reforma del bloc quirúrgic, obstètric
i de cirurgia sense ingrés del Pius Hospital de Valls. Es
tracta d’una remodelació integral necessària per soluci-
onar els problemes d’espai i per adaptar el centre a les
noves necessitats.
Després de quasi vint anys, el Pius Hospital de Valls
no ha deixat mai de preocupar-se per cada malalt, mi-
llorant la qualitat dels seus serveis i posant l’accent en
l’accessibilitat com a factor estratègic.
Proposta d’ampliació del Pius Hospital de Valls
22 GALENS
23GALENS
E l programa de Josep Cuní, que es pot veure per
TV3 i escoltar per la ràdio, entrevistava el dos de
juny el catedràtic d’economia, el Professor San-
tiago Niño Becerra. El què va dir era clar i entenedor,
per exemple que el problema més greu és com tornar
el deute espanyol global, que és el deute resultant de la
suma dels deutes l’Estat, el de les Comunitats Autòno-
mes, el dels Ajuntaments, els dels bancs i caixes, els de
les empreses i el deute d’uns particulars que han viscut
del crèdit concedit amb poc rigor. També va dir que la
baixada forta vindrà després de l’estiu del 2010, i que la
lenta remuntada durarà fins el 2020.
Per acabar la seva intervenció, va manifestar amb con-
tundència: “I les mesures que proposen els governs de
l’Estat i el de Catalunya no serviran per aturar l’atur ni per
a resoldre la crisi, ja que el problema és estructural i la
solució passa per un canvi de sistema econòmic”. Un
tertulià no va poder reprimir de dir-li: “Desitjo que vostè,
professor Niño, que té nom de cataclisme meteorològic,
s’equivoqui de dalt a baix”. Però, és clar, Niño Becerra
encerta el que ens passa ara a un llibre que va escriure
fa un any, i fent una senzilla regla de tres, doncs, no se’l
pot prendre a broma.
En el món de la salut, sovint s’escolten opinions escrites
i verbals que es queixen de les retallades econòmiques
anunciades, i denuncien que els metges ja no podem
OPINIÓ
Actitud dels metges davant la crisi
Dr. Fernando Vizcarro. President del COMT
24 GALENS OPINIÓ
suportar cap retall perquè la nostra situació inicial ja era
injusta, es miri com es miri. Aquests clams són majorità-
riament ben rebuts pel sector, perquè es fonamenta amb
dades acceptades per tothom i perquè és molt fàcil dir o
escriure allò que ja saps que serà ben rebut i tindrà èxit.
Però ara, el que toca no és quedar bé amb l’auditori que
alguns pretenen complaure ves a saber amb quines in-
tencions de benefici personal, ara el que toca és un gran
exercici de responsabilitat per a ser capaços de renunciar
a lideratges personals i aconseguir, precisament, fer pinya
en una confluència de posicionaments capaços de resol-
dre un problema molt greu que ens afecta a tots.
De la mateixa manera, hem d’estar d’acord en una coordi-
nació europea i mundial per establir un criteri harmonitzat
sobre el com hem d’afrontar el canvi estructural i solucio-
nar aquesta terrible crisi, també hem d’estar d’acord en
que ningú ha d’aprofitar l’ocasió per a lluïments personals
o protagonismes totalment fora de joc. Que parli o escri-
gui qui tingui acreditat prestigi en la matèria tractada. I els
demés, si us plau, prou feina tenim per afrontar el repte
duna nova exigència de competència i productivitat. No
només ens hi va el present sinó també el futur. Crec que
aquest posicionament es pot entendre i compartir atenent
la gravetat de la situació econòmica que pot fer patir en-
cara més als que més pateixen. Simultàniament, però, s’ha
d’acabar per sempre la prepotència dels fatxendes perdo-
navides que impunement es pugen un 70% els plans de
pensions i es venten d’estar pel damunt del bé i del mal,
quan paradoxalment són identificats com a responsables
de la fallida econòmica que ens ha situat al greu conflicte
actual.
Malgrat no ser el moment de centrar la prioritat en trobar
els culpables, no és tolerable que ens prenguin el pel. Els
metges sempre hem fet i farem costat a la societat a la
qual servim. No només per professionalitat sinó perquè
nosaltres també formem part d’aquesta societat i sabem
prioritzar les necessitats urgents que a tots ens afecten,
molt per damunt de les nostres lícites i irrenunciables rei-
vindicacions professionals. Estem convençuts que aques-
ta responsabilitat i aquest esforç col·lectiu dels metges
serà la base del nou compromís amb la societat, el qual
estem disposats a assumir per damunt de qualsevol altre
condicionant.
Ara bé, amb el mateix convenciment i responsabilitat el
Col·legi, també estem disposats a mirar amb lupa el ràn-
quing de sous en funció de l’esforç i de la responsabilitat
que s’assumeix. No podem continuar tolerant que un met-
ge, que ha d’estudiar una carrera universitària i una espe-
cialitat durant un mínim de deu anys sense que després
ningú li garanteixi un lloc de treball, tingui una remuneració
escandalosament més baixa que el nivell de sous dels tre-
balladors dels Ajuntaments, dit sigui amb tot el respecte,
atenent les dades que va publicar el Diari el passat dime-
cres dia 2 de juny. I, a més a més , es publiqui que no per-
cebrem les retribucions pertinents en les dates habituals
(paga extraordinària de Juny), i que molts professionals
estan esperant per liquidar els seus impostos (IRPF 2009)
El Col·legi de Metges i la societat volem el mateix, un sis-
tema de salut pública de qualitat, equitatiu, amb cobertura
universal i finançament sostenible, compatible i comple-
mentari amb un sector sanitari assegurador i privat amb
els mateixos controls i compromisos de qualitat. I és aquí
que, lluny de demagògies poc pràctiques i d’una ètica
qüestionable, farem costat a la societat i exercirem les nos-
tres responsabilitats en matèria de salut.
Text publicat al Diari de Tarragona
25GALENS
Para los gobernantes y el pueblo llano, durante el úl-
timo cuarto del siglo XIX, nada podía serles más ha-
bitual y terrible que el sufrir oleadas de epidemias,
como consecuencia de enfermedades infecto-contagiosas.
La penuria de las administraciones locales, contrastaba con
la frecuente opulencia de la Corte y del gobierno central.
Ambos por lo demás, lejos de los sufridos pueblos de Es-
paña. Por ello cuando la desgracia aparecía en la forma de
Cólera, Tifus, Viruela etc. El pueblo se sentía inexorablemen-
te abocado al sufrimiento o la muerte. Solo el consuelo de
la Iglesia, pero sobre todo la presencia o las palabras del
Rey infundían la única esperanza en su penosa vida. En par-
ticular el Rey que con su poder, pompa, inaccesibilidad y
capacidad de impartir castigos y perdones, llenaba los va-
cíos conocimientos de sus súbditos, haciéndoles sentir a
la vez oprimidos y protegidos. Por ello llama la atención el
poco tacto del Ministro de la Gobernación en el momento de
redactar el telegrama dirigido al Gobernador provincial de
Tarragona, en que expone el comportamiento del Rey frente
a una epidemia. Este es el texto (D. de T. 4-9-1884):
El Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación en telegrama circular de
esta fecha me dice: “Apenas llegado a conocimiento de SM. el
hecho sensible de la presentación del Cólera en Novelda y Alicante
y otros casos sospechosos en otros pueblos de aquella provincia,
ha resuelto suspender su proyectado viaje, regresando a Madrid a
seguir de cerca el curso del mal si por desgracia no pudiera ser
detenido. Este notabilísimo impulso del ánimo de SM, siempre pre-
suroso a acudir donde la posibilidad de la calamidad o del peligro
se presenta para compartir los sentimientos de la Nación, le obliga
a desistir de su proyectada visita a las provincia de Guipúzcoa y
Vizcaya” Al hacerlo público mediante este Boletín extraordinario,
“abrigo la completa seguridad de que la espontánea determinación
de SM en estos supremos momentos, arraigará más y más si cabe
en el corazón de los leales habitantes de esta provincia los sentimi-
entos de amor y de entusiasta adhesión hacia su augusta persona,
dispuesta siempre, a arrostrar con ánimo sereno entre sus súbditos
cualquier peligro que amenace a la Nación”. El Gobernador. Narci-
so Gª Castañeda.
Parece que el Rey cuando se entera de que hay o puede
haber enfermos con Cólera en Novelda y Alicante, resuelve
suspender el proyectado viaje a estas tierras. Después se
vuelve a Madrid, y dice que es para seguir de cerca el pro-
ceso. Y este impulso notabilísimo, con que le justifica el Sr.
Ministro, no le conduce a mi criterio a ninguna parte puesto
que, no solo no va presuroso al lugar de la calamidad o el pe-
ligro, si no que deja también para otra fecha, su proyectada
visita a Guipúzcoa y Vizcaya.Finalmente comenta el Ministro,
que con todo ello “arraigará más y más si cabe en el corazón
de los leales habitantes los sentimientos de amor y de entu-
siasta adhesión hacia su augusta persona “. Incomprensible.
Es posible que todo este despropósito, no sea más que una
trascripción mediocre por parte del periodista, que lo dudo,
o la pifia del Sr. Ministro. No me negaréis, la facilidad con
que la presa se me ofreció para desarrollar una crítica áci-
da. Seguro que en la actualidad, teniendo en cuenta que la
Monarquía no dispone del mismo poder ni atributos que los
de SM Alfonso XII en el año 1884 rey de España, sí tiene ac-
ceso a la tecnología con la que desplazarse por tierra, mar
y aire, la que usa, cuando ha menester para el cumplimiento
de sus obligaciones. Tampoco no es menos cierto, que los
problemas y exigencias que los súbditos de nuestro tiempo
reclaman a los gobernantes, políticos ellos, son sin duda,
mejor analizados, procesados y en algunos casos resueltos,
eso si, desde la atalaya de Madrid que al parecer, es desde
donde se siguen más de cerca estas cuestiones, a pesar de
las distancias.
OPINIÓ
Actitud Real Dr. Lluís Ballester
26 GALENS
Les medalles, considerades com a veritables
obres d’art, des del seu naixement han estat
uns mitjans òptims per immortalitzar i propagar
esdeveniments de tota mena (socials, culturals, religi-
osos...). També ens han servit per donar a conèixer i
distingir personatges il·lustres.
Els països catalans han gaudit d’una producció bas-
tant regular i important de medalles que ha ajudat a la
preservació de la memòria històrica i cultural de la nos-
tra nació. Prenen especial relleu a partir del segle XVIII
i concretament després de la ocupació castellana del
1714, moment en el que el nostre país va perdre la
moneda pròpia com a document històric. Des d’aquell
moment, i exceptuant les encunyacions oficials de la
guerra del francès (1808-1814), la medalla supleix i
continua la nostra historia en forma de metall fins ara.
Han estat molts els artistes que han destacat en la
creació de medalles; ja en l’època d’Alfons el magnà-
nim, trobem que a Nàpols, el mateix rei va contractar
al famós pintor i medallista de l’època Pisanello per a
que li fes unes medalles. Fent una pinzellada històrica
podem dir que entre 1640 i 1714, gravadors france-
sos (guerra segadors) i després austríacs, anglesos i
italians (guerra de successió) també crearen medalles
amb motius catalans. Els primers catalans que van fer
medalles son els artistes barcelonins, Matons i Valls
que les produïren per a Lluís I (1724) i per Ferran VI
(1746). En el període del romanticisme (1837-1887) cal
destacar la medalla del primer tren “Barcelona-Mataró”
al 1848, feta per Lorenzale i Jubany. De les primeres
medalles modernistes a partir de 1888, podríem des-
tacar la de l’exposició universal de Barcelona de 1888
i la plaqueta del Dr. Robert ambdues de l’artista Eusebi
Arnau. D’entre els molts medallistes del segle XX ci-
tarem a Josep Llimona, Arnau i Parera, Benlliure, Juli
Vallmitjana, autor de la medalla del primer centenari de
la guerra del francès a Tarragona (1811-1911), Cuixart,
Camats, Masriera, Frederic Mares i Joan Rebull; a les
nostres contrades destacaren la important producció
de l’artista reusenc Ramon Ferran i Pagès.
OPINIÓ
La medallística catalana i els metges de la nostra demarcació
Dr. Jaume Benages Pàmies
27GALENSOPINIÓ
La medicina catalana, sobretot en el darrer segle ha
experimentat un fort desenvolupament que l’ha portat,
en alguna especialitat a ser pionera i capdavantera; tot
això ha estat possible gràcies a l’aportació de metges
de gran talent que han dedicat gran part de la seva
vida a l’estudi, desenvolupament i difusió de la ma-
teixa. Una bona part d’aquests metges i d’altres, que
han estat referents socials en professions o activitats
no relacionades amb la medicina, han estat honorats
per alguna entitat que els hi ha dedicat, en vida o “in
memoriam”, la producció d’una medalla dedicada a la
seva persona.
Moltes d’aquestes medalles han estat publicades a la
“Gaceta Numismàtica” de l’Institut d’Estudis Catalans
(a destacar l’article d’en Jaume Cases l’any 1985 a
l’acta numismàtica nº 15.). He revisat la bibliografia, i
tot intentant fer un recopilatori, hem trobat un total de
33 metges catalans als que se li ha dedicat almenys
una medalla; d’aquests 32 són homes i el 75% actual-
ment són morts. A vuit d’ells se’ls ha dedicat més d’una
medalla. Respecte a les especialitats dels distingits,
la medicina general amb nou personatges és la majo-
ritària, la segueixen l’oftalmologia (amb 5), la cirurgia
general (amb 4) i la neurologia i la tocoginecologia (les
dues amb 3).
A la nostra demarcació han estat quatre els facultatius
als que se’ls hi ha dedicat l’encunyació d’una medalla
al seu reconeixement; són el Dr. Jaume Ferran i Clua, el
Dr. Jaume Peyrí i Rocamora, el Dr. Artur Tort i Nicolau i
el Dr. Salvador Vilaseca i Anguera. El Dr. Jaume Ferran
i Clua, nascut a Corbera de Terra Alta l’any 1852, fou
un eminent bacteriòleg, dedicat al camp de l’investiga-
ció on desenvolupà múltiples vacunes; li fou concedit
el 1907 el premi BRÉANT de l’Acadèmia des Sciéncies
de Paris per la creació d’una vacuna contra el còlera.
El Dr. Jaume Peyrí i Rocamora, nascut a Reus el 1877,
va ser el primer catedràtic de malalties de la pell i
venèries de Barcelona, des de la seva presidència de
l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, impulsà activa-
ment els congressos de metges de llengua catalana.
El Dr. Artur Tort i Nicolau, nascut a Tortosa l’any 1878,
exercí de tocòleg a la ciutat de Reus; fou l’artífex de
la cèlebre “Guia del coleccionista de correos de Es-
panya” (3 volums) veritable enciclopèdia del segell
clàssic espanyol. El seu treball va adquirir una resso-
nància internacional que el portà, en el període de bi-
ennal 1947-48, a guanyar la medalla CRAWFORD, de
la Royal Philatelic Society, important distinció que es
concedeix només als “grans personatges” de la fila-
tèlia mundial.
I finalment el Dr. Salvador Vilaseca i Anguera, metge,
prehistoriador, paleontòleg i publicista nascut a Reus
el 1896, fou director durant 22 anys de l’Institut Pere
Mata de Reus i fundador i director fins a la seva mort
del Museu Municipal de Reus, que ara porta el seu
nom.
28 GALENS
e-galens•comunicacions•convocatòries•agenda•novetats•
...envia’[email protected]
Facilitalatevaadreçaelectrònicairebràs...
Ja estan disponibles al COMT les participacions de 10 euros del Col·legi de la Loteria de Nadal. Qui estigui interessat a adquirir-ne es pot posar en contacte amb el COMT per aconseguir-ne. Molt bona sort!
Ja es pot recollir la Loteria de Nadal
29GALENSVOCALIA DELS JUBILATS
Visita al portUn recorregut amb la ‘golondrina’ fins el Cap de Salou
Tal i com s’havia anunciat als col·legiats a través
del Galens passat i de la pagina Web del propi
Col·legi, el passat dia 5 de juny, i atenent una
invitació de la Autoritat Portuaria de Tarragona, es va
realitzar una visita a les instal·lacions del Port tot fent
un recorregut embarcats en una “golondrina”. Gau-
dint d’un esplendit matí de sol, el passeig va arribar
fins el Cap de Salou. A la tornada, la visita va finalitzar
amb una visita a les instal·lacions del Museu del Port.
Agraïm l’atenció de l’Autoritat Portuària el facilitar-
nos aquesta visita tant interesant per conèixer més
de prop el teixit comercial i social del nostre entorn.
e-galens•comunicacions•convocatòries•agenda•novetats•
...envia’[email protected]
Facilitalatevaadreçaelectrònicairebràs...
30 GALENS VOCALIA DELS JUBILATS
Delegació de Tortosa Els col·legiats enceten un calendari d’activitats
E ls metges jubilats de Tortosa comencen a escalfar motors. La delegació de la capi-tal del Baix Ebre acull a un grup de pro-
fessionals de la Medicina ja jubilats, que seguint l’exemple de les activitats que es fan a Tarragona. començaran a planificar actes i excursions coor-dinades amb la seu del COMT.
L’encarregat de programar el calendari d’activitats i
propostes serà el Dr. Emilio López. Recentment, la
delegació de Tortosa s’ha preparat amb tota la logís-
tica necessària per tal de poder iniciar el calendari
de propostes que actualment hi ha sobre la taula,
entre les que s’ha planificat una sala de lectura. La
vicepresidenta del COMT, la Dra. Concha Abril, es va
desplaçar fa mesos fins la delegació de Tortosa per
inaugurar les noves instal·lacions dedicades als met-
ges jubilats, una sala amb recursos audiovisuals de-
dicada al temps d’oci i a la lectura. Des de la vocalia
de jubilats de Tarragona s’aplaudeix la iniciativa dels
metges jubilats de Tortosa i s’anima a a delegació de
Reus a seguir aquesta iniciativa, a fi d’augmentar el
ventall d’activitats i per tal que els representats de les
vocalies de jubilats del COMT tinguin la oportunitat
de trobar-se i intercanviar idees i experiències.
La vicepresidenta del COMT, la Dra. Concha Abril (al centre de la imat-ge) junt amb els Doctors Emilio López, Martinez Brey, Concha Arasa i Boldú, a la delegació col·legial de Tortosa.
Es recorda a tots els col·legiats jubilats de l’Institut
Català de la Salut (ICS) que en el moment de la seva
jubilació han de retornar els talonaris de les receptes
de la Seguretat Social, ja siguin els ordinaris com els
de pensionista –verds i vermells– al seu lloc de tre-
ball o al COMT.
Acollint-se al conveni subscrit pel Departament de
Sanitat i Seguretat Social amb el Col·legi i a través
del Consell de Col·legis de Catalunya, els col·legiats
pensionistes de l’ICS tenen dret a l’ús de talonaris
de receptes de la Seguretat Social per si mateixos i
el seu conjugue, fills i pares, sempre i quan estiguin
donats a la Seguretat Social.
Aquests talonaris s’han de sol·licitar i recollir a les
mateixes dependències del COMT.
Per més informació cal trucar a les oficines del
Col·legi oficial de Metges (977 232 012 – Sra. Rosa
M. Espasa).
Recollida de talonaris de la Seguretat Social
31GALENSVOCALIA DELS JUBILATS
Tercer congrés nacional El COMT participa a la trobada de metges jubilats de Granada
U na delegació dels representants de la vo-calia de jubilats del COMT va traslladar-se fins a Granada per participar en el tercer
congrés de metges jubilats, que es va dur a ter-me els dies 9 i 10 d’abril. L’acte va servir per ana-litzar la situació actual dels professionals que ja no exerceixen la seva professió i les perspectives de futur, ja que es preveu que d’aquí uns anys el col·lectiu representi una quarta part del col·lectiu mèdic.
El COMT va participar activament en la tercera edició
del congrés de metges jubilats, tal i com va destacar
el president de la OMC José Rodríguez Sendín. Entre
les intervencions destacades del congrés van destacar
la del jurista Rafael Álvarez Morales, que va tractar la
post-jubilació del metge des dels punts de vista jurídic,
filosòfic, intel·lectual, social i familiar i el metge Bartolo-
mé Beltran Pons, que va fer una dissertació sobre com
s’assumeix la fi de la vida laboral i va acabar afirmant
que el metge “mai es jubila, ja que la seva vocació és
ajudar als altres i l’aprenentatge no s’acaba mai”.
Reunió Jubilats Forçosos
El col·lectiu de professionals mèdics de l’ICS obligats
a jubilar-se als 65 anys va celebrar fa poc una assem-
blea informativa a la seu del COMT amb els serveis
de l’assessoria jurídica del COMT per tal de discutir
les darreres novetats de la seva situació laboral. En
aquesta reunió, l’assessor jurídic del Col·legi, Josep
Goula, va informar als afectats en quina fase del pro-
cés es trobaven les seves reclamacions i el full de
ruta de les accions legals a seguir en el futur.
Durant la sessió informativa es va aconsellar a tots
els afectats la possibilitat de consultar de manera in-
dividual la seva situació, ja que no es pot presentar
una acció conjunta de tots els afectats.
Tots els col·legiats que es trobin en aquesta situació
i vulguin orientació professional cal que es dirigeixin
a l’assessoria jurídica del COMT, on s’estudiarà
cada cas particular i els recursos legals a l’abast del
col·legiat.
32 GALENS
Excursió a Santes Creus i Montferri Es durà a terme el 7 d’octubre
VIATGES
E l proper 7 d’octubre, la vocalia de metges jubilats ha organitzat una sortida per visi-tar el Monestir de Santes Creus i l’Ermita
de Montferri, dues construccions amb història situades a la comarca de l’Alt Camp. Aquesta ac-tivitat està dirigida a tots els metges jubilats del Col·legi que desitgin apuntar-se i també als seus acompanyants.
La ruta que en aquesta ocasió proposa el COMT enlla-
ça la majestuositat del Monestir de Santes Creus, que
barreja elements gòtics i romànics amb un esplèndid
claustre, amb una visita al Santuari de la Mare de Déu
de Montserrat de Montferri, construït per l’arquitecte
modernista Josep Maria Jujol. L’excursió comptarà amb
sortides a les diferents seus col·legials del COMT i es
preveu que es marxi de Tortosa a les 8:30h, de Reus a
les 9:30h i de Tarragona a les 10h per recollir a tots els
participants. El preu de la sortida és de 25 euros per
persona, dinar inclòs.
Per apuntar-se cal reservar plaça a la secretaria del
COMT fins el proper 1 d’octubre.
Sortida des de Tortosa a les 8:30hSortida des de Reus a les 9:30hSortida des de Tarragona a les 10:00h
Preu per persona: 25€ Reserva de places ala Secretaria del COMT abans de l’01/10/10
Per metges jubilats i a companyants!
PROPERA EXCURSIÓDia 7 d’octubre
VOCALIA DE METGES JUBILATS
SANTUARI DE LA MARE DEDÉU DE MONTSERRAT
MONESTIR DE SANTES CREUS
Visita a l’Espluga de Francolí
Aquest mes d’abril, els col·legiats del COMT van
participar en una sortida a l’Espluga de Francolí per
descobrir els atractius d’aquesta localitat de la con-
ca de Barberà. La ruta turística va incloure visites a
llocs tan emblemàtics com el Celler Cooperatiu o el
Museu de la Vida Rural i el dinar a l’Hostal del Sen-
glar. Tots els que van participar en la sortida, que
estava oberta a tots els metges col·legiats del COMT
també van gaudir de la ruta a través de les Coves de
la Font Major, una de les set formacions subterrànies
més llargues del món, formada per conglomerats i
on es pot copsar l’activitat humana que s’hi ha dut
a terme des de temps prehistòrics. Aquesta cova i
d´altres formacions similars són les que han donat
lloc al nom del municipi, ja que el mot l’Espluga pro-
vé del llatí spelunca, que vol dir “cova”.
33GALENS
Ingredients per a 4 persones:8 pomes verdes, 8 galetes maria, 500 g. de carn de porc picada, 1 gotet de vi blanc sec, 150 g. de farina, ½ dl d’oli, 100 g. de sucre, ½ cullerada de canyella, 16 ametlles pelades i sal.
Elaboració:Rentar les pomes i buidar-les del centre, picar les galetes en un morter i barrejar-les amb la carn pi-cada i la canyella. Emplenar el buit de les pomes amb la barreja. Enfarinar la part de la poma oberta. Posar mig litre d’aigua en una cassola i deixar bullir, afegir-hi el sucre i el vi blanc, a continuació col·locar les pomes amb cura a la cassola, tapar la cassola i deixar-la coure durant dues hores a foc molt suau. Picar les ametlles torrades i repartir-les per sobre les pomes. Coure durant cinc minuts fins que les pomes estiguin tendres i finalment, servir-les.
Pomes farcides de carn amb ametllesUn plat senzill i sorprenent, que destaca pel contrast de gustos
ACUDIT
GASTRONOMIA
34 GALENS MOVIMENT COL·LEGIAL
ALTES
RUBIO MAYOL, GEMMAASCASO TIL, HELENASEGARRA TOMAS, JOSEARDELEAN, DANA ANDREEAMARTIN SANCHEZ, GABRIELNAJIH, NAJLAASOLE FONT, NURIAGAS MOLA, MARINAGAS PRADES, MARIA CINTAHERNANDEZ HERRERO, MARIABLAZQUEZ ALACAIDE, VANESSACUCO PASTOR, GEMMAROMEU FIGUEROLA, COIAALDONATE, CELINA BEATRIZBALLESTER CID, AGUSTICAULES TICOLAT, YOLANDAHERNANDEZ LLACER, MARIA CONSUELOCARRILLO PIQUERAS, PEDRO J.FIGUEREDO ESTRADA, LIUVEN MUTLLO CANTARELL, SILVIAALVAREZ GARCIA, PATRICIA BELENARAMAYO MANRIQUE, NESTOR JOSÉBUXEDA RODRIGUEZ, MONICAGUILLEN CHIRINOS, GILSY ANAHYSMILIÁN SANZ, MARTAMORANTES HERNADEZ, OSCAR LEONARDORUIZ DIEZ, FRANCISCAFORCADELL PERIS, MARIA JOSESAHUN COMEZ, PATRICIAHEIDECKE, CORDULA NICOLEMATEU HIDALGO, ITZIARVICENTE DE ROBLES, MARIAVILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORESGARCIA GIMENO, OSCARCOCHEZ CANDANEDO, CYNTHIA ENILDAMUÑOZ BOZA, FELIXCASTAÑEDA GALEANO, JUAN PABLOBIARNES RIBAS, GEMMARAGA CARCELLER, ESTHERDE MELO CANHOTO, DIANA SOFIAPRICA, DALIBORJOVE MARTINEZ, MARIA TERESAROJAS PEDRAZA, LINA KATHERINERIBO TARRE, LAURACOSAN CANUT, MERITXELLVALENCIA ROBLEDO, JULIANAVIDAL TOMMASINI, CRISTINAGUARQUE RUS, ALBERTMELO GUERRERO, ALEXANDRA MILENAMANCHOLA LINERO, HEIDY ALEJANDRAPALANCA GRACIA, MARIA EUGENIALEACHE IRICOYEN, JULENDIAZ CID, RAFAELUMRARESCU, ELENAADELL SERRANO, BERTABERNAL ESCOTÉ, XANACALDERON COHA, CELIA INESDANETIU, JACQUELINE ELENAVASQUEZ OSORIO, ANA MARIAMIRA PUERTO, ALEJANDRAVICENTE QUESADA, ALBERTO BIDABEHERE, GERMAN EDUARDO
LICONA PERALTA, ZAIDA ESTHERCUESTA HERRAIZ, LAURAMONTES PINEDA, OSCAR EDGARDORUIZ LOZANO, HECTORFORCADELL ARENAS, MANEL ALBERTMORENO FERNANDEZ, FELIXKARKAOUKNOV, SERGUEIPUERTO COMEZ-ELEGIDO, MARIA LUISARODRIGUEZ OLMEDO, FRANCISCO FABIANANDREU PLA, RAFAEL HERNANDEZ DELEON, EDUARDO JOSETUNQUI BECERRA, EUSEBIONUÑEZ DEL PRADO ALANES, NATALIAARRAYA CABEZAS, MAURICIO JAVIERGARCIA VERA JOSEFA YUPANQUI SANDOVAL, GUSTAVO HERNANPACHECO ROCA, SILVIA JEANETTMARAGOTO, MARIA CELINADEL ROSARIO REMEDI, AYELENGUTIERREZ POSTIGO, MANUEL ALBERTO GENIQUE MARTINEZ, ROBERTORIVERA MACHADO, RICARDO LEONCERDAN BADIA, Mª VICTORIALLOPIS BRAÑAS, KATIAESTEBAN VILLACAMPA, ANABOIXADERA ESPAX, HELENAREYES TORRES, JAVIER ENRIQUEMIRANDA CAMARERO, ELISA RUIZ PLAZAS, XAVIERCAMPS, MIGUEL ANGEL ROMERO RAMIREZ, CLAUDIA CAROLINA, MORENO FERNANDEZ, IRENEMALTES FERMANDOIS, PATRICIO FELIPEALIBALIC, AJLABLOTTA, EDGAR NICOLAS ALBERTOARREAZA BRION, CARMEN ELOISAARTEAGA SAAT, CARMEN ELSASANCHEZ VICENTE, CRISTINAMORALES PEREZ, MªJOSEVASCO LOPEZ, CARLOS ARTURO VARSAVSKY, MARIELAMARTIN ETCHEGOREN, BERNARDO GIL FAURE, INMACULADAFUERTES FAURE, INMACULADATURRIAGO BERNAL, FELIPEVALENTI MORENO, VICENTRECASENS ALOY, JESUS JOSETORRES BRACAMONTE, MAURA RIGEISALQUEZAR ARTIEDA, MIREIAGWYNN ESPINOLA, SETEVE MARCSOLER VILLA, ANA ISABEL VERGARA GAMEZ, YANETNUÑEZ MALLADA, LETICIA KARINARIVAS TENA, ESPERANZA D. SALVI FUENMAYOR, IGNACIO ALFREDO ABREU DE CON, JOSÉ ANGEL LOZANO LOPEZ, MARIA ISABEL ALMIÑA GUERRERO, DOMINGO JUANMERCADO, JOAQUIN EMILIOMORENO MUÑOZ, GERARDTOVITO DE MENDEZ, LINDA VIRGINIA
NÚM. COL.COGNOMS NOM NÚM. COL.COGNOMS NOM
4305871430587243058734305874430587543058764305877430587843058794305880430588143032834303288430399443039534304017430436843044374305300430563343056914305843430588243058834305884430588543058864305887430588843058894305890430589143057824305892430589343058944305895430589643058974305898430589943059004305901430590243059034305904430590543059064305907430590843059094305910430591143059124305913430591443059154305916430591743059184305919 4305920
4305921430592243059234305924430549343059254305926430592743059284305929430593043059314305932430593343059344305935430593643059374305938430593943059404305941430322043059434305944430594543059464305947430503543059484305949430595043059514305952430552143059234305954430595543049744305956430595743059584304581430369143059594304173430226543059604305961430596243059634305964430596543036784305966430596743059684305969430597043059714305972
35GALENS
BAIXES
SOLER LE GOLF, LUISPELEGRI SARLE, AMADEUCERDAN BADIA, Mª VICTORIABALAGUER SANTAMARIA, J.ALBERTLOPPEZ-CORELL VICENT, PILARMARTINEZ CASAÑ, PEDRO ARTURO VIVES TOLEDO, RAMON RIOS MARE, ARACELICARRACEDO FERNADEZ, KARELIA CARBONFILL SANCHEZ, MONICAPORTOLA CASTILLON, OLGAVALERA COSTA, EVA CARMEN BONET BASIERO, ANAABRIL ARJONA, YOLANDAYMBERNON GRAU, NEUSALMENARA VILADRICH, MARTAEZPELETA CAMPAÑA, JUAN ANTONIOMARTINEZ GONZALEZ, MADELYN HOMEDES CELMA, LAIAMUÑOZ CASAS, ESTER LUJAN, BLANCA NOEMIPASCUAL GARCIA, BEATRIZRESTREPO SANCHEZ, OSWALDO GOMEZ PEREZ, JOHN JAIROTAMAYO VASQUEZ, ALEJANDROJIMENEZ CASTRO, JUAN MANUELLONZI, JUAN PABLOALVAREZ GARCIA, PATRICIA BELEN JOSANU, SERGIUPARRADO FIGUEROA, ALEXISMUÑETON HERRERA, DAVID ALEJANDROVILLARROEL IRARRAZABAL, CARLA LIDIOSCHKAJOSANU, EUGENIAPALMER CAMINO, NEISER EDUARDO ESTRADA ALIFONSO, CINTA ELVIRACATALA MASSAGUE, OLGAMARSAL RICOMA, JULIABIARNAU ABADIA, ANAVALENCIA ROBLEDO, JULIANA
NÚM. COL.COGNOMS NOM CAUSA DE LA BAIXALLOC DE TREBALL
430029443030784303220430355143043224304323430434543044414304898430493343050584305062430507543050764305185430519143051944305201430521843052204305230430525343053534305354430587543055904305652430569143057104305718430572843057424305810430581243058234305827430583543058624305904
MOVIMENT COL·LEGIAL
TORTOSALA SELVA DEL CAMPTARRAGONATARRAGONAVALENCIAVALENCIAREUSVIMBODIVALLSEL PLA DE SANTA MARIABARCELONAREUSVILA-REALTARRAGONAREUSTARRAGONA TARRAGONACAMBRILSTORTOSATORTOSABARCELONABARCELONATARRAGONACORDOBAVICREUSCAMBRILSCAMBRILSTORTOSATARRAGONATARRAGONALLEIDATORTOSAVALLSELS REGUERSTARRAGONATARRAGONAFALSETTARRAGONA
DEFUNCIÓDEFUNCIÓCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATACORD DE JUNTAACORD DE JUNTATRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATACORD DE JUNTATRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRALLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLAT
Se alquilan despachos en Centro Mèdico de C/Rovira i Virgili, nº 42 bajos, de Tarragona. Actualmente el Centro dispone de Servicio de Fisioterapia, Medicina Estética, Nutrición, Psiquiatria y Psicología Clínica. El horario es de 9.00 a 20.30 ininterrumpidamente. Interesados llamar al
telf. 615937794.
Llogo pis equipat com a despatx professional, cèntric, 80 m2, recepció, dos banys, una sala d’espera, dos despa-txos, una sala d’exploració i una habitació per exploracions complementaries. Totes les estàncies son exteriors, amb AC i calefacció, ascensor i parquing. Contacte. [email protected]
Immobiliària i despatxosANUNCIS PER PARAULES
OFERTES DE TREBALL: Es necessiten metges de totes les
especialitats per treballar a Tarragona.Consultes privades i mutuals.
Interessats enviar currículum a: [email protected]
Per a més informació: 619377744 (Alícia)
36 GALENS