edició galens 171
DESCRIPTION
3r trimestre 2009 - número 171 · Assemblea de Compromissaris · El COMT celebra el Dia del Metge Jubilat a Tortosa · Entrevistes: Dr. Labad, pres. Comissió Deontològica, i Dr. Aguadé, endocrinòlegTRANSCRIPT
1GALENS
GALENS3r trimestre 2009 - número 171
Revista del C
ol·legi Oficial de M
etges de Tarragona
Assemblea de Compromissaris
El COMT celebra el Dia del Metge Jubilat a Tortosa
Entrevistes: Dr. Labad, pres. Comissió Deontològica, i Dr. Aguadé, endocrinòleg
2 GALENS
3GALENS
Dr. Enric Aguadé
2022Carta al
Dr. Bítria
Avenços Joan XXIII
17Entrevista Dr. Labad
Assemblea Compromissaris
06Dia Metge
Jubilat
EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona
PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch
Delegat del Consell de RedaccióDr. Jaume Fontanet Torres
DireccióÈxit Comunicació
Consell de RedaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació
RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208
Disseny i publicitatÈxit ComunicacióLa Nau, 24 · 43003 TARRAGONA605 860 898 · 605 860 [email protected]
FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació
Tirada3.500 exemplars
D.L.:B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.
SumariGALENS
18
08
4 GALENS
_af pag consell 210x297 19/6/09 13:22 P�gina 2
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
De metge a metge
Mutual Mèdica és una entitat de previsió social sense ànim de lucre, creada per metgesi al servei dels metges. El Consell d’Administració està format només per metges, quevetllen per oferir les assegurances específiques que el nostre col·lectiu necessita.
La gestió dels recursos amb seguretat i prudència ens permet oferir la màxima capacitatasseguradora amb la máxima garantia: el marge de solvència de Mutual Mèdica superaen 3,5 vegades el mínim legalment exigit.
Els metges també gestionem Mutual Mèdica
Mutual Mèdica us informa: 901 215 216 Oficina virtual: www.mutualmedica.com
5GALENS
“
EDITORIAL
La crisi i la professióFernando Vizcarro Bosch
President del COMT
Si cadascun de nosaltres tenim clars els conceptes de professiona-litat i unitat i complim amb el nostre
deure, la nostra professió seguirà sent la millor valorada pels ciuta-
dans del notre país.
embla un tema retòric i redundant, però crec que el concepte crisi forma part de l’essència de la nostra professió. M’explico: en un
sentit o un altre, la nostra professió està sempre en una contínua crisi, necessària pel canvi constant i l’adaptació a les circumstàncies, tant per motius científics d’evolució propis, com ambientals, socials o políticoeconòmics.
Hem passat de l’excés de professionals a la mancança teòrica, però real, en moltes situacions concretes que afecten el nostre territori, sobretot en certes èpoques de l’any en què apareix una sobrecàrrega assistencial.
La nostra professió està subjecta a modificacions externes (modificació de la Llei Sobre Garanties i Bon Ús del Medicament, nou Decret d’Homologació de Títols, nou model retributiu de la sanitat pública, nova Llei General de Salut, Pla de Bolonya, Llei
S
“
Omnibus, etc.). Però malgrat tot això hem de romandre ferms en els principis deontològics i ètics de la nostra professió i no deixar envaïr el nostre terreny professional per altres professions sanitàries i al mateix temps no fer deixadesa de les nostres funcions com a metges.
No hem d’oblidar mai que la principal finalitat de la nostra professió és el compliment del nostre deure tenint cura i vetllant per la salut dels nostres pacients, i que per això hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast sense deixar-nos influenciar per motivacions economicistes o politicosanitàries.
Per tot això i tot i el moment crític que estem passant, si cadascun de nosaltres tenim clars els conceptes de professionalitat i unitat i complim amb el nostre deure, la nostra professió seguirà sent la millor valorada pels ciutadans del nostre país.
www.comt.orgEntra al nostre portal
INFORMA’T
6 GALENS
Assemblea de CompromissarisAprovació de la liquidació pressupostària de l’exercici 2008
la Sala Santiago Costa de la Diputació de
Tarragona, el passat 25 de maig de 2009 es va
dur a terme l’Assemblea de Compromissaris
amb l’assistència de 56 delegats, a més dels
membres de la Junta de Govern i assessors de la
mateixa.
L’odre del dia contemplava l’informe del president
i la presentació de la liquidació del pressupost
d’ingressos i despeses, i balanç de situació
corresponent a l’exercici 2008, que fou aprovada
per la majoria els delegats amb dos vots en contra
i cap abstenció.
El president va informar dels nous Estatuts col·legials,
del nou equip de l’assessoria jurídica, l’auditoria
A
ACTUALITAT
de gestió, la certificació digital, l’assegurança de
responsabilitat civil professional, els actes socials
i les relacions externes, la revista Galens, la
pàgina web col·legial, l’atenció als col·legiats més
grans, la formació mèdica continuada i els serveis
col·legials.
Durant la seva intervenció va donar la paraula a
diferents membres de la Junta i assessors perquè
ampliessin la informació. Així intervingueren la
vicepresidenta, Dra. Concha Abril; el secretari
general, Dr. Frederic Mallol; el vocal Dr. Jaume
Fontanet; l’assessor jurídic, Sr. Puig; l’auditora Sra.
Benito i el gerent Sr. Vallvé.
Pel que fa als Estatuts, va dir que s’han d’adequar
La sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona va ser l’escenari de l’Assemblea de Compromissaris del COMT del passat dia 25 de de maig.
7GALENSACTUALITAT
a la Llei 7/2006 de 31 de maig, de l’exercici de
professions titulades i dels col·legis professionals.
Va informar que s’ha creat una comissió que hi
treballa.
En referència a la signatura digital va dir que s’ha
optat per la targeta de l’Autoritat de Certificació
de l’Organización Médico Colegial (AC OMC).
Després de la prova pilot realitzada a les Terres de
l’Ebre, s’ha procedit a la distribució del dispositiu
a totes les demarcacions i a data d’avui la recepta
electrònica ja és una realitat. La Junta, però, vol anar
més enllà: mitjançant la certificació digital es tindrà
accés a altres possibilitats i serveis, com ara són el
reconeixement a nivell europeu de l’acreditació com
a metge. Es tracta de caminar cap al futur, es tracta
de facilitar la feina, gestionar i minimitzar els costos
del canvi.
I pel que fa referència a la liquidació del pressupost
d’ingressos i despeses de l’exercici de l’any 2008 i
després de la intervenció de la Sra. Marga Benito,
el president, Dr. Fermando Vizcarro, va matisar una
desviació que no s’ajustava a les previsions i als
pressupostos anteriors, i que van suposar unes
pèrdues de l’exercici de 143.000 euros, la part
més important de la qual prové de les despeses
generades per la gestió de la Junta anterior, pel
que fa les contractacions de l’equip jurídic que
dóna suport al col.lectiu. Aquesta quantitat és, de
moment, provisional, ja que es pensa que finalment
es recuperarà.
El secretari general, Dr. Frederic Mallol, va informar
de la Formació Mèdica Continuada, la de propera
creació de l’aula MIR a la delegació de Reus, així com
dels convenis de colaboració amb els estudiants
de Medicina i la creació de la precol·legiació dels
mateixos.
A la foto, el Dr. Jaume Fontanet, vocal; la Dra. Concha Abril, vicepresidenta; el Dr. Fernando Vizcarro, president; i el Dr. Frederic Mallol, secretari general, durant la celebració de l’Assemblea de Compromisaris del passat mes de maig a la Diputació.
8 GALENS
acte que es va celebrar el passat dia 29
d’abril tenia un objectiu molt clar: homena-
tjar els metges que fa més de 50 anys que
van començar a exercir la Medicina. Es tracta de la
primera edició d’una diada que es repetirà cada any
a diferents seus.
La d’enguany, a Tortosa, va començar a les 12h i
va estar presidida per la tinent d’alcalde de Salut
i Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa, Anna
Algueró. També hi van assistir el director dels SS.TT.
de Salut a les Terres de l’Ebre, Dr. Ismael Roldan,
ACTUALITAT
El COMT celebra la primera edició del Dia del Metge Jubilat a Tortosa
L’
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar el passat 29 d’abril el Dia del Metge Jubilat, una iniciativa que s’enceta enguany i que pretén repetir-se cada any. Aquesta primera edició s’ha celebrat a la seu del COMT a Tortosa i ha servit per home-
natjar els metges que porten almenys 50 anys adherits a Mutual Mèdica, la mútua del Col·legi. L’acte va constar d’una conferència sobre la jubilació dels metges, el repartiment de guardons i un dinar de germanor. Els assistents, més d’una seixantena, van
gaudir també d’una visita al Parc dels Prínceps, un dels indrets més emblemàtics de Tortosa.
La sala d’actes del COMT a Tortosa es va omplir per a escoltar la conferència del Sr. Ramon Bayés sobre la jubilació dels metges. Tot seguit es va dur a terme un dinar de germanor i, per la tarda, els assistents van poder gaudir d’una visita al Parc del Prínceps.
el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, i el
Dr. Combalia, conseller de Mutual Mèdica, entre
d’altres. Després dels parlaments, es van entregar
els reconeixements als metges homenatjats. Es
tracta de professionals mèdics jubilats que fa més
de 50 anys que que estan adherits a Mutual Médi-
ca, la mútua del Col·legi. Tot seguit va tenir lloc una
conferència a càrrec del Sr. Ramon Bayés, psicòleg
jubilat, que va parlar sobre la situació amb què es
troben els metges quan es jubilen i sobre la necessi-
tat de mantenir-se actiu quan es deixa de treballar.
9GALENSACTUALITAT
El COMT celebra la primera edició del Dia del Metge Jubilat a Tortosa
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar el passat 29 d’abril el Dia del Metge Jubilat, una iniciativa que s’enceta enguany i que pretén repetir-se cada any. Aquesta primera edició s’ha celebrat a la seu del COMT a Tortosa i ha servit per home-
natjar els metges que porten almenys 50 anys adherits a Mutual Mèdica, la mútua del Col·legi. L’acte va constar d’una conferència sobre la jubilació dels metges, el repartiment de guardons i un dinar de germanor. Els assistents, més d’una seixantena, van
gaudir també d’una visita al Parc dels Prínceps, un dels indrets més emblemàtics de Tortosa.
Els guardonatsTortosa
José Cid SansEnrique Boldu BobinJosé Guinovart Solé
José Montserrat CavallerJosé L. Delsors PujolPedro Utges VallespíJosep Pifarré PifarréJosé Queralt Culleres
Antonio Vergés Zamora
TarragonaFernando Salvador González
Joan Girbes SoteloIsidro Riu GarretaLuís Delclós Soler
Miguel Aleu PadrenyManuel Montardit Cartaña
José Papaceit PujolManuel Riera Blanco
Ignasi Sanpera RosiñolJuan Sumoy Sentís
ReusAgustí Pont BonastreFrancesc Gras SalasPedro Bernat VidalEnric Aguadé Sans
Miguel A. Arellano GilJuan Biada Planchat
Francesc Subira RocamoraEduardo Salvadó Llauradó
10 GALENS ACTUALITAT
II Cicle de conferències de divulgació mèdicaQuatre metges de diferents especialitats han estat durant aquest mes de juny els protagonistes del II Cicle de conferèn-
cies de divulgació mèdica organitzat pel COMT. Es tracta d’un seguit de ponències impartides per professionals mèdics
de Tarragona i dirigides als ciutadans. Les xerrades van tenir lloc a la Cambra de Comerç.
Segons el coordinador del cicle, el Dr. Jaume Fon-
tanet, “l’objectiu és que amb aquestes xerrades es
pugui recuperar el diàleg entre els metges i els ciu-
tadans. Per això s’han tractat qüestions que interes-
sen qualsevol persona”. Aquest cicle de conferèn-
cies ha arribat enguany a la seva segona edició i la
intenció del COMT és que tingui continuitat.
DIABETES
La primera conferència, el dia 4, va tractar sobre la
Diabetes i va anar a càrrec de la Dra. Ana Megía. La
Dra. Megía va parlar de manera molt pedagògica
sobre els tipus de diabetes més comunes, els mèto-
des de control per aquesta malaltia i les mesures
de prevenció que s’haurien de prendre: dieta sana i
equilibrada, exercici, pes adequat...
LAPAROSCÒPIA
El dia 12 el Dr. Francesc Feliu va parlar sobre la La-
paroscòpia amb la conferència “Operar des de fora
Dra. Anna Megía:“Tinc diabetes, què he de
fer?”
Dr. Francesc Feliu:“Operar des de fora del
cos”
Dr. Carlos Sarmiento:“Tinc 16 anys i vull operar-
me els pits”
Dr. Xavier Aldecoa:“El braç no em funciona
bé”
del cos”. Feliu va parlar, també de manera molt di-
dàctica, apuntant els avantatges d’aquesta tècnica,
entre els que destaquen deixar cicatrius més peti-
tes, menys dolor per al pacient i una recuperació
més ràpida, entre d’altres. La laparoscòpia es va
començar a practicar a l’Hospital Joan XXIII de Ta-
rragona l’any 1992, amb una operació de bufeta.
CIRURGIA PLÀSTICA
La tercera ponència, el dia 18, va ser la del Dr. Car-
los Sarmiento i va tocar un tema força polèmic en la
societat actual, el de la cirurgia plàstica, amb una
ponència que portava per títol “Tinc 16 anys i vull
operar-me els pits”.
PROBLEMES DEL BRAÇ
El Dr. Xavier Aldecoa va tancar el cicle el dia 25 par-
lant sobre els problemes que tenen molts esportis-
tes al braç. El Dr. Aldecoa va parlar sobre els pro-
blemes més freqüents de la mà, el colze i l’espatlla.
11GALENS
El 15 de juny es va celebrar l’acte
de cloenda del curs acadèmic
del Club Ginecologic Tarragona
– Reus. Els temes i ponents del
curs 2008-09 han estat: “La
calç a la vida de la dona” (Dr.
Raimon Farré, de l’Hospital Sant
Joan de Reus), “Col.loqui vers
la menopausa” (professor Dr.
Cloenda del Club GinecològicJoaquim Calaf, de Barcelona),
“Tractaments a la menopausa”
(Sr. Carles León, del Lab.
P&G), “Ganando el futuro en
anticoncepción” (professor Dr.
Vicente González, de Zaragoza),
“Nou anticonceptiu oral:YAZ
(Dra. Luisa Burruel, de la Clínica
Sagrada Família de Barcelona) i
“Isoflavones i menopausa” (Dra.
Magda Duran, de l’Hospital
Clínic de Barcelona). L’acte va
finalitzar amb un sopar, on el Dr.
Fargas va donar l’alternativa al
president pel curs 2009-2010,
Dr. Carles Vallvè.
El 19 de maig va començar el
curs pels MIR amb un acte de
benvinguda celebrat a l’Hospital
Universitari Joan XXIII. Els nous
MIR, més els dos FIR i els 4
LLIR s’han llicenciat en la seva
majoria a la URV, però també a
d’altres universitats catalanes.
Benvinguda als nous MIR
El passat dia 7 de maig, en un
acte solemne celebrat al Teatre
Fortuny de Reus, es van imposar
les orles de Medicina als
estudiants que han finalitzat la
carrera a la Facultat de Medicina
de la Universitat Rovira i Virgili.
Orles per als nous metges
En la novena edició dels
Concursos Artístics per a Metges
que organitza el Col·legi Oficial
de Metges de Barcelona i en
l’apartat de Narrativa, la nostra
companya Dra. Teresa Rue
Cabrelles ha estat guardonada
amb el segon premi de narrativa.
La Dra. Teresa Rué, guardonadaEl treball premiat porta el nom
EQUIVOC. Anteriorment, la Dra.
Rué ja havia obtingut un premi
de poesia lliure de l’Ajuntament
de Salou. Actualment participa
en un taller d’escriptura a
l’Escola de Lletres de Tarragona.
Enhorabona pel guardó!
També faran l’especialitat aquí
llicenciats d’Amèrica Central i
del Sud i de l’Europa de l’est.
Pel que fa a l’especialitat de
Medicina de Família només ha
quedat sense cobrir una plaça
de les 22 acreditades. Els
residents de Medicina Familiar
i Comunitària faran la seva
especialització complementant
l’Atenció Primària i l’Hospitalària,
passant la meitat del temps als
dos nivells assistencials.
ACTUALITAT
És la 26a promoció que surt de
la nostra Facultat i l’acte va ser
apadrinat pel director mèdic de
l’Institut Universitari Pere Mata,
Dr. Antoni Labad, acompanyat
de la degana de la Facultat, la
Dra. Montse Giralt.
12 GALENS ACTUALITAT
Malgrat que s’han concedit títols
d’especialitat a metges que
tenien la formació d’especialista
sense titol (MESTOS), encara
són molts els companys que
exerceixen com a especialistes
sense tenir-lo acreditat. El Col.
legi de Metges de Barcelona ha
engegat un estudi per conèixer
Segueix el tema mestosla realitat i fer propostes a
l’Administració. La Comissió de
Sanitat del Congrés de Diputats
va aprovar una proposició no
de llei per instar al Govern que,
en el termini de sis mesos i amb
la col.laboració de les CC.AA.,
es quantifiquin els metges que
fan la feina d’especialista sense
títol en la Sanitat Pública.
El Ministeri de Sanitat i Consum
ha instat el departament de
Salut de la Generalitat a que
comuniqui el número de metges
que estan treballant en aquestes
condicions a Catalunya. Els
companys del COMT que vulguin
ampliar aquesta informasció
poden dirigir-se al Sr. Goula de
l’Assesoria Jurídica.
El 17 d’abril es van reunir al
COMT representants dels
Metges Jubilats dels Col.legis de
Metges Catalans. El Dr. Ramis, la
Dra. Martin-Vega, el Dr. Darder,
el Dr. Pons i el Dr. Fontanet van
intercanviar impressions sobre
les accions que fa cada Col.legi.
Reunió de Metges Jubilats de Catalunya
Membres de la Junta de Govern
van assistir al sopar solidari
del Telèfon de l’Amistat que
cada any organitza el Padre
Mario Buonanno dels Pares
Rogacionistes de l’Ermita del
Loreto de Tarragona. Aquest
Sopar solidari del Telèfon de l’Amistat
El Consejo General de Colegios
de Médicos i Halcón Viajes han
arribat a un acord a partir del qual
tots els Col·legis de Metges, els
metges col·legiats d’Espanya
i els treballadors del Consejo
tindran tarifes i descomptes
especials en els viatges. En
Acord amb Halcón Viajesconcret, s’han establert unes
taxes reduïdes, especials per
l’emissió de bitllets d’aquest
col·lectiu professional. Aquestes
tarifes seran vàlides tant per
viatges professionals com
particulars. Per a beneficiar-se
d’aquestes condicions, que ja
Les idees són semblants i la
minsa participació dels metges
és una constant. En la reunió es
va acordar organitzar actes en
què puguin participar tots els
metges de Catalunya, no només
els col·legiats de l’organitzador.
D’altra banda, cal esmentar
que, de moment, no es podrà
dur a terme la sessió explicativa
del Pla de Protecció Social de
Barcelona que s’havia acordat
en l’anterior reunió.
telèfon (977.23.11.11) rep les
trucades dels ciutadans amb
problemes que cerquen ajut.
La recaptació d’aquest sopar
es destina a atendre casos de
necessitat. Actualment aquesta
associació té 500 membres.La Dra. Abril i la Dra. Rico amb l’Arquebisbe i el Padre Mario
han entrat en vigor, cal dirigir-
se a l’oficina central d’Halcón
Viajes a Pozuelo de Alarcón
(Madrid).
Per a reserves d’avió, tren i
hotels: 916630252.
Per a viatges de vacances:
902195604 o 915538701.
Peticions per e-mai:
13GALENSACTUALITAT
Mireia García-Villarubia i Manel
Recasens han guanyat les
beques per estudis MIR que
cada any otorga Agrupació
Mútua Asseguradora. El delegat
d’A.M.A a Tarragona, Juan del
Pozo va entregar les beques.
Beques A.M.A. pels estudis de MIR
La Vocalia de Metges Jubilats ha creat un Club al qual es poden apuntar tots els metges jubilats interessats a participar i col.laborar en totes o algunes de les activitats socioculturals que s’organitzin des de el Col·legi.Cal donar les dades a la Sra. Mar Orellana, directora administrativa del COMT.Als membres del Club se’ls avisarà a través del correu electrònic i/o per telèfon.
Club dels Metges Jubilats
El passat dia 16 d’abril es va
celebrar a la seu del COMT
una jornada per informar
els col·legiats sobre el nou
certificat mèdic de defunció i
butlletí estadístic. Amb aquest
nou model se simplifica la
doble tasca que tenien els
metges fins ara. Per una banda,
havien de certificar la defunció
Jornada sobre el nou certificat de defuncióamb el Certificat Mèdic de
Defunció i, per l’altra, havien
d’omplir l’apartat corresponent
a les causes de defunció al
BED (Boletín Estadístico de
Defunción).
Amb el conveni signat entre el
CGCOM i l’INE s’ha editat un nou
model conjunt per a simplificar
el procés.
14 GALENS VIATGES
Hi ha sentiments que s’han d’aprendre a interpretarHi ha sentiments que s’han d’aprendre a interpretar
Música clàssica i moderna.
Formacions pròpies:big band
combo jazzcombo rock
...i molt més
Passatge Cobos, 343001 TARRAGONA
Tel.: 977 231 [email protected]
www.estudidemusica.com
15GALENSACTUALITAT
Acords de Junta de GovernAcords de la Comisio Permanent16.4.09S’informa de l’elaboració d’unes normes per la uti-lització de les sales del Col.legi conjuntament amb unes tarifes de la mateixes.S’informa de l’acte del COMT i MMCB sobre els col.legiats que fa 50 anys o més que pertanyen a la mútua i que tindrá lloc a Tortosa el proper 29 d’abril.
14.5.09El Sr. Josep M. Vallvè exposa la liquidació del pres-supost d’ingressos i despeses i balanç de situació corresponent a l’exercici del 2008.S’informa de la reunió amb l’Associació d’estudiants de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat
Rovira i Virgili i Catalunya, en la qual es va comu-nicar que hi ha previst una trobada europea l’any vinent a Barcelona i s’aprova el suport institucional del COMT.
Acords de la Junta de Govern22.4.09S’informa que s’ha tramès a tots els col.legiats, per e-mail, l’inici de la campanya de la declaració de renda.
20.5.09S’aprova remetre una carta al Dr. Josep Bitria Ibars, director de Atenció Primària del Camp de Tarra-gona, en relació al document “La infermeria fami-liar i comunitària. Gestió de demanda” de l’ICS (anex 3).
Serveis del COMT pel col.legiat
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i Viatges
Barceló han arribat a un acord de col·laboració a tra-
vés del qual l’agència ofereix una sèrie d’avantatges
als col·legiats i tot un seguit de serveis a la seva
disposició.
Entre els serveis, destaca la gestió dels viatges,
oci i vacances, l’atenció de sol·licituds, informació,
assessorment i reserves de viatges (programes de
vacances, tot tipus de bitllets d’avió, hotel, assegu-
rances, viatges fets a mida...), entre d’altres avan-
tatges.
L’acord també estableix una política de descomp-
tes en la contractació de viatges per part dels
col·legiats. Recull, a més, l’emissió i enviament de
documentació de manera gratuïta. Els canals de
contacte entre els metges i l’agència són les tendes,
la web i el CAV.
Pel que fa als avantatges econòmics de què po-
den gaudir els col·legiats, prèvia presentació de
l’acreditació, parlem de fins a un 5% en viatges i
vacances. A més, també s’ha contemplat la possi-
bilitat de fer un pagament ajornat a 3 mesos sense
interessos. D’altra banda, Viatges Barceló també re-
galarà viatges.
Assessorament jurídic. Assegurances Medicorasse. Fundación Patro-nato de Huerfanos. Gestoria. Formació Mèdica Continuada. Aula MIR. Mitjans de Comunicació. Certificació digital. Acords financers. Agèn-cia de viatges. Activitats socioculturals. Biblioteca virtual Galenics. Fundació Privada de Gestió Clínica. Descomptes del Club COMT.
Acord amb Viatges Barceló
16 GALENS
MediMotor
Informi-se’n al
902 133 667
En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació.
En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.
Lliure elecció de taller.
Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori. Substitució d’una roda, canvi de claus i subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.
Assistència en viatge i indemnització no limitada en assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.
Cobertura de defensa en multes.
Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).
Cobertura dels danys produïts per causes atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...). Amb la seguretat de ser un producte assegurador d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Demani ara un pressupostal 902 133 667 o a [email protected]
* MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006.*Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible. El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.
Està segur que l’assegurança del seu cotxecobreix el més important?*
17GALENSELS NOSTRES HOSPITALS
Hospital Universitari Joan XXIII, ara integrat amb
tot l’ICS al Parc Sanitari Joan XXIII, sempre manté
la seva aposta pel desenvolupament tecnològic.
Cada nou avenç, en estris, equipament o metodo-
logia que, en la línia que “las ciencias adelantan que es
una barbaridad”, ha anat apareixent d’ençà que l’hospital
va obrir les seves portes l’octubre de 1967, s’ha incorporat
al servei de pacients i de professionals. Malgrat dificultats
pressupostàries i repetits períodes de crisi econòmica
com el que sembla que estem vivint, sempre s’ha procu-
rat incloure equipament cada dia més complex—i per tant
més car—a la dotació del centre. El més recent pot ser el
relacionat amb les noves Tecnologies de la Informació i
Comunicació (TIC), ara que ja fa 23 anys que es va instal-
lar, per exemple, el primer Tomògraf Axial Computeritzat
(TAC).
L’ICS-Tarragona just ara compleix els primer sis mesos
d’aplicació d’un sistema integrat de registre informàtic
digital de totes les activitats. El programa ARGOS, sos-
tingut amb la tecnologia de la Systeme, Anwendungen
und Produkte, AG (Sistemas, Aplicaciones y Produc-
tos= SAP), permet que tan les activitats assistencials
com les administratives es puguin conduir i realitzar
amb suport digital. Això vol dir la pràctica desaparició
del suport en paper per històries clíniques, peticions
analítiques i tota l’altra paperassa que es necessita per
a una atenció medico-sanitària moderna, i també del
suport en pel·lícula fotogràfica, les clàssiques radio-
grafies, de totes les proves de diagnòstic per imatge.
L’Sobretot comporta la disponibilitat de tota la informa-
ció clínica del pacient en tot el sistema i dependènci-
es, amb garanties per a la confidencialitat.
No som els primers, puix que altres prestigiosos hos-
pitals de la província ja havien informatitzat els seus
sistemes, però per volum i complexitat i el que repre-
senta de compatibilitat amb tota la xarxa dels centres
de l’ICS, l’avenç és considerable. Com ho està sent
l’esforç per a fer-lo funcionar. El canvi de cultura i d’ha-
bilitats ha recaigut un cop més en la disposició i volun-
tat dels professionals. Quan el Dr. Ignasi Sampera de
Traumatologia o el Dr. Agustí Tarrés de Pediatria, amb
l’aparició dels primers PC van començar a introduir
dades de malalts i a fer informes d’alta amb un ordi-
nador, allà per l’any 1985, ja sabien que, tard o d’hora,
tot aniria per via digital. I encara ni s’albirava el que ha
estat la revolució d’Internet.
Ara la posta en marxa ha representat esforços addi-
cionals puix que les “interficies” (neologisme per les
pantalles) i l’agilitat del sistema no resulten tan ama-
bles com sistemes menys complexes . I encara no s’ha
començat a treure el profit que un sistema integrat per-
met. Professionals i pacients encara poden patir per
aquestes dificultats que generen alentiment i ocasio-
nals frustracions d’haver de tractar màquines.
Però, com tants d’altres avenços tecnològics, aviat
se’ns convertiran en imprescindibles, necessaris i de-
sitjats. Com el progrés. Mica en mica. Sense pausa.
Com un rellotge de precisió: TIC, TAC, tic, tac...
TIC, TAC, TICEls avenços tecnològics de l’Hospital Joan XXIII
Dr. Xavier Allué
18 GALENS ENTREVISTA
ssessorar la Junta de Govern en totes les
qüestions i en tots els assumptes de la seva
competència i valorar l’existència o no de
transgressions a les normes deontològiques en les
qüestions estrictament ètiques. Aquestes són les
funcions de la Comissió Deontològica del COMT.
Darrera de tot això està la feina de diversos pro-
fessionals que vetllen perquè els seus col·legues
de professió siguin defensats quan actuin correc-
tament i denunciats quan cometin mala praxis.
El Dr. Antonio Labad està al capdvant d’aquesta
Comissió Deontològica.
¿Dr. Labad, quants casos arriben cada any a la
Comissió Deontològica?
Antonio Labad: Tenim entre 10 i 12 casos cada
any. Es tracta de casos vinculats a usuaris o fami-
liars d’usuaris en relació a alguna intervenció que
es considera dubtable des del punt de vista de la
praxis mèdica, o problemes entre col·legues de
la professió, problemes d’algun metge en relació
amb les institucions sobre la llibre autonomia dels
metges i la lliure actuació dels professionals.
El fet d’avaluar actuacions de companys de
professió no resulta una mica incòmode? No es
creen enemistats?
A.L.: La veritat és que, en ocasions, no és gens cò-
mode. La Comissió no és partidista ni ho pot ser
mai. Si no, no tindria raó d’existir. Pretenem que els
A
nostres col·legiats tinguin un comportament adequat
en la seva praxis. Si entenem que no és el correcte,
ho notifiquem, ho hem de fer. No som corporativis-
tes. Ho tenim molt clar. Per a resumir-ho, la nostra
missió és defensar el metge quan la seva praxis és
correcta. Per això quan considerem que no ho és,
el denunciem.
¿Quants cops l’any es reuneixen?
A.L.: Ens reunim un cop al mes i analitzem els casos
que ens arriben. De fet, encara no hem tingut cap
reunió on no hi hagi hagut algun cas per analitzar.
Però, a més d’això, també tractem altres qüestions
perquè la Comissió té altres funcions. “
Els aspectes ètics adquireixen una ma-jor rellevància cada dia. La societat dema-na excel·lència i això requereix d’una part humana, que s’ha perdut una mica
“
“Plantegem cursos de formació per als membres de les comissions deontològiques”
Antonio Labad AlquézarPresident de la Comissió Deontològica del COMT
19GALENSENTREVISTA
Quines són aquestes funcions?
A.L.: Per exemple de tipus formatiu. Cada
cop estem prenent més consciència de la
necessitat dels membres de les comissions
deontològiques provincials de formar-se. La
Comissió nacional planteja la possibilitat de
fer reunions amb les comissions provincials
per fer formació entre els diferents membres.
Considerem que hem d’estar preparats i per
això volem fer cursos i seminaris. De fet des
de Tarragona estem intentant fer reunions
amb les 4 comissions deontològiques pro-
vincials de Catalunya (Barcelona, Tarragona,
Lleida i Girona) per tal d’establir uns criteris
generals en formació i en d’altres temes.
Quin tipus de formació necessiten els
membres d’una comissió deontològica?
A.L.: No vull dir que necessitem màsters en
Bioètica, tot i que jo, personalment, m’hi ma-
tricularé el proper curs, però és evident que
hi ha persones amb experiència que ens po-
den formar. Cal fer cursos, seminaris..., on
es parli d’antecedents, de casos que ja han estat
solucionats i que ens poden ajudar en casos futurs.
Pensa que parlem de qüestions ètiques i les nos-
tres ressolucions es fonamenten sempre en el codi
deontològic de la professió, però, tot i així, quan
entrem a formar-ne part, no tenim experiència en
aquest àmbit.
Els aspectes ètics estan adquirint una major relle-
vància dia rere dia. La pròpia societat cada cop
és més crítica amb els professionals i es busca
l’excel·lència. Aquesta excel·lència necessita d’una
part humana, una part que potser s’ha perdut una
mica amb els avenços tecnològics. Abans el metge
estava pendent dels seus pacients. Ara la relació
metge-pacient s’estableix en grups: un pacient pas-
sa per diversos metges. La història clínica és la que
articula quin professional atén a aquell pacient. Així,
el vincle afectiu que hi havia entre metge i pacient
es va perdent.
A les universitats es parla de diagnòstics, de pràcti-
ques mèdiques..., però el pacient passa a un segon
plànol. I això s’ha de recuperar. De fet, ho estem fent:
a la Universitat Rovira i Virgili hi ha una assignatura
d’aquest tipus que fins ara era optativa i passarà a
ser obligatòria, tindrà un pes específic important.
Tot i que els metges som professionals, hem de pen-
sar que els pacients posen la seva vida a les nostres
mans i per això necessiten sentir-se segurs i neces-
siten aquest vincle personal amb el metge. Així és
com funcionava abans i això és el que estem inten-
tant recuperar. D’aquesta manera, podrem tornar a
practicar una sanitat més propera, més de tu a tu, i
més humana.
“
Des de Tarragona hem plantejat re-unions periòdiques amb les 4 comissions provincials de Catalunya per a establir cri-teris generals en qüestions de formació i en altres temes que considerem de vital importància
“
20 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Enric Aguadé Sans ascut a Reus l’any 1920, Enric Aguadé i
Sans, es va llicenciar a Barcelona i el 1947
va examinar-se del grau de llicenciatura
obtenint el premi extraordindari. Va fer el doctorat
a Madrid i un any després es va establir a la seva
ciutat, Reus, com a endocrinòleg, on va cessar la
seva activitat l’any 2000. “No ho hagués deixat mai,
perquè no me’n vaig cansar cap dia - explica el Dr.
Aguadé- , però potser ja era una mica massa gran
per anar cada dia caminant fins a Reus, on tenia el
despatx (l’endocrinòleg viu en una casa als afores
de la capital del Baix Camp).
Va ser secretari fundador i president de l’Hemerote-
ca Mèdica de Reus. I quan aquesta es va integrar
a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
i Balears, va ser un temps president de la filial de
Reus. També va ser president de la Junta Comarcal
del Baix Camp del Col·legi de Metges i vicepresi-
dent primer del COMT durant tota l’època del Dr.
Josep Maria Bertran.
Ha gaudit moltíssim de la seva professió, segons les
seves paraules: “El que més m’agradava era fer els
règims per als meus pacients: obesos, diabètics...,
tot i que aquests últims eren els més importants per
a mi”. El Dr. Aguadé explica durant els més de 50
anys de professió “la medicina va evolucionar molt
i la dietètica encara més. Els costums han canviat
molt i la manera de menjar de la gent també. Quan
jo vaig començar a fer de metge, no hi havia pa ni
N
“
“
Els hàbits alimentaris han anat canviant amb el temps. La gent va
prenent consciència que cal menjar per viure, no viure per menjar
“
“
Durant més de 50 anys de professió, ha gaudit molt de la seva feina. El que més li agradava era fer règims per als seus pacients, sobretot els diabètics
productes de pastisseria. La gent passava gana.
Ara les coses han canviat molt. Tenim de tot i, a
més, dia rere dia s’aprén a menjar bé. La gent va
prenent consciència que cal menjar per viure, no
viure per menjar”.
El Dr. Aguadé ha publicat diversos treballs sobre te-
mes mèdics. L’any 1996 l’Ajuntament de Reus li va
imposar la Medalla de la Ciutat per la seva dedica-
ció a promocionar els estudis de Medicina a la capi-
tal del Baix Camp i pel seu interès per l’excursionis-
me (concretament, com a membre dels Senders de
Gran Recorregut del Baix Camp).
L’endocrinòleg
21GALENSMETGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Enric Aguadé Sans La professió d’Enric Aguadé i Sans ha estat també
vocació, però el seu cor està dividit entre la medici-
na i l’excursionisme. “De ben jovenet ja anava d’ex-
cursió. Sempre m’ha agradat molt”, comenta el Dr.
Aguadé, que ha dedicat bona part de la seva vida a
marcar camins per a fer rutes a peu.
L’any 1973 va entrar a formar part del Comitè Català
de Senders de la Federació d’Entitats Excursionis-
tes de Catalunya i en va ser president durant més
de 25 anys.
Moltes distincions
Per tota la seva dilatada trajectòria com a excur-
sionista, el Enric Aguadé ha estat guardonat amb
múltiples distincions, com les insígnies d’or de la
Diputació de Tarragona, de la Federació d’Entitats
Excursionistes de Catalunya, la medalla de Forja-
dors de l’Esport a Catalunya, el premi Humanisme i
Esport de Barcelona. També va obtenir el trofeu de
la Federación Española de Montaña pels seus 25
anys de dedicació als Senders de Gran Recorregut,
la Creu de Sant Jordi (2000) i el 2003 el premi de
Medi Ambient.
Quan parla de l’excursionisme, se li il·luminen els
ulls i sembla que encara estigui vivint les experièn-
cies que explica. “Quan tenia 75 anys vaig anar a
Santiago de Compostela fent etapes de 35 quilòme-
tres per dia. Ho vaig fer en tres estius”, explica amb
orgull. Una altra de les excursions que recorda és
la de Reus a Lourdes. “Són 340 quilòmetres i s’han
de travessar 4 carenes de muntanyes. Ho vam fer
en 12 dies”.
El Dr. Aguadé també recorda amb un somriure als
llavis el que considera una de les millors excursions:
de Reus a Montserrat. “Vam estar 25 hores cami-
nant per a fer 108 quilòmetres”.
Ha escrit molts llibres sobre excursionisme: Guia de
Reus a Lourdes a peu, Vint anys del Dia del Camí
de Muntanya, Camins Mil·lenaris de Catalunya per
on passaven pelegrins de Santiago i Memòries d’un
metge caminador, una autobiografia, entre altres.
L’excursionista
El Dr. Aguadé va organitzar una excursió de Reus a Lour-des. A la foto, els participants davant de la basílica.
El Dr. Enric Aguadé en una de les múltiples excursions que ha fet al llarg de la seva vida.
“
“
El Dr. Aguadé va fer una excursió de Reus a Lourdes. 340 quilòmetres,
travessant 4 carenes de muntanyes, en dotze dies
22 GALENS RELACIONS INSTITUCIONALS
4t. L’extrema simplicitat dels protocols
d’actuació molt bé podrien ser aplicats en si-
tuacions clíniques poc rellevants per personal
sense cap coneixement sanitari, i s’allunyen
molt de la qualitat de les nombroses guies de
pràctica mèdica existents, consensuades i va-
lidades per les societats científiques.
5è. La implantació del protocol en l’àmbit
d’actuació de l’ICS en la província de Tarrago-
na s’ha realitzat sense un consens previ amb
els metges afectats. En aquest sentit, el COMT
recorda que, segons la Llei d’Ordenació de les
professions saanitàries (LOPS), actualment vi-
gent, en els seus articles 6 i 7, especifica les
competències que corresponen a cada pro-
fessional sanitari i clarament expressa que
“l’anamnesi, la exploració, el diagnòstic i el
tractament mèdics” són competència exclusi-
va del metge. Cap professional de la Medicina
pot permetre que algú altre sense el títol co-
rresponent realitzi tasques que són competèn-
cia exclusiva del metge.
6è. La LOPS (article 9, punt4) ja preveu que:
“Dintre d’un equip de professionals, serà pos-
sible la delegació d’actuacions sempre i quan
estiguin prèviament establertes dins de l’equip
Senyor,
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
(COMT), en relació al document “La infermeria
familiar i comunitària. Gestió de la demanda”
de l’Institut Català de la Salut (ICS), fa les con-
sideracions següents:
1r. El COMT considera que dintre del protocol
hi ha tasques que es volen encomanar al per-
sonal d’infermeria que corresponen exclusiva-
ment a la professió mèdica.
2n. El protocol és incongruent en el seu con-
tingut perquè obliga a validar tota prescripció
farmacèutica amb la signtura d’un metge, obli-
gant a aquest professional a realitzar de nou
tot el circuit d’actuacio davant d’una demanda
assistencial.
3r. El COMT creu que es pot incórrer en una si-
tuació de dubtosa legalitat i també d’engany
al pacient; aquest, davant d’una demanda as-
sistencial per un problema de salut, acut al seu
Centre d’Atenció Primària demanant la visita
pel seu metge de capçalera i, en canvi, és visi-
tat per un altre professional sense els coneixe-
ments adients de medicina i, en bastants ca-
sos, remès directament al seu domicili, sense
haver estat visitat pel metge.
Carta del COMT al director d’Atenció Primària del Camp de Tarragona
Junta de Govern del COMT
Per acord de la Junta de Govern del mes de maig, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va enviar una carta al di-
rector d’Atenció Primària del Camp de Tarragona, Dr. Josep Bítria Ibars, amb sortida a dia 21/05/09 sobre el document
“La infermeria familiar i comunitària. Gestió de la demanda”. El Dr. Bítria va respondre la carta el dia 27 del mateix
mes.
23GALENS
les condicions conforme a les quals la referida
delegació o distribució d’actuacions pugui pro-
duir-se. Condició necessària per a la delegació
o distribució del treball és la capacitat per a
realitzar-lo per part de qui rep la delegació, ca-
pacitat que haurà de ser objectivable, sempre
que sigui possible, amb l’oportuna acreditació”.
Per tant, el COMT considera que aplicant i des-
envolupant la LOPS seria suficient per fer una
bona gestió de la demanda i que no cal implan-
tar actuacions noves, d’escassa eficàcia, poc
validades i que, a més, poden deixar en inde-
fensió jurídica als professionals d’infermeria,
al desenvolupar tasques que no li són pròpies.
7è. La preparació del personal d’infermeria di-
rigid a posar en marxa el protocol s’ha realitzat
en sessions de curta durada (unes dues ho-
res), mitjançant presentacions de power point
i DVD, pretenent i considerant que, d’aquesta
forma, els professionals d’infermeria ja estarien
en condicions de poder aplicar tots els supò-
sits del protocol.
8è. El COMT considera que la tria de malalts
té el seu sentit en els serveis d’urgències dels
hospitals, per tal de prioritzar l’assistència mè-
dica en els casos més urgents però que no té
cap sentit en l’Atenció Primària on, per la proxi-
mitat i relació amb el metge de capçalera, els
pacients poden expressar-li els seus problemes
de salut i, en cas de necessitat real, ser atesos
al moment. El COMT considera que si en al-
guna Àrea Bàsica de Salut hi ha hagut algun
problema respecte a aquesta situació, esdevé
més aviat un problema d’organització del cen-
tre i no precisa de la implantació del protocol
que ens ocupa.
9è. Si un dels objectius que pretén el protocol
és disminuir la pressió assistencial dels met-
ges d’Atenció Primària, creiem que incenti-
vant la invasió de competències que són
exclusives dels metges per part del perso-
nal d’infermeria no és la manera adequada.
Els metges sabem i assumim perfectament
les nostres competències, la nostra tasca i les
nostres responsabilitats; sabem perfectament
quines són. Amb el que no estem d’acord és
en la estimulació contínua dels ciutadans, per
part de l’Administració, a consultar el més mí-
nim contratemps en la seva vida, medicalitzant
qualsevol episodi vital. Solament amb una bona
política educativa des de l’escola, fomentant la
responsabilitaat front als propis actes, dismi-
nuirà realment la pressió assistencial.
10è. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el
COMT demana que sigui aturada la implantació
d’aquest protocol ja que, de persistir, lluny de
millorr la situació actual existent, encara es de-
teriorarà més el dia a dia dels metges d’atenció
primària de la província de Tarragona i podrà
donar lloc a situacions conflictives no desitja-
des per ningú.
11è. El COMT es reserv prendre totes aquelles
accions que, des de la seva competència i dins
del marc legal vigent, consideri oportunes si
per part de l’organisme competent no s’atenen
aquestes consideracions.
Dr. Fernando Vizcarro Bosch
President del COMT
RELACIONS INSTITUCIONALS
inFerM
eraMetge?
24 GALENS RELACIONS INSTITUCIONALS
Senyor,
En relació al seu escrit de data 21 de maig de
2009, en el qual demana l’aturada de la im-
plantació del protocol “La infermeria familiar i
comunitària. Gestió de la demanda”, del qual
existeix una segona versió de data 24 de fe-
brer de 2009, us informo que la implantació de
la Gestió de la Demanda Infermera no és una
decisió que depengui del nostre territori, donat
que es va considerar un objectiu estratègic de
l’Institut Català de la Salut ja a l’any 2008. Prè-
viament es va fer formació i després una pro-
posta d’organització de cada EAP per portar-la
a terme. Finalment es va fer un seguiment de
pacients que s’acollien als signes i símptomes
definits, els resultats positius d’assoliment per-
meten la continuïtat a l’any 2009.
En relació a les consideracions derivades del
programa, entenem que el nivell competencial
de la infermera és l’adequat i pertinent, i el des-
envolupament de les funcions no requereixen
habilitació legal. La Llei d’Ordenació de les
Professions Sanitàries (LOPS) 44/2003, en els
articles 5, 7 i 9 dóna cobertura a la delegació
de funcions, les relacions interprofessionals i
de treball en equip.
Per garantir les actuacions es van elaborar pro-
tocols amb la col·laboració del personal facul-
tatiu i d’infermeria, i es van realitzar les guies
de pràctica assistencial d’infermeria amb els
algoritmes de cad signe i símptomes. Queden
excloses aquelles intervencions que no exis-
teixi autorització com la prescripció infermera,
que està pendent de regular. Recentment s’ha
produït una proposta del Grup Parlamentari del
PSOE al Congrés dels Diputats promulgant la
Llei 19-02-09 que possibilitarà la prescripció in-
fermera i que la Junta de Andalucía també està
a punt d’aprovar.
Es disposa també de la cobertura de la pòlissa
d’ssegurança que té subscrit l’ICS amb la com-
panyia Zurich que dóna cobertura a la Gestió
de la Demanda Infermera en base a la Guia.
El Pla d’Innovació d’Atenció Primària recull la
necessitat de què la infermera realitzi l’atenció
a la demanda aguda. L’evidència científica i les
publicacions amb més impacte avalen aques-
tes actuacions (BMJ, altres), denominades In-
fermera de Pràctica Avançada que responen a
les noves necessitats que plantegen els ciuta-
dans i organismes de la sanitat pública.
La postura de la CAMFIC sobre aquest protocol
és d’absolut acord tant amb l’objectiu general
d’augmentar la participació de la infermera en
la demanda aguda de la població com en els
continguts generals de la consulta d’infermeria
proposats. Manifesta la seva aposta per un pa-
per més actiu per part d’infermeria en l’atenció
a les persones amb processos aguts.
Per tant, entenem que estem en fase
d’implantació i seguiment de la Gestió de la De-
manda Infermera i que es disposa d’instruments
i coneixements per part dels professionals per
poder portar-la a terme.
Com sempre, quedo a la vostr disposició per a
qualsevol aclariment.
Cordialment,
Dr. Josep Bítria Ibars
Director d’Atenció Primària Camp de Tarragona
(ICS)
La resposta del Dr. Bítria
25GALENSOPINIÓ
n este artículo el Dr. Ballester trata un tema que está
sobre la mesa y se enmarca en los proyectos del
Ayuntamiento de Tarragona. De hecho, ya ha susci-
tado más de una pregunta al alcalde.
Criticar la gestión de nuestros ediles puede llevar al
aburrimiento, y al final, fatalmente se acaba diciendo
“….no se para que hablamos, todo seguirá igual”. Pero
cuando el problema que suscita la crítica nace de un
impedimento o carencia de alguna cosa que necesita-
mos o de lo que creemos tener derecho a ella, el co-
mentario sube de tono y estalla una manifiesta acritud
en la conversación.
He recogido tres recortes de prensa en los que se
aprecia, en un primero, la buena voluntad por parte
del municipio en ofrecer una instalación, que luego es
mal usada por la gente; en un segundo se muestra
ostensiblemente el menosprecio ciudadano a la higi-
ene de la ciudad y, por último, un problema, yo diría
muy serio a la vez que angustioso, que afectaba a los
usuarios del ferrocarril.
“El sumidero mingitorio establecido fuera del paseo de
Santa Clara merece una mirada compasiva por par-
te de la autoridad, pues aunque destinado tan sólo a
recibir aguas menores, los viandantes que tienen ne-
cesidad de él no se limitan a tan poca cosa, así es
que ni el espectáculo que presenta ni el perfume que
despide son nada agradables. Siendo aquél un para-
je tan público sería de desear que dicho sumidero se
limpiara con alguna frecuencia y si fuese posible que
se estableciese una corriente interior de agua como
ya se hace en las grandes poblaciones”. D. de T. 22-
Enero-1862.
“Mucha falta hace que se establezcan algunos mea-
deros públicos en esta capital. De otro modo no se
evitará que la Explanada, la calle del Hospital, la de
E
Higiene- Urinarios públicosDr.Lluís Ballester
Sto. Domingo y de la Palma, así como la fachada de
la Iglesia de San Agustín, se conviertan en focos de
corrupción a lo que parece están condenados.” D. de
T. 9-Enero-1867.
Falta hacen - La falta de retretes en los trenes ha pro-
ducido y produce diariamente gravísimas molestias a
los viajeros, y especialmente a los que marchen en la
misma expedición que el correo, pues ya se sabe que
entonces las paradas en las estaciones son muy cor-
tas. Mientras las empresas adoptan en este punto una
resolución definitiva, que no debe hacerse esperar, se-
ría oportuno, y con ello prestarían un buen servicio al
público que habilitaran un vagón de mercancías para
coche retrete, colocado en la cola del tren, y así los vi-
ajeros podrían bajarse en una estación sin cuidado de
que se pusiese en marcha la locomotora, pues como
ella misma los arrastraba, todo se reducía a no restituir-
se a su asiento hasta que llegara a otra estación.
Pienso que los avances tecnológicos de que gozamos
en nuestros hogares, los echamos de menos como un
servicio al público. Me pregunto quién de nosotros,
paseando con su familia o amigos, no tuvo un “apre-
tón”, que probablemente lo solucionó en algún bar o
en el establecimiento comercial de un amigo, algo que
no resulta tan fácil de practicar por las mujeres. Estoy
hablando de una necesidad fisiológica que requiere
a veces urgencia pero sobre todo intimidad. En nues-
tra Rambla, se dispuso durante años de uno de estos
servicios, que luego fue cambiado por unos portátiles.
Me acuso de no haber entrado nunca en ellos, pero
considero, que nada tenía de intimidad la decisión de
usarlo y sobre todo, las dudas en que no lo abriera otra
persona o te quedaras encerrado dentro. Finalmente
también estos desaparecieron. El problema de los ser-
vicios higiénicos en los trenes se ha solucionado, pero
en la ciudad continúa sin resolverse.
26 GALENS OPINIÓ
n aquest article, el Dr. Francesc R. Duch tracta un
tema que interessa tots els professionals sanitaris:
les modes que també ataquen la sanitat pública i el
futur del model sanitari català, que tindrà el seu fonament
en la integració de serveis. Segons el Dr. Duch, un model
que respon a la manca de recursos econòmics de què dis-
posa el Govern.
La sanitat, com qualsevol altra activitat humana,
no és immune a les modes i els que fa temps que
treballem en ella hem hagut de suportar la utilitza-
ció reiterativa i entusiasta de conceptes i neologis-
mes que s’ulitizaven per argumentar les polítiques
sanitàries del moment, fins que una nova onada
d’idees i dèries les deixava relegades a l’oblit o to-
talment passades de moda. Conceptes com treball
en equip, concepció holítistica o bio-psico-social,
gestió de processos, direcció per objectius, sepa-
ració de provisió econòmica i de serveis, qualitat
assistencial i tants altres conceptes s’estan veient
relegats en el moment actual pels termes de moda:
descentralització, sostenibilitat del model, atribució
capitativa de recursos, aliances estratégiques i, en
els últims temps, el terme estrella, la integració de
serveis.
La reforma sanitària que el Govern de Catalunya està
duent a terme, de forma discreta, però imparable, mi-
tjançant la qual el seu Departament de Salut dictarà
normes i repartirà recursos (capitativament com a no-
vetat), sense gestionar gairebé res de forma directa,
se sustenta en els Governs Territorials de Salut (GTS),
nova cèl·lula bàsica d’aquest futur model descentra-
litzat.
La nova organització presuposa la progressiva mini-
mització de l’actual eix vertebrador de l’assistència
sanitària pública, l’Institut Català de la Salut, que
ja ha començat a endagar-se amb els preparatius
previs i la creació dels consorcis i aliances estra-
tègiques pertinents amb altres entitats, en diferents
territoris, i la simultània potenciació dels hospitals
comarcals, per als quals es reserva el paper pre-
ponderant, central i coordinador, que abans havia
tingut l’atenció primària.
La futura estructura integradora dels serveis, el Govern
Territorial de Salut, s’organitzarà al voltant d’un hospital
comarcal i només hi haurà govern territorial de salut
en els territoris que gaudeixin d’un d’aquests cen-
tres, mentre que les comarques que no en disposin,
s’agregaran a les veïnes que si que disposin d’hospital
comarcal.
El paper del Consorci Hospitalari de Catalunya en
tota aquesta revolució sanitària és evident des dels
orígens. Així, ja el juny de l’any 2005, gairebé un
any abans que el Govern de la Generalitat aprovés
els Governs Territorials de Salut (Decret 38/2006
de14 de març), el Consorci signà un conveni amb
l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i
amb la Federació Catalana de Municipis, per assu-
mir el seu desplegament. Amb aquest conveni, els
ajuntaments s’asseuen a la taula i signen el repar-
timent de la sanitat catalana, a gestionar al voltant
dels seus hospitals municipals.
Tant la Llei de l’ICS, com les reformes endegades de
l’atenció primària s’han orientat a servir la causa del
retorn a l’hospitalocentrisme. La nova organització
de l’Atenció Continuada, amb reducció i concentra-
ció de les Urgències que es transfereixen dels Cen-
tres d’Atenció Primària als nous centres comarclas
El futur model sanitari es fonamentarà en la integració de serveis
Dr.Francesc R. DuchMembre Consell Professió Mèdica de Catalunya
E
27GALENSOPINIÓ
“ACUT”; el Pla Estratégic de l’Atenció Pediàtrica de
Catalunya, que reserva als pediatres el paper de con-
sultors i els reubica en els hospitals comarcals; i el
Pla d’Innovació de l’Atenció Primària, que assumeix
amb resignació aquest paper subaltern de l’hospital,
són molt bons exemples d’aquesta tendència cap a
la qual avancem.
Els ideòlegs de la reforma instrumentalitzen amb
desigual perícia diferents exemples d’organització
sanitària territorial integrada de països desenvolu-
pats, obviant en tot moment, evidentment, que la
raó d’existir de la integració, no és altra que la con-
tenció de despeses. Citen sempre l’entitat híbrida
americana, mig asseguradora, mig cooperativa de
metges, Kaiser Permanente així com experiències
sorgides en els moments econòmicament més crí-
tics del NHS britànic, com els “Integrated care trust”
(alguna de les quals ha saltat als mitjans de comu-
nicació recentment com l’anomenat hospital dels
horrors del Mid Staffordshire).
Però aquí l’ens integrador no és una assegurado-
ra, ni una cooperativa mèdica, ni una mútua, ni cap
empresari que assumeixi un risc, ni cap empresa
pública sotmesa als controls de fiscalització de des-
pesa. El model previst per a Catalunya recorda molt
més l’intervencionisme dels governs locals de paï-
sos molt menys desenvolupats, com ara poden ser
Colòmbia i Brasil, que integren sota un únic coman-
dament polític, comprador de serveis, tota mena
de serveis públics i privats i tot el que poden per
abordar els immensos requeriments socials i sanita-
ris que tenen per fer front amb els més que minsos
recursos econòmics que els hi asigna de forma ca-
pitativa.
També són més própies d’aquest països decisions
com la d’encomanar l’atenció pediàtrica ambulató-
ria a metges de família i tasques própies del metge
a altres professionals.
28 GALENS LLIBRES
29GALENSLLIBRES
El Museu Arxiu de Montblanc i Comarca acaba
d’editar el volum número 3 de la col·lecció Gàrgola
sota el títol de “SANITAT I VIDA (I). Notes esparses
sobre la sanitat montblanquina i comarcal (segle
XVI-XX)”. Al llarg de 150 pàgines, sis autors, en-
tre els quals sobresurten els arxivers i historiadors,
però també els metges i farmacèutics, tracten di-
versos temes vinculats amb el desenvolupament de
la pràctica mèdica. Joan Quijada Bosch descriu la
important i encara poc investigada documentació
existent a Tarragona (Arxiu Històric Arxidiocessà)
de l’hospital de Montblanc (segles XVII - XX), entre
la qual destaquen la comptabilitat, els inventaris, els
plets judicials, la correspondència, els reglaments,
les receptes d’apotecaris i altres. Josep M. Porta
Balanyà, biografia al montblanquí Rafael Folch i An-
dreu (nat a la Vila Ducal l’any 1881 i mort a Madrid el
1960); el Dr. Folch es llicencià a Barcelona el 1903
i el 1904 es doctorà a Madrid; primer exercí de pro-
fessor a la Facultat de Farmàcia de la ciutat comtal
i posteriorment marxà a la capital de l’Estat, on el
1915 guanyà la Càtedra d’Història de la Farmàcia.
Segueix el llibre amb diversos fragments d’un die-
Monografia sobre la Història de la Sanitat a Montblanc i la Conca de Barberà
tari del Dr. Ferran Sancho i Fonoll (nat a Barcelona
el 1911) de l’any 1970 que mostra les reflexions de
l’exercici professional a Montblanc durant el tardo-
franquisme i els problemes de la Seguretat Social.
Maria Sánchez Real exposa un conflicte de metges
a Montblanc a causa del preu de les conductes o
iguales durant la dècada dels anys vint, que reper-
cutí sobre les farmàcies locals. Finalment, cal es-
mentar dues aportacions de Roser Puig Tàrrech i
de Josep M. Grau Pujol sobre les notícies de con-
quencs en institucions sanitàries benèfiques de
Reus i Valls respectivament.
En resum, un llibre que aporta noves dades a la his-
tòria de la sanitat a Montblanc i la Conca de Bar-
berà i que alhora farà passar uns bons moments de
lectura.
Els interessats en adquirir aquest llibre cal que
truquin al telèfon 977 86 03 49 o enviïn un correu
electrònic a: [email protected] facilitant el seu nom i
adreça postal on se’ls enviarà a contrareembossa-
ment o per aquell mitjà que indiquin. El preu de ven-
da és de 10 €, als què caldrà afegir les despeses de
tramesa.
30 GALENS AGENDA
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT ·
agenda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
XIII Congreso de la Sociedad Española de Neurociencia16- 19 Setembre de 2009
Palau Firal i de Congressos de TarragonaSecretaría técnica: Grupo Pacifico. Mariano Cubí, 4. 08006 Barcelona.Teléfono: 932 388 777. Fax: 932 387 488. [email protected]
I Jornada de Cooperación Internacional en Cirugía Ortopédica y Traumatología
9 Octubre 2009Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
Secretaría técnica: TORRES PARDO. C/ Nàpols 187, 2n. 08013- BARCELONA. Teléfono: 932463566. Fax: 932317972. [email protected]
VTARRAGONATARRAGON
TARRAGONA
V Reunión Paciente Pluripatológico y Edad Avanzada
15- 16 Octubre de 2009Palau Firal i de Congressos de Tarragona
Secretaría técnica: S&H Medical Science Service. Espronceda, 27, 1ºA y Ático. 28003- MADRIDTeléfono: 915357183. Fax: 911817616. [email protected]
31GALENSAGENDA
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT COMT ·
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT ·
agenda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda · COMT
· agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda
agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT
1- Poden participar-hi tots els metges col·legiats al COMT. 2- Cada participant podrà fer-ho amb una sola pel·lícula. 3- El tema de la pel·lícula serà: viatges, vacances, festes. I no pot passar dels 10 minuts de durada (crèdits i fi inclosos). 4- Les pel·lícules seran presentades en un DVD dins d’un estoig protector. El DVD ha de portar escrit el títol i el nom de l’autor. L’estoig ha d’estar identificat amb el títol, el nom de l’autor i número de col·legiat. 5- Les inscripcions (i les pel·lícules) han de ser entregades abans del dia 1 d’octubre de 2009 al COMT (Sra. Mar). 6- La inscripció és gratuïta. 7- Les pel·lícules presentades al certamen quedaran en propietat del COMT (els autors han de preveure fer una còpia pel seu propi arxiu). 8- El COMT, si així ho considera, podrà fer sessions públiques, a la seva Sala d’Actes, amb les pel·lícules
presentades. 9- Un cop vistes les pel·lícules (i descartades les que no compleixin el punt 3 de les bases) es programarà una o diverses sessions per als membres del jurat. Els autors de les pel·lícules podran assistir-hi, i a tal efecte se’ls avisarà oportunament. 10- El jurat estarà format per 3 membres (un del COMT i dos aliens a la Medicina) i els seus noms es faran públics, juntament amb el programa de les sessions de projecció. 11- El repartiment de premis es farà en el decurs d’un acte social a finals d’any, en una data que encara està per fixar. 12- Premis: “Premi Antonio Muza” a la millor pel·lícula. Trofeu especial a la 2a classificada. Trofeu especial a la 3a classificada. A tots els participans se’ls farà a mans un record per la seva col·laboració.13- La participació al certamen pressuposa la total acceptació d’aquestes bases per part del concursant.
VI Certamen mèdic de cine-vídeo amateur Premi Antonio MuzaBases del concurs
Aprofiteu aquestes vacances per a fer la vostra pel·lícula
R E S T A U R A N T
C. Osca, 3 - 43840 SALOU (Tgna) - Tel. 977 385 [email protected] - www.lacasadelcura-salou.com
32 GALENS
33GALENS
ALTES
BAIXES
MOVIMENT COL·LEGIAL
COGNOMS NOM NUM COL·LEGIAT ESPECIALITAT LLOC DE TREBALLURDIN OROZ, BEGOÑA 5777 R-1 MEDICINA INTERNA HOSPITAL ST. JOANNIÑO CHAPARRO, HELIER ENRIQUE 5778 PEDIATRIA HOSPITAL STA. TECLASEGURA TIGELL, SANDRA 4730 PEDIATRIA CAP MONTROIGMARTINEZ REYES, ALEXANDER 5779 R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA UDMFYC TORTOSAQUER RAMIRO, JORGE 5780 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA CAP BONAVISTAPERLA SAN MARTIN, RODRIGO 5781 MEDICINA GENERAL HOSPITAL STA. TECLAVILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORES 5782 MEDICINA GENERAL MATT EL PUERTOMIU, JENI-CATALINA 5783 R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA UDMFYC TGNA-1MORCILLO GALLEGO, Mª DEL MAR 5784 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA CAP TORREFORTAGUARDIA SANCHO, LAIA 5785 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA CAP SALOUFERNANDEZ, Mª JOSE 5786 MEDICINA GENERAL CAP TORREDEMBARRAPONCE, ARIEL DAMIAN 5787 MEDICINA GENERAL CAP TORREDEMBARRACICHERO PEREZ-MILLARES, GABRIELA 5788 R-1 PSIQUIATRIA INSTITUT PERE MATAGARCIA-VILLARRUBIA MUÑOZ, ALBERTO 5789 R-1 PSIQUIATRIA INSTITUT PERE MATATAMARIT FRANCÉS, CLAUDIO 5790 R-1 PSIQUIATRIA INSTITUT PERE MATAPOVEDA ZULUAGA, CESAR A. 5791 R-1 ANESTESIOLOGIA HOSPITAL JOAN XXIIIGUERRA GARCIA, Mª EMILIA 5792 MEDICINA GENERAL HOSPITAL D’AMPOSTAAMAUT TOMAYCONZA, RODOLFO 5793 MEDICINA GENERAL HOSPITAL STA. TECLAMARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO 5794 R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA UDMFIC TARRAGONASANCHEZ FUENTES, DIANA 5795 MEDICINA GENERAL CAP TORREDEMBARRASALES BERTUCHE, JUAN F. 5796 MEDICINA FISICA HTAL. VERGE DE LA CINTAGIL GOMEZ, Mª LUCIA 5797 ANESTESIOLOGIA HTAL. STA. TECLABALAN, MIHAIL 5798 MEDICINA GENERAL CAP L’AMPOLLACAMACHO GUTIERREZ, ELIA 5799 MEDICINA GENERAL HTAL. ST. JOANVERCESI, NICOLAS PEDRO 5800 MEDICINA GENERAL HTA. ST. JOANMARTORELL SANS, CARME 5801 MEDICINA GENERAL CAP MARIA FORTUNYESTELLER GARCIA, LAURA 5802 ONCOLOGIA HTAL. STA. TECLAARRIETA NARVAEZ, PAOLA LUCIA 5803 MEDICINA GENERAL CAP EL VENDRELL
COGNOMS NOM NUM COL·LEGIAT POBLACIÓ MOTIU TRASLLATLEIVA URBINA, ROBERTO C. 5599 BONAVISTA PONTEVEDRAMELLADO JOAN, MERITXELL 4935 CERVELLO VALENCIABOVER SOLA, SILVIA 5067 ST. HILARI GIRONACASTRO CRESPO, Mª TERESA 5057 TARRAGONA BARCELONABLANCO SALIDO, JOSÉ ANTONIO 5091 SAGUNTO VALENCIAPALAO ERRANDO, JESUS 3628 TARRAGONA VALENCIAALBERT BERTRAN, MONTSERRAT 5098 TORTOSA GIRONAMERAN GIL, JORGE L. 4963 TARRAGONA LAS PALMASALVAREZ GARCIA, PATRICIA B. 5691 CAMBRILS ESTUDISCORRALES CRUZ, ANDRES 5299 ALBACETE CUENCASANTILLANA, RUIZ JAVIER 3781 TORTOSA CASTELLORAMOS GARCIA, IVAN 5657 TORTOSA BARCELONASANTIAGO HERAS, SANDRA M. 5555 TARRAGONA FI DE L’EXERCICIELOSEGUI ARRIGAIN, LIDE 5083 ESPLUGUES BARCELONA
34 GALENS VIATGES
Milà, un destí amb múltiples opcionsMúsica, teatre, art i disseny són alguns dels atractius d’aquesta ciutat italiana
Milá és una ciutat internacional i plena d’atractius
als quals se suma l’art, la música, la història i el dis-
seny. Es pot començar a descubrir aquesta ciutat
amb un passeig en barca pels Navigli di Leonardo.
Es tracta d’un itinerari que surt d’un dels barris amb
més encant i porta a descubrir els antics cursos
d’aigua amb les seves escluses, un dels testimonis
més importants de Leonardo da Vinci.
A Milà, la història i l’art també es troben a les viven-
des dels seus ciutadans més il·lustres. Es poden vi-
sitar quatre Cases Museu de famílies milaneses que
mostren increïbles col·leccions d’art: Museu Bagatti
Valsecchi, Casa Museu Boschi Di Stefano, Vila Nec-
chi Campiglio i el Museu Poldi Pezzoli.
Teatre
Milà és també una de les capitales internacionals de
l’espectacle. Els teatres més coneguts són el Teatro
della Scala i el Piccolo Teatro di Milano, però n’hi ha
molts més que també ofereixen tot l’any programa-
cions molt interessants.
Una altra de les coses que no es pot deixar de vi-
sitar és el Duomo (la catedral). Constitueix una ver-
tadera joia del gòtic italià i un vertader símbol de la
ciutat. La Plaça del Duomo conforma un ampli es-
pai i una de les principals artèries de Milà, amb un
majestuós aspecte i rodejada de palaus porticats.
Entre la Catedral i la Scala, accedim a la Galleria
Vittorio Emanuele II, un dels magatzems que, jun-
tament amb els restaurants i els cafès, és un dels
punts emblemàtics de la ciutat.
Aquestes són només dues pinzellades de la riquesa
monumental i artística de Milà.
Gastronomia
No es pot marxar de Milà sense provar alguna de les
seves especialitats: risotto alla milanese, arròs pre-
parat amb ceba i safrà; la costoletta a la milenese,
costella de vedella fregida amb ou i pà; l´osso buco,
pota de vedella estofada... I de postre, el tradicional
Panettone. Per acompanyar, a tots els restaurants
es pot trobar una àmplia i variada carta de vins.
El Teatro della Scala és un dels més reconeguts interna-cionalment.
La Catedral de Milà és una de les cites obligades d’aquest viatge.
35GALENSGASTRONOMIA
ACUDIT
Elaboración:
Marinar el cochinillo en sal, azúcar y pimentón.
Cuando esté marinado, confitarlo en aceite y
hierbas buenas (ver ingredientes). Una vez
confitado el cochinillo, se mete en el horno y
se deja cocer hasta que esté crujiente.
Se puede acompañar con ensalada y puré
de castañas.
Cochinillo crujiente al hornoLa Casa del Cura. C/Hosca, 3. Salou · Telf: 977 385 613
Ingredientes:
1 cochinillo
sal, azúcar y pimentón
aceite
Hierbas buenas: ajo, laurel, piel
de limón, piel de naranja, canela,
tomillo, romero, sal y pimienta.
36 GALENS
... en un entorn vínicola i sibarita.
Presentacions de productes i serveisTaules rodones i rodes de premsaLliuraments de premisActes culturals i esportiusCelebracions particulars i familiars
Visites guiades
Els teus Actes, Esdeveniments i Celebracions ...
CalçotadesConvencionsCongressosMaridatgesEventsTasts
Camí Vell de Cambrils, 180 · 43480 Vila-seca · Tarragona · Spain T +34 877 001 005 · T +34 977 353 099 · F +34 977 353 154 www.closbarenys.com orangerie@closbarenys · [email protected]
Celebra el teu Banquet de Bodes en un espai EnogastronòmicCelebra el teu Banquet de Bodes en un espai Enogastronòmic
Wine Resort