ediciÓ especial diada de sant jordi - ins...

Maig 2015 Núm. 19

GALLECSEXPRES

DIADA de SANT JORDI

23 d’abril de 2015 Institut Gallecs

CONTINGUTS pàg.

GALERIA FOTOGRÀFICA 2

DISCURS INAUGURAL 12

II CONCURS RELATS CIENTÍFICS

14

II CONCURS FOTOGRAFIA CIENTÍFICA

16

PROVA CANGUR 2015 17

XXIII CERTAMEN LITERARI 19

CATALÀ / CASTELLÀ 19

LLENGÜES CLÀSSIQUES 26

FRANCÈS / ANGLÈS 27

CARTELLS SANT JORDI 32

ACUDITS 37

EDICIÓ ESPECIAL

http://www.google.cat/url?sa=i&rct=j&q=diada+de+sant+jordi&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http%3A%2F%2Fwww.inscanmas.cat%3A8081%2Fins-can-mas%2Fmultimedia%2Fgaleria-d-imatges%2FDiada-de-Sant-Jordi-2015.html&ei=rZlgVZ3KN4qqUc7agUg&bvm=b

Pàgina 2

GALLECSEXPRES Núm. 19

GALERIA FOTOGRÀFICA

PREMIS

DISCURS DE BENVINGUDA Manuel Aznar

GALLECSEXPRES

Pàgina 3

Núm. 19

PRESENTADORS DEPARTAMENTS CIÈNCIES I MATES

Nombre del t rab ajo

Núm. 19

Pàgina 4

GALLECSEXPRES

CORAL

Pàgina 5

Núm. 19 GALLECSEXPRES

DEPARTAMENTS LLENGÜES

Nombre del t rab ajo

Núm. 19

Pàgina 6

GALLECSEXPRES

COREOGRAFIA

ACTUACIÓ MUSICAL

Pàgina 7


DEPARTAMENT D’IDIOMES

Pàgina 8


AGRUPACIÓ DE FLAUTES

ACTUACIÓ MUSICAL

Pàgina 9


ACTUACIÓ MUSICAL

Pàgina 10


“CANT A LA LLIBERTAT”

Pàgina 11


Pàgina 12


DISCURS DE BENVINGUDA

Benvolguts alumnes i companys, com cada any ens reunim aquí per celebrar Sant Jordi. Hui és el dia que celebrem per excel·lència el dia del llibre. Fa uns dies em van proposar fer aquest discurs de benvinguda i com llegir és un dels meus grans pla-ers i vicis vaig acceptar-hi ràpidament. He escrit aquest discurs, però com ja sabeu els meus alumnes moltes vegades me’n vaig per les branques, però intentaré cenyir-me a ell. Com no m’agrada parlar dels demés, que és molt de xafarders, o com diuen al meu poble, bodins, i a més a més sóc una persona molt modesta, us parlaré de mi. Què em va fer aficionar-me a la lectura? Doncs al començament quan anava a l’escola una professora meua que es dia Doña Maria -imagineu dir ara als profes Don i doña? Don Manuel, Doña Carmen, Doña Bárbara, sonen a telenovel·la tat?- Dons aquesta professora ens feia llegir el mateix que us fan llegir a vosaltres, com per exemple Jau-me I el Conqueridor o el Tirant lo blanc, però no la versió sense censura que llegiu vosaltres.... eh... Cal dir que no estan malament, que no s’ofenga ningú, però motivadores no ho són massa. Bé, pel que anava a contar-vos, aquesta professora va fer, diguem, una espècie de concurs, a vore qui llegia més llibres. Com sóc bastant competitiu, comprendreu que vaig quedar primer. Doncs aquí vaig des-cobrir un llibre, igual coneixeu el personatge dels dibuixos de la tele, almenys els que tenim més de 30 segur. El llibre era el de Heidi. I quan el vaig llegir vaig pensar “quina diferència”, era un món totalment diferent, es vivien els moments amb molta més intensitat. A partir d’aquí, la cosa va anar decaient. Quan vaig arribar a l’institut em vaig deprimir. I no perquè era un adolescent i la vida és una merda, i tots estan en contra meua; sinó perquè els de català, i ho subratlle i ho pose en majúscules, ELS DE CATALÀ, només ens feien llegir coses de gent que surt d’una guerra, gent que s’enamora i es mor un d’ells (Com pot ser que algú li pose de títol a un llibre, Es mor una vida, es trenca un amor, és que estàs contant el final del llibre!!!! Gent tancada en un pis sense poder sortir... Supose que coneixeu El diari d’Anna Frank, un llibre meravellós, però de divertit té poc.... Vaig arribar a pensar que tots els escriptors en català tenien depressió. Bé, faig un parèntesi perquè sempre hi ha algun profe una miqueta boig, a 3r d’ESO per exemple ens van fer llegir un llibre que es deia Marranades, però d’aquest no puc parlar ací que hi ha menors. Després pensaríeu que els de Lengua Castellana ens feien llegir llibres millors i més motivadors no? Doncs igual sí, però com era tan difícil d’entendre’ls... Entre las Coplas por la muerte de su padre de Jorge Manrique, el Cantar del Miocid, que se suposa que és una gesta heroica, què no dic que no, eh! Però clar, primer has d’entendre el que diu... O Sonata de otoño de Valle-Inclán, un altre amor que es perd en el temps. Mort i desamors... ains. Pensava que llegir portava implícit sentir-se malament i desgraciat!

( … )

Pàgina 13


Menys mal que al igual que en primària vaig trobar un llibre que em va deixar seguir enganxat a la lectura. Un dia passejant amb els meus pares... Ja sabeu tots que els professors també tenim pares no? Bé, seguim, passejant, els meus pares em van dir “elegeix un llibre i te’l comprem” i vaig llegir les contraportades i vaig agafar un, sense saber ben bé què era. Resulta que era Mucho ruido y pocas nueces, de Shakespeare. Resulta també que és teatre. Aquest llibre em va fer riure moltíssim i per primer cop vaig dir que “guai el llibre”.

Després d’uns anys i ja a la universitat vaig començar a llegir un llibre que tenia a casa des dels 14 anys. A aquesta edat, 14, vaig començar el llibre, 50 pàgines que em van costar de llegir... uf, i van posar la pel·lícula per la tele i van ser 30 segons.... 50 pàgines, 30 segons!!!!! Em vaig desmotivar i vaig deixar de llegir-lo. Hi després de 6 anys pareixia que ja estava preparat per llegir-lo. El Senyor dels anells, de Tolkien. Això SÍ que era un llibre. Aventures, assassinats, herois, màgia, companyeris-me i després de molta sang i fetge per tots els costats, un final feliç. Des de llavors me l’he llegit 3 cops, i sempre trobe l’emoció de la primera vegada. El més bo d’un bon llibre és que quan te’l tornes a llegir, sempre hi ha coses noves.

Amb aquest llibre vaig descobrir el meu gran vici, la fantasia èpica.

De Tolkien vaig passar a Tad Williams que va escriure Añoranzas y pesares, magnífic, Salvatore i la saga del Elfo Oscuro, he disfrutat com un nen amb Dritz Do’Urden, Orson Scott Card i el Juego de En-der, brutal, Lois McMaster Bujold amb la Maldición de Chalion, un món fascinant, Trudi Cannavan i las Crónicas del Mago Negro, mai m’ha agradat tant com escriu un autor, Margaret Weis i Tracy Hik-man, una imaginació impressionant, David Eddings i la seua capacitat de posar-te en el lloc del perso-natge, Robert Jordan que va escriure una de les sagues més gran que existeix, la Rueda del Tiempo, Terry Pratchett i el seu humor absurd...

Eh! Eh! Tranquils, tranquils. No fa falta que agarreu apunts ara, tranquils que ja vos passaré la llista. Ja la publicaré a la revista si fa falta.

La veritat que recordant tots aquests títols m’emocione, cada cop que pense en ells, les seues vides, les històries que em viscut junts (perquè és com si també jo hagués sigut allí), se’m posa la pell de gallina.

I que conste que no només llisc narrativa fantàstica, uns dels millors llibre que he llegit són per exem-ple La Peste de Albert Camus que narra tot el procés d’arribada de la malaltia a una ciutat fins que desapareix. O el Conde de Montecristo de Alejandro Dumas. Dos llibres que us recomanaria llegir, però quan estigueu més entrenats.

Per que la lectura es qüestió d’entrenament, quan un més llegeix més ràpid ho fa i més compren el que llegeix. Jo vaig passar des que vaig començar quan anava a l’escola de 50 pàgines a la setmana, a 300 o 400 en un dia que me puc llegir ara sense problemes.

I per mi un dels avantatges més importants que té llegir és que sense donar-te compte... vas fent... i de sobte ja no fas faltes d’ortografia. Un dels majors traumes que tenim quan escrivim i desapareix sense donar-te compte...

Per finalitzar només vull encoratjar-vos a que llegiu, llegiu tot el que pugueu. No dubteu en provar coses noves, teatre, poesia, fantasia, terror, biografies, el diari, revistes de tot tipus. Mai sabem on trobarem el plaer de la lectura, però quan ho descobrim, és de les millors coses que et poden passar a la vida.

MANUEL AZNAR

Professor i tutor 1r ESO

( … )

Pàgina 14


II Concurs de RELATS CIENTÍFICS 1r Cicle ESO Desert 2n Cicle ESO Primer Premi: “ARBRES 2.0” MARINA MADUEÑO DE LA TORRE 4 ESO B

ARBRES 2.0

Sense els arbres, què seriem nosaltres? Potser m’ho hauria de haver preguntat abans, això. Perquè ara no puc sortir de casa sense una màscara per poder respirar i no ofegar-me.

Tot va començar quan un dia estava jo tan tranquil·lament anant en bicicleta i vaig passar pel costat d’un arbre, de sobte una de les seves arrels em va empènyer i vaig sortir disparat contra un camp d’adob natural, és a dir, femta de vaca. Des de aquell dia em vaig adonar que les coses no estaven anant bé.

Li vaig vaig dir a la meva mare el que em va passar i em va castigar dues setmanes per “inventar-me tal excusa i haver vingut com un porc”. L’única cosa bona d’aquesta desgràcia és que s’ha empassat les seves paraules. Però això mai s’ho diré a la cara.

Pocs dies després del incident tots els arbres del món es van manifestar contra nosaltres i van sortir dels seus hàbitats per plantar-nos cara. Es desplaçaven amb les seves arrels com si fossin les potes d’un pop. Tots els arbres ens van fer saber de la manera més radical que ja no absorbirien el diòxid de carboni.

A més, tots els arbres fruiters van decidir no donar-nos més fruites, cosa que ha perjudicat molt la nostra alimentació. A sobre, han convençut a les verdures del món per unir-se amb ells i ara ens estem plantejant emigrar cap a un altre planeta on ningú ens odiï.

És a dir, podríem menjar carn, però estem endinsats en un bucle. Si no tenim verdures ni fruites, els animals no mengen, si no mengen es moren, si moren nosaltres no podem menjar i si nosaltres no mengem morim. Tot està lligat.

Potser si no els haguéssim talat i no els hi haguéssim contaminat el seu voltant, això no hagués

passat… Però home! Tampoc era per empentar-me a l’adob i destrossar-me la roba i labicicleta, no?

!Què la meva mare es va cabrejar molt! També podrien haver fet una revolució contra els ocells! O no els hi molesta que posin els seus nius en les seves branques? O els esquirols i els micos! Vinga a molestar a dalt i a baix tota l’estona! I què em dieu sobre els ocells fusters? Ells piquen i piquen però la revolució ens la fan a nosaltres! Amb la tira d’anys que porten en el món, no la podien haver fet abans o què? Jo no entenc res. Un cop em vaig trobar cara a cara amb un arbre i vaig decidir fer allò de abraçar-lo per poder-me comunicar amb ell. Em va donar una bufetada impressionant. He de dir que la violència mai és la solució, però aquell dia vaig reaccionar trencant-li una branca i ell em va escopir resina en tota la cara. A dia d’avui, encara tinc malsons. Actualment, encara estem en guerra. Només puc dir que si els arbres del vostre planeta encara no s’han revolucionat, cuideu-los i si no, prepareu-vos i molt.

MARINA MADUEÑO DE LA TORRE

Pàgina 15


BTX Primer Premi: “DEUS EX MACHINA” JUDIT BOLADERAS GUILLAUMES 1 BTX C

Deus ex Machina

L’home es va aixecar de la cadira amb els últims càlculs realitzats. “Aquest és el definitiu” va pensar, “després de 731 in-tents, estic segur que aquest és el definitiu”. Va entrar a la sala que es trobava aïllada de la resta de la casa, en un intent de simular un laboratori, no gaire professional però almenys eficaç.

Va dirigir-se a la màquina que tenia sobre la taula. Estava formada per dues plataformes circulars amb una separació d’uns dos metres. Sota d’elles, hi havia una estructura de metall i entre aquestes dues plataformes, encabit en el metall, un panell de controldigital. Va afegir els seus últims càlculs, aquells que l’havien mantingut dues nits en vela, amb tota la destresa que va saber malgrat el nerviosisme. Va fer un pas enrere i va agafar una pilota de tennis d’una capsa que deia “en necessites 100 per ser expert”. Va allunyar-se de la capsa, on només quedaven 8 pilotes, i va col·locar la pilota que sostenia a les mans so-bre la plataforma. Seguidament allargà la mà fins el panell de control, en direcció a una palanca que es trobava a la vora i amb una lleugera tremolor a la mà, tirà d’aquesta. La màquina brunzí i la pilota, col·locada sobre la plataforma, començà a esvair-se, molècula rere molècula aquesta anava desapareixent, deixant enrere una forma imprecisa i una llum molt potent, que l’ull humà, a dures penes podia observar més de 20 segons abans de cremar-se la còrnia. “Això ho he de millorar” va pensar fugaçment. La pilota va quedar substituïda, completament, pel buit i ell va començar a contar. “Un..., dos... (vinga), tres..., quatre... (no em fallis), cinc...” I una llum va començar a brillar sobre la segona plataforma. A poc a poc, les primeres molècules que havien desaparegut de la pilota inicial començaven a formar un nou cos, de nou, inde-finit que va anar retornant a la seva forma original, aquella que tenia abans de col·locar-la a la primera plataforma, fins a quedar una esfera totalment sòlida.

Va enretirar la pilota de la plataforma i la va prémer amb força, per primera vegada en tots els intents, aquesta no es va des-fer entre les seves mans al sentir la força aplicada sobre ella. La va agafar amb una sola mà i aplicant inèrcia va fer que aquesta impactés contra el terra i retornés cap a ell. Va recuperar-la i, sostenint-la amb les dues mans, la va observar de prop, amb l’ajuda d’una lupa que tenia a la vora. Ni una irregularitat, cap deformació, almenys no més enllà de les ja existents de fàbrica. La pilota tornava a ser com era inicialment, com abans del transport molecular. -Eureka- va cridar l’home amb llàgrimes als ulls de l’emoció. Ho havia aconseguit, tenia el control. Era com un Déu. Si aquell procés es pogués desenvolupar i es pogués aplicar no només a càrregues pesants sinó també a espècies vives, a animals i a humans. A éssers amb consciència i ànima. Allò es podria convertir en un gran medi de transport internacional, més eficient, més ràpid, més barat, més eficaç, més perfecte... I ell seria el seu creador. Seria el Déu de la humanitat. Ni Isaac Newton, ni Einstein, ni Stephen Hawking. Ell era el gran geni. Ell era el creador que es trobava rere aquell magnífic invent, rere aquella màquina que revolucionaria el món. Ell era el Déu rere la màquina. Deus ex Machina. Aquell Déu, sorgit del buit, destinat a salvar a la humanitat de la seva estupidesa aportant a la seva vida nous mètodes, més brillants. Com el Déu totpoderós, que salvava a l’heroi en perill de mort, en els espectacles representats, anys enrere, als amfiteatres grecs. Ell seria el Déu de la humanitat, poderós, únic, respectat…

I va despertar, abandonant aquell son profund al que l’havia portat el deliri... dins del cap sentia ressonar els forts batecs del seu cor, pels seus ulls hi relliscaven llàgrimes contínuament sorgides pel sentiment de fracàs i la seva boca, intentava articu-lar paraules incoherents.

Es trobava tancat dins del lavabo. Assegut al terra, ocupant amb les cames la poca llargària que tenia aquest, amb l’esquena mig repenjada a la porta i amb el cap cot, repenjat sobre la seva pròpia espatlla, incapaç de mantenir-lo dret a causa del seu “pes”. Va intentar alçar-se, col·locant les dues mans a cada costat del seu cos i fent força per incorporar-se. Va aconseguir alçar una mica el seu cos, lliscant per la porta en que es trobava la seva esquena. De sobte, va sentir una forta estrebada al braç que va provocar que el seu cos es desequilibrés i caigués al terra. Com a acte reflex, amb odi, va buscar al responsable de provocar que la seva missió d’aixecar-se de terra fracassés. Al braç, mig sortida, hi duia clavada una xeringa amb heroïna, on només hi quedaven residus. Aquella xeringa contenia tots el seus somnis, desitjos i anhels, tots ells fets miques i llunyans. Va agafar-la i d’una estrebada, més forta que l’anterior, va trencar la unió d’aquesta amb el seu braç i amb ràbia, la va llançar contra la paret. Dels seus ull van començar a vessar llàgrimes, odiava plorar, odiava la cremor de les llàgrimes i la visió doble que aquestes li produïen, però no tenia manera d’evitar-ho... Ho havia donat tot per un somni i alhora havia deixat que aquest el consumís per dins.

Malgrat tot, amb tota la força de voluntat que li quedava es va aixecar de nou, va tornar a la seva habitació i, agafant una petita llibreta plena de notes, va retornar als seus càlculs. Va sospirar, mirant a través del vidre del seu petit laboratori. “Un càlcul més” va pensar. “Saps que ho tens. Només un càlcul més. Demostra al món que no estàs boig, que pots aconseguir-ho... Demostra-ho.”

JUDIT BOLADERAS GUILLAUMES

Pàgina 16


II Concurs de FOTOGRAFIA CIENTÍFICA Primer Premi: “SEMIESFERES SOBRE L’AIGUA” VICKY VELASCO GARCÍA

VICKY VELASCO GARCÍA

Pàgina 17


PROVA CANGUR 2015

La Prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzada per les res-

pectives comissions balear, valenciana i catalana és una activitat que es marca com a objectiu estimular i mo-

tivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes mate-

màtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema, que va tenir lloc el

dia 19 de març.

Els enunciats els prepara l'associació Le Kangourou sans Frontières, on Catalunya hi participa amb

representació nacional pròpia. Llavors els participants i les participants d'arreu d'Europa i d'altres països del

món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d'una hora i un quart per intentar resoldre'ls.

Per tercer any consecutiu l’INS GALLECS ha estat una de les seus de la Prova Cangur 2015 amb la

participació de 100 nois i noies. Del nostre centre la van realitzar 35 alumnes, 17 de 3r d’ESO, 8 de 4t d’ESO

i 10 de 1r de BTX, de l’INS AIGUAVIVA (Mollet) 16, de l’Escola Sant Gervasi (Mollet) 26 i de l’INS

TORRE DE MALLA (Parets) 23.

De l’INS GALLECS els dos alumnes de 3r d’ESO més ben classificats han estat FRANCESC RAGA

en ell lloc 716 i MARÍA UTRILLA en el lloc 999 de 7.977 participants, el dos alumnes de 4t d’ESO més ben

classificats han estat JOSEP RODRÍGUEZ en el lloc 432 i LAIA FERNÁNDEZ en el lloc 524 de 7.501 parti-

cipants i els dos alumnes més ben classificats de 1r de BTX han estat ANDREU SIMON en el lloc 181 i RUT

BERTRAN en el lloc 288 de 4.323 participants. MOLTES FELICITATS.

( … )

Pàgina 18


A la resta de participants MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ, sense vosaltres no ha-

gués estat possible una diada com aquesta. Us esperem en la PROVA CANGUR 2016 i us demanem que engres-

queu als vostres companys i companyes a participar-hi.

En la primera fotografia es veu la Sala d’Actes mentre es feia la Prova, en la segona els alumnes millors clas-

sificats de l’INS GALLECS de cada nivell i en la tercera tot l’alumnat de l’INS GALLECS que va participar jun-

tament amb els seus professors de matemàtiques.

ÀNGELS GUILLAUMES

Professora de l’Institut Gallecs

( … )

Pàgina 19


XXIII CERTAMEN LITERARI DE SANT JORDI

PREMIS

CATALÀ—CASTELLÀ

modalitat PROSA - 1r cicle

1r premi “LA BAILARINA” MARC MEDINA MOROS 2n ESO A

2n premi “EL NEN QUE VOLIA CAMINAR” POL MARÍN GARGALLO 2n ESO A

3r premi “UNA RELACIÓN TÓXICA” MARINA CANO GOMEZ 2n ESO A

MARC MEDINA MOROS

Pàgina 20


CATALÀ—CASTELLÀ

modalitat PROSA - 2n cicle

1r premi “NO EM RATLLIS” AARON-JOEL SÁNCHEZ DIONISIO 4t ESO B

2n premi “NO QUIERO VOLVER” BLANCA GÓMEZ GONZÁLEZ 4t ESO A

3r premi “ELS BUSCADORS DE LA CAMBRA” JOEL MORENO BARRADAS

AARON-JOEL SÁNCHEZ DIONISIO

Pàgina 21


CATALÀ—CASTELLÀ

modalitat PROSA- Bat/Cicles

1r premi “MISMO LUGAR” JUDIT BOLADERAS GUILLAUMES 1 BTX C

2n premi “HISTÒRIA D’UNA VIDA. L’HOME SENSE INSPIRACIÓ” BERTA BLANCH ISERN 2 BTX A

3r premi “EN LOS LABIOS” ARIADNA BOLADERAS IBAÑEZ 1 BTX B

( … )

Pàgina 22


( … )

JUDIT BOLADERAS GUILLAUMES

Pàgina 23


CATALÀ—CASTELLÀ

modalitat VERS - 1r cicle

1r premi “EL MÓN DELS SOMNIS” GORKA RIVERO CARRILLO 2n ESO A

2n premi “TOTS SOM IGUALS” MARINA CANO GOMEZ 2n ESO A

3r premi “QUÈ ÉS?” SERGI ELIPE FERNANDEZ 2n ESO B

LLENGÜES CLÀSSIQUES

IDIOMES

GORKA RIVERO CARRILLO

Pàgina 24


CATALÀ—CASTELLÀ

modalitat VERS - 2n cicle

1r premi “EL BATEC DE LA VIDA” XAVI HERNÁNDEZ PLANILLAS 3r ESO A

2n premi “A GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER” MIGUEL ANGEL GARCÍA FRANCO 4t ESO B

3r premi “PENSAMENTS” MARINA GAMO LÓPEZ 3r ESO A

XAVI HERNÁNDEZ PLANILLAS

Pàgina 25


CATALÀ—CASTELLÀ

modalitat VERS - 2n cicle

1r premi “ESCARNIO A LA NECEDAD” MARTA ESTEVE ORTEGA 1r BTX B

2n premi “TOTAM NOCTE PERVIGILABO”

Soneto de versos alejandrinos ÁLEX CAPARRÓS RODRIGUEZ 1r BTX B 3r premi “UN BESO SIN MIEDO” ANDREA MARTIN HERRERO 2n BTX A

MARTA ESTEVE ORTEGA


LLENGÜES CLÀSSIQUES

1r premi “ODA CICERONI” ÁLEX CAPARRÓS RODRIGUEZ 1 BTX B

MARTA ESTEVE ORTEGA 1 BTX B 2n premi “NARCISUS ET AFRODITA” SANDRA ACIEGO BUJ 1 BTX A

AROA ACOSTA SILVA 1 BTX A 3r premi “SORS IMMANIS” MIRIAM LLONCH DIAZ 1 BTX B

ANDREA TOMÁS FERREIRO 1 BTX B

ÁLEX CAPARRÓS RODRIGUEZ MARTA ESTEVE ORTEGA


ANGLÈS / FRANCÈS

PREMIS ESPECIALS PELS SEUS TREBALLS EN LLENGUA FRANCESA “LA DANSE” GISELA ARANEGA GONZÁLEZ 1r ESO C “DEVINETTE” MAR MEDINA MOROS 2n ESO A “L’ARC EN CIEL” TAMARA MORENO ROMERO 4t ESO A

Pàgina 28


ANGLÈS / FRANCÈS

PREMI ESPECIAL PEL SEU TREBALL ARTÍSTIC EN LLENGUA ANGLESA “THE TIGER” NIL CASAS ARAGÓN 1r ESO B “SNOOPY” LUANA MELGAREJO MARTÍNEZ 4t ESO D

Pàgina 29


ANGLÈS / FRANCÈS

PREMI ESPECIAL PEL SEU TREBALL EN LLENGUA ANGLESA

PROSA — PRIMER CICLE ESO

“A TERRIBLE NIGHTMANE” GORKA RIVERO CARRILLO 2n ESO A

GORKA RIVERO CARRILLO

Pàgina 30


ANGLÈS / FRANCÈS


PROSA — SEGON CICLE ESO

“A DAY IN CALEB’S LIFE” LARA TALAVERA POTABOBE 3r ESO B

LARA TALAVERA POTABOBE

Pàgina 31


ANGLÈS / FRANCÈS


POESIA — BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS

“DEAR SWEET MUM” LAIA ANGLADA LLISTOSELLA 2n BTX A

LAIA ANGLADA LLISTOSELLA

Pàgina 32


Concurs de CARTELLS CERTAMEN LITERARI DE SANT JORDI CATEGORIA A Primer Premi: ESTEBAN ORTEGA 2 ESO C Segon Premi: TANIA MOYA 2 ESO C Tercer Premi: JUAN MANUEL MONTES 2 ESO C Finalista: MARTINA PI 2 ESO C Finalista: CRISTINA POVEDA 2 ESO C

1er Premi Categoria A ESTEBAN ORTEGA

Pàgina 33


2n Premi Categoria A TANIA MOYA

3r Premi Categoria A JUAN MANUEL MONTES

Finalistes Categoria A

Pàgina 34


Concurs de CARTELLS CERTAMEN LITERARI DE SANT JORDI CATEGORIA B Primer Premi: LAURA VALENZUELA 4 ESO C Segon Premi: ANNA RUIZ 4 ESO A Tercer Premi: DEIVI MAZA 4 ESO B Finalista: VERÓNICA CASTILLO 3 ESO D

1er Premi Categoria B LAURA VALENZUELA

Pàgina 35


2n Premi Categoria B ANNA RUIZ

3r Premi Categoria B DEIVI MAZA

Finalista Categoria B VERÓNICA CASTILLO

Pàgina 36


Concurs de CARTELLS CERTAMEN LITERARI DE SANT JORDI CATEGORIA C Primer Premi: ARIADNA GARCIA CAI MATÍ

1er Premi Categoria B ARIADNA GARCIA

Pàgina 37


Acudits:

http://www.e-faro.info/

http://www.e-faro.info/

Coordinació:

Maria José Loscos

Redacció:

Manuel Aznar Àngels Guillaumes Maria José Loscos

Fotografia: Josep Calpe

Si voleu participar en la

redacció de la revista de l’Institut escriviu al correu electrònic:

[email protected]

Pàgina 38


ediciÓ especial diada de sant jordi - ins...

Documents