Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 10/10/2016 a les 11:14

Nou curs gratuït per a joves quevulguin trobar feina a la indústriaComençarà el dia 17 d'octubre i serà sobre pneumàtica i hidràulica

La Cambra de Comerç de Manresa i el Centre de Formació Pràctica llancen una nova proposta per ajoves sense feina que vulguin formar-se i treballar a la indústria. En aquesta ocasió, ofereixen uncurs de 155 hores en pneumàtica i hidràulica, que ha de permetre als participants adquirir elsconeixements bàsics per poder treballar en instal·lacions pneumàtiques i hidràuliques. El curs constade sessions teòriques, que es faran a la seu de la Cambra a l'edifici de Can Jorba, en què estreballaran les habilitats necessàries per anar a buscar feina i desenvolupar-se correctament en unlloc de treball, i classes pràctiques a les instal·lacions del CFP al Palau Firal. Es tracta de lasegona edició d'aquest curs, que l'any passat va tenir una molt bona acollida per part d'alumnes iempreses.

El curs començarà el dilluns 17 d'octubre i s'adreça a joves de fins a 30 anys que no treballin nihagin estudiat en els darrers mesos. Forma part del Programa Integral de Qualificació i Ocupació(PICE), que té per objectiu reduir l'atur juvenil oferint formació clarament enfocada a ocupar unlloc de treball. Per aquest motiu, un cop acabat el curs els participants entren a formar part d'unaborsa de treball que es posa a disposició de totes les empreses del territori. A més, les empresesque contractin joves que hagin seguit aquest programa formatiu poden gaudir d'importantsincentius econòmics.

Per a més informació i inscripcions, cal adreçar-se a la Cambra de Comerç de Manresa, al telèfon938724222 (Josep Maria Monge) o al correu electrònic jmonge@cambramanresa.org.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/62543/nou/curs/gratuit/joves/vulguin/trobar/feina/industria

Regió7 DIMARTS, 11 D’OCTUBRE DEL 2016 25

ECONOMIA

La Reial Acadèmia de les Cièn-cies Sueca va premiar ahir amb elNobel d’economia les teories sobreels contractes del nord-americàd’origen britànic Oliver Hart, pro-fessor a la Universitat de Harvard,i també del finlandès BengtHolmström, del MassachusettsInstitute of Technology (MIT).

Segons el jurat, ambdós hanestablert un «marc comprensiuper analitzar moltes qüestions di-verses en el disseny de contrac-tes»per aconseguir que les dues partscooperin en benefici mutu i no esgenerin «conflictes d’interessos».Així, han estudiat qüestions comles retribucions per rendiment iobjectius als executius, les de-duccions i copagaments en lesassegurances i la privatització d’ac-tivitats pròpies del sector públic(gestió de presons i escoles).

Hart va néixer el 1948 a Londresi té la nacionalitat nord-america-na, país al qual ha estat vinculatacadèmicament des de la dècadadels anys vuitanta. És professord’Economia de la càtedra AndrewE. Furer a la Universitat de Har-vard, institució en la qual ensenyades del 1993. Es va graduar enMatemàtiques a Cambridge, peròaviat es va passar a l’Economia i enaquesta branca es va doctorar a laUniversitat de Princeton (EUA), onva conèixer la seva futura dona imare dels seus dos fills. Va tornaral Regne Unit per ensenyar a lesuniversitats d’Essex i Cambridge,abans de passar per la Universitatde Pennsilvània, la London Schoolof Economics i al MIT.

El seu treball, segons explica laUniversitat de Harvard, se centraen la teoria dels contractes, la teo-

ria de l’empresa, les finances cor-poratives i el dret i l’economia.L’eix de les seves investigacions ésel paper que exerceixen les es-tructures de propietat i els acordscontractuals en el govern de lesempreses, i les seves investiga-cions teòriques l’han portat a serexpert del govern nord-americà endos processos legals. A més, ésmembre d’institucions com l’A-cadèmia Americana de les Arts i laCiències o l’Acadèmia Britànica.

Segons va explicar a l’AcadèmiaSueca, ahir es va despertar de ma-tinada i va pensar que ja era tardperquè li donessin el premi aquestany, però llavors «afortunada-ment, va sonar el telèfon». El pri-mer que va fer, va confessar, va serabraçar la seva dona, despertar elseu fill petit i trucar al col·legaamb el qual ha compartit el Nobel,

Bengt Holmström, al qual l’uneixuna llarga amistat.

Per la seva part, Holmström,nascut el 1949 a Hèlsinki, és pro-fessor d’Economia i Empresa alMIT, el departament d’Economiava dirigir entre el 2003 i el 2006. Ala universitat de la seva ciutat na-tal va estudiar matemàtiques, físi-ques, física teòrica i estadística i vaobtenir el seu doctorat a la Uni-versitat de Stanford el 1978. Des-prés de dos anys de treball en elsector privat, en el grup finlandèsA. Ahlstrom, la seva carrera es vacentrar en l’àmbit acadèmic.

Va ser professor assistent a l’Es-cola Sueca d’Economia i Admi-nistració d’Empreses i el 1979 vacomençar la seva etapa als EUA ala Universitat Northwestern, coma professor assistent d’Economiaempresarial. D’allí va fer el salt aYale, on va ser professor d’Econo-mia entre el 1983 i el 1994, abansde recalar al MIT, que el descriucom un «teòric de la microecono-mia conegut per les seves investi-gacions sobre la teoria dels con-tractes i els incentius».

EFE | COPENHAGUEN

El Nobel premia contribucionsa la teoria dels contractesOliver Hart i Beng Holmström guanyen el guardó de l’Acadèmia sueca

Oliver Hart

CJ GUNTHER/EFE

Bengt Holmström

CJ GUNTHER/EFE

Els seus treballs analitzencom dues parts podencooperar en benefici mutui sense conflictes d’interessos

El conseller d'Empresa i Conei-xement, Jordi Baiget, va fer balançahir del programa Catalunya Em-prèn del 2015 i va assegurar quedes de la Generalitat s'han mobi-litzat 55 milions d'euros en ajuts aemprenedors que han servit percrear més de 5.000 empreses. Bai-get va anunciar que després de l'è-xit de la iniciativa, la comissió in-terdepartamental reunida aquest

dilluns a primera hora va decidirdonar continuïtat al programa i re-novar-lo de cara l'exercici pròximdel 2017.

Baiget va recordar que Catalu-nya Emprèn és una mena de «pa-raigua» que vol agrupar totes lesactuacions que fan diferents de-partaments del Govern en matè-ria d'emprenedoria. El programaes va posar en marxa l'any 2012.

El conseller va fer un balanç po-sitiu d'aquests anys d'actuació i varecordar un informe d'Omar Mo-hout publicat el setembre on s'in-dica que Barcelona és la cinquenaciutat europea on hi ha més pro-jectes emprenedors que han rebutajuts públics de més d'un milió

d'euros. Les ciutats que estan da-vant de la capital catalana sónLondres, Berlín, París i Estocolm.Baiget va subratllar que Barcelonava tenir 28 projectes d'emprene-dors amb més d'un milió d'eurosen ajuts mentre que Madrid no-més en va tenir registrats 8 pro-jectes. Entre les iniciatives que es-tan sota el «paraigua» de Catalu-nya Emprèn, la més destacada ésla Xarxa Emprèn, integrada per 118entitats tant municipals com co-marcals vinculades a l'emprene-doria. El 2015, aquestes 118 enti-tats van destinar 400 tècnics de su-port per ajudar 3.600 empreses i elGovern hi va destinar 4,6 milionsd'euros.

ACN | BARCELONA

El Govern va destinar 55 milionsper impulsar l’emprenedoriaLa Generalitat va atorgar

el 2015 ajuts de CatalunyaEmprèn que van servir percrear 5.000 empreses

La consultora manresana FeliuN&I participarà, els dies 25, 26, 27i 28 d'octubre, a la Fira Matelec(Saló Internacional de Solucionsper a la Indústria Elèctrica i Elec-trònica) de Madrid, una convoca-tòria sectorial en què s’esperenmés de 45.000 visitants de 80 pa-ïsos, la qual cosa la converteix enuna de les principals plataformesd'exportació i comercialització delsud d'Europa. Feliu N&I, en col·la-boració amb AMEC, associacióamb qui compartirà estand duranttota la fira, participarà en l'espai re-servat per a jornades de mercatsinternacionals el dia 26.

REDACCIÓ | MANRESA

Feliu N&Iparticiparà a lafira Matelec que secelebra a Madrid

La Cambra de Comerç de Man-resa i el Centre de Formació Pràc-tica llancen una nova propostaper a joves sense feina que vul-guin formar-se i treballar a la in-dústria. En aquesta ocasió, oferei-xen un curs de 155 hores en pneu-màtica i hidràulica. El curs constade sessions teòriques, que es farana la seu de la Cambra, en què estreballaran les habilitats necessà-ries per anar a buscar feina i des-envolupar-se correctament en unlloc de treball, i classes pràctiquesa les instal·lacions del CFP al Pa-lau Firal. Es tracta de la segona edi-ció d’aquest curs.

REDACCIÓ | MANRESA

Curs gratuït de laCambra i el CFPper formar-sea la indústria

Ecoviure tornarà a buscar i apremiar el millor producte de lafira, que destaqui pel seu com-promís amb la sostenibilitat, elseu caràcter innovador o per ser unexemple de bones pràctiques enl’àmbit mediambiental. Per aquestmotiu, es convoca la tercera ediciódel Premi al Millor Producte Eco-viure, al qual poden optar tots elsexpositors que siguin presents a lafira d’enguany, que se celebrarà del21 al 23 d’octubre al Palau Firal deManresa. Cada expositor pot pre-sentar-hi un únic producte o ser-vei, que serà valorat per un jurat.

Per participar al premi cal ins-criure-s’hi abans del 14 d’octubrea través del formulari al qual es potaccedir des de la pàgina webwww.ecoviure.cat. El lliuramentdel premi es farà durant l’acte in-augural de la fira. L’organització escompromet a fer difusió del pro-ducte premiat i el guanyador, amés, tindrà un descompte del 50%en el preu del seu estand per alproper any. Els productes pre-miats fins ara han estat, l’any 2015,els sistemes naturals de gestió itractament d’aigües de La Gota i,el 2014, les ametlles 100% naturalsde BO-Q Alimentación.

REDACCIÓ | MANRESA

La fira manresana Ecoviuretornarà a guardonar el millorproducte del certamen

Bernat Oller 2014 i Abadal Pica-poll 2015, dels cellers bagencs,respectivament, Oller del Mas iAbadal, van ser dos dels vins guardonats en la quarta ediciódels premis Vinari, atorgats el di-vendres passat en un acte celebrata l’Auditori de Vilafranca del Pe-nedès. Repartits en 12 categories,els premis Vinari són uns guardonsnascuts amb la voluntat de donara conèixer els millors vins de Ca-talunya. Enguany hi han participatmés de 850 referències de vins

catalans, entre els quals n’han es-tat premiats 150.

El Bernat Oller 2014 ha gua-nyat en la nova categoria premi Vi-nari Nissan al Millor Vi Ecològic. Elmateix vi va guanyar la Medallad’Or dels Negres de Criança. Per laseva banda, l’Abadal Picapoll 2015va merèixer la medalla d’or en lacategoria de Blancs Joves. Tambévan rebre una medalla de plata Ar-tium Fumet 2015, del Celler Co-operatiu d’Artés, en la categoria derosats; i Abadal Franc 2015, d’A-badal, en la de Negres Joves.

Enguany, els millors vins cata-lans han estat el Vd’O 1.10 2010 delceller Vinyes d’Olivardots (Em-pordà) i el Vall Llach Vi de FincaMas de la Rosa 2013 (Priorat) i elcava Jaume Giró i Giró SelecteGran Reserva Brut Nature 2008.

REDACCIÓ | MANRESA

Oller del Mas i Abadal,cellers guardonats en elspremis vinícoles VinariBernat Oller 2014, millor

vi ecològic i medalla d’or;Abadal Picapoll 2015guanya una medalla d’or

comunicacio@catpress.cat - 11/10/2016 07:55 - 178.23.208.155

Economia i Empresa | Estefania Escolà | Actualitzat el 13/10/2016 a les 15:01

Cinquanta entitats demanen la fusióadministrativa de Manresa, SantJoan i Sant FruitósNo accepten "l'actitud passiva" de l'Ajuntament i continuen reclamant la rebaixade l'IBI per recuperar la capacitat d'atracció de la capital del Bages

Alguns dels representants de la Plataforma d'Entitats per la Rebaixa de l'IBI a les portes de la Cambra |Estefania Escolà

La Plataforma d'Entitats per la Rebaixa de l'IBI a Manresa no accepta "l'actitud passiva" delgovern municipal que, segons han explicat, "cada cop que se li demana una rebaixa de l'Impostde Béns Immobles (IBI) amenaça amb la reducció de la despesa en serveis socials". Per això,aquest dimecres, la plataforma, formada per una cinquantena d'entitats, ha volgut fer un pasmés enllà i ha proposat la creació d'una única àrea administrativa que englobi la ciutat de Manresa,Sant Fruitós de Bages i Sant Joan de Vilatorrada. Tot i que admeten que la idea encara és molt"embrionària", asseguren que, d'aquesta manera, es crearia una única àrea formada per uns95.000 habitants "molt més competitiva" i capaç de liderar la capitalitat de la vegueria de laCatalunya Central.

Que Manresa deixi de ser "una ciutat fosca, vella i arrugada" i que recuperi la capacitat d'atraccióque ha perdut arran de la crisi. Aquest és el principal objectiu de la Plataforma per la Rebaixa del'IBI, formada per una cinquantena d'entitats manresanes. Segons asseguren, la pressió fiscal dela capital del Bages és tan forta que l'ha convertida en una ciutat "sense capacitat de lideratge".

La rebaixa de l'IBI és una reclamació per la qual lluiten des de fa dos anys, quan van decidir crearla plataforma. Des de llavors però, asseguren que l'Ajuntament "no s'ha mogut de la seva postura"i, de moment, l'únic que han aconseguit és la congelació de l'impost. 

Tanmateix, subratllen que amb aquest nivell de pressió fiscal, la ciutat perd eficiència i

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/62615/cinquanta/entitats/demanen/fusio/administrativa/manresa/sant/joan/sant/fruitos

competitivitat. Per altra banda, estan "farts" que el govern municipal s'empari amb l'excusa de dir"que és el què hi ha i que no es pot fer res més" i amenaci amb la reducció de la despesa socialsi es rebaixa l'IBI. 

Per aquest motiu, la Plataforma ha volgut anar més enllà i proposa solucions que, segons diuen,permetrien que la capital del Bages fos més competitiva i recuperés la capacitat d'atraccióempresarial.

Una de les propostes que aquest dimecres han posat sobre la taula és la fusió administrativa deManresa, Sant Fruitós de Bages i Sant Joan de Vilatorrada. D'aquesta manera, diuen, es creariauna única àrea administrativa amb uns 95.000 habitants "capaç de ser més competitiva i liderar lacapitalitat de la vegueria de la Catalunya Central".

El president de la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes, Enric Massana, ha recordat"els ensurts que hem viscut recentment quan Manresa ha baixat dels 75.000 habitants i que ensha fet perdre milions d'euros". "Manresa està en un moment d'estancament i aquesta propostaque posem sobre la taula no té a veure amb que els municipis perdin la seva estrictapersonalitat, poden haver-hi districtes i això es pot gestionar de mil maneres, però intentemgestionar com un àrea administrativa única", ha afegit.

De moment, la plataforma admet que és una proposta "molt embrionària" i que encara no s'hapresentat als governs municipals afectats. 

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/62615/cinquanta/entitats/demanen/fusio/administrativa/manresa/sant/joan/sant/fruitos

lavanguardia.com

50 entitats de Manresa proposen la fusió administrativa de laciutat amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós

ACN Manresa.-La Plataforma d'Entitats per la Rebaixa de l'IBI a Manresa no accepta "l'actitud passiva" del govern

municipal que, segons han explicat, "cada cop que se li demana una rebaixa de l'Impost de Béns Immobles (IBI)

amenaça amb la reducció de la despesa en serveis socials". Per això, aquest dimecres, la plataforma, formada per una

cinquantena d'entitats, ha volgut fer un pas més enllà i ha proposat la creació d'una única àrea administrativa que

englobi la ciutat de Manresa, Sant Fruitós de Bages i Sant Joan de Vilatorrada. Tot i que admeten que la idea encara és

molt "embrionària", asseguren que, d'aquesta manera, es crearia una única àrea formada per uns 95.000 habitants

"molt més competitiva" i capaç de liderar la capitalitat de la vegueria de la Catalunya Central.

Que Manresa deixi de ser "una ciutat fosca, vella i arrugada" i que recuperi la capacitat d'atracció que ha perdut arran

de la crisi. Aquest és el principal objectiu de la Plataforma per la Rebaixa de l'IBI, formada per una cinquantena

d'entitats manresanes. Segons asseguren, la pressió fiscal de la capital del Bages és tan forta que l'ha convertida en una

ciutat "sense capacitat de lideratge".La rebaixa de l'IBI és una reclamació per la qual lluiten des de fa dos anys, quan

van decidir crear la plataforma. Des de llavors però, asseguren que l'Ajuntament "no s'ha mogut de la seva postura" i,

de moment, l'únic que han aconseguit és la congelació de l'impost. Tanmateix, subratllen que amb aquest nivell de

pressió fiscal, la ciutat perd eficiència i competitivitat. Per altra banda, estan "farts" que el govern municipal s'empari

amb l'excusa de dir "que és el què hi ha i que no es pot fer res més" i amenaci amb la reducció de la despesa social si es

rebaixa l'IBI. Per aquest motiu, la Plataforma ha volgut anar més enllà i proposa solucions que, segons diuen,

permetrien que la capital del Bages fos més competitiva i recuperés la capacitat d'atracció empresarial.Una de les

propostes que aquest dimecres han posat sobre la taula és la fusió administrativa de Manresa, Sant Fruitós de Bages i

Sant Joan de Vilatorrada. D'aquesta manera, diuen, es crearia una única àrea administrativa amb uns 95.000

habitants "capaç de ser més competitiva i liderar la capitalitat de la vegueria de la Catalunya Central".El president de la

delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes, Enric Massana, ha recordat "els ensurts que hem viscut

recentment quan Manresa ha baixat dels 75.000 habitants i que ens ha fet perdre milions d'euros". "Manresa està en un

moment d'estancament i aquesta proposta que posem sobre la taula no té a veure amb que els municipis perdin la seva

estricta personalitat, poden haver-hi districtes i això es pot gestionar de mil maneres, però intentem gestionar com un

àrea administrativa única", ha afegit.De moment, la plataforma admet que és una proposta "molt embrionària" i que

encara no s'ha presentat als governs municipals afectats.

50 entitats de Manresa proposen la fusió administrativa de la ciutat amb... about:reader?url=http://www.lavanguardia.com/local/bages/20161013...

1 de 1 14/10/2016 9:33

Edició de la Catalunya CentralDIJOUS · 13 d’octubre del 2016. Any XLI. Núm. 14066 - AVUI / Any XXXVIII. Núm. 12936 - EL PUNT

1,20€

8211

64-1

1325

10®

POLÍTICA P24

David Font. President del PDC a la Catalunya Central

“Volem ser presentsa tots els municipisde la nostra regió”

DECISIÓ · Ho van exposar alssocis en una tensa reunió i es vaacordar fer una auditoria abansd’emprendre accions legals

El Club NatacióIgualada destapaun forat en la gestióAVÍS · La junta directiva alertaque els anteriors president igerent van deixar un deute demés de 60.000 euros no detectats

SOCIETAT P25

Una imatge de la factoria de la multinacional japonesa de l’automoció Denso, a Sant Fruitós de Bages ■ EP

ECONOMIA P22

Després de set anys l’economia de la comarca es recupera a un ritme alt

El Bages creix en empreses

Bellprat ret homenatgea la primera alcaldessa

Societat P23

La Diada de Castelleres recordaNatividad Yarza, que ho va ser el 1934

L’objectiu és intentar passar ben aviatdel 40% al 75% de reciclatge

Prat de Lluçanès P23

Imatge de la recollida de brossa al poble ■ A. AGUILAR

Balanç positiu de larecollida porta a porta

Els ajuntaments, resguardcontra la crisi econòmica

Política P25

22 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’OCTUBRE DEL 2016

Una enquestade l’Associacióde Municipis deCatalunya així hoconclou

Els ciutadans,satisfets ambels seusajuntamentsCatalunya Central

El Bages comença a con-firmar el canvi de tendèn-cia en la seva economiadesprés de set anys llargsde crisi en els quals es vandestruir més empresesque no pas se’n van crear.La comarca torna a gua-nyar dinamisme, fins i tota un ritme més alt que alconjunt de Catalunya. Aixího indica l’estudi Creixe-ment econòmic i activitatempresarial al Bages2010-2014. L’índex de di-namisme empresarial,impulsat per la Cambra deComerç de Manresa ambel suport de l’Ajuntament ila Diputació de Barcelona.Els seus resultats s’hanpresentat aquesta darrerasetmana a Manresa.

El treball analitza lesdades reals del conjuntd’empreses de la comarcafins a l’exercici 2014, do-nant com a resultat “unafotografia molt fidel dequina era la situació eco-nòmica del territori enaquell moment”. En ter-mes generals, el Bagescontinua representantprop del 2% de l’economiacatalana, amb quasi11.000 empreses i 50.000persones ocupades. L’eco-nomia de la comarca va ge-nerar 2.652 euros de valorafegit brut (VAB), unes xi-fres que indiquen que, perprimer cop des de l’inici dela crisi, es va créixer ennombre d’unitats empre-sarials (2,26% més), VAB(3,65% més) i ocupació(3,65% més). La tendèn-cia positiva, que s’inicia el2013, no evita, però, queels nivells de valor afegitbrut estiguin encara persota dels que hi haviaabans de la crisi.

Així mateix, es confir-ma la millora en les dadesd’ocupació que ja s’apun-

tava el 2013, tot i que el2014 encara hi havia mésde 15.000 persones a l’a-tur davant de les pocmenys de 4.000 del 2000.També millora la produc-

tivitat de les empreses,apropant-se cada vegadamés a la mitjana catalana.El 2014 la productivitatper ocupat al Bages era de53.700 euros davant dels51.100 de l’any 2010.

Totes aquestes dades,segons apunten els autorsde l’estudi, “mostren coml’economia del Bages es re-cupera a un ritme més altque al conjunt català”. Undels fets que expliquen ladinàmica positiva és l’in-crement de la dimensió deles empreses. L’any 2014les empreses del Bagespassen a tenir 4,52 em-pleats, davant dels 4,40que tenien el 2011. La di-mensió empresarial és undels factors determinantsen la competitivitat, per lapossibilitat de generareconomies d’escala.

Per sectors, la indústriacontinua sent el predomi-

nant en el teixit econòmic,amb unes dades molt persobre de la mitjana de Ca-talunya i amb una tendèn-cia clarament a l’alça. Així,mentre la tendència delsector a Catalunya és cla-rament decreixent entreel 2010 i el 2012 i començaa recuperar-se el 2013 i el2014, al Bages creix entreel 2009 i el 2011, cau el2012 i es recupera clara-ment el 2013 i el 2014. Estracta d’un teixit industri-al molt diversificat, peròamb marcades especialit-zacions territorials, entreles quals destaca la mine-ria, el metall i l’automoció.El mateix estudi, però,

apunta que cal tenir encompte que la bona evolu-ció del sector està forta-ment condicionada peruna situació de poquesempreses amb un elevatpes. En el sector de la mi-neria sobresurt Iberpo-tash i en el de l’automoció,Denso, Gestamp, Gates iMaxion Wheels. En el delmetall trobem noms comFoneria Condals, Teknia iOliva Torres, i amb un per-centatge menor de con-centració hi ha l’Escorxa-dor d’Avinyó (dins la in-dústria alimentària) inoms com Tous (joieria icomplements) i Sauleda(tèxtil tècnic). ■

Carmina Oliveras / TLBMANRESA

DINAMISME Un estudi de la Cambra de Comerç de Manresa indica que l’economia de la comarca es recupera a un ritme mésalt que al conjunt de Catalunya ESPECIALITZACIÓ La mineria, el metall i l’automoció són els sectors més predominants

El Bages torna a créixer enempreses després de set anys

2,26és el percentatge de creixe-ment de les empreses del Ba-ges entre el 2013 i el 2014, eldarrer any estudiat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Els nivells d’endeutament deles empreses del Bages hananat millorant progressiva-ment, passant d’un valor mit-jà del 61% d’endeutament el2008 al 50,1% el 2014. Noobstant això, els resultatsmostren que hi ha encara un25% d’empreses amb endeu-taments superiors al 80%.

Un altre toc d’atenció queapunta l’estudi és l’alt nivellde concentració empresarialen alguns sectors. Es tractad’un risc que ja s’apuntava el2000, quan es va començar aelaborar l’estudi que ara s’hapublicat. Tenint en comptetots aquests factors, el docu-ment apunta com a sectorsmés vulnerables la indústriadel paper i de les arts gràfi-ques i també l’hostaleria i larestauració. Es tracta de “dossectors sobre els quals cal es-tar especialment atents pelrisc que presenten”, segonsels autors de l’estudi. Pel quefa als serveis, van experimen-tar un lleuger augment d’em-preses entre el 2013 i el 2014.La seva productivitat aug-menta lleugerament.

L’estudi apunta que cal tenir en compte una situació de poques empreses amb un gran pes, com ara Iberpotash ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

2per cent és el pes que la co-marca té en el conjunt català,amb 11.000 empreses i50.000 persones ocupades.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’hostaleria i lesarts gràfiques,en estat de risc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El nombre detreballadors perempresa tambéha augmentat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’OCTUBRE DEL 2016 | Catalunya Central | 23

Encara queda feinaper fer

L’APUNT des és bo que es ressaltin els aspectes positius. Tot iaixò, cal tenir en compte que bona part del creixementve donat per unes poques empreses que acumulenmolt de poder i que hi ha sectors com ara l’hostaleriao les arts gràfiques que no les tenen totes. I, al carrer,encara hi ha molta gent sense casa i moltes casessense gent. Encara queda feina per fer.Carmina Oliveras

Un estudi de la Cambra de Comerç de Manresa indicaque l’economia del Bages es recupera a un ritme mésalt que el conjunt català i que ja es creen més empre-ses que no pas se’n destrueixen, un fet que no passavades d’aquell inici fatídic d’una crisi que ens va trasbal-sar a tots. No és que els números hagin crescut demanera espaterrant, però després de tantes bufeta-

imarts al matí, Encarna-ción Velázquez era al’ajuntament de Prats deLluçanès a recollir el seu

cubell marró d’escombraries per ala fracció orgànica i un parell depaquets de bosses compostables.Havia estat uns dies a Barcelona ino sabia que, des del 3 d’octubre, aPrats de Lluçanès la recollida dedeixalles es fa porta a porta. Alscarrers ara només s’hi veuen elscontenidors verds del vidre (per-què no es considera un residu brutdel tot i als portals dels domicilis espot trencar) i els taronges de l’olidomèstic usat. “És l’acció que méscanvi provocarà al poble aquestmandat”, assegurava des del seudespatx l’alcalde, Isaac Peraire,mentre l’Encarnación donava lesseves dades a la funcionària del’Ajuntament.

Tot i que la primera setmana hasigut d’adaptació –amb un nombred’incidències “relativament baix”–i que “hi ha coses que s’han de po-lir”, Peraire no amagava que estan

Dmolt contents de la resposta: “Elpoble s’ha mostrat prou receptiu;la gent volia fer-ho molt bé.” L’al-calde valora en positiu tot el treballprevi que s’ha fet, tant amb l’oposi-ció com de campanya informativaals veïns. Al Lluçanès, on la gestióde residus ja es tracta conjunta-ment entre els municipis i on es-tan començant a treballar temesde deixalleria mancomunada, finsara només feia recollida porta aporta Olost (des de fa dos anys),tot i que hi ha altres pobles ques’han mostrat interessats enaquest sistema. Prats de Lluçanèsvol aconseguir més del 75% de re-ciclatge (fins ara era d’un 40%) pe-rò també reduir la generació de re-sidus, tenir els carrers nets i estal-viar: tant en la taxa de l’abocador“i per tant aturar l’augment de lataxa d’escombraries als veïns”,com en la inversió que suposa re-novar l’estoc de contenidors.

Floretes per al nou servei“M’encanta; m’agrada que no hihagi els contenidors, per les pu-dors, i visualment ho trobo fantàs-tic”, deia Fina Vilarmau, propietà-

ria de la botiga Faura Moda. L’únicinconvenient que hi veu, compar-tit per altres comerciants, és queno té gaire espai on posar les cai-xes de cartró i embalums gransque no es poden deixar al carrer.En aquest cas s’han de dur a la dei-xalleria, comenten des d’un altrecomerç, però no sempre està ober-ta. Amb tot, trobar algú que criti-qui el porta a porta és difícil. “Permi és perfecte, molt més còmode”,opinava Linda Ruiz, de la llibreriaArca. “A casa som sis i és organit-zar-te, agafar l’hàbit de deixar ca-da dia el que toca”, diu. Només hiha una cosa que no la convenç:“Als que deixem el cubell al matí ino tornem a casa fins a la tarda, elcubell ens queda tot el dia al carreri tothom veu que no hi som.”

A la floristeria, clientela i depen-dentes en fan tema de debat. Se-gons on viu cadascuna, l’hora derecollida varia, entre les sis i lesnou del matí, però tot són elogis.“Cada dia fas net del que toca”, diuuna. “I els nois del camió són moltsimpàtics”, hi afegeix una altra. Ala sortida de Prats, on trobem elvehicle, ho podem corroborar. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Medi ambient

Un poble ambganes de reciclar

Anna AguilarPRATS DE LLUÇANÈS

VALORACIÓ · El balanç de la primera setmana de recollida de deixallesporta a porta a Prats de Lluçanès és molt satisfactori tant per a l’Ajuntamentcom per als veïns OBJECTIU · La fita és passar del 40% al 75% de reciclatge

Encarnación Velázquez, veïna de Prats de Lluçanès, dimarts recollia el seu cubell d’escombraries a l’ajuntament ■ A.A.

Bellprat va retre home-natge ahir a NatividadYarza, que va ser la prime-ra alcaldessa de Catalunyai de tot l’Estat espanyol es-collida democràticamentel 1934, amb la setena Dia-da de Castelleres de la lo-calitat, una jornada festi-va i de reivindicació de lamemòria històrica i de lalluita de les dones per as-solir papers de rellevànciaen el món polític i social.

Enguany, les colles con-vidades van ser els Xiquetsde Vilafranca i els Caste-llers de Sabadell, que vandesafiar la pluja comple-tant tres rondes amb bo-nes actuacions protago-nitzades per les dones i lesnoies de les colles. D’altrabanda, la secretària gene-

ral d’ERC, Marta Rovira,va ser l’encarregada d’apa-drinar aquest any la jorna-da. La també diputada alParlament va destacar lafigura de Yarza com unapersona que “va lluitar to-ta la vida” i també la delmateix poble de Bellprat,que el 1934 “va trencar es-tereotips a través delsseus vots a l’urna” per es-collir una alcaldessa perprimer cop a la història del’Estat. Rovira també vadir que en matèria d’igual-tat “queda molt per fer”.

Bellprat va començar acelebrar aquesta diada el2009, quan es complia el75è aniversari del nome-nament de Yarza com a al-caldessa. Nascuda a Valla-dolid, va arribar a Bellpratcom a mestra desprésd’haver exercit en escolesde tot Catalunya. ■

Bellprat rethomenatge a laprimera batllessademocràtica

Jose Sánchez / InfoanoiaBELLPRAT

a La setena Diada de Castelleres,protagonitzada per dones, recorda lafigura de Natividad Yarza

Els Castellers de Sabadell i els Xiquets de Vilafranca, collesconvidades en la diada d’aquest any ■ J.S.

BOB DYLAN, CORONAT 33

Escòcia apunta a unsegon referèndum

EFECTE DEL BREXIT 22

EL GOVERN EL COMENÇA A PREPARAR

Mas, Ortega i Rigau seuranal banc dels acusats

JUDICI AL 9-N 20

EL TSJC ANUNCIA QUE TRAMITA LA VISTA ORAL

El premi Nobel ret honorsinesperats al poeta del rock

L’ACADÈMIA NEGA QUE SIGUI UN GUARDÓ SENSE CONSENS

A.SULTAN/EFE

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXIX NÚMERO: 11.565DIRECTOR:Marc Marcè i Casaponsa

PREU1,20 EUROS | DIVENDRES, 14 D’OCTUBRE DEL 2016

DEFENSA QUE LA GESTIÓD’UNA ÀREA URBANA DE95.000 HABITANTS TALLARIAMOLTES COTILLESEL GOVERN DE MANRESAHO CONSIDERA INVIABLE8

El Col·legid’Arquitectesproposa unirManresa ambSant Fruitósi Sant Joan

L’OBJECTIU ÉS OBTENIR AMBPETITES DONACIONS 35.000EUROS, LA MEITAT DELPRESSUPOST DEL FILM 32

El Kursaalbuscamecenes per ala pel·lículadels deu anys

Manresa acollirà una unitat docentdel nou grau, de característiques queno s’han detallat Vic serà la seuprincipal dels estudis, els vuitens de lamatèria a Catalunya Les classeshaurien de començar el curs que ve 6

La UVic-UCCrep el llumverd definitiua la facultatde Medicina

DOLORS CLOTET

El jaciment de Fumanya ha afegit al seu patrimoni un excepcional fòssilque mostra les escates d’un dinosaure de poc abans de l’extinció del’espècie, una troballa única a Europa i d’abast mundial 2-3

Un dinosaure de fa 66milions d’anys mostrala seva pell al Berguedà

La fira nupcial d’Igualadas’obre a tot tipus de festesper revertir la davalladaELS MALS RESULTATS DE LA DARRERA EDICIÓ PORTEN AACCEPTAR QUALSEVOL ACTIVITAT PER A CELEBRACIONS 15

d’EntradaTom Hanksbaixa alsinferns deDan Brown 35

RESTAURANTG u s t d e t e m p o r a d a

Cra de Vic el Guix, 8 i 10 | Manresawww.restaurantaligue.esTel. 93 873 25 62 i 93 873 79 33

Temporada de bolets

a

3

Divendres i dissabte nit:

MENÚ DE BOLETSAMB MARIDATGE DE VI

Preu: 40 € (IVA inclòs)

17€

‘50

Bar-Restaurant

B A L S A R E N Y

Dissabte, 15 d’octubre del 2016

Reserveu la vostra taula: EL JARDINET Carrer Carrilet, 95 – Tel. 93 839 65 35 - BALSARENY

SOPAR+BALL

... amb el músicJOSEP CANDÀLIGA(A la mitja part del ball hi haurà berenar)

comunicacio@catpress.cat - 14/10/2016 08:22 - 178.23.208.155

Regió7DIVENDRES, 14 D’OCTUBRE DEL 20168

SOCIETATMANRESA

La proposta de fer possible unaciutat de 95.000 habitants queuneixi en una àrea administrativaúnica Manresa, Sant Joan de Vila-torrada i Sant Fruitós deBages –feta pública ahir per laplataforma que agrupa una cin-quantena d’entitats per aconseguirla rebaixa de l’Impost de BénsImmobles a la capital del Bages– jaha rebut la primera galleda d’aiguafreda.

Josep Maria Sala, regidor d’Hi-senda de l’Ajuntament de Manre-sa, a preguntes d’aquest diari, va re-conèixer que la idea «seria bonaper a algunes coses», però va ad-vertir que cal partir de la base que«una cosa són les voluntats i unaaltra les realitats».

En primer terme perquè, se-gons va dir, la llei marca les ac-tuacions que són possibles i les queno i en un propòsit com el que in-dica la plataforma de l’IBI «si la lleino avança tens el conflicte garan-tit».

Com a exemple va posar les di-ficultats per fer funcionar admi-nistrativament no ja tres munici-pis diferents, sinó un únic polígon.

Sala va dir, referint-se tant a laproposta de bastir un ens admi-nistratiu metropolità com a la pe-tició de rebaixar el 5% la recapta-ció per IBI, que «demanar és gra-tis» però el govern té la responsa-

bilitat d’oferir serveis als ciuta-dans i «això no es fa amb idees sinóamb realitats».

Les declaracions de Sala arri-baven hores després que la plata-forma d'entitats per a la rebaixa del'IBI hagués posat sobre la taula laproposta de crear un ens admi-nistratiu local que englobi els mu-nicipis de Manresa, Sant Fruitós deBages i Sant Joan de Vilatorrada.

En la roda de premsa convoca-da per reiterar la demanda d'unarebaixa fiscal de l'Impost de BénsImmobles (IBI), el front d'entitatsva assegurar que calia «començara treballar en noves idees per in-crementar els ingressos munici-

pals». Es tractaria de fer un pas mésdavant el que consideren que ésuna posició tancada de l'Ajunta-ment de Manresa a l'hora d'acon-seguir una fiscalitat més justa.

50 entitatsLa plataforma d'entitats per a la re-baixa de l'IBI és una agrupació in-tegrada per una cinquantena d'en-titats que inclou des de sindicats iassociacions de veïns fins a agru-pacions empresarials, col·legisprofessionals i altres organitza-cions associatives de la ciutat.

En paraules d'Enric Massana,president de la delegació BagesBerguedà del Col·legi d'Arquitec-

tes, es tractaria de plantejar deforma embrionària el debat «d’e-liminar la cotilla dels termes mu-nicipals de línies medievals que noporten enlloc perquè ni les in-fraestructures ni l'activitat econò-mica ni la mobilitat tenen a veureamb aquelles antigues separa-cions». Per contra va fer una cridaa imaginar «una àrea urbana ad-ministrativa metropolitana. Esta-ríem parlant d'una ciutat d'uns95.000 habitants».

Massana va recordar «els en-surts que hem viscut recentmentquan Manresa ha baixat dels75.000 habitants i que ens ha fetperdre milions d'euros». Va afegir

que «Manresa es troba en un mo-ment crític en què ni creix ni de-creix. Està en un moment d'es-tancament i aquesta proposta queposem sobre la taula no té a veu-re amb el fet que els municipis per-din la seva estricta personalitat, pothaver-hi districtes i això es potgestionar de mil maneres, però in-tentem gestionar-ho com una àreaadministrativa única».

El president de la delegació Ba-ges Berguedà del Col·legi d'Ar-quitectes va afirmar que una ciu-tat de 95.000 habitants tindria unaforça més gran i funcional quepermetria empènyer la capitalitatde la vegueria de la Catalunya

FRANCESC GALINDO | MANRESA

Proposada i refusada en hores una Manresa de95.000 habitants amb Sant Joan i Sant FruitósEl govern de la capital del Bages veu poc realista la proposta de la plataforma d’entitats per a la rebaixa de l’IBI

Josep Alias, Gremi de Constructors; Enric Massana, Col·legi d'Arquitectes; Lluís-Vidal Sixto, CCOO; EnricMartí, federació de barris; Pere Casal, Cambra de Comerç; i Jordi Carreras, Cambra de la Propietat, ahir

SALVADOR REDÓ

El regidor d’Hisenda, Josep MariaSala, ahir

F.G.

L’Ajuntament de Manresa té pre-vist ingressar uns 700.000 eurosmés en impostos i taxes el 2017amb relació al 2016, dels quals250.000 correspondrien a l’aug-ment d’ingressos previstos de l’IAE,i entre 150.000 i 180.000 a la cres-cuda dels ingressos per la via de lataxa de guals fruit de la regularit-zació que se n’ha fet.

La proposta que l’equip de go-vern presentarà al ple municipal dedijous que ve és aplicar un incre-ment de l’1% al gruix de les orde-nances fiscals per al 2017. La re-captació d’IBI i l’impost de vehicleses mantindria.

Dels 60.624 rebuts emesos d’Im-post de Béns Immobles, 52.701 re-gistraran variacions de menys d’un

euro, mentre que 6.439 tindranbaixades i 1.484 veuran com aug-menta l’import del seu rebut.

Pugen les escombrariesPel que fa a la taxa de recollida d’es-combraries, els veïns dels carrersconsiderats de primera categoriapassaran de pagar els 107,50 a111,50 euros. Aquest canvi serà elque afectarà a un major nombred’usuaris ja que, en l’actualitat32.116 immobles (el 88% del parctotal manresà) corresponen aaquesta categoria.

Els habitatges de carrers de se-gona categoria passaran dels 85,80euros actuals a haver-ne de pagar100,30. Aquesta reforma afectaràels propietaris dels 4.358 immoblesinclosos en aquestes zones, el 12%del parc total.

150.000 euros més en gualsFruit de la regularització que sen’ha fet, el govern preveu recaptarentre 150.000 i 180.000 euros mésen guals. L’Ajuntament ha posat al

dia els darrers mesos la base de da-des de guals i proposa reajusta-ments dels coeficients respecte elnombre de places de cada gual.Així, si fins ara cada gual pagava elmateix, independentment de la xi-fra de places d’aparcament quecontingués, ara s’ha reorganitzat elsistema per tal de reajustar elsimports.

El cost mínim del gual per pla-ça d’aparcament ha passat de 8,5a 12 euros.

250.000 euros d’IAEDels 700.000 euros més en im-postos i taxes el 2017 en relació al2016, 250.000 correspondrien al’augment d’ingressos previstosde l’Impost d’Activitats Econòmi-ques (IAE).

S’incrementen el tipus d’aquestimpost, que passen a ser d’un mí-nim del 2,49% i d’un màxim del2,99%, una modificació que defet, segons el regidor d’Hisenda, Jo-sep Maria Sala, representa situarManresa «encara a nivells que es-

tan per sota de les poblacions demida similar a Manresa, fins i totde poblacions properes com SantFruitós o Sant Vicenç». El consis-tori ha fet un estudi de pobla-

cions d’entre 63.000 i 87.000 habi-tants, i els nivells ja estaven el2014 a valors superiors als queManresa tindrà quan s’aprovin lesordenances per al 2017.

FRANCESC GALINDO | MANRESA

La proposta que CDC iERC portaran al pròxim pleés incrementar l’1% lesordenances fiscals

L’Ajuntament recaptarà 700.000euros més en impostos i taxes

LES DADES

PROPOSTA GENERALD’ORDENANCES DEL 2014

Increment de l’ 1%

Impost d’increment de valordels terrenys (plusvàlua)

El tipus impositiu passa del 13%(vigent des del 2008) al 15%

Taxa d'escombraries

32.116 habitatges passen depagar 107,5 a 111,5 euros i4.358 habitatges de 85,8

a 100,3 euros

Impost d’ActivitatsEconòmiques (IAE)

S’incrementen els tipus quepassen a ser d’un mínim del

2,49% i d’un màxim del 2,99%.Bonificacions per a empreses

amb resultats negatius

Impost de Construccions iObres (ICIO)

Increment de l’ 1%

Variacions de menys d’1 euro en52.701 rebuts, 6.439 baixen i1.484 pugen. En categoria rústicael tipus passa de 0,38 a 0,36%

Impost de Vehicles deTracció Mecànica

Impost de Béns Immobles(IBI)

Increment del 0%

comunicacio@catpress.cat - 14/10/2016 08:22 - 178.23.208.155

esprés de cinc mesosvagant per l'espai i derecórrer 157 milionsde quilòmetres, demà

diumenge el projecte ExoMars ar-ribarà a destí, el planeta roig. Man-resa haurà posat el seu granet desorra en el projecte espacial. El co-ordinador dels equips que calcu-len trajectòries, òrbites, transme-ten ordres i comanden el satèl·lit ésl'enginyer manresà Robert Guila-nyà Jané. La missió està lideradaper l'Agència Espacial Europea(ESA) i la russa, Roscosmos.

Demà l'aparell arribarà al puntprevist perquè el mòdul superior

de la nau deixi anar la sondaSchiaparelli, un petit laboratoricientífic que pesa més de 600 qui-los, que aterrarà a la superfície delplaneta. És previst que ho faci el dia19. El satèl·lit, per la seva banda,maniobrarà per posar-se en òrbi-ta al voltant del planeta, on conti-nuarà la seva missió.

Fase críticaEl projecte ha entrat en la seva fasemés delicada, ha explicat GuilanyàJané a Regió7 des del Centre Eu-ropeu d'Operacions Espacials aDarmstadt, Alemanya. «Ara es-tem fent les últimes preparacionsper a la separació. El que fem ésanar corregint trajectòries perquèles condicions són molt crítiques.A l'espai hi ha moltes pertorba-cions, com els rajos de sol».

Els ordinadors són les einesamb les quals treballen i des d'oncontrolen la nau. Les ordres que hienvien tarden 10 minuts a arribar-hi, i per rebre la confirmació 10 mi-nuts més. Guilanyà comenta queaquesta fase de la missió espacialgenera nervis i tensió. «Són ope-racions tenses, però estem entre-nats i preparats. Ara estem vivintun període de molta activitat»,assegura.

La missió del robot Schiapare-lli un cop aterri a Mart serà efectuaranàlisis científiques, però tambévalidar la tecnologia d'aterratgepensant ja en el projecte ExoMars2018, quan és previst enviar un nouvehicle a Mart amb capacitat perexcavar a dos metres sota terra ipoder obtenir mostres per estudiarper primera vegada si hi ha molè-

cules orgàniques al subsòl del pla-neta roig.

Per la seva banda el satèl·lit or-bitarà al voltant del planeta peranalitzar els gasos de l'atmosferade Mart. És també una maniobradelicada, explica Guilanyà Jané,perquè la força de gravetat delplaneta ha de «capturar» la nau.Aquesta haurà d'anar frenant i auna velocitat molt lenta començara orbitar al voltant de Mart.

El principal objectiu d'ExoMars,

dotat amb 1.200 milions d'euros,és trobar evidències de vida alplaneta roig. Es creu que fa 3.500milions d'anys hi havia aigua lí-quida, i que sota els seus casquetspolars hi podria haver organis-mes microbiòtics com passa sotael gel antàrtic, on amb prou feinesarriba la llum.

Mart és un planeta cobejat per-què és a prop de la Terra, amb al-gunes semblances geològiques, iés més fàcilment accessible qued’altres. A més hi ha el factor de sihi ha hagut o hi ha vida, el granmisteri que totes les missions ques'hi han enviat intenten resoldre.

Nau tripuladaAquesta mateixa setmana el pre-sident dels Estats Units, BarackObama, ha anunciat que Mart ésel pròxim objectiu de la història es-pacial dels EUA. S'ha fixat el 2030per enviar-hi la primera nau tri-pulada. A més llarg termini haexpressat el desig d'enviar-hi mis-sions de llarga durada. La NASA iempreses privades ja hi han co-mençat a treballar.

DJORDI MORROS | MANRESA

Crònica

Regió7DISSABTE, 15 D’OCTUBRE DEL 201610

SOCIETATMANRESA

Mart amb regust manresàL’enginyer de Manresa Robert Guilanyà coordina els equips que calculen

la trajectòria de la nau que demà iniciarà l’operació per aterrar al planeta

Robert Guilanyà Jané

ARXIU PARTICULAR

Del projecte Rosetta a l’ExoMars passant per VenusRobert Guilanyà Jané treballa a l’Agència Espacial Europea des del2011, però des de fa més d’un any i mig es dedica exclusivament a l’E-

xoMars. També ha participat en el projecte Rosetta, el primer que va fer ater-rar un robot en un cometa, i en una nau que va explorar el planeta Venus.

LA DADA

comunicacio@catpress.cat - 16/10/2016 17:40 - 178.23.208.155

PERE CASALSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

«No hem sortit de la crisi però síque estem en una bandapositiva... tot i així, no podemcaure en triomfalismes»

«Si el poder de despesa departiculars i d’empreses hadisminuït, és clar que estem enun peix que es mossega la cua»

«Seguretat és una paraula clauperquè hom es decideixi aconsumir una mica més i això ésmotor de l’economia»

«Els contractes temporals perpuntes de feina els entén tothom.Si s’abusa de la contractacióindeguda de la temporalitat, famal al teixit empresarial»

«Si no existís el becari, s’hauriad’inventar... Si els controls es fande veritat, haurem reinventatl’aprenent del segle XXI»

LA CRÒNICA DE LA SETMANA

DISSABTE, 15 D’OCTUBRE DEL 201624 25

ELS TEMES: la roda que no va perquè els diners es destinen apagar deutes, mesures d’austeritat qüestionades ara perineficaces, crisi de confiança, picaresques, formació i becaris

Represa econòmicaque no arriba a lesbutxaques de la gent

a confiança i l’acordrespectat és a la basede l’economia. De lesencaixades de mans

que valien més que una acta no-tarial als canvis de les regles de jocen plena partida, de les picares-ques o d’una economia que no faarribar els diners a la base; al vol-tant d’això gira aquest contrast.Regió7 – Fa mesos que sentimparlar de represa econòmica. Peròquè es vol dir exactament? Vidal Sixto – Depèn del punt devista, es dóna a l’expressió repre-sa econòmica un valor o un altre.Sí que hi ha una represa econò-mica, que vol dir bàsicament ques’ha tocat fons i que hi ha una pe-tita recuperació i que és respon-sabilitat de tots que això és con-solidi i creixi el seu abast. Hi ha al-guns indicadors com el d’expor-tacions que sembla mostrar quemés avall no s’anirà, ara bé, aveure si amb tant triomfalisme,aquesta minirepresa es tornaràestancament si no s’acompanya demesures adequades. Casals – Hi ha una certa remun-tada però no vol dir que tot es pu-gui llegir en positiu. Que, per ex-emple, l’exportació vagi endavantés bo, però si això passa és perquèencara que s’hagi fet bona feina

també és cert que la conjuntura hiajuda. Recordem que els tipus decanvi afavoreixen l’euro, que elspreus del petroli s’han mantingutbaixos, tot i que el càrtel del petrolija té plans per revertir aquesta si-tuació, cosa que pagarem totsamb activitat econòmica i amb elPIB, que el BCE ha fet una injec-ció continuada i molt importantde liquiditat, cosa que no podràperviure en el temps perquè si noes crearia una bombolla que en-cara seria pitjor. No hem sortit dela crisi però sí que estem en unabanda positiva; tot i així no podemcaure en triomfalismes i des-muntar les poques mesures ques’han pres. Regió7 – Amb les butxaques mésprimes, amb poc diner sobrant uncop s’ha fet front a les despeses or-dinàries de les empreses i sobre-tot de les famílies, no els semblaque és agosarat parlar de represaeconòmica?Vidal Sixto – La millora més ob-jectivable és que ha baixat el nivelld’endeutament de les famílies,que no vol dir que encara no siguiimportant, i de les empreses. El di-ner disponible diari potser és moltsimilar al que es tenia fa un o dosanys però la càrrega global d’en-deutament sí que ha baixat.Casals – Si ho mesuréssim englobal, podríem dir que hi ha unacerta millora en la liquiditat peròaixò és totalment desigual. Mal-auradament aquesta crisi ha ac-

centuat molt les desigualtats. Hi hamolt poques persones i molt po-ques empreses que n’han sortitbeneficiades i que tenen més dis-ponible. Que s’hagi reduït l’en-deutament és bo, però cal mirarper què ha passat. Molt s’ha reduïtperquè no s’han concedit nouscrèdits i perquè hi ha hagut deci-sions personals i empresarials dededicar més diners a retornar elspréstecs. Aquesta crisi és el que ési ens costarà molt de sortir-nefins que no es prenguin mesuresencarades a reduir aquestes gransdesigualtats causades per les me-sures d’austeritat que s’han adop-tat, i que s’havien de prendre; elsgoverns tenen un endeutament iuns dèficits massa grans; però si elpoder de despesa de particulars id’empreses ha disminuït, és clarque estem en un peix que es mos-sega la cua. Vidal Sixto - No estic gens d’acorden això de la conveniència de lesmesures d’austeritat. Com a mí-nim n’hi ha una que no és gens derebut, que és el rescat dels bancs;si més no de la manera com s’hafet, perquè ha estat una amnistiai el pas d’uns fons a unes activitatsque en alguns casos han estatfins i tot delictives; i precisamentaquesta massa de diners usada enel rescat s’hauria pogut fer servirper a un rellançament de l’activi-tat econòmica. Potser sí que s’ha-vien de prendre mesures perquèel sistema bancari no s’enfonsés,

LSALVADOR REDÓ | MANRESA

El contrast

CASOS PERDUTSEls cromos de la setmana. Diàlegs i reflexions imaginarisperò en cap cas impossibles dels protagonistes de l’actualitat 28

comunicacio@catpress.cat - 16/10/2016 17:40 - 178.23.208.155

però no amb aquesta intensitat.Tant de bo que les empreses, au-tònoms i famílies quan tinguéssimuna fallida per negligència tingu-éssim la xarxa de què han dispo-sat els bancs. Hi ha hagut unes si-tuacions de desigualtat incenti-vades i fins i tot premiades.Casals – Jo parlo de la reducció dedespesa, que era necessari i queencara ho és ara. No s’ha fet bé.Retallar en els serveis a les perso-nes no s’hauria hagut de fer de lamanera com s’ha fet, i invertir enAVE que no van enlloc ha estat i ésun disbarat. Pel que fa al rescat dela banca, estic d’acord que no éslògic que es deixi caure empresesi que no s’apliqui el mateix barema la banca; ara bé el sistema fi-nancer no es podia deixar caureperquè les conseqüències del seuenfonsament encara haurien es-tat més catastròfiques, però queels diners dels rescats s’hagin fetservir per pagar dividends als ac-cionistes, això no té sentit. Regió7 – Gràcies a aquestes duesminibonances econòmiques i auna millora en les gestions em-presarials i familiars la mica d’ex-cedent generat s’ha fet servir perpagar deutes; els bancs han fet elmateix, i al diner li costa arribar alcircuit comercial.Casals – Les administracions nohan fet els deures amb les matei-xes intensitats. L’administració lo-cal, la més propera al ciutadà, elsha fet, l’autonòmica Déu n’hi do,però l’estatal és la que ho ha fetmenys. Ara hem de procurar con-solidar aquesta petita represa per-què el ciutadà vegi amb més se-guretat el futur; seguretat és unaparaula clau perquè hom es de-cideixi a consumir una mica mési això és motor de l’economia. Sitens els nivells bàsics coberts, unpetit racó i uns nivells creïbles deseguretat aleshores és quan co-mença a girar la roda. Ara bé, siquan es percep que hi ha unacerta millora, s’aprofita per apujarimpostos o fem confiscacionscom farà el govern central a lesempreses perquè li avancin elcent per cent dels impostos quehaurien de pagar l’any vinent,això fa que tot i els petits símpto-mes de represa, la gent es man-tingui en les inseguretats i a mésa més que perdi els diners debutxaca. Regió7 – Com es poden estendreaquestes certeses de seguretatquan hem entrat en un sens fi decontractes a precari, per dies o finsi tot per hores. Ara hem sabutque un de cada quatre contractessignats el mes de setembre hatingut una durada de set dies omenys.Vidal Sixto – La paraula clau, la si-tuació bona, és que la temporali-tat tingui una causa i evident-ment no canviar les regles de joca mitja partida. Si la contractuali-tat de les coses té una causa, estemen un terreny raonable però totaixò es desvirtua quan la tempo-ralitat no té cap causa; aquest ésl’element fonamental. Un exemplede com estan anant les coses: arahem convocat una vaga perquè elstreballadors de la línia de bus capa Barcelona perdran el seu lloc de

treball perquè una resolució ju-dicial ha dit que la renovació de laconcessió es va fer malament i s’hadonat la raó a una altra empresa.Per què gent experimentada enaquest servei s’ha de veure abo-cada a perdre el seu lloc de feina?La temporalitat sense causa síque és precarietat. Amb causapot ser fins i tot positiu. Quantespersones han entrat en un lloc detreball estable procedents de tem-poralitats?Casals – Per arrancar la roda fa fal-ta confiança i seguretat i per aixòs’han d’explicar les coses clares.Pel que fa a les empreses, crec quemoltes s’han salvat perquè s’hanexplicat les coses; que hi ha hagutsituacions inevitables però quehi hagut transparència; que hi hahagut plantilles que han acceptatles noves situacions i això ha duta salvar molts llocs de treball i lagent s’ha refiat d’aquells acords. Anivell gran passa el mateix. Si tensun govern que no et diu les cosesclares, que fa una diagnosi que note la creus, que diu que farà unescoses i en fa unes altres, això creadesconfiança; i si a més a més etcanvien les regles de cop i volta,això és un desastre. Els contractestemporals per puntes de feina elsentén tothom; si s’abusa de lacontractació indeguda de la tem-poralitat fa mal al teixit empresa-rial. Algú hauria de vetllar peraquestes situacions i el que no ensagrada és veure que se’ns posa atots en el mateix sac de presump-tes delinqüents. Hi ha moltes em-preses que estan treballant senseabusar ni fer servir aquests pràc-tiques. És cert que n’hi ha unsquants que ho fan però hauríemd’eradicar-les perquè ens hi va lanostra supervivència com a teixitempresarial. Que els nostres tre-balladors, els clients i els prove-ïdors ens tinguin confiança éscabdal per a nosaltres. Això faque la roda funcioni, si ningú noes refia de ningú, això és impos-sible. Ningú no consumeix, ningúno inverteix, ningú no fa res.Vidal Sixto – L’efecte positiu de laconfiança dóna resistència a l’or-ganització. I la confiança acredi-tada es nota en els moments difí-cils; és un intangible que ajuda aaguantar en temps més compli-cats i això passa també com aconsumidor; qui es refia de l’en-titat bancària que l’ha enredatamb unes preferents?Regió7 – I tenim un altre compo-nent. La picaresca dels contra-ctes curts no per conjuntura sinóper estructura. La picaresca del be-cari com a substitut d’un lloc detreball qualificat n’és l’exemplemés clar. Casals – Si una empresa vol sub-sistir i només pot fer-ho sobre labase d’aquestes pràctiques, té elfutur molt magre. Les empresesque funcionen, tenen un valorafegit. Si per exemple algú volque el seu comerç pugui compe-tir amb les grans superfícies oamb les vendes per Internet ha detenir treballadors formats, ha dedonar un bon servei a la cliente-la perquè per comprar barat ja téaltres alternatives. Pel que fa em-preses amb qualificació indus-

trial, t’asseguro que hi ha dèficit deprofessionals; per un bon solda-dor, hi hauria bufetades per llogar-lo.Regió7 – Però el sistema es va car-regar la figura dels aprenents i haentronitzat la figura del becari. Vatirar endavant una formació pro-fessional que tampoc no acabavade donar resposta a les necessitats,si més no en el passat.Casals – Avui això és inexacte. Laformació professional dóna aramolt bones respostes, sempre hiha alguna cosa millorable, però engeneral és molt bona. Cada vega-da més l’empresa mitjana i grandóna més possibilitats. El proble-ma és que la petita empresa no ésconscient del benefici que li potdonar proveir-se a través de laFP. Però t’asseguro que els espe-cialistes que surten de qualsevolgrau i branca troben feina moltabans que no pas molts universi-taris. Els que són d’especialitatstècniques, es col·loquen abansd’acabar els estudis i l’anàlisi de lesdades de què disposem demostraque més del 80% estan treballant.És una llàstima que encara hihagi la imatge que això no fun-ciona. I les famílies també la tenenaquesta imatge i s’estimen més en-viar els seus fills a les universitats,que acaben engruixint les llistesdels aturats.Vidal Sixto – Jo crec que la figuradel becari hauria d’estar prohibi-da. Això no aporta res. Hauríem derecuperar la figura de l’aprenentíntegrament com estava, que eraun sistema molt simple: un tempsd’aprenentatge segons el sector iels salarials amb una escala in-versa al temps d’aprenentatge, iaixò independentment de si s’es-tudiava o no formació professio-nal; aquests sistema se’l va carre-gar el govern de Felipe Gonzálezl’any 1994; i també estendre unacosa que amb els convenis col·lec-tius hem intentat fer amb fortunadiversa, que és la categoria depersona que s’incorpora de nou enel sector i no és per a gent que co-mença sinó per a gent que ved’altres oficis, que s’ha de reciclar.Són contractes d’un o de dos anysmàxim amb un salari inferior;per exemple això hi és en l’hosta-leria; és un aprenent però pot te-nir quaranta anys; és una figuraque s’escapa pròpiament de la del’aprenent connotat a una perso-na jove. I respecte a la formacióprofessional jo diria que a Cata-lunya tenim un nivell bo i els in-formes diversos així ho posen demanifest d’una dècada cap aquí.La formació dual és un bon camíi va en aquesta línia del salari in-vers, de l’aprenentatge. Aquestessón les tres tecles que s’haurien detocar; i això dels becaris és igno-miniós. Casals – Si no existís el becaris’hauria d’inventar una cosa sem-blant. Per a la persona que no hatreballat mai és bo, així adquireixels valors de treballar en una em-presa; si no coneix aquests valorsés difícil que a l’hora de fer un cur-rículum se’n surti bé. Si els controlses fan de veritat, haurem rein-ventat la figura de l’aprenent delsegle XXI.

LLUÍS VIDAL SIXTOSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL-CATALUNYA

CENTRAL DE CCOO

«Aquesta minirepresa estornarà estancament si nos’acompanya de mesures

adequades»

«Tant de bo les empreses,autònoms i famílies quantinguéssim una fallida per

negligència tinguéssim la xarxade què han disposat els bancs»

«La paraula clau, la situacióbona, és que la temporalitat

tingui una causa i, evidentment,no canviar les regles del joc a

mitja partida»

«La confiança és un intangibleque ajuda a aguantar en temps

més complicats»

«La figura del becari hauriad’estar prohibida... Hauríem de

recuperar la figura del’aprenent»

Regió7

comunicacio@catpress.cat - 16/10/2016 17:40 - 178.23.208.155