DEPARTAMENT D’ECONOMIA

PROGRAMACIONS 2017/18

IES SANT VICENT FERRER

ALGEMESÍ

PROFESSOR XAVIER COSTA

ÍNDEX Pàg

1. Programació d’Economia de l’Empresa 2n de batxillerat 1

2. Programació Economia 1r batxillerat 31

3. Programació Economia 4t ESO 78

4. Programació Introducció a l’Activitat Emprenedora i Empresarial 3r ESO 100

5. Programació Introducció a l’Activitat Emprenedora i Empresarial 2n ESO 129

3

Programació

ECONOMIA DE L’EMPRESA

SEGON CURS DE BATXILLERAT

CURS 2017-2018

I.E.S. SANT VICENT FERRER

ALGEMESÍ

Professor:

Xavier Costa Pons

4

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

OBJECTIUS GENERALS

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

COM CONTRIBUIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES

COMPETÈNCIES

METODOLOGIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

5

1- Introducció

La matèria d’Economia de l’Empresa, troncal del Batxillerat de Ciències Socials,

estudia i analitza la realitat empresarial, tant des d’un punt de vista intern com per les seues

interrelacions amb la societat en què actua. El seu objectiu és avançar en l’anàlisi de la moderna

organització i administració d’empreses, amb un enfocament complet i actualitzat, valorant les

decisions empresarials i les seues conseqüències des d’un punt de vista social, ètic i

mediambiental, i fomentar l’ús de les tecnologies de la informació. L’empresa és un catalitzador

clau per al creixement econòmic, la innovació, l’ocupació i la integració social. És primordial

cultivar i fomentar una cultura i forma de pensar empresarial, on s’exercite i cresca la creativitat

i l’esperit d’innovació, s’incentive l’elaboració de reflexions personals i la presa de decisions

fonamentades i ètiques, així com la visualització de l’error com a font de progrés i aprenentatge.

Esta matèria introduïx l’alumnat en l’entorn amb què es relacionarà al llarg de la seua

vida, ja siga com a consumidor, contribuent, futur treballador o emprenedor, per la qual cosa té

especial rellevància en la seua formació humana a través de continguts de caràcter

multidisciplinari, ja que posseïx nombroses implicacions amb la resta de matèries que

configuren el Batxillerat.

A més, complix una funció propedèutica d’estudis superiors, ja que facilita l’accés a

estudis de caràcter econòmic i empresarial, tant de nivell universitari com de formació

professional.

En esta assignatura es treballaran qüestions com la raó de l’existència de les empreses,

les seues característiques, tipus d’organització i funcionament i factors que influïxen en la presa

de decisions. En entorns canviants i diferents, la flexibilitat i l’adaptació a les transformacions

tecnològiques, legals i d’un altre tipus s’albiren com a fonamentals per a la presa de les millors

solucions possibles en cada moment, tenint en compte la seua responsabilitat amb la societat en

què actua.

Els continguts de la matèria en este nivell educatiu han sigut agrupats en set blocs que

permeten identificar els diferents àmbits que es tractaran al llarg del curs. El primer bloc,

L’empresa, i el segon, Desenrotllament de l’empresa, consideren l’empresa des d’un punt de

vista global i relacionat amb la seua funció social. Així, s’analitza la seua intervenció en la

societat com a generadora de riquesa, però també s’atén la responsabilitat social dels seus actes,

sense oblidar el creixement de les empreses multinacionals i la competència global, i el paper de

les xicotetes i mitjanes empreses com a generadores d’ocupació i les seues obligacions fiscals.

Els cinc blocs següents es referixen a les diferents àrees funcionals de l’empresa. Així, el tercer i

quart bloc, Organització i direcció de l’empresa, i La funció productiva, respectivament, afecten

sobretot l’empresa entesa com a organització. Per això, molts dels seus continguts són

aplicables a qualsevol estructura organitzativa més enllà de la seua finalitat, siga empresarial o

no. S’aborden aspectes relatius a la direcció, planificació i presa de decisions, incloent-hi la

gestió de capital humà. També es considera l’organització de la producció i la seua rendibilitat,

valorant els efectes d’esta sobre l’entorn. Els continguts del quint bloc, La funció comercial de

l’empresa, i el sext, La informació comptable en l’empresa, es referixen a la gestió de la

informació que l’empresa genera tant en el sentit comercial com en l’estrictament empresarial,

derivat de les seues obligacions comptables. S’estudia la manera en què l’empresa crea una

determinada imatge, tant pròpia com dels seus productes, i els efectes socials d’algunes

pràctiques empresarials en este camp. Posteriorment, l’anàlisi se centra en la manera en què

l’empresa gestiona la informació sobre la seua activitat destinada a la presa de decisions o a

informar tercers interessats, com ara accionistes, treballadors, creditors o el mateix estat, entre

altres. L’últim bloc estudia la valoració de projectes d’inversió i el seu finançament, aspectes

que l’alumnat pot també aplicar a l’àmbit personal. L’estudi de la matèria proporciona, junt amb

la formació tècnica, una sèrie de competències en treball en equip, habilitats de comunicació,

iniciativa i lideratge, així com l’estímul de l’esperit emprenedor. A més, facilita la comprensió

dels conceptes utilitzats habitualment en l’economia i en el món empresarial, potencia les

habilitats i destreses de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona ferramentes per a

examinar de forma crítica la societat en què ens movem; a més, contribuïx a desenrotllar la

6

curiositat intel·lectual, la capacitat analítica, el rigor i l’amplitud de perspectives pel fet de fer

front a l’estudi i investigació de diversos temes, un coneixement matemàtic i estadístic, així com

una habilitat de comunicació oral i escrita per a explicar i transmetre les idees i conclusions amb

arguments i evidències empíriques, un sòlid sentit de l’ètica i respecte al ser humà, així com una

intensa capacitat de treball, tant individual com en equip.

La contribució de l’assignatura a l’adquisició de les competències clau és la següent:

Competència social i cívica. El desenrotllament de la matèria afavorix, de forma

rellevant, la competència social i cívica. Esta competència està present en tots els blocs de

continguts. La competència es va construint per mitjà de conceptes, procediments i actituds, i

implica l’habilitat i capacitat dels alumnes en la utilització dels coneixements adquirits i actituds

representades enfront de diferents contextos socials. L’Economia de l’Empresa és un important

instrument en el desenrotllament de la formació i competència social i ciutadana de l’alumnat de

Batxillerat. Amb això, seran més conscients del seu paper actual en l’economia com a

consumidors, estalviadors, contribuents, usuaris de béns i servicis públics i en el futur, com a

treballadors, productors i electors.

La matèria desenrotlla la capacitat de comunicar-se de manera constructiva, el respecte

a les diferències, l’interés pel desenrotllament socioeconòmic i per la seua contribució a un

major benestar social de tota la població, així com la comunicació intercultural, la diversitat de

valors i a superar prejuís. També desenrotlla la solidaritat, el respecte dels drets humans i

principis democràtics i el desenrotllament sostenible.

Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor. La competència sentit de la iniciativa i

esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, permetent

l’aprofitament de noves oportunitats. L’aportació de la matèria a esta competència es reflectix al

llarg dels diferents nuclis de continguts. La persona se situa en el centre de la societat, ja siga

com a productor, com a consumidor o com a treballador. Per tant, l’alumnat podrà avaluar les

seues possibilitats de decisió en situacions determinades, valorant les conseqüències que tenen

tant per a la seua situació personal com per a tota la societat. A més, la matèria desenrotlla el

treball en equip, la capacitat d’autoconeixement, la iniciativa i la innovació, la capacitat

d’anàlisi, la resolució de problemes tant individualment com de manera col·laborativa, la

comprensió i assumpció de riscos i el maneig de la incertesa, així com el pensament crític i el

sentit de la responsabilitat.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. La

competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic per a descriure,

interpretar i predir distints fenòmens en el seu context a través de les àrees relatives als

nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística. La matèria s’estudia des d’un enfocament gràfic,

matemàtic i analític. Per això, contribuirà a un acostament de la ciència matemàtica a la vida

quotidiana de l’alumnat.

Competència per a aprendre a aprendre. La competència aprendre a aprendre és

imprescindible per a l’aprenentatge permanent i es caracteritza per l’habilitat per a iniciar,

organitzar i persistir en l’aprenentatge. La desenrotllada per esta matèria es plasma en una

comprensió de l’aplicació pràctica i concreta de les diferents situacions socials i personals. Per

tant, l’alumnat, al llarg dels blocs aprén coneixements que poden aplicar en cada context

històric, econòmic, social i personal.

Competència en comunicació lingüística. La competència en comunicació lingüística

està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l’individu comportar-se com a agent

comunicatiu, que produïx i rep missatges, a través de la llengua amb distintes finalitats. El

desenrotllament de la matèria afavorix que l’alumne siga capaç d’explicar fenòmens socials i

econòmics usant la terminologia tècnica pròpia de la matèria, de forma precisa i correcta, en

diferents àmbits, així com buscar i seleccionar informació en diverses fonts, diferenciant entre

fets, opinions i previsions. A més, promou la concepció del diàleg com a ferramenta primordial

per a la convivència i la resolució de conflictes.

7

Competència digital. La competència digital implica adquirir habilitats i actituds

necessàries per a ser competent en un entorn digital. L’ús d’internet i l’ús creatiu, crític i segur

de les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran instruments clau per a estudiar

com es concreten i es materialitzen en l’entorn, els conceptes que es transmeten en l’aula. Els

principals mitjans de comunicació oferixen contínuament informació referida a l’àmbit

econòmic. Els alumnes utilitzaran programes informàtics per a l’elaboració, de gràfics, anàlisi

de dades, desenrotllament de pressupostos i plans financers, que conduïxen a una major

alfabetització digital.

Consciència i expressions culturals. La competència de consciència i expressions

culturals està present en la matèria a través de la iniciativa, la creativitat i la imaginació pròpies

amb vista a l’expressió de les pròpies idees, principalment en el bloc de la funció comercial de

l’empresa.

Respecte als elements transversals es fa referència en la majoria dels blocs de continguts

al foment del desenrotllament sostenible i atenció del medi ambient, així com els riscos derivats

de la utilització de les tecnologies de la innovació i comunicació, sense perdre de vista la

igualtat entre hòmens i dones, la prevenció de la violència de gènere i contra persones amb

discapacitat, racisme o xenofòbia, la no-discriminació, la prevenció i la resolució de conflictes.

En relació a la metodologia, s’incorporen plantejaments metodològics i didàctics

coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels

elements transversals i dels continguts de la matèria. Per tant, la metodologia potencia

l’aprenentatge per competències, que es contempla com a coneixement en la pràctica, a través

de la participació activa en la societat, tant en el context educatiu formal, com en els no formals.

Per tant, s’afavoriran aprenentatges basats en la interacció a través del diàleg, la

contextualització en l’entorn més pròxim i el treball cooperatiu. Tot això, a partir d’estratègies

d’exposició, d’investigació o indagació i d’observació que facen aplicable allò que s’ha aprés en

la vida real.

Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge i inclouen processos

de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a la

naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte de possibilitar-ne

l’observació i avaluació en contextos reals. Junt amb les proves escrites, el professor valorarà

l’exposició oral, tant individual com en grup i tindrà en compte treballs i comentaris de textos

escrits al llarg del curs. Igualment, avaluarà l’interés i la participació de l’alumne quan es

realitzen debats.

Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i

avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu, i faciliten així l’atenció a la diversitat

des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.

Justificació de la programació

La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel

professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al nivell

que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge. La

programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot el

professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma part de la

programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta matèria o àrea i curs els

criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i aplica el que s'estableix en la part

general del projecte curricular d'etapa del centre.

En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular

que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.

A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i

ha de complir, al menys, un triple objectiu:

8

Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats

programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i harmònic de l'alumnat.

És responsabilitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica (COCOPE).

Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg

dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del departament didàctic.

Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant unitat i

coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.

Contextualització

Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la

Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.

L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a

més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de fora del

poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.

A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A

més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que

proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.

Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts

dels alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.

9

2- Objectius generals del batxillerat.

El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels

drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i

equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític.

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones,

analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no

discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i

conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el

coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i

un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte

d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents

històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el

desenrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels

mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia

en el canvi de les condicions

de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,

treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i

social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut

laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat

Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i

millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social

i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el

desenrotllat pels jóvens.

10

Objectius generals d'Economia de l'empresa

El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes

adquirisquen les capacitats següents:

1. Identificar la naturalesa, les funcions i les principals característiques de diferents

tipus d’empreses.

2. Analitzar les diferents àrees funcionals i les seues funcions específiques, les seues

relacions internes i externes i el funcionament global de les empreses, en especial, les de

l’entorn més pròxim.

3. Estudiar les polítiques de màrqueting de diferents empreses en funció dels mercats a

què dirigixen els seus productes.

4. Conéixer i utilitzar la comptabilitat com a font d’informació bàsica de l’empresa a

partir de la qual interpretar estats de comptes anuals d’empreses xicotetes o mitjanes,

identificant els seus desequilibris

econòmics i financers, i proposar i avaluar mesures correctores, si és el cas.

5. Abordar amb autonomia i creativitat la planificació de projectes senzills d’iniciativa

empresarial, avaluant els recursos necessaris i els diferents aspectes clau que s’han de tindre en

compte a l’hora de crear i organitzar una empresa: analitzant les principals estratègies.

6. Reconéixer la varietat de contribucions econòmiques i socials dels distints tipus

d’empreses i valorar críticament la seua aportació al producte social: a partir de la investigació,

innovació i implantació de

noves tecnologies i les conseqüències que la globalització econòmica té en la

localització, competitivitat i el creixement.

7. Realitzar una valoració crítica dels efectes que sobre l’ús dels recursos naturals té

l’exercici de l’activitat empresarial, assenyalant la possible repercussió en la qualitat de vida de

les persones.

8. Conéixer els mecanismes i valors que regixen la vida de les organitzacions i analitzar

les raons de les disfuncions i els conflictes que es presenten, i analitzar els mètodes de resolució

d’estos, elaborant juís i criteris personals.

9. Obtindre, seleccionar i interpretar informació relativa al món econòmic i empresarial,

tractar-la de manera autònoma, adoptant mètodes adequats a cada situació particular, i aplicar-la

a la presa de decisions empresarials.

10. Transmetre i comunicar informacions de manera organitzada i intel·ligible,

seleccionant el format i la via tècnica més adequats en funció del contingut, intencions del

missatge i característiques del receptor, fomentant l’ús de mitjans informàtics.

11. Apreciar i valorar el paper de les empreses en la satisfacció de les necessitats dels

consumidors i en l’augment de la qualitat de vida i benestar de la societat, així com les seues

disfuncions.

11

3- Com contribuix la matèria a la consecució de les competències

L'organització d'activitats proposades en les unitats didàctiques estan contextualitzades i

relacionades en' la mesura del possible amb la vida quotidiana, la qual cosa permetrà l'aplicació

i transferència de l'après en l'aula, i servirà com a comprovació del progrés en l'adquisició de les

competències bàsiques. Un aspecte important és el foment del treball col·laboratiu i dels debats

en l'aula; els quals hauran de tenir un caràcter significatiu, facilitant així l'entrenament de les

habilitats socials, i una major motivació en l'alumnat.

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de

participar en el desenvolupament de les diferents competències de l'alumnat. Aquestes, d'acord

amb les especificacions de la llei, són:

1º Comunicació lingüística.

2º Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3º Competència digital.

4º Aprendre a aprendre.

5º Competències socials i cíviques.

6º Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

7º Consciència i expressions culturals.

En el projecte d'Economia de l’empresa per a 2n de Batxillerat, s'ha potenciat el

desenvolupament de la competència de comunicació lingüística. Aquesta competència

aprofundeix en les habilitats d'escolta, comprensió i exposició de missatges orals i escrits, que

en l'etapa de Batxillerat requereixen un major nivell de desenvolupament, i uns recursos més

complexos per a manejar-se en uns contextos comunicatius més diversos i de nivell cognitiu

superior. No es limita aquesta competència a la millora de les habilitats lingüístiques, doncs

inclou el desenvolupament de tots els elements expressius, especialment els de caràcter

audiovisual.

La matèria d'Economia de l’empresa utilitza una terminologia pròpia que permetrà a

l'alumnat incorporar aquest llenguatge i els seus termes per a utilitzar-los en els moments

adequats amb la suficient propietat. Així mateix, la comunicació dels resultats de recerques i

altres treballs que realitzen afavoreix el desenvolupament de la competència en comunicació

lingüística. Les lectures i els debats que es duran a terme en les unitats didàctiques de

l'assignatura permetran també la familiarització i ús del llenguatge econòmic.

Quant a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

també es treballen en la matèria. Per a desenvolupar-les, l'alumnat aplicarà estratègies per a

definir problemes, resoldre'ls, dissenyar petites recerques, elaborar solucions, analitzar resultats,

etc. Valoraran la importància del mètode científic en l'àrea de les ciències socials.

La competència digital es desenvolupa fomentant la cerca, selecció i utilització

d'informació en mitjans digitals, a més de permetre que l'alumnat es familiaritze amb els

diferents codis, formats i llenguatges en els quals es presenta la informació científica (dades

estadístiques, representacions gràfiques, taules...). La utilització de les tecnologies de la

informació i la comunicació en l'aprenentatge de l'economia per a comunicar-se, recaptar

informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l'obtenció i el tractament de

dades, etc., és un recurs útil que contribueix a mostrar una visió actualitzada de la situació

econòmica d'un país.

El amplíssim cabal d'informació que es pot obtenir d'internet, en permanent augment, ha

de ser adquirit, seleccionat adequadament i assimilat per a transformar-ho en un coneixement

adequat. Es tractarà de millorar la cerca selectiva d'informació (oral, impresa, audiovisual,

12

digital o multimèdia), la seua anàlisi, ordenació, interpretació i anàlisi, per a procedir a la síntesi

i a l'elaboració de petits informes, per a ser exposats i debatuts en l'aula.

L'adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es fonamenta en aquesta

assignatura en el caràcter instrumental de molts dels coneixements adquirits. Al temps d'operar

amb models teòrics també es fomenta la imaginació, l'anàlisi, els dots d'observació de l'entorn,

la iniciativa, la creativitat i l'esperit crític, la qual cosa afavoreix l'aprenentatge autònom.

S'exposen els diferents paradigmes existents sobre temes econòmics clau, com són la inflació, la

desocupació o la intervenció de l'estat en l'economia. L'alumnat va construint el seu propi

coneixement i fonamentant les seues argumentacions a favor i en contra de cadascun d'ells

Aquesta assignatura afavoreix el treball en grup per a la resolució d'activitats fomentant

el desenvolupament d'actituds com la cooperació, la solidaritat i el respecte cap a les opinions

dels altres, la qual cosa contribueix a l'adquisició de les competències socials i cíviques. Així

mateix, els coneixements econòmics són una part fonamental de la cultura ciutadana,

sensibilitzada cada vegada més amb aquests temes per la seua presència en els mitjans de

comunicació i la seua importància en les economies familiars. La matèria d'economia de

batxillerat permet formar-se una opinió fonamentada en fets i dades reals sobre els problemes

econòmics reals.

La matèria d'economia cimenta les bases del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, ja

que educa en actituds i capacitats emprenedores i garanteix la comprensió dels conceptes

econòmics bàsics, que inclou el desenvolupament de certes qualitats personals: l'elecció de

recursos, la planificació, la resolució de problemes i la revisió de resultats. Tot açò fomenta la

iniciativa personal i la motivació per un treball organitzat i amb iniciatives pròpies.

13

4- Continguts i criteris d’avaluació

Unitat 1: Empresa i empresari

L’activitat econòmica

L’empresa i l’empresari

Elements de l’empresa

Objectius empresarials

Funcionament de l’empresa

Unitat 2: Direcció i organització de l’empresa

Procés d’administració i fases

Funció de planificació

Funció d’organització

Funció de gestió

Funció de control

Unitat 3: Estratègia i desenvolupament empresarials

L’estratègia empresarial.

Les estratègies competitves: l’advantatge competitiu i la creació de valor.

L’entorn de l’empresa

Estratègies de creixement

Internacionalització. Multinacionals

Xicotetes i mitjanes empreses (PIMES)

L’empresa i les tecnologies de la informació i la comunicació

Unitat 4: Legislació mercantil i fiscal

Legislació mercantil

Legislació fiscal

Unitat 5: Classes d’empreses

Classificació de les empreses

Tipus d’empreses segons la forma jurídica

Societat mercantil

Societats mercantils especials

Unitat 6: Gestió dels recursos humans

La gestió dels recursos humans

Funcions de la gestiío dels recursos humans

Gestió per competències i intel·ligència emocional

La motivació dels recursos humans

14

Unitat 7: Àrea de producció

Producció i procés productiu

La tecnologia i la innovació tecnològica (R+D+I)

La funció de producció. Productivitat i eficiència

Els costs de l’empresa

Llindar de rendibilitat o punt mort

La gestió de la producció

La qualitat a l’empresa

L’empresa i la protecció del medi ambient

Unitat 8: Àrea de proveïment

La funció de proveïment

La gestió d’inventaris

Variació de les existències

Unitat 9: Àrea comercial. El màrqueting

El departament comercial

El mercat

L’estudi de mercat

Comportament del consumidor

La segmentació de mercats

Posicionament de producte

El màrqueting i els seus elements

El producte

El preu

La promoció

La distribució

El pla de màrqueting

Aplicació de les TIC al màrqueting

Unitat 10: Estats financers de l’empresa

La informació a l’empresa

El patrimoni de l’empresa

Els resultats de l’empresa

El Pla general de comptabilitat

Els comptes anuals oficials

Unitat 11: Anàlisi dels estats financers de l’empresa

15

Introducció a l’anàlisi dels estats comptables

Anàlisi patrimonial

Anàlisi financera

Anàlisi econòmica

Unitat 12: Àrea de finançament i inversió

Fonts de finançament de l’empresa

Fonts de finançament segons la titularitat

Cost i selecció de la font de finançament

La inversió. Concepte i tipus

Característiques d’una inversió

Mètodes de selecció i valoració d’inversions

Els cicles de l’empresa

Període mitjà de maduració

16

5- Unitats didàctiques i criteris d’avaluació

Bloc 1: L’empresa.

Continguts Criteris d’avaluació CC L’empresa i l’empresari.

Classificació,

components, funcions i

objectius de l’empresa.

Anàlisi del marc jurídic

que regula l’activitat

empresarial.

La fiscalitat empresarial.

Funcionament i creació

de valor.

Interrelacions amb

l’entorn econòmic i

social.

Valoració de la

responsabilitat social i

mediambiental de

l’empresa. L’ètica

empresarial.

BL1.1. Analitzar els diversos elements de l’empresa,

els tipus d’empreses segons els diferents criteris de

classificació, les seues funcions, distintes formes

jurídiques i la seua relació amb les responsabilitats

legals dels seus propietaris i gestors i les exigències

de capital, a partir de l’estudi de casos.

BL1.2. Explicar els diferents impostos que afecten

les empreses a partir de casos bàsics i argumentar la

importància del compliment de les obligacions fiscals per a la riquesa nacional i el benestar social.

BL1.3. Analitzar els trets principals de l’entorn en

què l’empresa desenrotlla la seua activitat i explicar,

a partir d’estos, les distintes estratègies i decisions

adoptades i les seues possibles implicacions socials i

mediambientals de la seua activitat.

BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de

l’àrea economicoempresarial pròpia del nivell

educatiu i utilitzar-la correctament en activitats orals

i escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o

professional.

BL1.5. Participar en intercanvis comunicatius de

l’àmbit personal, acadèmic, social o professional

aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques

del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació

economicofinancera a partir d’una estratègia de

filtració i de forma contrastada en mitjans digitals

com pàgines web i bases de dades especialitzades, i

registrar-la en paper de forma acurada o

emmagatzemar-la digitalment en dispositius

informàtics i servicis de la xarxa.

BL1.7. Crear i editar continguts digitals com ara

documents de text, presentacions multimèdia i

produccions audiovisuals amb sentit estètic utilitzant

aplicacions informàtiques d’escriptori, com per

exemple fulls de càlcul, o servicis de la web,

coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències

CSC

SIEE

CSC

CAA

CSC

SIEE

CCLI

CSC

CCLI

CAA

CD

CSC

CD

CSC

17

Bloc 2: Desenrotllament de l’empresa

Continguts Criteris d’avaluació CC Localització i dimensió empresarial.

Estratègies de creixement intern i

extern.

Consideració de la importància de les

xicotetes i mitjanes empreses i les seues estratègies de mercat.

Internacionalització, deslocalització,

competència global i la tecnologia.

Identificació dels aspectes positius i negatius de l’empresa multinacional.

BL2.1. Analitzar les diferents estratègies

de creixement i les decisions preses per

les empreses, considerant el marc global en què actuen, a partir de casos concrets.

CSC

SIEE

Bloc 3: Organització i direcció de l’empresa.

Continguts Criteris d’avaluació CC La divisió tècnica del treball i la

necessitat d’organització en el mercat

actual.

Funcions bàsiques de la direcció.

Planificació i presa de decisions estratègiques.

Sistemes de gestió de qualitat.

Disseny i anàlisi de l’estructura de l’organització formal i informal.

La gestió dels recursos humans i la

seua incidència en la motivació.

Els conflictes d’interessos i les seues vies de negociació.

BL3.1. Analitzar la planificació,

organització i gestió dels recursos d’una

empresa i argumentar les possibles

modificacions per a realitzar en funció

de l’entorn en què desenrotlla la seua

activitat i dels objectius plantejats, en

treballs cooperatius i individuals.

CAA

CSC

SIEE

18

Bloc 4: La funció productiva

Continguts Criteris d’avaluació CC Procés productiu, eficiència i

productivitat.

La investigació, el desenrotllament i la

innovació (I+D+i) com a elements

clau per al canvi tecnològic i millora

de la competitivitat empresarial.

Costos: classificació i càlcul dels costos en l’empresa.

Càlcul i interpretació del llindar de

rendibilitat de l’empresa.

Els inventaris de l’empresa i els seus costos. Models de gestió d’inventaris.

BL4.1. Analitzar diferents processos

productius des de la perspectiva de

l’eficiència i la productivitat,

reconeixent la importància de la I+D+i,

a partir de l’estudi de casos.

BL4.2. Determinar l’estructura

d’ingressos i costos d’una empresa,

calcular i representar el seu benefici i el

seu llindar de rendibilitat, a partir d’un

supòsit plantejat per a poder interpretar

el seu significat.

BL4.3. Descriure els conceptes

fonamentals del cicle d’inventari i

manejar els models de gestió per a

valorar la importància dels costos

relacionats

CMCT

SIEE

CMCT

CAA

SIEE

Bloc 5: La funció comercial de l’empresa

Continguts Criteris d’avaluació CC Concepte i classes de mercat.

Tècniques d’investigació de mercats.

Anàlisi del consumidor i segmentació

de mercats.

Variables del màrqueting mix i

elaboració d’estratègies.

Estratègies de màrqueting i ètica

empresarial.

Aplicació al màrqueting de les

tecnologies més avançades.

BL5.1. Analitzar les característiques del

mercat i explicar, d’acord amb estes, les

polítiques de màrqueting aplicades per

una empresa davant de diferents

situacions i objectius, i debatre sobre

distintes estratègies de màrqueting des

d’un punt de vista ètic, social i

ambiental.

SIEE

CSC

CEC

Bloc 6: La informació comptable de l’empresa

Continguts Criteris d’avaluació CC Obligacions comptables de l’empresa.

La composició del patrimoni i la seua

valoració.

Els comptes anuals i la imatge fidel.

Elaboració del balanç i el compte de

pèrdues i guanys.

Anàlisi i interpretació de la informació

comptable.

BL6.1. Elaborar balanços i comptes de

pèrdues i guanys en supòsits bàsics,

explicar el seu significat i diagnosticar la

situació de l’empresa a partir de la

informació obtinguda, proposant

mesures per a la seua millora.

CAA

SIEE

19

Temporalització

1ª Avaluació:

Bloc 1

Bloc 2

Bloc 3

2ª Avaluació:

Bloc 4

Bloc 5

3ª Avaluació

Bloc 6

Bloc 7

Bloc 7: La funció financera

Continguts Criteris d’avaluació CC Estructura econòmica i financera de

l’empresa.

Concepte i classes d’inversió.

Valoració i selecció de projectes d’inversió.

Recursos financers de l’empresa.

Anàlisi de fonts alternatives de finançament interna i externa.

BL7.1. Avaluar distints projectes

d’inversió, justificant raonadament la

selecció de l’alternativa més avantatjosa,

a partir de casos pràctics, i seleccionar

de forma raonada la font de finançament convenient en un determinat supòsit.

CMCT

CAA

SIEE

20

6- Metodologia i orientacions didàctiques

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d'afavorir la capacitat de l'alumnat per a

aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes apropiats de recerca i

també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les seues aplicacions

pràctiques.

En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia

didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per les

exigències del tipus de coneixement propi de cadascuna.

A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l'etapa exigeix el treball amb

metodologies específiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic i de

desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i

interpretatives).

6.1. CRITERIS METODOLÒGICS

En relació amb l'exposat anteriorment, la proposta didàctica d'Economia s'ha elaborat

d'acord amb els criteris metodològics següents:

- Adaptació a les característiques de l'alumnat de Batxillerat, oferint activitats

diversificades d'acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l'etapa.

- Autonomia: facilitar la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix.

- Activitat: fomentar la participació de l'alumnat en la dinàmica general de l'aula,

combinant estratègies que propicien la individualització amb unes altres que fomenten la

socialització.

- Motivació: procurar despertar l'interès de l'alumnat per l'aprenentatge que se li

proposa.

- Integració i interdisciplinaritat: presentar els continguts amb una estructura clara,

plantejant les interrelacions entre els continguts de l'Economia els de altres disciplines afins,

com per exemple, la història, les matemàtiques, etc..

- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell

(analítiques, explicatives i interpretatives).

- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seua aplicació a

l'entorn, amb la finalitat d'assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el

desenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seua aplicació en la vida

quotidiana.

- Varietat en la metodologia, atès que l'alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.

6.2. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

La forma d'aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer del

professorat, d'acord amb el propi caràcter, la concepció de l'ensenyament i les característiques

del seu alumnat.

No obstant açò, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que

combinen, de la manera en què cadascun considere més apropiada, les estratègies expositives,

acompanyades d'activitats d'aplicació i les estratègies d'indagació.

Les estratègies expositives

21

Presenten a l'alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha

d'assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics i per a

ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment

l'alumnat pot aconseguir solament amb ajudes indirectes.

No obstant açò, resulta molt convenient que aquesta estratègia s'acompanye de la

realització per l'alumnat d'activitats o treballs complementaris d'aplicació o indagació, que

possibiliten l'enfilada dels nous coneixements amb els quals ja posseeix.

S'estructurarà l'aprenentatge dels continguts des del general al particular, des de la teoria

a la pràctica; i des dels conceptes i fets als procediments i actituds.

Les estratègies d'indagació

Presenten a l'alumnat una sèrie de materials en brut que ha d'estructurar, seguint unes

pautes d'actuació. Es tracta d'enfrontar-ho a situacions problemàtiques en les quals ha de posar

en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de

forma consistent.

L'ocupació d'aquestes estratègies està més relacionat amb l'aprenentatge de

procediments, encara que aquests comporten al seu torn l'adquisició de conceptes, atès que

tracten de posar a l'alumnat en situacions que fomenten la seua reflexió i posen en joc les seues

idees i conceptes. També són molt útils per a l'aprenentatge i el *desa

- Fomenten actituds que ajuden a la formació humana de l'alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitats

Tant en el llibre de text com en la web, es plantegen activitats de divers tipus per a la

selecció del qual s'han seguit els criteris següents:

- Que desenvolupen la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix, utilitzant

diverses estratègies.

- Que proporcionen situacions d'aprenentatge que exigisquen una intensa activitat

mental i porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.

- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.

- Que tinguen una formulació clara, perquè l'alumnat entenga sense dificultat el que ha

de fer.

- Que siguen variades i permeten afermar els conceptes; treballar els procediments

(textos, imatges, gràfics, mapes), desenvolupar actituds que col·laboren a la formació humana i

atendre a la diversitat en l'aula (tenen diferent grau de dificultat).

- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la

realitat.

- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l'alumnat, per referir-se a

temes actuals o relacionats amb el seu entorn.

Tipus d'activitats

Sobre la base d'aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia

variada que s'enquadra dins de les categories següents:

Activitats d'ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important

de les activitats plantejades en el llibre de text. Es troben en els apartats següents:

- En cadascun dels grans subapartats en què s'estructuren les unitats didàctiques es

proposen activitats al fil dels continguts estudiats. Són, generalment, de localització, fiançament,

anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.

- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, fiançament i

síntesi de continguts.

22

Activitats d'aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l'entorn de l'alumnat. Aquest

tipus d'activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant, s'inclouen

entre les activitats plantejades al fil de l'exposició teòrica; en altres casos, es presenten com a

interpretació d'experiències, o bé com a treballs de camp o d'indagació

Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, la

tolerància, la solidaritat...

D'altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat.

D'aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l'alumnat, ja que poden seleccionar-

se aquelles més concordes amb el seu estil d'aprenentatge i amb els seus interessos.

El nivell de dificultat pot apreciar-se en el propi enunciat de l'activitat: localitza,

defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, arreplega informació, sintetitza, aplica,

etc. La majoria corresponen a un nivell de dificultat mitjà o mitjà-alt, el més apropiat per a un

curs de Batxillerat.

La correcció de les activitats fomenta la participació de l'alumnat en classe, aclareix

dubtes i permet al professorat conèixer, de forma quasi immediata, el grau d'assimilació dels

conceptes teòrics, el nivell amb el qual es manegen els procediments i els hàbits de treball.

23

7- Avaluació Els criteris d’avaluació ja s’han comentat en l’apartat 5

7.1 Instruments d’avaluació:

A cada avaluació es realitzaran dos exàmens. L’estructura de les proves serà una sèrie

de preguntes teòriques curtes, valorades a un punt, i una sèrie de problemes pràctics o

teoricopractics valorades en una puntuació superior.

Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació

haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta perquè

puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera assistit a cap

consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares explicant els motius

de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al centre. L’alumne que compeix

aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al següent examen.

La nota d’examen de cada trimestre serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre

que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.

Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana

aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del trimestre de

la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:

L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula

La responsabilitat en el treball personal.

Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres

conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:

Mitjana dels exàmens 80 %

Assistència i actitud 10%

La responsabilitat en el treball personal 10 %

La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en

cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.

L’estructura de l’examen serà la següent:

L’examen es dividirà en dues part: una teòrica amb una puntuació de 6 punts en total i

una pràctica de 4 punts en total.

Una primera part de preguntes teòriques, sis preguntes que es valoraran a 1 punt

cadascuna. Aquestes preguntes seran principalment d’explicació de conceptes que s’han vist a

classe.

Una segona part de dos amb una puntuació total de 2 punts, per problema. En la primera

avaluació aquesta estructura pot canviar ja que les primeres unitats són principalment teòriques.

24

Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament, la falta de puntualitat i la no

assistència injustificada a les classes també seran penalitzades.

Es considerarà abandonament de classe, quan l'alumne:

1. No vinga a classe, sense justificació.

2. No faja els deures ni participe activament a classe.

3. No faja els exàmens o els entregue en blanc o escrivint incongruències.

Procediments de recuperació

Es realitzarà una prova de recuperació a cada trimestre, per als alumnes que no han

superat el trimestre o que no han arribat al quatre en alguna de les proves realitzades en el

trimestre. La nota màxima de cada recuperació serà d'un cinc.

Les proves extraordinàries tindran la mateixa estructura que els realitzats durant els

diferents trimestres.

Els continguts mínims per a setembre són els mateixos que durant el curs, ja que es una

matèria que va per a selectivitat i els alumnes han de superar tots els continguts, que podran

eixir a selectivitat.

Avaluació de pendents

Es realitzarà una prova de pendents de la mateixa estructura que els exàmens que es fan

durant tot el curs. Aquesta prova avaluarà tot el curs

25

8- Mesures per a la inclusió i atenció a la diversitat

Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de la

individualització, consistent que el sistema educatiu oferisca a cada estudiant l'ajuda

pedagògica que aquest necessite en funció de les seues motivacions, interessos i

capacitats d'aprenentatge. Sorgeix d'açò la necessitat d'atendre aquesta diversitat. En el

Batxillerat, etapa en la qual les diferències personals en capacitats específiques,

motivació i interessos solen estar bastant definides, l'organització de l'ensenyament

permet que el propi alumnat resolga aquesta diversitat mitjançant l'elecció de modalitats

i optatives. No obstant açò, és convenient donar resposta, ja des de les mateixes

assignatures, a un fet constatable: la diversitat d'interessos, motivacions, capacitats i

estils d'aprenentatge que l'alumnat manifesta. Cal, llavors, tenir en compte els estils

diferents d'aprenentatge de l'alumnat i adoptar les mesures oportunes per a afrontar

aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (es detenen en l'anàlisi d'un problema) i

estudiants impulsius (responen molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament

de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns

treballen durant períodes llargs i uns altres necessiten descansos; alguns necessiten ser

reforçats contínuament i uns altres no; els cal prefereixen treballar solos i els cal

prefereixen treballar en xicotet o gran grup.

Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, doncs la intenció

última de tot procés educatiu és aconseguir que l'alumnat aconseguisca els objectius

proposats.

Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:

- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel docent, amb la finalitat

de facilitar una idea precisa sobre d'on es parteix.

- Repàs de les nocions ja vistes amb anterioritat i considerades necessàries per a la

comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.

- Introducció de cada aspecte lingüístic, sempre que açò siga possible, mitjançant les

semblances amb la llengua pròpia de l'alumnat o supervivència en ella.

Com a activitats de consolidació suggerim:

- Realització d'exercicis apropiats i tot l'abundants i variats que calga, amb la finalitat

d'afermar els continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.

Aquesta varietat d'exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb les

activitats de recuperació-ampliació, atenem no solament a l'alumnat que presenta

problemes en el procés d'aprenentatge, sinó també a aquells que han aconseguit en el

temps previst els objectius proposats.

Les diferents formes d'agrupament de l'alumnat i la seua distribució en l'aula influeixen,

sens dubte, en tot el procés. Entenent el procés educatiu com un desenvolupament

comunicatiu, és de gran importància tenir en compte el treball en grup, recurs que

s'aplicarà en funció de concretament, per exemple, enles activitats que es vagen a

realitzar , doncsels petits treballs de recerca, o en els debats proposats considerem

que la posada en comú de conceptes i idees individuals genera una dinàmica creativa i

d'interès en l'alumnat.

Es concedirà, no obstant açò, gran importància en altres activitats al treball personal i

individual; en concret, s'aplicarà en les activitats de síntesis/resumeixen i en les de

consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.

Hem d'escometre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:

26

1. L'atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dues

fases: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant esquemes,

resums, glossaris, etc.

2. L'atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats

constitueixen un excel·lent instrument d'atenció a les diferències individuals de

l'alumnat. La varietat i l'abundància d'activitats amb diferent nivell de dificultat

permeten l'adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.

27

9- Foment de la lectura

A l’analitzar articles de premsa, es fomenta la lectura per part de l’alumnat, que ha de

fer una lectura comprensiva del text. També ha d’analitzar-lo i fer un resum, buscar les paraules

que desconega, per tant, s’ha d’habituar a la recerca d’informació.

Al llarg del curs es realitzaran una sèrie de visites a diferents tipus d’empreses per

constatar el que s’ha estudiat a l’assignatura i que l’alumne ho lligue a la realitat que viu

qualsevol empresa.

• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies.

• Xerrades d’empresaris al centre.

• Visita a una entitat financera de la comarca

28

10- Utilització de les TIC

Durant diferents unitats de la programació els alumnes aniran a l’aula d’informàtica per

buscar informació econòmica en adreces electròniques indicades pel professor. També és

desenvoluparan exercicis utilitzant excel, per a que els alumnes coneguen la mecànica de

diferents exercicis i facen una plantilla per comprovar els problemes que es van manant a classe.

29

11- Recursos didàctics i organitzatius

Utilitzarem els materials següents:

• El llibre Economia de l’Empresa de l’editorial Mc Graw-Hill.

• Vídeos de youtube

• Còmics “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de José Sande

• Pel·lícules

• Articles de premsa

• Programes de televisió

• Pàgines web de les principals empreses españoles per consultar els comptes anuals.

Comptes anuals d’una empresa valenciana com és consum.

30

12- Activitats complementàries

Encara que en 2n de batxillerat és difícil fer activitats perquè el curs està totalment lligat

a les proves d’accés a la universitat, al llarg del curs s’intentaran realitzar una sèrie de visites a

diferents tipus d’empreses per constatar el que s’ha estudiat a l’assignatura i que l’alumne ho

lligue a la realitat que viu .

• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies.

• Xerrades d’empresaris al centre.

• Visita a una entitat financera de la comarca

31

ECONOMIA

1R BATXILLERAT

CURS 2017-2018

DEPARTAMENT D’ECONOMIA IES SANT VICENT FERRER

ALGEMESÍ

XAVI COSTA

32

ÍNDEX

1. Introducció

2. Objectius

3. Com contribueix la matèria a la consecució de les competències..

4. Continguts

5. Unitats didàctiques.

6. Metodologia.

7. Avaluació.

8. Mesures per a la inclusió i l'atenció a la diversitat.

9. Foment de la lectura.

10. Utilització de les TIC

11. Recursos didàctics i organitzatius

12. Ac tivitats complementàries

33

1- INTRODUCCIÓ

L’estudi i la formació en economia es fan absolutament necessaris en un context molt

globalitzat, en què les relacions econòmiques són cada vegada més complexes.

L’economia estudia el comportament de les persones, individual i col·lectiu, en la busca

de la satisfacció de les seues necessitats, així com de la producció i organització dels

béns i servicis que es necessiten per a això, i la distribució dels recursos escassos.

Atés que l’economia està present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana,

l’estudi de la matèria ajuda a percebre i conéixer el món que ens envolta, des d’una

visió més àmplia i detallada, de manera que forma ciutadans conscients i reflexius pel

fet de facilitar la comprensió dels conceptes utilitzats habitualment com el creixement,

la desocupació, la pobresa, l’educació, el medi ambient, la inflació, la distribució de la

renda, el consumisme, la sanitat, el subdesenrotllament, etc.

El fet que per primera vegada, i de forma justificada, esta matèria tinga un antecedent en

l’Educació Secundària Obligatòria, fa necessari l’aprofundiment i l’ampliació dels

continguts que permeten aconseguir uns coneixements més precisos, des d’un punt de

vista multidisciplinari.

La formació especialitzada que oferix esta matèria, com a matèria troncal del Batxillerat

de Ciències Socials, permet proporcionar a l’alumnat els instruments que els ajuden a

ser ciutadans crítics i a la presa de decisions responsables dins de la societat. Al seu

torn, els facilita l’accés a estudis de caràcter econòmic i empresarial, tant de nivell

universitari com de cicles formatius de grau superior..

Els continguts de la matèria en este nivell educatiu han sigut agrupats en huit blocs que

permeten identificar els diferents àmbits que es tractaran al llarg del curs. En el primer

bloc, Economia i escassetat. L’organització de l’activitat econòmica, s'introduïx

l’alumnat en l’estudi econòmic, les decisions econòmiques bàsiques, els sistemes

econòmics i els models econòmics. El segon bloc de continguts, L’activitat productiva,

analitza l’empresa com a agent econòmic, les seues característiques, tipus i funcions,

així com el procés productiu, des de la perspectiva de l’eficiència i la productivitat. En

el tercer bloc, El mercat, s’analitza el funcionament del mecanisme de mercat, els

diferents models de mercat, les seues limitacions i la intervenció del sector públic per a

donar-los solució. El seu estudi permetrà a l’alumnat reconéixer-se com a agent

econòmic i valorar la importància del consum responsable. En el quart bloc, La

macroeconomia, s’analitzen les macromagnituds més significatives per a descriure les

característiques bàsiques d’una economia i les seues limitacions com a indicadors de

benestar social i qualitat de vida. El quint bloc, La intervenció de l’Estat en l’economia,

analitza els cicles econòmics, la intervenció del sector públic, els distints tipus de

polítiques fiscal i pressupostaries i el problema de la desocupació des d’una perspectiva

macroeconòmica. En el sext bloc, Aspectes financers de l’economia, s’estudia el

funcionament i la tipologia dels diners, i el seu procés de creació, el funcionament del

sistema financer, la inflació i la política monetària. El sèptim bloc, El context

internacional de l’economia, descriu els aspectos més significatius del comerç

internacional, reflex comptable en la balança de pagaments de cada país, les noves

tendències d’integració econòmica, centrada en la Unió Europea i les causes i

conseqüències de la globalització. Finalment, l’octau bloc, Desequilibris econòmics

actuals, analitza les conseqüències que tenen l’ús de recursos sobre el medi ambient, la

sensibilització dels diferents agents econòmics, les polítiques mediambientals, la

pobresa i les seues causes i el subdesenrotllament. Encara que s’hagen tractat de forma

34

recurrent al llarg de la matèria, és un tema de tancament que globalitza tots els nuclis

temàtics, així com les referències sobre l’economia valenciana i espanyola.

Respecte als criteris d’avaluació, la seua sintaxi permet obtindre evidències de l’exercici

esperat en el nivell educatiu. Per això, en la seua redacció, s’han utilitzat processos de

diferent complexitat, continguts de diferent tipus i la naturalesa d’execució

corresponent. D’esta manera, la seua adquisició assegura un aprenentatge acumulatiu

dels aprenentatges que valoren i la completa consecució dels coneixements i processos

que apareixen en els estàndards d’aprenentatge del reial decret.

L’estudi de l’economia proporciona, junt amb la formació tècnica, una sèrie de

competències en treball en equip, habilitats de comunicació, iniciativa i lideratge, així

com l’estímul de l’esperit emprenedor. A més, facilita la comprensió dels conceptes

utilitzats habitualment en l’economia i en el món empresarial, potencia les habilitats i

destreses de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona instruments per a

examinar de forma crítica la societat en què vivim; a més, contribuïx a desenrotllar la

curiositat intel·lectual, la capacitat analítica, el rigor i l’amplitud de perspectives pel fet

de fer front a l’estudi i la investigació de diversos temes, un coneixement matemàtic i

estadístic, així com una habilitat de comunicació oral i escrita per a explicar i transmetre

les idees i conclusions amb arguments i evidències empíriques, un sòlid sentit de l’ètica

i respecte al ser humà, així com una intensa capacitat de treball, tant individual com en

equip.

La contribució de l’assignatura a l’adquisició de les competències clau és la següent:

Competència social i cívica: el desenrotllament de la matèria afavorix, de forma

rellevant, la competència social i cívica. Esta competència està present en tots els blocs

de continguts.. La competència es construïx per mitjà de conceptes, procediments i

actituds, i implica l’habilitat i capacitat dels alumnes en la utilització dels coneixements

adquirits i actituds representades davant de diferents contextos socials. L’economia és

un instrument important en el desenrotllament de la formació i competència social i

ciutadana de l’alumnat de Batxillerat. Amb això seran més conscients del seu paper

actual en l’economia com a consumidors, estalviadors, contribuents, usuaris de béns i

servicis públics i en el futur, com a treballadors, productors i electors.

La matèria desenrotlla la capacitat de comunicar-se de manera constructiva, el respecte

a les diferències, l’interés pel desenrotllament socioeconòmic i per la seua contribució a

un major benestar social de tota la població, així com la comunicació intercultural, la

diversitat de valors i a superar prejuís. També desenrotlla la solidaritat, el respecte dels

drets humans i principis democràtics i el desenrotllament sostenible.

Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor: La competència sentit de la iniciativa i

esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes i permetre

l’aprofitament de noves oportunitats. L’aportació de la matèria a esta competència es

reflectix al llarg dels diferents nuclis de continguts. La persona, com a agent econòmic,

se situa en el centre de la societat, ja siga com a productor o com a consumidor. Per tant,

l’alumnat podrà avaluar les seues possibilitats de decisió en situacions determinades, i

valorar les conseqüències que tenen tant per a la seua situació personal com per a tota la

societat. A més la matèria desenrotlla el treball en equip, la capacitat

d’autoconeixement, la iniciativa i la innovació, la capacitat d’anàlisi, la resolució de

problemes tant individualment com de manera col·laborativa, la comprensió i

assumpció de riscos i el maneig de la incertesa, així com el pensament crític i el sentit

de la responsabilitat.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia: la

competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic per a

descriure, interpretar i predir distints fenòmens en el seu context a través de les àrees

35

relatives als nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística. La ciència económica

s’estudia des d’un enfocament gràfic, matemàtic i analític. Per això, contribuirà a un

acostament de la ciència matemàtica a la vida quotidiana de l’alumnat.

Competència per a aprendre a aprendre: la competència aprendre a aprendre és

imprescindible per a l’aprenentatge permanent i es caracteritza per l’habilitat per a

iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge; la desenrotllada per esta matèria es

plasma en una comprensió de l’aplicació pràctica i concreta de les diferents situacions

socials i personals. Per tant, l’alumnat, al llarg dels blocs aprén coneixements que poden

aplicar en cada context històric, econòmic, social i personal.

Competència en comunicació lingüística: la competència en comunicació lingüística

està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l’individu comportar-se com a

agent comunicatiu, que produïx i rep missatges, a través de la llengua amb distintes

finalitats. El desenrotllament de la matèria afavorix que l’alumne siga capaç d’explicar

fenòmens socials i econòmics usant la terminologia tècnica pròpia de la matèria, de

forma precisa i correcta, en diferents àmbits, així com buscar i seleccionar informació

en diverses fonts, diferenciant entre fets, opinions i previsions. A més, promou la

concepció del diàleg com a eina primordial per a la convivència i la resolució

de conflictes.

Competència digital: la competència digital implica adquirir habilitats i actituds

necessàries per a ser competent en un entorn digital. L’ús d’Internet i l’ús creatiu, crític

i segur de les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran instruments

clau per a estudiar com es concreten i es materialitzen en l’entorn els conceptes que es

transmeten a l’aula. Els principals mitjans de comunicació oferixen contínuament

informació referida a l’àmbit econòmic. Els alumnes utilitzaren programes informàtics

per a l’elaboració, de gràfiques, anàlisi de dades, desenrotllament de pressupostos i

plans financers, que conduïxen a una major alfabetització digital.

Respecte als elements transversals es fa referència en la majoria dels blocs de continguts

al foment del desenrotllament sostenible i atenció del medi ambient, així com els riscos

derivats de la utilització de les tecnologies de la innovació i comunicació, sense perdre

de vista la igualtat entre hòmens i dones, la prevenció de la violencia de gènere i contra

persones amb discapacitat, racisme o xenofòbia, la no-discriminació, la prevenció i la

resolució de conflictes.

En relació amb la metodologia, s’incorporen plantejaments metodològics i didàctics

coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals

dels elements transversals i dels continguts de la matèria. D’esta manera, la metodologia

potencia l’aprenentatge per competències, que es preveu com a coneixement en la

pràctica, a través de la participació activa en la societat, tant en el context educatiu

formal, com en els no formals.

Per tant s’afavoriran aprenentatges basats en la interacció a través del diàleg, la

contextualització en l’entorn més pròxim i el treball cooperatiu. Tot això, a partir

d’estratègies d’exposició, d’investigació o indagació i d’observació que facen aplicable

allò que s’ha aprés a la vida real.

Els criteris d’avaluació estan redactats com a resultats d’aprenentatge i inclouen

processos de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització

adequats a la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte

de possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. Junt amb les proves

escrites, el professor valorarà l’exposició oral, tant individual com en grup i tindrà en

compte treballs i comentaris de textos escrits al llarg del curs. Igualment, avaluarà

l’interés i la participació de l’alumne quan es realitzen debats.

36

Justificació de la programació

La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel

professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al

nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.

La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot

el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma

part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta

matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i

aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.

En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular

que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.

A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i

ha de complir, al menys, un triple objectiu:

Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats

programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i

harmònic de l'alumnat. És responsabilitat de la Comissió de Coordinació

Pedagògica (COCOPE).

Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg

dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del

departament didàctic.

Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant

unitat i coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.

Contextualització

Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la

Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.

L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a

més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de

fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.

A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A

més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que

proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.

Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels

alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.

37

2. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l'alumnat

formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten

desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i

competència. Així mateix, capacitarà a l'alumnat per a accedir a l'educació superior. El

Batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els

permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així

com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d'una societat

justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i

valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no

discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

i) Dominar, tant en la seua expressió oral com a escrita, la llengua castellana i, si escau,

la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma

solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes

científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia

en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al

medi ambient.

k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,

treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts

de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i

social.

n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat vial.

2.1. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA D'ECONOMIA

- En el Batxillerat, la matèria d'Economia aprofundeix i desenvolupa els coneixements

adquirits en l'Educació Secundària Obligatòria, analitzant amb major detall molts d'ells,

com és el paper de l'estat en l'economia, la dinàmica dels mercats, l'explicació de

problemes econòmics bàsics com la inflació o la desocupació; per a anar introduint

38

també multitud de nous coneixements, i conformant així una visió àmplia i realista del

funcionament del nostre sistema econòmic.

- L'Economia de batxillerat serveix també com a introducció a la matèria d'Economia de

l'Empresa que s'estudia en 2º de batxillerat. S'introdueixen els elements bàsics per a

facilitar la comprensió de les funcions i el funcionament de les empreses.

- Concretament com a objectius generals de la matèria en 1º de batxillerat ens

plantegem els següents:

1. Identificar i comprendre el cicle de l'activitat econòmica.

2. Distingir els diferents sistemes econòmics i formar un judici personal sobre els

avantatges i inconvenients de cadascun d'ells.

3. Comprendre el funcionament del sistema d'economia de mercat, assenyalant els seus

avantatges i inconvenients, així com les interrelacions entre el sistema i els

esdeveniments socials.

4. Descriure el funcionament dels mercats i els seus límits, utilitzant eines conceptuals,

analítiques i gràfiques, i formulant un judici crític del sistema i del paper regulador del

sector públic.

5. Reflexionar de manera crítica sobre el funcionament del sistema financer i de la

necessitat de la seua regulació.

6. Manifestar interès per conèixer i interpretar amb sentit crític i solidari els grans

problemes econòmics actuals, especialment les desigualtats econòmiques, la

sobreexplotació de recursos naturals i els derivats de la globalització de l'activitat

econòmica.

7. Relacionar fets econòmics significatius amb el seu context social, polític i cultural i

natural aplicant la reflexió a les situacions quotidianes, formulant judicis de valor

fonamentats.

8. Conèixer i comprendre els trets característics de la situació i perspectives de

l'economia espanyola i de la Comunitat Autònoma, analitzant els efectes de la seua

integració o participació en el context econòmic internacional, i en l'europeu en

particular.

9. Formular judicis personals sobre problemes econòmics d'actualitat, comunicar les

seues opinions, argumentant amb precisió i rigor, i acceptar la discrepància i els punts

de vista diferents com a via d'enriquiment personal.

10. Interpretar els missatges, dades i informacions de contingut econòmic que apareixen

en els mitjans de comunicació o internet sobre desajustaments econòmics actuals i

contrastar mesures correctores de política econòmica que es proposen, formulant judicis

personals sobre les mateixes i comprenent que les decisions impliquen en ocasions

haver de triar entre objectius en part contradictoris, per als diferents agents econòmics

11. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el

medi ambient i la qualitat de vida de les persones, i reconèixer la importància que té per

a la societat la consecució d'objectius de desenvolupament sostenible.

12. Conèixer la realitat econòmica i social de l'entorn, abordant de forma autònoma i

raonada els seus problemes econòmics, utilitzant els procediments d'indagació de les

ciències socials i diverses fonts i mitjans d'informació, entre ells les tecnologies de la

informació i comunicació. Traslladar aquesta reflexió a les situacions quotidianes en les

quals es desembolica l'alumnat.

13. Conèixer i comprendre l'ús i significat de les principals magnituds

macroeconòmiques com a indicadors de la situació econòmica d'un país o regió.

14. Reflexionar sobre la conveniència o no, de la intervenció de l'Administració pública

en l'economia, i dels seus efectes.

39

3. COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES

COMPETÈNCIES

L'organització d'activitats proposades en les unitats didàctiques estan contextualitzades i

relacionades en' la mesura del possible amb la vida quotidiana, la qual cosa permetrà

l'aplicació i transferència de l'après en l'aula, i servirà com a comprovació del progrés en

l'adquisició de les competències bàsiques. Un aspecte important és el foment del treball

col·laboratiu i dels debats en l'aula; els quals hauran de tenir un caràcter significatiu,

facilitant així l'entrenament de les habilitats socials, i una major motivació en l'alumnat.

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de

participar en el desenvolupament de les diferents competències de l'alumnat. Aquestes,

d'acord amb les especificacions de la llei, són:

1º Comunicació lingüística.

2º Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3º Competència digital.

4º Aprendre a aprendre.

5º Competències socials i cíviques.

6º Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

7º Consciència i expressions culturals.

En el projecte d'Economia per a 1º de Batxillerat, tal com suggereix la llei, s'ha

potenciat el desenvolupament de la competència de comunicació lingüística. Aquesta

competència aprofundeix en les habilitats d'escolta, comprensió i exposició de missatges

orals i escrits, que en l'etapa de Batxillerat requereixen un major nivell de

desenvolupament, i uns recursos més complexos per a manejar-se en uns contextos

comunicatius més diversos i de nivell cognitiu superior. No es limita aquesta

competència a la millora de les habilitats lingüístiques, doncs inclou el

desenvolupament de tots els elements expressius, especialment els de caràcter

audiovisual.

La matèria d'Economia utilitza una terminologia pròpia que permetrà a l'alumnat

incorporar aquest llenguatge i els seus termes per a utilitzar-los en els moments

adequats amb la suficient propietat. Així mateix, la comunicació dels resultats de

recerques i altres treballs que realitzen afavoreix el desenvolupament de la competència

en comunicació lingüística. Les lectures i els debats que es duran a terme en les unitats

didàctiques de l'assignatura permetran també la familiarització i ús del llenguatge

econòmic.

Quant a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

també es treballen en la matèria. Per a desenvolupar-les, l'alumnat aplicarà estratègies

per a definir problemes, resoldre'ls, dissenyar petites recerques, elaborar solucions,

analitzar resultats, etc. Valoraran la importància del mètode científic en l'àrea de les

ciències socials.

La competència digital es desenvolupa fomentant la cerca, selecció i utilització

d'informació en mitjans digitals, a més de permetre que l'alumnat es familiaritze amb els

diferents codis, formats i llenguatges en els quals es presenta la informació científica

(dades estadístiques, representacions gràfiques, taules...). La utilització de les

tecnologies de la informació i la comunicació en l'aprenentatge de l'economia per a

comunicar-se, recaptar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per

a l'obtenció i el tractament de dades, etc., és un recurs útil que contribueix a mostrar una

visió actualitzada de la situació econòmica d'un país.

40

El amplíssim cabal d'informació que es pot obtenir d'internet, en permanent augment, ha

de ser adquirit, seleccionat adequadament i assimilat per a transformar-ho en un

coneixement adequat. Es tractarà de millorar la cerca selectiva d'informació (oral,

impresa, audiovisual, digital o multimèdia), la seua anàlisi, ordenació, interpretació i

anàlisi, per a procedir a la síntesi i a l'elaboració de petits informes, per a ser exposats i

debatuts en l'aula.

L'adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es fonamenta en aquesta

assignatura en el caràcter instrumental de molts dels coneixements adquirits. Al temps

d'operar amb models teòrics també es fomenta la imaginació, l'anàlisi, els dots

d'observació de l'entorn, la iniciativa, la creativitat i l'esperit crític, la qual cosa

afavoreix l'aprenentatge autònom. S'exposen els diferents paradigmes existents sobre

temes econòmics clau, com són la inflació, la desocupació o la intervenció de l'estat en

l'economia. L'alumnat va construint el seu propi coneixement i fonamentant les seues

argumentacions a favor i en contra de cadascun d'ells

Aquesta assignatura afavoreix el treball en grup per a la resolució d'activitats fomentant

el desenvolupament d'actituds com la cooperació, la solidaritat i el respecte cap a les

opinions dels altres, la qual cosa contribueix a l'adquisició de les competències socials i

cíviques. Així mateix, els coneixements econòmics són una part fonamental de la

cultura ciutadana, sensibilitzada cada vegada més amb aquests temes per la seua

presència en els mitjans de comunicació i la seua importància en les economies

familiars. La matèria d'economia de batxillerat permet formar-se una opinió

fonamentada en fets i dades reals sobre els problemes econòmics reals.

La matèria d'economia cimenta les bases del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, ja

que educa en actituds i capacitats emprenedores i garanteix la comprensió dels

conceptes econòmics bàsics, que inclou el desenvolupament de certes qualitats

personals: l'elecció de recursos, la planificació, la resolució de problemes i la revisió de

resultats. Tot açò fomenta la iniciativa personal i la motivació per un treball organitzat i

amb iniciatives pròpies.

L'elaboració de models simples que representen la realitat econòmica en la matèria

d'economia de 1º de Batxillerat, contribueixen també al desenvolupament de la

consciència i expressions culturals.

41

4- CONTINGUTS

4.1. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

El desenvolupament dels continguts en el present projecte d'Economia de 1º de

Batxillerat segueix les directrius establides en l'actualitat per les administracions

educatives. Els continguts s'adapten a les capacitats de l'alumnat que inicia aquesta

etapa, i la profunditat amb la qual s'han tractat permet desenvolupar-los íntegrament

durant el curs acadèmic.

Els continguts de cada unitat aporten a l'alumnat els conceptes generals de la ciència

econòmica, i els introdueixen en el mètode científic a través dels procediments

proposats.

n l'Economia de 1º de Batxillerat, per a la seqüenciació i el desenvolupament dels

diferents continguts s'han tingut en compte els següents criteris:

- S'ha seguit un desenvolupament de complexitat creixent.

- Se senten les bases d'una manera gradual per a entendre la importància i funcions que

compleixen les empreses en la nostra societat, introduint d'aquesta manera la matèria

d'Economia de l'Empresa de 2º de batxillerat.

- S'estructuren les unitats didàctiques en blocs de continguts homogenis. Els quatre

primers correspondrien al primer trimestre del curs escolar i s'aborda l'explicació del

funcionament i característiques dels diferents sistemes econòmics, prestant especial

atenció al funcionament de l'element bàsic del nostre sistema actual: els mercats.

Una vegada afermats els conceptes bàsics, en el segon trimestre del curs, es treballen les

quatre següents unitats que aborden el funcionament del sistema financer i problemes

econòmics bàsics com són la inflació i la desocupació.

En l'últim trimestre es treballen les quatre últimes unitats, que estudien la intervenció

del sector públic en l'economia, la globalització de l'economia i els aspectes relatius al

desenvolupament econòmic, el benestar i la pobresa.

SEQÜENCIACIÓ PER UNITATS

Unitat 1: Iniciació a l'economia

A què cridem economia

A què respon l'economia

A què cridem escassetat

Els límits de l'economia com a ciència

El mètode científic en l'economia

Les branques de l'economia

Unitat 2: Els sistemes econòmics

Els problemes econòmics bàsics

Com prendre les decisions econòmiques?

Els sistemes econòmics

Unitat 3: La dinàmica dels comprats

Barata i economia de subsistència

El mercat i els seus elements

La demanda

L'oferta

42

L'equilibri de mercat

L'elasticitat

Unitat 4: Classes de mercats

Els mercats segons els seus participant

El mercat de competència perfecta

El monopoli

L'oligopoli

La competència monopolística

Les fallades del mercat

Processe de concentració empresarial

Unitat 5: Els diners i els mercats financers

La història dels diners

Les funcions dels diners

El preu del diner

Els diners en l'actualitat

Processe de creació de diners bancaris

L'oferta monetària

El sistema financer

Unitat 6: La inflació

El concepte d'inflació

L'índex de preus de consum (IPC)

La taxa d'inflació

Classes d'inflació

Casos relacionats amb la inflació

Causes de la inflació

Conseqüències i efectes de la inflació

Mètodes de reducció de la inflació

El control de la inflació

Unitat 7: La població

La població com a factor productiu

El paper de la població en l'economia

El mesurament del factor treballe

Població i creixement econòmic

El mercat de treball

La desocupació i el seu mesurament

Relació entre creixement i desocupació

Unitat 8: La producció i l'empresa

El funcionament de les empreses

Funciones i objectius de les empreses

Els factors productius en l'empresa

La producció

La determinació del benefici

L'amortització

l treball ben fet: la productivitat

Classes de processos productius

43

Unitat 9: El sector públic en l'economia

Intervenció de l'estat en l'economia

Classificació del sector públic

Les funcions del sector públic

Objectius econòmics del sector públic

l procés de construcció de la Unió Europea

Les polítiques econòmiques

Unitat 10: El mesurament de l'activitat econòmica

El producte interior brut

Mètodes per a calcular el PIB

El PIB real i el PIB nominal

El deflactor del PIB

Del PIB a la renda disponible

El PIB no és útil per a mesurar el benestar

El creixement i les seues fluctuacions

La corba de Lorenz

Unitat 11: El context internacional de l'economia

El comerç internacional

El proteccionisme

La balança de pagaments

El mercat de divises

Unitat 12: Desenvolupament, benestar i pobresa

Una altra manera de mesurar el desenvolupament

Costos i beneficis del desenvolupe

Condicionants del subdesenvolupament

Ajudes als països subdesenvolupats

Alternatives comercials entre països

Economia i medi ambient

44

5- UNITATS DIDÀCTIQUES

Unitat 1

TEMPORALITZACIÓ 2ª i 3ª setmanes de setembre i 1ª i 2ª d'octubre.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer què estudia l'economia i la raó de la seua existència.

- Conèixer les necessitats dels éssers humans i la seua relació amb l'economia.

- Conèixer els conceptes d'eficiència econòmica, cost d'oportunitat i creixement

econòmic.

- Identificar els límits de l'economia com a ciència.

- Comprendre el mètode científic que empra l'economia, a més de les seues limitacions.

- Conèixer les diferents branques de l'economia, diferenciant entre economia normativa

i economia positiva.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i

competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT), competència digital (CD),

aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC), sentit d'iniciativa i

esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards

d'aprenentatge

avaluables

CC

- A què anomenem

economia.

- A què respon

l'economia.

- A què cridem

escassetat.

- Els límits de l'economia

com a ciència.

- El mètode científic en

l'economia.

- Les branques de

l'economia.

1. Identifica el

problema econòmic

bàsic, la raó de la

pertinença de

l'economia a les

ciències socials, i

diferencia les activitats

econòmiques de les

quals no ho són

2. Classifica i descriu

les necessitats humanes.

Coneix quines prioritats

existeixen per a la seua

satisfacció..

3. A través del model

econòmic de la frontera

de possibilitats de

producció, explica els

conceptes d'eficiència

econòmica, cost

d'oportunitat i

creixement de

l'economia.

4. Identifica els

1.1. Reconeix

l'escassetat, la

necessitat de triar i de

prendre decisions com

els elements més

determinants que

afrontar en l'economia,

diferenciant les

activitats econòmiques

de les quals no ho són.

2.1. Identifica les

necessitats humanes i la

seua relació amb el

problema de

l'escassetat.

3.1. Reconeix

l'escassetat, la

necessitat de triar i de

prendre decisions com

els elements més

determinants que

afrontar en l'economia,

tenint en compte el cost

d'oportunitat que açò

suposa.

4.1. Reconeix els límits

CCL

CMCT

CAA

SIEP,

CCL,

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CMCT,

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL,

CMCT

CAA

SIEP

45

problemes que es

presenten en qualsevol

recerca sobre temes

econòmics. Descriu les

dificultats que es

presenten per a realitzar

prediccions

econòmiques.

5. Diferencia el mètode

inductiu del mètode

deductiu en economia,

identificant les

limitacions de tots dos

mètodes.

6. Identifica les

diferents branques de

l'economia, diferenciant

entre economia

normativa i economia

positiva.

de l'economia com a

ciència i el mètode

científic que utilitza.

5.1. Reconeix el mètode

científic que utilitza

l'economia.

6.1. Distingeix les

proposicions

econòmiques positives

de les proposicions

econòmiques

normatives.

CCL,

CMCT

CAA

SIEP

CCL,

CMCT

CAA,

SIEP

Unitat 2

TEMPORALITZACIÓ 3ª, 4ª i 5ª setmanes de octubre. OBJETIUS DIDÀCTICS

- Conèixer quins són els problemes econòmics bàsics de qualsevol societat i quines són les

claus per afavorir el creixment econòmic.

- Conèixer la forma en que les societats han donar resposta als problemes econòmics bàsics.

- Conèixer les principals característiques i trets diferenciadors dels diferents sistemes

econòmics, avaluant els seus avantatges i inconvenients.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- Els problemes

econòmics

bàsics.

- Com prendre

les decisions

econòmiques?

- Els sistemes

econòmics.

1. Identifica els problemes

econòmics bàsics.

2. Explica quin és el valor

per a les nostres economies

de la divisió del treball.

3. Identifica quins són

factors productius que

afavoreixen el creixement

econòmic.

4. Explica la forma en la

1.1. Identifica els problemes

econòmics bàsics i els

factors a tenir en compte en

la seua resolució

2.1. Valora la divisió del

treball com a element

fonamental en el

desenvolupament econòmic.

3.1. Partint del

reconeixement dels factors

disponibles en l'economia,

identifica i analitza aquells

que faciliten el creixement

econòmic.

4.1. Identifica i valora les

CAA,

SIEP,

CAA,

SIEP

CAA,

SIEP,

SIEP

46

qual a través de la tradició,

l'autoritat i el mercat, la

humanitat ha respost a les

qüestions econòmiques

bàsiques.

5. Identifica els elements

que caracteritzen cada

sistema econòmic, explicant

els avantatges i

inconvenients dóna

cadascun d'ells.

diferents respostes que les

societats han donat als

problemes econòmics.

5.1. Identifica els diferents

sistemes econòmics i la

manera en què han abordat

els problemes econòmics.

5.2. Identifica societats

actuals o del passat, que

hagueren aplicat els

sistemes econòmics

explicats en aquesta unitat.

Valora els seus encerts o

errors, especialment pel que

fa a les seues actuacions

relatives a: repartiment de la

riquesa, medi ambient,

qualitat de vida dels

ciutadans; mitjançant

polítiques estabilitzadores,

redistributives, reguladores i

proveïdores de béns i

serveis públics.

CCL,

CAA,

CSYC,

SIEP

CCL,

CAA,

CSYC,

SIEP

Unitat 3

TEMPORALITZACIÓ Les quatre setmanes de novembre.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer la relació existent entre la divisió del treball, la productivitat, la

interdependència, el mercat i els diners.

- Conèixer la naturalesa dels mercats, els seus elements, així com diferents.

- Diferenciar entre demanda individual i agregada. Conèixer els principals factors que

influeixen en la demanda agregada i ser capaç de representar tots ells gràficament.

- Diferenciar entre oferta individual i agregada. Conèixer els principals factors que

influeixen en l'oferta agregada i ser capaç de representar tots ells gràficament.

- Conèixer i determinar el punt d'equilibri d'un mercat i les conseqüències en el mateix

pels desplaçaments de les funcions d'oferta i demanda. Conèixer i valorar la distorsió

que significa per a un mercat l'establiment de preus màxims i mínims diferents del preu

d'equilibri de mercat.

- Conèixer els efectes que es produeixen en la demanda davant variacions en els preus,

en funció dels diferents tipus d'elasticitats.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- Besccanvi i

economia de

subsistència.

- El mercat i els

1. Identifica la divisió del

treball i l'especialització

com a causants de l'alt grau

d'interdependència entre les

1.1. Reconeix la

importància de

l'especialització i la divisió

del treball com a causant de

CCL,

CMCT,

SIEP

47

seus elements,

- La demanda.

- L'oferta.

- L'equilibri de

mercat.

- L'elasticitat.

empreses, de l'augment de la

producció, de la

productivitat i de

l'existència mateixa del

mercat i els diners.

2. Identifica les diferents

tipologies de mercats, els

elements bàsics que els

caracteritzen, realitzant

diferents classificacions dels

mateixos.

3. Identifica les diferents

classes de demanda, explica

i exemplifica els principals

factors que influeixen en la

demanda agregada,

utilitzant representacions

gràfiques per a açò

4. Identifica les diferents

classes d'oferta, explica i

exemplifica els principals

factors que influeixen en

l'oferta agregada, utilitzant

representacions gràfiques.

5. Determina el punt

d'equilibri d'un mercat a

partir de les funcions

d'oferta i demanda,

explicant les conseqüències

dels desplaçaments de les

funcions d'oferta i demanda,

i de l'establiment de preus

màxims i mínims diferents

al preu d'equilibri de mercat.

6. Determina l'elasticitat de

la demanda, i l'elasticitat de

l'oferta, identificant els

efectes que es produeixen en

la demanda davant

variacions en els preus, en

funció de les diferents

elasticitats.

l'existència mateixa del

mercat.

2.1. Reconeix les diferents

classes de mercat i els seus

elements.

. 3.1. Expressa el

funcionament de la

demanda en els mercats.

4.1. Expressa el

funcionament de l'oferta en

els mercats.

5.1. Expressa el

funcionament dels mercats

utilitzant conjuntament la

demanda i l'oferta agregats.

6.1. Analitza les elasticitats

de demanda i d'oferta, així

com els seus efectes en la

demanda i l'oferta en els

mercats.

CCL

CCL,

CMCT,

SIEP

CCL,

CMCT,

SIEP

CCL

CMCT,

SIEP

CCL,

CMCT

SIEP

Unitat 4

TEMPORALITZACIÓ Les tres primeres setmanes de desembre.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer les diferents situacions de mercat segons el nombre d'oferents i demandants.

- Conèixer cadascuna de les condicions necessàries per a l'existència d'un mercat de

competència perfecta.

48

- Conèixer les principals característiques dels monopolis: classes, comportament i

límits.

- Conèixer les principals característiques dels mercats oligopolístics.

- Conèixer les principals característiques dels mercats de competència monopolística.

- Conèixer les principals causes per les quals els mercats no funcionen correctament, i

les intervencions públiques per a corregir-les.

- Conèixer les raons per les quals es produeixen processos de concentració empresarial,

a més de les formes en què aquests se solen dur a terme.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- Els mercats

segons els seus

participants.

- El mercat de

competència

perfecta.

- El monopoli.

- L'oligopoli.

- La

competència

monopolística.

- Les fallades

del mercat.

- Procés de

concentració

empresarial.

1. Identifica cadascuna de

les situacions de mercat

classificant cadascuna

d'elles en funció de

l'existència de molts, pocs o

un sol oferent o demandant.

2. Identifica, exemplifica i

explica cadascuna de les

condicions necessàries per a

l'existència d'un mercat de

competència perfecta

3. Explica les principals

característiques dels

monopolis

4. Identifica com serà el

comportament del

monopolista, i els límits que

se li han posat des de les

administracions públiques..

5. Explica les principals

característiques dels

oligopolis: requisits per a la

seua existència i perjudicis

per als consumidors davant

la seua existència. t.

6. Explica les principals

característiques dels mercats

de competència

monopolística, i els requisits

per a la seua existència.

1.1. Reconeix les claus que

determinen l'oferta i la

demanda, comparant les

diferències dels diferents

tipus de mercats

. 2.1. Analitza el

funcionament del mercat de

competència perfecta,

exemplificant-ho amb casos

reals de l'entorn més

immediat.

3.1. Analitza el

funcionament del monopoli,

exemplificant-ho amb casos

reals de l'entorn més

immediat.

4.1. Valora, de forma

crítica, els efectes que es

deriven del monopoli,

especialment per a ells que

participen en aquest tipus de

mercats.

5.1. Analitza el

funcionament del mercat

oligopolista, exemplificant-

ho amb casos reals de

l'entorn més immedia 5.2.

Valora, de forma crítica, els

efectes que es deriven sobre

aquells que participen en

aquest tipus de mercats.

6.1. Analitza el

funcionament del mercat de

competència monopolística,

exemplificant-ho amb casos

reals de l'entorn més

CCL

CCL

CD,

CAA

CCL

CAA,

SIEP

CCL

CD

CAA,

CSYC,

SIEP

CCL

CAA,

SIEP

49

7. Explica les principals

causes per les quals es

produeixen fallades del

mercat, incloent el

monopsonio i l'existència

dels béns públics; així com

les intervencions públiques

que es realitzen per a

corregir-los.

8. Explica les principals

raons per les quals es

produeix processos de

concentració empresarial.

9. Explica cadascuna de les

formes més habituals per les

quals es realitzen els

processos de concentració

empresarial.

immediat.

6.2. Valora, de forma

crítica, els efectes que es

deriven sobre aquells que

participen en aquest tipus de

mercats.

7.1. Identifica les principals

fallades del mercat, les

seues causes i efectes per als

agents intervinents en

l'Economia i les diferents

intervencions públiques que

es realitzen per a corregir-

los.

8.1. Analitza les raons per

les quals es produeix

processos de concentració

empresarial.

9.1. Expressa cadascuna de

les formes més habituals per

les quals es realitzen els

processos de concentració

empresarial.

CEC

CEC

CEC

Unitat 5

. TEMPORALITZACIÓ Les tres primeres setmanes de gener

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer els diners en l'actualitat a partir de l'estudi del seu procés històric.

- Conèixer quins són les diferents funcions dels diners actuals.

- Identificar els interessos com el preu del diner, a més de conèixer els factors que

determinen el seu valor i alguns dels tipus d'interès que més afecten a les economies

domèstiques.

- Conèixer el vertader valor dels diners actuals, així com les seues diferents classes,

incloent els diferents mitjans de pagament que existeixen i les divises.

- Conèixer el procés de creació de diners bancaris.

- Conèixer quin és l'oferta monetària d'un país, així com les seues diferents definicions.

- Conèixer els elements bàsics del sistema financer, els intermediaris més importants

que en ell actuen, així com els seus mercats.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- La història

dels diners.

- Les funcions

dels diners.

- El preu del

1. Explica quin ha sigut la

història dels diners fins a

l'aparició del paper moneda.

2. Explica quin ha sigut la

història dels diners des de

1.1. Descriu la història dels

diners en l'antiguitat.

2.1. Descriu la història

recent dels diners.

CCL

CAA

CCL,

CAA

50

diner.

- Els diners en

l'actualitat.

- Procés de

creació de

diners bancaris.

- L'oferta

monetària.

- El sistema

financer.

l'aparició del paper moneda

fins a l'actualitat.

3. Explica cadascuna de les

diferents funcions dels

diners actuals.

4. Explica què són els

interessos, els factors que

determinen el seu valor i

detalla els tipus d'interès

que més afecten a les

economies domèstiques.

5. Explica quin és el

vertader valor dels diners

actuals, distingint els diners

legals del bancari, així com

els principals mitjans de

pagament existents.

6. Explica què són les

divises, distingint aquelles

que són convertibles.

7. Explica com els

intermediaris financers

bancaris creen diners

bancaris..

8. Resol correctament

exercicis en els quals es

mostre els diners bancaris

creats a partir dels dipòsits

realitzats en les entitats

financeres, tenint en compte

el coeficient de reserves

obligatori.

9. Explica què és l'oferta

monetària, com és la

importància del seu control,

i descriu cadascuna de les

seues definicions..

10. Explica què és el

sistema financer com a

canalitzador de l'estalvi a la

inversió, distingint els

intermediaris més

importants que en ell

actuen, prestant especial

atenció al Banc Central

Europeu i la borsa de valors.

11. Explica què són els

mercats financers i la funció

que compleixen en

l'economia.

3.1. Reconeix quines són les

funcions dels diners.

4.1. Descriu les causes de

les variacions dels tipus

d'interès en l'Economia.

5.1. Descriu i analitza el

funcionament dels diners en

l'actualitat.

6.1. Descriu la importància

de les diferents monedes a

nivell internacional.

7.1. Descriu el procés de

creació dels diners bancaris

8.1. A analitza de forma

numèrica el procés de

creació dels diners bancaris.

9.1. Descriu l'oferta

monetària i valora la

importància del seu control

10.1. Valora el paper del

sistema financer, distingint

els intermediaris més

importants que en ell

actuen, prestant especial

atenció al Banc Central

Europeu i la borsa de valors.

11.1. Analitza el paper dels

mercats financers en

l'economia.

CCL

CAA

SIEP

CD

CCL,

CD

CAA

SIEP

CCL

CD

CAA

SIEP

CCL,

CD

CAA

SIEP

CMCT

CAA

CMCT

CAA

CCL,

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,

CAA

SIEP

CCL

CD

CAA

SIEP

51

Unitat 6

TEMPORALITZACIÓ Última setmana de gener i 1ª i 2ª setmanes

de febrer.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer què és el poder adquisitiu i la inflació, a més de les mesures que s'utilitzen

per al seu mesurament.

- Conèixer què és l'IPC, a més del seu càlcul. Conèixer què és l'IPC harmonitzat.

- Conèixer com es realitza el càlcul de la inflació. Conèixer el concepte de diferencial

d'inflació entre diferents països, així com el problema econòmic que suposa l'existència

d'un diferencial elevat. Conèixer les crítiques que habitualment es fan al càlcul de l'IPC.

- Conèixer diferents classes d'inflació atenent a diferents criteris.

- Conèixer altres situacions relacionades amb la inflació.

- Conèixer les diferents causes de la inflació.

- Conèixer les conseqüències i els efectes de la inflació.

- Identificar els principals mètodes de reducció de la inflació.

- Conèixer els principals mètodes de control de la inflació, atenent a les seues causes.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- El concepte

d'inflació.

- L'índex de

preus de

consum (IPC).

- La taxa

d'inflació.

- Classes

d'inflació.

- Casos

relacionats amb

la inflació.

- Causes de la

inflació.

-

Conseqüències

i efectes de la

inflació.

- Mètodes de

reducció de la

inflació.

- El control de

la inflació.

1. Descriu què és el poder

adquisitiu i les mesures

utilitzades per a registrar

les pujades de preus d'un

país.

2. Descriu què és l'IPC i

com es realitza el seu

càlcul, utilitzant exemples

numèrics senzills.

3. Descriu què és l'IPC

harmonitzat.

4. Descriu i realitza el

càlcul de la inflació.

5. Descriu el concepte de

diferencial d'inflació entre

diferents països, així com

el problema econòmic que

suposa l'existència d'un

diferencial elevat.

6. Descriu les crítiques

que habitualment es fan al

càlcul de l'IPC.

7. Realitza i explica

diferents classificacions

d'inflació, atenent al

període de temps

1.1. Reconeix el concepte

de poder adquisitiu i

d'inflació.

2.1. Reconeix què és l'IPC

i realitza els càlculs

precisos per a determinar-

ho.

3.1. Reconeix què és l'IPC

harmonitzat.

4.1. Reconeix què és la

inflació i realitza els

càlculs precisos per a

determinar-la.

5.1. Reconeix el concepte

de diferencial d'inflació

entre diferents països, i la

seua importància com a

dada econòmica.

6.1. Analitza de forma

crítica el càlcul de la

inflació.

7.1. Reconeix els diferents

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CMCT,

CAA

CMCT,

CAA

CMCT,

CCL,

CD,CAA,

SIEP

CMCT

CCL

CD,CAA

SIEP

CMCT

CCL,CD

CAA,SIEP

CCL

CAA

52

considerat, al nivell que

pugues aquesta arribar a

aconseguir, o a altres

situacions relacionades

amb la inflació.

8. Descriu què és la

deflació i l'estagflació, i

els seus efectes en

l'economia.

9. Descriu les causes de la

inflació de demanda

segons les teories

monetarista i keynesiana,

les causes de la inflació de

costos i de l'estructural.

10. Descriu i explica

cadascuna de les

conseqüències i efectes

més importants de la

inflació

11. Descriu, analitzant

pros i contres de les

següents mesures de lluita

contra la inflació:

referenciar la moneda

nacional a un determinat

ben tangible i les

polítiques de control de

preus

12. Descriu les principals

mesures que poden aplicar

les autoritats econòmiques

davant l'aparició d'inflació

per cadascuna de les

següents causes: per excés

de demanda, per excés de

diners en circulació, per

increment en els costos, o

per causes estructurals.

tipus d'inflació.

8.1. Reconeix què és la

deflació i l'estagflació, i

els seus efectes en

l'economia.

9.1. Reconeix les causes

de la inflació i valora les

seues repercussions

econòmiques i socials.

10.1. Reconeix i valora les

repercussions més

importants de la inflació.

11.1. Analitza diferents

mesures per a lluitar

contra la inflació.

12.1. Analitza alternatives

per a lluitar contra la

inflació, atenent a les

seues causes.

CCL,CD

CAA,SIEP,

CSYC

CCL

CAA

CSYC

SIEP

CCL,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

Unitat 7

TEMPORALITZACIÓ Dues últimes setmanes de febrer i primera setmana

de març.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer el paper que juga la població en l'economia.

- Classificar i mesurar la població des del punt de vista econòmic.

- Conèixer la relació existent entre el creixement de la població i el creixement

econòmic. Conèixer els problemes causats per l'envelliment de la població i la

superpoblació.

- Conèixer les característiques particulars del mercat de treball.

53

- Conèixer les principals classes de desocupació que existeixen i les seues causes.

Conèixer com es mesura la desocupació i els col·lectius especialment afectats per el, a

més de les diferents polítiques del govern que lluiten contra ell.

- Conèixer la relació que existeix entre el creixement econòmic i la creació d'ocupació.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- La població

com a factor

productiu.

- El paper de la

població en

l'economia.- El

mesurament del

factor treballe.

- Població i

creixement

econòmic.

- El mercat de

treball.

- La

desocupació i el

seu

mesurament.

- Relació entre

creixement i

desocupació.

1. Explica el paper que juga

la població en l'economia,

com a consumidor de béns i

serveis, i com a oferent de

factors productius.

2. Explica com obté la

població els seus ingressos

i com els gasta.

3. Explica com es classifica

la població des del punt de

vista econòmic.

4. Resol exercicis numèrics

de les principals taxes

poblacionals estudiades.

5. Descriu les diferents

postures econòmiques

sobre la relació existent

entre el creixement de la

població i el creixement

econòmic.

6. Descriu el problema

econòmic al que s'enfronta

Europa a causa de

l'envelliment de la seua

població, i el problema

causat per la superpoblació

mundial.

7. Identifica els elements

del mercat de treball i

descriu els factors que

influeixen en la demanda i

en l'oferta de treball

8. Descriu les

imperfeccions que presenta

el mercat de treball

9. Descriu les diferents

1.1. Reconeix la població

tant com a oferent de

factors productius com a

demandant de béns i

serveis.

2.1. Identifica els ingressos

de la població i com els

utilitzen.

3.1. Realitza la classificació

de la població utilitzant

dades estadístiques, des del

punt de vista econòmic; per

a utilitzar-la com a

indicador de la situació

econòmica d'un país.

4.1. Realitza el càlcul de

taxes poblacionals utilitzant

fulls de càlcul.

5.1. Identifica les diferents

teories sobre la relació que

existeix entre el creixement

de la població i el

creixement econòmic.

6.1. Identifica el problema

econòmic causat per

l'envelliment de la

població, i el causat per la

superpoblació.

7.1. Identifica els elements

del mercat de treball, i els

factors que influeixen en

cadascun d'ells

8.1. Reconeix les

imperfeccions del mercat

de treball.

CCLCD

CAA

CSYC

CCL,CD

CAA

CSYC

CMCT

CCL

CD

CAA

CSYC

CMCT

CCL

CD,CAA CSYC

CCL

CD

CSYC

CCL

CD

CSYC

CCL

CD

CCL

CD

CMCT

CCL

CD,CAA

CSYC

54

classes de desocupació que

existeixen.

10. Descriu les causes de la

desocupació diferenciant la

postura neoclàssica de la

keynesiana.

11. Identifica les fonts

oficials que arrepleguen la

desocupació a Espanya i els

col·lectius que es troben

més directament afectats .

12. Identifica, descriu i

valora les diferents

polítiques de lluita contra la

desocupació que porten

avance les administracions

públiques.

13. Descriu la relació que

existeix entre el creixement

econòmic i la creació

d'ocupació, basant-se en els

estudis empírics descrits en

l'anomenada «llei de

Okun».

9.1. Identifica les diferents

classes de desocupació.

10.1. Reconeix les causes

de la desocupació segons

les diferents teories

econòmiques.

11.1. Identifica els

organismes encarregats de

registrar la desocupació,

així com els mesuraments

que realitzen.

12.1. Valora les diferents

polítiques de lluita contra la

desocupació.

13.1. Relaciona el

creixement econòmic amb

la creació d'ocupació a

través d'estudis empírics.

Valora la validesa d'aquests

estudis

SIEP

CMCT

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CMCT

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CMCT

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

Unitat 8

TEMPORALITZACIÓ Tres últimes setmanes de març.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer les funcions de les empreses com a elements de coordinació de factors

productius. Tenir un coneixement bàsic del funcionament de les mateixes.

- Conèixer els objectius de les empreses, distingint aquells que tenen un clar caràcter

econòmic, dels quals no.

- Conèixer el concepte de substitució tècnica de factors i d'eficiència sobre la base de les

tecnologies disponibles.

- Conèixer la funció de producció i els efectes que té l'augment d'un factor sobre la

producció.

- Conèixer els conceptes de punt mort, cost total, cost mitjà, cost marginal. Conèixer la

determinació del benefici en una empresa.

- Conèixer la depreciació que es produeix en el capital fix de les empreses, a més de la

seua previsió a nivell econòmic a través de l'amortització.

- Conèixer el concepte de productivitat en l'empresa.

- Conèixer les principals característiques dels processos productius de les empreses.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

55

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- El

funcionament

de les empreses.

- Funcions i

objectius de les

empreses.

- Els factors

productius en

l'empresa.

- La producció.

- La

determinació

del benefici.

- L’amortizació.

- El treball ben

fet: la

productivitat.

- Classes de

processos

productius.

1. Explica els elements de

coordinació que existeixen

en l'economia i el paper

juguen les empreses.

2. Descriu els conceptes de

valor afegit i període mitjà

de maduració.

3. Explica les funcions de

les empreses, distingint les

repercussions de la seua

activitat en la societat

4. Classifica i explica els

objectius de les empreses,

distingint entre els

econòmics dels quals no ho

són.

5. Explica els conceptes de

tecnologia i matriu

tecnològica, valorant la

importància de la inversió

en R+D+i per a les

empreses.

6. Explica el concepte de

substitució tècnica de

factors i d'eficiència;

realitzant exercicis

numèrics de determinació

de l'eficiència tècnica i

econòmica.

7. Descriu què és la funció

de producció i el producte

marginal, determinant com

poden ser els rendiments a

escala d'una empresa

8. Descriu els conceptes de

punt mort, cost total, cost

mitjà, cost marginal i la

determinació del benefici

en una empresa, realitzant

exercicis pràctics en els

quals es determinen els

conceptes

anteriors

1.1. Expressa una visió

global del funcionament del

sistema productiu partint de

l'estudi de l'empresa.

2.1. Expressa una visió de

l'empresa com a creadora

de valor afegit, així com el

seu funcionament partint de

període de maduració.

3.1. Expressa i analitza les

repercussions de l'activitat

de les empreses en la

societat.

4.1. Expressa i analitza els

objectius de les empreses.

5.1. Determina el concepte

de tecnologia en economia,

i la importància de la

inversió en R+D+I.

6.1. Determina i interpreta

l'eficiència tècnica i

econòmica d'una empresa a

partir de casos plantejats.

7.1. Determina i interpreta

la funció de producció.

8.1. Analitza i interpreta els

beneficis d'una empresa a

partir de supòsits

d'ingressos i costos d'un

període.

8.2. Comprèn i utilitza

diferents tipus de costos,

tant fixos com a variables,

totals, mitjans i marginals,

així com representa i

interpreta gràfics de costos

9.1. Comprèn i utilitza

l'amortització com un cost

CCL

CAA,

CCL

CAA

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL,

CD,CAA

CSYC

SIEP

CMCT

CAA

CSYC

CMCT

CAA

CSYC

CMCT

CAA

CSYC

CMCT

CAA

CMCT

CAA

CMCT

CAA

56

9. Diferència entre el

capital fix i circulant, i els

utilitza per a descriure els

diferents tipus de

depreciació i el concepte

d'amortització, elaborant

exercicis pràctics en els

quals es determine

l'amortització amb el

mètode constant.

10. Descriu el concepte de

productivitat en l'empresa,

elaborant exercicis pràctics

en els quals es determine la

productivitat i l'evolució de

la mateixa

11. Classifica els processos

productius de les indústries

en funció de diferents

criteris

més.

10.1. Comprèn i utilitza el

concepte de productivitat i

la seua relació amb

l'eficiència i la tecnologia

11.1. Indica les diferents

categories de processos

productius.

CMCT

CAA

CCL

CD

CAA

Unitat 9

TEMPORALITZACIÓ Tres primeres setmanes d'abril.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer la intervenció pública en l'economia al llarg de la història per a arribar a

entendre les postures actuals.

Realitzar diferents classificacions del sector públic.

- Conèixer les funcions més importants a nivell econòmic del sector públic.

- Conèixer els objectius econòmics del sector públic.

- Conèixer el procés de construcció de la Unió Europea.

- Conèixer les diferents polítiques econòmiques keynesianas i les crítiques que el

corrent neoclàssic fa a les mateixes.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- Intervenció de

l'estat en

l'economia.

- Classificació

del sector

públic.

- Les funcions

del sector

públic.

- Objectius

econòmics del

sector públic

- El procés de

1. Descriu la intervenció

pública de l'estat en

l'economia des del

mercantilisme, passant per

les diferents etapes del

capitalisme.

2. Descriu els actuals

models d'intervenció de

l'estat en l'economia.

3. Classifica el sector

públic atenent a un criteri

espacial i també atenent a

la funció econòmica

1.1. Identifica els canvis

produïts en l'escenari

econòmic mundial, des de

l'època del mercantilisme

fins als nostres dies.

2.1. Identifica les dues

postures enfrontades sobre

la intervenció o no de l'estat

en l'economia.

3.1. Comprèn i realitza

diferents classificacions del

sector públic.

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,CAA

CSYC

57

construcció de

la Unió

Europea.

- Les polítiques

econòmiques.

principal.

4. Descriu les funcions

dutes a terme pel sector

públic a nivell econòmic,

com és la determinació de

normes, la correcció de les

fallades del mercat, i la

distribució de la renda i la

riquesa.

5. Descriu els principals

objectius econòmics del

sector públic.

6. Descriu el procés de

construcció de la Unió

Europea, des dels seus

orígens fins a l'actualitat.

7. Descriu les diferents

polítiques micro i

macroeconòmiques que es

poden dur a terme, des del

punt de vista keynesiano; i

les crítiques que el corrent

neoclàssic fa a les

mateixes.

4.1. Identifica i comprèn les

diferents funcions del

sector públic.

5.1. Identifica i comprèn els

diferents objectius del

sector públic.

6.1. Analitza el procés de

construcció d'Unió

Europea, i de les

implicacions per a Espanya.

7.1. Valora, interpreta i

comprèn les diferents

polítiques micro i

macroeconòmiques, i el

paper del Banc Central

Europeu, pel que fa a

política monetària.

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

Unitat 10

TEMPORALITZACIÓ L'última setmana d'abril i les dues primeres setmanes de

maig

. OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer què és i para què s'utilitza el PIB.

- Conèixer els diferents mètodes de determinació del PIB. Conèixer la diferència de

treballar amb dades del PIB a preus de mercat o a cost de factors.

- Conèixer l'efecte de la pujada de preus en les dades arreplegades del PIB.

- Conèixer la utilitat del PIB per a mesurar el nivell general de preus del país.

- Conèixer el concepte de Renda Personal i de la Renda Personal Disponible.

- Conèixer les principals crítiques que es fan al PIB com a mesurador del benestar d'un

país.

- Conèixer els cicles econòmics, i les diferents fases que ho componen.

- Conèixer els principals mètodes d'anàlisis de la distribució de la renda nacional.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- El producte

interior brut.

- Mètodes per a

calcular el PIB.

- El PIB real i el

1. Defineix què és el PIB, i

descriu cadascun dels

elements que ho integren.

Interpreta la informació del

PIB expressada en gràfics

1.1. Identifica el PIB i

cadascun dels elements que

ho integren, sent capaç

d'interpretar aquesta

informació continguda en

CCL,

CMCT

CD,

CAA

SIEP

58

PIB nominal.

- El deflactor

del PIB.

- Del PIB a la

renda

disponible.

- El PIB no és

útil per a

mesurar el

benestar.

- El creixement

i les seues

fluctuacions.

- La corba de

Lorenz.

temporals

2. Descriu la capacitat del

PIB com el mesurador del

creixement econòmic, com

a indicador de la creació

d'ocupació i del nivell de

vida dels ciutadans. Descriu

la capacitat del PIB com a

element de comparació de

diferents economies.

3. Determina el PIB pel

mètode del valor afegit, pel

mètode de la despesa i pel

mètode de l'ingrés o renda,

realitzant exercicis pràctics

de cadascun dels tres

mètodes.

4. Descriu la diferència que

existeix en mesurar les

dades a preus de mercat i a

cost de factors, i la

importància de la formació

bruta de capital

5. Descriu la diferència

existent entre expressar les

dades del PIB en termes

nominals i reals, realitzant

exercicis pràctics on es

transformen les dades

nominals del PIB a dades

reals.

6. Descriu el deflactor del

PIB com a sistema per a

mesurar el nivell general de

preus, realitzant exercicis

pràctics on es transformen

les dades del PIB de

nominals a reals, utilitzant

el deflactor del PIB.

7. Defineix i determina, el

Producte Nacional Brut, el

Producte Nacional Net, la

Renda Nacional i la Renda

Nacional Disponible.

8. Identifica i descriu les

diferents crítiques que es

gràfics que mostren la seua

evolució en el temps.

2.1 Identifica el PIB com

una de les variables que ens

indiquen la situació

econòmica d'un país, el

grau de creixement d'una

economia, de la renda i de

l'ocupació.

2.2 Valora el PIB com una

macromagnitud útil per a

establir comparacions entre

diferents economies.

3.1. Valora i interpreta els

la informació aportada pel

PIB, calculat des de

diferents punts de vista.

4.1. Identifica les

diferències que existeixen

entre les diferents formes

d'expressar el PIB. Analitza

la formació bruta de capital

com un factor que influeix

en el creixement i el

desenvolupament

econòmic.

5.1. Valora, interpreta i

comprèn les dades del PIB

expressats en termes

nominals i reals.

6.1. Utilitza el PIB per a

determinar un altre

mesurament de la inflació i

analitzar de forma crítica

les dades del Producte

Interior Brut, en estar

influenciats per l'efecte de

la inflació.

7.1. Analitza la relació

entre la renda disponible

dels ciutadans d'una

economia i el seu PIB.

8.1. Valora, interpreta i

comprèn les limitacions del

CCL,

CMCT

CD

CAA

SIEP

CCL

CMCT

CD,CAA

SIEP

CCL

CMCT

CAA

CCL

CMCT

CAA

CCL

CMCT

CAA

CCL

CMCT

CAA

CCL

CMCT

CD

CAA

SIEP

CCL

CD

CAA

SYC

59

fan al PIB com a mesurador

del benestar d'un país,

diferenciant entre un

creixement del PIB i el

desenvolupament d'una

economia.

9. Descriu les diferents

fases que es diferencien en

els cicles econòmics, a

partir de les dades

obtingudes del PIB.

10. Descriu què representa

la Corba de Lorenz, a més

d'identificar possibles

situacions que es poden

presentar en ella.

PIB per a mesurar la

situació econòmica i la

qualitat de vida d'un país.

9.1. Utilitza i interpreta la

informació del PIB en

gràfics per a analitzar la

seua evolució en el temps.

10.1. Analitza la renda

nacional en gràfics, per a

determinar la seua

distribució entre la població

i mesurar així la seua

validesa com a indicadora

de la situació econòmica

d'un país.

SIEP

CCL

CMCT

CD

CAA

CCL

CMCT

CD

CAA

CSYC

SIEP

Unitat 11

TEMPORALITZACIÓ Les dues primeres setmanes de maig i les tres

últimes setmanes de juny

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer les postures actuals sobre el comerç internacional, i els factors que han

afavorit el fenomen de la globalització econòmica.

- Identificar i diferenciar les diferents mesures proteccionistes que s'apliquen actualment

i que s'han aplicat al llarg de la història recent. Diferenciar els diferents nivells

d'integració econòmica.

Conèixer les diferents balances de pagaments i la informació que ens aporten.

- Conèixer les característiques bàsiques dels mercats de divises, i dels diferents sistemes

de tipus de canvi. Conèixer la història recent dels tipus de canvi.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables

CC

- El comerç

internacional.

- El

proteccionisme.

- La balança de

pagaments.

- El mercat de

divises.

1. Identifica què és el

comerç internacional,

descrivint els factors que

han afavorit el fenomen de

la globalització.

2. Descriu en què

s'especialitzen els països,

així com la naturalesa del

comerç internacional entre

els estats de la Unió

1.1. Valora els canvis més

recents en l'escenari

econòmic mundial causats

pel desenvolupament del

comerç internacional,

identificant les

circumstàncies tècniques,

econòmiques, socials i

polítiques que els expliquen.

2.1. Identifica raons que

justifiquen l'especialització

d'alguns països, així com la

naturalesa del comerç en el

si de la Unió Europea.

CCL,

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

SYC

SIEP

60

Europea

3. Diferència i valora les

postures actuals a favor i en

contra del comerç

internacional, valorant la

seua capacitat per a

solucionar problemes

econòmics; descrivint a més

les diferents mesures

proteccionistes que s'estan

aplicant en l'actualitat i la

seua justificació.

4. Descriu com han sigut les

relacions econòmiques

internacionals en la nostra

història recent, i la seua

contribució al

desenvolupament econòmic

mundial, valorant la seua

necessària regulació.

5. Explica els diferents

nivells d'integració

econòmica, identificant el

produït en el si de la Unió

Europea i les repercussions

per a Espanya.

6. Descriu què són les

balances de pagaments i la

informació que ens aporten,

diferenciant i descrivint les

operacions que es registren

en cadascuna d'elles.

Realitza exercicis pràctics

d'elaboració de les diferents

balances de pagaments en

aplicacions informàtiques

7. Descriu els elements

bàsics dels mercats de

divises i els diferents

sistemes de tipus de canvi

que existeixen i la seua

història recent; identificant

les causes que poden portar

a l'apreciació o depreciació

d'una moneda

3.1. Diferència i valora, les

mesures proteccionistes o

lliurecanvistes com a eines

per a solucionar problemes

econòmics, expressant les

raons que justifiquen

l'intercanvi econòmic entre

països.

4.1. Identifica les causes

històriques del

desenvolupament del

comerç internacional i la

globalització, i com el

desenvolupament del mateix

ha contribuït al creixement

econòmic mundial,

reflexionant sobre la

necessitat de la seua

regulació.

5.1. Explica i reflexiona

sobre el procés de

cooperació i integració

econòmica produït en la

Unió Europea, valorant les

repercussions i implicacions

per a Espanya en un context

global.

6.1. Valora, interpreta i

comprèn les balances de

pagaments com a indicadors

de la situació econòmica

d'un país, i com a

mesuradors dels fluxos

comercials internacionals.

Maneja dades de les

balances de pagaments en

aplicacions informàtiques.

7.1. Analitza i explica el

funcionament de les divises

i dels mercats en els quals

cotitzen.

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CMCT

CD

CAA

CCL

CMCT

CD

CAA

Unitat 12

61

TEMPORALITZACIÓ La primera i segona setmana de juny.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Diferenciar entre creixement econòmic, desenvolupament econòmic i creixement

humà, així com la forma de mesurar-los. Conèixer els trets que caracteritzen als països

pobres.

- Conèixer els beneficis i costos del desenvolupament econòmic.

- Conèixer les causes del subdesenvolupament i les conseqüències de la dependència

dels països pobres.

- Conèixer els principals organismes i institucions internacionals d'ajuda al

desenvolupament, a més dels mitjans que utilitzen per a aconseguir els seus objectius.

- Conèixer les principals característiques del comerç just.

- Conèixer els efectes mediambientals de l'activitat econòmica, i la limitació dels

recursos naturals. Conèixer les principals actuacions per a evitar aquests problemes.

CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards

d'aprenentatge

avaluables

CC

- Una altra manera

de mesurar el

desenvolupament.

- Costos i beneficis

del

desenvolupament.

- Condicionants del

subdesenvolupament.

- Ajudes als països

subdesenvolupats.

- Alternatives

comercials entre

països.

- Economia i medi

ambient.

1. Identifica i distingeix

entre creixement

econòmic,

desenvolupament

econòmic i creixement

humà.

2. Descriu què és i què

mesura el IDH. Valora el

IDH com a alternativa al

PIB.

3. Descriu els trets bàsics

que caracteritzen als

països pobres.

4. Identifica, valora i

descriu els costos i

beneficis del

desenvolupament

econòmic per a la

població en general

5. Explica les causes del

subdesenvolupament des

del punt de l'oferta i de la

1.1. Diferència entre els

conceptes de creixement

i de desenvolupament.

2.1. Comprèn la

capacitat i les

limitacions de les

principals magnituds

macroeconòmiques per a

mostrar la situació

econòmica d'un país i la

qualitat de vida.

3.1. Identifica els trets

que caracteritzen als

països pobres.

4.1. Identifica els factors

que influeixen en el

desenvolupament

econòmic, i els beneficis

que est suposa,

reconeixent també les

conseqüències negatives

del desenvolupament

econòmic.

5.1. Descriu i reflexiona

sobre les implicacions i

efectes de la

globalització econòmica

en els països

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD,CAA

CSYC

SIEP

CCL

CD

CAA

CSYC

CCL,

CD

CAA

CSYC

62

demanda i explica els

problemes derivats de la

dependència econòmica

del sector primari que

tenen els països pobres, a

més de la seua

problemàtica amb el

deute extern.

6. Descriu els principals

organismes i instruments

d'ajuda al

desenvolupament.

7. Descriu les principals

característiques del

comerç just.

8. Identifica els efectes

mediambientals de

l'activitat econòmica i la

limitació dels recursos

naturals

9. Descriu les principals

actuacions

governamentals per a

evitar o reduir els

problemes

mediambientals, a més

de les actuacions

d'empreses tendents a

evitar-les

subdesenvolupats,

identificant els factors

que dificulten el

creixement econòmic

dels països pobres.

6.1. Descriu els

programes i actuacions

que la comunitat

internacional realitza

perquè els països en vies

de desenvolupament

puguen resoldre els seus

problemes econòmics i

així poder créixer i

progressar

7.1. Identifica

alternatives per a

abordar la resolució de

problemes econòmics en

els països pobres,

utilitzant exemples

actuals en l'entorn.

8.1. Reflexiona sobre les

conseqüències del

creixement econòmic i

de l'activitat de les

empreses en general en

el medi ambient i la

qualitat de vida,

desenvolupant actituds

positives.

9.1. Identifica actuacions

governamentals en pro

dels problemes

mediambientals.

CCL

CD

CAA

CSYC

CCL

CD

CAA

CSYC

CCL

CD

CAA

CSYC

SIEP

CCL,

CD

CAA

CSYC

SIEP

63

6. METODOLOGIA

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d'afavorir la capacitat de l'alumnat per a

aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes apropiats de

recerca i també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les

seues aplicacions pràctiques.

En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia

didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i

per les exigències del tipus de coneixement propi de cadascuna.

A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l'etapa exigeix el treball amb

metodologies específiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic

i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives

i interpretatives).

6.1. CRITERIS METODOLÒGICS

En relació amb l'exposat anteriorment, la proposta didàctica d'Economia s'ha elaborat

d'acord amb els criteris metodològics següents:

- Adaptació a les característiques de l'alumnat de Batxillerat, oferint activitats

diversificades d'acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l'etapa.

- Autonomia: facilitar la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix.

- Activitat: fomentar la participació de l'alumnat en la dinàmica general de l'aula,

combinant estratègies que propicien la individualització amb unes altres que fomenten

la socialització.

- Motivació: procurar despertar l'interès de l'alumnat per l'aprenentatge que se li

proposa.

- Integració i interdisciplinaritat: presentar els continguts amb una estructura clara,

plantejant les interrelacions entre els continguts de l'Economia els de altres disciplines

afins, com per exemple, la història, les matemàtiques, etc..

- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell

(analítiques, explicatives i interpretatives).

- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seua aplicació a

l'entorn, amb la finalitat d'assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el

desenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seua aplicació en la vida

quotidiana.

- Varietat en la metodologia, atès que l'alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.

6.2. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

La forma d'aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer del

professorat, d'acord amb el propi caràcter, la concepció de l'ensenyament i les

característiques del seu alumnat.

No obstant açò, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que

combinen, de la manera en què cadascun considere més apropiada, les estratègies

expositives, acompanyades d'activitats d'aplicació i les estratègies d'indagació.

Les estratègies expositives

Presenten a l'alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha

d'assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics i per a

ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment

l'alumnat pot aconseguir solament amb ajudes indirectes.

64

No obstant açò, resulta molt convenient que aquesta estratègia s'acompanye de la

realització per l'alumnat d'activitats o treballs complementaris d'aplicació o indagació,

que possibiliten l'enfilada dels nous coneixements amb els quals ja posseeix.

S'estructurarà l'aprenentatge dels continguts des del general al particular, des de la teoria

a la pràctica; i des dels conceptes i fets als procediments i actituds.

Les estratègies d'indagació

Presenten a l'alumnat una sèrie de materials en brut que ha d'estructurar, seguint unes

pautes d'actuació. Es tracta d'enfrontar-ho a situacions problemàtiques en les quals ha de

posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així

adquirir-los de forma consistent.

L'ocupació d'aquestes estratègies està més relacionat amb l'aprenentatge de

procediments, encara que aquests comporten al seu torn l'adquisició de conceptes, atès

que tracten de posar a l'alumnat en situacions que fomenten la seua reflexió i posen en

joc les seues idees i conceptes. També són molt útils per a l'aprenentatge i el *desa

- Fomenten actituds que ajuden a la formació humana de l'alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitats

Tant en el llibre de text com en la web, es plantegen activitats de divers tipus per a la

selecció del qual s'han seguit els criteris següents:

- Que desenvolupen la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix, utilitzant

diverses estratègies.

- Que proporcionen situacions d'aprenentatge que exigisquen una intensa activitat

mental i porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.

- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.

- Que tinguen una formulació clara, perquè l'alumnat entenga sense dificultat el que ha

de fer.

- Que siguen variades i permeten afermar els conceptes; treballar els procediments

(textos, imatges, gràfics, mapes), desenvolupar actituds que col·laboren a la formació

humana i atendre a la diversitat en l'aula (tenen diferent grau de dificultat).

- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la

realitat.

- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l'alumnat, per referir-se a

temes actuals o relacionats amb el seu entorn.

Tipus d'activitats

Sobre la base d'aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia

variada que s'enquadra dins de les categories següents:

Activitats d'ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important

de les activitats plantejades en el llibre de text. Es troben en els apartats següents:

- En cadascun dels grans subapartats en què s'estructuren les unitats didàctiques es

proposen activitats al fil dels continguts estudiats. Són, generalment, de localització,

fiançament, anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.

- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, fiançament i

síntesi de continguts.

Activitats d'aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l'entorn de l'alumnat. Aquest

tipus d'activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant,

s'inclouen entre les activitats plantejades al fil de l'exposició teòrica; en altres casos, es

presenten com a interpretació d'experiències, o bé com a treballs de camp o d'indagació

Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, la

tolerància, la solidaritat...

D'altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat.

D'aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l'alumnat, ja que poden

65

seleccionar-se aquelles més concordes amb el seu estil d'aprenentatge i amb els seus

interessos.

El nivell de dificultat pot apreciar-se en el propi enunciat de l'activitat: localitza,

defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, arreplega informació, sintetitza,

aplica, etc. La majoria corresponen a un nivell de dificultat mitjà o mitjà-alt, el més

apropiat per a un curs de Batxillerat.

La correcció de les activitats fomenta la participació de l'alumnat en classe, aclareix

dubtes i permet al professorat conèixer, de forma quasi immediata, el grau d'assimilació

dels conceptes teòrics, el nivell amb el qual es manegen els procediments i els hàbits de

treball.

66

7. AVALUACIÓ

7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i

avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu i afavorir així l’atenció a la

diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.

Continguts i criteris d’avaluació de l’assignatura Economia

Bloc 1: Economia i escassetat. L’organització de l’activitat econòmica.

Continguts Criteris d’avaluació CC

L’escassetat, l’elecció i

l’assignació de recursos. El cost

d’oportunitat.

La frontera de possibilitats de

producció.

Mecanismes d’assignació de

recursos.

Anàlisi i comparació dels

diferents sistemes econòmics.

Els models econòmics.

Economia positiva i economia

normativa.

BL1.1. Explicar el problema de

l’escassetat, les necessitats il·limitades i

el cost d’oportunitat en tot sistema

econòmic i expressar una valoració

crítica de les diferents formes de

resolució dels problemes econòmics a

partir de l’estudi de casos.

BL1.2. Reconéixer el mètode científic

que s’utilitza en l’àrea de l’Economia així

com identificar les fases de la

investigació científica en economia i els

models econòmics.

BL1.3. Reconéixer la terminologia

conceptual de l’àrea econòmica propia

del nivell educatiu i utilitzar-la

correctament en activitats orals i escrites

de l’àmbit personal, acadèmic, social o

professional.

BL1.4. Participar en intercanvis

comunicatius de l’àmbit personal,

acadèmic, social o professional aplicant

les estratègies lingüístiques i no

lingüístiques del nivell educatiu pròpies

de la interacció oral utilitzant un

llenguatge no discriminatori

CMCT

CAA

CSC

CMCT

CSC

CCLI

CSC

CCLI

CSC

Bloc 2: L’activitat productiva.

Continguts Criteris d’avaluació CC

L’empresa, els seus objectius i

funcions. Procés productiu i

factors de producció.

Divisió tècnica del treball,

productivitat i interdependència.

La funció de producció.

Obtenció i anàlisi dels costos de

producció i dels beneficis.

Lectura i interpretació de dades i

gràfics de contingut econòmic.

Anàlisi d’esdeveniments

BL2.1. Analitzar les característiques

principals de l’empresa i del procés

productiu des de la perspectiva de

l’eficiència i la productivitat, els seus

efectes i la seua utilitat en la societat a

més de les raons de la divisió técnica del

treball, utilitzant referències reals de

l’entorn pròxim i la seua relació amb el

mercat global.

BL2.2. Calcular, representar i interpretar

els costos i beneficis de les empreses, així

CSC

SIEE

CAA

CMCT

CSC

67

econòmics relatius a canvis en el

sistema productiu o en

l’organització de la producció

en el context de la globalització.

com analitzar, representar i interpretar la

funció de producció d’una empresa a

partir d’un cas donat.

BL2.3. Buscar i seleccionar informació

economicofinancera a partir d’una

estratègia de filtratge i de forma

contrastada en mitjans digitals com

pàgines web i bases de dades

especialitzades, i registrar-la en paper de

forma curosa o emmagatzemar-la

digitalment en dispositius informàtics i

servicis de la

xarxa.

BL2.4. Crear i editar continguts digitals

com ara documents de text, presentacions

multimèdia i produccions audiovisuals

amb sentit estètic utilitzant aplicacions

informàtiques d’escriptori, com per

exemple fulls de càlcul, coneixent com

aplicar els diferents tipus llicències.

CD

CSC

CD

CSC

Bloc 3: El mercat.

Continguts Criteris d’avaluació CC

Diferents estructures de mercat i

models de competència.

La competència perfecta. La

competència imperfecta. El

monopoli.

L’oligopoli. La competència

monopolística.

Anàlisi i valoració dels fallades

del mercat i la intervenció del

sector públic. conseqüències per

als consumidors, empreses o

estats, i sobre la responsabilitat

de cada un com a agents

econòmics i observar les seues

diferències amb els models, a

través de casos concrets.

BL3.1 Calcular i interpretar, a partir del

funcionament del mercat, les variacions

en quantitats demandades i oferides de

béns i serveis en funció de distintes

variables, a través de l’estudi de casos.

BL3.2. Analitzar el funcionament de

mercats reals, debatre sobre les seues

conseqüències per als consumidors,

empreses o estats, i sobre la

responsabilitat de cada un com a agents

econòmics i observar les seues

diferències amb els models, a través de

casos concrets

BL3.3. Debatre sobre els principals errors

del mercat, les seues causes i efectes per

als agents que intervenen en l’economia i

les diferents opcions d’actuació per part

de l’Estat.

CMCT

CSC

CSC

SIEE

CSC

SIEE

CAA

Bloc 4: La macroeconomia.

Continguts Criteris d’avaluació CC

Macromagnituds: La producció.

La renda. El gasto.

La inflació. Magnituds reals i

nominals.

Els vincles dels problemes

macroeconòmics i la seua

BL4.1. Diferenciar les principals

magnituds macroeconòmiques i analitzar

les relacions existents entre si, i

argumentar sobre els inconvenients i les

imitacions que presenten com a

indicadors de la qualitat de vida, a partir

CMCT

CSC

68

interrelació.

Limitacions de les variables

macroeconòmiques com a

indicadores del desenrotllament

de la societat: Índex de

desenrotllament humà.

de casos pràctics i distintes fonts (INE,

Banc d’Espanya, premsa econòmica,

etc.).

Bloc 5: La intervenció de l’Estat en l’economia.

Continguts Criteris d’avaluació CC

El cicle econòmic. Les crisis

cícliques de l’economia.

L’Estat en l’economia. La

regulació. La igualtat

d’oportunitats i la redistribució

de la riquesa.

El mercat de treball. La

desocupació: tipus de

desocupació i les seues causes.

Polítiques contra la

desocupació.

Valoració de les polítiques

macroeconòmiques de

creixement i estabilitat:

Política fiscal i pressupostària.

BL5.1. Analitzar l’impacte del

creixement econòmic, les distintes

polítiques econòmiques i les crisis

cícliques en l’economia i els seus efectes

en la qualitat de vida de les persones, a

partir de textos d’actualitat.

BL5.2. Avaluar l’estructura del mercat de

treball i la seua relació amb l’educació i

formació, analitzant de forma especial la

desocupació i la seua evolució, així com

les diferents opcions de polítiques

macroeconòmiques per a fer-li front, a

partir de l’estudi de casos i comentaris de

textos.

CSC

CSC

SIEE

Bloc 6: Aspectes financers de l’economia.

Continguts Criteris d’avaluació CC

Funcionament i tipologia dels

diners en l’economia.

Procés de creació dels diners.

La inflació segons les seues

distintes teories explicatives:

causes i efectes.

Anàlisi dels mecanismes de

l’oferta i demanda monetària i

els seus efectes sobre el tipus

d’interés.

Funcionament del sistema

financer i del Banc Central

Europeu.

Instruments de política

monetària del BCE.

BL6.1. Reconéixer el procés de creació

dels diners, els canvis en el seu valor i la

forma en què estos es mesuren, a partir de

l’estudi de casos

BL6.2. Explicar les distintes teories

explicatives sobre les causes de la

inflació i els seus efectes sobre els

consumidors, les empreses i el conjunt de

l’economia i analitzar els diferents tipus

de política monetària i valorar el seu

impacte econòmic i social, per mitjà de la

interpretació de dades i gràfics.

BL6.3. Descriure el funcionament del

sistema financer i les característiques dels

seus principals productes i mercats i

analitzar el paper del Banc Central

Europeu i l’estructura de la seua política

monetària, a partir de diferents fonts.

CSC

CMCT

CSC

CSC

SIEE

Bloc 7: El context internacional de l’economia.

Continguts Criteris d’avaluació CC

Funcionament, suports i

obstacles del comerç

internacional. La balança de

BL7.1. Analitzar els fluxos comercials

entre dos economies, a partir de balanços

de pagaments bàsiques, i examinar els

CSC

69

pagaments.

Descripció dels mecanismes de

cooperació i integració

econòmica i especialment de la

construcció de la Unió Europea.

Causes i conseqüències de la

globalització i del paper dels

organismes econòmics

internacionals en la seua

regulació.

processos d’integració econòmica a

través de l’exemple de la Unió Europea.

BL7.2. Argumentar sobre les causes i

conseqüències de la globalització

econòmica, així com el paper dels

organismes econòmics internacionals en

la seua regulació, en el context actual.

CAA

CSC

Bloc 8: Desequilibris econòmics actuals.

Continguts Criteris d’avaluació CC

Consideració del medi ambient

com a recurs sensible i escàs.

Identificació de les causes de la

pobresa, el subdesenrotllament i

les seues possibles vies de

solució.

Valoració del creixement davant

del desenrotllament: les

desigualtats en la distribució de

la renda.

BL8.1. Analitzar l’impacte del

creixement econòmic a través dels seus

efectes en la qualitat de vida de les

persones, el medi ambient i la distribució

de la riquesa a escala local i mundial, per

mitjà de debats i elaboració de tasques

cooperatives.

CSC

SIEE

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

CCLI: competència comunicació lingüística.

CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

CD: competència digital.

CAA: competència aprendre a aprendre.

CSC: competències socials i cíviques.

SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: consciència i expressions culturals.

7.2 INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

En la programació, ha de fixar-se com es va a avaluar a l'alumnat; és a dir, el tipus

d'instruments d'avaluació que es van a utilitzar. Els sistemes d'avaluació són múltiples,

però en qualsevol cas, en els instruments que es dissenyen, hauran d'estar presentes les

activitats següents:

- Activitats de tipus conceptual. En elles l'alumnat anirà substituint de forma progressiva

les seues idees prèvies per les desenvolupades en classe.

- Activitats que ressalten els aspectes de tipus metodològic. Per exemple, selecció i

recollida d'informació, estructuració de la mateixa, anàlisi de les dades, establiment

d'hipòtesi, explicació de fenòmens econòmics, resolució de problemes, etc.

- Activitats on es ressalten la connexió entre els conceptes econòmics estudiats i la

pròpia societat. Per exemple, aquelles que sorgeixen de l'aplicació a la vida quotidiana

dels continguts desenvolupats en classe.

Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar les següents:

- Activitats de debat.

- Activitats dels apunts.

70

- Activitats orals.

- Rúbriques.- Proves objectives tipus test.

- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes o/i

resolució d'exercicis i problemes.

- Activitats de cerca d'informació en internet

- Xicotets treballs de recerca, etc.

Cada instrument d'avaluació ha de tenir diferent pes a l'hora de la qualificació final, per

al que caldrà valorar d'aquests instruments la seua fiabilitat, objectivitat,

representativitat, la seua adequació al context de l'alumnat, etc.

7.3 CRITERIS DE QÜALIFICACIÓ

FERRAMENTES

D’AVALUACIÓ

PERCENTATGE

EN LA QUALIFICACIÓ

Ferramentes d’avaluació del treball competencial 10%

Proves d’avaluació escrites 80%

Asistència i actitud 10%

Per a aprovar l’assignatura al juny, els alumnes hauran de tindre aprovades les

avaluacions amb una nota igual o superior a 5. La nota final de juny serà la nota mitjana

dels tres avaluacions. Aquesta mitjana és realitzarà únicament quan la nota siga

superior a 3,5, si la nota d’alguna prova és inferior, hauria de fer la recuperació

d’aquesta prova.

Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a

l’examen.

La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran

penalitzades,

Es considerarà abandonament de classe, quan l'alumne:

1. No vinga a classe, sense justificació.

2. No faja els deures ni participe activament a classe.

3. No faja els exàmens o els entregue en blanc o escrivint incongruències.

Si un alumne obté una nota menor de 5 en una o mes avaluacions haurà de realitzar les

recuperacions corresponents.

La recuperació al juny constara d’un examen de la part o parts suspeses. En el cas de

suspendre al juny, es presentara a un examen de juliol, de tota la matèria estudiada

durant el curs. La nota màxima en l’examen de juliol no podrà ser major de 5.

Procediments de recuperació

Es farà recuperacions cada trimestre per a que els alumnes puguen recuperar

l’assignatura. La tipologia de cada prova serà la mateixa que els alumnes ja han treballat

A finals de juny o juliol hi haurà un examen final d’igual estructura que els realitzats

durant els diferents trimestres.

Avaluació de pendents

71

Es realitzarà una prova de pendents de la mateixa estructura que els exàmens que es fan

durant tot el curs. Aquesta prova avaluarà tot el curs

72

8. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L'ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT

Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de la

individualització, consistent que el sistema educatiu oferisca a cada estudiant l'ajuda

pedagògica que aquest necessite en funció de les seues motivacions, interessos i

capacitats d'aprenentatge. Sorgeix d'açò la necessitat d'atendre aquesta diversitat. En el

Batxillerat, etapa en la qual les diferències personals en capacitats específiques,

motivació i interessos solen estar bastant definides, l'organització de l'ensenyament

permet que el propi alumnat resolga aquesta diversitat mitjançant l'elecció de modalitats

i optatives. No obstant açò, és convenient donar resposta, ja des de les mateixes

assignatures, a un fet constatable: la diversitat d'interessos, motivacions, capacitats i

estils d'aprenentatge que l'alumnat manifesta. Cal, llavors, tenir en compte els estils

diferents d'aprenentatge de l'alumnat i adoptar les mesures oportunes per a afrontar

aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (es detenen en l'anàlisi d'un problema) i

estudiants impulsius (responen molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament

de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns

treballen durant períodes llargs i uns altres necessiten descansos; alguns necessiten ser

reforçats contínuament i uns altres no; els cal prefereixen treballar solos i els cal

prefereixen treballar en xicotet o gran grup.

Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, doncs la intenció

última de tot procés educatiu és aconseguir que l'alumnat aconseguisca els objectius

proposats.

Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:

- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel docent, amb la finalitat

de facilitar una idea precisa sobre d'on es parteix.

- Repàs de les nocions ja vistes amb anterioritat i considerades necessàries per a la

comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.

- Introducció de cada aspecte lingüístic, sempre que açò siga possible, mitjançant les

semblances amb la llengua pròpia de l'alumnat o supervivència en ella.

Com a activitats de consolidació suggerim:

- Realització d'exercicis apropiats i tot l'abundants i variats que calga, amb la finalitat

d'afermar els continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.

Aquesta varietat d'exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb les

activitats de recuperació-ampliació, atenem no solament a l'alumnat que presenta

problemes en el procés d'aprenentatge, sinó també a aquells que han aconseguit en el

temps previst els objectius proposats.

Les diferents formes d'agrupament de l'alumnat i la seua distribució en l'aula influeixen,

sens dubte, en tot el procés. Entenent el procés educatiu com un desenvolupament

comunicatiu, és de gran importància tenir en compte el treball en grup, recurs que

s'aplicarà en funció de concretament, per exemple, enles activitats que es vagen a

realitzar , doncsels petits treballs de recerca, o en els debats proposats considerem

que la posada en comú de conceptes i idees individuals genera una dinàmica creativa i

d'interès en l'alumnat.

Es concedirà, no obstant açò, gran importància en altres activitats al treball personal i

individual; en concret, s'aplicarà en les activitats de síntesis/resumeixen i en les de

consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.

Hem d'escometre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:

73

1. L'atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dues

fases: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant esquemes,

resums, glossaris, etc.

2. L'atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats

constitueixen un excel·lent instrument d'atenció a les diferències individuals de

l'alumnat. La varietat i l'abundància d'activitats amb diferent nivell de dificultat

permeten l'adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.

74

9- FOMENT DE LA LECTURA

Dins del pla de millora del centre, una de les activitats més importants és el foment de la

lectura.

En aquesta matèria el foment de la lectura és realitza a través de:

- Lectura d’articles relacionats amb l’Economia.

- Lectura de llibres d’Econmia.

- Lectura de còmics referents a l’economia.

La millora de l’expressió escrita es valorarà a partir dels treballs que realitzen i les

proves d’avaluació escrites, on es descomptarà puntuació per faltes ortogràfiques i

d’accentuació.

75

10- UTILITZACIÓ DE LES TIC

Els alumnes utilitzaran les TIC per buscar informació, per realitzar activitats i per

presentar un treball que es farà a final de curs. Posteriorment hauran de presentar

aquests treball a través d’un programa de presentació, en que s’ajudaran a l’hora

d’exposar el treball. Per buscar informació per al treball s’anirà a l’aula d’informàtica

durant unes classes, posteriorment s’haurà de finalitzar a casa.

A més la comunicació entre professor i alumne es farà a partir d’un correu corporatiu.

76

11- RECURSOSD DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Utilitzarem els materials següents:

• Els apunts donats pel professor.

• Vídeos de youtube

• Còmics “Economia en ½ hora”, “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de José

Sande

• Pel·lícules

• Pàgines de cotització borsària

• Articles de premsa

• Programes de televisió

77

12- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Es realitzarà si es possible:

• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies, per veure al món real el que s’ha

estudiat a classe.

• Xerrades d’empresaris al centre.

• Xerrades de persones que han viscut en un país comunista, per contar com era la vida

quotidiana a aquest país..

• Visita a la Borsa de València

• Visita a una entitat financera de la comarca

78

Economia 4t ESO

Curs 2017-18

DEPARTAMENT D’ECONOMIA

IES Sant Vicent Ferrer Algemesí

Professor: Xavier Costa

79

ÍNDEX

1. Introducció

2. Objectius.

3. Competències clau.

4. Continguts, estructura i classificació.

5. Unitats didàctiques.

6. Metodologia i orientacions didàctiques.

7. Avaluació

8. Mesures d’atenció a la diversitat i inclusió

9. Foment de la lectura

10. Utilització de les TIC

11. Recursos didàctics i organitzatius.

12. Activitats complementàries.

80

1-Introducció La importància de l’economia ve donada per la rellevància d’esta disciplina dins de les

ciències socials, cosa que distingix l’economia d’altres disciplines, no és el seu objecte

sinó el seu enfocament. L’estudi i la formació en economia es fan necessaris davant dels

grans canvis experimentats per la societat espanyola. La integració europea té com a

principal eix vertebrador la unió econòmica i monetària, els processos de globalització

afecten tots els àmbits de les persones, el desenrotllament d’estos escenaris han facilitat

la incorporació de la matèria econòmica en l’Educació Secundària Obligatòria.

L’economia està present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana, qualsevol

ciutadà necessita conéixer les regles bàsiques que expliquen els esdeveniments

econòmics, així com el seu llenguatge específic, necessari per a poder analitzar-los.

L’economia proporciona els conceptes i instruments bàsics perquè l’alumnat comprenga

millor el seu entorn social, amb la qual cosa es contribuïx a millorar la transparència i la

responsabilitat en l’exercici dels seus drets i deures. Els estudis econòmics mantenen un

caràcter propedèutic que permet als estudiants que s’inicien en esta àrea perfeccionar i

ampliar els coneixements adquirits a través de les assignatures oferides en etapes

posteriors. L’estudi d’esta àrea potencia les habilitats i el raonament, l’abstracció i la

interrelació, i proporciona ferramentes per a desenrotllar una visió crítica de la nostra

societat. Esta matèria facilita la comprensió de conceptes habituals de l’àmbit econòmic

i empresarial, com ara la desocupació, la inflació, la producció sostenible, el consum

responsable, l'esgotament de recursos naturals, la distribució de la renda, les

conseqüències socials de la globalització, etc. El desenrotllament de l’àrea afavorix

l’esperit emprenedor, un coneixement matemàtic, la capacitat analítica, la curiositat

intel·lectual, el rigor i l'amplitud de perspectives, així com una habilitat de comunicació

oral i escrita per a explicar, transmetre idees, i també desenrotllar conclusions raonades,

tant des d’una perspectiva individual com en equip. Els continguts de la matèria en este

nivell educatiu han sigut agrupats en sis blocs que permeten identificar els diferents

àmbits que es tractaran en un curs introductori d’economia: conceptes i relacions

econòmiques bàsiques, l’empresa, el consum responsable, l’educació financera i fiscal,

el sector públic, la desocupació i la inflació, i una economia oberta i global. En el cas

concret del primer bloc, Idees econòmiques bàsiques, s’estudia l’impacte de les

decisions econòmiques en la vida dels ciutadans. Este bloc té un caràcter introductori on

es coneixerà la terminologia econòmica bàsica, així com aspectes fonamentals dels

diferents models econòmics. En el segon bloc, Economia i empresa, s’estudien les

diferents formes jurídiques de les empreses, i els aspectes bàsics del seu funcionament i

l'activitat productiva, dins d’una economia de mercat. El tercer bloc es denomina

Economia i consumidor; l’objectiu d’este bloc és introduir l’alumne en l’estudi de

l’economia financera i fiscal, així com el consum responsable. Este bloc pretén que

l’alumne valore la importància de la planificació de les diferents necessitats

econòmiques al llarg de la seua vida, que reconega el funcionament bàsic del sistema

financer i que s’afavorisca una actitud positiva davant de les obligacions fiscals i del

consum responsable. El quart bloc es titula Economia i ingressos i gastos de l’Estat, i en

este s'introduïx l’estudi del paper del sector públic en l’economia, així com l’existència

de les desigualtats econòmiques i les seues repercussions socials. En el bloc quint,

denominat Economia i tipus d’interés, inflació i desocupació, s’analitzen tres conceptes

macroeconòmics bàsics: els tipus d’interés, la inflació i la desocupació. Al finalitzar el

bloc, l’alumne ha de ser capaç d’explicar el funcionament bàsic d’una economia. En el

sext, denominat Economia internacional, s’analitzarà el funcionament del comerç

internacional, el procés d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea, i les

81

causes i conseqüències de la globalització. En esta matèria, les competències es

desenrotllen de manera simultània i entrellaçada, de manera que fan possible la

integració dels diferents aprenentatges desenrotllats en tots els blocs. 2 El

desenrotllament de la matèria afavorix, de manera rellevant, la competència social i

cívica. Esta competència està present en tots els blocs, i va construint-se per mitjà de

conceptes, procediments i actituds. La competència desenrotlla l’habilitat i la capacitat

dels alumnes en la utilització dels coneixements adquirits i les actituds representades

davant de diferents contextos socials. L’economia és un important instrument en el

desenrotllament de la formació i la competència social i cívica dels estudiants

d’Educació Secundària, com a futurs productors i consumidors. La competència en

comunicació lingüística està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l’individu

comportar-se com a agent comunicatiu que produïx i rep missatges, a través de la

llengua, amb distintes finalitats. El desenrotllament de la matèria afavorix que l’alumne

siga capaç d’explicar fenòmens socials que coneixia anteriorment, però ara usant un

llenguatge propi, tècnic i precís, i també promou la concepció del diàleg com a

ferramenta primordial per a la convivència i la resolució de conflictes. La competència

matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia impliquen la capacitat

d’aplicar el raonament matemàtic per a descriure, interpretar i predir distints fenòmens

en el seu context, a través de les àrees relatives als nombres: l’àlgebra, la geometria i

l’estadística. La ciència econòmica s’estudia des d’un enfocament gràfic, matemàtic i

analític. Els conceptes matemàtics usats en esta matèria no són nous per als alumnes,

però sí que ho és la seua aplicació en la resolució de problemes i qüestions no plantejats

amb anterioritat. Per això, contribuirà a un acostament de la ciència matemàtica a la

vida quotidiana de l’alumnat. La competència sentit de la iniciativa i l'esperit

emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes i permet

l’aprofitament de noves oportunitats. L’aportació de la matèria a esta competència es

reflectix al llarg dels diferents blocs; la persona, com a subjecte econòmic, se situa en el

centre de la societat, siga com a productor o com a consumidor. Per tant, l’alumnat

podrà avaluar les seues possibilitats de decisió en situacions determinades, i valorar les

conseqüències que tenen tant per a la seua situació personal com per a tota la societat.

La competència digital implica adquirir habilitats i les actituds necessàries per a ser

competent en un entorn digital. L’ús d’Internet i l’ús creatiu, crític i segur de les noves

tecnologies de la informació i la comunicació seran instruments clau per a estudiar com

es concreten i es materialitzen en l’entorn els conceptes que es transmeten en l’aula. Els

principals mitjans de comunicació oferixen contínuament informació referida a l’àmbit

econòmic. Els alumnes utilitzaran programes informàtics per a l’elaboració de

gràfiques, l'anàlisi de dades i el desenrotllament de pressupostos i de plans financers que

conduïxen a una major alfabetització digital. La competència d'aprendre a aprendre és

imprescindible per a l’aprenentatge permanent i es caracteritza per l’habilitat per a

iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge; la desenrotllada per esta matèria es

plasma en una comprensió de l’aplicació pràctica i concreta de les diferents situacions

socials i personals. Per tant, l’alumnat, al llarg dels blocs, aprén coneixements que

poden aplicar en cada context històric, econòmic, social i personal. Respecte als

elements transversals, es fa referència en la majoria dels blocs de continguts al foment

del desenrotllament sostenible i atenció del medi ambient, així com els riscos derivats

de la utilització de les tecnologies de la innovació i comunicació, sense perdre de vista

la igualtat entre hòmens i dones, la prevenció de la violència de gènere i contra persones

amb discapacitat, racisme o xenofòbia, la no-discriminació, la prevenció i la resolució

de conflictes. Es planteja un procés d’ensenyança-aprenentatge eminentment pràctic, de

tal manera que es forme l’alumne amb les capacitats i els coneixements necessaris

82

perquè puga entendre la realitat econòmica que ens rodeja i ser-hi crític, és a dir, la

interpretació social de la realitat econòmica. La metodologia utilitzada combinarà

estratègies d’exposició i d’indagació o descobriment. L’aprenentatge de continguts

conceptuals i procedimentals es farà a través de metodologies d’exposició, que

consistixen en la presentació als alumnes, oralment o per escrit, d’un coneixement ja

elaborat. Les estratègies expositives es desenrotllaran a partir dels coneixements previs

de l’alumne, amb l’objectiu de promoure un aprenentatge significatiu, com per exemple:

l’explicació del professor es farà per mitjà del suport de documents, articles de premsa,

presentacions, exemples, vídeos, etc. No obstant això, alguns continguts conceptuals

poden ser apresos per mitjà de la utilització d’estratègies d’indagació. Amb les

estratègies d’indagació, es tracta d’enfrontar l’alumne amb problemes en els quals ha

d’aplicar reflexivament conceptes, procediments i actituds, i afavorir així el seu

aprenentatge significatiu, com ara treballs d’investigació, estudi de casos concrets,

debats, visites a empreses, etc. Els criteris d’avaluació estan redactats com a resultats

d’aprenentatge i inclouen processos de diferent complexitat, continguts de diferent tipus

i contextos de realització adequats a la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que

evidencien, amb l’objecte de possibilitar-ne l’observació i l'avaluació en contextos reals.

Junt amb 3 les proves escrites, el professor valorarà l’exposició oral, tant individual com

en grup, i tindrà en compte treballs i comentaris de textos escrits al llarg del curs.

Igualment, avaluarà l’interés i la participació de l’alumne quan es facen debats. Els

continguts i els criteris d’avaluació s’han programat, per a facilitar la identificació i

l'avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu i afavorir així l’atenció a la

diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.

Justificació de la programació

La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel

professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al

nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.

La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot

el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma

part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta

matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i

aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.

En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular

que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.

La programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i

ha de complir, al menys, un triple objectiu:

♦ Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats programades per

cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i harmònic de l'alumnat. És

responsabilitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica (COCOPE).

♦ Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg dels

cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del departament

didàctic.

♦ Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant unitat i

coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.

Contextualització

Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la

Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.

L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a

més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de

fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.

83

A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A

més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que

proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.

Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels

alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.

84

2. Objectius Objectius generals d'Educació Secundària.

L'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les

alumnes les capacitats que els permeten:

a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el

respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones

i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i

d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural, i

preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip

com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i

com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició

o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació

entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la

violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.

i) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb

sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp

de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents

disciplines, així com entendre i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els

diversos camps del saber i de l'experiència.

g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el

sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,

prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana

i, si la hi hagués, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges

complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels

altres, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la

pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i

valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar

críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius

i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions

artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.

Objectius de l’àrea d’Economia

1. Reconèixer l'escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les

claus dels problemes bàsics de tota economia i comprendre que tota elecció suposa

renunciar a altres alternatives i que tota decisió té conseqüències.

2. Diferenciar formes diverses d'abordar i resoldre problemes econòmics i identificar els

seus avantatges i inconvenients, així com les seues limitacions.

3. Comprendre i utilitzar correctament diferents termes de l'àrea d'Economia.

85

4. Diferenciar entre economia positiva i economia normativa.

5. Representar i analitzar gràficament el cost d'oportunitat mitjançant la Frontera de

Possibilitats de Producció.

6. Representar les relacions que s'estableixen entre les economies domèstiques i de les

empreses.

7. Aplicar raonaments bàsics per a interpretar problemes econòmics provinents de les

relacions econòmiques del seu entorn.

8. Distingir les diferents formes jurídiques de les empreses i relacionar-les amb les

exigències requerides de capital per a la seua constitució i responsabilitats legals per a

cada tipus.

9. Valorar les formes jurídiques d'empreses més apropiades en cada cas en funció de les

característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.

10. Identificar els diferents tipus d'empreses i empresaris que actuen en el seu entorn,

així com la forma d'interrelacionar amb el seu àmbit més proper i els efectes socials i

mediambientals, positius i negatius, que s'observen.

11. Indicar els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat,

eficiència i tecnologia.

12. Identificar els diferents sectors econòmics, així com els seus reptes i oportunitats.

13. Explicar les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses diferenciant el

finançament extern i interna, a curt i a llarg termini, així com el cost de cadascuna i les

implicacions en la marxa de l'empresa.

14. Diferenciar els ingressos i costos generals d'una empresa i identificar el seu benefici

o pèrdua, aplicant raonaments matemàtics per a la interpretació de resultats.

15. Identificar les obligacions fiscals de les empreses segons l'activitat, assenyalant el

funcionament bàsic dels impostos i les principals diferències entre ells.

16. Valorar l'aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.

17. Elaborar i realitzar un seguiment a un pressupost o pla financer personalitzat,

identificant cadascun dels ingressos i despeses.

18. Utilitzar eines informàtiques en la preparació i desenvolupament d'un pressupost o

pla financer personalitzat.

19. Manejar gràfics d'anàlisis que li permeten comparar una realitat personalitzada amb

les previsions establides.

20. Comprendre les necessitats de planificació i de maneig dels assumptes financers al

llarg de la vida. Aquesta planificació es vincula a la previsió realitzada en cadascuna de

les etapes d'acord amb les decisions preses i la marxa de l'activitat econòmica nacional.

21. Conèixer i explicar la rellevància de l'estalvi i del control de la despesa.

22. Analitzar els avantatges i inconvenients de l'endeutament, valorant el risc, i

seleccionar la decisió més adequada per a cada moment.

23. Comprendre els termes fonamentals i descriure el funcionament en l'operativa amb

els comptes bancaris.

24. Valorar i comprovar la necessitat de llegir detingudament els documents que

presenten els bancs, així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix

per Internet.

25. Reconèixer el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats

financeres i analitzar el procediment de reclamació davant les mateixes.

26. Identificar i explicar les diferents modalitats de targetes que existeixen, així com

l'essencial de la seguretat quan s'opera amb targetes.

27. Identificar i diferenciar els diferents tipus d'assegurances segons els riscos o

situacions adverses en les diverses etapes de la vida.

86

28. Identificar les vies d'on procedeixen els ingressos de l'Estat, així com les principals

àrees de les despeses de l'Estat, i comentar les seues relacions.

29. Analitzar i interpretar dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els

ingressos i despeses de l'Estat.

30. Distingir en els diferents cicles econòmics el comportament dels ingressos i

despeses públiques, així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.

31. Comprendre i expressar les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit

públic, així com la relació que es produeix entre ells.

32. Conèixer i descriure els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments de

redistribució de la mateixa.

33. Descriure el fenomen de la desocupació i valorar les seues principals repercussions

econòmiques i socials.

34. Valorar i interpretar dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus

d'interès, inflació i desocupació.

35. Descriure les causes de la desocupació i valorar les seues principals repercussions

econòmiques i socials.

36. Analitzar les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.

37. Investigar i reconèixer àmbits d'oportunitats i tendències d'ocupació.

38. Valorar el grau d'interconnexió de les diferents economies de tots els països del món

i aplicar la perspectiva global per a emetre judicis crítics.

39. Explicar les raons que justifiquen i influeixen en l'intercanvi econòmic entre països.

40. Analitzar esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització

i el comerç internacional.

41. Conèixer i enumerar avantatges i inconvenients del procés d'integració econòmica i

monetària de la Unió Europea.

42. Reflexionar sobre els problemes mediambientals i la seua relació amb l'impacte

econòmic internacional analitzant les possibilitats d'un desenvolupament sostenible.

87

3. Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau. En l'àrea d'Economia incidirem en l'entrenament de totes les competències de manera

sistemàtica.

Competència en comunicació lingüística

Està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l'individu comportar-se com a

agent comunicatiu que produeix i rep missatges a través de la llengua amb diferents

finalitats. És un instrument fonamental per a la socialització que va a permetre l'exercici

actiu de la ciutadania, el desenvolupament d'un esperit crític, el respecte als drets

humans i el pluralisme, la concepció del diàleg com a eina primordial per a la

convivència i la resolució de conflictes. En aquesta assignatura es posarà de manifest

aquesta competència perquè l'alumnat conega i utilitze correctament diferents termes

relacionats amb l'àrea d'Economia, per a explicitar la diferència entre economia

normativa i positiva, per a distingir entre les diferents formes societàries, per a explicar

la importància de l'estalvi i el control de la despesa en una economia personal, per a

comprendre el contingut i significat dels diferents suports documentals bancaris. També

s'utilitzarà perquè puga expressar de forma raonada els efectes de la desigualtat de la

renda i els instruments generalment utilitzats per a la seua redistribució, per a explicar i

valorar les causes de la inflació, desocupació i valorar el procés d'integració en la Unió

Europea.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Aquestes competències exigeixen conductes i presa de decisions personals estretament

vinculades a la capacitat crítica i visió raonada i raonable de les persones. La

competència matemàtica que implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic per a

descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context a través de les àrees

relatives als nombres, l'àlgebra, la geometria i l'estadística, va a ser àmpliament

utilitzada en la nostra disciplina, ja que gran part dels esdeveniments econòmics són

abordats mitjançant la realització de càlculs, gràfics i expressions algebraiques. En

concret, s'utilitzarà aquesta competència matemàtica per a analitzar gràficament el cost

d'oportunitat, conèixer les diferents formes de finançament de les empreses, elaborar

pressupostos personalitzats i utilitzar instruments gràfics per a la seua representació,

conèixer quantitativa i gràficament els ingressos i despeses de l'Estat, i valorar les dades

i gràfics relacionats amb diferents magnituds com els tipus d'interès, la inflació i la

desocupació.

També la competència en ciència i tecnologia es va a desenvolupar des de la nostra

disciplina, ja que serà imprescindible la utilització d'aquests coneixements per a

conscienciar-se de la necessitat d'aconseguir un desenvolupament sostenible i de la

realització d'activitats econòmiques que respecten el medi ambient i facen una

utilització racional dels recursos naturals disponibles.

Competència digital

Implica l'ús creatiu, crític i segur de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació,

de tal forma que permet adquirir habilitats i actituds necessàries per a ser competent en

un entorn digital. La nostra matèria va a ajudar a la consecució d'aquesta competència

puix que la major part de la informació que s'utilitza en l'àmbit econòmic s'obté de

pàgines web i altres fonts d'Internet. L'alumnat utilitzarà programes informàtics per a

l'elaboració de gràfiques i anàlisis de dades econòmiques, elaboració de pressupostos i

plans financers individualitzats i també en l'elaboració i presentació de treballs, tant

personals com grupals.

Competència d'aprendre a aprendre

88

Resulta imprescindible per a l'aprenentatge permanent i es caracteritza per l'habilitat per

a iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge. En economia el món que estudiem és

molt canviant, per la qual cosa els alumnes i les alumnes deuran ser capaces d'assimilar

nous coneixements i situacions que solament desenvolupant aquesta competència

podran adquirir. Les destreses i actituds que integren aquesta competència s'evidencien

en la capacitat per a conèixer les obligacions fiscals de l'empresa segons el seu sector

d'activitat i els seus diferents canvis al llarg del temps, comprendre les necessitats de

planificació financera al llarg de la vida, reconèixer la necessitat de llegir tots i cadascun

dels documents bancaris que se'ns presenten, i investigar els àmbits d'oportunitats

d'ocupació.

Competències socials i cíviques

Impliquen l'habilitat i capacitat per a utilitzar els coneixements i actituds sobre la

societat i per a interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més

diversificats. La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu

que desenvolupa actituds i valors com la integritat i l'honestedat. El coneixement dels

efectes socials i mediambientals de les empreses, el funcionament bàsic dels impostos,

la rellevància social de l'estalvi i la inversió, el coneixement dels efectes de la

desigualtat de la renda i els instruments de redistribució de la mateixa, les causes de la

desocupació i les seues principals repercussions econòmiques permetran als alumnes i

les alumnes aconseguir les destreses, actituds i valors implícits en aquesta competència.

Competència cívica

Es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat,

ciutadania i drets civils, tots ells necessaris per a comprendre i entendre les experiències

col·lectives i l'organització i funcionament del passat i present de les societats i en

particular de l'organització econòmica de les mateixes. En un món tan globalitzat, on el

fenomen migratori és tan important, serà necessari desenvolupar un esperit obert,

positiu i solidari respecte a altres cultures que, cada vegada més, es van incorporant a la

nostra.

Competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Implica la capacitat de transformar les idees en actes, permetent l'aprofitament de noves

oportunitats que inclou la consciència dels valors ètics relacionats. En aquesta matèria

es desenvoluparan les capacitats integrades en aquesta competència a través dels

següents continguts: les decisions bàsiques de l'economia, el coneixement de les

relacions entre les economies domèstiques i les empreses, l'empresa i l'empresari, les

diferents formes jurídiques de les empreses, el risc i la necessitat de diversificació, la

capacitat per a reconèixer oportunitats existents per a activitats comercials i

professionals, i la capacitat de negociació en les diferents operacions mercantils i

financeres. Aquesta competència pot ser la que més es desenvolupe en la nostra matèria

posat que inclou la capacitat de comprensió de les línies generals que regeixen el

funcionament econòmic de les societats, l'organització i els processos empresarials, així

com la postura ètica de les organitzacions.

89

4. Continguts. Estructura i classificació. Unitat 1 Economia com a ciència

Procés de presa de decisons

Necessitats humanes

Els béns i els serveis

Factors productius

Agents econòmics

Flux circular de la renda

Frontera de Possibilitats de Producció

Unitat 2: L’empresa

L’empresa i l’empresari

Formes jurídiques

Unitat 3: La producció i les fonts de finançament

La producció

El finançament de l’empresa

Fiscalitat empresarial

Obligacions mediambientals i socials de les empreses.

Unitat 4: Economia i consumidor

Ingressos i despeses

Gestió del pressupost

Estalvi i endeutament

Planificació financera del futur

Risc i diversificació

Unitat 5: La salut financera

Les inversions

Els diners

Comptes bancaris

Targetes

Relacions bancàries

Préstec

Assegurances

Unitat 6 Sector Públic

El paper de l’Estat

Ingressos públics

Despeses públiques

Dèficit i deute públic

Distribució de la renda

Unitat 7: Producció, tipus d’interés i inflació

90

La perspectiva macroeconòmica

Creixement i producció

L’interés

La inflació

Unitat 8: El mercat laboral

El mercat laboral

La desocupació

Estadístiques d’ocupació

Polítiques d’ocupació

Tendències d’ocupació

Unitat 9: Economia internacional

La globalització

El comerç internacional

La integració econòmica

La Unió Europea

La Unió Econòmica i Monetària

El desenvolupament sostenible

SEQÜENCIACIÓ

1ª AVALUACIÓ: Unitats 1,2,3

2ª AVALUACIÓ: Unitats 4,5,6

3ª AVALUACIÓ: Unitats 7,8,9

91

5. Unitats didàctiques i criteris d’avaluació.

Bloc 2: Economia i empresa

Continguts Criteris d’avaluació CC

L’empresa i

l’empresari. Tipus

d’empresa. Criteris de

classificació, forma

jurídica, funcions i

objectius.

Procés productiu i

factors productius.

Fonts de finançament

de les empreses.

Ingressos, costos i

beneficis.

Obligacions fiscals de

les empreses.

Importància del frau

fiscal per a la societat.

Obligacions

mediambientals i

socials de les empreses

BL2.1. Descriure els diferents tipus d’empreses i

les seues formes jurídiques, relacionant amb

cadascuna les seues exigències de capital i les

responsabilitats legals dels seus titulars, i

identificar les fonts de finançament de les

empreses i les interrelacions d’estes amb el seu

entorn.

BL2.2. Analitzar les característiques principals

del procés productiu i elaborar l’estructura de

costos i ingressos d’una empresa, calculant el seu

benefici per mitjà de casos senzills.

BL2.3. Diferenciar els principals impostos que

afecten les empreses, i reconéixer les

responsabilitats socials de les empreses, tant

mediambientals com fiscals, així com argumentar

sobre les seues repercussions a partir de casos

concrets.

BL2.4. Buscar i seleccionar informació

economicofinancera a partir d’una estratègia de

filtratge i de manera contrastada en mitjans

digitals com ara pàgines web i bases de dades

especialitzades, i registrar-la en paper de manera

acurada o emmagatzemar-la digitalment en

CSC

CMCT

CSC

CMCT

CAA

CSC

CD

CSC

Bloc 1: Idees econòmiques bàsiques. Curs 4t ESO

Continguts Criteris d’avaluació CC

L’economia i el seu

impacte en la vida dels

ciutadans.

L’escassetat, l’elecció i

l’assignació de

recursos. El cost

d’oportunitat. Com

s’estudia en Economia.

Un acostament als

models econòmics: la

frontera de possibilitats

de producció.

Les relacions

econòmiques bàsiques i

la seua representació: el

flux circular de la

renda.

BL1.1. Explicar l’economia com a ciència social

i analitzar l’impacte permanent de les decisions

econòmiques en la vida dels ciutadans.

BL1.2. Reconéixer els principis bàsics que

expliquen les relacions econòmiques amb els

seus condicionants de recursos i necessitats, i

representar estes relacions des dels diferents

models econòmics.

BL1.3. Reconéixer la terminologia conceptual de

l’àrea econòmica, pròpia del nivell educatiu, i

utilitzar-la correctament en activitats orals i

escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o

professional

BL1.4. Participar en intercanvis comunicatius de

l’àmbit personal, acadèmic, social o professional,

i aplicar les estratègies lingüístiques i no

lingüístiques del nivell educatiu, pròpies de la

interacció oral, utilitzant un llenguatge no

discriminatori.

CSC

CSC

CMCT

CCLI

CSC

CCLI

CAA

92

dispositius informàtics i servicis de la xarxa.

Bloc 3: Economia i consumidor

Continguts Criteris d’avaluació CC

Ingressos i despeses.

Identificació i control.

Gestió del pressupost.

Objectius i prioritats.

Estalvi i endeutament.

Els plans de pensions.

Risc i diversificació.

Planificació del futur.

Necessitats

econòmiques en les

etapes de la vida. Els

diners. Relacions

bancàries. El primer

compte bancari.

Informació. Targetes de

dèbit i crèdit.

Implicacions dels

contractes financers.

Drets i responsabilitats

dels consumidors en el

mercat financer.

L’assegurança com a

mitjà per a la cobertura

de riscos. Tipologia

d’assegurances.

Obligacions fiscals dels

consumidors:

importància del frau

fiscal.

La societat de consum:

importància del

consum responsable i

del consum sostenible.

BL3.1. Elaborar un pressupost personal distingint

entre els diferents tipus d’ingressos i despeses,

així com supervisar el seu grau de compliment

aplicant-hi mesures correctores.

BL3.2. Prendre decisions raonades davant de les

alternatives econòmiques de la vida personal que

maximitzen el benestar propi i social, i

argumentar sobre els avantatges de l’estalvi com a

mitjà per a aconseguir diferents objectius.

BL3.3. Reconéixer el funcionament bàsic dels

diners i diferenciar tipus de comptes bancaris i

targetes emeses com a mitjans de pagament,

valorant-ne la utilització amb garanties i

responsabilitat. BL3.4. Diferenciar els principals

impostos que afecten les persones i analitzar la

importància del compliment de les obligacions

fiscals, a partir de casos concrets.

BL3.4- Diferenciar els principals impostos que

afecten les persones i analitzar la importància del

compliment de les obligacions fiscals, a partir de

casos concrets.

BL3.5. Analitzar en situacions pròximes la funció

del consum i la influència del màrqueting sobre

els hàbits del consumidor i argumentar sobre la

importància d’un consum responsable i sostenible.

BL3.6. Crear i editar continguts digitals com ara

documents de text, presentacions multimèdia i

produccions audiovisuals amb sentit estètic,

utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori,

com per exemple fulls de càlcul, i conéixer com

aplicar els diferents tipus de llicències.

CMCT

SIEE

CSC

SIEE

CSC

CSC

SIEE

SIEE

CSC

SIEE

CMCT

CSC

CD

Bloc 4: Economia i ingressos i despeses de l’Estat

Continguts Criteris d’avaluació CC

Ingressos i despeses de

l’Estat.

Economia submergida i

frau fiscal.

El deute públic i el

dèficit públic.

Desigualtats

BL4.1. Reconéixer la procedència de les

principals fonts d’ingressos i despeses de l’Estat i

diferenciar-hi els conceptes de deute públic i

dèficit públic, per mitjà de gràfics on es mostren

la seua distribució i evolució.

BL4.2. Reconéixer les ferramentes de

redistribució de la renda i argumentar, a partir de

CMCT

CSC

CAA

CSC

93

econòmiques i

distribució de la renda.

l’estudi de casos concrets, sobre l’impacte negatiu

de l’economia submergida i la desigualtat de la

renda en el funcionament de la societat.

Bloc 5: Economia i tipus d’interés, inflació i desocupació

Continguts Criteris d’avaluació CC

Tipus d’interés.

La inflació.

Conseqüències dels

canvis en els tipus

d’interés i inflació.

La desocupació i les

polítiques contra la

desocupació

BL5.1. Diferenciar les magnituds de tipus

d’interés, inflació i desocupació, i analitzar les

relacions que hi ha entre estes, per mitjà de la

interpretació de dades i gràfics.

BL5.2. Analitzar les causes de la desocupació i les

principals repercussions econòmiques i socials, i

les diferents opcions de polítiques

macroeconòmiques per a combatre-ho, a través de

l’estudi de casos concrets.

CMCT

CAA

CSC

CSC

SIEE

Bloc 6: Economia internacional

Continguts Criteris d’avaluació CC

La globalització

econòmica.

El comerç internacional.

El mercat comú europeu

i la unió econòmica i

monetària europea. La

Unió Europea i la Unió

Monetària Europea.

La consideració

econòmica del medi

ambient: la sostenibilitat

. BL6.1. Argumentar sobre l’impacte de la

globalització econòmica, del comerç

internacional i dels processos d’integració

econòmica en la qualitat de vida de les

persones i en el medi ambient

CAA

CSC

CMCT

94

6. Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per a

utilitzar en l'àrea. Explicació del professor seguint l’estructura del apunts.

En cada tema es presentarà els conceptes de forma progressiva, ressaltant els aspectes

més importants. Es realitzaran esquemes conceptuals que connectaran els conceptes

nous amb els ja vistos.

Per aclarir conceptes i comprovar la seua comprensió, es realitzaran una sèrie

d’activitats en cada tema. Al acabar cada tema es realitzaran activitats per consolidar els

conceptes explicats al tema

Es treballarà amb articles de premsa econòmica per a que l’alumnat s’aprope a la realitat

que vivim

95

7-Avaluació Els criteris d’avaluació ja s’han indicat en l’apartat 5

A cada avaluació es realitzaran dos exàmens, com a mínim.

L’estructura de les proves serà una sèrie de preguntes teòriques curtes, valorades a un

punt, i una sèrie de problemes pràctics o teoricopractics valorades en una puntuació

superior.

Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació

haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta

perquè puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera

assistit a cap consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares

explicant els motius de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al

centre. L’alumne que compleix aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al

següent examen.

A la segona avaluació, a més de les proves i haurà un treball sobre la borsa, que

puntuarà un 10% de la nota final. Per poder aprovar l’avaluació aquest treball s’ha de

presentar i amb una puntuació d’un 5. Si no es presenta o no s’obté com a mínim un 5

s’ha de recuperar, o bé fent altra volta el treball o si es al final de curs, a l’examen final i

haurà preguntes sobre el treball.

La nota d’examen de cada avaluació serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre

que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.

Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana

aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del

trimestre de la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:

• L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula

• La responsabilitat en el treball personal.

• La llibreta amb tots els exercicis corregits

Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres

conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:

• Mitjana de les proves escrites 70 %

• Assistència i actitud 10%

• La responsabilitat en el treball personal i la llibreta 20 %

La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en

cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.

Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a

l’examen.

La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran

penalitzades,

Es considerarà abandonament de classe, quan l'alumne:

1. No vinga a classe, sense justificació.

2. No faja els deures ni participe activament a classe.

3. No faja els exàmens o els entregue en blanc o escrivint incongruències.

Procediments de recuperació

Es realitzarà una prova de recuperació a cada avaluació, per als alumnes que no han

superat el trimestre o que no han arribat al quatre en alguna de les proves realitzades en

el trimestre. La nota màxima de cada recuperació serà d'un cinc.

A finals de juny o juliol hi haurà un examen final d’igual estructura que els realitzats

durant els diferents trimestres.

96

8- Mesures d’atenció a la diversitat i inclusió Descripció del grup després de l'avaluació inicial

A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de recaptar, en

primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha

de conèixer-se la relativa a:

- El nombre d'alumnes i alumnes.

- El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció...).

- Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts

curriculars.

- Les necessitats que s'hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es

poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies de

seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).

- Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant als aspectes competencials.

- Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta

matèria.

- Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar als alumnes i a les alumnes per

als treballs cooperatius.

- Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per a obtenir un

assoliment òptim del grup.

Necessitats individuals

L'avaluació inicial ens facilita no solament el coneixement sobre el grup com a conjunt,

sinó que també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels

nostres estudiants. A partir d'ella podrem:

- Identificar als alumnes o a les alumnes que necessiten un major seguiment o

personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte a

aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats no

diagnosticades, però que requerisquen atenció específica per estar en risc, per la seua

història familiar, etc.).

- Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació d'espais,

gestió de temps grupal per a afavorir la intervenció individual).

- Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els

recursos que es van a emprar

- Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cadascun d'ells.

- Fitar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos d'aquests

estudiants.

- Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o cada

alumna amb la resta dels docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge;

especialment, amb el tutor o la tutora.

9- Foment de la lectura A l’analitzar articles de premsa, es fomenta la lectura per part de l’alumnat, que ha de

fer una lectura comprensiva del text. També ha d’analitzar-lo i fer un resum, buscar les

paraules que desconega, per tant, s’ha d’habituar a la recerca d’informació.

97

10- Utilització de les TIC Durant diferents unitats de la programació els alumnes aniran a l’aula d’informàtica per

buscar informació econòmica en adreces electròniques indicades pel professor. També

és desenvoluparan exercicis utilitzant excel, per a que els alumnes coneguen la

mecànica de diferents exercicis i facen una plantilla per comprovar els problemes que es

van manant a classe.

98

11-Recursos didàctics i organitzatius • Apunts

• Articles de premsa

• Programes de televisió

• Pel·lícules

• Pàgines de cotització borsària

99

12- Activitats complementàries Es realitzarà si es possible:

• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies, per veure al món real el que s’ha

estudiat a classe.

• Xerrades d’empresaris al centre.

• Visita a la Borsa de València

• Visita a una entitat financera de la comarca

100

INICIACIÓ A

L’ACTIVITAT

EMPRENEDORA I

EMPRESARIAL

3r ESO

CURS 2017-18

DEPARTAMENT D’ECONOMIA

IES SANT VICENT FERRER PROFESSOR: XAVI COSTA

ALGEMESÍ

101

ÍNDEX

1. Introducció

2. Objectius .

3. Competències clau

3.1 Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau.

4. Organització i seqüenciació de continguts i estàndards d'aprenentatge avaluables.

5. Unitats didàctiques

6. Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per a utilitzar en l'àrea.

7. Avaluació.

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats Avaluació

9. Foment de la lectura

10. Utilització de les TIC.

11. Recursos didàctics i organitzatius

12. Activitats complementàries

102

1. INTRODUCCIÓ

Fomentar l’esperit emprenedor i la iniciativa emprenedora entre la gent més jove va ser

l’element clau en el Pacte Europeu per la Joventut, adoptat pel Consell Europeu en

2005. Es va configurar com un factor clau per al creixement, l’ocupació i la realització

personal.

L’esperit emprenedor, segons la definició de la Comissió Europea, és l’habilitat d’un

individu per a convertir idees en actes. Inclou la creativitat, la innovació i l’assumpció

de riscos, però també la capacitat per a planificar i gestionar projectes per a aconseguir

un fi. És a dir, que es tracta d’un concepte que traspassa el merament econòmic i que

inclou un conjunt de competències, coneixements, actituds, qualitats, destreses i valors

que mobilitzen les persones perquè contribuïsquen a la societat i asseguren el benestar

de la comunitat.

Així l’activitat emprenedora està directament relacionada amb la competència sentit

d’iniciativa emprenedora i esperit emprenedor que, l’orde ECD/65/2015, torna a definir-

la com la capacitat de transformar les idees en actes.

Per mitjà d’esta matèria l’alumnat millora la seua capacitat per a desenrotllar l’esperit

emprenedor i la iniciativa empresarial treballant competències com la creativitat, la

innovació, la iniciativa, el treball en equip, alhora que s’endinsa en el coneixement de la

dinàmica empresarial per mitjà del desenrotllament d’un projecte d’empresa.

El currículum està plantejat basant-se en què esta matèria té tractament transversal en

l’educació primària. Per això es desenrotllen estructures d’aprenentatge un poc més

complexes que suposen la busca, selecció i organització d’informació, anàlisi i presa de

decisions, etc.

Es recomana com a model metodològic l’ús de metodologies actives i participatives

com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), l’aprenentatge cooperatiu, de manera que

es potencie la motivació de l’alumnat fent-lo partícip del seu aprenentatge. Així mateix,

s’exigix a l’alumnat implicació, de manera que el professor es convertisca en un guia de

l’aprenentatge que siga capaç d’explicar conceptes, resoldre dubtes, mostrar recursos,

etc. buscant sempre fomentar l’autonomia de l’alumnat perquè siga capaç de funcionar

eficaçment en el seu entorn.

Els continguts de la matèria d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial estan

connectats amb els desenrotllats en altres àrees, i això aporta coherència al currículum i

ajuda a desenrotllar l’aprenentatge competencial. Han sigut agrupats en tres blocs que

permeten identificar els principals àmbits que componen l’àrea: autonomia personal,

iniciativa emprenedora i innovació; projecte d’empresa i pla econòmic i financer. El

primer desenrotlla el concepte d’autonomia personal enfocat cap a la iniciativa

emprenedora i la innovació, dedica una especial atenció a la carrera professional. El

segon dels blocs introduïx la ferramenta del pla d’empresa com a instrument

catalitzador d’una idea de negoci. Finalment, en el bloc tercer l’alumne aprofundirà en

un aspecte fonamental del pla d’empresa com és el pla economicofinancer, aprofitant

així de forma significativa els continguts i aprenentatges anteriors de l’àmbit econòmic

de les diferents etapes educatives.

Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge i inclouen processos

de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a

la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte de

possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. S’han seqüenciat els

continguts i els criteris d’avaluació de manera que el procés d’avaluació permeta l’ús de

diversos procediments i instruments d’avaluació. Es fa imprescindible la realització

103

d’un projecte d’empresa com resultat principal a avaluar, i per a fer-ho es pot fer ús de

rúbriques o d'altres instruments d’avaluació.

Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i

avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu, facilitant així l’atenció a la

diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.

Esta matèria inclou aspectes teòrics i pràctics que pretenen preparar els jóvens per a

exercir una ciutadania participativa i responsable així com promoure l’exercici

professional per la via de l’emprenedoria. D’esta manera, entre els continguts que es

desenrotllen s’incidix en l’autoconeixement i la presa de decisions vocacional, el

coneixement del concepte d’emprenedor i les seues característiques i funcions

principals, a més dels passos que s’han de seguir per a crear un negoci propi o contribuir

a la innovació dins d’una organització.

Les distintes competències clau es desenrotllen de forma simultània i permeten que els

distints aprenentatges es vagen interioritzant per a saber respondre en els múltiples

contextos en què es desenrotllen. L’àrea contribuïx principalment a la competència amb

sentit d’iniciativa emprenedora i empresarial a través de tots els seus continguts, tractant

que l’alumne conega i valore de forma crítica les seues capacitats i les seues limitacions;

que desenrotlle, planifique i avalue projectes, prenga decisions, tot això per mitjà del

treball cooperatiu. Però també és molt important la competència social i cívica per la

gran interacció d’esta matèria amb el món físic. Així mateix

s’afavorix el desenrotllament de la competència digital de manera transversal per mitjà

del recurs continu a l’ús d’instruments informàtics i a la busca d’informació en Internet.

La competència en comunicació lingüística està present en tots els blocs. Es busca que

l’alumnat faça ús del llenguatge científic tècnic propi d’esta matèria, utilitzant tant el

llenguatge oral com l’escrit.

La competència per a aprendre a aprendre es desenrotlla en tots els blocs, en haver de

realitzar tasques on l’alumnat aprén a buscar i seleccionar informació, a resoldre

problemes i a planificar projectes.

Justificació de la programació

La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel

professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al

nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.

La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot

el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma

part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta

matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i

aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.

En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular

que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.

A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i

ha de complir, al menys, un triple objectiu:

Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats

programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i

harmònic de l'alumnat. És responsabilitat de la Comissió de Coordinació

Pedagògica (COCOPE).

Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg

dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del

departament didàctic.

104

Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant

unitat i coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.

Contextualització

Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la

Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.

L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a

més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de

fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.

A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A

més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que

proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.

Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels

alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.

105

2. OBJECTIUS

2.a Objectius generals d’Educació Secundària

L'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les

alumnes les capacitats que els permeten:

a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el

respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones

i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i

d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural, i

preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip

com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i

com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició

o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació

entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la

violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.

i) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb

sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp

de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f ) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents

disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els

diversos camps del coneixement i de l'experiència.

g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el

sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,

prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana

i, si la hi hagués, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges

complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

i ) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j ) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i

dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la

pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i

valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar

críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius

i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i millora.

l ) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents

manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.

106

2.b Objectius de l’àrea d’Iniciació a l’Activitat emprenedora i empresarial

1. Identificar les fortaleses i les febleses personals i aplicar-les en les tasques

proposades.

2. Resoldre situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i

confiança.

3. Analitzar els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els

assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.

4. Realitzar llistats de tasques sobre la fi proposada, assignant terminis i compromisos

en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de grup

corresponents.

5. Comprendre la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,

marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en

el compliment dels objectius finals.

6. Seleccionar l'ajuda externa necessària, discriminant què excedeix del seu propi

acompliment i valorant què recursos són idonis en la situació proposada.

7. Participar en situacions de comunicació de grup, demostrant iniciativa i respecte,

expressant amb claredat les seues idees, i arreplegant i argumentant les dels altres

integrants.

8. Proposar alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords

mitjançant la negociació i altres tècniques, i tractant d'influir positivament en els altres.

9. Exercir el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol.

Organitzar les tasques i determinar normes de funcionament que impliquen i motiven a

tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.

10. Proposar solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses

possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relacionar la

innovació amb el progrés de la societat.

11. Emprar coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o

problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es

limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.

12. Investigar el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques

plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de

desafiaments, necessitats futures i conseqüències.

13. Definir el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant

els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors

socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar

social.

14. Identificar la capacitat d’emprendre de les persones, referint-la a diferents camps

professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal

per a emprendre.

15. Determinar el concepte d'empresari, identificant les seues característiques personals,

els tipus d'empresaris i l'aportació social de les empreses al seu entorn.

16. Conèixer la mecànica bàsica de l'economia de mercat.

17. Plantejar alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació

d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est, i

assenyalant com crear valor i com generar benefici.

18. Reconèixer les amenaces i les oportunitats d'un mercat, i establir elements

diferenciadors en la idea de negoci plantejada.

107

19. Ser capaç de treballar en equip per a analitzar aspectes bàsics del mercat quant a la

realització del pla de negoci.

20. Prendre decisions en grup per a organitzar els elements d'una empresa i analitzar les

fases del procés productiu més rellevants.

21. Identificar amenaces, oportunitats, febleses i fortaleses davant un cas plantejat.

22. Ser capaç d'identificar elements bàsics de la funció de producció i calcular aspectes

com el punt mort d'explotació o el valor numèric del VAN, davant diverses alternatives

d'inversió.

23. Valorar i discriminar accions rellevants dins de les polítiques de màrqueting.

24. Descriure el paper de l'Estat analitzant els tràmits necessaris en les relacions amb

ell.

25. Identificar la responsabilitat corporativa del negoci.

26. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques

financeres elementals.

27. Descriure els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,

reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.

28. Relacionar les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals

indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions

econòmiques i polítiques dels països.

29. Identificar els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a

comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i

crèdits, entre uns altres. Raonar la seua utilitat.

30. Reconèixer el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal,

descrivint pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i

serveis, i entenent que els diners pot ser invertit o prestat.

31. Comprendre el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritzar els

principals com a bancs i companyies d'assegurances.

32. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques

financeres elementals.

33. Gestionar les necessitats financeres personals de curt i llarg termini.

34. Comprendre el concepte de risc financer i diversificació.

35. Conèixer l'operativa de productes financers amb un alt grau de palanquejament.

36. Valorar la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar

social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.

108

3- COMPETÈNCIES CLAU

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS DESCRIPTORS

Competència matemàtica i

competències bàsiques en

ciència i tecnologia

Cura de l’entorn

mediambiental i dels essers

vius

- Interactuar amb l’entorn natural de

manera respectuosa.

- Comprometre’s amb l’ús

responsable dels recursos naturals

per a promoure un

desenvolupament sostenible.

- Respectar i preservar la vida dels

essers vius del seu entorn.

- Prendre consciència dels canvis

produïts per l’esser humà en

l’entorn natural i les repercussions

per a la vida futura.

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits de

vida saludable en relació a

l’alimentació i l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la

visiona social de l’estètica del cos

humà davant a la seua cura

saludable.

La ciència en el dia a dia

- Reconèixer la importància de la

ciència en la nostra vida

quotidiana.

- Aplicar mètodes científics

rigorosos per a millorar la

comprensió de la realitat que ens

envolta en diferents àmbits

(biològic, geològic, físic, químic,

tecnològic, geogràfic...).

- Fer servir els coneixements sobre

ciència i tecnologia per a

solucionar problemes, comprendre

el que passa al nostre voltant i

respondre qüestions.

Fer servir els elements

matemàtics

- Conèixer i utilitzar els elements

matemàtics bàsics: operacions,

magnituds, percentatges,

proporcions, formes geomètriques,

criteris de mesura i codificació

numèrica, etc.

- Comprendre i interpretar la

informació presentada en format

gràfic.

- Expressar-se amb propietat en el

llenguatge matemàtic.

109

Raonament lògic i resolució

de problemes

- Organitzar la informació utilitzant

procediments matemàtics.

- Resoldre problemes seleccionant

les dades i les estratègies adients.

- Aplicar estratègies de resolució de

problemes a situacions de la vida

quotidiana.

Comunicació lingüística

Comprensió: oral i escrita

- Comprendre el sentit dels textos

escrits i orals.

- Mantindre una actitud favorable

envers la lectura.

Expressió: oral y escrita

- Expressar-se oralment amb

correcció, adequació i coherència.

- Utilitzar el vocabulari adequat, les

estructures lingüístiques i les

normes ortogràfiques i gramaticals

per a elaborar textos escrits i orals.

- Compondre diferents tipus de

textos creativament amb sentit

literari.

Normes de comunicació

- Respectar les normes de

comunicació en qualsevol context:

torn de paraula, escolta atenta al

interlocutor…

- Utilitzar elements de comunicació

no verbal, o en diferents registres,

en les diverses situacions

comunicatives.

Comunicació en altres

llengües

- Entendre el context sociocultural

de la llengua, així com la seua

història per a un millor ús de la

mateixa.

- Mantindre conversacions en altres

llengües sobre temes quotidians en

distints contextos.

- Utilitzar els coneixements sobre la

llengua per a buscar informació i

llegir textos en qualsevol situació.

- Produir textos escrits de diversa

complexitat per al seu ús en

situacions quotidianes o en

assignatures diverses.

Competència digital Tecnologies de la informació

- Fer servir distintes fonts per a la

recerca d’informació.

- Seleccionar l’ús de les distintes

fonts segons la seua fiabilitat.

- Elaborar i publicitar informació

pròpia derivada de informació

obtinguda a través de mitjans

tecnològics.

110

Comunicació audiovisual

- Utilitzar els distints canals de

comunicació audiovisual per a

transmetre informacions diverses.

- Comprendre els missatges que

venen dels mitjans de

comunicació.

Utilització d’eines digitals

- Utilitzar eines digitals per a la

construcció de coneixement.

- Actualitzar l’ús de les noves

tecnologies per a millorar el treball

i facilitar la vida diària.

- Aplicar criteris ètics en l’ús de les

tecnologies.

Consciència i expressions

culturals

Respecte per les

manifestacions culturals

pròpies i alienes

- Mostrar respecte cap al patrimoni

cultural mundial en les seues

distintes vessants (artístico-

literària, etnogràfica, científico-

tècnica…), i cap a les persones que

han contribuït al seu

desenvolupament.

- Valorar la interculturalitat com una

font de riquesa personal i cultural.

- Apreciar els valors culturals del

patrimoni natural i de la evolució

del pensament científic.

Expressió cultural i artística

- Expressar sentiments i emocions

mitjançant codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les

expressions artístiques i les

manifestacions de creativitat i gust

per l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions

amb sentit estètic.

Competències socials i

cíviques

Educació cívica i

constitucional

- Conèixer les activitats humanes,

adquirir una idea de la realitat

històrica a partir de distintes fonts,

i identificar les implicacions que té

viure en un Estado social i

democràtic de dret referendat per

una constitució.

- Aplicar drets i deures de la

convivència ciutadana en el

context de la escola.

Relació amb la resta

- Desenvolupar capacitat de diàleg

amb els altres en situacions de

convivència i treball i per a la

resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la

participació activa en àmbits de

participació establerts.

- Reconèixer riquesa en la diversitat

d’opinions i idees.

111

Compromís social

- Aprendre a comportar-se des de el

coneixement dels distints valors.

- Concebre una escala de valors

pròpia i actuar conforme a ella.

- Evidenciar preocupació pels més

desafavorits i respecte als distints

ritmes i potencialitats.

- Involucrar-se o promoure accions

amb una finalitat social.

Sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor

Autonomia personal

- Optimitzar recursos personals

recolzant-se en les fortaleses

pròpies.

- Assumir les responsabilitats

encomanades i donar compte de

elles.

- Ser constant en el treball, superant

les dificultats.

- Dirimir la necessitat d’ajuda en

funció de la dificultat de la tasca.

Lideratge

- Gestionar el treball del grup

coordinant tasques i temps.

- Contagiar entusiasme per la tasca i

tenir confiança en les possibilitats

d’aconseguir objectius.

- Prioritzar la consecució de

objectius grupals sobre els

interessos personals.

Creativitat

- Generar noves i divergents

possibilitats des de coneixements

previs d’un tema.

- Configurar una visió de futur

realista i ambiciós.

- Encontrar possibilitats en l’entorn

que altres no aprecien.

Emprenedoria

- Optimitzar l’ús de recursos

materials i personals per a la

consecució d’objectius.

- Mostrar iniciativa personal per a

iniciar o promoure accions noves.

- Assumir riscos en el

desenvolupament de les tasques o

els projectes.

- Actuar amb responsabilitat social i

sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre Perfil d’aprenent

- Identificar potencialitats personals

com aprenent: estils de

aprenentatge, intel·ligències

múltiples, funcions executives…

- Gestionar els recursos i les

motivacions personals en favor de

l’aprenentatge.

- Generar estratègies per a aprendre

en distints contextos

d’aprenentatge.

112

Eines per estimular el

pensament

- Aplicar estratègies per a la millora

del pensament creatiu, crític,

emocional, interdependent…

- Desenvolupar estratègies que

afavorisquen la comprensió

rigorosa dels continguts.

Planificació i avaluació del

aprenentatge

- Planificar els recursos necessaris i

els passos que s’han de realitzar en

el procés d’aprenentatge.

- Seguir les passes establits i prendre

decisions sobre les passes següents

en funció dels resultats

entremitjos.

- Avaluar la consecució d’objectius

d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processos

d’aprenentatge.

3.1 CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES

COMPETÈNCIES CLAU

Descripció del model competencial

En la descripció del model competencial s'inclou el marc de descriptors competencials,

en el qual apareixen els continguts reconfigurats des d'un enfocament d'aplicació que

facilita l'entrenament de les competències; recordem que aquestes no s'estudien, ni

s'ensenyen: s'entrenen. Per a açò, és necessària la generació de tasques d'aprenentatge

que permeta a l'alumnat l'aplicació del coneixement mitjançant metodologies d'aula

actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a

causa d'açò, cadascuna d'aquestes es divideix en indicadors de seguiment (entre dos i

cinc per competència), grans pilars que permeten descriure-la d'una manera més precisa;

atès que el caràcter d'aquests és encara molt general, l'ajust del nivell de concreció

exigeix que aquests indicadors es dividisquen, al seu torn, en el que es denominen

descriptors de la competència, que seran els que «descriguen» el grau competencial de

l'alumnat. Per cada indicador de seguiment trobarem entre dos i quatre descriptors, amb

els verbs en infinitiu.

En cada unitat didàctica cadascun d'aquests descriptors es concreta en acompliments

competencials, redactats en tercera persona del singular del present d'indicatiu.

L'acompliment és l'aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de

manera explícita; és, per tant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim

d'un marc de descriptors competencials definit per al projecte i aplicable a totes les

assignatures i cursos de l'etapa.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com

la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les

tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l'educació cívica i

constitucional, es treballaran des de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el

procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat siga el més complet possible.

D'altra banda, el desenvolupament i l'aprenentatge dels valors, presents en totes les

àrees, ajudaran al fet que els nostres alumnes i alumnes aprenguen a desembolicar-se en

una societat ben consolidada en la qual tots puguem viure, i en la construcció dels quals

col·laboren.

113

La diversitat dels nostres alumnes i alumnes, amb els seus estils d'aprenentatge

diferents, ens ha de conduir a treballar des de les diferents potencialitats de cadascun

d'ells, recolzant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seues

necessitats.

En l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial incidirem en l'entrenament

de totes les competències de manera sistemàtica, posant l'accent en els descriptors més

afins a l'àrea.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Des de l'àrea es contribueix al desenvolupament d'aquesta competència aplicant el

raonament lògic i l'adquisició de diferents elements per al bon acompliment de l'alumnat

en la mateixa, amb accions com la planificació de despeses i ingressos, el càlcul de

beneficis o pèrdues, l'elaboració d'un pla de negoci i l'anàlisi de la viabilitat, la

confecció d'un pla de comercialització… I tot açò a través de l'observació de l'entorn, la

seua anàlisi i la realització de diversos plantejaments per a un desenvolupament

sostenible.

Els descriptors que treballarem fonamentalment seran:

• Comprometre's amb l'ús responsable dels recursos naturals per a promoure un

desenvolupament sostenible.

• Fer servir els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes,

comprendre el que ocorre al nostre al voltant i respondre a preguntes.

• Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds,

percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació

numèrica, etc.

• Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

• Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

• Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

Comunicació lingüística

Important per al desenvolupament d'aquesta competència és l'adquisició de destreses

bàsiques com la lectura, la conversa i l'escriptura, per a dur a terme diferents tasques,

plantejades des de l'àrea de participació, en situacions de comunicació de grup,

expressió d'idees, elaboració d'un pla de negoci, llistat de tasques per a desenvolupar

l'activitat del pla d'empresa, generació de diferents documents administratius necessaris,

comprensió de diferents documents… Les actituds i els valors d'aquesta competència es

veuran en diferents tasques, en les quals es fomentarà el respecte a les opinions dels

altres i el desenvolupament de l'esperit crític.

Els descriptors que prioritzarem seran:

• Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.• Expressar-se oralment amb correcció,

adequació i coherència.

• Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta

atenta a l'interlocutor…

• Fer servir elements de comunicació no verbal o diferents registres en les diverses

situacions comunicatives

Competència digital

En l'actualitat, és necessari l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per

a diferents àmbits de les nostres vides, com a treball, oci, aprenentatge, participació en

la societat, etc. És fonamental conèixer l'ús de diverses aplicacions informàtiques,

l'accés a les fonts i el processament de la informació… tot açò es desenvoluparà en les

diferents tasques proposades, tant individuals com grupals, en les quals es requerisca

consultar pàgines webs per a obtenir informació o generar documents relacionats amb el

pla d'empresa, així com tasques de caràcter administratiu, mitjançant la utilització de

114

diferents programes de gestió, en la presentació-defensa de treballs a través de la

utilització de diversos mitjans i formats digitals, i en la publicitació del que vulguem

transmetre. Per tot açò, es plantejaran tasques en les quals es necessite l'ús dels recursos

tecnològics, desenvolupant una actitud activa, segura i crítica cap a aquests.

Per a açò, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència:

• Emprar diferents fonts per a la cerca d'informació.

• Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d'informació obtinguda a través de

mitjans tecnològics.

• Comprendre els missatges elaborats en codis diversos.

• Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions

diverses.

• Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

• Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.

Consciència i expressions culturals

L'expressió cultural és fonamental per al desenvolupament d'aptituds creatives que

puguem traslladar a diversos contextos professionals. Des de l'àrea d'Iniciació a

l'Activitat Emprenedora i Empresarial podem entrenar diferents aspectes, com

l'apreciació de la importància de l'expressió creativa d'idees i experiències a través de

diferents mitjans.

Pel que en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors:

• Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l'evolució del pensament

científic.

• Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat,

i gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.

• Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

Competències socials i cíviques

Aquesta competència necessita del coneixement i entrenament de diferents habilitats per

a elaborar idees, tenir en compte l'opinió dels altres, prendre decisions, resoldre

conflictes, interactuar amb altres persones i grups respectant unes normes, interpretar

fenòmens i problemes socials… Els diferents aspectes a tractar des d'aquesta àrea, com

l'empresa i la responsabilitat social, l'esperit emprenedor, la creativitat i la innovació, el

paper de l'Estat i les Administracions Públiques en les empreses, el valor social dels

diners, els intermediaris financers en la societat, l'anàlisi dels impostos pel que fa al

benestar social, els drets i deures dels consumidors en el món del negoci, etc. permetran

a l'alumnat l'obtenció dels coneixements i les habilitats necessaris per al

desenvolupament d'aquesta competència.

Per a açò entrenarem els següents descriptors:

• Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establits.

• Reconèixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.

• Concebre una escala de valors pròpia i actuar conforme a ella.

• Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

• Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i

treball, i per a la resolució de conflictes.

• Involucrar-se o promoure accions amb una fi social.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

L'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial se centra sobretot en el

desenvolupament d'aquesta competència, la qual implica la capacitat de transformar les

idees en actes. Des d'aquesta àrea, es desenvoluparan capacitats i habilitats en l'alumnat

115

relacionades amb l'autonomia personal, el lideratge i la creativitat, i habilitats

empresarials com la planificació, l'organització, la gestió i la presa de decisions, la

participació, el lideratge i la delegació, el pensament crític, el sentit de la

responsabilitat, el reconeixement de fortaleses i febleses d'un mateix i d'un projecte,

l'avaluació, l'assumpció de riscos, el pla de màrqueting, la gestió de recursos materials i

humans, la generació d'idees creatives, el reconeixement d'oportunitats de negoci, el

disseny d'un pla de negoci, l'anàlisi de viabilitat, etc.

Els descriptors que entrenarem són:

• Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.

• Assumir les responsabilitats encomanades i adonar d'elles.

• Gestionar el treball del grup, coordinant tasques i temps.

• Prioritzar la consecució d'objectius grupals sobre els interessos personals.

• Trobar possibilitats en l'entorn que uns altres no veuen.

• Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.

• Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre

La competència d'aprendre a aprendre és fonamental per a l'aprenentatge del dia a dia

del nostre alumnat en els diferents contextos en els quals es trobe. Des d'aquesta àrea

entrenem aspectes com la capacitat per a iniciar, organitzar i persistir en el projecte

empresarial, per la qual cosa exigeix que l'alumnat es motive per a dur a terme les

diferents accions, reconega les seues fortaleses i les aprofite, conega i controle els

processos duts a terme, utilitze diferents estratègies per al coneixement dels aspectes

relacionats amb l'autonomia personal, així com que conega els mecanismes de creació

d'empreses i les finances, i desenvolupe el seu pensament crític i creatiu per al

descobriment de noves possibilitats. Tot açò amb l'objectiu de millorar el nostre entorn i

avaluar si s'aconsegueixen els objectius preestablits.

Per al desenvolupament d'aquesta competència, entrenarem els següents descriptors:

• Identificar potencialitats personals com a aprenenta: estils d'aprenentatge,

intel·ligències múltiples, funcions executives…

• Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional,

interdependent…

• Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

• Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.

• Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels

resultats intermedis.

• Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.

116

4. ORGANITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS I ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES.

Els continguts de l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial s'agrupen en

diversos blocs. Els continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge es

formulen per al Primer Cicle d'Educació Secundària.

L'alumnat haurà d'adquirir uns coneixements i destreses bàsics que li permeten

aconseguir una cultura científica; els alumnes i les alumnes han d'identificar-se com a

agents actius i reconèixer que de les seues actuacions i coneixements dependrà el

desenvolupament del seu entorn.

4.1 CONTINGUTS

Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació

1. Coneixement personal. Interessos i aptituds necessàries per al seu futur.

2. La comunicació.

2.1. Estils i característiques.

2.2. Anàlisi de situacions.

3. El grup.

3.1. Rols.

3.2. Maneres d'estar i relacionar-se amb els altres.

4. Presa de decisions. Planificació de tasques personals i en grup.

Bloc 2. Projecte empresarial

1. La iniciativa emprenedora, l'emprenedor i l'empresari en la societat.

2. L'empresa.

2.1. Principals àrees de l'empresa.

3. El pla d'empresa: idea de negoci i entorn empresarial.

3.1. Pla de comercialització i pla ingressos-despeses.

3.2. Planificació de recursos materials i humans.

3.3. Desenvolupament temporal.

4. Avaluació i control del projecte empresarial.

5. La responsabilitat corporativa de l'empresa: impacte social i mediambiental.

Bloc 3. Finances

1. Finances personals i familiars: registre i planificació de despeses i ingressos.

1.1. Consum responsable.

1.2. Paper de l'estalvi.

2. Finances d'un petit negoci: ingressos i despeses.

3. Intermediaris financers bàsics: bancs i companyies d'assegurances.

4. Serveis financers bàsics: comptes corrents i el seu ús.

5. Estalvi: possibilitats d'inversió.

5.1. Risc i rendibilitat.

6. Formes d'endeutament i les seues conseqüències.

7. Drets i deures dels consumidors de productes financers.

117

5- UNITATS DIDÀCTIQUES I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Bloc 1: Autonomia personal, iniciativa emprenedora i innovació. Curs 3r ESO

Continguts Criteris d’avaluació CC

Autonomia. La iniciativa

emprenedora: l’emprenedor i

l’empresari en la societat. Qualitats i

destreses de l’emprenedor.

Autoconeixement. Interessos, aptituds

i motivacions per a la carrera

professional.

Itineraris formatius i carreres

professionals. El procés de presa de

decisions. Procés de busca d’ocupació

en empreses del sector.

L’autoocupació.

Els drets i deures dels treballadors.

Dret del treball. Drets i deures derivats

de la relació laboral. Contracte de

treball. Negociació col·lectiva.

Seguretat social. Obligació de cotitzar

i acció protectora. Principals

prestacions: Desocupació, Incapacitat

Temporal i altres.

Riscos laborals. Normativa. Gestió de

la prevenció en l’empresa. Mesures de

prevenció i protecció. Primers auxilis.

BL1.1. Reconéixer els interessos i les destreses

d’autoconsciència, autoregulació i motivació

associades a la iniciativa emprenedora i

relacionar-los amb els diferents exercicis laborals:

funcionariat, professionals liberals, professionals

tècnics, acadèmics, etc.

BL1.2. Iniciar la composició d’un itinerari vital

propi seguint els passos del procés de presa de

decisions respecte a la carrera professional

distingint els conceptes d’ocupació i

autoocupació.

BL1.3. Organitzar un equip de treball distribuint

responsabilitats i gestionant recursos perquè tots

els seus membres participen i arriben a les metes

comunes, influir positivament en els altres

generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg

igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies

actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL1.4. Debatre sobre la importància de combinar

autonomia i treball col·laboratiu i proposar

solucions alternatives analitzant situacions

plantejades preveient resultats i avaluar cada una

de les solucions per a comprovar-ne la idoneïtat.

BL1.5. Buscar i seleccionar informació a partir

d’una estratègia de filtrat i de forma contrastada

en mitjans digitals com a pàgines web

especialitzades, registrant-la en paper de forma

acurada o emmagatzemant-la digitalment en

dispositius informàtics i servicis en la xarxa.

BL1.6 Reconéixer la terminologia conceptual de

l’assignatura i del nivell educatiu i utilitzar-la

correctament en activitats orals i escrites en

l’àmbit personal, acadèmic, social o professional.

CSC

SIEE

CAA

SIEE

CSC

CAA

SIEE

SIEE

CSG

CD

CCLI

Bloc 2: Projecte d’empresa. Curs 3r ESO

Continguts Criteris d’avaluació CC

La idea de projecte d’empresa.

Creativitat i innovació. Avaluació de la

idea.

L’entorn i la funció social de

l’empresa. Emprenedoria social

Elements i estructura de l’empresa.

El pla d’empresa. Estructura.

Tipus d’empresa segons la forma

jurídica. L’elecció de la forma jurídica.

Principals variables per a la

determinar-ne l'elecció.

Tràmits de posada en marxa d’una

empresa.

Ajudes i suport a la creació d’empreses

Les activitats en l’empresa. La funció

BL2.1. Relacionar cada una de les figures

d’emprenedor, intraemprenedor i empresari amb

les qualitats personals i la iniciativa emprenedora

vinculats als itineraris formatius professional i

acadèmic.

BL2.2. Reconéixer diversos models de plans de

negoci i descriure els elements que constituïxen la

seua xarxa logística com ara proveïdors, clients,

sistemes de producció i comercialització i xarxes

d’emmagatzematge, entre altres.

BL2.3. Descriure les diferents tasques d’un

projecte d’empresa, establint estratègies de

control que en faciliten l'adequació a l’èxit pretés.

CSC

SIEE

SIEE

CSC

SIEE

CAA

118

de producció. La funció comercial i de

màrqueting.

Informació en l’empresa. La

informació comptable. La informació

de recursos humans. Els documents

comercials de cobrament i pagament.

L’arxiu.

Bloc 3: Pla econòmic i financer

Continguts Criteris d’avaluació CC

Pla d’inversions. Inversions en actiu

no corrent i en actiu corrent.

Fonts de finançament de les empreses.

Externes (bancs, ajudes i subvencions,

microcrèdits, crowdfunding, business

angels) i internes (accionistes,

inversors, aplicació de beneficis).

Productes financers i bancaris per a

pimes. Comparació.

Planificació financera de les empreses.

Estudi de viabilitat

economicofinancera. Projecció de

l’activitat. Instruments d’anàlisi.

Ràtios bàsiques.

Els impostos que afecten les empreses.

El calendari fiscal. Fiscalitat i equitat.

BL3.1. Relacionar alguns indicadors financers

bàsics amb els canvis en les condicions

econòmiques i polítiques de l’entorn i explicar de

quina forma poden afectar les famílies i les pimes.

BL3.2. Analitzar per mitjà de suposats ingressos i

gastos personals i d’un xicotet negoci reconeixent

les seues fonts i les possibles necessitats

d’inversió a curt, mitjà i llarg termini i

identificant les alternatives per al pagament de

béns i servicis.

BL3.3. Diferenciar entre inversió i préstecs de

diners i justificar la seua adequació en projectes

simulats.

BL3.4. Utilitzar eficaçment les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació en el procés

d’aprenentatge, per a buscar, seleccionar i valorar

informacions relacionades amb els continguts del

curs, comunicant els resultats i conclusions en el

suport més adequat

CMCT

SIEE

CSC

CMCT

SIEE

CSC

CSC

SIEE

CD

CAA

CCLI

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

CCLI: competència comunicació lingüística.

CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

CD: competència digital.

CAA: competència aprendre a aprendre.

CSC: competències socials i cíviques.

SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: consciència i expressions culturals.

5.2 TEMPORALITZACIÓ

Bloc 1: 1ª avaluació

Bloc 2: 2ª avaluació

bloc 3: 3ª avaluació

119

6. CRITERIS METODOLÒGICS I ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

GENERALS PER A UTILITZAR EN L'ÀREA

Treballar de manera competencial en l'aula suposa un canvi metodològic important; el

docent passa a ser un gestor de coneixement de l'alumnat i l'alumne o alumna adquireix

un major grau de protagonisme.

En concret, en l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial:

Necessitem entrenar de manera sistemàtica els procediments que conformen l’esquelet

de l'assignatura. La finalitat de l'àrea és adquirir coneixements essencials que s'inclouen

en el currículum bàsic. L'alumnat haurà de desenvolupar actituds conduents a la reflexió

i l'anàlisi sobre la importància del món de l'empresa en l'actualitat, els seus avantatges i

les implicacions ètiques que en ocasions es plantegen. Per a açò, necessitem un cert grau

d'entrenament individual i treball reflexiu sobre procediments bàsics de l'assignatura: la

reflexió crítica, l'anàlisi de la realitat, el desenvolupament de capacitats individuals,

l'argumentació en públic o la comunicació audiovisual.

En alguns aspectes de l'àrea, sobretot en aquells que pretenen l'entrenament sistemàtic

de destreses emprenedores, el treball en grup col·laboratiu aporta, a més de

l'entrenament d'habilitats socials bàsiques i l'enriquiment personal des de la diversitat,

una eina perfecta per a discutir i aprofundir en continguts d'aqueix aspecte.

D'altra banda, cada estudiant parteix d'unes potencialitats que defineixen les seues

intel·ligències predominants. Enriquir les tasques amb activitats que es desenvolupen

des de la teoria de les intel·ligències múltiples, facilita que tots els estudiants puguen

arribar a comprendre els continguts que pretenem adquirir per al desenvolupament dels

objectius d'aprenentatge.

En l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial és indispensable la

vinculació a contextos reals, així com generar possibilitats d'aplicació dels continguts

adquirits. Per a açò, les tasques competencials faciliten aquest aspecte, que es podria

complementar amb projectes d'aplicació dels continguts.

120

7- AVALUACIÓ

7.1 CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

Els criteris d’avaluació están indicats a les unitats didàctiques

Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació

1. Prendre decisions per a la resolució de problemes, triant opcions de forma

independent i raonada; recorrent a ajuda selectivament; reconeixent les fortaleses i les

febleses personals en diverses situacions i, especialment, davant les tasques

encomanades; confiant en les seues aptituds personals i habilitats amb responsabilitat, i

assumint les conseqüències.

1.1. Identifica les fortaleses i febleses personals, les relaciona amb els diferents àmbits

del desenvolupament personal i la vida diària, i les aplica en les tasques proposades.

1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i

confiança.

1.3. Analitza els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els

assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.

2. Planificar tasques i desenvolupar les etapes que consten establint punts de control i

estratègies de millora per a cadascuna d'elles. Tot açò sempre posat en relació amb la

consecució de l'assoliment pretès.

2.1. A partir d'un objectiu establit, realitza un llistat de tasques assignant terminis i

compromisos en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de

grup corresponents.

2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,

marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en

el compliment dels objectius finals

2.3. Analitza una situació determinada discriminant què excedeix del seu propi

acompliment i valorant la necessitat d'ajuda externa i els recursos idonis en la situació

proposada.

3. Comunicar-se i negociar amb els altres aplicant efectivament les tècniques, resolent

adequadament els conflictes i valorant el plantejament i la discussió de propostes

personals i de grup com a elements per a aconseguir l'assoliment proposat, així com

exercir el lideratge d'una manera positiva i organitzar el treball comú.

.1. Participa en situacions de comunicació de grup demostrant iniciativa i respecte,

expressant amb claredat les seues idees i arreplegant i argumentant les dels altres

integrants.

3.2. Proposa alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords

mitjançant la negociació o l'aplicació de tècniques, i tractant d'influir positivament en

els altres.

3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol,

organitzant les tasques del grup i determinant normes de funcionament que impliquen i

motiven a tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.

4. Proposar solucions i possibilitats divergents a les situacions plantejades utilitzant els

recursos de manera nova i eficaç, emprant coneixements previs per a transferir-los a

situacions noves en àmbits diferents, i valorant la seua adequació per a anticipar

resultats. Tot açò demostrant iniciativa i tarannà crític

121

4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses

possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relaciona la

innovació amb el progrés de la societat.

4.2. Empra coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o

problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es

limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.

4.3. Investiga el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques

plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de

desafiaments, necessitats futures i les seues conseqüències

Bloc 2. Projecte empresarial

1. Diferenciar a l'emprenedor, la iniciativa emprenedora i l'empresari, relacionant-los

amb les qualitats personals, la capacitat d'assumpció de risc i la responsabilitat social

implícita, analitzant les carreres i les oportunitats professionals amb els seus itineraris

formatius, i valorant les possibilitats vitals i d'iniciativa emprenedora i

«intraemprenedoria» en cadascuna d'elles.

1.1. Defineix el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant

els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors

socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar

social.

1.2. Identifica la capacitat de emprenedoria de les persones referint-la a diferents camps

professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal

per a emprendre.

1.3. Determina el concepte d'empresari identificant les seues característiques personals,

els tipus d'empresaris que existeixen i l'aportació social de les empreses al seu entorn.

2. Proposar projectes de negoci analitzant l'entorn extern de l'empresa i assignant

recursos materials, humans i financers de manera eficient, així com aplicant idees

creatives i tècniques empresarials innovadores.

2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació

d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est i

assenyalant com crear valor i com generar benefici.

2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup, incloent la definició de la idea i l'objecte

de negoci. Dissenya un pla de comercialització del producte i un pla econòmic financer

demostrant el valor del negoci per a l'entorn.

2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d'ingressos i

despeses.

2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de

l'activitat proposada en el pla de negoci/empresa, identificant els recursos humans i

materials necessaris i la planificació i la temporalització d'aquests.

2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de

negoci proposat, relacionant-los amb les diferents funcions dins de l'empresa.

2.6. Descriu el paper de l'Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses,

analitzant els tràmits necessaris i les fonts d'ingrés i despesa pública, i reconeixent

aquests com a elements del benestar comunitari.

3. Aplicar sistemes d'avaluació de processos dels projectes, emprant les habilitats de

presa de decisions i les capacitats de negociació i lideratge. Analitzar l'impacte social

dels negocis amb prioritat del ben comú, la preservació del medi ambient i l'aplicació de

principis ètics universals.

122

3.1. Aplica un sistema de control del projecte, establint indicadors a priori per a cada

fase i demostrant flexibilitat i innovació per a solucionar els problemes identificats.

3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l'empresa/negoci, descrivint els valors de

l'empresa i el seu impacte social i mediambiental.

Bloc 3. Finances

1. Gestionar ingressos i despeses personals i d'un petit negoci, reconeixent les fonts de

les quals provenen i les necessitats de fons a curt, mitjà i llarg termini. Identificar

alternatives per al pagament de béns i serveis amb diners de béns i serveis.

1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal, descrivint

pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i serveis, i

entenent que els diners pot ser invertit o prestat.

1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritza i

identifica els principals com a bancs i companyies d'assegurances.

1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a

comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i

crèdits, entre uns altres. Raona la seua utilitat.

2. Planificar la vida financera personal diferenciant entre inversió i préstec de diners,

raonant per què es paguen o reben interessos i qui són els agents financers principals del

nostre sistema, i comprenent el diferent nivell de risc aparellat a cadascuna de les

alternatives.

2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identificant els

diferents tipus d'ingressos i inversions en la vida de les persones, i valorant l'impacte de

la planificació i la importància de l'estalvi en la vida de cadascun.

2.2. Valora la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar

social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.

2.3. Comprèn el significat dels guanys i les pèrdues en diversos contextos financers,

reconeixent com algunes formes d'estalvi o inversió són més arriscades que unes altres,

així com els beneficis de la diversificació.

2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d'estalvi i préstec, aplicant

matemàtiques financeres elementals.

2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,

reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.

3. Identificar alguns indicadors financers bàsics amb els canvis en les condicions

econòmiques i polítiques de l'entorn, reconeixent la importància de les fonts de

finançament i despesa pública.

3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals

indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions

econòmiques i polítiques dels països.

7.2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ

A cada avaluació es realitzaran dos exàmens, com a mínim.

L’estructura de les proves serà una sèrie de preguntes teòriques curtes, valorades a un

punt, i una sèrie de problemes pràctics o teoricopractics valorades en una puntuació

superior.

Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació

haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta

123

perquè puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera

assistit a cap consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares

explicant els motius de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al

centre. L’alumne que compleix aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al

següent examen.

A la segona avaluació, a més de les proves i haurà un treball sobre la borsa, que

puntuarà un 10% de la nota final. Per poder aprovar l’avaluació aquest treball s’ha de

presentar i amb una puntuació d’un 5. Si no es presenta o no s’obté com a mínim un 5

s’ha de recuperar, o bé fent altra volta el treball o si es al final de curs, a l’examen final i

haurà preguntes sobre el treball.

La nota d’examen de cada avaluació serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre

que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.

Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana

aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del

trimestre de la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:

• L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula

• La responsabilitat en el treball personal.

• La llibreta amb tots els exercicis corregits

Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres

conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:

• Mitjana de les proves escrites 60 %

• Assistència i actitud 20%

• La responsabilitat en el treball personal i la llibreta 20 %

La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en

cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.

Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a

l’examen.

La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran

penalitzades,

124

8. MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ

Descripció del grup després de l'avaluació inicial

A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de recaptar, en

primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha

de conèixer-se la relativa a:

• El nombre d'alumnes i alumnes.

• El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció...).

• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts

curriculars.

• Les necessitats que s'hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es

poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies de

seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).

• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant als aspectes competencials.

• Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta

matèria.

• Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar als alumnes i a les alumnes per

als treballs

cooperatius.

• Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per a obtenir un

assoliment òptim del grup.

Necessitats individuals

L'avaluació inicial ens facilita no sol coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que

també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels nostres

estudiants; a partir d'ella podrem:

• Identificar als alumnes o a les alumnes que necessiten un major seguiment o

personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte a

aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats no

diagnosticades, però que requerisquen atenció específica per estar en risc, per la seua

història familiar, etc.).

• Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació d'espais,

gestió de temps grupals per a afavorir la intervenció individual).

• Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els

recursos que es van a emprar.

• Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cadascun d'ells.

• Fitar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos d'aquests

estudiants.

• Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o alumna

amb la resta de docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge; especialment,

amb el tutor.

125

9- FOMENT DE LA LECTURA

Des del centre s’han programat una sèrie d’actuacions detallades en el pla de millora,

com és principalment el foment de la lectura.

En aquesta matèria es fomentarà la lectura de textos per al seu posterior anàlisi, també la

lectura de còmics relacionat amb l’assignatura.

La millora de l’expressió escrita es valorarà a partir dels treballs que realitzen i les

proves d’avaluació escrites, on es descomptarà puntuació per faltes ortogràfiques i

d’accentuació.

126

10. UTILITZACIÓ DE LES TIC

En aquest apartat pretenem promoure la utilització de les tecnologies de la informació i

la comunicació a través de la realització de recerques en internet sobre determinats

aspectes de la matèria, entrega de treballs en documents word o lliurex, així com la

utilització de powerpoints per fer presentacions de treballs i la comunicació via e-mail,

per entregar treball. També la utilització de mòbils per gravar la reflexió sobre

determinats treballs o la realització d’un telenotícies explicant notícies referents a

diferents aspectes sobre la matèria.

127

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Utilitzarem els materials següents:

• Els apunts donats pel professor.

• Vídeos de youtube

• Vídeos que han de fer els alumnes.

• Còmics “Emprender en ½ hora”, “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de

José Sande

• Discursos didàctics

• Vides i frases cèlebres de personatges i emprenedors famosos

• Pàgines web com Finanzas para mortales, finanzas para todos, etc,

128

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Durant el curs es realitzaran una sèrie d’activitats complementàries com:

Visita a una empresa de la comarca.

Visita a una institució pública que subvencione o aconselle als emprenedors a

crear empreses.

Xerrades d’emprenedors de la zona, on conten les seues experiències en la

creació d’empreses.

129

INICIACIÓ A

L’ACTIVITAT

EMPRENEDORA I

EMPRESARIAL

2n ESO

CURS 2017-18

DEPARTAMENT D’ECONOMIA

IES SANT VICENT FERRER PROFESSOR: XAVI COSTA

ALGEMESÍ

130

ÍNDEX

1. Introducció

2. Objectius .

3. Competències clau

3.1 Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau.

4. Organització i seqüenciació de continguts i estàndards d'aprenentatge avaluables.

5. Unitats didàctiques

6. Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per a utilitzar en l'àrea.

7. Avaluació.

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats Avaluació

9. Foment de la lectura

10. Utilització de les TIC.

11. Recursos didàctics i organitzatius

12. Activitats complementàries

131

1. INTRODUCCIÓ

Fomentar l’esperit emprenedor i la iniciativa emprenedora entre la gent més jove va ser

l’element clau en el Pacte Europeu per la Joventut, adoptat pel Consell Europeu en

2005. Es va configurar com un factor clau per al creixement, l’ocupació i la realització

personal.

L’esperit emprenedor, segons la definició de la Comissió Europea, és l’habilitat d’un

individu per a convertir idees en actes. Inclou la creativitat, la innovació i l’assumpció

de riscos, però també la capacitat per a planificar i gestionar projectes per a aconseguir

un fi. És a dir, que es tracta d’un concepte que traspassa el merament econòmic i que

inclou un conjunt de competències, coneixements, actituds, qualitats, destreses i valors

que mobilitzen les persones perquè contribuïsquen a la societat i asseguren el benestar

de la comunitat.

Així l’activitat emprenedora està directament relacionada amb la competència sentit

d’iniciativa emprenedora i esperit emprenedor que, l’orde ECD/65/2015, torna a definir-

la com la capacitat de transformar les idees en actes.

Per mitjà d’esta matèria l’alumnat millora la seua capacitat per a desenrotllar l’esperit

emprenedor i la iniciativa empresarial treballant competències com la creativitat, la

innovació, la iniciativa, el treball en equip, alhora que s’endinsa en el coneixement de la

dinàmica empresarial per mitjà del desenrotllament d’un projecte d’empresa.

El currículum està plantejat basant-se en què esta matèria té tractament transversal en

l’educació primària. Per això es desenrotllen estructures d’aprenentatge un poc més

complexes que suposen la busca, selecció i organització d’informació, anàlisi i presa de

decisions, etc.

Es recomana com a model metodològic l’ús de metodologies actives i participatives

com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), l’aprenentatge cooperatiu, de manera que

es potencie la motivació de l’alumnat fent-lo partícip del seu aprenentatge. Així mateix,

s’exigix a l’alumnat implicació, de manera que el professor es convertisca en un guia de

l’aprenentatge que siga capaç d’explicar conceptes, resoldre dubtes, mostrar recursos,

etc. buscant sempre fomentar l’autonomia de l’alumnat perquè siga capaç de funcionar

eficaçment en el seu entorn.

Els continguts de la matèria d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial estan

connectats amb els desenrotllats en altres àrees, i això aporta coherència al currículum i

ajuda a desenrotllar l’aprenentatge competencial. Han sigut agrupats en tres blocs que

permeten identificar els principals àmbits que componen l’àrea: autonomia personal,

iniciativa emprenedora i innovació; projecte d’empresa i pla econòmic i financer. El

primer desenrotlla el concepte d’autonomia personal enfocat cap a la iniciativa

emprenedora i la innovació, dedica una especial atenció a la carrera professional. El

segon dels blocs introduïx la ferramenta del pla d’empresa com a instrument

catalitzador d’una idea de negoci. Finalment, en el bloc tercer l’alumne aprofundirà en

un aspecte fonamental del pla d’empresa com és el pla economicofinancer, aprofitant

així de forma significativa els continguts i aprenentatges anteriors de l’àmbit econòmic

de les diferents etapes educatives.

Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge i inclouen processos

de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a

la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte de

possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. S’han seqüenciat els

continguts i els criteris d’avaluació de manera que el procés d’avaluació permeta l’ús de

diversos procediments i instruments d’avaluació. Es fa imprescindible la realització

132

d’un projecte d’empresa com resultat principal a avaluar, i per a fer-ho es pot fer ús de

rúbriques o d'altres instruments d’avaluació.

Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i

avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu, facilitant així l’atenció a la

diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.

Esta matèria inclou aspectes teòrics i pràctics que pretenen preparar els jóvens per a

exercir una ciutadania participativa i responsable així com promoure l’exercici

professional per la via de l’emprenedoria. D’esta manera, entre els continguts que es

desenrotllen s’incidix en l’autoconeixement i la presa de decisions vocacional, el

coneixement del concepte d’emprenedor i les seues característiques i funcions

principals, a més dels passos que s’han de seguir per a crear un negoci propi o contribuir

a la innovació dins d’una organització.

Les distintes competències clau es desenrotllen de forma simultània i permeten que els

distints aprenentatges es vagen interioritzant per a saber respondre en els múltiples

contextos en què es desenrotllen. L’àrea contribuïx principalment a la competència amb

sentit d’iniciativa emprenedora i empresarial a través de tots els seus continguts, tractant

que l’alumne conega i valore de forma crítica les seues capacitats i les seues limitacions;

que desenrotlle, planifique i avalue projectes, prenga decisions, tot això per mitjà del

treball cooperatiu. Però també és molt important la competència social i cívica per la

gran interacció d’esta matèria amb el món físic. Així mateix

s’afavorix el desenrotllament de la competència digital de manera transversal per mitjà

del recurs continu a l’ús d’instruments informàtics i a la busca d’informació en Internet.

La competència en comunicació lingüística està present en tots els blocs. Es busca que

l’alumnat faça ús del llenguatge científic tècnic propi d’esta matèria, utilitzant tant el

llenguatge oral com l’escrit.

La competència per a aprendre a aprendre es desenrotlla en tots els blocs, en haver de

realitzar tasques on l’alumnat aprén a buscar i seleccionar informació, a resoldre

problemes i a planificar projectes.

Justificació de la programació

La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel

professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al

nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.

La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot

el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma

part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta

matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i

aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.

En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular

que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.

A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i

ha de complir, al menys, un triple objectiu:

Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats

programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i

harmònic de l'alumnat. És responsabilitat de la Comissió de Coordinació

Pedagògica (COCOPE).

Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg

dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del

departament didàctic.

133

Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant

unitat i coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.

Contextualització

Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la

Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.

L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a

més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de

fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.

A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A

més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que

proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.

Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels

alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.

134

2. OBJECTIUS

2.a Objectius generals d’Educació Secundària

L'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les

alumnes les capacitats que els permeten:

a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el

respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones

i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i

d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural, i

preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip

com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i

com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició

o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació

entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la

violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.

i) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb

sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp

de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f ) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents

disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els

diversos camps del coneixement i de l'experiència.

g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el

sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,

prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana

i, si la hi hagués, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges

complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

i ) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j ) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i

dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la

pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i

valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar

críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius

i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i millora.

l ) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents

manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.

135

2.b Objectius de l’àrea d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial

1. Identificar les fortaleses i les febleses personals i aplicar-les en les tasques

proposades.

2. Resoldre situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i

confiança.

3. Analitzar els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els

assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.

4. Realitzar llistats de tasques sobre la fi proposada, assignant terminis i compromisos

en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de grup

corresponents.

5. Comprendre la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,

marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en

el compliment dels objectius finals.

6. Seleccionar l'ajuda externa necessària, discriminant què excedeix del seu propi

acompliment i valorant què recursos són idonis en la situació proposada.

7. Participar en situacions de comunicació de grup, demostrant iniciativa i respecte,

expressant amb claredat les seues idees, i arreplegant i argumentant les dels altres

integrants.

8. Proposar alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords

mitjançant la negociació i altres tècniques, i tractant d'influir positivament en els altres.

9. Exercir el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol.

Organitzar les tasques i determinar normes de funcionament que impliquen i motiven a

tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.

10. Proposar solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses

possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relacionar la

innovació amb el progrés de la societat.

11. Emprar coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o

problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es

limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.

12. Investigar el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques

plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de

desafiaments, necessitats futures i conseqüències.

13. Definir el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant

els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors

socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar

social.

14. Identificar la capacitat d’emprendre de les persones, referint-la a diferents camps

professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal

per a emprendre.

15. Determinar el concepte d'empresari, identificant les seues característiques personals,

els tipus d'empresaris i l'aportació social de les empreses al seu entorn.

16. Conèixer la mecànica bàsica de l'economia de mercat.

17. Plantejar alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació

d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est, i

assenyalant com crear valor i com generar benefici.

18. Reconèixer les amenaces i les oportunitats d'un mercat, i establir elements

diferenciadors en la idea de negoci plantejada.

136

19. Ser capaç de treballar en equip per a analitzar aspectes bàsics del mercat quant a la

realització del pla de negoci.

20. Prendre decisions en grup per a organitzar els elements d'una empresa i analitzar les

fases del procés productiu més rellevants.

21. Identificar amenaces, oportunitats, febleses i fortaleses davant un cas plantejat.

22. Ser capaç d'identificar elements bàsics de la funció de producció i calcular aspectes

com el punt mort d'explotació o el valor numèric del VAN, davant diverses alternatives

d'inversió.

23. Valorar i discriminar accions rellevants dins de les polítiques de màrqueting.

24. Descriure el paper de l'Estat analitzant els tràmits necessaris en les relacions amb

ell.

25. Identificar la responsabilitat corporativa del negoci.

26. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques

financeres elementals.

27. Descriure els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,

reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.

28. Relacionar les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals

indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions

econòmiques i polítiques dels països.

29. Identificar els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a

comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i

crèdits, entre uns altres. Raonar la seua utilitat.

30. Reconèixer el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal,

descrivint pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i

serveis, i entenent que els diners pot ser invertit o prestat.

31. Comprendre el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritzar els

principals com a bancs i companyies d'assegurances.

32. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques

financeres elementals.

33. Gestionar les necessitats financeres personals de curt i llarg termini.

34. Comprendre el concepte de risc financer i diversificació.

35. Conèixer l'operativa de productes financers amb un alt grau de palanquejament.

36. Valorar la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar

social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.

137

3.1 CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES

COMPETÈNCIES CLAU

Descripció del model competencial

En la descripció del model competencial s'inclou el marc de descriptors competencials,

en el qual apareixen els continguts reconfigurats des d'un enfocament d'aplicació que

facilita l'entrenament de les competències; recordem que aquestes no s'estudien, ni

s'ensenyen: s'entrenen. Per a açò, és necessària la generació de tasques d'aprenentatge

que permeta a l'alumnat l'aplicació del coneixement mitjançant metodologies d'aula

actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a

causa d'açò, cadascuna d'aquestes es divideix en indicadors de seguiment (entre dos i

cinc per competència), grans pilars que permeten descriure-la d'una manera més precisa;

atès que el caràcter d'aquests és encara molt general, l'ajust del nivell de concreció

exigeix que aquests indicadors es dividisquen, al seu torn, en el que es denominen

descriptors de la competència, que seran els que «descriguen» el grau competencial de

l'alumnat. Per cada indicador de seguiment trobarem entre dos i quatre descriptors, amb

els verbs en infinitiu.

En cada unitat didàctica cadascun d'aquests descriptors es concreta en acompliments

competencials, redactats en tercera persona del singular del present d'indicatiu.

L'acompliment és l'aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de

manera explícita; és, per tant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim

d'un marc de descriptors competencials definit per al projecte i aplicable a totes les

assignatures i cursos de l'etapa.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com

la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les

tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l'educació cívica i

constitucional, es treballaran des de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el

procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat siga el més complet possible.

D'altra banda, el desenvolupament i l'aprenentatge dels valors, presents en totes les

àrees, ajudaran al fet que els nostres alumnes i alumnes aprenguen a desembolicar-se en

una societat ben consolidada en la qual tots puguem viure, i en la construcció dels quals

col·laboren.

La diversitat dels nostres alumnes i alumnes, amb els seus estils d'aprenentatge

diferents, ens ha de conduir a treballar des de les diferents potencialitats de cadascun

d'ells, recolzant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seues

necessitats.

En l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial incidirem en l'entrenament

de totes les competències de manera sistemàtica, posant l'accent en els descriptors més

afins a l'àrea.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Des de l'àrea es contribueix al desenvolupament d'aquesta competència aplicant el

raonament lògic i l'adquisició de diferents elements per al bon acompliment de l'alumnat

en la mateixa, amb accions com la planificació de despeses i ingressos, el càlcul de

beneficis o pèrdues, l'elaboració d'un pla de negoci i l'anàlisi de la viabilitat, la

confecció d'un pla de comercialització… I tot açò a través de l'observació de l'entorn, la

seua anàlisi i la realització de diversos plantejaments per a un desenvolupament

sostenible.

Els descriptors que treballarem fonamentalment seran:

138

• Comprometre's amb l'ús responsable dels recursos naturals per a promoure un

desenvolupament sostenible.

• Fer servir els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes,

comprendre el que ocorre al nostre al voltant i respondre a preguntes.

• Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds,

percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació

numèrica, etc.

• Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

• Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

• Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

Comunicació lingüística

Important per al desenvolupament d'aquesta competència és l'adquisició de destreses

bàsiques com la lectura, la conversa i l'escriptura, per a dur a terme diferents tasques,

plantejades des de l'àrea de participació, en situacions de comunicació de grup,

expressió d'idees, elaboració d'un pla de negoci, llistat de tasques per a desenvolupar

l'activitat del pla d'empresa, generació de diferents documents administratius necessaris,

comprensió de diferents documents… Les actituds i els valors d'aquesta competència es

veuran en diferents tasques, en les quals es fomentarà el respecte a les opinions dels

altres i el desenvolupament de l'esperit crític.

Els descriptors que prioritzarem seran:

• Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.• Expressar-se oralment amb correcció,

adequació i coherència.

• Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta

atenta a l'interlocutor…

• Fer servir elements de comunicació no verbal o diferents registres en les diverses

situacions comunicatives

Competència digital

En l'actualitat, és necessari l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per

a diferents àmbits de les nostres vides, com a treball, oci, aprenentatge, participació en

la societat, etc. És fonamental conèixer l'ús de diverses aplicacions informàtiques,

l'accés a les fonts i el processament de la informació… tot açò es desenvoluparà en les

diferents tasques proposades, tant individuals com grupals, en les quals es requerisca

consultar pàgines webs per a obtenir informació o generar documents relacionats amb el

pla d'empresa, així com tasques de caràcter administratiu, mitjançant la utilització de

diferents programes de gestió, en la presentació-defensa de treballs a través de la

utilització de diversos mitjans i formats digitals, i en la publicitació del que vulguem

transmetre. Per tot açò, es plantejaran tasques en les quals es necessite l'ús dels recursos

tecnològics, desenvolupant una actitud activa, segura i crítica cap a aquests.

Per a açò, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència:

• Emprar diferents fonts per a la cerca d'informació.

• Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d'informació obtinguda a través de

mitjans tecnològics.

• Comprendre els missatges elaborats en codis diversos.

• Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions

diverses.

• Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

• Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.

139

Consciència i expressions culturals

L'expressió cultural és fonamental per al desenvolupament d'aptituds creatives que

puguem traslladar a diversos contextos professionals. Des de l'àrea d'Iniciació a

l'Activitat Emprenedora i Empresarial podem entrenar diferents aspectes, com

l'apreciació de la importància de l'expressió creativa d'idees i experiències a través de

diferents mitjans.

Pel que en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors:

• Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l'evolució del pensament

científic.

• Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat,

i gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.

• Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

Competències socials i cíviques

Aquesta competència necessita del coneixement i entrenament de diferents habilitats per

a elaborar idees, tenir en compte l'opinió dels altres, prendre decisions, resoldre

conflictes, interactuar amb altres persones i grups respectant unes normes, interpretar

fenòmens i problemes socials… Els diferents aspectes a tractar des d'aquesta àrea, com

l'empresa i la responsabilitat social, l'esperit emprenedor, la creativitat i la innovació, el

paper de l'Estat i les Administracions Públiques en les empreses, el valor social dels

diners, els intermediaris financers en la societat, l'anàlisi dels impostos pel que fa al

benestar social, els drets i deures dels consumidors en el món del negoci, etc. permetran

a l'alumnat l'obtenció dels coneixements i les habilitats necessaris per al

desenvolupament d'aquesta competència.

Per a açò entrenarem els següents descriptors:

• Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establits.

• Reconèixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.

• Concebre una escala de valors pròpia i actuar conforme a ella.

• Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

• Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i

treball, i per a la resolució de conflictes.

• Involucrar-se o promoure accions amb una fi social.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

L'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial se centra sobretot en el

desenvolupament d'aquesta competència, la qual implica la capacitat de transformar les

idees en actes. Des d'aquesta àrea, es desenvoluparan capacitats i habilitats en l'alumnat

relacionades amb l'autonomia personal, el lideratge i la creativitat, i habilitats

empresarials com la planificació, l'organització, la gestió i la presa de decisions, la

participació, el lideratge i la delegació, el pensament crític, el sentit de la

responsabilitat, el reconeixement de fortaleses i febleses d'un mateix i d'un projecte,

l'avaluació, l'assumpció de riscos, el pla de màrqueting, la gestió de recursos materials i

humans, la generació d'idees creatives, el reconeixement d'oportunitats de negoci, el

disseny d'un pla de negoci, l'anàlisi de viabilitat, etc.

Els descriptors que entrenarem són:

• Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.

• Assumir les responsabilitats encomanades i adonar d'elles.

• Gestionar el treball del grup, coordinant tasques i temps.

• Prioritzar la consecució d'objectius grupals sobre els interessos personals.

• Trobar possibilitats en l'entorn que uns altres no veuen.

140

• Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.

• Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre

La competència d'aprendre a aprendre és fonamental per a l'aprenentatge del dia a dia

del nostre alumnat en els diferents contextos en els quals es trobe. Des d'aquesta àrea

entrenem aspectes com la capacitat per a iniciar, organitzar i persistir en el projecte

empresarial, per la qual cosa exigeix que l'alumnat es motive per a dur a terme les

diferents accions, reconega les seues fortaleses i les aprofite, conega i controle els

processos duts a terme, utilitze diferents estratègies per al coneixement dels aspectes

relacionats amb l'autonomia personal, així com que conega els mecanismes de creació

d'empreses i les finances, i desenvolupe el seu pensament crític i creatiu per al

descobriment de noves possibilitats. Tot açò amb l'objectiu de millorar el nostre entorn i

avaluar si s'aconsegueixen els objectius preestablits.

Per al desenvolupament d'aquesta competència, entrenarem els següents descriptors:

• Identificar potencialitats personals com a aprenenta: estils d'aprenentatge,

intel·ligències múltiples, funcions executives…

• Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional,

interdependent…

• Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

• Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.

• Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels

resultats intermedis.

• Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.

141

4. ORGANITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS I ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES.

Els continguts de l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial s'agrupen en

diversos blocs. Els continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge es

formulen per al Primer Cicle d'Educació Secundària.

L'alumnat haurà d'adquirir uns coneixements i destreses bàsics que li permeten

aconseguir una cultura científica; els alumnes i les alumnes han d'identificar-se com a

agents actius i reconèixer que de les seues actuacions i coneixements dependrà el

desenvolupament del seu entorn.

4.1 CONTINGUTS

Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació

1. Autoestima i confiança en u mateix.

2. El treball en equip i lideratge.

3.La innovació i la creativitat.

3.1. Rols.

3.2. Maneres d'estar i relacionar-se amb els altres.

4. Presa de decisions. Planificació de tasques personals i en grup.

Bloc 2. Projecte empresarial

4. L’ermprenedor i l’empresari

5. L'empresa.

6. El pla d'empresa: idea de negoci i entorn empresarial.

Bloc 3. Finances

7. Diners i transaccions.

8. Indicadors financers bàsics. Finances d'un petit negoci: ingressos i despeses.

9. Planificació financera personal

142

5- UNITATS DIDÀCTIQUES I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Curs 2n ESO

Bloc 1: Autonomia personal, iniciativa emprenedora i innovació. Curs 2n ESO

Continguts Criteris d’avaluació CC

Autonomia. La iniciativa emprenedora:

l’emprenedor i l’empresari en la societat.

Qualitats i destreses de l’emprenedor.

Autoconeixement. Interessos, aptituds i

motivacions per a la carrera professional.

Itineraris formatius i carreres professionals.

El procés de presa de decisions. Procés de

busca d’ocupació en empreses del sector.

L’autoocupació.

Els drets i deures dels treballadors.

Dret del treball. Drets i deures derivats de la

relació laboral. Contracte de treball.

Negociació col·lectiva.

Seguretat social. Obligació de cotitzar i acció

protectora. Principals prestacions:

Desocupació, Incapacitat Temporal i altres.

Riscos laborals. Normativa. Gestió de la

prevenció en l’empresa. Mesures de

prevenció i protecció. Primers auxilis.

BL1.1 Reconéixer els interessos i les

destreses d’autoconsciència (autoconfiança i

autovaloració), autoregulació (ètica personal i

adaptabilitat) i motivació (curiositat

constructiva i impuls d’èxit) associades a la

iniciativa emprenedora.

BL1.2. Conéixer les fases del procés de presa

de decisions i aplicar-les en les tasques

d’aprenentatge del nivell educatiu.

BL1.3. Participar en equip de treball per a

aconseguir metes comunes assumint diversos

rols amb eficàcia i responsabilitat, recolzar

companys i companyes demostrant empatia i

reconeixent les seues aportacions i utilitzar el

diàleg igualitari per a resoldre conflictes i

arribar a acords.

BL1.4. Analitzar les relacions entre

autonomia i treball col·laboratiu i proposar

solucions a situacions plantejades

relacionades amb el projecte d’empresa.

BL1.5. Buscar i seleccionar informació de

forma contrastada en mitjans digitals com ara

pàgines web especialitzades registrant-la en

paper de forma acurada o emmagatzemant-la

digitalment.

BL1.6 Reconéixer la terminologia conceptual

de l’assignatura i del nivell educatiu i

utilitzar-la correctament en activitats orals i

escrites en l’àmbit personal, acadèmic, social

o professional.

CCSC

SIEE

SIEE

CAA

SIEE

CSC

SIEE

CD

CCLI

Bloc 2: Projecte d’empresa. Curs 2n ESO

Continguts Criteris d’avaluació CC

La idea de projecte d’empresa. Creativitat i

innovació. Avaluació de la idea. L’entorn i la

funció social de l’empresa. Emprenedoria

social.

Elements i estructura de l’empresa.

El pla d’empresa. Estructura.

Tipus d’empresa segons la forma jurídica.

L’elecció de la forma jurídica. Principals

variables per a la determinar-ne l'elecció.

Tràmits de posada en marxa d’una empresa.

Ajudes i suport a la creació d’empreses

Les activitats en l’empresa. La funció de

producció. La funció comercial i de

màrqueting.

BL2.1. Establir de forma general la relació

existent entre les qualitats personal i la

iniciativa emprenedora amb les figures

d’emprenedor, intraemprenedor i vinculats als

diferents itineraris formatius.

BL2.2. Descriure les característiques internes

d’un projecte d’empresa a partir d’altres

projectes enumerant les característiques

internes i analitzar la seua relació amb

l’entorn, així com la seua funció social.

BL2.3. Descriure les característiques de les

tasques d’un projecte d’empresa i establir

conjuntament punts de control que en

faciliten el seguiment d'acord amb l’èxit

pretés.

CSC

SIEE

SIEE

CSC

SIEE

CAA

143

Informació en l’empresa. La informació

comptable. La informació de recursos

humans. Els documents comercials de

cobrament i pagament. L’arxiu.

Bloc 3: Pla econòmic i financer Curs 2n

Continguts Criteris d’avaluació CC

Pla d’inversions. Inversions en actiu no

corrent i en actiu corrent.

Fonts de finançament de les empreses.

Externes (bancs, ajudes i subvencions,

microcrèdits, crowdfunding, business angels)

i internes (accionistes, inversors, aplicació de

beneficis).

Productes financers i bancaris per a pimes.

Comparació.

Planificació financera de les empreses.

Estudi de viabilitat economicofinancera.

Projecció de l’activitat. Instruments

d’anàlisi. Ràtios bàsiques.

Els impostos que afecten les empreses. El

calendari fiscal. Fiscalitat i equitat.

BL3.1. Diferenciar ingressos i gastos d’una

pime per mitjà de casos pràctics i elaborar un

pressupost bàsic d’acord amb propostes

d’inversió.

BL3.2. Distingir diversos productes

financers del mercat descrivint les seues

característiques bàsiques i identificar els

principals organismes públics reguladors del

sistema financer.

BL3.3. Utilitzar eficaçment les Tecnologies

de la Informació i la Comunicació en el

procés d’aprenentatge, per a buscar,

seleccionar i valorar informacions

relacionades amb els continguts del curs,

comunicant els resultats i conclusions en el

suport més adequat.

CMCT

SIEE

C

M

CMCT

SIEE

CD

CAA

CCLI

5.2 TEMPORALITZACIÓ

Bloc 1: 1ª avaluació

Bloc 2: 2ª avaluació

bloc 3: 3ª avaluació

144

6. CRITERIS METODOLÒGICS I ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

GENERALS PER A UTILITZAR EN L'ÀREA

L'enfocament metodològic de l'assignatura «Iniciació a l’activitat emprenedora i

empresarial» ha de partir dels coneixements que tenen els alumnes de la realitat que els

envolta així com de les seues expectatives i interessos. A través d'activitats eminentment

pràctiques s'ha de propiciar les condicions favorables perquè l'alumnat desplegue una

activitat mental creativa i diversa que li permeta l'adquisició de coneixements i

experiències necessaris per al desenvolupament d'un esperit emprenedor.

La pràctica docent ha d'orientar-se al foment de la creativitat, iniciativa personal, treball

en equip i al desenvolupament dels següents aspectes:

Plantejar a l'alumne el repte d'identificar una oportunitat i lluitar per ella per a crear

un valor que genere beneficis per al seu entorn i per a ell mateix. L'observació i l'anàlisi

del context social, cultural i econòmic, la planificació i organització del treball, la

realització de diverses tasques, l'assumpció de responsabilitats, i el desenvolupament de

l'esperit crític són accions que generen aprenentatges significatius i útils per al

desenvolupament personal i professional dels alumnes.

Fomentar la capacitat per a la presa de decisions, les habilitats comunicatives i

l'autonomia de l'alumnat. A través del treball en equip, les simulacions i les dinàmiques

de grup, que constitueixen la base metodològica d'aquesta assignatura, l'alumnat

adquirirà les habilitats socials bàsiques per a la continuació dels seus estudis, o per a la

seua futura inserció en el món laboral ja siga com a empresari o com a treballador per

compte d'altri.

Facilitar l'assimilació dels nous conceptes des d'un enfocament globalitzat, que

permeta integrar el desenvolupament de l'esperit emprenedor amb altres àrees de

coneixement.

Estimular l'autoconfiança, la motivació per l'assoliment, la iniciativa personal i la

capacitat per a comprendre i assumir riscos acceptables com a pas ineludible per a la

consecució d'objectius emprenedors.

Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines del procés

d'ensenyament-aprenentatge. La utilització de materials multimèdia i eines interactives i

l'ús d'internet com a mitjà de comunicació, familiaritzen als alumnes amb mitjans i

tècniques de comunicació que han de convertir-se en habituals i que faciliten

l'acostament a altres realitats socials i culturals.

Farem servir els següents recursos:

Presentacions del tema, per part del professor, en format ppt (presentació de

diapositives) amb els continguts conceptuals i les activitats proposades per a la seua

realització fonamentalment a l’aula.

Utilització de manuals de l’assignatura com a llibres de consulta i ampliació (com

ara, el llibre de Editex o el de Santillana).

Elaboració per part de l’alumnat d’un quadern de l’assignatura on haurà de quedar

reflexat tot el treball fet a l’aula i, si és el cas, encomanat per a casa.

145

Visionat de pel·lícules amb el corresponent treball sobre la pel·lícula mitjançant

qüestionaris o ressenyes.

Utilització d’internet per a la recerca d’informació i elaboració de les activitats.

Premsa diària (notícies, articles d’opinió, reportatges).

Debats sobre qüestions d’actualitat, com ara els problemes socials i mediambientals

provocats per l’activitat econòmica, etc.

146

7- AVALUACIÓ

7.1 CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

Els criteris d’avaluació están indicats a les unitats didàctiques

Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació

1. Prendre decisions per a la resolució de problemes, triant opcions de forma

independent i raonada; recorrent a ajuda selectivament; reconeixent les fortaleses i les

febleses personals en diverses situacions i, especialment, davant les tasques

encomanades; confiant en les seues aptituds personals i habilitats amb responsabilitat, i

assumint les conseqüències.

1.1. Identifica les fortaleses i febleses personals, les relaciona amb els diferents àmbits

del desenvolupament personal i la vida diària, i les aplica en les tasques proposades.

1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i

confiança.

1.3. Analitza els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els

assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.

2. Planificar tasques i desenvolupar les etapes que consten establint punts de control i

estratègies de millora per a cadascuna d'elles. Tot açò sempre posat en relació amb la

consecució de l'assoliment pretès.

2.1. A partir d'un objectiu establit, realitza un llistat de tasques assignant terminis i

compromisos en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de

grup corresponents.

2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,

marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en

el compliment dels objectius finals

2.3. Analitza una situació determinada discriminant què excedeix del seu propi

acompliment i valorant la necessitat d'ajuda externa i els recursos idonis en la situació

proposada.

3. Comunicar-se i negociar amb els altres aplicant efectivament les tècniques, resolent

adequadament els conflictes i valorant el plantejament i la discussió de propostes

personals i de grup com a elements per a aconseguir l'assoliment proposat, així com

exercir el lideratge d'una manera positiva i organitzar el treball comú.

.1. Participa en situacions de comunicació de grup demostrant iniciativa i respecte,

expressant amb claredat les seues idees i arreplegant i argumentant les dels altres

integrants.

3.2. Proposa alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords

mitjançant la negociació o l'aplicació de tècniques, i tractant d'influir positivament en

els altres.

3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol,

organitzant les tasques del grup i determinant normes de funcionament que impliquen i

motiven a tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.

4. Proposar solucions i possibilitats divergents a les situacions plantejades utilitzant els

recursos de manera nova i eficaç, emprant coneixements previs per a transferir-los a

situacions noves en àmbits diferents, i valorant la seua adequació per a anticipar

resultats. Tot açò demostrant iniciativa i tarannà crític

4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses

possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relaciona la

innovació amb el progrés de la societat.

147

4.2. Empra coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o

problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es

limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.

4.3. Investiga el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques

plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de

desafiaments, necessitats futures i les seues conseqüències

Bloc 2. Projecte empresarial

1. Diferenciar a l'emprenedor, la iniciativa emprenedora i l'empresari, relacionant-los

amb les qualitats personals, la capacitat d'assumpció de risc i la responsabilitat social

implícita, analitzant les carreres i les oportunitats professionals amb els seus itineraris

formatius, i valorant les possibilitats vitals i d'iniciativa emprenedora i

«intraemprenedoria» en cadascuna d'elles.

1.1. Defineix el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant

els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors

socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar

social.

1.2. Identifica la capacitat de emprenedoria de les persones referint-la a diferents camps

professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal

per a emprendre.

1.3. Determina el concepte d'empresari identificant les seues característiques personals,

els tipus d'empresaris que existeixen i l'aportació social de les empreses al seu entorn.

2. Proposar projectes de negoci analitzant l'entorn extern de l'empresa i assignant

recursos materials, humans i financers de manera eficient, així com aplicant idees

creatives i tècniques empresarials innovadores.

2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació

d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est i

assenyalant com crear valor i com generar benefici.

2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup, incloent la definició de la idea i l'objecte

de negoci. Dissenya un pla de comercialització del producte i un pla econòmic financer

demostrant el valor del negoci per a l'entorn.

2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d'ingressos i

despeses.

2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de

l'activitat proposada en el pla de negoci/empresa, identificant els recursos humans i

materials necessaris i la planificació i la temporalització d'aquests.

2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de

negoci proposat, relacionant-los amb les diferents funcions dins de l'empresa.

2.6. Descriu el paper de l'Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses,

analitzant els tràmits necessaris i les fonts d'ingrés i despesa pública, i reconeixent

aquests com a elements del benestar comunitari.

3. Aplicar sistemes d'avaluació de processos dels projectes, emprant les habilitats de

presa de decisions i les capacitats de negociació i lideratge. Analitzar l'impacte social

dels negocis amb prioritat del ben comú, la preservació del medi ambient i l'aplicació de

principis ètics universals.

3.1. Aplica un sistema de control del projecte, establint indicadors a priori per a cada

fase i demostrant flexibilitat i innovació per a solucionar els problemes identificats.

3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l'empresa/negoci, descrivint els valors de

l'empresa i el seu impacte social i mediambiental.

148

Bloc 3. Finances

1. Gestionar ingressos i despeses personals i d'un petit negoci, reconeixent les fonts de

les quals provenen i les necessitats de fons a curt, mitjà i llarg termini. Identificar

alternatives per al pagament de béns i serveis amb diners de béns i serveis.

1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal, descrivint

pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i serveis, i

entenent que els diners pot ser invertit o prestat.

1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritza i

identifica els principals com a bancs i companyies d'assegurances.

1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a

comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i

crèdits, entre uns altres. Raona la seua utilitat.

2. Planificar la vida financera personal diferenciant entre inversió i préstec de diners,

raonant per què es paguen o reben interessos i qui són els agents financers principals del

nostre sistema, i comprenent el diferent nivell de risc aparellat a cadascuna de les

alternatives.

2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identificant els

diferents tipus d'ingressos i inversions en la vida de les persones, i valorant l'impacte de

la planificació i la importància de l'estalvi en la vida de cadascun.

2.2. Valora la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar

social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.

2.3. Comprèn el significat dels guanys i les pèrdues en diversos contextos financers,

reconeixent com algunes formes d'estalvi o inversió són més arriscades que unes altres,

així com els beneficis de la diversificació.

2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d'estalvi i préstec, aplicant

matemàtiques financeres elementals.

2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,

reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.

3. Identificar alguns indicadors financers bàsics amb els canvis en les condicions

econòmiques i polítiques de l'entorn, reconeixent la importància de les fonts de

finançament i despesa pública.

3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals

indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions

econòmiques i polítiques dels països.

7.2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ

A cada avaluació es realitzaran dos exàmens, com a mínim.

L’estructura de les proves serà una sèrie de preguntes teòriques curtes, valorades a un

punt, i una sèrie de problemes pràctics o teoricopractics valorades en una puntuació

superior.

Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació

haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta

perquè puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera

assistit a cap consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares

explicant els motius de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al

149

centre. L’alumne que compleix aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al

següent examen.

A la segona avaluació, a més de les proves i haurà un treball sobre la borsa, que

puntuarà un 10% de la nota final. Per poder aprovar l’avaluació aquest treball s’ha de

presentar i amb una puntuació d’un 5. Si no es presenta o no s’obté com a mínim un 5

s’ha de recuperar, o bé fent altra volta el treball o si es al final de curs, a l’examen final i

haurà preguntes sobre el treball.

La nota d’examen de cada avaluació serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre

que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.

Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana

aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del

trimestre de la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:

• L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula

• La responsabilitat en el treball personal.

• La llibreta amb tots els exercicis corregits

Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres

conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:

• Mitjana de les proves escrites o treballs 50 %

• Assistència i actitud 20%

• La responsabilitat en el treball personal i la llibreta 30 %

La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en

cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.

Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a

l’examen.

La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran

penalitzades,

150

8. MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ

Descripció del grup després de l'avaluació inicial

A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de recaptar, en

primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha

de conèixer-se la relativa a:

• El nombre d'alumnes i alumnes.

• El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció...).

• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts

curriculars.

• Les necessitats que s'hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es

poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies de

seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).

• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant als aspectes competencials.

• Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta

matèria.

• Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar als alumnes i a les alumnes per

als treballs

cooperatius.

• Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per a obtenir un

assoliment òptim del grup.

Necessitats individuals

L'avaluació inicial ens facilita no sol coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que

també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels nostres

estudiants; a partir d'ella podrem:

• Identificar als alumnes o a les alumnes que necessiten un major seguiment o

personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte a

aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats no

diagnosticades, però que requerisquen atenció específica per estar en risc, per la seua

història familiar, etc.).

• Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació d'espais,

gestió de temps grupals per a afavorir la intervenció individual).

• Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els

recursos que es van a emprar

• Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cadascun d'ells.

• Fitar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos d'aquests

estudiants.

• Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o alumna

amb la resta de docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge; especialment,

amb el tutor.

151

9- FOMENT DE LA LECTURA

Des del centre s’han programat una sèrie d’actuacions detallades en el pla de millora,

com és principalment el foment de la lectura.

En aquesta matèria es fomentarà la lectura de textos per al seu posterior anàlisi, també la

lectura de còmics relacionat amb l’assignatura.

La millora de l’expressió escrita es valorarà a partir dels treballs que realitzen i les

proves d’avaluació escrites, on es descomptarà puntuació per faltes ortogràfiques i

d’accentuació.

152

10. UTILITZACIÓ DE LES TIC

En aquest apartat pretenem promoure la utilització de les tecnologies de la informació i

la comunicació a través de la realització de recerques en internet sobre determinats

aspectes de la matèria, entrega de treballs en documents word o lliurex, així com la

utilització de powerpoints per fer presentacions de treballs i la comunicació via e-mail,

per entregar treball. També la utilització de mòbils per gravar la reflexió sobre

determinats treballs o la realització d’un telenotícies explicant notícies referents a

diferents aspectes sobre la matèria.

153

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Utilitzarem els materials següents:

• Els apunts donats pel professor.

• Vídeos de youtube

• Vídeos que han de fer els alumnes.

• Còmics “Emprender en ½ hora”, “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de

José Sande

• Discursos didàctics

• Vides i frases cèlebres de personatges i emprenedors famosos

• Pàgines web com Finanzas para mortales, finanzas para todos, etc,

154

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Durant el curs es realitzaran una sèrie d’activitats complementàries com:

Visita a una empresa de la comarca.

Visita a una institució pública que subvencione o aconselle als emprenedors a

crear empreses.

Xerrades d’emprenedors de la zona, on conten les seues experiències en la

creació d’empreses.