eatim. jesus pobre. costa blanca

20
VALENCIÀ CASTELLANO ENGLISH jesuspobre.es GUIA ARQUITECTURA RURAL jesús pobre EATIM Jesús Pobre

Upload: costa-blanca-turismo

Post on 11-Mar-2016

224 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

Guía arquitectura Rural. Guía de los recursos turísticos de la EATIM Jesús Pobre, situado en la provincia de Alicante. Editado en castellano. + info: www.jesuspobre.es - www.costablanca.org

TRANSCRIPT

VALENCIÀ

CASTELLANO

ENGLISH

jesu

spo

bre

.es

GUIA ARQUITECTURA RURAL

jesús pobre

EATIMJesús Pobre

El riurau del Senyoret és el component principal d’aquest conjunt.

El riurau és una edificació molt utilitzada des de la segona meitat del segle

XIX fins principis del segle XX. Es tracta d’un riurau de tipus industrial tant

per la seva mida com per la gran quantitat de pansa que podia produir.

El que ens ocupa s’utilitzava per guardar la pansa en cas de pluja i

evitar que aquesta es podrira. En l’hivern s’utilitzava com a magatzem

per guardar els estris de treball agrícola. El riurau està compost per

deu arcs carpanells a doble cara i utilitza la maçoneria com a element

aglutinador. Altres materials que utilitza són la pedra pels pilars i la rajola

per cobrir l’intradós dels arcs. Fou construït entre el 1848 i el 1873.

VA

El riurau del Senyoret es el componente principal de

este conjunto. El riurau es una edificación muy utilizada

desde la segunda mitad del siglo XIX hasta principios

del siglo XX. Se trata de un riurau de tipo industrial tanto

por sus medidas como por la gran cantidad de pasa que

podía producir. El que nos ocupa se utilizaba para guardar

la pasa en caso de lluvia y evitar que así se pudriera.

En el invierno se utilizaba para guardar las herramientas

de trabajo agrícola. Este riurau está compuesto por diez

arcos carpaneles a doble cara y utiliza la masonería como

elemento aglutinador. Otros materiales que utiliza son la

piedra para los pilares y la baldosa de arcilla para cubrir el

intradós de los arcos. Fue construido entre 1848 y 1873.

CA Riurau del Senyoret is the main component

of this set. Riurau is an edification used from

mid-nineteenth century until 20th century. This

is an industrial type riurau for its measurements

and as the large number of raisin that could pro-

duce. The present one was used to keep the rai-

sin in the case that it rain, to prevent rot. In the

winter it was used to store work tools. This riu-

rau has ten three-centered double-sided arches,

and use the masonry as a unifying element.

Other materials which it uses are the stone for

the pillars and the clay tiles to cover the arch

intrados. It was built between 1848 and 1873.

EN

riurau del senyoret

El riurau del Senyoret és el component principal d’aquest conjunt.

El riurau és una edificació molt utilitzada des de la segona meitat del segle

XIX fins principis del segle XX. Es tracta d’un riurau de tipus industrial tant

per la seva mida com per la gran quantitat de pansa que podia produir.

El que ens ocupa s’utilitzava per guardar la pansa en cas de pluja i

evitar que aquesta es podrira. En l’hivern s’utilitzava com a magatzem

per guardar els estris de treball agrícola. El riurau està compost per

deu arcs carpanells a doble cara i utilitza la maçoneria com a element

aglutinador. Altres materials que utilitza són la pedra pels pilars i la rajola

per cobrir l’intradós dels arcs. Fou construït entre el 1848 i el 1873.

VA

El riurau del Senyoret es el componente principal de

este conjunto. El riurau es una edificación muy utilizada

desde la segunda mitad del siglo XIX hasta principios

del siglo XX. Se trata de un riurau de tipo industrial tanto

por sus medidas como por la gran cantidad de pasa que

podía producir. El que nos ocupa se utilizaba para guardar

la pasa en caso de lluvia y evitar que así se pudriera.

En el invierno se utilizaba para guardar las herramientas

de trabajo agrícola. Este riurau está compuesto por diez

arcos carpaneles a doble cara y utiliza la masonería como

elemento aglutinador. Otros materiales que utiliza son la

piedra para los pilares y la baldosa de arcilla para cubrir el

intradós de los arcos. Fue construido entre 1848 y 1873.

CA Riurau del Senyoret is the main component

of this set. Riurau is an edification used from

mid-nineteenth century until 20th century. This

is an industrial type riurau for its measurements

and as the large number of raisin that could pro-

duce. The present one was used to keep the rai-

sin in the case that it rain, to prevent rot. In the

winter it was used to store work tools. This riu-

rau has ten three-centered double-sided arches,

and use the masonry as a unifying element.

Other materials which it uses are the stone for

the pillars and the clay tiles to cover the arch

intrados. It was built between 1848 and 1873.

EN

riurau del senyoret

alqueria colomer

El segon conjunt és el més gran i està compost per

quatre edificis, l’Alqueria Colomer, el Riurau dels Sa-

ragossins, la Casa dels Patos i els Corrals de Montgó.

L’Alqueria Colomer: Fou construïda en 1696 per Fran-

cesc Colomer de Borja cap de les milícies de valencià i

Marques de Colomer. L’alqueria aglutinava les activitats

agràries d’una gran superfície entre Xàbia i Jesús Pobre.

Aquesta compta amb un edifici principal i varis edificis

auxiliars. L’espai de l’Alqueria té la següent organitza-

ció: Un edifici principal, la casa-habitació amb espais

dedicats a activitats ramaderes i de magatzems. A la

part posterior de la casa els edificis econòmics, corrals

i magatzems per a les collites. La façana principal pre-

senta una garita i un aspecte fortificat que evidència els

perills de l’època degut als atacs piràtics berberescos.

VA El segundo conjunto es el más grande está com-

puesto por tres edificios, la Alqueria Colomer, la Casa

dels Patos y els Corrals de Montgó La Alqueria Colo-

mer: Fue construida en 1696 por Francisco Colomer

de Borja jefe de las milicias de Valencia y Marques de

Colomer. La Alqueria aglutinaba las actividades agra-

rias de una gran superficie entre Xàbia y Jesús Pobre.

Esta cuenta con un edificio principal y varios auxiliares.

El espacio de la alqueria tiene la siguiente organi-

zación: Un edificio principal, la casa-habitación con

espacios dedicados a actividades ganaderas y de

almacén. En la parte posterior de la casa los edifi-

cios económicos, corrales y almacenes para las co-

sechas. La fachada principal presenta una garita y

un aspecto fortificado que muestra los peligros de la

época debido a los ataques de piratas berberiscos.

CA The second set is the largest and is com-

posed for three buildings: Alqueria Colomer,

La Casa dels Patos and Els Corrals del Mont-

gó. Alqueria Colomer: It was built in 1696 by

Francisco de Colomer i Borja Valencia’s militia

chief and marquis of Colomer. The alqueria uni-

ted agricultural activities a large area between

Xàbia and Jesús Pobre. This has a principal

building and several assistants. Alqueria spa-

ce has the following organization: a main buil-

ding, the home-room with spaces dedicated to

livestock and warehouse. In the backs of the

house, the economical buildings, pens and sto-

rage crops. The main façade has an armored

booth and a fortified appearance which shows

the dangers of the time due to pirate attacks.

EN

alqueria colomer

El segon conjunt és el més gran i està compost per

quatre edificis, l’Alqueria Colomer, el Riurau dels Sa-

ragossins, la Casa dels Patos i els Corrals de Montgó.

L’Alqueria Colomer: Fou construïda en 1696 per Fran-

cesc Colomer de Borja cap de les milícies de valencià i

Marques de Colomer. L’alqueria aglutinava les activitats

agràries d’una gran superfície entre Xàbia i Jesús Pobre.

Aquesta compta amb un edifici principal i varis edificis

auxiliars. L’espai de l’Alqueria té la següent organitza-

ció: Un edifici principal, la casa-habitació amb espais

dedicats a activitats ramaderes i de magatzems. A la

part posterior de la casa els edificis econòmics, corrals

i magatzems per a les collites. La façana principal pre-

senta una garita i un aspecte fortificat que evidència els

perills de l’època degut als atacs piràtics berberescos.

VA El segundo conjunto es el más grande está com-

puesto por tres edificios, la Alqueria Colomer, la Casa

dels Patos y els Corrals de Montgó La Alqueria Colo-

mer: Fue construida en 1696 por Francisco Colomer

de Borja jefe de las milicias de Valencia y Marques de

Colomer. La Alqueria aglutinaba las actividades agra-

rias de una gran superficie entre Xàbia y Jesús Pobre.

Esta cuenta con un edificio principal y varios auxiliares.

El espacio de la alqueria tiene la siguiente organi-

zación: Un edificio principal, la casa-habitación con

espacios dedicados a actividades ganaderas y de

almacén. En la parte posterior de la casa los edifi-

cios económicos, corrales y almacenes para las co-

sechas. La fachada principal presenta una garita y

un aspecto fortificado que muestra los peligros de la

época debido a los ataques de piratas berberiscos.

CA The second set is the largest and is com-

posed for three buildings: Alqueria Colomer,

La Casa dels Patos and Els Corrals del Mont-

gó. Alqueria Colomer: It was built in 1696 by

Francisco de Colomer i Borja Valencia’s militia

chief and marquis of Colomer. The alqueria uni-

ted agricultural activities a large area between

Xàbia and Jesús Pobre. This has a principal

building and several assistants. Alqueria spa-

ce has the following organization: a main buil-

ding, the home-room with spaces dedicated to

livestock and warehouse. In the backs of the

house, the economical buildings, pens and sto-

rage crops. The main façade has an armored

booth and a fortified appearance which shows

the dangers of the time due to pirate attacks.

EN

Se trata de un edificio de arquitectura sobria y de-

dicado al trabajo en el campo. Aunque su carácter nos

pueda engañar se trata de una casa poseída por gen-

te adinerada. Construida en el periodo de 1848 a 1873

es un claro ejemplo de la arquitectura de la pasa. Pre-

senta un riurau adosado en su cara sur con unos pilares

de piedra tosca de base cuadrangular con sus aristas

recortadas. Esta casa administraba una finca de ca-

rácter mediano. La casa presenta diferentes estancias

con cocina, habitaciones y sala de estar en la planta

baja, un almacen en la primera para guardar produc-

tos agrícolas y un corral y pajar en un lateral de la casa.

Es tracta d’un edifici d’arquitectura sòbria i dedicat a

la feina del camp. Encara que el seu caràcter rural ens

puga enganyar es tracta d’una casa posseïda per gent

adinerada. Construida en el període de 1848 a 1873 és

un clar exemple de l’arquitectura de la pansa. Presenta

un riurau adossat en la seva cara sud amb uns pilars de

pedra tosca de base quadrangular amb les arestes reta-

llades. Aquesta casa administrava una finca de caràcter

mitjà. La casa presenta diferents estances, amb cuina,

habitacions i sala d’estar en la planta baixa, una cam-

bra en la primera planta per emmagatzemar productes

agrícoles i un corral i pallissa en un lateral de la casa.

It is a sober architecture building and dedicated to work in the field. Although we can be cheat by its character is

a house owned by rich people. Built in the period between 1848 and 1873 is a clear example of the architecture of the

raisin. Presents a riurau attached on the south side with tufa stone pillars square based pillars with edges trimmed.

This house ran a medium farm. The house has different rooms with kitchen, bedrooms and living-room on the ground

floor, a warehouse on the first floor to store the agricultural products and a pen and a barn on one side of the house.

casa dels patos els corrals del montgó

VA CA

EN

Grans corrals del segle XVII-XVIII. Possi-

blement formaren part de les propietats de

l’alqueria Colomer. Completarien el conjunt

agropecuari de l’alqueria i utilitzarien el Montgó

com a zona de pastura. Amb les roturacions de

les faldes del Montgó ja en el segle XIX perdria

la seva funcionalitat y passaria a tindre altres

usos. Estava compost per casa per als pas-

tors i un gran corral per guardar els animals.

Grandes corrales de los siglos XVII-XVIII.

Posiblemente formarían parte del conjun-

to de la Alqueria Colomer. Completarían el

conjunto agropecuario de la Alqueria y uti-

lizarían el Montgó como zona de pasto. Con

las roturaciones de las faldas del Montgó,

ya en el siglo XIX, perdería su funcionali-

dad y pasaría a tener otros usos. Estaba

compuesto por una casa para los pastores

y un gran corral para guardar los animales.

Big pens from XVII-XVIII centuries. Possi-

bly the pens were part of the Alqueria Co-

lomer set. Would complete the agricultural

alqueria set and it should use the Montgó as

grazing area. With the land reclamation of

the Montgó slopes, in the nineteenth century,

lose its functionality and would have other

uses. It was composed of a house for the she-

pherd and a large pen to save the animals.

VA

CA

EN

Se trata de un edificio de arquitectura sobria y de-

dicado al trabajo en el campo. Aunque su carácter nos

pueda engañar se trata de una casa poseída por gen-

te adinerada. Construida en el periodo de 1848 a 1873

es un claro ejemplo de la arquitectura de la pasa. Pre-

senta un riurau adosado en su cara sur con unos pilares

de piedra tosca de base cuadrangular con sus aristas

recortadas. Esta casa administraba una finca de ca-

rácter mediano. La casa presenta diferentes estancias

con cocina, habitaciones y sala de estar en la planta

baja, un almacen en la primera para guardar produc-

tos agrícolas y un corral y pajar en un lateral de la casa.

Es tracta d’un edifici d’arquitectura sòbria i dedicat a

la feina del camp. Encara que el seu caràcter rural ens

puga enganyar es tracta d’una casa posseïda per gent

adinerada. Construida en el període de 1848 a 1873 és

un clar exemple de l’arquitectura de la pansa. Presenta

un riurau adossat en la seva cara sud amb uns pilars de

pedra tosca de base quadrangular amb les arestes reta-

llades. Aquesta casa administrava una finca de caràcter

mitjà. La casa presenta diferents estances, amb cuina,

habitacions i sala d’estar en la planta baixa, una cam-

bra en la primera planta per emmagatzemar productes

agrícoles i un corral i pallissa en un lateral de la casa.

It is a sober architecture building and dedicated to work in the field. Although we can be cheat by its character is

a house owned by rich people. Built in the period between 1848 and 1873 is a clear example of the architecture of the

raisin. Presents a riurau attached on the south side with tufa stone pillars square based pillars with edges trimmed.

This house ran a medium farm. The house has different rooms with kitchen, bedrooms and living-room on the ground

floor, a warehouse on the first floor to store the agricultural products and a pen and a barn on one side of the house.

casa dels patos els corrals del montgó

VA CA

EN

Grans corrals del segle XVII-XVIII. Possi-

blement formaren part de les propietats de

l’alqueria Colomer. Completarien el conjunt

agropecuari de l’alqueria i utilitzarien el Montgó

com a zona de pastura. Amb les roturacions de

les faldes del Montgó ja en el segle XIX perdria

la seva funcionalitat y passaria a tindre altres

usos. Estava compost per casa per als pas-

tors i un gran corral per guardar els animals.

Grandes corrales de los siglos XVII-XVIII.

Posiblemente formarían parte del conjun-

to de la Alqueria Colomer. Completarían el

conjunto agropecuario de la Alqueria y uti-

lizarían el Montgó como zona de pasto. Con

las roturaciones de las faldas del Montgó,

ya en el siglo XIX, perdería su funcionali-

dad y pasaría a tener otros usos. Estaba

compuesto por una casa para los pastores

y un gran corral para guardar los animales.

Big pens from XVII-XVIII centuries. Possi-

bly the pens were part of the Alqueria Co-

lomer set. Would complete the agricultural

alqueria set and it should use the Montgó as

grazing area. With the land reclamation of

the Montgó slopes, in the nineteenth century,

lose its functionality and would have other

uses. It was composed of a house for the she-

pherd and a large pen to save the animals.

VA

CA

EN

El tercer conjunt està compost

pels Quatre cantons i els edificis

annexos a més dels tres molins.

Quatre cantons: Poblament en el

dispers en el que ens trobem un

grup de cases agrupades, construït

entre 1873 i 1900. D’aquestes desta-

quen dues i un riurau que forma part

del conjunt. La casa de la Salvadora

presenta les característiques d’una

casa de camp de caràcter humil. Una

planta baixa amb dues habitacions,

cuina i corral al fons de la casa i des-

prés un cambra a la primera planta.

Aquesta casa també tindria un riurau

exempt de petites dimensions amb

un arc carpanell i corrent cap arrere,

utilitzat per a guardar els estris del

camp. La casa del Juanito també

es tracta d’un habitatge humil amb

poques finestres per preservar la

casa de la calor a l’estiu i evitar que

en l’hivern escapara la calentor del

foc. Aquesta presentaria una estruc-

tura igual a l’anterior (habitacions,

cambra, corral) però a més tindria

un riurau annex de 3 arcs de mig

punt. En aquesta conjunt s’observen

dos fornets d’escaldar el raïm.

El tercer conjunto está compues-

to por el caserío llamado els Quatre

Cantons y los molinos de viento.

Quatre cantons: Poblamiento en el

disperso en el que nos encontramos

un grupo de casas agrupadas, cons-

truidas entre 1873 y 1900. De estas

destacan dos y un riurau que forma

parte del conjunto. La casa de la Sal-

vadora, presenta las características

de una casa de campo humilde. Una

planta baja con dos habitaciones,

cocina y corral al fondo de la casa

y después en la primera planta el al-

macén. Esta casa también tenía un

riurau exento de pequeñas dimen-

siones con un solo arco carpanel y

corriente hacia atrás, utilizado para

guardar las herramientas. La casa de

Juanito también es de carácter hu-

milde con pocas ventanas para evitar

que entrara el calor en verano y evitar

que escapara en invierno el calor del

fuego. Esta presenta una estructura

igual a la anterior (habitaciones, al-

macén, corral) pero además tiene un

riurau anexo con tres arcos de medio

punto. En este conjunto se obser-

van dos hornos de escaldar la uva.

The third set Its composed by a

hamlet called “Els Quatre Cantons”

and windmills. Quatre Cantons: Dis-

persed settlement in which we found

a group of houses clustered, built

between 1873 and 1900. We highlight

two houses and the riurau of this set.

Casa Salvadora, has the characteris-

tics of a humble cottage. A ground

floor with two bedrooms, kitchen and

a pen at the back of the house and

on the first floor a warehouse. This

house also had one small free riurau

with one three-centered arch with

a roof running back, used to store

tools. Casa de Juanito has also a

humble character with few windows

to keep out the heat on summer and

prevent that scape the heat of fire on

winter. This has an structure similar

as the previous (Pen, storage and

rooms) but also has an annex riurau

with three round arches. In this set

are two ovens to blanch the grapes.

molins de vent quatre cantons

Molins de vent: Aquests molins si-

tuats en el tossalet dels molins a 158

metres d’altura foren construïts entre

1650 i 1708. Orientats per arreplegar els

vents de Xaloc, llevant, mestral i ponent,

s’utilitzaven per moldre el blat i produir

farina. Edificis prou presents en la Mari-

na Alta i que serien construïts per la ma-

teixa època que els de la Plana de Xàbia.

VA Molinos de viento: Estos molinos si-

tuados en el cerro de los molinos a 158

metros de altura, fueron construidos en-

tre 1650 y 1708. Orientados para recoger

los vientos de Siroco, Levante, Mistral

y Poniente, se utilizaban para moler el

trigo y hacer harina. Edificios muy pre-

sentes en la comarca de la Marina Alta,

y que serían construidos en la misma

época que los de la Plana de Xàbia.

CA Windmills: These mills located

on the hill of the mills to 158 me-

ters high, were built between 1650

and 1708. Oriented to collect Le-

vant, Sirocco, Mistral and Ponen-

te winds were used to grind wheat

and do flour. Buildings very pre-

sent in the region of Marina Alta,

that would be built around the

same time that the Xabia’s ones.

EN

EN

VA CA

El tercer conjunt està compost

pels Quatre cantons i els edificis

annexos a més dels tres molins.

Quatre cantons: Poblament en el

dispers en el que ens trobem un

grup de cases agrupades, construït

entre 1873 i 1900. D’aquestes desta-

quen dues i un riurau que forma part

del conjunt. La casa de la Salvadora

presenta les característiques d’una

casa de camp de caràcter humil. Una

planta baixa amb dues habitacions,

cuina i corral al fons de la casa i des-

prés un cambra a la primera planta.

Aquesta casa també tindria un riurau

exempt de petites dimensions amb

un arc carpanell i corrent cap arrere,

utilitzat per a guardar els estris del

camp. La casa del Juanito també

es tracta d’un habitatge humil amb

poques finestres per preservar la

casa de la calor a l’estiu i evitar que

en l’hivern escapara la calentor del

foc. Aquesta presentaria una estruc-

tura igual a l’anterior (habitacions,

cambra, corral) però a més tindria

un riurau annex de 3 arcs de mig

punt. En aquesta conjunt s’observen

dos fornets d’escaldar el raïm.

El tercer conjunto está compues-

to por el caserío llamado els Quatre

Cantons y los molinos de viento.

Quatre cantons: Poblamiento en el

disperso en el que nos encontramos

un grupo de casas agrupadas, cons-

truidas entre 1873 y 1900. De estas

destacan dos y un riurau que forma

parte del conjunto. La casa de la Sal-

vadora, presenta las características

de una casa de campo humilde. Una

planta baja con dos habitaciones,

cocina y corral al fondo de la casa

y después en la primera planta el al-

macén. Esta casa también tenía un

riurau exento de pequeñas dimen-

siones con un solo arco carpanel y

corriente hacia atrás, utilizado para

guardar las herramientas. La casa de

Juanito también es de carácter hu-

milde con pocas ventanas para evitar

que entrara el calor en verano y evitar

que escapara en invierno el calor del

fuego. Esta presenta una estructura

igual a la anterior (habitaciones, al-

macén, corral) pero además tiene un

riurau anexo con tres arcos de medio

punto. En este conjunto se obser-

van dos hornos de escaldar la uva.

The third set Its composed by a

hamlet called “Els Quatre Cantons”

and windmills. Quatre Cantons: Dis-

persed settlement in which we found

a group of houses clustered, built

between 1873 and 1900. We highlight

two houses and the riurau of this set.

Casa Salvadora, has the characteris-

tics of a humble cottage. A ground

floor with two bedrooms, kitchen and

a pen at the back of the house and

on the first floor a warehouse. This

house also had one small free riurau

with one three-centered arch with

a roof running back, used to store

tools. Casa de Juanito has also a

humble character with few windows

to keep out the heat on summer and

prevent that scape the heat of fire on

winter. This has an structure similar

as the previous (Pen, storage and

rooms) but also has an annex riurau

with three round arches. In this set

are two ovens to blanch the grapes.

molins de vent quatre cantons

Molins de vent: Aquests molins si-

tuats en el tossalet dels molins a 158

metres d’altura foren construïts entre

1650 i 1708. Orientats per arreplegar els

vents de Xaloc, llevant, mestral i ponent,

s’utilitzaven per moldre el blat i produir

farina. Edificis prou presents en la Mari-

na Alta i que serien construïts per la ma-

teixa època que els de la Plana de Xàbia.

VA Molinos de viento: Estos molinos si-

tuados en el cerro de los molinos a 158

metros de altura, fueron construidos en-

tre 1650 y 1708. Orientados para recoger

los vientos de Siroco, Levante, Mistral

y Poniente, se utilizaban para moler el

trigo y hacer harina. Edificios muy pre-

sentes en la comarca de la Marina Alta,

y que serían construidos en la misma

época que los de la Plana de Xàbia.

CA Windmills: These mills located

on the hill of the mills to 158 me-

ters high, were built between 1650

and 1708. Oriented to collect Le-

vant, Sirocco, Mistral and Ponen-

te winds were used to grind wheat

and do flour. Buildings very pre-

sent in the region of Marina Alta,

that would be built around the

same time that the Xabia’s ones.

EN

EN

VA CA

El quart conjunt está format per

l’Alqueria de Bisserots i el Pou de

Bisserots junt al sistema hidràulic.

Alqueria de Bisserots: Es tracta

d’un llogaret d’època morisca for-

mat per diverses vivendes i que

utilitza tècniques constructives que

ens remeten al segle XV-XVI. El

nom Bisserots prové, segons Joan

Ivars, del nom àrab de persona By-

zar, amb la terminació pejorativa

catalana –ot. El conjunt posseeix

construccions pròpies de les explo-

tacions agrícoles de grandària mit-

jana. Destaca pel seu contrafort en

la part sud que té un rellotge de sol

fet amb una placa de pedra tosca i

un accés amb un arca de mig punt

amb carreus de pedra tosca. Aquest

habitat explotaria el terreny del seu

voltant on es tindria una part desti-

nada al regadiu i la majoria al secà.

Aquest pou abastiria d’aigua el

conjunt de l’alqueria de Bisserots i

distribuiria part d’aquesta en un sis-

tema de irrigació per fer horta. El

pou està construït sobre una antiga

sènia de forma el·líptica que data del

segle XVI. La construcció del pou

és posterior i data del segle XVIII.

La cava del pou envia els sobrants

per una sequia que porta l’aigua a

una bassa des de la que després

es distribuïa cap a diferents bancals

per fer horta. Es tracta d’un conjunt

hidràulic molt ben conservat i que

té molt poques transformacions.

This well would give water to

the set of Alqueria Bisserots and

distribute some of this for an irri-

gation system. The well is built

over an old treadmill, elliptical-

shaped, built in XVI century.

Well construction is later than

the treadmill and is from XVIII

century. The well’s qanat leads

the leftover water by a ditch, this

carries the water to a pond from

which is distributed to diffe-

rent terraces. This is a very well

maintained hydraulic system

with few changes.

alqueria de bisserots

pou de bisserots

VA El cuarto conjunto está compuesto

por la Alqueria de Bisserots y el pozo

de Bisserots junto con su sistema hi-

dráulico. Alqueria de Bisserots: Se

trata de una pequeña alquería moris-

ca formada por diversas viviendas y

que utiliza técnicas constructivas que

nos llevan al siglo XV-XVI. El nombre

Bisserots proviene, según Joan Ivars,

del nombre árabe de persona Byzar

y la terminación peyorativa catala-

na –ot. El conjunto posee construc-

ciones propias de las explotaciones

agrícolas de tamaño mediano. Des-

taca por su contrafuerte en la parte

sur, que tiene un reloj de sol hecho

con una placa de piedra tosca y una

arcada de medio punto con sillares

de piedra tosca en la fachada norte.

Este hábitat explotaría el terreno de

su alrededor donde tendría una parte

dedicada al regadío y otra al secano.

The fourth set Its composed of the

Bisserot’s Alqueria and Bisserot’s

well and its hydraulic system.

Alqueria Bisserots: It is a small

Moorish Alqueria formed by several

houses and using construction tech-

niques that lead us to XV-XVI centu-

ries. The name Bisserots comes, as

Joan Ivars said, from the Arabic name

Byzar and Catalan pejorative termina-

tion –ot. The set has own construc-

tions of medium-sized farms. Noted

for its buttress in the south, which

has a sundial made with a plate of

tufa stone, and a round arch with

tufa stone blocks on the north side.

This habitat would explode the fields

around which would had a section de-

voted to irrigation and another to dry.

EN

CA

VA Este pozo abastaría de agua el

conjunto de la alquería de Bisserots y

distribuiría parte de esta para un sis-

tema de irrigación para hacer huerta.

El pozo está construido sobre una

antigua noria de forma elíptica que

data del siglo XVI. La construcción

del pozo es posterior y data del siglo

XVIII. El qanat del pozo lleva los so-

brantes por una acequia, esta lleva el

agua a una balsa desde la que des-

pués se distribuye hacia diferentes

bancales. Se trata de un sistema hi-

dráulico muy bien conservado y con

pocas transformaciones.

CA EN

El quart conjunt está format per

l’Alqueria de Bisserots i el Pou de

Bisserots junt al sistema hidràulic.

Alqueria de Bisserots: Es tracta

d’un llogaret d’època morisca for-

mat per diverses vivendes i que

utilitza tècniques constructives que

ens remeten al segle XV-XVI. El

nom Bisserots prové, segons Joan

Ivars, del nom àrab de persona By-

zar, amb la terminació pejorativa

catalana –ot. El conjunt posseeix

construccions pròpies de les explo-

tacions agrícoles de grandària mit-

jana. Destaca pel seu contrafort en

la part sud que té un rellotge de sol

fet amb una placa de pedra tosca i

un accés amb un arca de mig punt

amb carreus de pedra tosca. Aquest

habitat explotaria el terreny del seu

voltant on es tindria una part desti-

nada al regadiu i la majoria al secà.

Aquest pou abastiria d’aigua el

conjunt de l’alqueria de Bisserots i

distribuiria part d’aquesta en un sis-

tema de irrigació per fer horta. El

pou està construït sobre una antiga

sènia de forma el·líptica que data del

segle XVI. La construcció del pou

és posterior i data del segle XVIII.

La cava del pou envia els sobrants

per una sequia que porta l’aigua a

una bassa des de la que després

es distribuïa cap a diferents bancals

per fer horta. Es tracta d’un conjunt

hidràulic molt ben conservat i que

té molt poques transformacions.

This well would give water to

the set of Alqueria Bisserots and

distribute some of this for an irri-

gation system. The well is built

over an old treadmill, elliptical-

shaped, built in XVI century.

Well construction is later than

the treadmill and is from XVIII

century. The well’s qanat leads

the leftover water by a ditch, this

carries the water to a pond from

which is distributed to diffe-

rent terraces. This is a very well

maintained hydraulic system

with few changes.

alqueria de bisserots

pou de bisserots

VA El cuarto conjunto está compuesto

por la Alqueria de Bisserots y el pozo

de Bisserots junto con su sistema hi-

dráulico. Alqueria de Bisserots: Se

trata de una pequeña alquería moris-

ca formada por diversas viviendas y

que utiliza técnicas constructivas que

nos llevan al siglo XV-XVI. El nombre

Bisserots proviene, según Joan Ivars,

del nombre árabe de persona Byzar

y la terminación peyorativa catala-

na –ot. El conjunto posee construc-

ciones propias de las explotaciones

agrícolas de tamaño mediano. Des-

taca por su contrafuerte en la parte

sur, que tiene un reloj de sol hecho

con una placa de piedra tosca y una

arcada de medio punto con sillares

de piedra tosca en la fachada norte.

Este hábitat explotaría el terreno de

su alrededor donde tendría una parte

dedicada al regadío y otra al secano.

The fourth set Its composed of the

Bisserot’s Alqueria and Bisserot’s

well and its hydraulic system.

Alqueria Bisserots: It is a small

Moorish Alqueria formed by several

houses and using construction tech-

niques that lead us to XV-XVI centu-

ries. The name Bisserots comes, as

Joan Ivars said, from the Arabic name

Byzar and Catalan pejorative termina-

tion –ot. The set has own construc-

tions of medium-sized farms. Noted

for its buttress in the south, which

has a sundial made with a plate of

tufa stone, and a round arch with

tufa stone blocks on the north side.

This habitat would explode the fields

around which would had a section de-

voted to irrigation and another to dry.

EN

CA

VA Este pozo abastaría de agua el

conjunto de la alquería de Bisserots y

distribuiría parte de esta para un sis-

tema de irrigación para hacer huerta.

El pozo está construido sobre una

antigua noria de forma elíptica que

data del siglo XVI. La construcción

del pozo es posterior y data del siglo

XVIII. El qanat del pozo lleva los so-

brantes por una acequia, esta lleva el

agua a una balsa desde la que des-

pués se distribuye hacia diferentes

bancales. Se trata de un sistema hi-

dráulico muy bien conservado y con

pocas transformaciones.

CA EN

Esta alquería fue construida en el siglo XVI y al igual que la de Co-

lomer, se convertiría en el centro económico de su área. Los señores

de esta casa administrarían un denso territorio por medio de braceros

que trabajarían sus tierras. El topónimo de Alqueria Ferrando proviene

de una familia que poseía extensas propiedades en la zona a principios

del siglo XIX. La Alqueria esta compuesta por dos edificios, uno al norte

y otro al sur. La Alqueria propiamente dicha la encontramos al sur y se

trata de una casa de tres plantas. La planta baja estaba habitada por

los braceros ya que en ella se encontraban la cocina y los corrales. Con

esa situación los braceros podrían acceder a sus puestos de trabajo en

la casa sin molestar a nadie. La planta primera seria la residencia del

señor y se aproximaría a lo que sería un palacio a escala reducida. En

la segunda planta se encuentra el almacén donde se guardaban las co-

sechas y las diferentes herramientas de trabajo. El edificio norte esta-

ba más centrado a las tareas agrícolas, no tenía pretensiones estéticas

y se trata de una casa tradicional de campo de finales del siglo XVIII

principios del XIX. El edificio se dividía en dos plantas, servía de casa

para los trabajadores del señor y también de corral y almacén. Disponía

de un pajero para guardar la comida de los animales en la parte oeste.

alqueria ferrando

Amb eixa situació els masovers podrien accedir als

seus llocs de treball a la casa sense molestar nin-

gú. La planta primera era la residència del senyoret

i s’aproximaria al que seria un palau a reduïda esca-

la. En la segona planta es troba situada la cambra

en la que es guardava la collita i els diferents estris

del camp. L’edifici nord estava més centrat en les

tasques agrícoles, no tenia pretensions estètiques i

es tracta d’una casa tradicional de camp de finals

del segle XVIII principis del XIX. L’edifici dividida en

dues plantes, servia de casa pels treballadors del

senyor i també de corral i magatzem amb la seva

cambra i corral al ras. Disposava d’una pallissa

per guardar el menjar dels animals en la part oest.

Aquesta alqueria fou construïda en el segle

XVI i al igual que la de Colomer es convertiria

en el centre econòmic de la seva àrea. El sen-

yors d’aquesta casa administrarien un dens

territori per mitjà de bracers i masovers que

administrarien les seves terres. El topònim al-

queria dels Ferrando prové d’una família que

posseïa extenses propietats en la zona cap a

principis de segle XIX. L’alqueira esta compos-

ta per dos edificis, un més al nord i un més al

sud. L’alqueria pròpiament dita la trobem al sud

i es tracta d’una casa de tres plantes. La planta

baixa estaria habitada pels masovers, ja que a

eixa planta estava situada la cuina i els corrals.

VA

This Alqueria was built in the sixteenth

century and like as Alqueria Colomer,

would become the economic centre of

this area. The lords of this house would

administer a dense territory by labou-

rers who would work their land. The to-

ponym Alqueria Ferrando comes from a

family that owned extensive properties

in the early nineteenth century. The Al-

queria is composed by two buildings,

one in the north and one in the south.

We find the Alqueria in the south and it

is a three-storey house. The ground floor

was occupied by the labourers because

is where the kitchen and the pens are. In

that situation the labourers could acces to

their jobs in the house without disturbing

anyone. The first floor would be the resi-

dence of the lords and be close to what

would be a palace in small scale. On the

second floor is the warehouse where they

keep the crops and the tools. The north

building was more centred in agricultural

tasks, had no aesthetic pretensions and is

a traditional cottage from late eighteenth

century to early nineteenth century. The

building was divided into two floors,

served as home to workers of the lord,

pen and a warehouse. Had a hayrack to

store food for the animals in the west.

EN

CA

Esta alquería fue construida en el siglo XVI y al igual que la de Co-

lomer, se convertiría en el centro económico de su área. Los señores

de esta casa administrarían un denso territorio por medio de braceros

que trabajarían sus tierras. El topónimo de Alqueria Ferrando proviene

de una familia que poseía extensas propiedades en la zona a principios

del siglo XIX. La Alqueria esta compuesta por dos edificios, uno al norte

y otro al sur. La Alqueria propiamente dicha la encontramos al sur y se

trata de una casa de tres plantas. La planta baja estaba habitada por

los braceros ya que en ella se encontraban la cocina y los corrales. Con

esa situación los braceros podrían acceder a sus puestos de trabajo en

la casa sin molestar a nadie. La planta primera seria la residencia del

señor y se aproximaría a lo que sería un palacio a escala reducida. En

la segunda planta se encuentra el almacén donde se guardaban las co-

sechas y las diferentes herramientas de trabajo. El edificio norte esta-

ba más centrado a las tareas agrícolas, no tenía pretensiones estéticas

y se trata de una casa tradicional de campo de finales del siglo XVIII

principios del XIX. El edificio se dividía en dos plantas, servía de casa

para los trabajadores del señor y también de corral y almacén. Disponía

de un pajero para guardar la comida de los animales en la parte oeste.

alqueria ferrando

Amb eixa situació els masovers podrien accedir als

seus llocs de treball a la casa sense molestar nin-

gú. La planta primera era la residència del senyoret

i s’aproximaria al que seria un palau a reduïda esca-

la. En la segona planta es troba situada la cambra

en la que es guardava la collita i els diferents estris

del camp. L’edifici nord estava més centrat en les

tasques agrícoles, no tenia pretensions estètiques i

es tracta d’una casa tradicional de camp de finals

del segle XVIII principis del XIX. L’edifici dividida en

dues plantes, servia de casa pels treballadors del

senyor i també de corral i magatzem amb la seva

cambra i corral al ras. Disposava d’una pallissa

per guardar el menjar dels animals en la part oest.

Aquesta alqueria fou construïda en el segle

XVI i al igual que la de Colomer es convertiria

en el centre econòmic de la seva àrea. El sen-

yors d’aquesta casa administrarien un dens

territori per mitjà de bracers i masovers que

administrarien les seves terres. El topònim al-

queria dels Ferrando prové d’una família que

posseïa extenses propietats en la zona cap a

principis de segle XIX. L’alqueira esta compos-

ta per dos edificis, un més al nord i un més al

sud. L’alqueria pròpiament dita la trobem al sud

i es tracta d’una casa de tres plantes. La planta

baixa estaria habitada pels masovers, ja que a

eixa planta estava situada la cuina i els corrals.

VA

This Alqueria was built in the sixteenth

century and like as Alqueria Colomer,

would become the economic centre of

this area. The lords of this house would

administer a dense territory by labou-

rers who would work their land. The to-

ponym Alqueria Ferrando comes from a

family that owned extensive properties

in the early nineteenth century. The Al-

queria is composed by two buildings,

one in the north and one in the south.

We find the Alqueria in the south and it

is a three-storey house. The ground floor

was occupied by the labourers because

is where the kitchen and the pens are. In

that situation the labourers could acces to

their jobs in the house without disturbing

anyone. The first floor would be the resi-

dence of the lords and be close to what

would be a palace in small scale. On the

second floor is the warehouse where they

keep the crops and the tools. The north

building was more centred in agricultural

tasks, had no aesthetic pretensions and is

a traditional cottage from late eighteenth

century to early nineteenth century. The

building was divided into two floors,

served as home to workers of the lord,

pen and a warehouse. Had a hayrack to

store food for the animals in the west.

EN

CA

La bassa dels Moros, fou construïda en el segle XVII i es

troba situada al fons d’una depressió formada per dos tos-

sals, molt a prop del camí de la Faixa. Aquesta arreplega tota

l’aigua que cau cap al fons per mitjà d’una gran canalitza-

ció. La Bassa dels Moros té l’aspecte d’una gran fortificació

pels seus gran i forts murs recoberts amb un enlluït per fer-

los impermeables. Es tracta d’una gran construcció hidràu-

lica que podia emmagatzemar una gran quantitat d’aigua.

La Bassa dels Moros, es una

gran balsa construida en el siglo

XVII, que se encuentra situa-

da al fondo de una depresión

formada por dos cerros muy

cerca del camino de la Faixa.

Esta recoge toda el agua que

cae hacia el fondo utilizando

una gran canalización. La Bas-

sa dels Moros tiene el aspecto

de una gran fortificación por

sus grandes y fuertes muros

cubiertos con un enlucido para

hacerlos impermeables. Se

trata de una gran construcción

hidráulica que podía almace-

nar una gran cantidad de agua.

The Bassa dels Moros is

a large pound built in the

seventeenth century which

is located at the bottom

of a depression produced

by two hills, close to the la

Faixa’s road. This collects

all the water that falls to the

bottom with a large pipeli-

ne. The Bassa dels Moros

looks like a fortification by

its large and strong walls,

covered with plastering

to make them waterproof.

This is a great hydraulic

build which could store

a large amount of water.

bassa delsmoros

pou delpare pere

VA El pou del Pare Pere és un pou co-

munal del segle XVIII amb una llegen-

da que diu que el Pare Pere anava a

abastir-se allí d’aigua i s’enganxava

amb un esbarzer que li esgarrava

l’hàbit fins que es va cansar i va fer

el miracle de deixar-lo sense punxes.

VA

CA EN

El Pozo del Pare Pere es un pozo

comunal del siglo XVIII con una leyenda

que dice que el Pare Pere iba a recoger

agua y se enzarzaba con un zarzal que

le rompía el habito hasta que se canso

e hizo el milagro de dejarlo sin pinchos.

CA

The Pou del Pare Pere is a communal

well of the XVIII century with a legend

that says that Pare Pere was going to

fetch water and he was hooked with

a thicket that was breaking the ha-

bit until they got tired and made the

miracle of letting-it without skewers.

EN

La bassa dels Moros, fou construïda en el segle XVII i es

troba situada al fons d’una depressió formada per dos tos-

sals, molt a prop del camí de la Faixa. Aquesta arreplega tota

l’aigua que cau cap al fons per mitjà d’una gran canalitza-

ció. La Bassa dels Moros té l’aspecte d’una gran fortificació

pels seus gran i forts murs recoberts amb un enlluït per fer-

los impermeables. Es tracta d’una gran construcció hidràu-

lica que podia emmagatzemar una gran quantitat d’aigua.

La Bassa dels Moros, es una

gran balsa construida en el siglo

XVII, que se encuentra situa-

da al fondo de una depresión

formada por dos cerros muy

cerca del camino de la Faixa.

Esta recoge toda el agua que

cae hacia el fondo utilizando

una gran canalización. La Bas-

sa dels Moros tiene el aspecto

de una gran fortificación por

sus grandes y fuertes muros

cubiertos con un enlucido para

hacerlos impermeables. Se

trata de una gran construcción

hidráulica que podía almace-

nar una gran cantidad de agua.

The Bassa dels Moros is

a large pound built in the

seventeenth century which

is located at the bottom

of a depression produced

by two hills, close to the la

Faixa’s road. This collects

all the water that falls to the

bottom with a large pipeli-

ne. The Bassa dels Moros

looks like a fortification by

its large and strong walls,

covered with plastering

to make them waterproof.

This is a great hydraulic

build which could store

a large amount of water.

bassa delsmoros

pou delpare pere

VA El pou del Pare Pere és un pou co-

munal del segle XVIII amb una llegen-

da que diu que el Pare Pere anava a

abastir-se allí d’aigua i s’enganxava

amb un esbarzer que li esgarrava

l’hàbit fins que es va cansar i va fer

el miracle de deixar-lo sense punxes.

VA

CA EN

El Pozo del Pare Pere es un pozo

comunal del siglo XVIII con una leyenda

que dice que el Pare Pere iba a recoger

agua y se enzarzaba con un zarzal que

le rompía el habito hasta que se canso

e hizo el milagro de dejarlo sin pinchos.

CA

The Pou del Pare Pere is a communal

well of the XVIII century with a legend

that says that Pare Pere was going to

fetch water and he was hooked with

a thicket that was breaking the ha-

bit until they got tired and made the

miracle of letting-it without skewers.

EN

A aquesta trobada es presenten

totes les varietats cultivades a la Ma-

rina Alta i al País Valencià. En ella es

venen les tomaques i s’intercanvien

les llavors. En la festa del vi es fa

un concurs de vins fets a Jesús Po-

bre on es poden degustar els vins.

En este encuentro se presentan todas

las variedades cultivadas en la Marina

Alta y el País Valenciano. En ella ven-

den los tomates y se intercambian las

semillas. En la fiesta del vino se hace un

concurso de vinos hechos en Jesús Po-

bre donde se pueden degustar los vinos.

In this meeting are present all the

varieties grown in the Marina Alta

region and Valencia. There the to-

matoes are sold and the seeds are

exchanged. The wine festival is a

competition for wines made in Jesús

Pobre where you can taste the wine.

l’escaldà trobada de la tomacaautòctona i festa del vi

La festa de l’Escaldà es celebra a finals d’agost. En aquesta festa es recrea el procés per el que el raïm es transformava en pansa, anomenat l’escaldà. Aquest procés comença-va amb l’encesa del fornet pel fo-gater i la col·locació de la caldera plena d’aigua. Quan la caldera bullia se li posava herba pansera o Oli-varda (que dóna el color daurat a la pansa) i la sosa que produeix el tall en la pell del raïm. Aquest tall en la pell del raïm accelera el procés de secat, fent que el raïm es transfor-me en pansa en menys temps. Tot aquest ritual es fa durant tot un matí que acaba amb les dances tradicio-nals a la manera de Jesús Pobre.

La fiesta de l’Escaldà se celebra a finales de agosto. En esta fiesta se recrea el proceso por el que la uva se transformaba en pasa, llamada l’escaldà. Este proceso empezaba con el encendido del horno por el “Foga-ter” y la colocación de la caldera lle-na de agua. Cuando la caldera hervía se le ponía hierba pasera u Olivarda, (que daba el color dorado de la pasa), y la sosa que producía el corte en la piel de la uva. Este corte en la piel de la uva acelera el proceso de secado, haciendo que la uva se transforme en pasa en menos tiempo. Todo este ritual se hace durante toda una ma-ñana que acaba con las danzas tradi-cionales a la manera de Jesús Pobre.

L’Escaldà is held in late August. In this event we recreate the process by which the grapes are transformed in raisin, called l’escaldà. This process began with the kiln turned on by the “fogater” and placement of the boiler filled with water. When the water was boiling they put “herba pansera” or “Olivarda”, (two types of herbaceous plants that gives the golden colour to the raisin), and caustic soda that pro-duce the cut in the skin of the grapes. This cut in the skin of the grapes ac-celerates the drying process, causing that grape becomes raisin faster. All this ritual is done for a whole mor-ning and ends with traditional dan-ces like Jesús Pobre’s inhabitants have been doing since XIX century.

VA CA EN

VA CA EN

(juliol i agost)

A aquesta trobada es presenten

totes les varietats cultivades a la Ma-

rina Alta i al País Valencià. En ella es

venen les tomaques i s’intercanvien

les llavors. En la festa del vi es fa

un concurs de vins fets a Jesús Po-

bre on es poden degustar els vins.

En este encuentro se presentan todas

las variedades cultivadas en la Marina

Alta y el País Valenciano. En ella ven-

den los tomates y se intercambian las

semillas. En la fiesta del vino se hace un

concurso de vinos hechos en Jesús Po-

bre donde se pueden degustar los vinos.

In this meeting are present all the

varieties grown in the Marina Alta

region and Valencia. There the to-

matoes are sold and the seeds are

exchanged. The wine festival is a

competition for wines made in Jesús

Pobre where you can taste the wine.

l’escaldà trobada de la tomacaautòctona i festa del vi

La festa de l’Escaldà es celebra a finals d’agost. En aquesta festa es recrea el procés per el que el raïm es transformava en pansa, anomenat l’escaldà. Aquest procés comença-va amb l’encesa del fornet pel fo-gater i la col·locació de la caldera plena d’aigua. Quan la caldera bullia se li posava herba pansera o Oli-varda (que dóna el color daurat a la pansa) i la sosa que produeix el tall en la pell del raïm. Aquest tall en la pell del raïm accelera el procés de secat, fent que el raïm es transfor-me en pansa en menys temps. Tot aquest ritual es fa durant tot un matí que acaba amb les dances tradicio-nals a la manera de Jesús Pobre.

La fiesta de l’Escaldà se celebra a finales de agosto. En esta fiesta se recrea el proceso por el que la uva se transformaba en pasa, llamada l’escaldà. Este proceso empezaba con el encendido del horno por el “Foga-ter” y la colocación de la caldera lle-na de agua. Cuando la caldera hervía se le ponía hierba pasera u Olivarda, (que daba el color dorado de la pasa), y la sosa que producía el corte en la piel de la uva. Este corte en la piel de la uva acelera el proceso de secado, haciendo que la uva se transforme en pasa en menos tiempo. Todo este ritual se hace durante toda una ma-ñana que acaba con las danzas tradi-cionales a la manera de Jesús Pobre.

L’Escaldà is held in late August. In this event we recreate the process by which the grapes are transformed in raisin, called l’escaldà. This process began with the kiln turned on by the “fogater” and placement of the boiler filled with water. When the water was boiling they put “herba pansera” or “Olivarda”, (two types of herbaceous plants that gives the golden colour to the raisin), and caustic soda that pro-duce the cut in the skin of the grapes. This cut in the skin of the grapes ac-celerates the drying process, causing that grape becomes raisin faster. All this ritual is done for a whole mor-ning and ends with traditional dan-ces like Jesús Pobre’s inhabitants have been doing since XIX century.

VA CA EN

VA CA EN

(juliol i agost)

Eatim Jesús PobreP. Pou de la Murtera, 103749 Jesús Pobre (Alacant)Tel. 96 575 66 11Fax. 96 575 78 74www.jesuspobre.es

EATIMJesús Pobre