M—U

21HSala 1 / PAU CASALS

DIJOUS 14DE MARÇ DE 2013

Lepant 150 08013 Barcelona

www.auditori.cat

MÉS

MAHLeR CHaMBER ORCHeSTRA & MITSuKO UCHIDA

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 1 13/03/2013 12:29:36

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 2 13/03/2013 12:29:38

3

PROGRAMA MARÇ 2013 21hDIJOUS 14

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

La durada de les obres és aproximada.

Concert per a piano en Sol major núm. 17, K 453 (1784)

AllegroAndanteAllegretto

30 min.1/ WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 Viena 1791

Concert per a piano en Do major núm. 25, K 503 (1784-1786)Allegro maestosoAndanteAllegretto

30 min.3/ WOLFGANG AMADEUS MOZART

2/ Divertimento per a orquestra de cordes, SZ 113 (1939)Allegro non troppoMolto adagioAllegro assai

BÉLA BARTÓKNagyszentmiklós, Hongria 1881Nova York 1945

24 min.

20 min.PAUSA

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 3 13/03/2013 12:29:38

4

COMENTARI BERNAT DEDÉU

Wolfgang Amadeus Mozart va escriure vint-i-set òperes per a piano i orquestra. Aquesta tipologia sonora no fou només, a dir d’Alfred Einstein, l’espai on el compositor va assolir «l’amalgama perfecta entre l’estil simfònic i el concertant», ja que els concerts per a piano són la portalada de l’univers dramàtic del teatre mozartià, i el piano, en aquesta obra d’art total, hi gravita com la suma de tots els personatges.

Ho diu el mateix compositor en una carta al seu pare, tot parlant del famosíssim mestre cantaire de Salzburg Joseph Meissner: «Meissner té, com sabeu, el mal costum de fer vibrar sovint la veu expressament. Això és realment abominable. La veu humana vibra per si mateixa, però ho fa de tal manera, en una mesura tal, que resulta bella. Això és la natura de la veu, i és també allò que s’intenta imitar no tan sols en els instruments de vent, sinó igualment en els de corda, fins i tot en els del teclat!» L’apreciació mozartiana no és només un caprici tècnic. El 1781, en una nova carta a Leopold, tot parlant d’una de les seves primeres alumnes de piano a Viena, Barbara Auernhammer, escriu: «Gairebé cada dia després de dinar vaig a casa de Herr von Auernhammer. La filla és monstruosament lletja! Però toca de manera encantadora. Només li manca el veritable bon gust del cant en el cantabile. Ho punteja tot!» De nou, per a Mozart, copsar la vibració inherent a la veu i traslladar-la al teclat no és un mer artifici, sinó la clau que permet al pianista poder traduir les passions de l’ànima; la raó de ser última del concert.

El Concert per a piano núm. 17 en Sol major (K. 453), l’escriu el 1784, any de la culminació professional i artística de Mozart com a compositor pianista i, gens casual, del seu ingrés oficial a la francmaçoneria.

La pianista Mitsuko Uchida comparteix amb el públic de L’Auditori el seu compositor més estimat, Wolfgang Amadeus Mozart, i dirigeix una de les peces més extravertides i italianitzants de Bartók.

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 4 13/03/2013 12:29:38

5

hi ha amenaces de tragèdia, és cert, però ja provenen de les ombres del mal moral, no pas de la decepció humana. Per a l’Alegretto final, i no és casualitat, Mozart empra un motiu molt semblant al del salt per la finestra de Cherubino a Le Nozze, quan el petit seductor fuig de la ira d’Almaviva. El compositor potser ens vol fer conscients que la llibertat sovint inclou salts al buit: arriscar-se.

L’humor sublim mozartià s’escau perfec-tament amb aquesta peça italianitzant de Bartók titulada divertimento, una forma molt emprada pel compositor de Salzburg, però també per Boccherini o Haydn. Encarregat pel director suís Paul Sacher i la Basel Kammerorchester el 1939, s’inicia amb un Allegro non troppo ordit en estricta forma sonata i tempo de vals, amb notòries intervencions del concertino: de seguida, no obstant, hi veiem els sorprenents canvis de temps irregulars del compositor i un acusat aire gitano. El Molto adagio també té una estructura ternària clàssica, quasi com una ària: però és una música d’una obscuritat corprenedora, propera als interludis d’El Castell de Barbablava, al límit de la tonalitat (cal recordar que el compositor està a punt d’exiliar-se, amb dolor, als Estats Units). L’Allegro assai és l’enèsim homenatge bartokià al folklore dansaire eslau: tota una apologia de l’alegria.

Al Cherubino mozartià li hauria encantat tenir aquesta música com a teló de fons a l’hora de saltar per la finestra.

El dedica a una altra alumna, Barbara von Ployer (per a qui ja havia compost el K. 449 en Mi bemoll major) i s’estrena el 13 de juny al palau d’Ignaz von Ployer, cosí del pare de la solista: també s’hi interpreta la Sonata per a dos pianos en Re major, amb el mateix Mozart al segon piano. Dues obres marcades per una aparent alegria existencial i una dificultat tècnica extraordinària. Escrivim «aparent», perquè tot i la tonalitat de Sol major –que Mozart només empra en aquest concert, emparentant-lo al primer dels Quartets Haydn– s’hi amaga un exercici d’introspecció i melangia constant. Escolteu els fugats en to menor o els acords angoixants previs a la cadenza que s’amaguen a l’Allegro inicial: descriuen un personatge que s’assembla a Susanna, algú que viu content però conscient que les eventualitats del fat poden fer-ho trontollar tot. El segueix un Andante que és una de les músiques més belles que hem escoltat mai: hi veureu la Comtessa, que es pregunta –en va– si el seu amor serà correspost per l’ésser estimat. A diferència de la majoria de concerts, l’obra clou amb un Allegro en forma de tema i variacions; la melodia té un aire pastoral que recorda molt els temes ocellaires de Papageno. La trenca sobtadament un Presto: un final bufonesc, amb infinitud de personatges cantant «tutti contenti saremo così».

El Concert per a piano núm. 25 en Do major (K. 503) tanca el cicle de concerts triomfals dels anys 1784-86 (després només n’escriurà dos, i molt espaiats en el temps). És un “germà” de la Simfonia núm. 38 en Re major “Praga”, i el vertebra l’idil·li que Mozart viu amb la ciutat que havia rebut amb idolatria Le Nozze di Figaro i que després aplaudiria Don Giovanni. Des del desplegament harmònic inicial (calcat a una obertura d’òpera), el concert mostra un to molt més heroic i un sentit estètic de la victòria moral molt més acusat que en el concert anterior, tot i que amb la inconfusible tendresa mozartiana. Si l’anterior Andante era una apologia del sospir, ara hi albirem el príncep Tamino, passejant tranquil i fraternal entre els seus germans de lògia:

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 5 13/03/2013 12:29:38

MAHLER CHAMBER ORCHESTRA

Durant els seus 15 anys d’existència la Mahler Chamber Orchestra s’ha conver-tit en una de les formacions més interes-sants i amb més èxit de la música clàssica actual. Sense lloc físic com a base de tre-ball, acostuma a viatjar uns dos-cents dies l’any. Aquesta temporada 2012-2013 té previst actuar a diverses ciutats de 13 països europeus, a més de Japó i Aus-tràlia, i participarà en els festivals de Berlín, Primavera de Praga i Mozartwo-che de Salzburg.

Fundada el 1997 per membres de la Jove Orquestra Gustav Mahler que venien de 20 països diferents, aquests 45 músics volien continuar junts i, amb el suport del director Claudio Abbado, aplicar el seu concepte d’orquestra internacio-nal i independent. L’any 2011 la Mahler Chamber Orchestra va ser nomenada ambaixadora cultural de la Unió Euro-pea, també s’han compromès profunda-ment amb l’ensenyament a través de la seva acadèmia i el seu programa educa-tiu. En aquest sentit, La Mahler Chamber Orchestra col·labora en el projecte edu-catiu de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.

** CONCERTINO / * SOLISTA

MAHLER CHAMBER ORCHESTRA

MITSUKO UCHIDA PIANO I DIRECCIÓ

FLAUTA: CHIARA TONELLI (Itàlia) OBOÈS: MIZUHO

YOSHII-SMITH (Japó) / EMMA SCHIED (Gran Bretanya)

FAGOTS: PETER WHELAN (Irlanda) / CHIARA SANTI

(Itàlia) CORNS: JOSÉ VICENTE CASTELLO (Espan-

ya) / FABIAN BORCHERS (Alemanya) TROMPETES:

FRUZSINA HARA (Hongria) / BERNHARD OSTERTAG

(Alemanya) TIMBAL: MARTIN PIECHOTTA (Alemanya)

PRIMERS VIOLINS: STEVEN COPES** (EUA) / ISA-

BELLE BRINER (Suïssa) / MAY KUNSTOVNY (Àustria)

/ SOPHIE ROWELL (Austràlia) / GEOFFROY SCHIED

(França) / HENJA SEMMLER (Alemanya) / TIMOTHY

SUMMERS (EUA) / SEGONS VIOLINS: IRINA SIMON

RENES* (Alemanya) / MICHAEL BROOKS REID (Aus-

tràlia) / MICHIEL COMMANDEUR (Països Baixos) /

CHRISTIAN HEUBES (Alemanya) / PAULIEN HOLTHUIS

(Països Baixos) / NAOMI PETERS (Països Baixos) /

SONJA STARKE (Alemanya) VIOLES: BÉATRICE MU-

THELET* (França) / JOEL HUNTER (Gran Bretanya) /

JOSEP PUCHADES (Espanya) / ANNA PUIG (Espan-

ya) VIOLONCELS: BRUNO WEINMEISTER* (Àustria) /

CHRISTOPHE MORIN (França) / PHILIPP VON STEI-

NAECKER (Alemanya) / CONTRABAIXOS: ANTAL

RÁCZ* (Hongria) / JUAN JOSÉ MARQUEZ (Espanya)

© D

eniz

Sayl

an

6

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 6 13/03/2013 12:29:42

Reconeguda principalment per les seves interpretacions de Mozart, Schubert i Beethoven, també ho és per les de Berg, Schönberg, Webern i Boulez entre les noves generacions. Entre els seus projectes més recents cal esmentar l’enregistrament d’una selecció de concerts per a piano de Mozart amb l’Orquestra de Cleveland dirigits per ella mateixa des del piano i per un dels CD d’aquesta sèrie va rebre el premi Grammy 2011. Els moments més destacats d’aquesta temporada inclouen concerts amb la Filharmònica de Berlín i sir Simon Rattle i amb la Simfònica de Londres i sir Colin Davis, a més de fer recitals al Royal Festival Hall de Londres i al Carnegie Hall de Nova York. Convidada per les orquestres i els solistes més importants, ha estat artista en residència de l’Orquestra de Cleveland i protagonista de les sèries Perspectives del Carnegie Hall, sota el títol de Mitsuko Uchida: Vienna Revisited. També ha participat en la sèrie Carte Blanche del Concertgebouw i ha estat artista en residència del Konzerthaus de Viena, del Mozartwoche de Salzburg i de la Filharmònica de Berlín. Compromesa amb els músics joves, és depositària de la Borletti-Buitoni Trust. El 2009 va ser nomenada Dama Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic i el 2012 va rebre la Medalla d’Or de la Royal Philharmonic Society.

MITSUKO UCHIDA piano

Uchida és una intèrpret que profunditza en la música mitjançant la seva búsqueda personal de la veritat i la bellesa.

7

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 7 13/03/2013 12:29:44

CIRCUIT: Retrats d’artistes / Antiga / Cambra i Recitals

VICTORIA MULLOVA & PAOLO GIACOMETTI MARÇ 2013 DT 19 → 20.30h# Sala 2 Oriol MartorellInclòs al 35è Festival de Música Antiga de Barcelona

Beethoven Sonates núm. 4, núm. 5 “Primavera” i núm. 9 “Kreutzer”

Victoria Mullova violí Paolo Giacometti fortepiano

Preu: 28€

PROPERS CONCERTS A L'AUDITORI

CIRCUIT: Natura

L’OBC I LA PASTORAL MARÇ 2013DV 13 → 21h / DS 16 → 19h / DG 17 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Obres de: Beethoven i Txaikovski

Josep Caballé Domenech director

Preu: de 23 a 51€

SI US HA AGRADAT AQUEST CONCERT, SEGUIU EL CIRCUIT

CIRCUIT: Natura / Antiga / Cambra i recitals / Tecla

DAVID HERNÁNDEZ & ARTHUR SCHOONDERWOERDABRIL 2013DJ 11 → 20.30h # Sala 3 Tete MontoliuInclòs al 35è Festival de Música Antiga de Barcelona

David Hernández tenorArthur Schoonderwoerd pianoforte

Schubert Die schöne Müllerin (La bella molinera)

Preu 17€

CIRCUIT: Tecla

SOO JUNG ANNMARÇ DL 18 → 20.30h# Sala 3 Tete Montoliu

Soo Jung Ann piano (guanyadora del 58è Concurs Maria Canals)

Obres de: J. S. Bach, Schumann i Rakhmàninov

Preu: 17€

ProgMa_Mahler_Mitsuko.indd 8 13/03/2013 12:29:46