EditorialLa solidaritat és el camí

La pandèmia desencadenada per la Covid19ha interromput els nostres patrons de la vida,fent saltar pels aires les poques certeses quepodíem tenir abans sobre aquest món.L'escenari que es va obrint pas no només ésincert, sinó que ja deixa entreveure greusimpactes socials que, malauradament,afectaran milions de persones. Però aquestpanorama no és nou: és un altre gir d'unsistema destructiu i despietat, on la voracitatd'uns pocs i l’afany de lucre han estatarrasant durant dècades (o segles) amb lesvides de milions de persones, desplaçades imigrants, precàries i explotades, excloses..., ide la vida mateixa, del planeta els límits delqual estem extralimitant en un acte denegació egoista i ximple. El moviment per a l'emergència climàtica i jaabans l’ecologista, així com el feminista, lesmarees pels serveis públics, gratuïts iuniversals, les organitzacions defensores dedrets humans i de llibertats civils...portendècades assenyalant aquest virus sistèmicque recorre el món, alçant la veu idenunciant les inacabables violacionsmediambientals, laborals i socials queperpetua diàriament.

Encara més: aquest ampli i divers magmasocial s'ha articulat des de fa temps perconstruir alternatives, moltes de les quals jaestaven atenent les necessitats generadesper les nombroses crisis que ja hem patit, ique l'emergència sanitària ha disparat imultiplicat. És important entendre que totes lesiniciatives que estan proliferant fa molt que,d’alguna manera, s’han estat conreant illaurant. El suport mutu, la cooperació i lasolidaritat difícilment brollen sobre terrenyerm. Les xarxes sobre les quals se sostenenporten anys teixint-se,   generant vincles deconfiança en grups de consum ecològic,xarxes de cures informals o cooperatives dediversa índole. Gràcies a la sevapreexistència, al coneixement acumulatdurant  dècades d’assaig i error, ara éspossible sostenir i escalar les experiènciesque conformen l'embull d'iniciatives que araestan responent i cobrint els forats d'unsistema que ha demostrat ser més incapaç isense sentit que mai.

REAS Red de Redes

L'economia social i solidària forma partd'aquest conjunt de moviments que portendècades assenyalant els defectes del sistemacapitalista, aportant propostes per formar unnou marc teòric i promovent la creaciód'experiències pràctiques, que donin vida,sentit i coherència a una pràctica social ieconòmica que posa la vida al centre. A REAS Red de Redes portem 25 anys fentcamí, fomentant i fent possible la generacióde marcs econòmics justs, solidaris isostenibles, una llarga trajectòria que ens hasituat com al principal agent de l'EconomiaSolidària a l'estat espanyol, i que és elproducte del treball i la creació col·lectivad'aquells que donen vida a aquestaxarxa.Incidència política, treball en xarxa idesenvolupament d'eines per a una EconomiaSolidària són les tres línies estratègiquessobre les quals es fonamenta el nostretreball, i que han guiat d'alguna manera elscontinguts d’aquesta revista.

Així volem acostar la nostra activitat,compartir i visibilitzar les aportacions decentenars d'organitzacions i milers depersones, i celebrar. Celebrar les fites i elsassoliments dels qui conformen aquestaxarxa i aquest moviment,  contribucionsimprescindibles per a contenir la pandèmiadel capitalisme i les seves cícliques crisisd'acumulació. Aquest és, doncs, l'objectiud'aquestes pàgines que van ser concebudesen període pre-*Covid, però que tenen aramés sentit que mai en l'actual context. Teniml'oportunitat de transitar de manera massiva idecidida pel model que venim construint desde fa dècades, ja coneixem el camí. Seguimdoncs apostant pel sender de la solidaritat,és qüestió de continuar recorrent-loconjuntament i contagiar al nostre entornd’aquesta pandèmia solidària.

F R E N T E A L A C R I S I S : # P A N D E M I A S O L I D A R I A

CRÈDITS: Aquesta publicació és un treball coordinat per la Comissió estatal de comunicació de REAS Rede deRedes, que integra representants de les xarxes territorials i sectorials de REAS. _Diseny i maquetació: Juan Carlos de Pablo._Adaptació d'idiomes: Miguel Braña, Anna Sánchez y Javier Liras._Traduccions: Miguel Braña, Anna Sánchez, Belaxe, Koop.E._Textos: REAS Red de Redes, José Luis Coraggio, Genoveva López, Carlos Rey, Blanca Crespo, JordiGarcía, María Atienza, Sandra Salsón, Confluencia Feminista del FSMET._Fotografies i il·lustracions: Les imatges han estat cedides per les xarxes territorials i sectorials. AGRAÏMENTS: Volem donar les gràcies per les col·laboracions de totes les persones que de formavoluntària han participat en aquesta publicació: des de la redacció de textos fins al seu enviament. Ladifusió dels continguts és una acció clau per comunicar la nostra activitat i contagiar amb els nostresmissatges. Per això, us agraïm per avançat per la difusió d’aquests materials.

#REAS25AÑOS #REAS25Anys #REAS25Anos #REAS25Urte

Els textos han estat publicats, per aquest ordre a: Cuarto Poder, La Marea, El Salto, El Diario.es,Alternativas Económicas y Píkara Magazine, en el marc de la campanya#PerUnaEconomiaSenseVirus

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

L’imprescindible desenvolupamentd'una economia popular solidària

José Luis Coraggio

La pandèmia global pot ser interpretada com una respostade la natura-subjecte a la destructiva globalització delprocés d'acumulació de capital. Superada la pandèmia,l’esperable dislocació del capitalisme financiaritzat no seràinstantani ni sense fortes confrontacions entre fraccions delcapital acompanyades pels estats capitalistes centralsindividualment o associada, encara que en tots els casosexpandits a les seves funcions socials preneoliberalismesalvatge. La perifèria, si continua fragmentada, estarà a ladefensiva. Les seves societats estaran polaritzades, amb lapobresa i l'exclusió magnificades. Les majories treballadoresde classes mitjanes i baixes patiran l'impacte d'aquestprocés, en bona part empeses a estratègies de merasupervivència. El capital buscarà aprofundir i estendre lapèrdua de drets socials, vistos com a costos, així coml'espoliació de la natura. No és impossible però sí dubtós queemergeixin societats solidàries. En tot cas, la destitució de les majories seguirà, com veniasent, una característica estructural, amb tendènciesaccentuades pel retrocés en els drets socials. Lagovernabilitat de les societats accentuarà polítiquespúbliques limitades d'assistència als pobres, el que crearàdependències, dificultarà la radicalització dels mecanismesdemocràtics i amb prou feines alleujarà la pobresa i exclusiódels treballadors. Serà hegemònica una cultura dualista,discriminadora i estigmatitzadora de les majories per la restade la societat.

En aquest escenari s'accentuarà la urgència d'un canvi devisió d’allò possible. Hem anat afirmant que l'economiapopular, la dels treballadors, ha de ser vista no com unreservori de pobres-problema sinó com una potènciasocialment heterogènia de transformació de l'economia,la societat i la política Altres serien les possibilitats de defensa de les societatsdavant la pandèmia i la postpandèmia si en lloc d'unmercat omnipresent i individualitzador tinguessin com abase una xarxa complexa de comunitats territorials, ambautarquia econòmica i autonomia política relatives.D'entrada, les quarantenes estarien sent comunitàries isostenibles. En aquesta direcció, els imprescindibles programesd'assistència a l'emergència que ha de venir hauriend'anar acompanyats des d'ara per accions estratègiquesper a la consolidació i desenvolupament de formeseconòmiques d'autogestió i mutualitat a nivellmesoeconòmic amb base territorial: això implicareconèixer els recursos i la història productiva delssectors populars, siguin aquestes comunitats indígenes,camperoles o urbanes per, sobre aquestes bases,recuperar recursos productius (ex: territoris indígenes,empreses recuperades, ocupació de terres, sòl i edificispúblics) i mitjans de vida i, en bona part, el coneixementcodificat del qual van ser desposseïts. Això requereix superar l'enfocament usual cap al'economia popular, focalitzat en promouremicroemprenedories mercantils, individuals o associats.En el seu lloc, es tractaria d'articular conjunts orgànicson es recuperi la unitat entre producció i reproducciód’acord a relacions de proximitat i una vinculació dereciprocitat amb la natura, permetent l'emergència desubjectes col·lectius autònoms amb capacitat per aestablir relacions més simètriques amb les empresescapitalistes i per reivindicar a l'estat altres marcs jurídics,un altre accés a béns públics de qualitat, i de posarbarreres a la intrusió del capital privat i els seus valors. Es tracta d'anar creant un arxipèlag de territoris lliuresde virus neoliberal, cavant trinxeres per defensar elsavenços que es vagin aconseguint cap a una economiapopular solidària, amb organitzacions cooperatives iconscientment complementàries, guanyant autonomia iprojectant-se en el sistema polític local i nacional. Lanecessària autarquia (desconnexió) relativa exigiràl'establiment de centres tecnològics propis, monedessocials locals, regulacions socials al mercat i guanyarespais dins del mateix sistema polític.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

En això serà fonamental reconèixer que, des delpunt de partida postpandèmia, la base social del'economia popular no està constituïda només perpobres desproveïts de coneixements i capacitatd'organització, sinó que inclou treballadorsqualificats, així com professionals vulnerabilitzats oque pel seu posicionament ideològic poden formarpart d'aquesta nova economia popular, i queinstitucions com les universitats i centrestecnològics, les cooperatives, els movimentssocials i diverses organitzacions nogovernamentals proporcionen una base sòlida peridentificar, promoure i acompanyar projectes comels indicats. Un programa estratègic com aquest, per al mitjà illarg termini, hauria de ser assumit per la societatcivil i l'aparell d'estat. Una democràcia radicalhauria d'intentar enfortir els estats nacionals decentre i perifèria com a representants del bé comú,el que implica un sistema polític participatiu i laintegració de les majories com a subjectes polítics isocials en procura d'una societat més justa,imposant la solidaritat intervinguda per lespolítiques de l'estat i donant major centralitat al'Economia Popular i Solidària, no com a problemasinó com a protagonista d'un nou sistemaeconòmic.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

L’economia social isolidària marca el camí dela sortida de la crisi de laCOVID-19.Una guia necessària en temps depandèmia

La Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria fa25 anys, i això és motiu de celebració. Això no obstant,segurament cap de les persones o col·lectius que laconformem ens havíem imaginat que el seu primer quartde segle coincidiria amb una de les pitjors crisis arasanitària i en els propers mesos socioeconòmica, de lesdarrers dècades. L’economia social i solidària respon millor a les crisisperquè està arrelada al territori i recolzada en xarxes desolidaritat que, quan arriben moments durs, s’activen.L’economia social i solidària, a més, treballa en xarxa,s’articula amb altres iniciatives amb qui comparteixprincipis, coneixements i vincles. Fruit d’aquesta manera d’entendre les relacionseconòmiques, socials i personals ha sorgit aquesta Guíad’iniciatives d’economía solidària front a la crisi de laCOVID-19. És una nova eina col·laborativa que mostrauna gran diversitat d’iniciatives de denúncia, resistència ialternatives que s’estan duent a terme des de diferentsterritoris de l’Estat i en molts sectors, com aral’ambiental, el consum, les cures, el cultural, l’educació,les finances, la defensa jurídica, l’àmbit laboral o laproducció.

Genoveva López i Carlos Rey

Aquesta guia posa de manifest com els principis del’economia solidària són la millor vacuna contra lapandèmia del capital: l’equitat com a principi ètic i dejusticia en la igualtat, el treball recuperant la sevadimensió humana, social, política, econòmica i cultural,per satisfer les veritables necessitats de la població;l’ecologisme des de la nostra aliança amb la natura i elreconeixement dels seus drets com el nostre punt departida; la cooperació en construir col·lectivament unmodel de societat basada en el desenvolupament localharmònic, les relacions comercials justes, la igualtat, laconfiança, la corresponsabilitat, la transparència i elrespecte; el no afany de lucre socialitzant els beneficisgenerats al servei d’un model econòmic més just; i elcompromís amb l’entorn, a través de la participació en eldesenvolupament sostenible i comunitari del territori. A la guia trobem campanyes que s’han mogut durant elsdarrers dies; des de la vaga de lloguers fins a unrepositori de les iniciatives d’ economia social i solidàriaque estan sorgint als països europeus i al món - Espanya,Portugal, França, Suïssa, Itàlia, Grècia, Polònia - per ferfront d’una manera solidària a les dificultats que esgeneren a la vida quotidiana. Hi ha també alternatives de consum local, com el Mercatmajorista intern per a agricultors ecològics, un espaivirtual que pretén ser un punt de trobada entreproductores i comercialitzadores d’agricultura ecològicaper donar sortida als aliments ecològics que no s’estanvenent pel tancament de restaurants, hotels i menjadors,o com el Baserriko Plaza, un grup voluntari que ha creatuna eina per donar resposta a la crisi de la covid-19 entrebaserritarres (pagesos i pageses) i diversos agentsinformàtics. Una iniciativa molt important ha estat elLaboratori ciutadà per a la construcció de circuits deconsum local i responsable als barris per a la construcciócol·lectiva de mapes virtuals que visualitzin comerçoslocals i sostenibles on poder satisfer les nostresnecessitats bàsiques durant aquesta crisi sanitària, sensehaver de recórrer necessàriament a grans cadenesd’alimentació i donant suport d’aquesta manera a lesxarxes d’economia arrelades al territori promogut pelMercado Social de Madrid. Per últim, Carro de Combateha elaborat 8 idees per repensar el nostre consum durantel confinament #JoEmQuedoACasa

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

Una de les àrees invisibilitzades i que durantaquesta pandèmia ens ha mostrat amb cruesa queés fonamental és la de les cures. Les dones delprojecte “Cotidianas” adapten la xarxa de suportmutu que portaven mesos construint i es llance ales crides en cadena per seguir acompanyant-se icuidant-se durant el confinament, de manera queuna comença la ronda i truca l’altra, i aquella altra,a la següent. A més, s’han creat nombroses xarxesde cures, com a Euskal Herria o Andalusia. A Múrciahan habilitat un formulari per sol·licitar mascaretesper a centres sanitaris, residències i en general pera treballadores de serveis essencials. També hi ha iniciatives culturals, com les trobadesaudiovisuals de La Casa Encendida. Píndolesaudiovisuals amb una ponència inicial inspiradorad’uns 35 minuts i uns 25 minuts més de debat idiscussió interactiva. Així mateix, si el que ens vede gust és aprofundir sobre l’economia social isolidària, ERESS ha muntat converses a través dejitsi els dimecres i els divendres a les 18h. Pel que fa a les finances, que probablement lesempreses de l’economia social i solidària tantnecessitin ara, existeix el canal #CoronaZero deGoteo, que posa a comissió 0% la seva plataformade crowdfunding i crowdsourcing a disposició deles iniciatives orientades a fer front a la crisiprovocada per la Covid-19. De la mateixa manera,organitzacions de l’Economia Social i Solidàriacatalana estan impulsant un Fons Cooperatiu per al’Emergència social i sanitària, per contribuir a lasostenibilitats de tots aquests esforços col·lectius idonar suport econòmic a 26 iniciatives que estancosint mascaretes i bates, fabricant viseres 3D,produint i distribuint productes agroecològics,cuidant les persones o desenvolupant tecnologieslliures per facilitar el teletreball, entre d’altres.

A la Guia també s'hi pot trobar aquesta bateria derecursos per a la gestió de les assegurances d’ArçCooperativa, que a través de la negociació amb lescompanyies asseguradores, disposa d’unprocediment específic de suport a persones iorganitzacions clients per facilitar i ajustar elscostos dels seus programes d’assegurances. Enfunció de la necessitat i de la disponibilitat de lescompanyies asseguradores es podran activarmesures com ara el finançament gratuït de lesprimes, la suspensió de cobertures i devolució deprimes o l’aplicació de descomptes sobre el costanual. En el marc de l’assessorament jurídic,AKAB(Askatasun Kolektiboetarako Abokatuak), ha obertun consultori jurídic per a aquelles persones quehan patit abusos policials. Si t’obliguen a treballaro si tens qualsevol dubte arrel d’aquesta situaciód’excepcionalitat, no dubtis a posar-te en contacteamb aquesta xarxa d’advocades i advocats. ElMercado Social de Madrid està recollint tota lainformació de les assessories de la xarxa rellevantper a les organitzacions de l’economia social isolidària en relació a les mesures per afrontar acrisi de la Covid-19. En situacions de crisi, hi ha una voluntat socialnítida per gestionar els recursos de formaequitativa sense que ningú quedi enrere i reduintles desigualtats, a la vegada que es mobilitza lacooperació altruista en nombroses iniciatives quereconeixen la ciutadania com a prioritat i mostrencom la solidaritat és la millor actitud i alhorainstrument d’interdependència per superar aquestacrisi. Hauríem d’admetre que no només enmoments de crisi hem de relacions l’economia ambla solidaritat, sinó fer-ho sempre, ja que com deiaalgú “per egoisme, com a espècie vulnerable, hemde ser solidaris”.

"Una economia amb mésEconomies Transformadoresté més resiliència en termesd'igualtat social,sostenibilitat, democràciaeconòmica"

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

Entrevista de Blanca Crespo

L'actual pandèmia i la nova crisi desencadenada per aquesta ens confronta, un cop més,amb la important disjuntiva en què ens trobem: li busquem la volta al sistema injust iinsostenible del que venim o apostem de manera decidida per una transició a un altremodel com el que ens proposa l'Economia Solidària i els moviments socialstransformadors?Vam mirar al voltant de REAS - Red de redes per trobar respostes, i ensvam embarcar en aquesta entrevista a doble banda, amb Amaia Pérez Orozco i Silvia Piris,de la Colectiva XXK, i Álvaro Porro, del Comissionat d'Economia Social, DesenvolupamentLocal i Consum de l'Ajuntament de Barcelona, gent afí i estimada de la xarxa, per seguirdesvetllant juntes les falles de l'actual sistema i trobar pistes per aquesta necessàriatransició.

1.- Des de l'Economia Solidària ens agrada mirar l'arreletimològica de la paraula "Oiko-nomia" per ampliar alterme "Economia" respecte del seu significat sotaimaginaris capitalistes. Què ens estem deixant fora enaquesta forma d'entendre l'economia sota lògiquescapitalistes? Álvaro: Parlo sempre de les dues capes invisibles queestan a la punta de l'iceberg, ocultes sota aquestaeconomia productiva que surt a les pàgines de la secciód'economia dels diaris. Una és la dels ecosistemes en quèbasem tota la nostra activitat econòmica i vital, i que enqualsevol moment poden desestabilitzar-se com hem vistara, i l'altra és la de tota la capa de l'economiareproductiva, de les cures, que no es veu però és la quepermet que l'economia productiva i la vida existeixin. Pertant, tot això és el que es deixa l'economia convencionalfora. A més, l'economia productiva ha tendit a invisibilitzaruna part d'aquesta economia que agrupem sota l'etiquetade l'Economia Social i Solidària (ESS) en un sentit moltampli i que hauria de ser més visible perquè pesa més enel PIB i en la generació d'ocupació del que moltesvegades ens creiem. A Barcelona s'estima que pot arribaral 7% del PIB i al 8% d'ocupació. És una tercera pota del'economia productiva, que no és ni sector públic nimercat privat convencional d'empreses mercantils, que témolt a dir i més en els nous contextos que s'obren. 2.- Quins aprenentatges s'estan podent treure del nostresistema de cures en la present situació d'emergència? XXK: La situació actual deixa en evidència el que jaestàvem veient; hi ha una situació nova, però les basesdel que no funciona no són noves. Avui ha resultat mésevident i tràgic el que ja afirmàvem: que el sistema decures no funciona, que les cures no es poden privatitzar,que s'estan donant en condicions de precarietat i fora delcomú, que s'està negant el dret col·lectiu a la cura ... Ique tot això és la base mateixa del món en què vivim. Potser el més nou sigui que molt d'això és avui una micamenys invisible. S'ha evidenciat que la vida cal cuidar-la,i que cal cuidar-la a col·lectiu. Poder estar veient tot aixòés mèrit acumulat al llarg d'anys d'insistir en l'assumpte;no hem de negar el que hem aconseguit. El problema ésque ho estem veient, però no prou i no des de l'angleadequat. No s'està discutint com estan mal repartits elstreballs; ni qüestionem que els treballs que són mésrellevants per a la vida els faci qui menys capacitatd'elecció té i tinguin les pitjors condicions laborals.

Tampoc estem qüestionant els treballs de portesendins de les cases; aquest segueix sent el terrenyprincipal de la no politització. Per poder canviar elsistema de cures, necessitem aprofundirinfinitament més el debat i abordar-lo des d'unaperspectiva feminista. 3.- Estem veient aquests dies algunes de lesconseqüències de l'externalització il'especialització productiva d'aquest sistemaglobalitzat. Com impactaria en el desenvolupamentdels territoris la relocalització econòmica? Álvaro: Des dels moviments socials o progressisteshem de repensar a quins instruments d'impacte ensreferim exactament quan parlem de relocalització;perquè no podem fer un discurs sense aplicaciópràctica. Podem parlar de, com a mínim, tres líniesde treball amb impacte: d’una banda impulsar lademanda voluntària de les persones consumidorescap a productes locals; d’una altra, d’unacontractació pública que prioritzi el producte localperò això, a banda de voluntat política i tècnica,implicaria canvis importants en la legislació sobrecontractació pública, sobretot europea, de no poderdiscriminar per origen. I tercer i probablement mésrellevant implicaria parlar de les regulacions delcomerç mundial. De vegades és un debat que haquedat molt marginat i massa escorat a l'extremadreta, amb visions proteccionistes però arcaiques.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

Dit això, clarament la relocalització de les economiesobligaria a una major diversitat de les nostres economiesper poder treballar molts més productes i serveis, i pertant que totes les economies tindrien les seves fàbriquesde màscares o respiradors, i aplicat a sectors coml'alimentació implicaria models més localitzats i un majorequilibri territorial. En aquest procés se'ns obren tambéreptes com l'encariment de determinats productes o elsque ens planteja l'economia digital que, malgrat el quesemblava inicialment, tendeix a produir concentracionsde poder molt més grans i tendències oligopolístiques sino monopolístiques molt fortes. Per tant, requereix unaforta reflexió per part de l'ESS per saber quins serien elselements i reptes en un context socioeconòmic com elque se'ns presenta. 4.- Esteu treballant en un projecte anomenat Derivas,que busca entendre com ens impacta aquest sistema enla nostra vida quotidiana, on us centreu en diversos eixosentre els quals es troben la sobirania alimentària i eldesplaçament de l'ocupació com a eix central del nostresistema econòmic i de sosteniment. Per què sónimportants aquestes transicions? XXK: Hi ha poques coses més quotidianes i méscarregades de significats que el mateix fet d'alimentar-nos: com arriben els aliments a la nostra taula, comgestionem l'alimentació en les nostres llars, quin modelde consum tenim ... Transformar l'alimentació no ésnomés modificar el que menges, sinó transformarl'ordenació del territori, la relació amb altres estats /pobles, l'organització de les terres, les xarxes dedistribució ... En com abordem l'alimentació es veu tambéfins on ens ha calat el sistema: l'argument que el menjaragroecològic és car pot (i ha de!) sortir a la llum perbuscar maneres en què aquestes propostes no siguinelitistes. Però, si ho llancem per no revisar les nostresprioritats de despesa, estem fent trampa. Per tot això (imés!) la sobirania alimentària és clau, però creiem queencara no hem deslligat del tot el nus de què significauna mirada feminista aquí, a part d'ampliar la cadenaalimentària i posar en qüestió les relacions que es donenen totes les baules.

I l'ocupació... Gran tema. Ens venia de gust indagaren els treballs perquè creiem que no tenim unaproposta feminista clara. Les nostres videss'organitzen al voltant d'una diversitat de treballs;no podem donar alternatives a un sense abordar elconjunt. No volíem caure en la mirada capitalista oandrocèntrica de l'ocupació en el centre, però a la fihem acabat parlant d'ocupació, tot i que des d'unlloc que ho descentra. Això significa una rupturagran amb certa part del feminisme que situa (opotser més aviat situava) l'ocupació com un pilar del'emancipació de les dones. Per a nosaltres ocupacióés la forma de treball alineada del capitalisme. Notenir l'ocupació com a horitzó no vol dir renunciar al'autonomia vital i financera, sinó intentaraconseguir-la per altres vies. Finalment, hem prestatmolta atenció a les lògiques productivistes que enstravessen a nosaltres mateixes i a aquestes altresformes d'entendre el treball que volem construir. Persaber quins serien els elements i reptes en uncontext socioeconòmic com el que se'ns presenta. 5.- Es parla des de fa alguns anys de les EconomiesTransformadores, què són exactament i quines sónles aportacions d'aquestes per al bé comú des d'unaperspectiva local? Álvaro: Per a mi les economies transformadores ésaquest ecosistema vibrant de pràctiqueseconòmiques i empresarials que d'alguna manera sesurten de l'esquema més convencional, sobre labase de posar al centre elements diferents de larendibilitat del capital. Aquí trobem un ecosistemamolt variat i divers, on hi ha realitats molt antigues irelativament sòlides, o almenys amb actors ambrelativa solidesa econòmica i financera, i realitatsmés noves o més desmonetitzades, a la fronterad'allò que entenem, normalment, per economia ique costa definir però que aporta sense dubtepràctiques transformadores. Fa uns anys que vaigutilitzar el concepte i intentem fer una espècia detaxonomia. Em va moure poder entendre la riquesa,diversitat i complementarietat d'aquest ecosistemade forma que també poguéssim sentir que en lapluralitat hi ha també alguna cosa comuna.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

6.- A la vostra investigació esteu també estudiant lesalternatives existents. Quines pràctiques esteutrobant? XXK: Hi ha alternatives en tots els àmbits i són moltdiverses i variades: grups autogestionats,cooperatives, organitzacions feministes,"auzogestioa" (autogestió des de, per i per al barri)...Hem fet un esforç per visibilitzar les disputes des dela quotidianitat, tenir-ne cura (perquè no els hi hemexigit la perfecció) i veure com s'entreteixeixen.També ens ha interessat identificar quinesdinàmiques productivistes i heteropatriarcals s'estandonant dins d'aquest camp d’allò alternatiu, senseperdre la mirada afectuosa. Les nostres iniciativesles reprodueixen; el sistema ens fa entrar total'estona en contradiccions. Veure-les és la manerad'avançar. Finalment, hem intentat dotar-los d'unsentit de conjunt, integral. Perquè, de vegades, lesveiem aïlladament, a trossets, i vistes així no ensserveixen; però si les entenem a manera de collagepotser sí que ens donin un terreny més sòlid pelqual apostar. Volem ressaltar que l'economia social i solidària erapresent sempre: en sobirania alimentària, en el teixitde formes col·lectives de cures ... I, per descomptat,en les formes de destronar l'ocupació. Una de lescoses que intentem totes és tenir feines mésamables; i en molts casos això passa no tant perbuscar treball assalariat, sinó per intentar inventaruna feina que trenqui amb la idea d'ocupació(treball assalariat capitalista). Per a nosaltres,trencar amb la centralitat de l'ocupació significa trescoses: omplir de contingut social la feina i quetingui cura del cos-territori, anar desmercantilitzantla vida i alliberar temps de vida de la feina assalariatcapitalista. L'economia social i solidària entra de pleen les dues primeres apostes. Potser és a la terceraruptura en la qual veiem grans conflictes. Perquè, engeneral, et deixes la pell…

Aquest quadre pretén mostrar aquesta diversitat,recollint la varietat d'iniciatives que englobem dins elterme "economies transformadores" i que agrupacooperativismes diferents (habitatge, ensenyament,treball, consum, agrari ...), tercer sector, economiasolidària, col·laborativa o comunitària així commoviments socials com el feminista, el decreixement ol'emprenedoria social, segons les seves pràctiques posinmés o menys èmfasi en l'horitzontalitat i governdemocràtic així com en relació amb el seu èmfasi enl'impacte socioeconòmic i ecològic. Pel que fa a l'aportació al bé comú de les economiestransformadores des de la perspectiva local, tenim, enprimer lloc, que són pràctiques econòmiques iempresarials que incorporen de manera més evident idirecta la dimensió invisible de l'economia de la qualparlàvem anteriorment. D'altra banda, són pràctiques quetendeixen a generar més igualtat en el repartiment i ladistribució de la riquesa, així com una major democràciaen la presa de decisions; el que es materialitza, perexemple, que en situació de crisi com la d'ara elcooperativisme destrueix molta menys ocupació i elrecupera abans, com va passar en la crisi de 2008. Pertant, una economia amb més economies transformadoresté molta més resiliència en termes d'igualtat social,distribució de la riquesa, sostenibilitat, democràciaeconòmica; en definitiva, dels que haurien de ser elsobjectius del sector públic, i per això, d'alguna manera,parlem que són un sector públic no institucional.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

7.- Quines polítiques públiques han d'implementar lesadministracions per a un desenvolupament local delsterritoris des de criteris de justícia, equitat, solidaritat isostenibilitat? Álvaro: És una pregunta molt àmplia. Crec que des de laperspectiva del desenvolupament local, en termeseconòmics, més enllà de les polítiques d'intermediaciódels agents locals o d'atracció d'inversors internacionals,que també són polítiques necessàries, necessitemmesures que valorin les relacions relocalitzades i quedonin resposta a com podem valorar les xarxes, teixits,intercanvi, en una lògica local. Crec que aquest és unelement important. L'altre és incorporar aquesta mirada més transversal al'econòmica que parli de les diferents capes queparlàvem al principi, els ecosistemes, l'economiareproductiva, i dins de la productiva, tota aquesta pota del'economia social i solidària, que no és públicacompletament ni privada. I crec que també ésimportantíssim, a més de visibilitzar aquestes economiesinvisibles, construir una aliança entre allò públic iaquesta tercera pota, que crec que comparteixen valors ique es pot aportar mútuament. Des del costat de la cosapública, la solidesa i la capacitat financera, i des de l'ESS,el seu dinamisme i capacitat de generar noves formesd'organitzar-se i activar energia social entorn de nousparadigmes i pràctiques. També em sembla important que siguem capaços des del'ESS d'intervenir en les polítiques públiques, en lapolítica institucional, que hi hagi persones amb bagatgeen l'ESS que formin part de la pota institucional, enl'àmbit polític o tècnic, i que l'ESS es dirigeixi més a serproveïdor del sector públic al mateix temps quel'administració treballi fortament la seva capacitat dedemanda, perquè fer des de la contractació pública detractor d'un sistema més just, sostenible. Crec quel'Administració pública ha reinventar-se en algunsaspectes del seu funcionament per poder afrontar moltsdels reptes que ens vénen a sobre i que implica, entermes ecològics i tecnològics, ser capaços d'albirar noushoritzons i avançar-nos, aprofitant l'impuls de la cosapública com en altres etapes de la història per generarnous contextos i noves oportunitats.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

8.- El canvi de paradigma que necessitem precisad'un nou imaginari de vida, quina seria la vostraaportació a aquest relat per convidar a les que estanmés apegades al model actual per apostar per latransició a un nou model en pro de la sostenibilitatde la vida? XXK: Dius que la batalla cultural està més viva quemai... Tant de bo! Per molt que diguem que novolem la normalitat d'abans, hi ha un punt en quècol·lectivament sí es vol tornar a la normalitat,sobretot si a mi no m'anava tan malament o crecque m'anava millor que en aquest possible següent. Creiem que, a hores d'ara, hi ha dos llocs potentsd'incidència: la reconstrucció de les xarxes de cures ila de les xarxes alimentàries. Hi ha una oportunitatgran per connectar amb la vulnerabilitat de la vida,amb els bàsics de la vida, però aquesta connexió noés automàtica. Volem passar de puntetes pel fet queno per a totes és possible aquest retorn a lanormalitat. I pensem que és també el moment derelocalitzar i relocalitzar-nos. Estàvem molt amb elcap a fora, sense límits en el món. Recol·locar-nosen el nostre món més proper obliga a repensarl'espai en què vivim: avui que està tot tancat, podemveure més clarament com de mort està un barrisense res més que cases tancades, sense espais enquè fer vida compartida. Cures, alimentació, reorganització dels espais méspropers, i repartiment dels temps. Per a nosaltresaquests són nusos clau per mantenir la batallacultural oberta, connectant-la amb coses de la vidaquotidiana, reconeguda en la seva vulnerabilitat iinterdependència.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

Economiasolidària per a la

transformacióecosocial

Jordi García Jané

REAS celebra els seus 25 anys en aquest 2020, un any que serà recordat per molt de temps com unpunt d’inflexió. Potser se’l rememorarà com el moment fundador d’un renaixement social que, per fi, va portar lahumanitat a construir un món just i sostenible, després de vèncer les terribles resistències que hi vanoposar els poderosos. Però el 2020 també pot passar a la història com l’últim avís no escoltat delcol·lapse que patirà la civilització actual quan, d’aquí a uns anys, sigui incapaç de respondre a unaconcatenació de sequeres i catàstrofes climàtiques, de guerres per apropiar-se dels darrers recursosnaturals i de revoltes massives sense un propòsit clar, fruit de l’empobriment generalitzat i la faltade consciència, organització i alternatives.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

Sabem que la COVID-19 és un producte mésde la destrucció dels hàbitats pel capitalismeglobal, i que l’epidèmia s’ha fet més letal perquaranta anys de polítiques neoliberals quehan retallat la sanitat i la recerca, hanpotenciat una mobilitat insostenible i handeslocalitzat sectors productius sencers, demanera que fins i tot hem d’esperar que ensenviïn bates i mascaretes de la Xina. I sabemtambé que estem a les portes d’una novarecessió mundial que provocarà més misèria,escalfament global i autoritarisme, si no hoevitem i convertim aquesta nova crisi en unanova oportunitat.

Un moviment consolidat REAS pot ajudar a aprofitar aquestaoportunitat. Sobretot perquè l’economiasocial i solidària no és cap especulacióteòrica, sinó la pràctica diària d’una maneraalternativa de treballar, consumir i finançarcompartida per milers de dones i homes Avui,25 anys després del seu naixement, REAS ésuna xarxa de xarxes plenament consolidada,que agrupa iniciatives referents en sectorsque seran estratègics per a aquestatransformació ecosocial que ja no podemdemorar més: l’agroecologia, lademocratització de les cures, el tercer sectorsocial, les finances ètiques, les monedessocials, les tecnologies lliures, les energiesrenovables, la cultura i l’educacióemancipadores, el reciclatge, l’habitatgecooperatiu en cessió d’ús... A més, REAS ha desenvolupat una sèried’eines per visibilitzar, enfortir i vertebraraquelles iniciatives. Pensem en els balanços iauditories socials, en l’ecosistema definances ètiques, en la promoció del’emprenedoria col·lectiva, en els mapescol·laboratius en línia d’economia social isolidària, en les experiències de treball enxarxa...

Remercantilitzar Moltes d’aquestes eines ens ajuden aconstruir mercats socials, un objectiuestratègic per a l’economia solidària. Davantun mercat capitalista, globalitzat, depredadori al servei de les grans corporacions enconnivència amb el poder polític, estemconstruint un mercat alternatiu al capitalista.Volem que sigui un mercat regulat de manerademocràtica per productores i consumidores,que promogui el desenvolupament local iautocentrat, que introdueixi mecanismes decooperació i solidaritat i que contribueixi afer que tanta ciutadania com sigui possiblesatisfaci les seves necessitats fora del’economia capitalista. Però, per què l’economia social i solidària volcrear un mercat propi? Primer perquè, creantun mercat social, passarà de ser un conjuntd’empreses poc articulades a esdevenir unsistema econòmic, una economia, encara quesigui a petita escala. Segon perquèdemostrarà que hi ha alternatives alcapitalisme i serà un excel·lent aparador,visible i vivible, de l’alternativa que planteja.Tercer perquè el mercat social millorarà laviabilitat de les empreses d’economiasolidària i les ajudarà a suportar millor lapressió que sofreixen per assimilar-se a lesempreses de capital i les farà també mésresilients a les crisis econòmiques iecològiques com la que patim ara. Quart,perquè ajudarà a crear «noves persones»,més crítiques, actives i transformadores, jaque les impregnarà dels valors de l’economiasolidària i les dotarà d’autonomia, deconsciència crítica i de capacitatd’organització. I cinquè perquè podria serl’embrió d’un sistema econòmicpostcapitalista, el nucli des d’on desplegar-loen un període de revolució social.

Però el moviment d’economia solidària no espot cenyir tan sols a crear mercats socials. Enel sistema capitalista, els mercats socialstoparan amb límits estructurals que elsimpediran ser hegemònics, per més queencara tinguem molt camp per fer-loscréixer. I, a més, perquè no tot ha de passarpel mercat, ni tan sols per un mercat social.

Desmercantilitzar L’economia solidària ha de desplegarsimultàniament dues estratègies. Una ésremercantilitzar alguns sectors econòmics,fer que una part dels productes i serveissocialment necessaris es comprin i esvenguin, però en el mercat social. L‘altraestratègia ha de ser desmercantilitzar unaaltra part de l’economia, com a mínim elsbéns que siguin vitals i estratègics, perquèdeixin de ser mercaderia i els puguemdistribuir segons les necessitats i no a canvide diners. Aquest és un segon objectiu estratègic del’economia solidària: desmercantilitzar percomunalitzar, perquè totes puguem disposardels béns essencials per a la vida i gestionar-los col·lectivament. Estem parlant, doncs, depreservar i generar béns comuns, tantmaterials com immaterials: el programari i elmaquinari lliure, el coneixement obert, lagestió comunitària d’equipaments i espaispúblics, o de recursos naturals com l’aigua através de cooperatives de consumidores iusuàries.

D’aquest procés de desmercantilització formapart també la necessitat d’impregnar elsector públic amb els valors de l’economiasolidària, un sector públic que ha d’estar bendotat i créixer, però que alhora s’ha dedesestatalitzar, en el sentit que empreses iserveis públics han de passar a sergestionades amb la participació decisòria deles treballadores i usuàries, i garantirmecanismes de transparència i rendicióciutadana de comptes.

Actor sociopolític REAS compleix 25 anys. Li podem, enspodem, demanar més perquè ja som més,perquè ja som grans. Hem de salvar lesentitats de l’àmbit, aplicant mesures desolidaritat interna i suport mutu. Hem deblindar la política pública de suport al’economia social i solidària. Hem decontinuar construint mercat social, generantbéns comuns i impregnant la societat i lesinstitucions dels valors de l‘economiasolidària. Però també, en aquest períodedecisiu per a la història de la humanitat queestem vivint, REAS i cada una de les xarxesque la formen confederalment, hand’esdevenir actors sociopolítics rellevants,aliant-se als seus territoris amb els altresmoviments emancipadors (el feminisme,l’ecologisme, el sindicalisme combatiu...) i lesadministracions receptives per tal de dur aterme un ambiciós pla de reformessocioeconòmiques que ens permetin sortird’aquesta nova crisi, sortint del sistema queles provoca.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

Propostes de Polítiquespúbliques en clau ESSenfront de la pandèmia

María Atienza y Sandra SalsónLa triple pandèmia (sanitària, econòmica i de cures)provocada per la COVID-19 ha trencat el model actualposant de manifest les deficiències que existien en ladotació de recursos públics a serveis bàsics com la sanitat,així com la fragilitat del sistema de cures i la precaritzacióde gran part del teixit econòmic. El nou context de reconstrucció hauria de plantejar desd'una òptica diferent per no tornar a la normalitat anteriorcaracteritzada per la precarització de les condicions de vida,l'emergència climàtica, feminista i migratòria i fragilitat delsnostres metabolismes econòmics, socials i ambientals. Des de l'Economia Solidària proposem sortir d'aquesta triplepandèmia actual i iniciar una transició a un nou model quereorienti les polítiques socials i econòmiques des de criterisde justícia i equitat, en el marc de la promoció d'undesenvolupament social i ambientalment sostenible i on lesinstitucions representatives, organitzacions i movimentssocials i la mateixa ciutadania puguin incidir en el rumbpolític i econòmic a impulsar, en pro d'un majoraprofundiment democràtic. Les propostes que es desenvolupen a continuació ensmostren el camí per a aquest canvi de model a través depolítiques d'inclusió i cohesió social, per a la sostenibilitatde la vida i al servei de les persones.

POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL Per una societat cohesionada i inclusiva Per potenciar una economia que promogui realment eldesenvolupament social cal reforçar política, tècnica ipressupostàriament aquelles àrees que consideremprioritàries. En primer lloc, cal l'aplicació d'una rendabàsica i el bo social (electricitat, aigua ...) i la seva gestiódes de qualsevol entitat comercialitzadora (no només lesgrans empreses). Així mateix, s'ha de posar especialèmfasi en el foment de l'ocupació inclusiu, a travésd'activitats de qualificació laboral per a persones ensituació o risc d'exclusió social, incentius per a la sevacontractació en programes públics i en empresesprivades, i promoció d'empreses d'inserció. De la mateixamanera, és convenient impulsar nous models de gestióde l'habitatge, a través de la reserva de sòl públic per acooperatives d'habitatge col·laborativa en règim decessió d'ús, promoció de parc públic d'habitatge delloguer social, desenvolupament d'iniciatives d'habitatgeintergeneracional, etc. POLÍTIQUES PER A LA SOSTENIBILITAT DE LAVIDA Per una Economia solidària, feminista,ecològica i comunitària Cal apostar de manera decidida per polítiques que posinla sostenibilitat de la vida en l'eix d'actuació. Una via pera això seria posar en marxa plans de corresponsabilitatque comprometin amb accions específiques a tots elsagents responsables del benestar comunitari iincorporant el treball de cures dins el model econòmiccom una esfera fonamental per al desenvolupament de lavida de les persones. D'altra banda, en l'actual context de creixent escassetatde recursos energètics d'aquest sistema petrodependent,així com davant les nombroses alertes pel canvi climàtic,es fa urgent un canvi de model energètic, afavorint eltransport públic i la mobilitat no contaminant, així comla generació i comercialització pública d'energiesrenovables a través de la promoció de cooperativesd'iniciativa social i les comunitats d'energia.

Suport a les treballadores del sector de lescures de manera que puguin organitzar laprestació de serveis a través d'empresesd'ESS. Impulsar una estratègia de lluita contra lapobresa energètica. Desenvolupar una política de residus 0 ireconèixer a empreses de l'economia social isolidària com a prestadores de serveis degestió de residus. Ajudes per a mantenir i reforçar la produccióagroecològica local, facilitant que tota laproducció arribi a punts de distribució.Promoció i mesures de suport a la creació isosteniment de supermercats cooperatius igrups de consum que funcionen amb criterisde sobirania alimentària i agroecologia.

Això s'hauria de complementar amb una defensa dela sobirania alimentària i agroecològica, a través demesures per activar la producció agroecològicalocal i la implantació de clàusules socials i dereserves de mercat per fomentar una alimentaciósaludable i sostenible (km 0) en tots els serveispúblics: escoles, residències, aules de 0-2 anys ... En molts d'aquests casos, la promoció en barris iespais locals d'activitats que impulsen leseconomies comunitàries: horts urbans, mercatsd'intercanvi, bancs de temps... Són enormes aliadesper al desenvolupament i impuls d'aquestesmesures.

L'ESS com a peça clau:

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

POLÍTIQUES PER A UNA ECONOMIA AL SERVEIDE LES PERSONES Per promoure a una activitat econòmica que satisfaci demanera sostenible les necessitats de totes les persones,l'economia social i solidària posa a disposició importantseines. En primer lloc, hauríem d'apostar per un Comerç Just,impulsant les iniciatives locals per al compliment del'Estratègia Europea 2020 i de l'Agenda 2030 i la inclusióde clàusules socials en la contractació pública queinclogui criteris de comerç just i atenció a les condicionssocials en les cadenes de subministrament. En aquestsentit, caldria potenciar les xarxes d'intercanvi deproducció i consum basades en lògiques no especulativescom els mercats socials, a través de l'elaboració idesenvolupament de plans específics de promoció delconsum crític conscient i transformador i la recuperacióde mercats tradicionals que incloguin productes deproximitat, agroecològics, artesanals... En el marc d'enfortiment d'un teixit productiu propi icapaç d'atendre les necessitats de la població local queaugmenti la nostra autonomia, és urgent apostar per lapromoció de l'emprenedoria cooperativa, a través delsuport als processos de recuperació i transformacióempresarial cap a figures de l'economia social i solidària,la cessió i / o facilitació d'espais físics i de recursos i eldesenvolupament de línies per a la consolidaciód'empreses d'economia social i solidària. Per tot això, resulta clau la promoció de les financesètiques a través de la incorporació dels instruments definances ètiques en les pràctiques financeres de lesadministracions públiques, enfortint així eines financeresque estan al servei del bé comú com demostren des de faanys.

Impuls a la creació de cooperatives de serveispúblics i cooperatives mixtes per a la gestió deserveis d'interès comunitari i de bénscomuns. Incentivar mecanismes per al foment de lacapitalització d'entitats d'ESS, potenciar fonsde garantia que siguin complementaris a leslínies d'Aval. Priorització de l'impuls als circuits curts decomercialització, incloent-hi les mesures desuport al comerç de proximitat i local i limitantl'expansió de grans superfícies comercials.Desenvolupament del Domestic Fair Trade, iuna regulació normativa sobre qui i en quinescondicions es poden produir els productes aixícom la introducció d'una regulació mínima del Comerç Just a la Llei d'Economia Social.

L'ESS com a peça clau:

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

POLÍTIQUES PER AL BÉ COMÚ El model imperant de desenvolupament actual ha devirar cap a una concepció que estigui vinculada al local,entesa com a estratègia d'intervenció territorial pergenerar capacitat local i augmentar les condicions ioportunitats per a la ciutadania i que promogui eldesenvolupament humà des dels principis de: igualtatd'oportunitats, sostenibilitat, participació i apoderament igarantia de drets humans. En aquest sentit és essencial la salvaguarda dels bénscomuns a través de la Identificació i protecció d'aquestsbéns (naturals, urbans i digitals), que han de sergestionats de manera pública, social i comunitària i lapromoció de la custòdia i protecció del territori. Un altre aspecte clau en aquest àmbit és la Innovació idesenvolupament local a través del desenvolupamentd'estratègies de partenariat públic-social i comunitari pera la gestió de serveis d'interès social, la promociód'espais i eines de participació ciutadana en l'impuls deles polítiques públiques locals, així com mesures defoment i discriminació positiva per a empresescorresponsables, agroecològiques, sostenibles ifeministes.

L'ESS com a peça clau:●Identificació d'un pla estratègic d'economia localque inclogui objectius de desenvolupament desd'una perspectiva social, ecològica ifeminista. ● Promoció de l'economia social i solidària com aeina d'innovació social i fomentant la resiliènciadels territoris davant les crisis eco-socials. ● Realitzar auditories públiques i participatives dela gestió econòmica de les institucions, garantintinstruments de control i transparència, així comutilització d'indicadors d'auditoria social per almesurament del desenvolupament local il'adequació de les polítiques públiques al serveidel bé comú.

POLÍTIQUES D'EDUCACIÓ PER AL CANVI ECOSOCIAL Des de l'Economia solidària defensem i apostem per unaeducació que fomenti l'intercanvi de sabers,coneixements i experiències diverses. Per això volemimpulsar campanyes públiques per a la sensibilitzacióciutadana sobre la necessitat d'un canvi de paradigmaeconòmic, polític i social. L'ESS com a peça clau:Introducció de continguts relacionats amb l'economiasolidària a les diferents etapes del currículum educatiu. L'amenaça de la pandèmia ha donat lloc al que es coneixcom a període d'excepció, durant el qual les prioritats degran part del món semblen estar canviant. La consciènciasocial d'un greu problema ens mostra que amb voluntatpolítica és possible protegir les persones, canviar lespolítiques de manera radical i posar en el centre la salut ila vida. Però ¿per què això ha de ser l'excepció? Protegirla vida, a totes les persones i el nostre planeta han de serles prioritats en la "nova normalitat".

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

UNA ECONOMIA FEMINISTAPER A  UN MÓN ENTRANSFORMACIÓNecessitat d'articulació de leseconomies transformadores

Les Economies transformadores (l'economia social isolidària, les economies feministes, els comuns,l'economia ecològica ...) són aquelles propostes (2) queqüestionen el model econòmic i social dominant iproposen un canvi de paradigma. Estan formulades desde marcs teòrics així com des d'experiències pràctiquesque impliquen una altra forma d'organitzar l'activitateconòmica. L'articulació d'aquestes economies entre si porta a unnecessari procés de confluència per generar intercanvis iproduir coneixements compartits de cara a facilitaraquest urgent i necessari paradigma. Parlar des delcol·lectiu, per exemple, és un requisit indispensable perincloure els diferents enfocaments i la diversitat deregions i pobles implicats en això, en definitiva, construiruna ecologia de sabers (3). Amb aquestes premisses i davant l'actual pandèmia s'hanelaborat les següents reflexions des de la ConfluènciaFeminista, creada en el marc del procés del Fòrum SocialMundial d'Economies Transformadores. En aquest texthem participat feministes de dos continents i, al menys,set països en diàleg. (1) Article elaborat col·lectivament per l'AiguabarreigFeminista espai en què REAS Red de Redes participa demanera activa des de la seva creació.(2) Suriñach, R. Economies Transformadores de Barcelona.Marge Books (2017)(3) Boaventura de Sousa Santos (2007)

(1)

Confluència feminista davant la COVID-19 En les excepcionals condicions de confinamentamb què es fa front a la pandèmia de laCOVID19, les nostres societats afronten cada diaels desafiaments de tenir cura de la vida enmigde l'emergència i la incertesa, sense perdre devista el futur immediat en un món que ja no ésni serà el mateix, que està en ràpidatransformació.

Confluència Feministadel FSMET

A la primera línia de resposta, les dones hemmobilitzat treballs, sabers i propostes amb unalògica de la cura -que el feminisme assumeix com aeix de les alternatives-, però afrontant velles inoves desigualtats i injustícies, en molts casosexacerbades per la situació. Que no hi pot havervida ni economia sense cures és la constatació delmón en aquestes setmanes, com ho és també elgrau de desequilibris del capitalisme neoliberalque ens ha conduït a aquesta crisi. No volem tornar a la "normalitat" que ens explota Enmig de problemàtiques i alternatives que esbarregen de manera intensa i contradictòria, esreforça la urgència d'anar cap a una economia per ala vida.  A la 'vida d'abans' denunciàvem la matriu de sobretreball de les dones i de violència masclista quecaracteritzen aquest sistema i que avui s'accentuen.El confinament a les llars ha significat unareconcentració en aquests espais, sovint precaris,de presències, activitats i tasques tradicionals inoves. Les cures de sempre ara han de combinar-seamb el virtual trasllat de l'escola a la casa i amb el'teletreball', entre d'altres. Aquest esquema, que esperllongarà amb algun matís en la següent etapade 'distanciament social', lluny d'un avanç averitables sistemes de cures, suposa un retrocés enles ja limitades formes d'organització de les curesque combinaven recursos, temps i espais, això ésxarxes familiars i socials, institucions prestadoresde serveis, establiments educatius -que en unscasos incloïen alimentació escolar. Juntament amb això, es torna a posar al centre del'organització social i econòmica un model defamília nuclear, androcèntric i heteropatriarcal, queinclou un augment de la violència de gènere, commostra la multiplicació de denúncies en moltspaïsos. Així, al mateix temps que es reconeix laimportància i centralitat de les cures per a la vida il'economia, hi ha de moment un retrocés en lesseves condicions. Canviar aquest fet és unaprioritat que es connecta amb una reactivacióeconòmica de nou tipus.

En els serveis de salut des de sempre feminitzats ien molts casos precaritzats per l'ajust neoliberal ila mercantilització, les dones assumeixen la majorpart de la feina d'atenció a víctimes de la COVID19en jornades extenuants, en condicions de mínimaprotecció, exposades al contagi i no poquesvegades a la mort. La prioritat de la salut públicauniversal, que garanteixi aquest dret humàfonamental, va de la mà amb superar aquestescondicions desiguals de les treballadores de lasalut, així com amb redefinir el perfil privat imercantil de la indústria farmacèutica, que deixasentir el seu poder corporatiu, aliè a la vida, enmigde la crisi. Mentre les cadenes de supermercats i negociscorporatius d'aliments es lucren de la situacióabastint als sectors amb capacitat de compra, desde les economies camperola, social i solidària, icomunitària s'han desplegat esforços per oferir atota la població aliments bàsics. Surt a la llum laimportància estratègica de la producció local, de lacapacitat de resposta pròpia basada en xarxessocioproductives, en la solidaritat i lacomplementarietat, que ara suposa formes depresència diferents enmig de les restriccions de laquarantena. És a dir, s'aprecia el potencial de lesexperiències impulsades per les dones en vincleamb l'atenció a les necessitats bàsiques dereproducció i cura de la vida.

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

D A V A N T L A C R I S I : # P A N D È M I A S O L I D À R I A

La pandèmia despulla i accentua desigualtats, altemps que es torna pretext per a una escalada deformes de feixisme governamental i social. Lavulnerabilitat econòmica comporta un bruscdeteriorament o suspensió d'ingressos, altespossibilitats de contagi i mínimes d'atenció en elscasos de treballadores precaritzades, de donesmigrants i refugiades, en situació de presó, etc. Elrepunt del classisme, racisme i xenofòbia hanarribat a l'extrem de culpabilitzar a aquests sectorsper l'expansió del virus, i de difondre, de maneradirecta o velada, la idea que hi ha videsrebutjables, no viables. S’encoratgen actitudssocials de vigilància, no de solidaritat. La quarantena ha marcat una inflexió en lesdinàmiques de mobilització social contra elneoliberalisme que es van viure en els mesosprecedents. Enmig de les restriccions de mobilitat,noves iniciatives van prenent forma en vincledirecte amb l'atenció a les necessitats més urgentsd'alimentació i salut. Les dones han activat formesalternatives d'expressió, contacte i acció solidària,no de l'escala de menjadors populars o similarsd'altres moments de crisi, però que donen suport,per exemple, a la compra d'aliments agroecològicsde camperoles, sabó i mascaretes d'unitatsd'economia solidària, i la seva distribució cap asectors desprotegits. Al llindar de vida o mort que ha marcat lapandèmia, els elements per a una agendatransformadora estan a la vista i creix laconsciència sobre la necessitat d'una economia pera la vida, no a costa de la vida.

Encara que això és evident, veiem agendesinercials, que insisteixen a traslladar recursospúblics i socials per salvar 'els mercats', a lesempreses, reiteren fórmules d'endeutament quepressionen encara més economies nacionals ifamiliars ja sobre endeutades. Veiem tambéreaccions d'un altre perfil, que han assumitmesures de protecció social, augmentant l'accés ala salut i les cures, assegurant rendes bàsiques,transferències monetàries o llicències remuneradesper persones treballadores, donant suportespecialment a personal de la salut i les cures, etc.,és a dir mesures necessàries però no suficientsdonada la grandària dels problemes previs. Des dels entorns econòmics i socials compromesosamb la reproducció de la vida, es reforça unaagenda de canvi de prioritats, de formesd'organitzar la producció, els intercanvis i elconsum. A més de l'evident fracàs del capitalismeque s'expressa en la pandèmia, un patrimonid'experiències donen suport i eines a les propostestransformadores: nova arquitectura financera,justícia fiscal, comerç just, monedes alternatives,economia social i solidària, agroecologia, sobiraniaalimentària, etc. Davant la prioritat d'atendre les necessitatsbàsiques d'habitatge, educació, ingressos bàsics,sanitat universal, s'imposa un consens social alvoltant de l'imperatiu de gravar a les gransfortunes i anar cap a formes alternatives dereactivació econòmica, el que inclou redefinir elstreballs socialment necessaris i aquells treballsbiocides que hauran de reconvertir-se en un nouesquema de treball i producció amb clausecofeministes. Estem resistint col·lectivament, no deixem l'espaipúblic, ens multipliquem en d'altres. Estemdissenyant una nova economia que anem teixintamb paciència i ens portarà cap a una millorhumanitat.

UNA ECONOMIA PER A LA VIDA,NO A EXPENSES DE LA VIDA

Click aquí

Vine de festa ambREAS!

Juga amb l'Economia Solidària idemostra el que saps de laXarxa i el moviment. Et confidem a que entris al'enllaç i participis amb REAS alTrivial de l'ESS, joc que aniremampliant durant tot aquest anyd'aniversari. Consulta les bases i premis.Participa y DEIXA'TENREDAR!