drets n21.qxp:drets n21 - sindic.cat n21.pdf · personals, l’itinerari habitual, els problemes...

DRETSBUTLLETI DEL SINDIC DE GREUGES DE CATALUNYA NUMERO 21 MARÇ DE 2008

Informe anual 2007

Desplaçament de l’oficina a Figueres, Sant Adria de Besòs i Vic

DRETS n21.qxp:DRETS n21.qxp 18/6/08 10:14 Página 1

EDITORIAL

Nous usos del servei de videoconferènciaEl servei de videoconferència del Síndic, quepermet presentar queixes des de deu ciutatsde Catalunya, té ara nous usos. Des de fa unsquants mesos, els interns dels centres peni-tenciaris i els dels centres de justícia juvenilpoden adreçar-se al Síndic de manera mésdirecta i ràpida mitjançant una videoconfe-rència. L’ús de la videoconferència permetagilitar les queixes dels interns, tot i que elpersonal del Síndic continua visitant les pre-sons i els centres de justícia juvenil demanera periòdica.

Butlletí Drets. Número 21Coordinació i redacció: Àrea de Comunicació Maquetació: La Factoria dels Anuncis Foto portada: Jordi CanyameresImpressió: Gràfiques Hostench Dipòsit legal: B-52801-2005

Edita: Síndic de Greuges de CatalunyaC/ Josep Anselm Clavé, 31 – 08002 BarcelonaTel.: 900 124 124 – Fax 933 013 1 87www.sindic.catCorreu electrònic: [email protected]

© S

índ

ic

Resposta lentaDe la mateixa manera que el Síndic analitzales actuacions de les administracions enversels ciutadans, l’actuació del Síndic tambés’ha d’avaluar tant en la relació amb lesadministracions com amb les persones ques’hi adrecen. Per fer-ho, el Síndic és a puntde presentar una carta de serveis i d’implan-tar una àrea que valori el compliment d’ob-jectius; el 2007 s’ha avaluat el temps de tra-mitació.

La mitjana de temps total de tramitació dequeixes és d’aproximadament 6 mesos (171,09 dies), si bé el temps que triga el Síndic afer les seves gestions és de 67,91 dies, men-tre que el temps de l’Administració és de153, 43. Pel que fa a la persona interessada,triga 93, 08 dies en aquells expedients enquè ha d’aportar documentació.

Per administracions, la local, amb 177 dies, il’autonòmica, amb 142, són les més lentes al’hora de respondre als requeriments delSíndic. Com es pot veure en aquestes dades,són les administracions les que principal-ment alenteixen la tramitació dels expe-dients amb els seus temps de resposta.Aquesta situació no solament van en detri-ment del temps de durada dels expedients i,per tant, de la percepció del ciutadà de l’agi-litat en la tramitació de la institució, sinóque perjudica especialment la ciutadania i laseva confiança en el conjunt d’institucionspúbliques afectades.

El Síndic de Greuges de Catalunya té la missió de

garantir el dret de totes les persones a una bona

administració. Amb independència i objectivitat,

atén les queixes i les consultes de qualsevol per-

sona o col·lectiu, i fa recomanacions a les admi-

nistracions i les empreses de serveis d’interès

públic quan aquestes vulneren drets i llibertats.


Una legislació comuna que unifiquiels criteris emprats pels ajunta-ments en la gestió del padró munici-pal pel que fa als immigrants és unade les recomanacions de l’informeextraordinari del Síndic de GreugesLa gestió municipal de l’empadrona-ment dels immigrants, que el síndic valliurar al Parlament el 9 de generpassat.

L’informe es basa en els resultatsd’un qüestionari respost per 70ajun taments, elaborat per la Fun -dació Carles Pi i Sunyer per encàrrecdel Síndic sobre la gestió del padrómunicipal amb relació als immi-grants. Aquesta unificació de criterisproposada facilitaria complir amb elprincipi de seguretat jurídica i per-metria als immigrants conèixer les

expectatives de dret que tenen enles seves relacions amb el padrómunicipal i evitar alhora situacionsde desigualtat en funció del munici-pi de residència.El Síndic recorda també als respon-sables municipals que el padró hade reflectir al màxim la realitat delcens de persones que viuen al domi-cili i que, per tant, s’haurien d’evitarpràctiques com ara l’ús del padrócom a instrument per tractar lasobreocupació d’habitatges.

Tots els ajuntaments enquestats enl’informe han posat en marxa algunmecanisme previ i una quarta partpren mesures posteriors a l’empa-dronament per lluitar contra elfenomen de la sobreocupació. Dinsd’aquestes mesures cal destacar la

limitació, en un 28,6% dels munici-pis, del nombre de persones perhabitatge, la denegació de l’empa-dronament sobre la base de la sobre-ocupació, en un 17, 1%, i l’exigènciade la cèdula d’habitabilitat en un14,3% dels ajuntaments enquestats.Qualsevol modificació que alteri l’úsdel padró o en modifiqui la utilitat,que és reflectir la realitat del censd’habitants d’un municipi, s’hauriade tenir en compte a l’hora d’afron-tar una reforma legal.

Podeu consultar l’informe completal lloc web del Síndic:www.sindic.cat a l’apartat d’Informesi documents.

3INFORMES

Informe sobre la gestió municipal de l’empadronamentdels immigrants

© T

omàs

Abe

lla


Dues-centes vint-i-sis reclamacionsque havia rebut el Síndic d’usuarisafectats per la supressió, tant de leslínies C2, C7 i C10 de rodalies com deles dels trens de mitjana i llarga dis-tància provinents de la zona costa-nera del sud de Barcelona, que vatenir lloc al final d’octubre i tot elmes de novembre de 2007, van serentregades a Renfe pel síndic, RafaelRibó, el dia 16 de gener. Cadascunade les reclamacions inclou les dadespersonals, l’itinerari habitual, elsproblemes que va ocasionar lasupressió del servei i, en la majoriadels casos, una quantificació econò-mica aproximada dels perjudicis.

Dels 226 usuaris que s’han dirigit alSíndic, 217 reclamen compen sa -cions valorades en 195.904 E, quefan una mitjana de 902. 78 E per per-sona. Les 9 restants no demanencap tipus de compensació. La majo-ria de persones reclamants, un 68%,són usuaris de les línies de rodalies;un 31% de mitjana distància, i un 0’5% de llarg recorregut. Pel que fa al

lloc de residència, hi ha 41 barcelo-nins i molts veïns de poblacions delcorredor de rodalies afectat, com ara33 de Castelldefels, 24 de Vilanova ila Geltrú, 18 de Sitges, 9 de Cubelles,

8 de Gavà i 6 de Viladecans. Delsusuaris dels trens de mitjana distàn-cia s’han rebut, entre d’altres, 12queixes de Reus, 11 de Tarragona i 9de Torredembarra.

© S

índ

ic

RESOLUCIONS

El Síndic ha recomanat una infor-mació més acurada i més transpa-rència a les administracions impli-cades en la tramitació i l’execuciódel projecte de la línia de molt altatensió (MAT). Els instruments ordi-naris d’informació i participació queestableix la normativa poden asse-gurar el compliment formal d’a-quest deure, però no el grau de par-ticipació i consulta real i efectiva aquè s’hauria d’aspirar. Pel defensorde les persones cal anar més llunyde l’estricte compliment de la nor -ma, ja que la intervenció de diversesadministracions implicades en dife-

rents fases del projecte i el llargtemps que ha transcorregut per fer-ne la tramitació no són elementsque facilitin la comprensió del pro-cés ni el contingut del projecte.

Per facilitar i agrupar la informació,el Síndic proposa la creació d’un llocweb que contingui una base dedades en què constin un per un totsels tràmits del procediment i tota ladocumentació de què disposa l’Ad -ministració (estudis, informes am -bien tals, propostes, anuncis, resolu-cions administratives, descripció detreballs, plànols informatius, etc.).

El Síndic ha informat de la queixa elDefensor del Poble Europeu per siconsidera oportú iniciar les actua-cions pertinents d’acord amb lesseves competències. La resolució delSíndic ha estat enviada, així mateix,al Departament de Medi Ambient iHabitatge i al d’Economia i Finances,que és qui actualment té les compe-tències sobre energia.

Contingut íntegre de la resolució awww.sindic.cat, a l’apartat de notícies

Recomanació de més informació i transparència de l’Administració en el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT)

Entregades a Renfe més de 220 peticions d’indemnització pel tall ferroviari als accessos sud de Barcelona


5INFORME AL PARLAMENT 2007

Les actuacions del Síndic durant l’any 2007 hanaugmentat un 10,4% respecte a l’any anterior.En total han estat 21.794 actuacions distribuï-des entre 5.299 queixes (24%), 96 actuacions d’o-fici (0,44%) i 16.399 consultes (75%). Si se sumael nombre d’afectats en les queixes rebudesamb el de les consultes ateses —tot considerantles consultes de caràcter unipersonal— es potafirmar que el Síndic ha atès 37.347 personesdurant el 2007, 8.166 persones més que l’anyanterior, amb un creixement entorn del 30 %.El Pallars Sobirà, l’Alt Penedès i la Cerdanya sónles comarques que tenen més queixes per nom-bre d’habitants. En canvi, les que reben menysqueixes per habitants (una queixa per cada grupde 3.000 a 5.000) són les Garrigues, el Montsià i

la Val d’Aran. Sobre la forma de presentació deles actuacions rebudes destaca el fet que el31,55% de les queixes i les consultes que arribenal Síndic ho fan per correu electrònic.Si bé cal remarcar una millora en la resposta deles administracions als requeriments del Síndicrespecte d’altres anys, persisteixen els casosd’una excessiva durada del termini d’aquestaresposta i no es compleix el que estableix la llei.També sovintegen les respostes incompletesque endarrereixen els processos. Pel que fa algrau d’acceptació de les resolucions, més del88% de les resolucions o els suggeriments que fael Síndic són acceptats totalment o parcialmentper les administracions, i només en un 11,5%són refusats.

Les actuacions del Síndicaugmenten un 10% respecte al 2006El Defensor de les persones ha atès més de 37.000 persones el 2007

16000

14000

12000

10000

8000

6000

4000

2000

0

2004 2005 2006 2007

Evolució de les actuacions del Síndic (2004-2007)

Queixa 2.901 3.617 5.150 5.299Actuació d’ofici 52 81 68 96Consulta 3.640 7.095 14.515 16.399

TOTAL 6.593 10.793 19.733 21.794

2004 2005 2006 2007

2.901

3.6175.150

5.299

3.640

7.095

14.515

16.399


INFORME

L’àrea d’administració i drets, que engloba temàtiquescom ara procediment administratiu, funció publica oresponsabilitat patrimonial, és la que ha rebut un nom-bre de queixes més alt (22,4%), seguida de l’àrea d’urba-nisme (11,98%) i la de seguretat ciutadana i justícia(11,61%). Dins de l’àrea de procediment administratiu, la

manca de resposta és un dels principals motius de quei-xa de les persones que s’adrecen a la institució. Educaciói serveis socials, amb un augment del 55% i del 37% res-pectivament, són les dues àrees que han experimentatun increment més gran de queixes durant el 2007 res-pecte al 2006.

Actuacions per matèries

Actuacionsd’ofici Queixa Consultes TOTAL

1 Administració pública i drets 14 1.187 3.239 4.440 20,37%

2 Consum 7 415 3.167 3.589 16,47%

3 Cultura i llengua 6 45 193 244 1,12%

4 Educació 6 452 670 1.128 5,18%

5 Immigració - 130 241 371 1,70%

6 Infància i adolescència 14 225 271 510 2,34%

7 Medi ambient 6 507 905 1.418 6,51%

8 Relacions laborals i pensions 2 107 409 518 2,38%

9 Sanitat 9 337 898 1.244 5,71%

10 Seguretat ciutadana i justícia 13 615 1.305 1.933 8,87%

11 Serveis socials 14 402 754 1.170 5,37%

12 Tributs 4 242 633 879 4,03%

13 Urbanisme i habitatge 1 635 1.324 1.960 8,99%

14 Privades o inconcretes - - 2.390 2.390 10,97%

Total 96 5.299 16.399 21.794 100,00%

Les administracions han de millorar l’atenció a les personesCoincidint amb la presentació de l’Informe i d’acord ambles dades que inclou, el Síndic reclama a les administra-cions que donin una resposta completa, àgil i eficaç a lesdemandes ciutadanes i una millor atenció a les perso-nes. L’Informe 2007 constata una excessiva lentitud del’Administració davant de situacions de vulneracions dedrets. Aquesta manca d’agilitat i l’incompliment de ter-minis per part de l’Administració envers el ciutadà nosolament es fa palès indirectament amb la resposta quees dóna al Síndic, a partir de les queixes ciutadanes, sinótambé amb la relació quotidiana de l’Administració ambel ciutadà.

També s’evidencia el grau de desorientació del públicdavant algunes gestions. Així mateix, s’hauria de posarfi a les exigències de documents o certificats de què dis-posa la mateixa Administració. D’altra banda, les respos-tes haurien de ser clares i completes. Els problemes quees generen amb les demores o la inactivitat es posen demanifest en exemples concrets de queixes de procedi-ment administratiu en què hi ha en joc la prestació deserveis públics. La durada excessiva dels processos com-porta no solament un incompliment del deure del’Administració de resoldre dins del termini màxim esta-blert, sinó també una demora en l’accés a serveis o bene-ficis públics.


7

Serveis socials Els retards i la lentitud d’aplicacióde la Llei de la dependència

Tot i tenir en compte la complexitat del procés i el nom-bre de sol·licituds presentades, no es pot deixar dedenunciar el retard —que fins i tot admet la mateixaAdministració— a fer efectiva la Llei. La pràctica totalitatde les queixes presentades amb relació a l’aplicació dela llei planteja la disconformitat pels retards en la valo-ració de la situació de dependència. A aquests retardss’hi afegeix la lentitud a fer efectives les ajudes, que per-judica l’accés de les persones amb dependència a gaudirdels drets que els reconeix la Llei.

Serveis penitenciarisMaltractaments i rigor innecessarien l’aplicació de les normespenitenciàries

El Síndic ha tingut coneixement, especialment en el perí-ode 2006 – 2007, d’un nombre important de queixes pre-sentades per interns de diferents centres penitenciarisde Catalunya i, en particular, del Centre PenitenciariBrians 1. Les queixes formulaven denúncies per maltrac-taments o rigor innecessari en l’aplicació de normes dinsdel centre.

De l’anàlisi de les queixes plantejades, de la informaciósol·licitada al Departament de Justícia i de les entrevistesmantingudes amb els interns se’n desprèn que no estracta de fets puntuals, sinó de situacions recurrentsderivades de l’actuació de funcionaris en serveis con-crets, identificats per un important nombre d’interns,que presumptament apliquen un rigor innecessari en lesnormes i un tracte contrari a la dignitat de la personaimpropi de servidors públics.

D’altra banda, el Síndic ha detectat que els interns per-ceben que els òrgans jurisdiccionals de vigilància peni-tenciària no actuen com a garants dels seus drets. Sobreaixò considera necessari que l’Administració penitencià-ria faci un exercici d’autocontrol que permeti una trans-parència absoluta de les actuacions en l’àmbit de la pro-tecció dels drets humans dels interns dins de la presó. Ladificultat probatòria de l’intern i la falta d’identificaciódels funcionaris agreugen un context de desigualtat demitjans jurídics de defensa en el qual no hi ha el princi-pi de contradicció. Tot això fa que sigui impossible arribara una versió diferent de la veritat oficial ja consumada. El Síndic, tot respectant les decisions del poder judicial,reclama la necessitat urgent d’un desplegament legisla-tiu de la jurisdicció de vigilància penitenciària. Aquestajurisdicció es considera imprescindible per a la salva-guarda dels drets dels interns i la correcció dels abusos iles dilacions que puguin produir-se en el compliment delrègim penitenciari.

SalutLes mancances en l’atenció a la salut mental

Durant el 2007 la majoria de queixes rebudes en aquestàmbit han estat motivades per la impossibilitat d’ingres-sar a places de mitjana i llarga estada i per la denegaciódels serveis de llars residencials i pisos assistits. ElSíndic ha recordat al Departament de Salut que s’ha debasar en la plena integració de la salut mental en el sis-tema sanitari general, amb una equiparació total delmalalt mental a les altres persones que necessiten ser-veis sanitaris.

En aquest àmbit, la problemàtica no ha canviat gairerespecte d’anys anteriors, ja que les queixes continuenreflectint les dificultats de les persones amb malaltiamental per accedir a un tractament adequat a les sevesnecessitats. Els pacients i les seves famílies continuendenunciant la manca de dispositius i de tractamentsadequats i continuats necessaris per a la rehabilitaciósociolaboral i la reintegració a la societat.

©

Jord

i C

anya

mer

es

Temàtiques destacades


8

Contaminació acústicaSorolls al carrer: sirenes, autobusos,festes majors

Durant el 2007, al Síndic han arribat diferents queixesrelatives a sorolls que es produeixen al carrer, com arasirenes de vehicles d’emergència, d’autobusos o els pro-vocats per un acte d’una festa major.Pel que fa a l’ús de sirenes, el Síndic ha recomanat, entrealtres mesures, estendre les campanyes i les sessions deformació específica que es fan per als conductors d’am-bulàncies als conductors dels vehicles de bombers iestablir nous límits d’emissió més baixos de la intensi-tat de la sirena en horari diürn. Les molèsties per sorollsde determinats vehicles públics, tant taxis com autobu-sos, que malgrat estar parats mantenen el motor enmarxa, també han estat motiu de diferents queixes.

En la línia de trobar mitjans més efectius per reconduirla situació, el Síndic ha recordat que la normativa regu-ladora de trànsit disposa que els estacionaments delsvehicles a motor han d’observar determinades regles,entre les quals hi ha la de parar el motor. L’emplaçament de les fires d’atraccions i de les actua-cions i els balls populars que tenen lloc amb motiu deles festes majors dels municipis també han estat objec-te de queixa. El Síndic va considerar que l’Administracióhavia d’encetar un diàleg amb els representants d’unbarri afectat per buscar de forma conjunta la milloralternativa possible al desenvolupament de les atrac-cions, tant pel que fa a l’emplaçament com pel que fa ala música i l’horari d’obertura i tancament d’aquestesatraccions.

Infància i adolescènciaEls processos de repatriació dels menors immigrants no acompanyats

El 2007 s’han rebut diversos escrits de queixa en elsquals es planteja la manca de garanties en els procedi-ments de repatriació per reagrupació de menors immi-grants no acompanyats. S’observa una diferència notable entre el nombre de pro-postes instades i de resolucions de repatriació dictades iel baix nombre d’execucions. Aquesta realitat comportaincongruències i dificultats greus en el tractament glo-bal de la problemàtica des de les administracions afec-tades. L’amenaça constant de la repatriació dificulta laintervenció i el treball socioeducatiu i laboral ambaquests menors, trenca el seu procés formatiu i generafugides que posen en perill la seva integritat física.

D’altra banda, el Síndic s’ha referit en diverses ocasionsa la necessitat que aquests menors disposin d’assistèn-cia lletrada en els processos de comunicació administra-tiva de les propostes de repatriació. La Fiscalia no inter-vé en aquests casos i sovint el menor es troba completa-ment indefens davant d’aquestes situacions.

ConsumLa manca d’inversió en la xarxa elèctrica

L’apagada que va patir la ciutat de Barcelona el mes dejuliol de 2007 va fer evident la fragilitat d’una xarxa elèc-trica que els darrers anys ja ha sofert diversos incidentsde magnitud, com per exemple la que va afectar diver-sos indrets de Catalunya l’any 2001 i que es va desenca-denar per unes nevades. Quan per circumstàncies mete-orològiques o per fets puntuals, com pot ser la caigudad’un cable, es paralitza un servei essencial i bàsic com elservei de subministrament elèctric és que cal una revi-sió a fons de la xarxa.

D’això es deriva la necessitat que les administracionspúbliques portin a terme amb la deguda responsabilitati eficiència les actuacions necessàries que permetin ava-luar l’estat actual de la xarxa elèctrica i quina ha de serla inversió necessària, d’una banda, per al mantenimenti la conservació de la xarxa elèctrica existent, i de l’altra,per a l’ampliació de les instal·lacions que resultin neces-sàries per garantir amb un nivell òptim de qualitat i deseguretat la prestació del subministrament elèctric querequereix la demanda existent avui dia i la futura.Respecte d’això, cal constatar que l’Administració té unpaper molt important no solament a l’hora de reglamen-tar normativament quines han de ser les condicions deprestació del servei i de sancionar els possibles incom-pliments, sinó també a l’hora de controlar que els pres-tadors del servei compleixin amb les obligacions de qua-litat, regularitat i de seguretat que comporta la conside-ració del servei de subministrament elèctric com a ser-vei d’interès públic i essencial.

El contingut íntegre de l’informe es pot consultar al web delSíndic www.sindic.cat, a l’apartat d’informes i documents.

© S

índ

ic


Les administracions públiques han de garantir a les per-sones amb discapacitat el ple exercici dels seus dretsfonamentals. Per això, la declaració destaca la necessitatde potenciar i reforçar les estratègies per garantir el dreta la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapa-citat, ja siguin infants o adults, millorar-ne la qualitat devida i garantir-los el respecte i el ple exercici de tots elsdrets. Remarca també la importància de promoure essencial-ment quatre eixos per millorar les condicions de vida detotes les persones amb discapacitat:

-Aplicar el principi d’igualtat-Garantir el dret a l’autonomia individual-Aplicar condicions d’accessibilitat universal-Garantir les condicions d’inclusió, integració i partici-pació plena en la societat

A Catalunya, l’any 2006 hi havia registrades 377.527 per-sones amb discapacitat reconeguda, un col·lectiu que enels últims cinc anys ha presentat 759 queixes davant delSíndic. Aquestes queixes evidencien que actualmentaquest col·lectiu encara continua trobant moltes barre-res per exercir els seus drets.

El text íntegre de la declaració es pot trobar a: www.sin-dic.cat a l’apartat de noticies/ historic de noticies/ des-embre 2007 amb data 3/12/2007

9ACTIVITATS

© A

rrel

s Fu

nd

ació

Declaració amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Les Institucions Independents de Drets Humans per a laInfància, reunides a Nova York en el marc de la SessióEspecial de l’ONU a favor de la Infància, van fer el mesde desembre passat una declaració conjunta en la qualfan una crida als estats "perquè compleixin els seusdeures i garanteixin plenament l’exercici dels drets delsinfants".Els defensors lamenten també en aquesta declaracióque massa sovint els infants no són una prioritat políti-ca i denuncien que l’expansió de la pobresa, el creixe-ment de la inseguretat, l’augment del fonamentalisme,el canvi climàtic i el mal ús les noves tecnologies, fenò-mens que s’estan produint aquests últims anys, afectenplenament els menors d’edat. Segons els defensors,aquestes amenaces als drets dels infants requereixen lacooperació i l’ajuda internacionals.

A la reunió, que va tenir lloc a Nova York el 10 de desem-bre, hi va assistir l’adjunt del síndic per a la Defensa delsDrets dels Infants, Xavier Bonal, que hi va participar nosolament com a representant de la institució, sinótambé en qualitat de president de l’ENOC (XarxaEuropea de Defensors per a la Infància).

El text íntegre de la declaració es pot trobar a: www.sin-dic.cat, a l’apartat de noticies/ historic de noticies/ des-embre 2007 amb data 14/12/2007

Els defensors dels infants d’arreu del món fan una crida als estats perquè garanteixin l’exercici dels drets dels menors


ACTIVITATS

El Consell Executiu de la regió sèrbia de Vojvodina, elCol·legi d’Advocats d’aquesta mateixa regió i el Síndic deGreuges de Catalunya van signar el 21 de desembre pas-sat un conveni per estendre el servei d’assistència jurí-dica gratuïta a tota la regió. Amb la signatura del conve-ni, el servei s’estendrà a 28 municipis a més dels 8 queja el tenen en funcionament. La implantació d’aquestservei ha aportat molta informació amb vista a la regu-lació legal i a la instauració en tot el territori serbi d’unservei com aquest, ja que és l’únic sistema d’assistènciajurídica gratuïta que engloba el Servei d’OrientacióJurídica i el Torn d’Ofici i que, després d’un període ini-cial de finançament extern, es manté amb el finança-ment exclusiu de l’Administració sèrbia.

Des del 2003, el Síndic, amb el finançament de l’AgènciaEspanyola de Cooperació Internacional, ha portat aterme la implantació del Servei d’Assistència JurídicaGratuïta. Es tracta de proporcionar a les institucions sèr-bies, en col·laboració amb el Consell de l’AdvocaciaCatalana, la formació prèvia necessària per posar enfuncionament el servei i fer-ne el seguiment. Tant elServei d’Orientació Jurídica com el Torn d’Ofici són ser-veis públics finançats pels ajuntaments i gestionats pelscol·legis d’advocats.

Hem anat a...21 de gener. Santa Coloma de GramenetL’adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants,Xavier Bonal, i altres membres de l’equip del Síndicfan una xerrada a alumnes del cicle formatiu de ser-veis socioculturals i a la comunitat.

1 de febrer. OviedoEl síndic, Rafael Ribó, participa en la reunió de defen-sors del poble de l’Estat espanyol preparatòria de lesJornades de Coordinació dels defensors autonòmics.

15 de febrer. Marche-en-Famenne (Bèlgica)El director d’Ordenació del Territori i RelacionsLocals, Matias Vives intervé en unes jornades sobremediació i poders locals organitzades per l’Om -budsman de la Valònia.

11 de febrer. EstrasburgXavier Bonal, com a director de la Xarxa Europea deDefensors per a la Infància (ENOC), acompanyatd’una assessora, participa en un seminari sobre elmètode de treball del Consell d’Europa i la sevacol·laboració amb l’ENOC.

20 de febrer. Belgrad L’adjunta, Laura Diez, participa com a ponent en laconferència sobre la relació entre el poder judicial il’ombudsman dins del projecte del Síndic de suporta l’Ombudsman de Sèrbia.

28 de febrer. LleidaEl síndic i Matias Vives participen en el desè Fòrumde Síndics i Defensors locals de Catalunya.

17 de Març. Barcelona. (Fundació Arrels)La directora d’AFERS Socials i Relacions amb elParlament, Maria Jesús Larios i una assessora visitenla fundació, dedicada a l’atenció de les personessense sostre, per parlar de temes d’interès comú.

Altres visites Ajuntaments i localitatsMatias Vives, i diversos assessors visiten ajunta-ments i poblacions per fer el seguiment d’actuacionsen tràmit: Alguaire, Arbeca, Sant Pere de Ribes,Districte de Ciutat Vella (Barcelona), ConsellComarcal del Bages, Corbera de Llobregat, SantVicenç dels Horts, Pallejà, Sant Climent de Llobregat,Calonge i Santa Susanna, Artesa de Segre, Alguaire iArtesa de Lleida, Guardiola de Font Rubi, Caldes deMontbui i l’Atmetlla del Vallès.

Centres penitenciaris i comissariesEl director de seguretat pública i relacions socials idiversos assessors visiten dependències policials ipenitenciàries: Àrea bàsica policial de Les Corts (3 dedesembre), Comissaria de Sant Adrià (20 de febrer),Centre Penitenciari de Figueres (20 de gener), QuatreCamins (15 de febrer, 27 de febrer i 17 de març).

El sistema d’assistència jurídica gratuïta impulsat pel Síndic s’estén a tota la regió sèrbia de Vojvodina


11

Figueres el 23 de gener, Sant Adrià de Besòs,el 20 de febrer i Vic, el 5 de març han estat lestres últimes poblacions on el Síndic s’hadesplaçat per rebre queixes de les personescontra les administracions i fer consultes.

A Vic, el síndic va visitar el CEIP La Sínia, elcentre pedagògic terapèutic Escola Estel, esva reunir amb l’Associació de Comerciantsdel Barri del Remei i amb la rectora de laUniversitat de Vic i va pronunciar una confe-rència a l’Aula d’Extensió Universitària de laGent Gran d’Osona. En total es van rebre untotal de 49 visites, que es van materialitzaren 29 queixes i 20 consultes. L’adjunta, LauraDíez, va visitar el CAP del barri del Remei il’Hospital General i l’adjunt per a la Defensadels Drets dels Infants, Xavier Bonal, es vareunir amb l’equip d’Atenció a la Infància il’Adolescència (EAIA).

A Sant Adrià es van rebre un total de 14visites, que es van materialitzar en 13 quei-xes i 1 consulta. Rafael Ribó i membres delseu equip van visitar la comissaria delsMossos d’Esquadra, el mercat municipal i esvan reunir amb membres de la Plataformad’Entitats i Veïns de la Mina. Els membres dela Plataforma d’Entitats i Veïns del’Associació de Veïns de la Mina van exposaral síndic les mancances que observen en elPla de transformació social inclòs en el Plade transformació del barri i la falta d’infor-mació sobre aquest. També van queixar-sedel retard en els terminis del Pla de transfor-mació urbanística.El síndic es va comprometre a iniciar unaactuació d’ofici per estudiar d’una maneraglobal totes aquestes problemàtiques del

barri. Al mercat municipal es va reunir ambla junta, que va exposar els problemes sor-gits arran del projecte de millora de les ins-tal·lacions que obliga als paradistes a traslla-dar-se a un mercat provisional i a fer unaimportant inversió.

El 23 de gener, l’oficina del síndic també esva desplaçar a Figueres, on va rebre 20 visi-tes (14 queixes i 6 consultes). A més de l’a-tenció a les persones, el síndic i els membresdel seu equip van anar al CEIP Pous i Pagès,el centre residencial d’acció educativaL’Albera, el centre penitenciari, l’Hospital deFigueres, el centre sociosanitari BernatJaume, el centre de salut mental AltEmpordà i el CAP Ernest Lluch, i es va reuniramb l’equip d’Atenció a la Infància il’Adolescència (EAIA) de l’Alt Empordà.

Properes visites2 d’abril. Ripoll Casal Cívic.Carrer Concepció Ducloux s/n

7 de maig. MartorellCentre Cultural. Plaça de les Cultures s/n

11 de juny. Les Borges BlanquesCentre Cívic. Plaça de la Constitució, 30

Les persones o les entitats que vulguinfer una consulta o presentar una queixahan de posar-s’hi prèviament en con-tacte, trucant al tel. 900 124 124, o bé percorreu electrònic: [email protected]

Visites a Vic, Sant Adrià de Besòs i Figueres

© S

índ

ic

L’equip del Síndic durant la visita a l’escola Pous i Pagès de Figueres.


Fa pocs dies vau rebre de mans del sín-dic de greuges, Rafael Ribó, l’Informeanual 2007 de la institució. Creieu queaquesta és una bona eina de treballparlamentari?

Qualsevol instrument que permetial ciutadà exposar les seves queixesi inquietuds respecte a les adminis-tracions públiques és útil i necessa-ri. És més: l’informe del síndic és untermòmetre que permet copsar elsaspectes de la vida quotidiana quepreocupen més el ciutadà.

Algunes de les problemàtiques queexposa el síndic en el seu informe,sobretot en temes socials, es repeteixenany rere any. Podria cap iniciativalegislativa millorar algunes d’aquestessituacions?

És evident que la cambra no pot res-tar indiferent a les preocupacions iqueixes dels ciutadans, recollides enaquest cas en l’informe del síndic. La demostració que la política és útili necessària ha de començar preci-sament amb una tasca legislativaque posi l’accent en tots els aspectesde la vida pública que no funcionenprou bé. En la línia de donar veu alsciutadans, és indispensable tenir encompte la iniciativa legislativa po -pular, que permet als ciutadans pre-sentar propostes que poden esdeve-nir lleis.

El Parlament també rep queixes delsciutadans contra l’Administració.Coincideixen amb les que arriben alSíndic?

Les preocupacions que els ciutadanstraslladen al Parlament són forçasimilars a les que rep el Síndic, i sónmolt condicionades per l’actualitat

del moment. En aquest sentit, lesinfraestructures, la immigració, l’edu -ca ció i la sanitat són alguns delstemes més habituals.

Durant la vostra trajectòria políticaheu estat regidor i tinent d’alcalde,diputat i ara president del Parlament.Des de cada càrrec, quina visió teníeu iteniu de la institució del Síndic deGreuges?

Efectivament, la meva trajectòriapolítica i professional ha estat moltvinculada a les institucions públi-ques. Primer, la Generalitat; després,l’Ajuntament de Reus, i, més tard, elParlament. Cal tenir present que elstemps canvien contínuament i que,per tant, l’adequació de l’Admi -nistració és encara més necessàriasi es vol respondre a les necessitatsactuals del ciutadà. Per tant, la figu-ra del síndic de greuges és mésvigent i més necessària que mai,perquè uneix dos universos sovintmassa distants, l’Administració i elciutadà, però que és importantíssimque es coordinin i es puguin comu-nicar.

Tant el Parlament com el Síndic tenenper repte obrir-se més a les persones iser més coneguts. Quines mesuress’han de prendre en aquesta direcció?

Com ja he comentat, la iniciativalegislativa popular n’és una. Peròtambé cal destacar la Comissió dePeticions, mitjançant la qual qualse-vol ciutadà pot expressar una quei-xa o una petició a la cambra. Tambéhem facilitat la implicació i la parti-cipació de la societat per mitjà delweb del Parlament i de CanalParlament, que permet seguir lessessions plenàries i les comissions

en directe per Internet. Una altra ini-ciativa és la visita de col·lectius bendiversos al Parlament: centres do -cents, gent gran o sectors professio-nals i socials.

La cambra també té el repte de guan-yar espai. En quin estat es troba el pro-jecte d’ampliació? Quins són els termi-nis previstos?

Les obres de remodelació de la cam-bra avancen a bon ritme. Aquest anyfarem el concurs internacional deprojectes amb el Col·legi d’Arqui -tectes per a un nou edifici. Esperoque aquesta legislatura serveixi perdonar un impuls definitiu al projec-te, que ha de permetre comptar ambun segon hemicicle més modern ireservar l’actual per a les sessionssolemnes.

Les cambres parlamentàries són undels grans aparadors de l’activitatpolítica. Creieu que el Parlament, ambla seva feina, dóna una bona imatge ala societat?

Una enquesta recent de coneixe-ment del Parlament constata que lagent que ens valora més bé és lagent que sap què es fa. I al contrari:qui ens puntua amb una nota mésbaixa desconeix què es fa a la cam-bra i com funciona. Em sembla unadada prou reveladora del camí quehem de seguir. I, en aquest sentit,vull destacar, entre moltes altres ini-ciatives, el projecte “Parlament a lesaules” que té com objectiu aproparla institució al món educatiu. Lestrobades amb alumnes de primària isecundària són una bona manera deconèixer els joves i intercanviarexperiències.

Ernest Benach president del Parlament

“L’informe del Síndic és un termòmetre que permet copsar allò que preocupa més el ciutadà”Des del seu càrrec de president del Parlament, Ernest Benach és un observa-dor privilegiat de la feina del Síndic, ja que sempre és el primer a rebre elsinformes que elabora la institució i que després són presentats i debatuts ala cambra. ©

Par

lam

ent


drets n21.qxp:drets n21 - sindic.cat n21.pdf · personals, l’itinerari habitual, els problemes...

Documents