Download - Viu reus 07 baixa
Núm. 7 | juny-juliol 2016Núm. 7 | juny-juliol 2016
VIU
TV
IU R
eus
Exemplar gratuïtExemplar gratuït
Esclata la Festa!!!A les portes de Sant Pere la ciutat s’engalana per la Festa Major
Núm
. 7 |
ju
ny-ju
liol 2
016
| w
ww
.viu
afon
s.ca
t
www.viuafons.catwww.viuafons.cat
Foto
: Ar
xiu
Carr
utxa
SumariFESTA MAJOR6
FESTA MAJOR30
CULTURA68
FESTA MAJOR10
FESTA MAJOR40
GASTRONOMIA88
Sant Pere 2016Del 24 al 29 de juny
SeguiciUn Seguici Festiuinnovador
Imagina’tEl festival d’estiu a la Tarraco Arena Plaça
ProgramacióTots els actes de la Fes-ta Major per dates
Àliga PetitaUs contem el procés de naixement d’aquest element
Vermuts MiróCentenari d’aquestaempresa reusenca
5 Editorial
74 Empresa
96 Restaurants
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLC/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A43007, TarragonaTels. 673 930 590 - 673 930 589
Direcció: Antoni Corrales, Albert VidallerRedacció: Cristina Valls Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, i Josep BarberoDisseny i maquetació: Marc PascualFotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.comi 123rf.comFoto portada: Arxiu CarrutxaImpressió: RotimpresDistribució: Unimail
Dipòsit legal: T-1220-2014
VIU Reus en cap cas respon del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]
Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon als números 673 930 590 i673 930 589
Revista associada
Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la através d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphoneel codi QR
Control 5.000 exemplars
EditorialEl pols de la TronadaTensió continguda, nervis de vesprada i una dolça intuïció que
esguarda el moment culminant de la vigília. Tornen les festes i
la Tronada fa recordar que ja ha passat un altre any, però sem-
pre es viu com la primera vegada. La Tronada encara accelera el
pols dels reusencs, dempeus esperant el que encara ha d’arribar.
La seqüència de petites i grans explosions auguren la cerimònia
d’una il·lusió completa. La claror il·lumina milions de cares. Amics,
familiars i parelles reunides al cor de la ciutat. Agafats de la mà
amb somriures trobats. Tots els desconeguts es troben units per
un sentiment de tradició. Després de l’encesa, el fum s’acumula i
els timpans, en un moment daurat de silenci esmorteït, s’adapten
a la remor acostumada. Disbauxa. El pols dels batecs dels cors
dels qui havien regat la pólvora al bell mig de la plaça escampen
aires de satisfacció. Ja és Festa Major!
L’objectiu al qual ens hem cenyit en aquest darrer número, ha
estat recollir molts dels testimonis de la festa de la ciutat, però
alhora també les veus dels reusencs de tota la vida. Tots ells han
donat sentit al que avui es coneix com a la ciutat de Reus. I és
que aquest darrer número de Viu a fons Reus té molt a celebrar.
Enguany diferents elements del Seguici fan anys i ho celebraran
amb grans festes i actes per reviscolar la ciutadania reusenca. 15
anys de Ball de Galeres, 18 de Cavallets, 10 de Cercolets, 20 anys
de l’Àliga de Reus, 25 anys de l’Esbart de Santa Llúcia, 30 anys del
Gegant Carrasclet, 35 anys dels Xiquets, 60 dels Gegants Japone-
sos... I es podria seguir. Malauradament, l’espai és limitat i, tants
anys d’experiència, excedeixen els límits d’una revista.
Reus és focus de bonaventura i no només pel que vindrà, sinó pel
que ja ha succeït. S’ha pogut veure com la capital del Baix Camp
ha estat distingida en l’àmbit cinematogràfic gràcies al triomf del
curtmetratge ‘Timecode’, del director Juanjo Giménez, amb la Pal-
ma d’Or al Festival de Canes; també s’ha reescrit la història del
CF Reus Deportiu amb el seu ascens a Segona A, un tast victoriós
després d’un ardu esforç temporada rere temporada.
Des de l’equip Viu a fons, esperem que aquest número suposi un
complement per gaudir de les festes que vindran.
Cristina Valls
Foto
: Ar
xiu
Carr
utxa
FESTA MAJORPREGÓ_TRONADA_SEGUICI_CULTURA_MÚSICA_ACTES
Juny-Juliol 2016VIU Reus |6
Les festes tornen a poblar els
carrers de la capital del Baix
Camp. El culte a sant Pere pot-
ser és antic, però amb el temps
s’ha tornat més que una vene-
ració religiosa. Arriba la cele-
bració de sant Pere i la gent ja
pensa en els moments de tre-
ball intens, de lluita, de nervis
que esguarden l’èxit, d’il·lusió
creixent... La Festa Major, tal
com es coneix en l’actualitat
s’ha anat definint amb els anys
Cristina Vallsi únicament el temps li ha ator-
gat un estatus de qualitat que
mereix que se la classifiqui com
una de les festes més impor-
tants al panorama nacional.
A Reus es comencen a intuir
ganes de festa. I és que abans
dels dies clau, els reusencs han
anat assaborint activitats cul-
turals annexes que han nodrit
la programació de la ciutat. Per
anar obrint la gana, vaja. Un
dels actes que han dinamitzat
diferents zones de la ciutat han
estat els concerts musicals
de Roba Estesa, Figues Txun-
gues i Marla Martini al barri
del Carme; o també la famosa
Gimcana Infantil de Sant Pere,
la qual fa enguany 14 anys. A
més, alguns establiments o
entitats conegudes a la ciutat
també han fet anys i han dut a
terme celebracions vinculades
abans de la Festa Major. És el
cas del Bar Musical Absenta,
el qual farà unes setmanes va
celebrar el seu desè aniversari;
o també, la dècada de la for-
mació cultural de les Artistes
Locals.
I parlant de celebració, un dels
al·licients nocturns més joves
és el que es durà a terme el dia
26 de juny en la Nit de fer l’Ín-
diu, que fa dos anys aquesta
Festa Major. Aquest acte pro-
met reunir centenars de reu-
A Reus es comencen a intuir ganes de festa
Sant Pere 2016(Del 24 al 29 de juny)
Més d’un centenar d’activitats fan sòlida la tradició i la cultura festiva de la mà d’unacontínua innovació a la ciutat
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 7
OBERTURA FESTA MAJOR
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotoseixamplant-se, creixent sense
parar. El menjar i el beure tam-
poc mancaran enguany, ja que
hi ha convocades gran quan-
titat d’activitats on el vermut
esdevé un complement sempi-
tern. La Festivitat de Sant Pere
culminarà el 28 de juny amb el
Toc de la Festa del Campanar
de la Prioral anunciant la vigília
del sant. Per la seva banda, la
corresponent professó del 29
de juny amb l’última Tronada
donarà fi a la festa.
sencs i reusenques al voltant
dels Gegants Indis i l’Àliga per
ballar i desfilar des de la plaça
del Mercadal fins a la plaça del
Pintor Fortuny on es reuneixen
amb la Mulassa per tornar ple-
gats a l’Ajuntament. El seu ob-
jectiu un any més serà apropar
el Seguici a un públic divers,
res a veure amb el que es pre-
senta habitualment.
El començament dels dies
més importants de la ciutat
arribaran el 24 de juny. L’en-
carregada de fer crida a la fes-
ta a través del pregó, serà la
periodista i escriptora Marta
Magrinyà. Ella encendrà la pri-
mera Tronada, la qual marida-
rà activitat amb el Toc General
de la Festa des del Campanar.
Tot plegat, es podrà celebrar
amb la beguda reusenca del
Masclet i la música present a
la cercavila que començarà a
la plaça del Mercadal a ritme
dels Xim Xim Mig Grau i els
Bandsonats.
Trobades d’Habaveres, vermuts
culturals, les Diades Castelle-
res, la cercavila del Carrasclet,
els Correbars del Bou i del Ball
de Cercolets, Barraques, La
Mulassa i els xumets ganxets...
Tot el calendari festiu es troba
aglutinat de propostes i prece-
dents per sortir de casa. A més,
enguany és un any molt especi-
al, ja que l’element nou de l’Àli-
ga Petita farà la seva presenta-
ció en societat. Una prova de
com el Seguici encara continua
Tot plegat, es podrà celebrar amb la beguda reusenca del Masclet
Foto
: Ar
xiu
Carr
utxa
Foto: Arxiu Carrutxa
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 8
ACTIVITATS FESTA MAJOR
El grup de Còdol Educació or-
ganitza diferents visites guia-
des pedagògiques a museus,
institucions i centres educatius
per a tot tipus de públics. El seu
tret identificatiu és que s’allu-
nyen d’aquelles classes rectes i
convencionals. Per això, les re-
alitzen en llocs emblemàtics de
la ciutat de Reus. Durant l’any i,
especialment als volts de Sant
Pere, realitzen diverses sessions
familiars, dutes a terme al mig-
dia, i de nocturnes pel públic ge-
neral. “Aquest ric patrimoni ofe-
reix moltes possibilitats i han de
sortir diferents iniciatives. Fa 3
anys que Còdol Educació realit-
za els tallers d’estiu ‘Tastalafes-
ta’, en el marc de l’Exposició Ara
toca festa del Museu de Reus”,
explica la co-directora de Còdol
Educació, Maria Adzerias.
Aquesta proposta, adreçada als
petits d’entre 4 i 10 anys, s’acos-
tuma a fer ara, al juny, i els ho-
raris ocupen els matins, de les
10 a les 12 hores. “En aquestes
dates ens trobem a les vigílies
de la Festa Major de Reus i tots
sabem com d’emocionats la
viuen els nostres infants. Per
això, la proposta vol contribuir
a conèixer-la i viure-la més in-
tensament”, comenta Adzerias
il·lusionada. I és que cada dia, en
Descobrir la Festa Major amb els més petits Una intensa experiència per viure i descobrir plegats les festes de Reus
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
el seus tallers, es proposen acti-
vitats riques, variades i sugge-
rents per descobrir plegats els
elements del seguici i, segons
confirma la co-directora, cada
any compten amb la participa-
ció voluntària d’alguna de les
colles del Seguici. “Als darrers
anys han vingut les cercoletes,
el drac petit, els nanos, els bas-
toners...”, enumera. Enguany,
l’eix temàtic seran els gegants
Vitxets que, segons corrobora
Maria Adzerias “ens sorpren-
dran amb un viatge pels cinc
continents i tot d’activitats ben
emocionants i participatives”.
El món de les campanes Un dels tallers que promou
Còdol Educació és la ‘Ruta
enigmàtica per la Prioral i
el Campanar de Reus’, que
segons Maria Adzerias, té la
voluntat de posar en valor i
donar a conèixer el patrimoni
a tota la ciutadania amb la col-
laboració de la Fundació Pri-
vada Reddis. L’activitat ofereix
materials didàctics com ara
maquetes de construcció de
la Prioral per descobrir l’arqui-
tectura gòtica i reproduccions
de campanes per entendre i
posar en pràctica els tocs.
Arran la vinculació i l’apro-
fundiment amb el món de les
campanes, l’educador i cam-
paner de la Catedral de Tar-
ragona, Jesús Martínez, està
fent un estudi sobre el món
de les campanes, campanars
i campaners de la província de
Tarragona. Una tasca enco-
manada des de la Diputació
que es preveu veurà la llum
l’any vinent. “L’afició de les
campanes no sé d’on
ve, però sempre
m’han fascinat.
Els nens a qui
els hi ensenyo
el Campanar
no saben ben
bé per què servei-
xen, perquè no han
crescut amb ells”, explica l’es-
pecialista en campanes.
A més, Martínez explica que
“l’ofici de campaner va ser
molt important. Tots els po-
bles depenien d’ell, perquè
ell coordinava tot el que pas-
sava, era el rellotge del poble.
L’Ajuntament havia d’oferir un
servei de rellotge per a la gent
que no tenia i, el lloc més alt
per posar-lo, era el campanar”.
Un dels factors que el campa-
ner distingeix és l’errada rela-
ció entre campanar i església.
“Hi ha hagut una simbiosi, es
troben juntes, però hi ha cam-
panes destinades a l’ús civil i
no religiós”.
Foto
: Cò
dol E
duca
ció
Organitza el teu cap de setmana a mida a
benvingutsapages.cat
Anem a pagès. Véns?
Visites gratuïtes a les explotacions agràries, conreus, pastures, granges, horts, vinyes i camps.
Menú “Benvinguts a Pagès” als restaurants.
Ofertes especials d’allotjament de cap de setmana.
Activitats per fer a totes les comarques.
Amb la col·laboració de:
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 10
PROGRAMA FESTA MAJOR
Divendres 24
EL PREGÓ
18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-
BREGAS, espectacle de titelles amb el
col·lectiu reusenc Matito, que ens pre-
sentarà l’espectacle que porta el mateix
nom que la companyia. Matito, el pro-
tagonista, arriba amb un objectiu molt
ambiciós: fer-nos xalar. Intenta merave-
llar-nos amb el seu peculiar humorisme,
però la mandra pot més que ell i sempre
pensa en no fer res!
18.30 h, des de la CASA RULL, sortida
de la cercavila del Canó de les Festes.
Música i canonades que anuncien la
festa!
18.30 h, a la PLAÇA DE PRIM, actuació
de l’Esbart Santa Llúcia, que ens oferirà
una exhibició de dansa tradicional cata-
lana. Enguany l’esbart celebra el 25è
aniversari.
19.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE
de la ciutat, cercavila del Bou de Reus i
el Bou de Mèze (Occitània) amb motiu
de la Diada dels Països Catalans.
19.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
ballades dels Gegants i la Mulassa
com a inici de la festa de la ciutat, amb
l’acompanyament musical de Metralla.
20.00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUN-
TAMENT, Pregó de la Festa Major, a
càrrec de Marta Magrinyà Masdéu,
escriptora i periodista. En finalitzar, lliu-
rament del Tro de Festa 2015. AU AC WC
Durant el pregó es repartirà la postal de
la Festa Major, número 36, protagonitza-
Programació FESTA MAJOR DE SANT PERE Reus, del 24 al 29 de juny de 2016
da en aquesta ocasió per la Bandera de
la Ciutat. Quan acabi el pregó, la pre-
gonera farà la crida a la festa des del
balcó de l’Ajuntament, amb l’acom-
panyament musical dels Ministrers
de Reus. Llavors s’encendrà la primera
TRONADA. Seguidament, des del cam-
panar, Toc General de Festa que anun-
cia l’inici de la Festa Major.
En finalitzar la Tronada, la pregonera
iniciarà la Cercavila del Masclet amb
el primer tast, des de la PLAÇA DEL
MERCADAL. Novament, la cercavila
agafa el caire de seguici amb la parti-
cipació de diversos elements festius i
diferents acompanyaments musicals,
com Xim Xim Mig Grau i els Bandsonats.
El masclet no es repartirà gratuïtament,
sinó que es podrà comprar als establi-
ments durant tots els dies de la festa.
21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,
mostra de hip-hop al carrer a càrrec
dels grups d’aquesta especialitat de les
diferents escoles de dansa que formen
la Coordinadora de Dansa de Reus i amb
el grup convidat La Petite Legende. WC
A partir de les 21.00 h, al PARC DE LA
FESTA, Barraques de Festa Major. Amb
Pablo Hasel (Lleida, rap), Itaca Band
(Montcada i Reixac, ska, reggae, punk),
Kop (Badia del Vallès, hardcore punk,
metal) i Crisix (Igualada, trash-metal).
AC WC
21.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE,
tradicional concert de Festa Major de
l’Orfeó Reusenc, que ens oferirà un re-
pertori de diferents estils i autors. AC
22.00 h, a LA PALMA, XVIII Trobada
d’Havaneres, amb l’actuació dels grups
de la ciutat Les Veus de Reus i Balandra.
Degustació de rom cremat per a tot-
hom. AC WC
Dissabte 25
10.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
plantada dels elements petits convi-
dats a la presentació de l’Àliga petita
de Reus. Hi participaran el Drac petit de
Vilafranca de Penedès, la Vibrieta de Tar-
ragona, la Cucafera petita
de Tortosa, el Lleonet del
Vendrell, la Momeroteta
de Mataró i, a més, l’Àli-
ga de la Patum Infantil
de Berga i la Mulasseta
de Reus, que faran de
padrines. 11.00 h, presen-
tació de l’Àliga petita
de Reus. A conti-
nuació, agraïments
als col·laboradors. Tot
seguit, cercavila, que
passarà pel carrer Major,
plaça de Sant Pere, voltant
de la prioral, carrer de l’Hos-
pital, carrer de la Presó, plaça
de la Farinera, carrer de Santa
Anna, raval de Santa Anna,
carrer de Monterols i plaça
del Mercadal, on tindran lloc els balls de
lluïment.
De 10.00 a 13.00 i de 16.00 a 19.00 h,
al GAUDÍ CENTRE, jornada de portes
obertes per a tots els ciutadans, amb
motiu de l’aniversari del naixement
d’Antoni Gaudí! Imprescindible reserva
prèvia al telèfon del Gaudí Centre, 977
010 670. AC WC
11.00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE I
EL CAMPANAR, vermut cultural.
11.30 h, a la RUTA REUS, BRESSOL DEL
VERMUT, vermut cultural.
13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
concert vermut amb la Cobla Catalana
dels Sons Essencials. Carregada de rit-
mes mediterranis i capaç de traspassar
els límits de la tradició, Marcel Casellas i
la Cobla Catalana dels Sons Essencials
presenten un nou treball sorprenent i
singular: contrapàs i ball pla conviuen
amb rumba i fandango, creant improvi-
sacions entre les diferents arts i diàlegs
amb el públic. AC WC
De 16.30 h a 18.30 h, a la PLAÇA DEL
CASTELL, taller de cercolets. Vine a fer
el teu cèrcol amb motiu del 20è aniver-
sari del Ball de Cercolets.
18.00 h, a la PLAÇA
DEL MERCADAL,
Diada Castellera
de Sant Pere, amb
els Nens del Vendrell i els Xi-
quets de Reus, i la participació espe-
cial de la Muixeranga d’Algemesí amb
motiu del 35è aniversari de la colla
reusenca.
Tablet, Smartphone, TV, ordi-
nador… i així fins a 4 disposi-
tius digitals utilitzem de mitja-
na en el nostre dia a dia segons
l’estudi de la consultora Ipsos a
nivell mundial. El mateix estu-
di diu que 6 de cada 10 adults
passem més de 5 hores al dia
davant d´aquestes pantalles.
Parlem amb òptica Activa per-
que ens expliquin com afecta
la nostra visió aquest canvi
d´hàbits i quines solucions ens
poden oferir.
Quins són els principals simp-
tomes d´aquesta vida tant
digital? El que més notem
són els ulls irritats, secs, visió
borrosa de lluny i els ulls ver-
mells. Això és perquè obliguem
els nostres ulls a fer un sobre-
esforç d’enfocament en unes
Redacció
Addictea lespantalles?
Tingues cura de la teva Salut Visual amb Optica Activa
PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR
Juny-Juliol 2016
que emeten aquestes panta-
lles té un impacte a llarg ter-
mini sobre la nostra visió i s’ha
associat a malalties com la
DMAE (degeneració macular
associada a l´edat). Aquesta
llum perjudicial és el que es
coneix com a ‘llum blava’ de la
qual una radiació continuada i
en excés és el que és perjudi-
cial. Actualment ja tenim filtres
opcionals que el pacient pot
aplicar sobre les seves ulleres
per filtrar aquesta llum blava.
Hi ha molts usuaris amb fati-
ga visual? Molts, pensi que tot
el dia estem pendents del mò-
vil o de l’email i això els nostres
ulls ho noten molt. Per això
convé ajudar-los amb unes
ulleres preparades per la actu-
al vida digital.
Òptica Activa - Monterols 36,
Tel. 977 127 311 - Reus
condicions anòmales de llum i
contrast de les pantalles.
Existeix alguna manera de
protegir-nos ? I tant, ara hi ha
ulleres específiques que dismi-
nueixen els símptomes de fa-
tiga visual i que ens permeten
enfocar millor en les distàncies
curtes. A més ens protegeixen
de la llum de les pantalles digi-
tals. Les recomanem molt per
la gent que està “tot el dia” tre-
ballant davant de l’ordinador.
Quins problemes pot com-
portar la llum que emeten
les pantalles digitals? La llum
«El que més notem són els ulls irritats, secs,
visió borrosa de lluny i els ulls vermells»
VIU Reus | 11
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 13
PROGRAMA FESTA MAJOR
18.30 h, des de la CASA RULL, sortida
de la cercavila del Canó de les Festes.
Música i canonades que anuncien la
festa!
18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-
BREGAS, Produccions Lucky&Luke
ens presenta el divertit espectacle
còmic d’animació infantil El teu conte
em sona. Una esbojarrada gala on els
protagonistes de diversos contes cone-
guts concursen explicant d’una manera
diferent la seva història.
18.30 h, a la PLAÇA DEL CASTELL,
nou acte de lliurament del ventall de la
festa major. La colla del Bou recupera la
tradició de regalar ventalls per la festa a
una persona destacada. A continuació,
Correbars del Bou i del Ball de Cerco-
lets, amb el Bou de Mèze i l’acompanya-
ment musical de Bandsonats, que anirà
per la plaça del Mercadal, carrer de les
Galanes, plaça de Catalunya, carrer de
Vallroquetes, plaça de la Farinera, carrer
d’en Vilar (antic carrer del Bou), carrer
de Rosich i carrer de Martí Napolità.
18.45 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, re-
presentació a càrrec del grup d’anima-
ció Enfamaltot, amb la col·laboració es-
pecial de Maria José Gallegos i Paquita
Carnicer. Preu de la entrada 6 €.
19.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,
concert a càrrec de l’Orquestra Inter-
nacional Maravella, que ens oferirà un
ampli ventall de peces clàssiques i un
gran espectacle. WC
A partir de les 19.30 h, al PARC DE LA
FESTA, Barraques de Festa Major. Ani-
mació infantil amb Jaume Barri, Inmoo-
nere (Camp de Tarragona, metal melò-
dic), Muyayo Rif (Cornellà de Llobregat
punk, ska, reggae), El Son de la Chama
(Tarragona, reggae, punk, ska), La Sra.
Tomasa (Barcelona, drum’n’bass, dubs-
tep, rumba, salsa, timba) i Lágrimas De
Sangre (Maresme, rap). AC WC
20.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE,
concert a càrrec del Cor Mestral. Ens
oferirà un repertori variat i l’estrena de
l’ensalada La Justa, del mestre pradenc
Mateu Fletxa, compositor del segle XVI.
21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
Varietées de Sant Pericu. Bravium
Teatre ens ofereix un espectacle amb
diferents exhibicions de música, dansa,
teatre, màgia, humor, etc., que es barre-
gen en actuacions sorprenents i esbo-
jarrades. Amb la col·laboració de DOP
Siurana. AC WC
22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,
ball de gala amb l’Orquestra Internaci-
onal Maravella. WC
Diumenge 26
ELS CÓSSOS
De 9.00 a 21.00 h, a les PISCINES DEL
REUS DEPORTIU, Mulla’t per la Festa
Major. Vine a fer una capbussada i parti-
cipa de l’animació i de jocs per a la cana-
lla. Entrada gratuïta.
D’11.00 a 13.00 h, al PARC DEL FERRO-
CARRIL, viatges amb trenet de 5 pol-
zades per a xiquets i grans. Recorregut
de 5 minuts pel circuit del parc ferrovi-
ari. Preu: 1,50 €. Organitza: Associació
d’Amics del Ferrocarril de Reus.
13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
concert vermut amb Fenya Rai! AC WC
13.30 h, al CASAL DE GENT GRAN DE
REUS (riera d’Aragó), II Paella de Bou i
Arròs. Cal reservar taula trucant prèvia-
ment al 977 302 490.
De 18 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT
PERE, Aixeca el teu Gegant. La Colla
Gegantera us ofereix la possibilitat de
posar-vos sota un gegant i aixecar-lo.
Donatiu d’1 €, que es destinarà a
l’AFANOC. Organitza: Colla Gegantera.
De 18 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT
PERE, Dóna el teu Xumet a la Mulassa!
Si ja ets gran i vols deixar el teu xumet
en bones mans, aprofita-ho i dóna-li a
la Mulassa. Organitza: Colla Gegantera.
18.30 h, des de la CASA RULL, sortida
de la cercavila del Canó de les Festes.
Música i canonades que anuncien la
festa!
18.30 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, re-
presentació d’un especial “Sant Pere”, a
càrrec del grup d’animació Enfamaltot.
18.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-
BREGAS, espectacle de circ amb la
companyia Passabarret i l’espec-
tacle Tandarica Circus. S’anomena
retro-balkan-rock’n’roll circus, però
parlant en plata es tracta de quatre ar-
tistes bojos com un llum de carbur que
no paren de fer el pallasso, malabars i
acrobàcies a ritme trepidant. Són ar-
tistes d’aquells que es juguen la seva
pròpia vida, i si no és la seva, que sigui
la d’algú del públic! No hi podeu faltar:
cada funció pot ser l’última...
19.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
els Cóssos, sisè torneig de jocs tradici-
onals entre equips dels elements fes-
tius de la ciutat. Els jocs que formaran
part de la competició són les bitlles, les
curses de sacs, les carreres de cintes i el
pal ensabonat. D’aquesta manera, Reus
recupera i crea les curses o cóssos, un
dels actes més característics que havia
tingut la Festa Major de Sant Pere durant
el segle XIX.
20.00 h, al TEATRE BARTRINA, re-
presentació d’Un dels últims vespres
de Carnaval, de Carlo Goldoni. Amb
caràcters veraços, simples i agradables,
independentment del fons de la comè-
dia: tenim un marit i una muller que s’es-
timen i sempre s’enfaden plegats. Preu:
7 € anticipada, 8 € a guixeta.
21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
Varietées de Sant Pericu. Bravium
Teatre ens ofereix un espectacle amb
diferents exhibicions de música, dansa,
teatre, etc. Amb la col·laboració de DOP
Siurana. AC WC
22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,
humor, màgia, ball i música a La Revis-ta. Enguany, amb l’espectacle Antologia
de la revista, amb 16 artistes en escena
amb un sensacional vestuari, una pre-
sentació selecta i amb la participació
de l’humorista Luis Calderón i la vedet
Sasha Montenegro, a part d’espectacles
de circ de l’artista internacional Stankov.
Tot sota la direcció de Renier Iglesias.
Una revista per gaudir del millor espec-
tacle. WC
23.30 h, des de l’AJUNTAMENT, inici
de la cercavila de La Nit de Fer l’Índiu.
L’Àliga i els gegants Indis pujaran en
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 15
PROGRAMA FESTA MAJOR
cercavila fins al Campanaret per reco-
llir l’element convidat d’aquest any, el
Ball de Cercolets, pel seu 20è aniversa-
ri. Passarà pel carrer de Llovera, plaça
de Prim, carrer de Monterols, plaça del
Mercadal i Ajuntament.
A continuació, a la PLAÇA DEL MER-
CADAL, per acabar la Nit de Fer l’Índiu,
ball de gralles a càrrec de Ganxets, gra-
llers del Baix Camp i Canya d’Or. Orga-
nitza: Colla Gegantera i CRAC.
Dilluns 27
LA FESTA MAJOR
PETITA
De 10.30 a 13.30 h, a la PLAÇA D’EVA-
RIST FÀBREGAS, Farcell de Jocs Tra-
dicionals. Una cinquantena de jocs
populars on petits i grans s’ho passaran
d’allò més bé. Bitlles, xarranca, pesca
major, xanques, laberints, menja-bo-
les, baldufes, anelles, joc de la granota i
molts més.
13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
concert vermut amb Biflats. AC WC
De 17.00 a 20.00 h, a la PLAÇA D’EVA-
RIST FÀBREGAS, Farcell de Jocs Tra-
dicionals. Una cinquantena de jocs po-
pulars on petits i grans s’ho passaran
d’allò més bé. Bitlles, xarranca, pesca
major, xanques, laberints, menja-bo-
les, baldufes, anelles, joc de la granota
i molts més.
18.00 h, des de la PLAÇA DEL MER-
CADAL, cercavila del Seguici Petit,
amb la participació del Ball de Diables
Infantil, el Drac petit, la Cucafera, els
Nanos petits, la Mulasseta, els Vitxets,
els Moros i Indis petits, el Ball de Pas-
torets petit, el Ball de Cercolets petit,
el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa
Llúcia, el Ball de Prims petit, el Ball
de Valencianets, el Ball de Mossèn
Joan de Vic petit, el Ball de Gitanetes,
l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reu-
senc, la Canalla dels Xiquets de Reus,
l’Àliga petita i la Banda de Música del
Pare Manyanet. Recorregut: plaça del
Mercadal, carrer Major, plaça de Sant
Pere, carrer de les Peixateries Velles,
carrer de l’Hospital, carrer de la Presó,
plaça de la Farinera, carrer de Santa
Anna, raval de Santa Anna, plaça de
Prim, carrer de Monterols i plaça del
Mercadal.
18.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
berenar popular, gentilesa de Borges.
18.30 h, al balcó de la CASA RULL,
penjada de la bandera de l’arc de
Sant Martí amb motiu del Dia Inter-
nacional de l’Alliberament Homo-
sexual. A continuació, al JARDÍ DE
LA CASA RULL, lectura del manifest.
Organitza: H2O Col·lectiu, LGTB del
Camp de Tarragona.
19.00 h, a la PLAÇA DE PRIM, ballada
de sardanes de Festa Major amb la
Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sar-
danista Rosa de Reus.
19.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE,
cercavila del Ball parlat satíric de Da-
mes i Vells. Faran el ball parlat complet
a les 19.30 h a la plaça Sant Miquel, a
les 20.15 h al carrer de Martí Napolità, a
les 21.00 h al jardí de la Casa Rull i a les
21.45 h al carrer del Vidre.
21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
Varietées de Sant Pericu. Bravium
Teatre ens ofereix un espectacle amb
diferents exhibicions de música, dansa,
teatre, etc. Amb la col·laboració de DOP
Siurana. AC WC
21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT,
exhibició de dansa a càrrec de les es-
coles que formen la Coordinadora de
Dansa de Reus: Artis-Fraga, Centre de
Lectura i Núria Díez. WC
21.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-
BREGAS, sopar popular de bou i ar-
ròs, el plat tradicional de la Festa Ma-
jor, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó
Reusenc amb els grans hits de la músi-
ca de sempre i d’ara. Organitza: el Bou
de Reus, amb la col·laboració d’Arròs
Montsià, Casa Borrull, Cal Pere Fruites i
Verdures, Forn Cabré i De Müller.
23.30 h, al FOSSAR VELL, als peus
del campanar, tercer descens celes-
tial d’un fill il·lustre de la ciutat per
començar El Tomet de Sant Ganxet.
Recorregut al voltant de la prioral amb
l’acompanyament musical de Bandso-
nats i Tocabemolls. Per acabar, concert
de festa major a càrrec del grup Metra-
lla. No t’oblidis el mocador! Pi, pi, pi, pi!
Tarirí... taritotero... Organitza: Tronats
de Reus.
Dimarts 28
LA VIGÍLIA /
LES COMPLETES
9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de
Festa, a càrrec dels agrupaments escol-
tes i guies MontsantCim i Misericòrdia.
9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, sortida
de la cercavila dels Gegants, la Mulas-
sa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els
carrers i places de la ciutat.
12.00 h, des del CAMPANAR, Toc de
Fescidresta, que ens anuncia la vigília
de la festivitat.
13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL,
concert vermut amb La Banda de la
Festa Major. Versions de peces musicals
del nostre seguici portades a l’escenari Foto
: Fa
bián
Aci
dres
VIU TARRAGONA_GPM.indd 1 06/06/16 11:02
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 17
PROGRAMA FESTA MAJOR
amb una orquestra de músics locals i
una posada en escena original i desenfa-
dada. Col·labora: Vermuts Miró. AC WC
17.00 h, des del CAMPANAR, Toc de
Festa.
17.00 h, des de l’AJUNTAMENT, cerca-
vila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.
18.00 h, pels CARRERS DEL NUCLI
ANTIC, cercavila del Lleó.
18.15 h, pels CARRERS DEL CENTRE,
cercavila del Ball parlat satíric de Da-
mes i Vells. Faran el ball parlat complet a
les 18.30 h a la plaça de David Constantí,
a les 19.00 h a la plaça de Sant Miquel i a
les 19.45 h al carrer del Vidre.
20.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball
de Diables, el Ball de Pere Joan Barceló,
la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els
Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Car-
rasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de
Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de
Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Va-
lencians, el Ball de Bastons de l’Esbart
Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de
Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Basto-
ners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de
Reus i l’Àliga, ens oferiran els seus balls,
danses i castells.
20.15 h, des de la PLAÇA DEL MERCA-
DAL, inici de l’anada a Completes del
Seguici Festiu. Simultàniament, des del
CAMPANAR, Toc General de Festa.
20.45 h, a la PORTA DE L’AJUNTA-
MENT, ball solemne curt de l’Àliga com
a salutació a les autoritats.
21.00 h, des de la PLAÇA DEL MER-
CADAL, anada a Completes de la
Corporació Municipal amb el convidat
d’honor de la Festa Major, l’alcalde de
Falset (el Priorat), Sr. Jaume Domènech
i Jordà. També hi són convidats els alcal-
des i el president del Consell Comarcal
del Baix Camp, precedits per la Bandera
de la Ciutat, els macers i els guardadors
de la Tronada, amb l’acompanyament
musical de la Banda Simfònica de Reus.
21.15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE,
Solemne Ofici de Completes. Obertura
de l’arca de l’altar major, on es guarda
durant tot l’any el bust reliquiari de la
imatge de Sant Pere, amb tres panys.
Les claus que obren l’urna, les guarden
el prior, l’alcalde i, antigament, el síndic
de la Comunitat de Preveres. Durant la
celebració es podran escoltar els “Goigs
de Sant Pere”, amb l’acompanyament
musical de l’orgue de la prioral. AC
Tot seguit, Toc General de Festa, tor-
nada del seguici i tradicional pilar
caminant de la colla castellera dels
Xiquets de Reus, des de la prioral fins
a la porta de l’Ajuntament. La festa con-
tinuarà amb les ballades dels Gegants i
del bestiari.
Quan finalitzin les ballades, l’alcalde,
des del balcó de l’Ajuntament, mostra-
rà un mocador blanc per indicar l’en-
cesa de la TRONADA. A continuació,
tindrà lloc un castell de focs plantat al
mig de la plaça, que recupera la forma
dels espectacles pirotècnics del passat,
més artesanals i de proximitat, amb
jardineres als fanals, rodes, focs fixos
i giratoris, i altres artificis. Un singular
espectacle que tindrà acompanyament
musical en viu per retrobar un costum
antic propi de les festes i solemnitats
més importants.
Un cop acabada l’anada a Comple-
tes, sopar popular, ofert conjunta-
ment pels Xiquets de Reus i el Casal
Despertaferro, al carrer de Rosich i al
carrer de Martí Napolità. El sopar con-
sistirà en una fideuà. Venda de tiquets
al bar 3d9, Taverna Despertaferro per
10 €, 8 € anticipada.
24.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-
TAT, gran revetlla de Sant Pere amb
l’Orquestra Saturn. Gran qualitat
musical i tècnica, amb una posada en
escena espectacular. Una proposta
musical de gran qualitat, rica en estils
i variada de repertori, ball de saló mo-
dern i els clàssics de sempre que no
poden faltar. WC
24.00 h, a la PLAÇA D’ANTON BOR-
RELL, revetlla jove amb La Cosa
Nostra i Cat Rock. Un espectacle ple
de música, festa i molt de ritme. Músi-
ca per no parar de ballar durant tota
la nit! WC
24.00 h, a la PLAÇA DE L’UNIVERS,
revetlla Perejil’s. Després de dos
anys, Perejil’s Sounds torna amb la
seva revetlla electrònica recuperant
l’espai al Parc de Sant Jordi. Els en-
carregats de posar ritme a la revetlla
seran els dj’s Trupi-KL & Costertrònic
més una artista convidat. La millor
música electrònica remesclada amb
vinils.”
24.00 h, a LA PALMA, 25a Nit de Mar-
xa. Un any més Di Farm Produccions
porta la nota alternativa a les festes
amb una nova edició que aquest any
comptarà amb Sybarites (Barcelona,
ska i rocksteady), banda de “petardeig
jamaicà” barrejarnt l’ska i el rockste-
ady amb versions dels “top hits” de
totes les èpoques. Un cocktail de festa
i ple d’humor. Tex & Sun Flower Seed
+ amics (Japó, ska) la banda d’ska ja-
ponesa per excel·lència aterra a Reus.
Després de girar amb Fermin Mu-
guruza i Juantxo Skalari com a Backing
Band, venen a presentar el seu directe
amb col·laboracions com la del mateix
Juantxo i d’altres sorpreses. Marla
Martini (Reus, rockabilly-psychobilly).
Banda reusenca que es mou entre el
rockabilly i el psychobilly, amb una
posada en escena ben treballada de-
nominada NoSolo Rockabilly Monsters
Show. AC WC
24.00 h, al PASSEIG DE MATA, revet-
lla Open Air. Per primera vegada, els
DJ de l’oci nocturn de Reus s’ajunten
per crear la millor nit a l’aire lliure.
Diversos DJ: Nacho Lascasas (Sdn,
Reus), Sam Löbz i Maximo Valentino.
Pluja de marxandatge, confeti, polse-
res lluminoses, animació continuada i
moltes sorpreses més. Vine i gaudeix
Foto
: Fa
bián
Aci
dres
WWW.LESTILAMIDA.COM
MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 19
de la millor música i ambient. Orga-
nitza: Discoteca Mòbil Mas & Mas, La
Fábrica i Bella Itàlia.
Dimecres 29
SANT PERE
8.00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicionals
matinades, a càrrec dels diferents
grups de grallers de la ciutat, i mati-
nades tronades, a càrrec de membres i
tabalers del Ball de Diables. A partir de
les 8.00 h, matinades del Cos de Basto-
ners veterans de l’Orfeó Reusenc i el Ball
de Pere Joan Barceló amb les matinades
galejades.
8.00 h, pel NUCLI ANTIC, matinades
amb la Banda Verge de Misericòrdia i
a les 10.30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-
DAL, exhibició de lluïment.
8.00 h, a DIFERENTS ESTABLIMENTS,
esmorzars de forquilla. Enguany, des-
prés de la revetlla i per encarar el dia
de Sant Pere amb força, podreu anar a
esmorzar als següents establiments,
entre d’altres: Bar Cafeteria Els Page-
sos, Bar 3d9, Bar Americà, Bar Bon Mar,
Bar Campus, El Celler del Padrí, Mesón
del Roser, Casa Coder i Restaurant 158.
9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, 29 avi-
sos pirotècnics per despertar Reus.
9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de
Festa i des de l’AJUNTAMENT sortida
dels Gegants per recórrer els carrers i
les places de la ciutat.
De 9.30 a 14.00 h, la PRIORAL DE
SANT PERE restarà oberta per a la
veneració, devoció i pregària del bust
reliquiari de Sant Pere, llevat de les ho-
res de culte. AC
A les 10.00 h i a les 12.30 h, a la PRI-
ORAL DE SANT PERE, celebració de la
missa. AC
De 10.00 a 12.30 h, al CAMPANAR, visi-
tes al campanar a càrrec dels Campa-
ners. Entrada per estricte ordre de cua.
Preu: 1 €/persona. El pagament s’ha de
fer en efectiu a l’entrada del campanar.
Es prega entregar l’import exacte.
10.30 h, a la PLAÇA MERCADAL, ac-
tuació de la Banda de Cornetes i Tam-
bors Verge de Misericòrdia.
11.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
TRONADA i actuació de lluïment dels
grups festius de la ciutat. Prèviament
a l’actuació de lluïment del seguici, po-
drem gaudir del Bou enflocat, una anti-
ga tradició de Reus i de diversos punts
d’Europa que consisteix en guarnir un
bou amb flors i cintes en motiu d’una
festa assenyalada.
13.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL,
quan finalitzi el seguici, exhibició
castellera a càrrec dels Xiquets de
Reus. Els de la camisa avellana volen
fer, un any més, la seva millor actuació
en solitari i portaran a plaça el tradi-
cional pilar al balcó. L’ajuda de tota la
ciutat serà benvinguda per fer realitat
els castells de la colla.
17.30 h, des del CAMPANAR, Toc
de Festa i anada a l’Ofici de les au-
toritats municipals en corporació,
acompanyades dels grups festius de
la ciutat.
18.30 h, a la PRIORAL DE SANT
PERE, solemne missa concelebrada,
presidida per l’arquebisbe Jaume
Pujol Balcells, assistit per la Comu-
nitat de Preveres de la ciutat, amb
l’acompanyament musical de l’Orfeó
Reusenc i l’orgue de la prioral. Quan la
imatge de Sant Pere surti per la porta
de la prioral, l’Àliga farà el seu ball so-
lemne curt. AC
18.45 h, des del FOSSAR VELL, arren-
cada del seguici dels grups festius de
la ciutat.
19.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE,
inici de la PROFESSÓ SOLEMNE,
amb la creu i els cirials, la capella
de cantors, el bust reliquiari de Sant
Pere, els Ministrers de la Ciutat, la
Bandera de Reus, els macers, les auto-
ritats, la Guàrdia Urbana de gran gala
i, tancant la professó, la Banda Sim-
fònica de Reus. Quan el reliquiari de
Sant Pere iniciï la baixada del Fossar
Vell, repic de les campanes amb el Toc
General de Festa i avisos pirotècnics.
Quan la imatge de Sant Pere arribi a la
plaça del Mercadal,
Espectacular ballada de tots els grups
festius. Quan la imatge se situï al davant
de l’Ajuntament, esclatarà la darrera
TRONADA de la Festa Major.
A continuació, la imatge de Sant Pere
es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi
a la porta, gran esclat de festa i tronada
aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de
l’altar major de la prioral, es procedirà a
guardar-la amb les tres claus que cus-
todien l’alcalde, el prior i, antigament, el
síndic de la Comunitat de Preveres, fins
a l’any vinent.
En acabar, tornada festiva a la PLAÇA
DEL MERCADAL. Últimes ballades, en-
cesa de la Víbria i el Drac, carretillada de
Sant Pere a càrrec del Ball de Diables i
mostra piromusical, que posarà punt i
final a la festa de Sant Pere d’enguany.
Foto
: Fa
bián
Aci
dres
Foto: Fabián Acidres
Celebra la Revetlla de Sant Joan i Sant Pere amb Coets Jormicoy i emporta’t elvalor de la teva compramultiplicada per 10. Obert de dilluns a diumenge.No tanquem al migdia
C/ Jònic, 17 43205 Reus (davant del Pavelló Olimpic Municipal)
Tel. 977 75 35 00 687 37 81 05
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 21
TOP 10 FESTA MAJOR
El què no et pots perdre de Sant Pere! Algunes de les cites imprescindibles
que et faran sortir de casa en plena Festa Major reusenca
1 El pregó: Un dels actes re-
comanats d’aquesta festa
major és entre d’altres el Pregó,
que es durà a terme el 24 de
juny a partir de les 20 hores a
càrrec de l’escriptora i periodis-
ta Marta Magrinyà. Una vegada
conclòs es realitzarà el lliura-
ment del Tro de Festa.
2 La Tronada: El mateix dia,
tothom arribarà a la plaça
del Mercadal a esperar la Tro-
nada del dia del pregó. Tot un
element de joia entre la ciuta-
dania reusenca. La pregonera
explicarà la seva història i, tot
seguit serà l’encarregada de fer
crida a la festa des del balcó de
l’Ajuntament juntament amb el
grup musical dels Ministrers de
Reus. Llavors s’encendrà la pri-
mera Tronada!
3 La Cercavila del Masclet:
El dia 24 de juny la plaça
del Mercadal acollirà, una ve-
gada finalitzada la Tronada, la
Cercavila del Masclet. Magrinyà
farà el primer tast de la beguda
reusenca de Vermut Miró i Plim
i els elements festius faran fes-
ta amb els músics de Xim Xim
Mig Grau i els Bandsonats.
4 Miquel Vilella, en con-
cert: El 18 de juny el con-
cert del cantant Miquel Vilella,
Cristina Vallsqui oferirà l’espectacle ‘Des-
prés del món-Farewell, Dear
Towerman’ a partir de les 21
hores al Teatre Bartrina.
5 Visita guiada ‘Bruixes a
Reus’: Del 20 al 22 de juny
a patir de les 20.30 hores, el car-
rer de la Font acollirà una visita
guiada anomenada ‘Bruixes a
Reus: la condemna de Malet”,
proposta d’Ans Educació amb
un itinerari pels espais més sig-
nificatius del Reus medieval.
6 Barraques: No podia fal-
tar les Barraques al Parc
de la Festa, les quals es duran
a terme els dies 22, 23, 24 i 25
de juny. El 23 de juny a més, es
comptarà amb els finalistes del
concurs Reussona 2016.
7 Cercavila de Foc de la Nit
de Sant Joan: El 23 de
juny es durà a terme la cercavi-
la amb la participació dels Bous
i la Vedella de Foc, el Ball de Di-
ables, el Ball de Diables Infantil,
el Drac, el Drac petit, la Cabra
petita, la Víbria i la Cabra.
8 Presentació Àliga Petita:
Un esdeveniment així no
es pot perdre. Dissabte 25 a
partir de les 10 hores elements
petits rebran la nova Àliga Peti-
ta a la plaça del Mercadal.
9 Diada Castellera de
Sant Pere: El 25 de juny
a partir de les 18 hores la pla-
ça del Mercadal acollirà la Di-
ada Castellera dels Xiquets de
Reus, on participarà especial-
ment la Muixeranga d’Algeme-
sí amb motiu del 35è aniversari
de la colla.
10 Professó Solemne:
El 29 de juny, en Sant
Pere, a partir de les 19.30 ho-
res els carrers acolliran la Pro-
fessó Solemne amb la creu i els
cirials, la capella de cantors, el
bust reliquiari de Sant Pere, i la
Bandera de Reus, entre altres.
Quan la imatge de Sant Pere se
situï al davant de l’Ajuntament,
esclatarà la darrera Tronada de
la Festa Major.
Alimenta
el teu W
anderlust
Audi A l’avantguarda de la tècnica
Audi Q3 des de 27.200 €*Prova nous sabors, llocs, aromes, colors i emocions. La teva curiositat i el teu inconformisme són els teus guies per explorar-los. Experimenta el teu Wanderlust amb l’Audi Q3. Un vehicle que incorpora, entre altres avanços, fars de xenó amb llum de marxa diürna, sensor de llums i pluja, ordinador de bord amb programa d’eficiència i opcionals com ara l’Audi music interface. www.tieneswanderlust.es
Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (110 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 127 a 134. Consum mitjà (l/100 km): de 5,5 a 5,8.
*PVP recomanat a la Península i Balears des 27.200 € per a un Audi Q3 1.4 TFSI 150 CV (IVA, transport, impost de matriculació, Pla PIVE i bonificació d’Audi Financial Services inclosos), per a clients particulars i autònoms que financin un crèdit mínim de 13.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos a través d’Audi Financial Services (segons condicions contractuals). L’oferta financera inclou gratis paquet de manteniment 48 mesos o 60.000 km. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 30/06/2016. Contacti amb el seu Concessionari Oficial Audi per tal que l’informi de les condicions específiques d’aquesta promoció. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE S.A. EFC. Informació Audi: 902 45 45 75.
#tieneswanderlust
Tarraco MòbilRambla Nova, 11243001 TarragonaTel. 977 21 56 68
ReusmòbilPasseig Sunyer, 3843202 ReusTel. 977 32 64 45
47395 TARRACO MOBIL 210x297 Q3 BROCHETA.indd 1 6/6/16 18:06
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 23
CARTELL FESTA MAJOR
Un Sant Pere encisat per la TronadaEl cartell de la Festa
Un fons taronja i unes paraules trencades imitant l’explosió
de La Tronada van ser la forma mitjançant la qual l’artista lo-
cal Josep Basora va optar per explicar de forma visual com
concebia la Festa Major de Reus. I és que tal com va dir ell a
la roda de premsa de presentació “quan penso en aquestes
festes em ve al cap la Tronada”. De fet, va voler simplificar
del tot la composició, la qual marida tipografia amb el con-
cepte del gran emblema reusenc que és la Tronada.
A més, els colors càlids també s’associen amb el foc i els
Diables, una parella protagonista i imprescindible dins els
panorama festiu reusenca. El cartell es va concebre doncs
com quelcom personal, però alhora adreçat a tothom i sen-
se limitació de públics. “Vaig pretendre que les mateixes lle-
tres recordessin l’ambient que es viu entre tots. Com podeu
veure és massa recarregat i he cercat la senzillesa”, va dir
Basora. No obstant això, l’obra també aporta cert impacte,
ja que amb pocs elements se simula dinamisme i moviment.
Cal destacar que, tot cartell té la finalitat de plasmar gràfi-
cament tot el que es resumeix en una programació tan ex-
tensa com la que té Reus. Un tret identificador que fa a tot
reusenc sentir-se orgullós d’ella. Si mirem enrere, el cartell
de Carles Cuyàs també va suposar un canvi. Colors i una
gran quantitat de dibuixos del Seguici van poblar la peça. El
d’enguany, una total contraposició. El de Basora presumeix
de textures monocromes que parlen per si mateixes. Tot
plegat, fa pensar que veritablement a Reus es poden con-
cebre arts tan variades i, encara més quant ens referim a un
cartells on prima la imaginació i la sorpresa.
Cristina Valls
La tria del cartell és una de les grans fites de la ciutat. El dissenyador Josep Basora n’és l’au-tor i ha volgut copsar colors, sensacions, temperatures i formes. Tot pegat emula la intensitat amb la que es viu la festa major, plena d’una rauxa que únicament es pot viure a Reus
Foto
: ce
dida
Ens trobaràs al Passeig sunyer, 11, 1er 3ª de Reus i al web www.reus.isepclinic.es. Telèfon: 977328342.
El nostre equip de professionals oferint, desde fa 15 anys, serveis de Psicologia d’adults, Psicologia Infantil, Logopèdia, Psicopedagogia, Neuropsicologia i Psicologia
Forense.
El nostre objectiu, el teu benestar
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 25
PREGÓ FESTA MAJOR
Marta MagrinyàLa pregonera més emotiva
Il·lusionada i emocionada. Així
es va descriure la pregonera
d’enguany, l’escriptora Marta
Magrinyà (Reus, 1969), en rebre
la trucada de l’alcalde i en assa-
bentar-se de què seria la veu de
la ciutat el pròxim 24 de juny.
L’acte es durà a terme al Saló
de Plens de l’Ajuntament aquest
dia a partir de les vuit del vespre.
Cristina Valls
Un pregó sortit del cor
Pel que fa a l’elaboració del pre-
gó, la també periodista promet
abocar “emoció i molt de senti-
ment”. “El meu pregó serà molt
personal, parlarà del meu orgull
com a ciutadana de Reus, dels
seus trets diferenciadors i, per
descomptat, de tot el que m’ha
donat”, resumeix. La temàtica,
la qual diu “li sortirà del cor”,
pretén obeir un estil propi. “Sóc
conscient del llistó alt que hi
ha. Recordo el pregó de Jaume
Amenós o el de Joan Masdéu i,
definitivament és preciós veure
algú conegut i estimat parlar
sobre la teva ciutat”. No obstant
això, Magrinyà també reconeix
que quan “un pregoner no és
molt conegut també és molt
positiu, ja que la majoria de ve-
gades et sorprèn. Ja sigui pel
contingut com per la seva po-
sada en escena”.
Així doncs, l’escriptora reusenca
serà també l’encarregada d’en-
cendre la primera Tronada de la
Festa Major, un pas que admet li
fa una il·lusió especial. Un acte
que li fa recordar com vivia ella
les festes. “Amb quatre o cinc
anys recordo que tothom tenia
un lloc determinat a la plaça i el
meu racó era el de la patateria
Laurie. Tots els anys “i no saps
com” sempre ens trobàvem la
mateixa gent”, rememora. Tot
plegat, ho compara amb com es
viuen les festes avui. “Ara això
de les zones ja no hi és. I pot-
ser el volum de nucli familiar ha
minvat una mica. No ho recordo
igual, ara sembla que no hi capi-
guem a la plaça, abans no recor-
do tantes masses de gent. Tot
ha canviat molt”, valora.
L’autora de llibres tan fructífers
com ‘Terra d’instints’ (2007) i
‘La força del vent’ (2016), tan-
ca amb un any força rodó. “Ha
estat un bon any. És gratificant
que la gent conegui el teu ima-
ginari a través dels llibres. La
veritat, tots els llibres porten
molt de mi i això fa que la gent
sàpiga com sóc. Als llibres s’hi
aboca l’ànima de la gent”, con-
clou Magrinyà.
L’escriptora reusenca serà també l’encarre-gada d’encendre la
primera Tronada de la Festa Major
“És el màxim privilegi que et pot
donar la teva ciutat. De fet, no
m’ho vaig començar a creure
fins que es va fer públic, quan
tothom em va començar a feli-
citar”, comenta agraïda.
I és que l’historial de pregoners
és si més no, molt variat, han
passat doctors, escriptors, hu-
moristes, mestres, etc. De tots
els sectors imaginables. “Crec
que és difícil escollir el prego-
ner, perquè solament pot ser
un cada any. El factor positiu és
que cadascú té un estil i sempre
s’ofereix un pregó diferent, rela-
cionat amb un àmbit que no té
res a veure amb l’any anterior.
Un seguit de perfils representa-
tius de la ciutat, vaja”, especifica.
Foto
: ce
dida
“Aspirem a convertir-nos en el seu dentista de confiança, per vostè i la seva família”
15 anys a Tarragona i Reus,
cuidant el somriure dels nostres pacients
amb Responsabilitat, Passió i Ètica ens avalen.
977 345 231 Reus 977 235 976 Tarragona
NO SOM
FRANQUÍCIA
www.facebook.com/centreorthoclinicwww.orthoclinic.es
Única clínica de Tarragona
amb el segell de qualitat
DentalQuality
Dr. Josep Maria Feliu
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 27
RTV FESTA MAJOR
Art de perspectivareusenca Des de ben petita la galerista d’art Cori Torroja (Reus,
1957) ja apuntava maneres en el món de l’art.Va començar en un taller de dibuix reusenc amb Pere Calderó i en 2013 va obrir CT Art Gallery
Com va començar en el món
de l’art? Sempre he tingut la
inquietud de fer quelcom rela-
cionat amb l’art. De fet, vaig es-
tudiar a l’Escola d’Art i Disseny
d’aquí de Reus i vaig anar a dife-
rents tallers de diversos pintors
a Barcelona. Uns quants anys
més tard, molt després de fer
els 35 anys, vaig decidir fer la
llicenciatura de Belles Arts a la
Universitat de Barcelona. Sóc
comptable i tècnica fiscal i vaig
treballar durant una temporada
de la meva vida en això. Quan
em vaig endinsar en el món
artístic vaig decidir deixar de
aquesta vida que fins ara havia
dut, perquè ja no m’agradava.
I què va començar a fer? Du-
rant un temps em vaig moure
dins els paràmetres la meva
obra: pintura i gravat. De fet,
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
en sóc especialista del gravat,
m’agrada molt. A nivell inter-
nacional, també vaig participar
en molts certàmens i exposi-
cions a Europa. Entre el 2010 i
el 2011 vaig guanyar la medalla
de bronze de l’Acadèmia de les
Arts, les Lletres i les Ciències a
França. I, a partir del 2013 vaig
obrir la Galeria d’Art. Obrir una
galeria era una fita que em tenia
molt il·lusionada. A més, també
vaig començar a fer classes de
dibuix i pintura per a nens de
set anys i més grans.
Parli’m dels tallers. Partim
d’una formació molt persona-
litzada. Són grups reduïts i in-
tensos, on cada alumne aprèn a
partir del nivell que té. Cadascú
fa un exercici diferent depenent
de les seves capacitats artísti-
ques. També elaborem ‘mas-
terclass’, on comptem amb
visites d’artistes i professors
d’art. Ara, amb la Festa Major
tocant, en els tallers amb els
nens dibuixem els elements del
Seguici Festiu. Els hi encanten
els nanos i els gegants.
Recorda com es vivia la Festa
Major a Reus quan era petita?
La meva família i jo la vivíem
molt intensament. De fet, no-
saltres érem dels que anàvem
des que començava, i fins que
no s’acabava tot no marxàvem
cap a casa. Fèiem el seguiment
sencer dels actes. Recordo la
festa a la plaça quan feien els
Castells i la Tronada al coll del
meu pare i amb les meves ger-
manes. Tot era una festa.
Tornant al tema de les clas-
ses, què se n’aprèn? Toquem
una mica de tot. En els meus
tallers sempre es parteix del di-
buix. L’aprofitem com a recurs
per conèixer diferents tècni-
ques: les seques, les grasses,
les aquoses, l’oli, etc. Fem un
recorregut amb l’alumne amb
l’objectiu de potenciar la seva
capacitat artística. Pels inte-
ressats en apuntar-se al curs
poden venir a la Galeria CT Art
Gallery (carrer Santa Anna, 6)
directament o demanant-ho a
través del correu electrònic
Es pot viure de l’art? Es pot
viure de l’art sempre i quan ho
complementis i ho diversifiquis
amb altres activitats. Jo, per
exemple, he unificat dues coses
que m’agraden molt: el tema
de la galeria i el de les classes.
El tema de les exposicions, el
contacte amb els artistes i el
coneixement de les seves obres
es pot fer compatible amb el
tema de la formació, la qual
anys abans ja vaig dur a terme
a l’Escola d’Art del Centre de
Lectura.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 28
PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR
Aurea DissenyInaugura el seu espai show room a Reus
Amb l’excel·lentíssim alcalde de
Reus Carles Pellicer com a con-
vidat d´honor, Aurea Disseny
va inaugurar el seu espai Show
Room de 400 m2 a Reus.
Situat a l’avinguda Jaume I, 47
aquest espai ofereix als seus
clients un servei integral de dis-
seny als àmbits de la decoració,
de l´interiorisme i d’ arquitectu-
ra interior.
50 anys d’experiència cons-
truint llars fa de Aurea Disseny
un referent a l’hora de planificar
qualsevol tipus de reforma.
Aurea Disseny posa a disposició
dels seus clients el seu assesso-
rament avalat per la seva experi-
ència, acompanya al seu client a
l’espai on es vol actuar per poder
aconseguir adaptant els gustos i
necessitats dels seus clients un
equilibri perfecte entre funcio-
nalitat i disseny que converteixi
un espai en una veritable llar.
Uns experimentats departa-
ments de decoració i d´arqui-
tectura interiorista s’impliquen
en la elaboració del projecte de
forma totalment gratuïta , per
aconseguir el resultat que el
client vol per a obtenir la seva
llar desitjada.
Per a Aurea Disseny no hi ha
projecte petit, tant des de la ha-
bilitació total de l´exterior i l´in-
terior d´un xalet, com la inter-
venció en espais tan importants
VIU a fons
Un espai únic on convergeixen tots els elements per realitzar qualsevol tipus de reforma
com cuines i banys o els petits
canvis necessaris en la evolució
d´una família com es el canvi
d´una habitació infantil per una
juvenil, tots tindran la total dis-
ponibilitat del seu equip perquè
la llar d’una persona és l´espai
on es desenvolupa la seva vida i
és de vital importància per ella.
Aurea Disseny ofereix el seu
propi equip de professionals per
l’execució del projecte del client,
aquest aspecte fa de Aurea Dis-
seny un valor únic al sector que
repercuteix en poder oferir una
total garantia.
Aurea Disseny treballa amb les
principals marques de tots els
àmbits de la reforma, aconse-
guint així poder-se adaptar a
qualsevol tipus de pressupost
oferint la màxima qualitat.
Des de cuines integrals fins a la
ceràmica del terra, passant pels
petits accessoris de decora-
ció, mobles, electrodomèstics,
aixeteria, etc., en resum, tot el
necessari per fer una veritable
llar en un mateix espai: materi-
al, mobiliari, obra, instal·lació i
muntatge amb una única signa-
tura: Aurea Disseny.
L’espai Show Room d´Aurea
Disseny vol ser un punt de refe-
rència també per als professio-
nals dels sectors de la construc-50 anys d´experiència i el seu equip propi
de professionals fand’Aurea Disseny una
empresa única al sector
ció i de la instal·lació per a què
puguin aconseguir els millors re-
sultats als seus projectes. Xey,
Saloni,Dune,Smeg, Duscholux,
Roca, Grohe, Emedé, són tan
sols uns exemples de les mar-
ques que Aurea Disseny exhi-
beix al seu Show Room.
Aurea Disseny arriba a Reus per
quedar-se i fer encara més gran
l’oferta comercial de qualitat de
la capital del Baix Camp.
Aurea Disseny Show Room
Avinguda Jaume I, 47 - Reus
Tel. 977 56 21 78
Juny-Juliol 2016VIU Reus |30
SEGUICI FESTA MAJOR
Tot i distingir-se com a ‘tradi-
cional’, el Seguici Festiu no ha
deixat d’innovar, de reaprofi-
tar i de restaurar antics ritus i,
fins i tot, Elements. De fet, qui
millor revifa tot plegat són les
associacions culturals, entre
les quals es troben les colles i
d’altres agrupacions dedicades
al desenvolupament i la realitza-
ció de la cultura. Generalment, a
més, s’acostuma a veure molta
implicació dins els col·lectius.
Com veurem més endavant
amb els Xiquets, els Diables i
els portants petits, ens trobem
amb un sentiment reusenc que
aposta per la cultura i que hi in-
verteix hores d’assaig i, a canvi
de res. “El món festiu s’aguanta
bàsicament pel contacte humà,
Un Seguici Festiuinnovador
Coneixem com a ‘seguici’ el grapat de balls, danses, figures i manifestacions festives -com ara l’anada a Completes o la processó de Sant Pere- que ens podem trobar a la ciutat
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosno hi ha ningú que sigui professi-
onal. Aquesta voluntat fa que es
busqui temps de preparació, or-
ganització... I ja no hi vull pensar
quan els castellers han de fer
assaigs”, diu Salvador Palomar
(Reus 1956), també membre de
l’Associació Cultural de Carrut-
xa. De fet, situa la feina cultural
“que no es veu i que es treballa
durant mesos” com a “resultat
de comunitat” i classifica el dia
de Sant Pere “per esdevenir un
dia on t’has de quedar a Reus
amb moments de persones
amb molta identitat”.
Sobre la tasca que fa Palomar
i molts dels seus companys
també és força important, ja
que s’han dedicat a investigar la
història de la Festa i, segons diu
ell mateix “hem contribuït dins
el procés de revitalització do-
cumentant danses o elements
festius per a gent que els vulgui
tornar al carrer”.
Palomar situa que el 1980 és un
moment “clau” per a les festes,
perquè “van arribar els canvis
polítics i els ajuntaments es van
tornar més democràtics. També
s’ha d’afegir el canvi de pensa-
ment de la gent, de la tornada
al carrer amb la festa. Hi ha una
certa onada de ressorgiment
de quelcom antic, però a la ve-
gada d’una adaptació als nous
temps”. L’especialista, a més,
especifica també el naixement
dels col·lectius dels Xiquets de
Reus i de la mateixa Carrutxa.
A partir del 1981 a més, es va
crear la Colla de Diables actual
i comença a sorgir un primer
procés d’innovació. “Es comen-
ça a fer l’Àliga i entren nous Ele-
ments en joc. Hi ha moments
d’intensitat entre persones molt
diferents que es van afegint a
diversos col·lectius de la ciutat,
hi ha unitat”, afegeix.
L’esquelet de la Festa,
conservat
Segons Palomar, en revifar el
Seguici Festiu es va tenir sort
«Hem contribuït dins el procés de revita-
lització documentant danses o elements fes-tius per a gent que els vulgui tornar al carrer»
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 31
SEGUICI FESTA MAJOR
sobretot en una tret. I és que
l’esquelet del nucli tradicio-
nal de la Festa, la disposició
d’actes, sempre havia roman-
gut intacte. “Es van aprofitar
molts dels elements històrics.
I és que s’ha sabut conservar
moltes coses del nostre llegat
cultural. Per exemple, el fet de
què el dia abans es retornés a
la Prioral al retorn de Comple-
tes, la Tronada, els Gegants, la
Mulassa, els Nanos... Gràcies
als elements municipals el
nucli de la festa no s’havia per-
dut. La festa no existeix sense
una comunitat que la celebri,
però la comunitat es reconeix
a partir de la festa, és un dià-
leg”, treu l’entrellat el membre
de Carrutxa.
I ja fa 400 anys que es lluita
per tot això. A partir d’aquest
nucli festiu tan sòlid explicat
per l’expert, s’han anat afegint
nous components que ja ha-
vien existit en el passat però
que eren ja molt coneguts. “En
detriment a tot plegat, tam-
bé s’han creat elements nous
com ara el Lleó, la Víbria o el
Basilisc, però entren dins la
«Les possibilitats de fer augmentar el
Seguici Festiu reusenc, a partir de referents
històrics coneguts, no estan, ni de bon tros
exhaurides»
Foto: Arxiu Carrutxa
Foto
: Ar
xiu
Carr
utxa
dinàmica. Així disposem d’un
Seguici antic i a la vegada en
creem un de nou. Certament
les possibilitats de fer aug-
mentar el Seguici Festiu reu-
senc, a partir de referents his-
tòrics coneguts, no estan, ni de
bon tros exhaurides”, explica
Salvador Palomar.
‘La gent és de Reus perquè ha
sentit la Tronada’
Salvador Palomar parla d’iden-
titat, però també d’integritat.
“Molta canalla ha conegut la
festa a través de l’escola i s’ha
afegit dins col·lectius on ha
conegut altra gent. Aquest és
un factor molt important, per-
què també se socialitza amb
altres persones”, destaca. El
reusenc concep els centres
educatius com a espais on
s’imparteix cultura, fins i tot
a nens que no ho han cone-
gut a casa, sigui perquè és de
fora, o perquè ho siguin els
seus pares. “La gent que no ha
conegut la Festa des de petit la
descobreix potser a partir de la
seva assistència a l’escola i la
viu i és un fet cultural que s’ha
de preservar. En realitat, les es-
coles de la ciutat han fet molt
bona feina”, comenta Palomar.
Del que sí que està segur és
que “la gent és de Reus, perquè
a sentit la Tronada”.
Pel que fa a una de les creaci-
ons on s’impliquen infants, la
Festa Major Petita, de la qual
es parlarà breument en les
properes pàgines, Palomar
celebra que es duguin a terme
coses així, però no plasma com
a factor d’assegurança el fet
de què si un nen hi participa,
de gran ho segueixi fent. “No hi
ha garanties de què sempre es-
tiguin lligats a aquest món. La
implicació a la cultura també
pot donar-se a temporades, ja
que els interessos de les per-
sones canvien”.
Els Gegants Japonesos fan 60 anysJa han passat seixanta anys
arran que l’escultor Ramon
Ferran elaborés l’encàrrec
de la parella de Gegants Ja-
ponesos. Es van inaugurar el
1956 i va suposar un encàrrec
molt especial per a l’artesà, ja
que durant els anys següents
van venir més encàrrecs
d’elaboració i de restauració
d’elements del Seguici Festiu
de la ciutat. La creació de la
parella de Gegants també va
marcar gran quantitat la vida
de l’especialista, ja que va re-
nunciar a una beca d’estudis
molt important a la localitat
de Granada. De fet, va gene-
rar una gran estimació pels
Japonesos. L’any 1957 es van
presentar en societat davant
la resta d’elements, en aquell
temps existents. Dos anys
després també es va realitzar
altres obres importants com
ara la imatge del Sagrat Cor,
situada a l’ermita de Santa
Anna de Castellvell. I és que
Ramon Ferran, a banda, de
posseir una ment molt pro-
lífica va saber trobar el seu
vertader talent generant un
art amb el què es podia fer
festa i gaudir.
uniauto.cat
>Desafía la éliteCon con Wi-fi 4G para 7 dispositivos
UNIAUTO Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 [email protected]
NUEVO ASTRA
Coche del Año 2016Nuevo Astra > Descúbrelo
Opel Astra Versión Expression1.0 Turbo S/S 105 cvPlan Pive incluido
Nuevo Astra desde:
14.990€
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 33
FESTA MAJOR PETITA FESTA MAJOR
• Instal·lació i reparació d’aire condicionat i calefacció• Bomba de calor• Terra tèrmic• S.A.T. (Servei d’Assistència Tècnica)
EXPOSICIÓ, DEPARTAMENT COMERCIAL I OFICINES:
Riera d’Aragó, 24 - 43204 ReusTel. 977 773 534 · Fax 977 756 441
Com la Festa Major,però en ‘miniatura’Des de fa una trentena d’anys,
la Festa Major de Sant Pere s’ha
capgirat. I és que ha guanyat
un gran impuls quant a la crea-
ció d’elements i recuperació de
trets identificatius de la ciutat,
com ara balls i actes. Tant d’èxit,
demanava a crits la creació de
quelcom nou, on els infants
prenguessin el seu relleu dins un
acte dedicat a ells. D’aquest de-
sig va néixer la Festa Major Petita
i cada 27 de juny és el dia escollit
per recrear el Seguici Festiu en
miniatura i, a més, amb la parti-
cipació exclusiva dels infants de
la ciutat. El primer element del
Seguici Petit reusenc va ser la
Mulassa Petita, obra de Ramon
Ferran l’any 2000 i es va estre-
nar en la primera fornada de la
Festa Major Petita el 2001. En la
resta d’edicions es van anar afe-
gint diferents elements i balls.
Per exemple, el 2002 es va crear
el Ball de Diables Petit; el 2003
es va crear el Drac Petit, d’Albert
Macaya; el 2005 es va inaugurar
el Ball de Gitanes Petit; el 2007
ho va fer el Ball de Prims Petits
i el Ball de Pastorets Petit, nou i
completament independent en
aquesta versió. Enguany, si tot
va bé, serà l’Àliga Petita la que
farà acte de presència dins la
festa dedicada als infants.
Els portants de l’Àliga Petita
En la seu del Col·lectiu Reusenc
d’Activitats Culturals (CRAC)
molts dels portants petits de
l’Àliga Petita ja assagen des
de la segona setmana del mes
d’abril. Tres dels portants de
l’Àliga Gran són els encarregats
d’impartir les lliçons als 15 por-
tadors i els 3 reserves sobre els
passos que ha de dur a terme el
nou element. “La meva família i
jo som socis del CRAC i, des de
sempre, hem vist l’Àliga Gran
ballar. I, ara que es fa una àliga
petita, em vaig apuntar”, aporta
la Mariona. De fet, més que una
aportació cultural, els assaigs
també són pels infants una tro-
bada amb els seus amics. “Jo
no sóc fill de pares portants,
però sóc portador dels Gegants
i aquí fas amics. Sempre m’ha
agradat l’Àliga i, com que serà
més lleugera, m’he apuntat”,
segueix en Borja. Molts són
també fills de portants i han
heretat les ganes i la il·lusió de
poder dur els elements del Se-
guici. És el cas de l’Albert que es
va apuntar, perquè diu sentir-se
“molt implicat en la Festa Major
i, a més he après moltíssim du-
rant els assaigs”.
Segons aclareix un dels por-
tants grans que imparteix clas-
ses, els assaigs es van comen-
çar amb l’Àliga Petita sense
pintar. “Aquí al CRAC venim a
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
aprendre els passos que es fan
a la plaça. Ens interessa refor-
çar la cercavila. La veritat que
els assaigs són fructífers. S’ha
de tenir en compte la dificultat
del vent i el pes, que no estan
acostumats a portar”, explica
l’instructor. Per dur l’Àliga, els
nens i les nenes encarregats
han de mantenir l’equilibri i di-
rigir els passos del ball d’una
forma correcta. I és que per ser
portant s’han de passar un pa-
rell de proves. “Primer has d’ai-
xecar l’element si pots i, des-
prés intentar ballar. La primera
vegada va ser incòmode, però
després em vaig acostumar”,
diu la seva l’Àlex.
Parlem amb els nens i nenes portants de l’Àliga Petita, els protagonistes de la Festa Major Petita
Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com
A Asisa res no ens importa més que la teva salut
asisa.es 901 10 10 10
Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajoAsisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AF VIU TARRAGONA-institucional A4 .pdf 1 5/1/16 9:09
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 35
RTV FESTA MAJOR
Vocació per la millor miradaMaria Pia Teixidó (Reus, 1961) es defineix com una enamorada de l’optometria, tret que li ve molt proper, ja que el negoci familiar, Òptiques Teixidó, li va permetre continuar el llegat des de lavessant visual i auditiva
Com va començar en el món
de l’òptica? Per una banda, vaig
començar per un aspecte vo-
cacional. Sempre m’ha agradat
l’àrea sanitària, especialment el
diagnòstic i, en el cas de l’opto-
metria, em permet especialit-
zar-me en àrees com la Teràpia
Visual i treballar en equip. De fet,
dos elements indispensables en
el meu dia a dia. D’altra banda,
també m’hi vaig endinsar per
tradició familiar, perquè fa 40
anys el meu pare va veure una
oportunitat en el mercat i va cre-
Cristina Vallsar empreses d’òptica.
Com valora tots aquests anys
de treball? En trec una valora-
ció positiva. És un sector que re-
quereix molta voluntat, dedica-
ció d’hores i formació continua,
però la satisfacció que mostren
els nostres clients, en resoldre
les seves dificultats visuals i au-
ditives, ho compensa tot.
En què us diferencieu de la
resta d’òptiques? Com a part
fonamental de la nostra identi-
tat destinem molts esforços a
potenciar l’àrea de salut visual
i auditiva, mitjançant la forma-
ció continuada de tot el nostre
equip. A més, l’infant ocupa un
paper rellevant dins la nostra
filosofia, ja que la majoria de
problemes es poden resoldre
des de la infància. A conse-
qüència, la Teràpia Visual és un
element molt important dins la
nostra formació tant pel nen
com per l’adult.
Com a establiment de tota la
vida a Reus hauran observat
un canvi en el tipus de públic.
Així és. Fa uns anys, tots teníem
les nostres botigues i centres de
confiança. La relació amb els
clients era molt més estreta i
ells eren molt més fidels. Les co-
ses han canviat: el client perse-
gueix el “low cost” i no es valora
tant la professionalitat.
Tenen clientela fixa? En el
nostre cas, dins l’àrea de ser-
veis, sí que comptem amb una
clientela molt fidel. El nostre
tracte professional i persona-
litzat és un dels nostres trets
distintius. Respecte a la part
comercial, el sector de l’òptica
es troba immers en una guerra
de preus poc sana.
Lligant-ho amb la Festa Ma-
jor, des d’òptica Teixidó fareu
quelcom relacionat amb la
tradició? Anteriorment adaptà-
vem tots els nostres aparadors
amb temàtica festiva, però ac-
tualment hem deixat de fer-ho.
Tota l’exposició és molt minima-
lista i és rellevant que el produc-
te capti les mirades per si sol.
Sent reusencs de tota la vida a
Reus, com recorden les festes
a la ciutat? Molt entra-
nyables. Les festes majors po-
tencien el centre de Reus tant
amb activitats lúdiques com
culturals. Genera molt bon am-
bient i vida al carrer, i això és un
dels aspectes que caracteritza
més la nostra ciutat.
Creu que des de l’Ajuntament
es gestiona de manera satis-
factòria la cultura i les fes-
tes? Definitivament. Reus està
en constant moviment, és una
ciutat molt viva i plena de cul-
tura, i el motor que l’impulsa
ho és també.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
|
Foto: cedida
Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com
A Asisa res no ens importa més que la teva salut
asisa.es 901 10 10 10
Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajoAsisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AF VIU TARRAGONA-institucional A4 .pdf 1 5/1/16 9:09
PER ALS QUE SOMIEN AMB DESCANSAR REALMENT BÉ
www.lamatalasseriatgn.comAvda. Vidal i Barraquer, 18 (Davant el Parc Central i Eroski) 43005 Tarragona
Tel. 977229993 | [email protected]
MATALASSERIADESCANSO
LA
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 37
MÚSICA FESTA MAJOR
Què es respira dins el grup
quan es creen cançons? Ja
són uns quants anys treballant
junts. Quatre, si comptem la
nova formació amb Cisco i Ma-
rio a la banda. Som força gent,
set integrants, i ens repartim
les tasques molt bé. Molts de
nosaltres som autodidactes,
però d’altres també s’han for-
mat en escoles de música o en
altres agrupacions musicals. A
partir de les lletres volem ex-
plicar moltes històries. La seva
composició la du a terme el
Cisco i, posteriorment, ho porta
tot a l’estudi. En posar-ho tot en
comú, vestim les cançons i les
rematem. Diem tots la nostra i
Toni Ferré (Tarragona, 1989) és un dels integrants de la banda de música ‘El Son de la Chama’, cap de cartell d’enguany de Barraques, juntament amb Juantxo Skalari i Muyayo Rif
«Cap de nosaltres pot viure de la música fins que no canviï l’estimació per la cultura»
molt contents d’haver crescut
musicalment. ‘Somos’ parla de
nosaltres, de què ens preocupa
i què pensem. Ens hem deixat
anar i hem fet el que ens agrada.
Anècdotes? Moltes. Gravant el
nostre videoclip nou vam enfan-
gar-nos fins a altes hores de la
nit. Feia molt de fred i l’endemà,
gairebé la majoria estàvem re-
fredats. Va ser memorable.
Amb aquest nou treball heu
tastat una altra forma de fer, us
vau desplaçar fins a València a
RPM Estudios. Sí, és un dels es-
tudis grans, un espai al que fins
ara no hi estàvem acostumats.
Va ser un dels grans canvis i
ens va fer aprendre molt. Allà no
s’accepten errors, s’ha de ser
professional. Hem crescut molt
entre aquelles parets.
Es pot viure de la música? Cap
de nosaltres pot viure de la mú-
sica fins que no canviï l’estima-
ció per la cultura. Ara és una fei-
na extra i fins que els interessos
no siguin uns altres hem de tenir
altres feines. El problema no és
la dedicació, sinó que ha de can-
viar la infravaloració cultural. Et
deixes els diners en l’elabora-
ció d’un disc, on poses moltes
ganes i il·lusions i, en arribar la
venda d’entrades, et trobes amb
l’IVA. Desanima molt.
Cristina Vallsfem les cançons més grans.
En quin estil s’encabeixen les
vostres lletres? És una pregun-
ta difícil, però diria que és una
mena de mestissatge, una fusió
i un cúmul d’estils. Fem de tot,
no ens tanquem en l’estil de
Manu Chao, sinó que és més
que un estil únic. De fet, ara
toquem molt de rock. Amb ‘So-
mos’ hem aconseguit un acabat
musical amb detall en la sono-
ritat i una bona qualitat de so.
També ens enfoquem objectius
com ara tastar diferents sons,
per veure com sonen.
Després d’un temps s’estrena
‘Somos’, el segon disc. Com
està funcionant? La veritat
Foto
: ce
dida
és que estem molt contents.
Esgotem entrades i a la gent
li agraden les nostres lletres.
S’està rebent bé. Estem al da-
vant d’un treball més madur,
molt positiu, a la vegada que
inconformista. Sempre volem
arribar als millors resultats.
Quina diferència hi ha del pri-
mer disc, ‘Consciencia’, amb
aquest últim? Hem après a fer
música. Vas vivint i t’adones que
les coses sempre es poden millo-
rar. No tenim el mateix so i estem
«Esgotem entrades i a la gent li agraden les
nostres lletres»
INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)
www.viuafons.cat
Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors
repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més pro-
per i gaudeix de la teva revista.
Establiment AdreçaForn Sistaré Ample, 20 bisForn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35Forn Sistaré Galanes, 11Forn Sistaré Amargura, 2Tradicionàrius Raval de Jesús, 48Estanc Díaz Llovera, 13Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49L’Estil a Mida Misericòrdia, 31Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21Santiveri Sant Joan, 32Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal)Òptica Activa Monterols, 36Cottet Raval Martí Folguera,3Rycsa Passeig Prim, 15Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36API Reus Comprarcasa Passeig Prim, 34Segurhabitat Av.La Salle, 45Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6Sagui Tot Gestió Alcalde Segimon, 29-31 Local 2Esports Armobal Cambrils, 4Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18
I també la pots trobar en centres mèdicsprivats, clubs esportius, concessionaris devehicles i molts punts més...
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 39
RTV FESTA MAJOR
Una vida aficionada a la pilota Xavier Llastarri (Reus, 1951) és el president del Club de
Futbol Reus Deportiu. Es descriu com un jugador defutbol aficionat i considera que per ser un jugadorprofessional s’ha de tenir un gran esperit de sacrifici
Quina és la seva primera vin-
culació amb l’esport? L’as-
sumpte del futbol m’ha tocat
de prop tota la vida. Només era
un nen i ja marxava a jugar-hi
amb l’equip gran.
Quina és la seva valoració
com a president del Club?
He estat aquí dins uns 14 anys
amb un interval d’un parell
d’anys. Pràcticament sempre
hi ha una lluita, perquè sempre
hi ha problemes i coses, però
també s’ha de dir que amb
una cosa que t’agrada cas tot
el que calgui per a que surti bé.
Quines són les tasques d’un
president d’un club esportiu?
Sóc més aviat un president atí-
pic i massa presidencialista.
Estic a tot arreu si puc i això a
vegades esgota. Crec que la
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotostasca principal d’un president
és envoltar-se d’una junta direc-
tiva amb ganes de treballar i fer
coses pel club i la ciutat. I, per
descomptat, vetllar per les àre-
es que formen el club.
Com es va rebre que el CF
Reus Deportiu puges a Se-
gona Divisió A? Vam quedar
campions. Jo diria que l’any
passat ja vam escriure una pà-
gina important a la història fent
per primera vegada el play off
a Segona A. Aquesta tempora-
da, a raó de l’anterior, ja vam
continuar guanyant objectius
a finals d’any jugant la Copa del
Rei amb un equip que encara
avui és finalista de la Champi-
ons, l’Atlètic de Madrid. Vam
continuar fent una passa enda-
vant amb el Cornellà guanyant
l’últim partit de Lliga, aprofitant
que el Villarreal va empatar, i
vam quedar campions. Conti-
nuarem assolint fites, perquè
tots els jugadors són molt llui-
tadors, i tot i que aquests últims
mesos han patit una mica, crec
que obtindran l’èxit i se’n parla-
rà durant molts anys.
Sí, problemes de diners i for-
ça baixes que no han afectat
als resultats. Sí. Fins i tot el
tema de les lesions s’han anat
portant força bé, gràcies a déu.
No obstant això, tenim una
plantilla d’onze jugadors molt
completa i les baixes s’han
gestionat bé. En el tema de la
tresoreria s’ha patit una mica,
això és veritat. Per contra, els
jugadors que tenim al Club
han demostrat ser més que
jugadors passant aquestes si-
tuacions, les quals han poguts
allargar-se uns tres o quatre
mesos. I, finalment, no han dei-
xat de competir, ni de jugar, ni
d’entrenar diàriament.
Fins a quin punt es troba im-
plicat el Club amb la ciutat. Es
durà a terme quelcom per ce-
lebrar la Festa Major? El Club
s’apunta a totes les iniciatives
que ajuden a fer ciutat. Si mirem
enrere, no té res a veure, ara ens
impliquem molt i té molt a veu-
re amb l’arribada de l’accionis-
ta Joan Olivé. Nosaltres abans
anàvem justos econòmicament
i no ens atrevíem a fer segons
quines coses. Ara hem signat
convenis amb el Centre de Lec-
tura, amb els Ploms, etc.
Com viu vostè la Festa Major,
se sent arrelat? Sí, els que
som de Reus coneixem els Dia-
bles, sabem què és la Tronada i
la baixada de Gegants a Miser-
còrdia. A més, les meves filles
també van estar dins el món
casteller. Tots els reusencs
participem dins la Festa Major
i la gaudim molt.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
|
Juny-Juliol 2016VIU Reus |40
ÀLIGA PETITA FESTA MAJOR
Tal com va dir Salvador Palo-
mar una vegada, el Seguici Fes-
tiu reusenc encara es pot fer
més gran. I tenia raó. Gran part
dels ciutadans saben que din-
tre de ben poquet, sortirà del
forn el nou element que fa de
reminiscència a l’emblema del
Seguici Festiu: l’Àliga. I, aques-
ta és l’Àliga Petita. La novetat
suposa un enfortiment del
mapa d’elements del Seguici
i una gran il·lusió pels petits
portants, els quals ja assagen
la coreografia pròpia de la jove
Àliga. La comanda de la versió
rejovenida de l’Àliga històrica
està encapçalada pel Col·lec-
tiu Reusenc d’Activitats Cultu-
rals (CRAC), el qual va iniciar a
principis d’any una campanya
de micromecenatge per ajudar
a finançar la construcció del
nou element. Durant tot l’any
s’ha guanyat molta promoció
i, una gran quantitat de gent
s’ha implicat amb la causa. “El
procés de finançament va co-
mençar a donar fruits al gener.
Ara al juny no hem arribat al
50% que pensàvem, però els
resultats no són tan dolents.
Hem assolit un 42% del total
del nostre pressupost”, comp-
tabilitza el president del CRAC,
Benji Gerich.
El naixement de l’Àliga PetitaUn projecte de construcció que pretén donar un record de la joventut de l’Àliga Gran, com una reminiscència, però amb personalitat i molt diferent
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosEtapes
Una de les primeres etapes de
la campanya d’apadrinament
va comprendre la venda de
plomes de xocolata amb la col-
laboració de la Pastisseria Hu-
guet. “Fins ara hem obtingut
600 plomes apadrinades i es-
tem molt contents. De fet, tam-
bé comptarem amb el suport
d’empreses”, detalla Gerich.
La ciutadania va rebre de bon
grat unes plomes artesanes,
molt vistoses elaborades a
partir de xocolata negra amb
un toc daurat a la seva superfí-
cie. “Vaig fer servir el motllo de
l’escultor Manel Llauradó, qui
va treure una ploma del coll de
l’Àliga Petita i la vaig convertir
en dolç”, va dir Ramon de La
Fuente en la roda de premsa,
on es va anunciar l’arribada de
les plomes comestibles a Reus.
Segons el president del CRAC,
la segona fase de la campanya
per l’elaboració de l’element
consisteix en oferir el bec de
l’Àligueta. “Ja tenim 15 becs
[número que no es troba tan-
cat a hores d’ara] d’apadrina-
ment. La tercera part seran les
ales, les quals ascendeixen a
més de 500 euros. Aquí sí que
necessitarem participació”,
afegeix Benji Gerich.
Promoció i visibilitat
Fins ara la campanya s’ha pro-
mocionat a través dels mitjans
de comunicació i les xarxes
socials. “La fotografia de les
plomes, la paradeta de Sant
Jordi que vam col·locar a la
plaça de Prim i la promoció
que fem a l’IMAC, al CRAC o la
taberna de La Tronada, llocs on
es poden fer contribucions, és
molt positiva”. No obstant això,
des del col·lectiu cultural es
vol apropar la causa a aquella
gent que no es pot desplaçar,
tret que Gerich considera un
“desavantatge”, o bé un sector
de població de fractura digital.
“La sortida que treballem és la
La novetat suposa un enfortiment del mapa d’elements del Seguici i una gran il·lusió per
als petits portants
«Fins ara hemobtingut 600 plomesapadrinades i estem
molt contents»
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 41
ÀLIGA PETITA FESTA MAJOR
d’arribar a la gent que no està
habituada a l’ús d’Internet
per a què així, assolim el 60%
en començar la celebració de
Sant Pere i cobrir la construc-
ció i la pintura”, conclou Gerich.
El procés d’elaboració de
l’Àliga Petita
L’escultor Manel Llau-
radó, qui també va
elaborar l’Àliga Gran,
concep aquesta nova
creació com a l’Àli-
ga adolescent,
però completa-
ment autònoma a la ja
existent. “No vull que sigui cap
còpia, serà nova”, diu. Tot i això,
segons confirma l’artesà s’ha
aprofitat “el gran plomatge de
la Gran i la seva actitud”. So-
bre el procés d’elaboració d’un
element, Llauradó explica que
“primer interioritzo la petició
del col·lectiu que m’encoma-
na la construcció. Una vegada
aclarides mesures, realitza
esbossos i maquetes [corres-
ponent a la imatge de fons].
Després faig la bèstia en fang
i la modelo (pot ser de 15 dies
La nova àliga mesu-rarà 1,40 metres i
serà lleugera. Segons Llauradó pesarà sobre
uns 25 quilos
a 2 mesos). Mentre ho vaig ela-
borant, el col·lectiu també em
fa visites i anem aclarint dubtes
i detalls”, especifica. L’artista
segueix amb unes particions
en motllos d’escaiola fragmen-
tats, els quals s’han d’omplir i,
un cop eixuts i tractats, afegeix
fibra de vidre i resina. “Una ve-
gada està tot llest, l’Aligueta
s’adorna amb pintura i, més
endavant, amb la corona i l’es-
patllera”. La nova àliga mesura-
rà 1,40 metres i serà lleugera.
Segons Llauradó pesarà sobre
uns 25 quilos, “no tant com la
Gran que potser arriba als 75
quilos”.
L’Àliga Gran ballant davant de Sant Pere. Foto: Arxiu Carrutxa
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 43
RTV FESTA MAJOR
Grans fites esportives assolides Jordi Compte (Reus, 1964) és el president del Club
Tennis Reus Monterols i, sent un adolescent japracticava esports com ara l’handbol i l’atletisme.Va arribar a participar a nivell amateur en tennis
Quines qualitats s’han de te-
nir per ser president del Club
Tennis Monterols? Fa 4 d’anys
que ho sóc i me’n queden 2
més per acabar la legislatura.
De projectes tenim uns quants
per dur a terme encara. No
crec que es necessiti una qua-
litat especial per ser President,
però si t’estimes el club i, l’has
viscut des de petit, és més fàcil
assumir la responsabilitat. Al
final és com casa teva.
Quina valoració fa de la seva
trajectòria al càrrec? Les va-
loracions les han de fer els so-
cis. Qui em coneix sap que no
acostumo a valorar en públic
els èxits. Sí que em sento satis-
fet quan algun soci em felicita
per la feina que hem dut a ter-
me aquests anys. Però no s’ha
fet únicament amb la meva
presidència, en l’anterior Junta
Directiva, ja es feia una feina
excel·lent.
Cristina VallsQuines fites s’han assolit al
club? Hem consolidat un club
de tennis referent, amb uns
serveis adaptats al segle XXI i
amb una bona oferta de pàdel
i un fitness de primer nivell.
Hem aconseguit una impor-
tant estabilitat en el nombre
d’associats. Som prop de
2.250. També hem assolit una
estabilitat econòmica que ens
dóna molta més tranquil·litat.
Cada dia penses en aspectes
a millorar. Treballes amb més
il·lusió i constància. Un dels
èxits del club és que s’ha sabut
adaptar a les noves demandes
dels socis i a les noves formes
de viure l’esport com una part
fonamental de la salut i l’oci.
Com es troba a nivell esportiu
pel que fa al tennis i pàdel, a
la ciutat? En pàdel hauríem de
dir que es troba en un moment
excel·lent, si mirem les pistes
que hi ha a la ciutat. Reus té
una ràtio d’habitants per pista
molt superior a la mitjana de
Catalunya. No obstant això, la
gran majoria d’instal·lacions
es troben enfocades al negoci i
sota els paràmetres de rendibi-
litat. Això per l’esport no és del
tot positiu.
Quina tipologia de gent es fa
soci al Club? Des de la inaugu-
ració del nou fitness, ara fa 6
anys, hem tingut un creixement
important en franges d’edat
que van dels 25 als 40 anys.
També tenim moltes famílies
joves amb els fills a les esco-
les de tennis i pàdel. Les dues
escoles que ja compten amb
més de 300 infants. Estic molt
content d’haver incrementat
aquests darrers anys el nombre
de dones que practiquen es-
port al nostre club. Era una as-
signatura pendent que teníem.
El Club Tennis Reus Monterols
fa quelcom relacionat amb
les festes culturals de la ciu-
tat? L’Ajuntament sap que pot
comptar amb el Reus Monterols
per a qualsevol acte que organit-
zi a Reus. Participem cada any
en les jornades del Mulla’t per
l’esclerosi i hem sigut piscina de
referència en més d’una ocasió.
Estem presents des de fa molts
anys al Parc Infantil de Nadal;
a la Fira de l’esport; participem
en les caminades populars que
s’organitzen a la ciutat; i, des de
fa 7 anys al juliol, fem la Festa
Blanca a la piscina del club, una
festa oberta a tothom i que ja
s’ha convertit en un dels actes
socials i festius de l’estiu més
esperat a Reus.
Com recorda la Festa Major
sent vostè petit? Tinc molts
bons records. Passejar al cos-
tat de La Mulassa, els Gegants
i els Nans és gairebé un gravat
a la memòria. També recordo
els minuts previs a la tronada al
Mercadal. Molt nerviós perquè
em feia realment por. No me’n
vaig perdre ni una. Ara visc fora
de Reus i és més complicat se-
guir la Festa Major, però quan
pujo sempre es respira un am-
bient únic.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
|
PUBLICITAT FESTA MAJOR
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 44
Us esperem a la nova
EXPOSICIÓc/ Energia, 3. pol. Ind. La Drecera
La Selva del CampTel. 977 126 167 | 977 34 06 36
www.instaroal.com
TOT EN CUINA I BANY | REALITZEM TOTES LES REFORMES DE LA LLAR | PARQUETS
Carrer Doctor Robert,19 43201 Reus | Tel. 977 341 427 | www.conradtomas.com
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 45
SEGUICI FESTA MAJOR
Esculpir la cultura amb les mans
Va començar amb l’escultura,
sense cap intenció de dedicar
les seves hores de treball a la
imatgeria festiva de la ciutat.
Aquest és el cas de Manel Llau-
radó, qui du una extensa experi-
ència en l’elaboració d’elements.
“He perdut el compte, potser
he fet quaranta elements del
Seguici Festiu. Sempre ho re-
sumeixo en ‘molts’. És una tas-
ca amb la qual no acabes mai”.
Llauradó treballava l’escultura
contemporània, quan de sobte
li va demanar ajuda un col·lectiu
de gent que estava elaborant un
gegant, el Carrasclet. “L’experi-
ència em va semblar interes-
sant, perquè era una tècnica i
uns materials que no coneixia.
Va ser curiós, perquè molta gent
va posar molta voluntat i diners
en aquell gegant”.
De fet, va accedir a realitzar
aquesta feina sense arribar a
pensar que s’hi pogués guanyar
la vida. Combinat amb aquesta
tasca, Llauradó en aquell temps
també es dedicava a l’escultu-
ra aplicada als edificis i, allà va
aprendre altres oficis com ara el
de guixaire o serraller. “Sempre
m’ha agradat el treball de taller i
la manipulació de materials”.
La revalorització d’elements
Després del Carrasclet, les
feines festives van començar a
fer-se més regulars, a causa de
la revalorització dels elements.
“Aquesta feina va a temporades.
Hi ha molts altibaixos. He tingut
la sort de coincidir amb una cer-
ta regularització”. Antigament,
diu, els constructors treballaven
amb altres materials que actu-
alment es troben en desús, com
ara la realització i elaboració de
bustos o plaques commemora-
tives. “La mentalitat de la gent
ha anat evolucionant. De fet,
cada feina d’elaboració festiva
té un plus de passió que s’en-
comana, perquè és quelcom
compartit, on la gent coopera.
Abans les feines escultòriques
es quedaven a casa, en canvi,
amb aquestes peces de Segui-
ci la gent s’hi identifica i se les
estima”, matisa Llauradó.
El constructor també fa al·lu-
sió a què no només elabora
gegants, sinó que la seva tasca
també passa per la restauració
d’elements antics i elaboració
de personatges que no exis-
teixen dins la tradició.”També
hi ha alguns d’inventats, tret
que genera molt de dinamisme
i curiositat en temporada de
festes”, conclou.
Manel Llauradó (Reus, 1959)és l’escultor de gran quantitatd’elements del Seguici Festiu,segons diu ell ‘per casualitat’
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
«He perdut el compte, potser he fet quaranta elements del Seguici
Festiu»
ESPECIALISTES EN PRODUCTESDE BRICOLATGE I PER A LA LLAR
Tenim productes per tota mena de
manualitats
CONSTRUCCIÓ | EINES | FERRETERIA | FUSTERIA | JARDÍ | BRICOLATGE...
Carrer Batan, 17 - 43204 Reus | Tel. 977 772 100 | [email protected]
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 47
RTV FESTA MAJOR
Tota una vida decomerciantNúria Queralt ve d’una família forjada en el comerç de ciutat. Va aprendre el tracte amb el client rere el taulell de la sastreria dels pares
Com va començar al Colmado
Giner? Fa setanta anys que exis-
teix l’establiment com a ‘colma-
do’ i es va distingir sempre com
a botiga d’alimentació més aviat
generalista. La segona gene-
ració dels Giner es jubilava i, el
meu marit i jo, ens el vam que-
dar. Jo sóc mestressa fa quatre
anys i, des del principi vam pen-
sar que el millor seria especia-
litzar-nos en menjar gourmet,
que és el nostre filó de mercat.
Llavors se’ns van obrir moltes
portes. És un negoci bonic, però
no t’has d’adormir. Hi ha compe-
tència amb tots.
Com es descriu l’aliment
‘gourmet’? Té menys additius,
molts dels productes són de
proximitat i de producció més
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotoslimitada. A més, no els trobes
a tot arreu, i menys en establi-
ments de grans superfícies. És
una lluita difícil, perquè avui dia
les marques cada dia canvien
d’amo i el nou que l’agafa fitxa
per grans supermercats. Tot
per aconseguir més vendes.
Tenim molts proveïdors de la
restauració, una garantia per
a nosaltres, que disposem de
productes de qualitat.
Conserveu la clientela fixa i de
tota la vida que tenien abans
els antics amos? Sí. En que-
dar-nos el negoci ens vam que-
dar els treballadors que hi havi-
en i els clients assidus. De fet, el
nostre objectiu, des de sempre,
ha estat donar continuïtat a la
botiga d’abans, perquè era i se-
gueix sent molt apreciada. Ara
tenim clients d’abans i clients
més nous, un tret que dóna a la
botiga certa vitalitat.
A banda de la venda estricta de
productes, feu altres activitats
per promocionar-vos? Sí, acos-
tumem a fer omplir butlletes als
clients amb els seus correus per
enviar petits documents infor-
matius de les diferents degus-
tacions que duem a terme aquí.
Fem maridatges amb vi i degus-
tacions de cervesa artesanal,
per exemple. D’aquesta manera
generem un plus a la venda. Ara
que la cervesa està de moda,
alguns dels creadors de les cer-
veses artesanals també fan una
mica d’explicació, que ja va bé.
També fem servir molt les xar-
xes socials.
Feu quelcom relacionat amb
les festes de la ciutat? Per la
celebració de Corpus vam tenir
les coques de cireres mitjanes
i individuals amb el segell de la
Confitera Padreny. Molts dels
nostres productes són suscep-
tibles de compartir dins una re-
vetlla i a la Festa Major també.
En venem moltíssim. Per no dir
a Sant Joan i Sant Pere. A més,
el pernil, sigui la temporada que
sigui, sempre s’acaba.
Com recorda vostè la Festa
Major de la ciutat de petita.
Encara conserva l’essència
d’antany? El meu pare tenia una
botiga al carrer Monterols i jo vi-
via a la plaça de la Llibertat. Per
tant, sempre he estat de Reus
i del mig. De fet, crec que quan
era petita, la Festa Major no es
vivia tant. Jo no recordo que els
meus pares em portessin gaire
a la Tronada. En canvi, jo ara als
meus fills sí que els hi porto, per-
què els hi encanten els gegants.
Diria que amb el temps les fes-
tes a Reus s’han reviscolat.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
|
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 48
PUBLICITAT FESTA MAJOR
Servei tècnic de:
Carrer Rourell, 1 · 43204 REUSTel. 977 771 023 · Fax 977 773 628www.reusfred.es
MECÀNICA EN GENERAL
“OFERTA”canvi d’oli + filtre
+ Revisió Pre ITV
*des de 45,96€*Seg
ons
mod
els
TARJA de FIDELITATCanvi d’oli + filtre+ Revisió pre ITV
Polígon Agro Reus. c/ Capçanes, 7Tel. 977 562 145 | [email protected]
multitallerfrancesc.com
1 2 3 4 5è GRATIS
CUINA I BANY
www.lafusta.net | [email protected]
Des de 1980
•Reforma total de la llar
•Canviem banyera per plat de dutxa en 24h
•Portes d’interior
•Obra, fontaneria i electricitat
•Fem petites reparacions de la llar
Camí de Riudoms, 2043201 ReusTel. 977 315 181
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 49
MASCLET FESTA MAJOR
El masclet fa 15 anysLa beguda oficial de la Festa Major
Fa quinze anys un grup de perso-
nes vinculades a l’Orquestra La
Padrina va voler elaborar un pro-
ducte identificatiu amb la ciutat
i, què millor que una beguda tí-
pica de les festes, el Masclet. El
col·lectiu, format per persones
tan conegudes com Albert Gal-
cerà o Fito Luri, acostumava a
revifar les cançons de revetlla.
La Padrina també era una enti-
tat organitzadora d’actes per a
les festes de la ciutat. De fet, en
el marc de l’ ’Estripadrina’ –dels
mots ‘estripa’ i ‘padrina’–, en un
dels actes del cicle d’activitats a
la plaça del Mercadal, va néixer
la idea del Masclet. Cada setma-
na feien o bé un sopar popular o
bé un concert. “Molts municipis
tenien la beguda típica de festa
major i Reus no. Per tant, van
originar un element propi de
l’Estripadrina i per Reus”, intro-
dueix Alícia Hernàndez, una de
les integrants més veteranes
del Col·lectiu del Masclet. El
beuratge, barreja dos productes
sencerament reusencs: Vermut
Miró i refresc Fantasía de Fru-tas, també conegut com a ‘Plim’.
“Juntament amb la beguda es
va crear una ruta, la Cercavila
del Masclet, que es duu a terme
a Sant Pere i Misericòrdia. En la
mateixa es fan parades a dife-
rents establiments participants,
els quals ofereixen el seu beu-
ratge propi de masclet amb in-
gredients secrets”,concreta Her-
nàndez. L’Orquestra La Padrina
a més, als volts de Misericòrdia,
a banda d’elaborar la cercavila
també va crear un concurs re-
lacionat.
Segons Hernàndez, abans la
cercavila era de local en local,
però “es va descontrolar tot,
perquè la quantitat de gent es va
disparar. Va morir d’èxit, i vam
fer una modificació incorporant
elements del Seguici i grups de
música. Vam haver de deixar de
fer parada als bars per ampliar
la nostra franja de públic a un
més familiar”, explica. La inte-
grant del col·lectiu esmenta que
aquesta festa es deu a la “gent
del carrer i està pensada per què
se surti de casa. No pas per què
s’ho mirin des de fora”, continua.
Al llarg dels anys, la cercavila ha
aplegat multituds de gent i ha
adoptat diferents formats. “Fa
un temps es bevia amb una bóta
i ara ho fem amb gots negres.
La idea sempre ha estat elabo-
rar una cercavila alternativa a la
Festa Major, no tan oficial. Aquí
els Elements es deixen anar una
mica”, rememora Hernàndez.
Comenta que un any els Nanos
van aparèixer totalment pintats
de blanc. “La qüestió és fer una
mena de sàtira del propi Ele-
ment”. Després d’haver estat
presents tots aquests anys a
Barraques, enguany el col·lec-
tiu no s’hi personarà. “Intentem
donar l’abast, som 14 persones
i no podem estar al 100% a tots
els llocs alhora. Volem guanyar
presència al centre de Reus in-
tegrant-nos en activitats fetes
al nucli”. El Col·lectiu està força
consolidat, ja que marca l’inici
de la festa amb el primer glop
de Masclet del pregoner, qui
una vegada encengui la pólvora
inaugurarà la cercavila.
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
El beuratge, barreja dos productes sencera-ment reusencs: Vermut Miró i refresc Fantasía
de Frutas, tambéconegut com a ‘Plim’
♦ Serveis unisex♦ Depilació amb cera calenta i tèbia♦ Manicura. Pedicura. Maquillatge♦ Tractaments facials i corporals♦ Quiromassatge, auriculoteràpia,♦ Drenatge limfàtic,reflexologia podal i facial
C/ Corredor del Gas, 17 baixos - 43204 ReusTel. 977 75 66 98 | Mòbil: 618 24 70 97www.esteticamireia.es | centre d’estètica mireia
Ctra. de València
a Reu
s
a Tor
refo
rta
Autovia a Salou
Tarragona
Francolí
VOLVO XC60PREMIUM EDITION DES DE 29.500€
Alguna vegada t'has preguntat qui construeix els millors cotxes? Alemanys? Suecs? Italians?En realitat són tots. És la diversitat la que desperta la creativitat. Per això, la innovació, el disseny
i la seguretat del nostre Volvo XC60, no estan creades per uns, sinó per tots.
MADE BY PEOPLE. MADE BY SWEDEN
Volvo XC60 D3, 150CV, canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,5 a 4,7. Emissions CO2 (g/km) de 117 a 124.El model de la fotogra�a pot no coincidir amb el vehicle en oferta. Totes les condicions a Diselauto Tarraco.
DISELAUTO TARRACOAutovia de Salou, 6. Tarragona977 55 42 14diselautotarraco.com
A TARRAGONA
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 51
RTV FESTA MAJOR
MONTOLSISTEMES D’ESTALVI ENERGÈTIC
I PROTECCIÓ SOLAR
•Persianes•Pèrgoles de fusta•Tendals de tot tipus
Riera de Miró, 114-11643203 [email protected]
Tel. 977 343 462977 330 272
www.montol.com
•Finestres d’alumini i PVC•Cortines enrotllables d’interior•Motorització de tendals i persianes
L’artesania efímera del pastís
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A
Albert Poy (Reus, 1963) és mestre pastisser i pertany a la quarta generació que es dedica al món de la rebosteria
Com van ser les primeres ex-
periències dins la cuina? Des
de petit m’hi he trobat dins i
sempre anava a ajudar. Amb el
temps em vaig formar com a
pastisser que, en aquell temps
tenia molt poca oferta. Més
tard vaig estar a l’Escola de
Pastisseria de Barcelona. Dins
aquella ciutat vaig anar a pa-
rar a una pastisseria gran, de
renom, i a una altra més local,
on ho feia tot jo. Vaig aprendre
molt.
Què és el pitjor que li pot pas-
sar a un pastisser? Que un
pastís et caigui per terra. Però
crec que el pitjor és quan fas
algun dolç per a familiars, els
quals acostumes a fer molt
treballats. Diria que massa,
perquè poden ser peces que
has estat fent durant dues set-
manes. Quan arriba el moment
de la celebració em dona una
taquicàrdia molt gran, perquè
vull que no caigui i que estigui
perfecte. És com la teva obra,
com un fill.
És com el treball d’un pintor.
Sí, però amb la diferència que
ell pot guardar la seva obra
per a la posteritat i, en canvi
nosaltres elaborem un art per
consumir, efímer. És un estil
de vida i, a vegades, et fan fal-
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosta mans, perquè el treball mai
s’acaba. Agafem moltes influ-
ències i tècniques artístiques. I
és que realment ens esforcem
molt, i el nostre gran premi és
un client satisfet.
Com es troba el sector de la
rebosteria a la ciutat? Sembla
que s’estigui revitalitzant una
mica el consum. Venim d’una
època molt complicada, tant
de pastisseria com de càtering,
el qual va tenir una caiguda
com seriosa el 2008. La il·lusió
s’ha de veure a l’aparador.
A més, esteu implicats amb la
ciutat en festes. Sí, tenim dos
aparadors. Un pel producte i
un altre més artístic i temàtic.
Aquest darrer el vinculem amb
les festes de la ciutat. Diades,
revetlles, la Festa Major de Sant
Pere, etc. La manera com visc
les festes és des de la cuina,
l’ofici de pastisser t’obliga a es-
tar tancat treballant. La meva
mare tenia una frase bonica:
“Per a què la gent pugui ballar
hi ha d’haver músics”. Nosaltres
som la música, estem tocant
mentre la gent balla.
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 52
PUBLICITAT FESTA MAJOR
Carrer Sant Joan, 3443021 [email protected]. 977 322 412
▀ MEDICINA GENERAL▀ ESPECIALITATS▀ LABORATORI ANALISIS▀ RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA
Carrer Sant Joan, 3443021 [email protected]. 977 322 412
▀ RADIOLOGIA GENERAL
▀ ECOGRAFIA GENERAL
▀ MAMOGRAFIA
▀ ECOGRAFIA MAMARIA
▀ DOPPLER COLOR
▀ DENSITOMETRIA
▀ ORTOPANTOMOGRAFIA
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 53
CASTELLS FESTA MAJOR
35 anys
Pertànyer a un col·lectiu gaire-
bé prop de 30 anys és consi-
dera gairebé una fita. Segons
Oriol Ciurana, un dels caps de
la colla dels Xiquets de Reus,
és força difícil recordar quan
va començar, perquè “t’acos-
tumes a veure moltes fotos i
no saps si ho recordes per la
imatge que et vas fer, o pels
moments puntuals en algun
assaig”. “El vertader record es
redueix a l’esforç d’haver as-
sajat molt i d’haver vist molta
gent passar per aquest col·lec-
tiu, a venir a veure com es fa i a
aprendre molts valors”, admet.
Pel que fa a la valoració de la
trajectòria duta fins ara, Ciu-
rana opina que a hores d’ara
s’està vivint un dels moments
“més dolços a la colla. La pri-
mera raó és per la quantitat de
gent que està venint als assa-
jos; i segon, el nivell de castells
que hem adquirit”, detalla. I
és que el col·lectiu també re-
memora temps passats, mo-
ments d’alts i baixos, on van
haver de reduir la complexitat
dels castells. “Hem passat si-
tuacions molt dolentes en les
que havíem baixat a nivells de
castells de 6 o de 7 pisos. Amb
la qual cosa, quan tornem a fer
els castells de 9 és una gran
alegria”.
La cultura, revifada
Amb el temps s’ha observat
una major implicació de dife-
rents col·lectius de persones
envers a actes culturals. Ciura-
na aporta el seu raonament a
que la cultura creix per ella ma-
teixa. “Hi ha una raó molt sim-
ple, que és la crisi econòmica.
L’activitat dels castells és una
activitat gratuïta, els desplaça-
Cada vegada sommés gent i s’han de repartir tasques iresponsabilitats
ments sempre van a càrrec de
la colla, el material que utilitzes
és mínim i molt bàsic: uns pan-
talons i una camisa, després
d’estar un temps dins l’agru-
pació i una faixa”, explica el cap
de colla. A partir d’aquí tothom
gaudeix dels castells, una acti-
vitat “familiar” i que “fa ciutat i
cultura popular, la qual ara es
troba en augment”.
Segons el casteller, el fet de ser
una agrupació familiar, una ac-
tivitat on hi pot participar avi,
pare i fill “també la fa única”, per-
què “uneix també els membres
de la casa, amb esforç i supe-
, l’època més dolça dels XiquetsOriol Ciurana (Reus, 1984) és un dels caps de colla dels Xiquets de Reus i du des del 1988 fent castells ininterrompudament, gairebé tota la vida
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosració”. I, parlant del creixement
en implicació, Ciurana també
esmenta el col·lectiu universita-
ri que “també s’ha posat molt a
sobre de l’activitat”.
L’agrupació madurada, 35
anys després
Pel que fa a l’aprenentatge, en
tota la història del Xiquets de
Reus, s’ha millorat quant a ges-
tió de membres. “Cada vegada
som més gent i s’han de repar-
tir tasques i responsabilitats.
Enguany fem 35 anys i també
ho celebrarem. El que al final
acabes esdevenint és més avi-
at un psicòleg, que no pas un
‘entrenador’ de castells, per-
què aquí es passen moltes ho-
res i confraternitzes”, subratlla
Ciurana. A nivell personal, el
casteller explica que s’ha de
saber tractar a la gent, perquè
“cada vegada hi ha més formes
diferents de pensar i de fer, i
més amb tanta gent”. De fet,
des del col·lectiu es troben tots
molt contents, perquè moltes
vegades s’arriben a registrar
unes 120 persones per assaig.
“No ens podem queixar amb la
implicació i la seriositat de la
gent, però quan més persones
tens més en vols”, riu Ciurana.
Pel que fa a l’experiència tam-
bé s’ha donat molt d’èmfasi de
treball. “A nivell de seguretat
hem millorat molt i el tant per
cent de caigudes és molt baix”,
especifica Ciurana. La trajec-
tòria també els hi ha permès
assaborir anècdotes i històri-
es. “Tenim des de viatges acci-
dentats a altres bandes, pèrdu-
es de documentació, baixades
de pantalons de castellers
típiques i mítiques a la televi-
sió, pedres i entrebancs que et
trobes...Mil històries”, repassa
Ciurana.
VIU Reus | 54
RTV FESTA MAJOR
La mestria de cuinar amb temps
Com van ser les seves prime-
res experiències rere el tau-
lell? Diguéssim que m’he criat
entre pollastres i canelons,
però més que rere el taulell jo
m’he trobat a la cuina, de cara
a la indústria. Els orígens de Cal
Sendra es remunten als meus
avis. Ells venien d’un mas i feien
recapte, verdures, pollastres,
etc. Els meus pares ho van con-
tinuar, però amb el valor afegir
que van obrir la primera botiga.
D’això fa 34 anys ja. A poc a poc
ens vam eixamplar, fins que
vam fer el salt qualitatiu creant
més botigues.
Què va significar aquest crei-
xement? Ens vam començar a
reinventar, perquè vam passar
de la venda de pollastres a ela-
borar allò que nosaltres sem-
pre havíem vist fer a la mare, i
totes les mestresses, a la cuina
en aquells temps: els cane-
lons i les croquetes, és a dir,
els àpats de tota la vida. Vam
a veure que hi havia una inqui-
etud, un dèficit de la gent, que
no volia cuinar a casa per man-
ca de temps. Llavors, el nostre
gran repte des de llavors és
portar aquesta cuina tradicio-
nal, 100% casolana, a les noves
generacions que pugen.
Com s’ha traduït això a nivell
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosde rebuda de clients? Doncs
ha pujat la quantitat de joves
que venen a comprar menjar
preparat, però també persones
més grans. I Molts vénen pels
nostres canelons. El més sa-
tisfactori és veure venir la per-
sona que ha cuinat tota la vida
fins la teva botiga, perquè no té
temps, però sí té experiència en
la cuina i sap que això serà bo.
S’ha perdut l’interès per cui-
nar bé doncs? Nosaltres cre-
Jordi Sendra (Reus, 1972) es dedica alsector de l’alimentació, segons diu, des que es trobava al ventre de la seva mare iconcep el negoci familiar ‘molt sòlid’ gràcies al treball en equip
C/ Sant Vicenç, 39 - 43201 Reus
Tel. 977 344 923
www.dermisestetica.com
DERMIS-Saló-de-bellesa
�����������������
���������
������������������������������������������ �������������������������������������������������
��������������� ���������
����������
���������������
�����������������������������
�� ��������������
��������������� �� ���������
������������������������ ���������
������������
���������
VIU Reus | 55
RTV FESTA MAJOR
iem que no. Hi ha dos públics
molt diferenciats: els d’entre
setmana i els dels caps de set-
mana. Els primers van sempre
molt ràpid, no es troben mai
per massa floritures, i com-
pren el nostre menjar preparat.
Després tenim els que vénen
els dissabtes i diumenges, que
compren amb cistell i dema-
nen pollastre a la carnisseria.
Ara es cuina d’una manera di-
ferent, la cuina s’ha tornat un
hobby, com una activitat de
relax pel cap de setmana.
Té avantatges treballar en fa-
mília? És un goig, perquè tots
els germans ens avenim molt,
però també té alguns inconve-
nients. Nosaltres a casa som
una bona escudella, una bona
olla barrejada. El nostre equip
de prop de 40 persones treba-
llant a Cal Sendra treballa en
una tasca concreta i tots som
com un bon àpat. Cadascú fica
la seva cullerada personal.
Com us impliqueu a la cultu-
ra i les festes de Reus? No-
saltres sempre procurem im-
plicar-nos dins la ciutat i amb
totes les entitats que podem.
Molts anys han vingut els ge-
gants aquí, a la botiga, i hem
fet un esmorzar popular. L’any
passat, per exemple, va venir el
Carrasclet. Sempre intentem
col·laborar amb la societat
reusenca, perquè al cap i a la fi
és casa nostra.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A VI
DA |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VIDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VIDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A VI
DA
Parlem ara amb Lorena Fer-
nandez, tècnica de farmàcia i
comunity manager de la Far-
màcia Bello de Reus
Com s’està adaptant la far-
màcia tradicional al món digi-
tal? La farmàcia és un punt de
salut i de promoció de la salut.
No hem de perdre aquest refe-
rent; però ens hem d’adaptar
a la nova realitat. La idea és
acostar a l’usuari tot allò que
pot trobar a la farmàcia física.
Volem posar un taulell virtual
de la nostra farmàcia a la xar-
xa. L’usuari digital és multica-
nal, per això tenim diferents
formes de comunicar-nos, una
web de venda on line (farma-
ciabello.com), un blog amb
les darreres novetats, una app
(ecoceutics) amb la qual gesti-
onar la tarjeta client o els en-
càrrecs, programar els horaris
per prendre la medicació o ca-
nals més directes com el cor-
reu electrònic o el whatsapp .
Les xarxes socials com facebo-
ok ens permeten fer difusió de
tot allò que fem a la farmàcia:
tallers, xerrades, promocions...
PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR
Es poden adquirir medica-
ments de forma legal per
internet? A l’Estat Espanyol,
des de fa poc més d’un any, es
poden comprar medicaments
publicitaris, és a dir aquells
que tracten patologies me-
nors, com ara refredats, alèrgi-
es… Unicament les farmàcies
físiques poden vendre on line.
Només des d’aquests esta-
bliments es pot garantir una
seguretat per al pacient. Els
medicaments que necessiten
recepta en cap cas no es po-
den vendre per internet.
És segura aquesta mena de
compra? Totes les pàgines web
autoritzades a vendre medica-
ments online han de tenir un
segell identificatiu, on clicant
podem saber quina farmàcia és
la que fa la venda. Es important
asegurar-nos de que estem
comprant el medicament en
una farmàcia legal, ja que més
del 50 % del medicaments que
s’anuncien a les webs són fal-
sos, amb el conseqüent risc per
a la nostra salut.
VIU a fons
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 56
Maite Puigdengoles, farmacèutica adjunta de la farmàcia Bello de Reus
La farmàcia a internetMaite Puigdengoles
Lore
na F
erná
ndez
NOU DISCOVERY SPORT
L'AVENTURAÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.
Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.Línia Land Rover 902 440 550
Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.
FULL TRACTIONA TARRAGONA
Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).
977 55 41 11 / [email protected]
Ctra. de València
a Reu
s
a Tor
refo
rta
Autovia Tarragona - Salou
Tarragona
Francolí
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 59
DIABLES FESTA MAJOR
Ja són aquí els Diables de Reus!Des dels quatre anys és Diable
i encara continua. “Recordo
que amb 6 anys em vaig morir
de la por, perquè abans les car-
retilles petaven més fort que
ara. Al cap d’un any vaig tornar
a tirar i des de llavors si no he
tirat ha estat perquè tindria un
esquinç o una lesió”, corrobora
el cap de colla del Ball de Dia-
bles de Reus, Roger de La Cruz
(Reus, 1989). Compta amb una
gran experiència dins l’agrupa-
ció, du des de finals de 2010 al
capdavant. Segons corrobora el
cap de colla, fa prop de sis anys
que ha augmentat el nombre de
socis. “Ara mateix som més de
400 socis fixes. Quan entres al
Ball de Diables et trobes amb
les sis seccions de foc, tres de
grans i tres d’infantils; la Batu-
cada; i les Bitlles, els més grans.
I, a més, per cada menor que
entra ha d’entrar el pare, mare
o tutor legal. Tot plegat influeix”.
De fet, molts pares s’han aca-
bat involucrant pels fills i han
acabat participant activament.
Pel que fa a les carretillades,
de La Cruz confirma que “hem
passat de fer unes de força
justes a fer unes que es distin-
geixen arreu del país. Això t’om-
ple molt. De fet, quan sortim
podem veure camises d’altres
colles que vénen a veure com
ho fem, perquè saben que les
carretillades que fem són bru-
tals”, comenta emocionat. A ni-
vell de correfocs, l’especialista
també compara l’equip de 15
persones fa uns anys i, les prop
de 41 de l’any passat. “És molta
gent. Et donen unes 500 carre-
tilles de pirotècnia i, amb el nos-
tre model, les has de repartir
amb tots els que som. Toquen a
poques carretilles per cap i te’n
has de portar de casa”, riu de La
Cruz. I és que ja criden l’atenció
pels seus vestits,“únics, no veu-
ràs cap d’igual”, i pels civaders,
“imagina, si som tanta gent!”.
En termes de seguretat, l’enti-
tat reusenca també s’esforça
a preparar les noves fornades
de Diables. “Els formem, fan el
curs CRE i, entre d’altres coses,
alertem sempre de la seguretat.
Recomanem que la maça esti-
gui alta, als grans que mai du-
guin el civader creuat, què s’ha
de fer si la carretilla no peta,
etc.”, detalla. Sobre la llei de foc
i les recents modificacions i
polèmiques del mes passat, de
La Cruz diu estar d’acord amb
“l’existència de lleis que prote-
geixen aquest món”, però “no
poden prohibir que els nens no
hi participin, que són el futur
de l’entitat. Vam tancat nego-
ciacions finalment i sortirem
al carrer”. “S’ha de pensar que
els Estats poden o no aplicar
la normativa: a França la van
aplicar i els Diables de Perpi-
nyà gairebé ja no poden sortir;
Itàlia va col·locar un annex on
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosva dir que en certes províncies
no s’aplicava; a Malta no es va
aplicar, allà el foc és sagrat; i,
queda el desastre d’Espanya,
amb una normativa estatal, on
les comunitats autònomes se-
gueixen altres direccions”, fa
recompte de La Cruz. A Cata-
lunya, totes les esmenes que
s’han anat afegint, segon de
La Cruz, “han estat per anar
a millor, però quan vam assa-
bentar-nos de la llei del 2015,
on els menors de 8 no podien
tirar quan fins i tot havien dut
a terme un curs CRE, no ens va
agradar gens. Al 2010 aquesta
premissa estava en lletra peti-
ta i ara l’Ajuntament s’ho mira”,
conclou el cap de colla.
«Molts pares s’han acabat involucrant pels fills i han acabat parti-
cipant activament»
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 60
PUBLICITAT FESTA MAJOR
*PVP Recomendado para financiación lineal de Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€ con un plazo mínimo de 48 meses. **PVP Recomendado para Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2: 12.902,74€. Importe total del crédito: 11.422,24€. Tin 7,99%. Comisión de Apertura (3%): 342,67€ al contado. Precio total a plazos: 15.776,47€. Importe total adeudado: 14.295,97€. Ofertas con descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales (permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€) solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 30/06/2016 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del Plan PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales, PIVE 8 y garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales de garantía comercial con un límite de 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo). Gastos de matriculación no incluidos. La versión visionada corresponde con el vehículo Fiat 500X Cross Plus 1.6 MultiJet 120 CV 4x2 (PVP Recomendado 25.330€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.
con conducción e�ciente, doble ahorro
Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.
DESDE ITALIA ALMUNDO ENTERO
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.
NUEVO 500X. EL CROSSOVER ITALIANO.O 135€** AL MES
36 CUOTAS. ENTRADA: 1.480,50€
ÚLTIMA CUOTA: 9.093,30€. TAE 9,63%**
DESDE 12.900€* CON 4 AÑOS DE GARANTÍA
jeep.es
Gama JEEP® RENEGADE: Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2 entre: 115 y 160 (g/km).*Oferta correspondiente a un Jeep
® Renegade 1.6 Mjet Longitude 4x2 manual de 6 velocidades. PVP Recomendado: 18.672,27€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de
Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante. PIVE 8, subvención del instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Gastos de matriculación no incluidos. Importe total del crédito: 14.545,81€. Tin 7,49%. Comisión de Apertura (3%): 436,37€ al contado. Precio total a plazos: 22.202,83€. Importe total adeudado: 18.076,37€. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo y contrato de mantenimiento Easy Care 3 años o 45.000km, lo que antes suceda (no incluye la sustitución de recambios y piezas de desgaste que no vengan expresamente especificadas para el mantenimiento correspondiente en el Libro de Uso y Mantenimiento). Para clientes que financien con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U. según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 10.000€. Oferta válida hasta el 30/06/2016 en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 8 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep
® Renegade 1.6 Mjet Limited 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 20.298,27€). Jeep
® es una marca registrada de FCA US LLC.
con conducción e�ciente, doble ahorro
POR150 4 3€/MES
AÑOS DE GARANTÍA
AÑOS DE MANTENIMIENTO
JEEP® RENEGADE.
36 CUOTAS (150€/MES). ENTRADA: 4.126,46€. ÚLTIMA CUOTA: 12.240€. TAE 9,05%*
CELEBRA 75 AÑOS DE LIBERTAD CON LOS JEEP® FREEDOM DAYS.
75 AÑOS DE LIBERTAD.Y LA AVENTURA NO HA HECHO MÁS QUE EMPEZAR.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.
AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 61
RTV FESTA MAJOR
Lluitar per la ciutat
Com va començar la seva vin-
culació amb la política? Ja des
de l’adolescència vaig formar
part de diferents organitzaci-
ons com Maulets i l’assemblea
d’Estudiants Nacionalistes al
Institut Gaudí de Reus. El fet de
viure cert temps fora de la ciu-
tat i, veure que la mateixa s’ana-
va degradant de mica en mica
per inacció política, em va fer
tornar a la militància de base en
relació a la defensa dels drets
dels treballadors i treballado-
res, la cultura popular i la lluita
per l’alliberament nacional i so-
cial del Països Catalans.
Va treballar com a jardiner a
Reus Esport i Lleure fent man-
Cristina Vallsteniment de l’Estadi Municipal
de futbol. En descobrir que
s’incomplia la normativa, va
pensar en millorar les coses.
Endinsar-se en política garan-
teix poder avançar? Correcte,
en aquest moment estic en si-
tuació d’excedència forçosa. La
sensació d’incompliment la te-
níem present diferents treballa-
dors i treballadores de diverses
empreses municipals. Ara bé, no
va ser fins el segon Consell d’Ad-
ministració d’INNOVA -ja dins
de l’Ajuntament, el 2011- que
vam poder plasmar aquestes
irregularitats que han portat a
la situació econòmica i judicial
actual. La lluita institucional pot
canviar reglaments, ordenan-
ces, taxes, impostos, etc., però
hem de ser conscients que el
canvi real al que aspirem, s’ha
de donar des del carrer i s’ha de
consolidar a la institució. El po-
ble ha de manar i el govern obeir.
Com a portaveu de l’agrupació
política de la CUP us sentiu
ben acollits a l’Ajuntament?
En l’anterior mandat ens vàrem
sentir insultats, la manca d’ac-
cés a la informació, la negació
de l’existència de mals majors,
per part de l’Ajuntament com
ara factures irregulars, sous
astronòmics, decrets ocults i
altres ens va dur a una situació
límit. En aquest mandat i, degut
al fet que el govern està en mi-
noria, alguns aspectes estan co-
mençant a canviar. No obstant
això, el principal canvi no ve per
voluntat política, sinó pel com-
pliment de la llei a grans trets
arran de la nostra denúncia.
Com creu que es du a terme
la gestió cultural a la ciutat?
La gestió cultural de la ciutat
té problemes estructurals de fa
molts anys i cap dels regidors
o regidores que han passat per
l’IMAC ho han sabut resoldre.
Falta concretar quin model cul-
tural vol desenvolupar l’Ajunta-
ment. Mai hi ha hagut un criteri
clar! D’altra banda, dins l’àmbit
cultural hi ha diferents organis-
mes autònoms, a més d’enti-
tats privades que reben grans
quantitats de l’Ajuntament. Mai
s’ha fet una planificació que tin-
gui en compte museus, espais
culturals, entitats... I, a això,
cal sumar-hi els reglaments
d’ús i ordenances que frenen el
potencial cultural del teixit as-
sociatiu de la ciutat. En resum,
cal definir model i explotar el
potencial de la ciutat.
Se sent arrelat a Reus? Hem
sento arrelat a la ciutat com un
reusenc més. No crec que hi hagi
gent més o menys reusenca, tot i
que sí que cal potenciar la vincu-
lació de cada reusenc i reusenca
amb la ciutat, igual com passa a
tots els pobles i ciutats. Des de
la dreta s’ha explotat el “reusen-
quisme” i les classes populars no
compartim aquest món elitista.
Hi ha moltes maneres de sen-
tir-se arrelat i viure la ciutat.
Recorda com vivia la Festa
Major de petit? Recordo com
els meus pares em portaven als
Correfocs i a la Tronada i com la
Cabra ens empaitava. Fora de
l’àmbit familiar, i amb els amics
de la infantesa preferíem que-
dar-nos al barri durant la festa i
aprofitar que molta gent estava
al centre per fer allò que no po-
díem altres dies de l’any.
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
|
David Vidal (Reus, 1980) és el portaveu de la CUP a Reus. Concep la política institucional, i la que no ho és, com la seva ‘vocació’. La seva lluita als carrers li ocupa, segons diu, moltes hores
Foto
: re
usdi
gita
l.cat
Nissan segueix apostant fort
pel cotxe elèctric. I per a això
és imprescindible seguir inver-
tint en tecnologia que millori la
capacitat de les bateries, ja que
l’autonomia és el principal cavall
de batalla amb el qual s’enfronta
la indústria de l’automòbil.
El model compacte de zero
emissions de Nissan, líder mun-
dial en vendes, incorpora una
nova bateria 30 kWh que aporta
un augment significatiu de l’au-
tonomia. Aquesta bateria té un
nou disseny amb noves cel·les
i la incorporació d’elements de
carboni, nitrogen i magnesi en
els elèctrodes. El resultat és que
arriba als 250 quilòmetres reals
d’autonomia, mantenint les ma-
teixes dimensions, habitabilitat
interior i capacitat del maleter.
Tampoc canvia la potència, que
es manté en 109 cavalls.
La recàrrega de la nova bateria
de 30 kWh del Leaf és tan sen-
zilla com en l’actual de 24 kWh,
que Nissan continua comerci-
Ramon Ortiz
PUBLIREPORTATGE FESTA MAJOR
Nissan Leaf 30kWh Un líder en autonomia. Ara fins a 250km!
alitzant. Els clients poden re-
carregar el cotxe a casa seva, a
carregadors públics o a la xarxa
de carregadors ràpids que en 30
minuts permet recarregar fins al
80% de la seva capacitat. D’al-
tra banda, Nissan ofereix el Wall Box, un punt de recàrrega espe-
cífic que es pot instal·lar i que
recarrega la bateria en 4 hores.
A més de la bateria, el Leaf es-
trena funcions en el sistema de
connectivitat NissanConnect VE. El conductor pot compro-
var a través del seu telèfon
intel·ligent la capacitat de la
bateria, rebre avisos de man-
teniment i informació sobre
els punts de recàrrega més
propers, programar la calefac-
ció, etc. Les noves funcions es
poden controlar a través d’una
pantalla tàctil de 7 polzades,
molt intuïtiva, de sèrie amb el
Leaf 30 kWh. Nissan ofereix la
possibilitat de comprar el Leaf
amb bateria o bé llogant-la per
79 euros al mes, sempre que
no es facin més de 12.500 km
a l’any. Aprofitant campanyes
de promoció, el Pla Movele i
llogant la bateria, hi ha un Leaf
30 kWh per 20.920 euros.
El Leaf és un cotxe agradable
de conduir. Al lloc del canvi de
marxes hi ha un selector de dos
posicions, endavant i enrere.
Gaudeix de notable acceleració
i l’equilibri de suspensió està
molt aconseguit. Té una excel-
lent regeneració d’energia en
les frenades i en les retencions
i existeix la possibilitat d’activar
un mode de conducció Eco per
augmentar l’autonomia També
es disposa d’un mode deno-
minat B que estalvia energia i,
alhora, la regenera en trams de
baixada i frenades.
Fitxa tècnicaMOTOR
Tipus: Elèctric | Bateria:
Acumulador d’ions de liti
Potència màxima: 109
cavalls a 10.000 rpm
TRANSMISSIÓ I BASTIDOR
Tracció: Davantera
Canvi: Automàtic
Frens: Discos ventilats
Pneumàtics: 215/50R17
DIMENSIONS
Llargada: 4,44 metres
Amplada: 1,77 metres
Alçada: 1,55 metres
Pes: 1.610 quilos
Capacitat maleter: 355 litres
PRESTACIONS
Velocitat màxima: 144 km/h
Acceleració 0-100 km/h:
11,5 segons
Càrrega ràpida: 30 minuts
(80%)
ADQUISICIÓ
Preu: 34.970 euros (Acenta)
Garantia: 3 anys o 100.000km
Garantia bateria: 8 anyso
160.000 km
Web: www.nissan.es
A les millores del Leaf 30 kWh s’ha d’afegir una nova garantia de vuit anys o 160.000 km per la bateria
VIU Reus | 62 NOU CARREGADOR DE BATERIES AL CONCESSIONARI NIKKO CENTER REUS
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 63
BARRAQUES FESTA MAJOR
Cursos d’estiu
c/ Jovellanos, 15 · 43201 Reus · Tel 977 310 609www.yogareus.cat
Classes especialitzades
Barraques, un festival únicPertànyer al col·lectiu de Barra-
ques de Reus és, si més no, un
premi, però també una respon-
sabilitat. “En realitat no és gens
complicat”, afirma Adrià Llorach
(Reus, 1989), qui va estar 5 anys
a la junta directiva i, des de fa un
parell n’és president. “Durant
l’any fem moltes coses, encara
que únicament se celebri tot
a la Festa Major, s’han de fer
reunions periòdiques amb la
Coordinadora, la Junta, els pro-
veïdors, coordinació de comis-
sions...”. No obstant això, una de
les tasques que es du a terme
en aquest festival des de fa dos
anys és la neteja d’imatge. “En
ser un acte nocturn és inevitable
que la gent begui. A més, hi ha
molts menors que consumeixen
alcohol. I de fet, no és un proble-
ma intern de Barraques, sinó
que ve associat a la festa de la
mateixa. Molts joves de 15 anys
compren ampolles i se les pre-
nen fora”, explica Llorach. La so-
lució que planteja el president és
dur a terme activitats encarades
a la tarda, per a un públic més
familiar. “Enguany portarem
espectacles d’animació infan-
til per obrir-ho a un públic més
general, que no només jove”,
corrobora.
Sobre la imatge de Barraques,
Llorach explica que “el proble-
ma que vam tenir l’any passat
amb la pluja ens va succeir, per-
què mai ens havia passat abans
a la Junta. I, tots, inclòs l’Ajun-
tament, vam improvisar”. En-
guany, però, l’actual president
assegura que “complirem un
protocol elèctric bàsic. Des de
l’Ajuntament es vigilarà el cor-
recte compliment del mateix. Si
plogués, ells ens deixarien obrir,
com a mínim les Barraques.
L’escenari ja no, perquè depèn
de la productora”. Com ja es
va saber el mes passat, l’edició
d’enguany tindrà lloc els dies 22,
23, 24 i 25 de juny, però seran
únicament tres dies d’actuació
musical a escenari. “Ho hem es-
collit així per mantenir el nivell
musical adequat dels pressu-
postos, perquè intentàvem que
els quatre dies hi haguessin
concerts. Vèiem, però, que l’es-
cenari minvava quant a nivell
d’actuació”, justifica Llorach.
Segons afirma, també han ha-
gut altres projectes que mai
han vist la llum. “Hauríem vol-
gut fer una zona d’acampada,
assumpte que estudia Coordi-
nadora i Ajuntament”, detalla
Adrià Llorach.
Respecte al pressupost, el presi-
dent situa en 84.000 euros el
que s’ha donat enguany. “Igual
que l’any passat. Sabem que
les coses no van massa bé, però
ens agradaria que Barraques
fos un festival conegut arreu de
Catalunya i, per manca de pres-
supost, no pot ser més gran”. De
fet, com assegura “no hi ha cap
festival com aquest, que funcio-
ni a través d’entitats sense ànim
de lucre que gestionin un festival
i, que l’Ajuntament fiqui diners i
s’encarregui de la part tècnica”.
Aquest model obliga doncs a te-
nir bona comunicació entre Co-
ordinadora i Ajuntament. “Això
a vegades és el que ens falla.
Sembla que considerin secun-
dari aquest festival i no li donin
la importància que ha de tenir”,
conclou.
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
«Enguany portarem espectacles d’animació infantil per obrir-ho a un públic més general,
que no només jove»
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 64
RTV FESTA MAJOR
El Mercat de tota la vida
Com va arribar a ser president
al Mercat Central? Com a molt
farà un any que ho sóc. I, si par-
lem des de quan treballo dins
el Mercat, ens hauríem de re-
muntar quinze anys enrere. Vaig
estar al negoci familiar durant
cinc anys i, una vegada acabats
els estudis esportius, vaig tre-
ballar dins una empresa gestora
esportiva a Reus prop de deu
anys. L’any passat vam tornar a
apostar pel negoci familiar, i aquí
estic, braç a braç amb la meva
mare. De fet, ella va ser la presi-
denta, farà uns quants anys.
Fins ara què s’ha aconseguit
amb vostè al càrrec? Com que
som junta nova i venim de nego-
cis diferents, volem mantenir les
accions que ja s’han dut a terme
i que funcionen. Intentem millo-
rar-les i modernitzar-les. A més,
també ens esforcem a mantenir
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotosuna relació correcta amb l’Ajun-
tament. Cobrim també les man-
cances que veiem en les instal-
lacions, des del manteniment
fins els preus de les parades i
altres problemàtiques de para-
distes. El que volem és donar
suport al paradista.
Com és la relació amb l’Ajunta-
ment? Vam arribar a un acord
en el qual es va negociar la millo-
ra del Mercat Central. La previsió
és que trigui uns dotze mesos a
aplicar-se. Passat aquest temps
veurem quins punts s’han de
canviar i, ho dialogarem amb la
resta de paradistes, a veure si
es pot dur cap endavant o no.
A més, a la junta hem recuperat
els tres presidents antics, com a
consell assessor, perquè tenen
més experiència i els hi podem
consultar molts assumptes.
Hi ha anècdotes sobre els
seus inicis al negoci familiar?
Sobretot notes que comences
jove, amb molta energia. Tens
moltes coses al cap i ho vols
canviar tot. Per sort, sempre he
tingut a algú que m’assessorés:
la meva mare. Ella m’ha ense-
nyat com tractar els clients i
com comportar-me. El meu avi
ja m’ho deia: “Un client costa
anys guanyar-se’l, però només
segons perdre’l. Per tant, l’has
de tractar adequadament”.
La vida al Mercat ha variat
amb els anys? Ha canviat i
hauria de canviar més. Evident-
ment, la societat evoluciona
més de pressa, que no pas la
comunitat de negoci. Els hàbits
de consum han canviat i el rit-
me és frenètic. Això es veu a les
persones. Aquí tenim totes les
franges d’edat. La majoria són
més aviat grans, però sobretot
ve aquí la gent que ha vist una
dinàmica a casa seva de venir
fins al mercat a comprar. A ban-
da de la rapidesa, el que sem-
pre aconsello és que la gent triï
a nivell de salut i no econòmic.
Què fa el Mercat en Festa Ma-
jor de Sant Pere? Sempre tinc
la dèria de pensar que el mer-
cat ha de ser un col·lectiu so-
cial: totes les activitats que es
facin a la ciutat han de passar
pel mercat. El perquè és ben
senzill, i és que hi ve gent del
poble a veure aquestes festes.
A mitjans de juny els gegants
vindran a passejar pel Mercat. A
més, enguany els japonesos fan
seixanta anys i, per celebrar-ho,
el Mercat col·laborarà amb el
Centre Històric de Reus per
crear el llibre dels seixanta anys
dels japonesos. Allà s’explicarà
la història d’aquests gegants
amb un recull fotogràfic. Rega-
larem exemplars a la població
de Reus: als col·legis de la ciu-
tat, a les biblioteques munici-
pals, a la Colla Gegantera...
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NQU
ES D
E TO
TA L
A V
IDA
| R
EUSE
NCS
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
QUES
DE
TOTA
LA
VID
A |
REU
SEN
CS D
E TO
TA L
A V
IDA
|
Ildefonso Vidal (Reus, 1983) és el president dels paradistes del Mercat Central de Reus i és originari de la tercera generació de bacallaners del mateix mercat
VIU Reus | 66
CULTURA FESTA MAJOR
Juny-Juliol 2016
Estimació pel món de les lle-tres: els orígens de ‘Terrabastall Poètic’Montse FarrésEscriptora i poetessa
M’agradaria explicar la idea
engrescadora que ens portà al
docent i poeta Antoni Nomen
i, a mi mateixa, a projectar
Terrabastall Poètic de Reus.
Una iniciativa que pretén pro-
mocionar la poesia, organitzar
actes i fets que s’hi relacionin.
La nostra passió comuna pels
versos i una perseverant vo-
luntat organitzativa, ens portà
a endegar el 18 d’abril de l’any
passat, amb el suport de la
regidoria de Cultura de Reus,
una trobada de poetes d’arreu
dels Països Catalans. S’inicià la
diada amb un reconeixement a
l’obra del poeta Miquel Escu-
dero, i hi participaren exacta-
ment 34 poetes als jardins de
la Casa Rull. Cadascú va reci-
tar una breu mostra de la seva
obra, i l’acte continuà amb un
vermut a Cal Massó, on hi ha-
gué una lectura de poemes
musicats del poeta reusenc
Xavier Amorós.
Coincidim tots dos que la poe-
sia no té res a veure amb la
imatge de persones declamant
rígidament en salons amb
música clàssica i cortinatges
esplèndids, sinó que cal que
tingui un significat profunda-
ment ciutadà i popular. Sen-
tim la poesia com un acte de
revolta i desig de diàleg, una
forma de comunicació molt
més forta, l’intentar treure el
que et crema a dins. No deixa
de ser un gest d’insurrecció en
el moment que et sents asse-
tjat per l’adotzenament més
convencional.
Pel proppassat 16 de maig
se’ns va encarregar d’orga-
nitzar una tarda poètica a Al-
moster, i aquesta vegada vam
apostar per oferir un recital
més reduït, amb la finalitat
d’apropar variades formes de
poesia actual al públic interes-
sat pels versos. S’hi van aple-
gar diferents poetes del Baix
Camp, amb una breu i atrac-
tiva presentació i una música
escaient. Els participants foren
Aràntzazu Fonts Pallach, Quim
Besora, Antoni Nomen, la jove
Gloria Coll –filla de Riudoms,
que recità versos del seu da-
rrer poemari, Territori inhabi-
table, el qual li ha merescut el
premi Miquel Martí i Pol de la
Universitat Autònoma–, Ra-
quel Estrada -originària del
Pla de Sta. Maria, resident a
Reus en la actualitat, que pel
seu recull Filles també ha coin-
cidit a rebre un altre premi de
nom Miquel Martí i Pol, però en
aquest cas a Roda de Ter-, i jo
mateixa.
I ja som ara preparant el pro-
per terrabastall, inclòs dins la
InteriorismeLocals comercials
OficinesRehabilitacióConstrucció
REHABILITACIÓ i CONSTRUCCIÓ
C/ Sant Miquel, 55 43201 Reus (Tarragona)
663 200 920 / 654 515 [email protected]
InteriorismeLocals comercials
OficinesRehabilitacióConstrucció
REHABILITACIÓ i CONSTRUCCIÓ
C/ Sant Miquel, 55 43201 Reus (Tarragona)
663 200 920 / 654 515 [email protected]
C/Santa Anna, 6 · Reus977 34 53 73 | 657 962 834
www.ctartgallery.es | [email protected]
HOMENATGE A LA DONAHeber L. Gil
RETALLSMaria Rovira, Carlos Ballesteros, Xavi Puente
MIRADES D’AIGUACol·lectiva d’aquarel·listes
També oferim els tallers d’estiude dibuix, pintura i gravat.
MATRÍCULA OBERTA
35 anys al servei de la construcció
VIU Reus | 67
CULTURA FESTA MAJOR
programació de la Festa Major
d’enguany. L’acte tindrà lloc
el dissabte 18 de juny, a dos
quarts d’una del migdia, en la
franja horària en què acostuma
a organitzar el Centre d’Art Cal
Massó els vermuts musicals
cada dissabte. Aquesta vegada
el Vermut serà poeticomusical
i en ell 8 poetes, presentats
per les dinàmiques activistes
Mercè Prunera i Joana Garcia, i
acompanyats per la música de
Gerard Marsal, ens regalaran
l’oïda dient una breu mostra
dels seus darrers treballs. Po-
drem escoltar Xavier Amorós
Corbella, Josep Ramon Bach,
Quim Besora, Ricard Mirabe-
te, Francesc Mompó -el comte
Lautréamont del facebook-,
Àngels Moreno, Antoni Nomen
i Josep-Lluis Sotorra, tots ells
amb una dilatada trajectòria
creativa.
R.Y.C.S.ACONSTRUCTORA I PROMOTORA
Ultima casa adossada a la venda• 248m2 construïts• Terrassa i solàrium• 3 habitacions, 3 banys, cuina, golfa, sala polivalent,
menjador i pàrquing semi-soterrat
Mare Molas, 35• 5 habitatges, un per replà• 3 habitacions i 2 banys• Traster interior al pis• Àtic amb solàrium, escala interior
Passeig Prim, 15 - Reus
977 312 024 / 606 408 384
aparcaments, locals i trastersi a Tarragona, pisos d’1 a 4 habitacions
Des de 1967
www.rycsa.es
No és un somni, és real
Entre Santa Tecla i Santa Tecla
a Tarragona hi ha pocs esde-
veniments culturals promo-
guts per la iniciativa privada.
Això pot canviar radicalment
aquest estiu. La Tarraco Are-
na Plaça (TAP) serà l’escenari
d’una nova iniciativa cultural
privada que té, però, voca-
ció de promoció de ciutat i de
ressò internacional: el festival
Imagina’t.
La Tarraco Arena Plaça (TAP) acollirà aquest estiu la primera edició del que vol ser el fes-tival d’estiu més ambiciós de Tarragona de sempre: Imagina’t
VIU a fons
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 68
IMAGINA’T TAP
El mateix equip de la TAP, amb
el cap de màrqueting Roberto
Iserte al capdavant, juntament
amb Zero Produccions, han de-
cidit impulsar una sèrie d’es-
deveniments que van des de
la música en viu al motor com
cotxes clàssics restaurats. «La
ciutat està decaient, hi falta
il·lusió. De tant en tant trobes
algunes iniciatives culturals
aïllades, com el Minipop, que
s’acaba de fer ara, o els con-
certs que organitzem a la Sala
Zero, però poca cosa més. Per
això vam decidir tirar endavant
aquest projecte», diu Tonet
Sánchez, de Zero Produccions,
director del festival.
Sánchez, de 37 anys, és un tar-
ragoní que aposta clarament
per la ciutat. De la mà de la TAP,
amb qui ja ha treballat anterior-
ment —les dues edicions del
Food Truck Festival i el concert
de Rosendo, entre d’altres—,
Sánchez pretén organitzar un
festival que pugui ser compa-
rable amb d’altres que se cele-
bren a Catalunya i arreu de l’Es-
tat: «En les dues edicions del
Food Truck van passar 45.000
persones, que són moltíssimes.
Ara hem decidit anar més enllà
i fer una programació continu-
ada. Per què Tarragona no pot
tenir un festival com el que es
fa a Cap Roig o el festival de les
Arts de València?».
De moment el cartell és força
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 69
IMAGINA’T TAP
«Per què Tarragona no pot tenir un festival
com el que es fa a Cap Roig o el festival de les
Arts de València?»
atractiu. Noms coneguts pel
gran públic i altres espectacles
de gran format que es faran
en un escenari perfecte per
algun d’ells. «Quan vam veure
la TAP, vam entendre que es
tractava d’un lloc perfecte per
fer el nostre espectacle», afir-
mava Vicente Herrera, director
d’ Arturo y los caballeros de
la mesa redonda (16 de juliol)
que compta amb més de 30
actors, 15 cavalls i 22.000 kg
d’escenografia.
Status Quo (20 d’agost) o Los
Suaves (9 de juliol), Gente de
zona, que Tonet Sánche desta-
ca com «un top mundial», que
actuaran el 23 de juliol, Abra-
ham Mateo (24 de setembre)
i Hombres G (26 d’agost), són
alguns dels que integren el
cartell musical. «Status Quo
és un grup mític al Regne
Unit. Aquesta serà la seva úl-
tima gira a nivell mundial, per
això es diu Last night of elec-
trics i després es dedicaran a
fer concerts de petit format i
acústics a la Gran Bretanya.
Has de pensar que ha estat el
grup que més vegades ha tocat
a Wembley. A Espanya només
tocaran en quatre localitats
[Cap Roig, Alacant i Marbella]
i una d’elles és Tarragona», ex-
plica Tonet Sánchez.
Un altre dels grups que segur
que portarà molts nostàlgics
són els Hombres G. Aquesta
banda madrilenya ja va venir
a Tarragona fa 30 anys, quan
es trobaven en el seu punt àl-
gid, però la pluja va impedir el
concert. De fet, i per ser més
precisos, els Hombres G van
tocar tres cançons. «Recordo
la meva germana com va tor-
nar a casa molt decebuda. Allò
va ser un gerro d’aigua freda
per a moltes adolescents», re-
corda Tonet, de 37 anys. Ara, i
segons el director d’Imagina’t,
el grup vol treure’s l’espina
d’aquella nit. «Em consta que
tenen moltes ganes de tocar
aquí. Allò va ser frustrant per a
ells i des d’aleshores mai més
han vingut a Tarragona. El nom
de la gira [30 años y un dia], a
més, recorda aquell concert».
Loquillo, un altre dels grans en
aquells anys de finals dels 80 i
començaments dels 90 també
actuarà a la TAP (27 d’agost).
«Crec que la proposta és molt
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 70
IMAGINA’T TAP
bona i tothom pot trobar aquell
cantant, grup o espectacle
que li cridi més l’atenció. Hi ha
un públic diferent per a cada
esdeveniment», diu Roberto
Iserte.
La pluja també va impedir a
Los Suaves poder actuar a
la ciutat fa un grapat d’anys.
«També va ploure i no van po-
der tocar. Ara, tots els fans
d’aquest grup, que en són un
bon grapat, els podran veure
aquí. I nosaltres tenim la plaça
coberta, o sigui que el que va
passar aquella vegada amb els
Hombres G i Los Suaves, no es
podrà repetir», diu Sánchez.
De fet, tal com revela Sánchez,
un dels espectacles previstos
a Imagina’t ha estat iniciativa
d’Iserte. «El Made as Ameri-
ca és cosa d’ell, una aposta
seva», diu mentre el mira amb
un somriure. «Vaig veure que a
la tele feien molts programes
com aquests, i que tenien molt
d’èxit, vaig pensar que seria
interessant», admet el cap
de màrqueting de la TAP. Així
Made as America és una expo-
sició i trobada de coches clàs-
sics americans al més pur estil
dels programes Fast N’Loud o
Overhaulin. «Jo mateix he es-
tat al taller de Ricard Rawlings
i Aaron Kaufman a Texas. De
fet, també he estat a casa de
Sue —pels que segueixen el
programa, a Discovery Max,
és la dona asiàtica que fa la ta-
pisseria dels vehicles—. Volem
recrear el SEMA Show que es
fa a Las Vegas», explica Àlex
de la Rosa, mecànic i respon-
«Crec que la proposta és molt bona i tothom pot trobar aquell can-tant, grup o espectacle que li cridi més l’aten-ció. Hi ha un públic diferent per a cada
esdeveniment»
sable de V8 Classic Trucks que,
juntament amb Feel Like a VIP,
organitzen aquest espectacle
que es farà els 2, 3 i 4 de se-
tembre i en què es sortejarà un
Ford Mustang del 1964 valorat
en 30.000 euros. De la Rosa,
a través de la seva empresa,
es dedica a comprar vehicles
clàssics dels Estats Units i els
remodela seguint els patrons
originals per clients catalans i
assegura que està mantenint
converses amb el taller Gas
Monkey Garage per intentar
que un dels seus membres vin-
gui al festival de la TAP.
Aquesta no serà, però, l’única
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 71
IMAGINA’T TAP
«Vam mantenir algunes converses amb
l’Ajuntament perquè formés part d’aquest projecte però no van
fructificar»
presència del món del motor a
Imagina’t. Del 12 al 14 d’agost
es farà el Tan Fan Cafe Racer,
un festival de música indie que
comptarà amb les actuacions
de grups com Izal, Sidecars,
Elefantes o Miss Cafeina. En
aquest festival dins el festival
Imagina’t i hi haurà un apar-
tat per a motocicletes i, de fet,
s’habilitarà l’aparcament de la
zona blava davant de la TAP
perquè tots aquells que vagin
amb moto puguin aparcar-la
allí, sota vigilància. També
s’habilitarà un guarda-roba per
a cascs.
«Això és una iniciativa privada
que portem a terme Zero Pro-
duccions i la TAP, però estem
oberts a altres productors i, de
fet, l’espectacle de la llegenda
d’Artur va arribar així. Vicente
Herrera volia fer-ho a la TAP
perquè considerava que era
un lloc idoni, li vam oferir for-
mar part d’Imagina’t i va estar
encantat. Igual que el Tan Fan»,
explica Sánchez, que també
obre les portes a l’Ajuntament
de Tarragona. «Creiem que el
futur està en la col·laboració,
en unir esforços i treballar ple-
gats. Vam mantenir algunes
converses amb l’Ajuntament
perquè formés part d’aquest
projecte però no van fructifi-
car. Ara ells no han trobat qui
organitzi el seu festival d’estiu,
el concurs va quedar desert. Si
els professionals decideixen no
fer un festival com el que ells
proposaven... Espero que vul-
guin treballar amb nosaltres en
les pròximes edicions, al cap i
a la fi el que volem és el millor
per a la nostra ciutat». Rober-
to Iserte és taxatiu: «Ens hem
cansat d’esperar. Hem fet les
gestions que calien i, com que
no teníem cap tipus de res-
posta, ens hem decidit a fer-
ho nosaltres mateixos. És una
aposta arriscada, però estem
segurs que ens en sortirem».
Sánchez, que afirma que al-
guns inversors privats s’han
anat incorporant al projecte,
remarca clarament que l’apos-
ta és cent per cent tarragonina:
«El nostre personal és d’aquí, si
hem de contractar serveis, ho
fem amb empreses de la ciu-
tat i els artistes que actuaran
al festival s’allotjaran en hotels
de Tarragona. El tipus de públic
que va a veure aquests espec-
tacles decideix fer una estada Roberto Iserte (esquerra) i Tonet Sánchez, al centre de la TAP. Foto: Rafa Marrasé
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 72
IMAGINA’T TAP
a la ciutat. Amb el festival no-
saltres creem riquesa. Tot això
repercutirà a Tarragona».
El nom d’Imagina’t va sorgir
arran de la cançó Imagine de
John Lennon. «La tenia al cap
tota una nit i vaig decidir que
seria un bon nom pel festival.
Amb tot, un dels meus socis em
va dir: per què no la tarragonit-
zem? Així, Imagine va passar a
Imagina’t, emprant la T de Tar-
ragona», explica Tonet Sánchez
que té una dilatada experiència
en l’organització de concerts i
festivals. «Més de mil concerts
i festivals com el Palm Fest o
el Twinpalm. I portem la Sala
Zero des de 2012, després que
aquesta tanqués».
Entre els espectacles que hi
ha previstos aquest estiu a la
TAP n’hi ha dos que inclouen
cavalls. Un és l’anteriorment ci-
tat Arturo y los caballeros de la
mesa redonda, i l’altre és El arte
de los caballos andaluces (29 i
30 de juliol i 5 i 6 d’agost), en el
que els organitzadors conside-
ren «el millor espectacle eqües-
tre flamenc del moment». «És
una proposta perfecta per a
nosaltres. Són cavalls molt
bons perquè vénen de Jerez de
la Frontera, és un espectacle de
primer nivell», diu Iserte que
també destaca la presència de
Berto Romero el 16 de setem-
bre. «L’any passat vam portar
Carlos Latre i va ser tot un èxit,
amb més de 3.000 persones.
Creiem que tenir un humorista
així cada any és bo perquè a la
gent li agrada i la resposta és
molt bona».
Les entrades es poden adqui-
rir al web de la Tarraco Arena
Plaça (tap.cat), a salazero.com,
les oficines de Correus de tota
Espanya i punts de venda habi-
tuals com botigues de música.
A partir de l’1 de juliol les taqui-
lles de la TAP estaran obertes
d’11 del matí a 2 de la tarda.
«Es posaran a la venda 51.000
entrades en total. Per exemple,
d’Status Quo hi ha un afora-
ment de 6.000 localitats i ja se
n’han venut més de 1.000», diu
Sánchez.
«Es posaran a lavenda 51.000 entrades
en total»
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 73
IMAGINA’T TAP
L’alcalde de Tarragona amb l’Imagina’t
Tarragona és una ciutat on la
cultura és permanentment
present en el seu dia a dia.
Més de quatre mil activitats
culturals de moltes tipologies
diferents s’organitzen cada
any a la nostra ciutat. Però
més enllà de la xifra, el més
important és que en una part
considerable d’aquestes,
l’Ajuntament només hi aporta
suport i col·laboració ja que la
idea, concepte i desenvolupa-
ment de l’activitat és el resul-
tat del dinamisme de la gran
quantitat d’entitats i associa-
cions que treballen en aquest
àmbit. Aquest és un punt fort
que té la nostra ciutat si ens
comparem amb d’altres ciu-
tats de característiques simi-
lars. I és que els més de dos
mil anys d’història que tenim
darrera nostre ens ha forjat
una manera molt personal de
viure i entendre les tradicions
i la cultura en el seu sentit més
ampli.
Així com a principis dels anys
80 els ajuntaments érem els
principals programadors cul-
turals, en l’actualitat les sinèr-
gies establertes entre el sector
públic i els operadors privats
donen magnífics resultats. A
Tarragona, la prova més evi-
dent i reeixida és el de l’em-
presa que gestiona la TAP i que
aquest estiu organitza, junta-
ment amb Zero Produccions,
IMAGINA’T un nou concepte
de festival que barreja l’oferta
musical amb la de les arts es-
cèniques en diferents formats
amb espectacles de rellevàn-
cia nacional i internacional.
En tant que tarragoní amant
de la música i el teatre però
també com alcalde de la nos-
tra ciutat, la meva enhorabona
als gestors de la TAP que fan
possible que Tarragona se situï
de manera molt destacada en
el circuit de ciutats amb grans
esdeveniments culturals.
Josep Fèlix Ballesteros
Alcalde de Tarragona
VIU Reus | 74 Juny-Juliol 2016
El món desconegut dels au-
tònoms deixa de ser-ho quan
es coneix a algú que es dóna
d’alta, o bé perquè un mateix
està decidit a emprendre. Però
i quan es fa perquè no hi ha més
remei? De fet, hi ha molts tre-
balls que exigeixen aquesta au-
tonomia per poder treballar, un
tret que atemoreix inicialment,
però a la vegada es mostra lla-
miner per les baixes quotes de
bonificació del principi.
Les retallades han dut a mol-
tes grans i mitjanes empreses
a acomiadar a gent. La solució
que han trobat a primera ins-
tància és arriscar el capital es-
talviat i fer-se autònom, però
és realment l’única solució per
poder tenir treball? Crear-se’l?
“Des d’un punt de vista històric,
no podem oblidar que aquest
tipus de treball per compte pro-
pi, és anterior al dependent; ha
representat una de les bases
econòmiques de la configuració
dels Estats moderns i ha cons-
tituït la forma predominant de
treball lliure fins a la Revolució
Industrial, amb la qual va que-
dar relegat, erigint-se el treba-
llador depenent com a protago-
nista dels processos productius.
Malgrat això, el treball autònom
va anar subsistint en sectors
tan significatius com l’agrari,
l’artesà i el comerciant”, explica
l’assessor Joan Casanovas. I és
que tal com aporta, en tots ells
es pot veure reflectit el “verita-
ble esperit del treballador per
compte propi, que actua sense
submissió a un patró”.
D’altra banda, Casanovas di-
ferencia que els professionals
liberals van ser un altre dels col-
lectius tradicionals de treball in-
COMERÇ I EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
El curiós móndels autònoms Treballar per compte propi s’ha tornat gairebé en una forma de vida, la qual s’està expandint amb força a l’àmbit més local. La dinàmica condueix a una emprene-doria obligada, ja que s’han de crear treballs que tinguin sortida, o bé que siguin originals i atreguin masses.
VIU Reus | 75Juny-Juliol 2016
dependent. “Aquests, a diferèn-
cia dels menyspreats artesans,
van ser mereixedors d’una alta
consideració social”. De fet, no és
fins a l’any 1962 que va arribar a
Espanya la regulació del treball
autònom. Abans, totes les pro-
postes legislatives deixaven ben
clar que “els subjectes d’aquest
nou contracte que es pretenia
regular eren, d’una banda, l’obrer
i, per una altra, el patró”. Segons
l’expert, les primeres lleis labo-
rals van sorgir de les necessitats
d’un col·lectiu concret, l’obrer,
així com pel temor que la clas-
se dirigent sentia cap al mateix.
“Per això, el naixement de la nova
disciplina va estar tan focalitzat
en una massa concreta de tre-
balladors, que va deixar al marge
als autònoms”, concreta.
Més endavant, per una Ordre
Ministerial el 30 de maig de
1962 es van crear les Mutuali-
tats Laborals de Treballadors
Autònoms, en les quals s’esta-
blien que tots els treballadors
autònoms, els artesans i els
petits empresaris amb menys
de 6 treballadors quedaven
incorporats als beneficis del
Mutualisme Laboral a través
de tres grans Mutualitats. “Per
una banda tenim la de Treballa-
dors Autònoms de Serveis, la
de Treballadors Autònoms de
la Indústria i la de Treballadors
Autònoms d’Activitats Directes
pel Consum”, detalla Casanovas.
La incorporació d’aquests nous
sectors es va fer establint-se
per a ells totes les prestacions
que concedien les altres Mutu-
alitats Laborals als treballadors
per compte d’altri limitant-se,
no obstant, la base de cotització
segons l’edat dels nous afiliats.
L’autònom en l’actualitat
En l’actualitat no cessen d’es-
coltar-se paraules com “crisi” i
“dèficit”, les quals alarmen tot-
hom. Casanovas inclou també
“globalització” i “noves tecno-
logies”, tot i que “ja m’agradaria
que ‘ocupació’, ‘futur’ i ‘fer-se
autònom per iniciativa pròpia’
–i no obligats, perquè és l’úni-
ca alternativa que ha quedat a
moltes persones que han per-
dut la seva ocupació, així com
a les que no han tingut l’opor-
tunitat ni tan sols de trobar-ne
la seva primera− fossin les que
regnessin en el vocabulari de
moltes persones”, respon l’as-
sessor Casanovas. Les dificul-
tats, bàsicament econòmiques,
sovint fan inviable executar un
projecte d’emprenedor, malgrat
la possibilitat de capitalitzar les
prestacions d’atur, però el fi-
nançament resulta en la majoria
de casos totalment insuficient
davant la necessitat de muntar
tota una estructura, no disposar
de mitjans propis i no poder ac-
cedir al crèdit bancari per man-
ca de garanties i avals, encara
Joan
Cas
anov
as,
d’As
sess
oria
Cas
anov
as
CRISI I AUTÒNOMS COMERÇ I EMPRESA
El fenòmen de l’empobriment
No és fins l’any 1962 que va arribar a
Espanya la regulació del treball autònom
El fenomen de degradació
de les condicions de vida,
de feina i de treball cada ve-
gada es reprodueix més a
la societat. Tot plegat, dóna
lloc a una precarietat que,
sembla mentida, però es va
materialitzant als carrers de
la ciutat amb gent demanant
almoina.
Una situació que estan patint
moltes persones i col·lectius,
un tret que fa d’entrebanc
a l’assoliment d’objectius
vitals, al desenvolupament
personal i a la realització de
projectes. L’emancipació
dels joves es troba cada ve-
gada més lluny de l’acció i, en
conseqüència, la llibertat de l’in-
dividu es veu privada de molts
aprenentatges que només pot
adquirir sent autosuficient.
CRISI I AUTÒNOMS EMPRESA
VIU Reus | 76 Juny-Juliol 2016
que la missió dels bancs ha de
ser captar l’estalvi per finançar
la inversió productiva. La pre-
carietat dins el món dels autò-
noms acostuma a fer-se visible
moltes vegades, per això més
d’un afirma que s’ha de mou-
re per aconseguir més treballs
que l’ajudin a arribar a final de
mes. “El principal problema en
què ens trobem la majoria dels
autònoms, és la quota, tots
coincidim que aquesta hauria
de ser proporcional als ingres-
sos. En molts casos quan un
autònom té un mes de poca
facturació, o bé unes dates de
venciment de factures llunya-
nes, sovint no arriba a final de
mes”, diuen des del col·lectiu
SOM Autònoms, una agrupa-
ció que assessora treballadors
autònoms i els informen com
treballar per compte propi.
“Vam néixer a partir d’un sindi-
cat de treballadors creat el 1958,
el març de 2016 vam crear una
branca que es focalitzava en
aquest tipus de treballadors i
va formar-se com a resposta de
les inquietuds posades en comú
entre membres del secretariat
i persones d’altres entitats in-
dependentistes”, diu una de les
seves portaveus. De fet, a hores
d’ara són prop de 50 d’afiliats,
els quals paguen, segons con-
firmen des de la mateixa entitat,
que “les seves quotes són molt
més econòmiques que no pas
els preus que es poden trobar
al mercat”. D’altra banda, el col-
lectiu SOM Autònoms posen en
segona posició pel que fa a la
preocupació dels autònoms el
tema de les baixes. “El fet d’aga-
far la baixa és un problema, per
això no ens posem mai malats.
En els casos que no tenim més
remei, el fet de no poder ser
substituïts sense cost o fer de-
penent de la malaltia un mínim
d’accions comercials o admi-
nistratives, es converteix en un
gran problema”, matisen.
El tema de l’atur també es dis-
tingeix com un altre focus de
problemàtica, però amb menys
incidència. “Últimament amb
el canvi de Llei tributària de les
S.C.P. també han agreujat al-
gunes situacions, augmentant
les despeses de les empreses
per obligar a portar comptabi-
litat i la presentació d’impostos
més complexa, tret que obliga a
petits autònoms a requerir ser-
veis externs. Per tant despeses
afegides”, resumeixen des de
l’agrupació d’autònoms.
La precarietat i les pensions
La precarietat a més, fa que
molts autònoms en no tenir atur
busquin opcions que els ajudin a
la llarga. En aquest cas el gestor
Eliseu Colilla informa que, enca-
ra que la gent en general conce-
bi que les pensions acostumin a
ser molt escasses, “exactament
no és del tot així. La normativa
de desenvolupament pel càlcul
de les pensions és exactament
la mateixa per a un treballa-
dor del Règim General que per
a un treballador autònom”. El
que passa és que “per manca
d’informació o altres causes,
no pensa que la seva base mí-
nima de cotització, per la qual
paga una quota d’uns 260 eu-
ros li pugui generar en un futur
una pensió tan baixa, ja que és
normal veure treballadors autò-
noms que han treballat tota la
seva vida i que els hi quedi una
pensió de gairebé 700 euros o
menys”, constata Colilla.
Colilla recomana a tot autònom
que inverteixi en la seva pensió.
“La qüestió és ser valent i ar-
riscar-hi i incrementar la seva
base de cotització per una altra
més alta, sempre i quan la seva
economia ho permeti. Que pa-
guin una quota mensual digna
o correcta i tindrà assegurat
les baixes de malaltia, accident,
invalidesa total, absoluta o gran
invalidesa, viduïtat, orfandat i
si arriba al final, el gaudiment
d’una correcta i bona pensió
de jubilació”, explica el ges-
tor. De fet, ho recomana amb
vehemència, a què “la pensió
complementària pot ajudar a
aquests temps tan inestables”.
El ‘fals autònom’
Segons l’assessor Joan Casa-
novas i, davant de tots aquests
inconvenients “juntament amb
la picaresca empresarial d’es-
talviar-se costos laborals, va
aparèixer ja fa anys el que s’ha
conegut com a ‘fals autònom’”.
El terme, tal com diu l’expert
s’ha popularitzat amb gran ce-
leritat al món laboral, propiciat
fonamentalment per l’anome-
nada crisi econòmica. “Un fals
autònom és una persona que
Eliseu Colilla, de Gestoria Colilla
malgrat treballar en una relació
de dependència per a l’empresa,
tal com ho vindria fent un treba-
llador per compte d’altri sota
un contracte laboral corrent, és
obligat a donar-se d’alta al rè-
gim d’autònom. Dit d’una mane-
ra més senzilla: tu treballes com
un assalariat però estàs ‘con-
tractat’ com si fossis un autò-
nom”, treu l’entrellat Casanovas.
Segons fonts de la Tresoreria
de la Seguretat Social, a Juny
de 2015 hi havia a la província
de Tarragona 55.434 persones
afiliades al Règim Especial de
Treballadors Autònoms dels
quals 33.062 eren autònoms
persones físiques; 3.776 eren
familiars col·laboradors. Mentre
que la resta, eren socis de soci-
etats i membres d’Òrgans d’Ad-
ministració d’empreses. “Voldria
referir-me a les conclusions del
darrer informe de l’OCDE so-
bre l’estat de l’ocupació en els
països membres i el referent a
quins països tenen més taxa
d’autònoms i per què. El motiu
és molt clar, ja que els països
que tenen menys ingressos ‘per
càpita’ són aquells que tenen
un major nombre d’autònoms”.
Tal com aporta, la zona de Grè-
cia encapçala la llista amb un
35,4% de població activa d’au-
tònoms. En el cas d’Espanya,
“aquesta xifra va pujar l’any
2014 fins al 17,7%. França, Aus-
tràlia, Alemanya, Japó i el Regne
Unit tenen una taxa d’entre el 10
i el 15%”, detalla. A tall de conclu-
«El principal problema en què ens trobem
la majoria dels autò-noms, és la quota, tots coincidim que aquesta hauria de ser propor-cional als ingressos»
EL VENDRELLC/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa43700-El Vendrell977 661 951 [email protected]
REUSPl.del Nen de les Oques, 843202- Reus977 312 502 [email protected]
CAMBRILSCamí de Reus, 343391- Vinyols i els Arcs977 360 [email protected]
www.comercialstc.com
SANT SADURNÍRambla Generalitat, 5908770- Sant Sadurní93 826 69 [email protected]
SUBIRATSPas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó08739- Subirats93 891 33 [email protected]
Distribuïdor oficial de
De Boda amb Moon Catering...Que comenci l’espectacle!En plena primavera arriba la temporada de bodes. És moment de passar-ho bé, de viure el dia més feliç de totes i cadascuna de les parelles que han decidit donar el pas, de donar-se el “Sí, vull” i que a més ho faran en-guany confiant en Moon Catering...
N’hi ha que estan perfilant ja els darrers detalls, d’al-tres tot just comencen ara a iniciar els preparatius per més endavant... Fotògrafs, vestits i trajos, flors, regals, música, llista de convidats, nervis, sorpreses... Tothom espera gaudir d’una jornada inoblidable!
Per part nostra, ja estem tots a punt! Després de les proves de tast, de decidir el menú més adient, de triar els vins i la decoració, és moment de passar a l’acció i oferir el millor dels nostres somriures per a què tot si-gui perfecte.
Hi ha ganes de festa, serà un 2016 espectacular... Que comenci l’espectacle!Visquin les Bodes i visquin els nuvis!!!
c/Priorat, 8 - 43151 Els Pallaresos (Tarragona)Tel 977 20 46 52 | Mòbils: 655 74 16 11 - 669 38 18 89 - 629 90 49 23Email: [email protected] | mooncatering.com
VIU Reus | 79Juny-Juliol 2016
CRISI I AUTÒNOMS COMERÇ I EMPRESA
sió Casanovas, es planteja dues
qüestions. “Són conscients tant
empreses com autònoms que
contractant ‘falsos autònoms’
tenen una bomba de rellotgeria
a casa?, perquè en diuen ‘fre-
elance’ quan volen dir ‘fals au-
tònom’?, pregunta Casanovas.
La seva recomanació, des del
punt de vista professional als
empresaris és la següent: “Que
compleixin la normativa vigent
i procurin dormir tranquils”. Re-
lacionat amb tot pegat, des de
SOM Autònoms corroboren que
els que “s’afilien a la cooperativa
d’autònoms no tots són consci-
ents de què és un ‘fals autònom
i, per desgràcia, cada vegada en
tenim més”.
El problema de la
desinformació
Una de les tòniques més repro-
duïdes en la vida d’un autònom
recent donat d’alta és la desin-
formació permesa i voluntària.
De fet, des de l’agrupació SOM
Autònoms es constata que
“a la passada campanya de la
Renda de 2015 sempre es tro-
ba molta gent desinformada.
El servei dedicat a l’assessoria
d’emprenedors i autònoms de
la Diputació de Tarragona parla
d’una tipologia d’emprenedors
que sol·liciten els seus serveis i
que denoten segons el seu perfil
algunes mancances d’informa-
ció que cobreixen amb el servei
que presten. “D’una banda, tro-
bem a l’emprenedor apassionat
que té una idea d’un producte
o servei innovador, relacionat
molt sovint amb les noves tec-
nologies, i l’únic que necessita
és ‘mentoratge’ per a posar en
pràctica el seu pla d’empresa,
conèixer els serveis de la Dipu-
tació com la formació o rebre
orientació en relació al finança-
ment alternatiu”, diuen des del
servei de la Diputació sobre una
primera tipologia, la qual situen
en el 30% de les atencions que
poden dur a terme a l’ens supra-
municipal. Troben una segona
tipologia de persona que es tro-
ba en “el primer any de vida de
la seva empresa i simplement
vol assessorament o formació
especialitzada en algun àm-
bit de l’empresa (màrqueting
digital, captació de clients...)”.
Aquesta tipologia d’emprene-
dor els suposa un 10% del vo-
lum de casos atesos. Pel que
fa a una tercera tipologia, des
d’aquest servei d’assessoria es
contempla aquell “emprenedor
decidit a auto ocupar-se, bé per
necessitat econòmica o per su-
peració professional, i arriba al
servei amb dubtes en relació a
l’obtenció d’ajuts, subvencions,
línies de finançament i la forma
jurídica que més bé s’adapta
a la idea de l’emprenedor”. Per
aquest fet, des de la Diputació
de Tarragona ofereix un conjunt
d’activitats que permeten ad-
quirir o millorar coneixements,
competències emprenedores
i habilitats per a una gestió efi-
cient i innovadora del projecte
empresarial. Aquesta tipologia
d’emprenedor suposa a l’ens un
60% de volum atès.
Casos reals
Tal com diu el servei de la Di-
putació, el 2014 el 32% de les
persones que s’inscrivien a
les formacions per a persones
emprenedores es trobaven en
situació d’atur. Una de cada
tres. Mentre que el 2015, el per-
centatge va baixar fins al 21%. I
és que segons diuen “l’opció de
reinventar-se no només està
impulsada per la situació laboral
de la persona, sinó que també
existeixen altres raons més for-
tes com la de tenir el seu propi
negoci amb una idea pròpia
com a repte personal”. És el cas
d’Oriol Figuerola (Reus, 1981),
propietari de la botiga ‘Terra de
Còmic’, la qual es troba en fun-
cionament des de 2012. “La vaig
obrir per iniciativa pròpia i vaig
observar que l’última botiga de
còmics que havia tancat a la
ciutat ho havia fet pels volts de
2007. Per tant, vaig pensar que
Reus necessitava una botiga
d’aquesta naturalesa”, declara
Figuerola. L’emprenedor expli-
ca que hi ha una mena de bom-
bolla del superheroi que s’ha
tornat moda. També afegeix
que amb l’arribada de les sèries
alternatives, com ara ‘Big Bang
Theory’, el territori anomenat
‘friqui’ ha anat a l’alça. Abans
d’obrir la botiga, Figuerola es
treballava al negoci familiar
d’administratiu, del qual se’n
va cansar i va voler reciclar-se.
“Si havia de treballar pel meu
compte, havia de ser d’alguna
cosa que m’agradés”, reconeix.
Sobre l’experiència de donar-se
d’alta com a autònom, Figue-
rola constata que “no em va
resultar gens difícil, tinc estudis
d’administració i direcció d’em-
preses i els números sempre se
m’han donat bé. Tot i que sí que
m’he trobat gent que realment
no està gens informada. Això
s’hauria d’arreglar i, més si ar-
risques uns diners”, conclou.
De fet, a Reus hi ha botigues de
tota la vida que també pateixen
les inclemències de l’economia
inestable. És el cas de la Ciste-
lleria Carbonell, botiga familiar
oberta des del 1939. “Ja fa gai-
rebé 15 anys que treballo. Puc
dir que abans es venia més que
ara i, tot plegat degut a la crisi”,
resumeix l’actual propietària,
Sònia Carbonell. Segons con-
firma, fa molts anys que es fa-
bricaven els cistells a la matei-
xa botiga dins uns tallers, però
amb el temps han economitzat.
El que si que afegeix Carbonell
és que “tots i cada un dels cis-
tells de la botiga són artesans”.
A dalt, Oriol Figuerola i Òscar Solà, de Terra de Còmics. A sota Sònia Carbonell, de la Cistelleria Carbonell.
«Perquè en diuen‘freelance’ quan volen dir ‘fals autònom’?»
a&a és una empresa d’asses-
soria empresarial formada per
professionals d’alta qualificació,
amb experiència acreditada en
les seves àrees respectives que
conceben la seva feina seguint
la màxima del “servei al client”.
Malgrat que va néixer com una
assessoria comptable, fiscal i
laboral, ha evolucionat millo-
rant i ampliant els seus serveis
(Ajuda Financera i Subvencions,
Serveis Legals, Plans de Via-
bilitat, etc.), tot plegat amb un
canvi notable en les formes de
dur-ho a terme. Això ha fet que
a&a hagi esdevingut un centre
de gestió i comunicació integral
per i per a l’empresa, on els nos-
tres clients troben “solucions
claus en mà” als seus afers ad-
VIU a fons
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
arespacochaga assessorsAcompanyant les empreses
ministratius, legals i financers.
Filosofia d’empresa
Treballem en un excel·lent clima
laboral, la qual cosa fa que l’en-
trega dels nostres professionals
sigui la màxima. L’estructura
funcional preval sobre la jerar-
quia, així generem sinèrgies i
compartim responsabilitats. Els
nostres professionals (advo-
cats, consultors, auditors, eco-
nomistes, etc.) tenen assumi-
des les idees de qualitat i servei.
Al cap i a la fi, som uns enamo-
rats de la nostra feina.
L’Assessorament Integral
a&a, planifica, gestiona i contro-
la totes les accions administra-
tives per tal de de cobrir totes
les necessitats administratives,
econòmiques i legals dels seus
VIU Reus | 80
clients. No tan sols actuem de
forma apropiada i diligent en
matèria comptable, sinó que
propiciem solucions per alleu-
gerir la pressió tributària de
l’empresa, adequar els contrac-
tes laborals a les seves necessi-
tats organitzatives o gestionar el
millor finançament pel projecte
anhelat pels seus directius.
A Reus i Cambrils
a&a disposa d’oficines a Reus
-al carrer Sor Lluïsa Estivill
8- i Cambrils, on assessora
multitud de petites i mitjanes
empreses (algunes amb molts
anys de fidelitat).
arespacochaga assessorsSor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus
Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 [email protected]
• Consultoria fiscal i laboral
• Mecanització de comptabilitat
• Consultoria en matèria de crèdits i ajudes
• Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa
• Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa
• El·laboració de nòmines, contractes, etc.
• Assegurances
• Assesorament immobiliari
Juny-Juliol 2016
La finalitat de la Medicina Estèti-
ca es la restauració, el manteni-
ment i la promoció de l´estètica,
la bellesa i la salut mitjançant la
pràctica mèdico-quirúrgica. A
la nostra clínica no entenem la
Medicina Estètica sense natura-
litat i amb excessos, per aquest
motiu utilitzem tècniques i ma-
terials molt conservadors. Un
resum dels nostres tractaments
seria el següent:
MEDICINA ESTÈTICA FACIAL
*Arrugues:
Toxina botulínica
Àcid Hialurònic
Col·lagen
*Flacciditat:
Fils tensors PDO
Fils silhouette
Estimuladors del col·lagen:
Ellansé, Radiesse, sculptra...
*Ulleres i zona orbicular:
Àcid hialurònic
Còctel de vitamines especials
Redacció
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
Dra. Meritxell CampsMedicina Estètica sense excessos
per aquesta zona
Ultimate Eye Corrector: Nou pe-
eling per aportar lluminositat a
la mirada i disminuir signes de
fatiga
*rejoveniment de coll i escot:
Protocol amb peeling, làser, infil-
tracions i cosmètica per millorar
aquesta zona.
*Cutis perfecte:
Utilitzem diferents tractaments
per obtenir una pell hidratada,
lluminosa i fresca
*Àcid tranexàmic:
Nou tractament pel melasma
*Injecció de polinucleòtids:
Amb gran capacitat bioestimu-
ladora
*Tractament de l’acné
*Novedós sistema m-pen:
la mesoteràpia sense hemato-
mes
*Peeling:
Disposem de diferents tipus de
peeling, desde els bàsics (glicò-
lic, salicílic, mandèlic, ferúlic...)
fins peeling més sofisticats com
EASY TCA PAIN CONTROL, que
aconsegueix una regeneració
VIU Reus | 81Juny-Juliol 2016
absoluta de la pell en tan sols
quatre sessions
MEDICINA ESTÈTICA
CORPORAL
*Obesitat i sobrepès:
Dieta Ysonut, Medikalpro,Lipo-
dieta, Aqualyx
*Cel·lulitis:
Reaction
Alidya
Mesoteràpia
Dieta especial pell de taronja,
amb suport cosmètic i tracta-
ment oral.
*Hidratació corporal
*Hiperhidrosi:
Utilitzem toxina botulínica per
l’excés de suor. Mesos sense
suor.
*Alopècia: Infiltració de subs-
tàncies que frenen la caiguda
del cabell i estimulen el creixe-
ment de cabell nou.
*Varius
PLATAFORMA LÀSER:
IPL
Depilació mèdica
Varius
Acné
Taques: cara, coll, escot,
mans...
Cuperosi, punts rubí, telangi-
ectasies, angiomes
CIRURGIA PLÀSTICA
I ESTÈTICA
CORPORAL
*Lipoescultura
*Abdominoplàstia
*Lifting de cuixes i braços
*Cirurgia mamària
FACIAL
*Lifting facial
*Blefaroplàstia
*Rinoplàstia
*Otoplàstia
*Mentoplàstia
COSMÈTICA CLÍNICA DE RE-
SULTATS
A la nostra clínica disposem
de fórmules magistrals ideals
per multiplicar els efectes dels
nostres tractaments:
-SKINCLINIC
-FARBLAU
Presentem en exclusiva a Reus
MOOD NATURAL BARCELO-
NA, la cosmètica ecològica que
millora l´estat d´ànim.
TEST GENÈTICS
La genètica està relacionada
amb l´envelliment. Amb una
mostra de saliva realitzem un
estudi genètic i establim unes
pautes idònies a seguir en fun-
ció de la tendència genètica de
cada pacient.
DRA. MERITXELL CAMPSClínica de Medicina Estètica
Carrer Gaudí, 64 baixos
43203 Reus
Tel. 977 312 454
www.drameritxellcamps.com
Professionals de confiançaAdvocats
Gestió patrimonial
Agents de la Propietat Immobiliària
Carrer Alcalde Segimon 29-31, local 2 - 43203 Reus (Davant dels Jutjats i el Carrefour)
Tel. 977 34 33 30 | Fax 977 34 38 03 | www.guillenadvocats.cat | www.saguitotgestio.com
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 83
PUBLICITAT EMPRESA
anunci 175 X 125 revista viu tgna 160227 FUTUR 2 - 29/02/16- 16:25
OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTSSI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT LA SE-GURETAT I SET VEGADES EL SEU RENDIMENT
CALD. GASOIL ALT RENDIMENT
CALD. GAS ALT RENDIMENT
CALD. LLENYA Tipo Forestal
SOLAR LLAR CALDERA CALD. BIOMASA ESTUFA LLENYA ESTUFA PELLETSCALD. LLENYA
Flama Inversa
PROFESSIONALS AL SEU SERVEI
Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i
econòmica. Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura P E R A I G U A I P E R A I R E
Professionals de confiançaAdvocats
Gestió patrimonial
Agents de la Propietat Immobiliària
Carrer Alcalde Segimon 29-31, local 2 - 43203 Reus (Davant dels Jutjats i el Carrefour)
Tel. 977 34 33 30 | Fax 977 34 38 03 | www.guillenadvocats.cat | www.saguitotgestio.com
PUBLICITAT EMPRESA
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 84
SERVEIS DE PSICOLOGIA■ PSICOLOGIA CLÍNICA infantil, juvenil i d’adults■ PSICOLOGIA ESCOLAR■ TÈCNIQUES i HABILITATS D’ESTUDI■ LOGOPÈDIA infantil, juvenil i d’adults■ INFORMES PERICIALS■ JOC PATOLÒGIC I ADDICCIONS
PSIQUIATRIA
CENTRE RECONEIXEMENTS CONDUCTOR ■ REVISIONS MÈDIQUES-PSICOTÈCNIQUES(Carnets de Conduir, Permisos d’Armes, Titulacions Nàutiques, Tinença d’Animals Perillosos, Certificats Mèdics Oficials)
AVALUACIÓ I SELECCIÓ DE PERSONAL
REUS | C/ St. Joan, 34, 4t 2a | Tel. 977 31 87 08 | [email protected]
TARRAGONA | Cr. August, 26, 1r 1a | Tel. 977 22 85 09 | [email protected]
TORTOSA | Av. Generalitat, 95, 3r | Tel. 977 44 56 55 | [email protected]
www.revisionsmediques.cat
‣iPhone SE
‣Servei tècnic autoritzat d’Apple i Epson.‣Totes les novetats d’Apple en la nostra gran exposició.‣Formació: a la nostra aula t’ajudem a treure més partit dels teus dispositus Apple.
Plaça del Víctor, 7. 43202 Reus977 338 584
Aprofita l’estiu per posar el teu equip a punt...A Gestiomàtica trobaràs el millor servei tècnic.
‣iMac
‣MacBook
Authorized Reseller
Authorized Service Provider
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 85
EMPRENEDORS EMPRESA
«Una casa amb estruc-tura de fusta és una casa que respira»Jesús Monllaó (JM), Jose Uribe (JU) i Adam Tugues (AT) formen Feelwood Projects, una empresa dedicada a la construcciód’habitatges amb estructura de fusta
D’on surt la idea de FEELWO-
OD Projects? (JM) De la ex-
periència de viure en una casa
amb estructura de fusta durant
tres anys a Anglaterra i de de-
cidir-me per aquest model un
cop vaig haver de triar quin cau
construir per a la meva família
en tornar a Tarragona. L’em-
presa ve de l’experiència de 20
anys de construcció tradicional
que el Jose Uribe aporta com a
valor de know-how i de la idea
romàntica de funció social i
feina ben feta del meu avi, un
senyor que amb la seva famí-
lia, va construir els edificis més
emblemàtics de Tarragona.
Què fa cadascú a l’empresa?
(AT) Com a arquitecte, em de-
Redacció | Pierre Grubius fotosdico a donar forma als somnis
dels clients. Sóc la vessant in-
dustrial-creativa. El Jose pro-
porciona la seguretat de la seva
exigència en construir i el Jesús
és... bé, que voleu que us digui,
un torrent constant d’idees que
ens fa replantejar conceptes.
FEELWOOD Projects es basa
en el model nòrdic o dels Es-
tats Units? A FEELWOOD uti-
litzem el sistema d’entramat
lleugerde tipus “plataforma”,
present principalment a Nord
Amèrica i Europa. Aquest siste-
ma, molt tecnificat en els últims
anys, va desenvolupar-se a Es-
tats Units, durant la colonitza-
ció de l’Oest, en la seva vessant
més primitiva denominada
“balloon frame” per la seva ra-
pidesa de muntatge i baix cost.
Com és una casa FEELWOOD
Projects? (AT) Una casa FEE-
LWOOD és com el seu client la
desitgi! Segons les seves ne-
cessitats programàtiques (m2,
nombre d’habitacions, banys,
etc.), dissenyem i projectem la
casa de manera que aquesta
no només tingui personalitat
pròpia, sinó que sigui sana,
confortable, i energèticament
eficient. Tots els aspectes estan
enfocats a augmentar la quali-
tat de vida dels seus habitants.
I sobre tot, sobre tot, cada casa
és un projecte únic.
Quin preu té? (JU) Depèn del
que vulguis pagar (riures). El
preu de casa teva serà la super-
fície, l’alçada de sostres i el ni-
vell d’acabats. No tenim preus
fixes perquè no tenim models
predeterminats. Construïm pro-
jectes únics, per a cada client.
(JU) El nostre sistema d’estruc-
tura de fusta permet construir
en vertical fins a quatre alçades,
en horitzontal tot el que ens
deixi la normativa i els acabats
tant interiors com exteriors po-
den ser els que es desitgin, com
el ceràmic, el ciment monoca-
pa, obra vista... El límit està en
el pressupost i en el gust.
Qui fa el disseny? (AT) El
disseny recau principalment
a les meves esquenes, però
aquí tots opinem i es tenen en
compte els criteris tant des
de la vessant més creativa del
Jesús com de la vessant més
realista del Jose. No oblidem
que el constructor és qui final-
ment l’haurà de construir i per
tant la persona que s’avança
als possibles problemes que
puguin sorgir.
Quin tipus de client teniu?
(JM) Ciutadans preocupats per
la salut del seu entorn i la seva
pròpia. Mares i fills, pares i àvi-
es, gent curiosa que no té por
de sortir de la zona de confort
i experimentar noves maneres
d’entendre la construcció i la
estètica.
Quan es triga a construir una
casa d’aquest tipus (des del
projecte inicial)? (AT) Depe-
nem de l’economia del client,
del temps en prendre les deci-
sions constructives sobre les
opcions que li anem presentant
i sobre tot de la celeritat de
l’administració local en expedir
permisos i llicències. El que sí
que podem assegurar és que
el sistema mecanitzat estanc
de FEELWOOD Projects redu-
eix abastament els tempos de
construcció. Et diria que la re-
ducció en temps de construc-
«El que determinaràel preu de casa teva serà la superfície,
l’alçada de sostres i el nivell d’acabats»
EMPRENEDORS EMPRESA
VIU Reus | 86
ció des de la fonamentació pot
arribar al 50% comparada amb
el mateix projecte en construc-
ció convencional.
És resistent? (AT) Aquesta
mena de construcció és molt
resistent. L’entramat funciona
de manera tridimensional on
elements molt lleugers supor-
ten càrregues elevades a base
de repartir-les i rigiditzar ade-
quadament els elements. És
com una gàbia, on cada ele-
ment individual és poc resistent,
però el conjunt n’eleva enor-
mement la resistència. Aquest
comportament unitari, sumat a
la seva flexibilitat en les unions,
presenta avantatges de cara als
sisme si als vents, ja que permet
que l’estructura s’adapti amb
facilitat als desplaçaments ho-
ritzontals provocats per aquests
fenòmens meteorològics.
Costa molt de mantenir (la
fusta exigeix un manteniment
cada cert temps, no)? (JM) A
FEELWOOD Projects dissenyem
Cases Ecològiques amb Estruc-
tura de Fusta, projectes únics
per viure-hi. Per tant la fusta té
la presència justa que el client
vulgui. La recomanen a l’interior
en sostres i terres, i a l’exterior
en porxos sense massa insola-
ció. Al Mediterrani la fusta ne-
cessita pintar-la cada cinc anys.
O podem deixar que la fusta
envelleixi: la fusta de melis és
preciosa quan perd la seva co-
loració natural i s’escletxa una
mica. Les combinacions fusta/
ciment, fusta/formigó/vidre/,
o les façanes ceràmiques com-
binades amb fusta són també
d’una bellesa espectacular, i la
exposició als elements es limita
molt amb aquestes combinaci-
ons. Per tant, el manteniment
posterior vindrà determinat per
la quantitat de fusta exterior
que es desitgi. Per tant, pot no
haver-hi presència exterior de
fusta. L’important és el nostre
sistema constructiu, que pro-
porciona uns nivells de confort i
aïllament espectaculars.
Quins avantatges té en relació
una casa normal (de ciment)?
(AT) El principal avantatge és
que està feta de fusta! M’ex-
plico... En primer lloc una casa
amb estructura de fusta és una
casa que respira, absorbeix i
«L’entramat funciona de manera tridimen-sional on elements
molt lleugers suporten càrregues elevades a base de repartir-les i rigiditzar adequada-ment els elements»
Bas
ora
Festa Major de Reus
del 24 al 29 de juny de 2016
Durant la festa descarrega’t l’aplicació
ReusCity.
festesreus.cat festamajorreus@FestaMajorReus#festesreus reuscultura
Juny-Juliol 2016
expulsa la humitat regulant així
l’ambient interior, afavorint el
confort interior dels seus usu-
aris. En segon lloc, el temps
d’acabament és menor que la
construcció tradicional gràci-
es a la pre-fabricació dels ele-
ments i a la construcció en sec.
Això es tradueix en una reducció
del cost final. I finalmentl la fus-
ta és l’únic material constructiu
natural i renovable. Les operaci-
ons de transformació de l’arbre
en fusta són mínimes i neces-
siten poca energia, en compa-
ració amb molts materials
emprats en construcció actual-
ment, que són contaminants en
la seva producció i a dins a la llar
mentre i vivim.
Quin tipus de fusta-material
feu servir? (JU) Ens hem ado-
nat que la fusta autòctona, quan
és bona, és molt cara i fa inviable
la competitivitat dels nostres
dissenys. Vam viatjar pel nord
d’Europa -on la tradició cons-
tructiva en fusta ha creat un
mercat potent- i ens vam decidir
per la fusta d’avet nòrdic dels
boscos de Bucovina, al nord de
Romania. És d’explotació soste-
nible, certificada, de creixement
lent i tractada específicament
per a la construcció de llars.
Hi ha demanda d’aquesta
mena de cases? (AT) Avui dia
el consumidor és molt exigent:
mentre per una banda mira molt
les prestacions del que compra
a més de voler-ho a un preu
molt competitiu, per altra cada
vegada està més conscienciat
amb la salubritat dels materials
que embolcallen casa seva i per
la sostenibilitat. A FEELWOOD
Projects, a més d’optar per la
vessant més ecològica i soste-
nible emprant materials d’ori-
gen natural que s’han obtingut
amb un baix impacte ambiental,
oferim un molt bon producte
a preus competitius gràcies
al nostre sistema constructiu,
acompanyat d’un bon disseny
sense renunciar al confort.
OCI I GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 88
Parlem amb la directora de màrqueting, Laura Prats, qui també és descendent de la nissaga Miró
Vermuts Mirómés de 100 anys d’història
Quan s’ha de prendre un aperi-
tiu es pensa en vermut i quan
es vol celebrar un èxit amb una
beguda que maridi amb tot el
que li afegeixis també. És pos-
sible que la majoria de gent no
conegui l’origen d’aquest licor
Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos
Juny-Juliol 2016 VIU Reus | 89
VERMUT OCI I GASTRONOMIA
«Als anys 50 el vermut va esdevenir una moda gairebé. Hi havia uns
30 productes que feien 50 marques»
vermellós, o blanc. La veritat
du herbes aromàtiques es-
sencials i una mica de caramel
que exerceix com a edulcorant.
Aquesta mena de beuratge es
remunta a l’antiga Grècia d’Hi-
pòcrates, qui va ser el primer
en afegir vi a les herbes aromà-
tiques. Molt temps després, el
destil·lador italià Antonio Car-
pano va aportar al vi blanc més
de 30 herbes aromàtiques,
fent així de la beguda la creació
popular del Martini.
Ja entrats en matèria. Si s’ha
de parlar dels orígens de la fà-
brica Vermuts Miró ens hem de
remuntar a l’any 1914. De fet,
segons Laura Prats, directora
de màrqueting de la mateixa
empresa i descendent de la fa-
mília fundadora, tot es va origi-
nar a Cornudella del Montsant.
“L’avi del meu tiet Pere Miró
era el metge del poble i tenia,
juntament amb la seva dona,
uns terrenys amb vinyes. La
història que dóna origen al que
coneixem avui com a Vermuts
Miró comença allà fa 102 anys
exactament”, corrobora. Ar-
ribat l’any 1957, Pere Miró i el
seu pare, Emili Miró Salvat, van
baixar cap a Reus i van apren-
dre l’ofici del vermut. “Als anys
50 el vermut va esdevenir una
moda gairebé. Hi havia uns 30
productes que feien 50 mar-
ques. Reus es va convertir en
el bressol per aquest tipus de
beguda”, explica Prats.
Vora els anys 80, els Miró es
van instal·lar a les dependènci-
es actuals –carrer Adrià Gual–,
i van començar a embotellar
tota la producció que, fins lla-
vors venien a granel. “Tant el
pare com el fill, eren grans co-
neixedors del vi. De fet, un 70%
del contingut del vermut és vi.
Els resultats en l’el·laboració
classificaven la fàbrica com a
una gran coneixedora vinícola”,
assegura la directora de màr-
queting. També afegeix que
Pere Miró realitzava els “seus
controls de qualitat” que, el
feien tastar alguns productes
de bon matí i fer-se assidu als
laboratoris per veure com s’ela-
borava el producte.
Beguda referència a la ciutat
Des de la fàbrica Vermuts Miró
celebren trobar-se entre els tres
únics productors de vermut a la
ciutat, ja que fa un temps havi-
en arribat a ser un volum que
vorejava els 30.“Una marca es
pot dissoldre per moltes cau-
ses. Per sort a nosaltres no ens
ha passat. Som l’única empresa
VERMUT OCI I GASTRONOMIA
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 90
«Pensem en fer també el ‘Vermu-orange’ cap
a l’estiu»
que, des dels anys 50 encara
segueix amb un ritme continu.
Fins i tot, a nivell familiar. A ho-
res d’ara ens posicionem amb
la quarta generació que regen-
ta la fàbrica i és un privilegi”,
afirma Prats. Pel que fa als pro-
cessos d’elaboració del vermut,
segons Laura Prats segueixen
tenint la mateixa filosofia, però
“s’han adaptat amb innovaci-
ons tecnològiques. La base és
la tradicional”. A hores d’ara, pel
que fa a l’equip que es troba tre-
ballant en fàbrica i oficines són
uns 22. “La fabricació segueix
sent força manual i tradicional.
Per tant, seguim conservant
força gent i tenim la intenció de
formar més plantilla a la llarga”,
explica.
Implicació amb la ciutat
El vermut està de moda i el se-
gell Miró també és conegut per
les seves aportacions culturals
i diferents sinèrgies que ha fet
amb diferents entitats de la
ciutat. “Funcionem una mica
a demanda, perquè el que ens
van proposant ho acabem estu-
diant i duent a terme. Cal tenir
una infraestructura per arribar
a fer-ho tot, però sí que és ve-
ritat que ens interessa i ens
agrada col·laborar en temes
solidaris, culturals i socials que
tinguin a veure amb fer millores
a la ciutat”, valora Laura Prats.
El que a més, també destaca,
és el sorgiment d’iniciatives i
noves idees que fan, cada vega-
da més reusencs.
Novetats alimentàries deriva-
des del vermut
Parlant d’iniciatives, la potser
més recent de fa 8 o 9 mesos
prové del resultat de la col·la-
boració entre Vermuts Miró i El Vermutillo, són les llaunes de
‘Vermu-cola’ i el vermut en llau-
na. “Nosaltres tenim el vermut
i la logística per distribuir-ho,
ells tenen la idea i molts con-
tactes. Llavors pensem en ela-
borar sinèrgies. Al final surt un
producte molt atractiu”, relata.
Segons formula la reusenca
Expansió del producte
L’expansió del producte ha
arribat a l’àmbit nacional
i internacional. La rebuda
al nord d’Espanya és força
fructífera, segons explica la
reusenca. “A tot Catalunya
s’ha posat molt de moda i a
Madrid també tenim força
presència. A hores d’ara hem
entrat a Suècia amb el ver-
mut blanc, tot un monopoli.
Ens vam sotmetre a un con-
curs que es gestiona a través
del govern i el vam poder su-
perar. Va ser una mica com-
plicat. També comptem amb un
distribuïdor molt important als
Estats Units. Allà també s’està
agafant força i, a tota Europa
també ens anem expandint poc
a poc. Sí que és veritat que els
catalans que hi viuen escam-
pats influeixen força”, resumeix
Prats. De fet, segons afirma
farà poc menys d’un mes tam-
bé van encabir-se a Holanda,
Alemanya i continuen fent. Una
mica més lluny també es tro-
ben Brasil, alguna exportació a
Xina i Kènia. “Depenent del país
comences a distribuir ja sigui
mitjançant un concurs, com
és el cas de Suècia. S’ha de
pensar que som una beguda
de 15 graus, una quantitat al-
cohòlica força elevada. Està
molt controlat tot plegat”,
ressalta. Molts importadors
també tenen pernil ibèric i
incorporen el vermut dins de
la cartera. Prats situa l’expor-
tació actual en un 8%, “una
xifra força petita del nostre
consum. De fet, el principal
és d’àmbit nacional”.
tot i semblar una iniciativa fà-
cil, “no ho va ser tant, perquè la
barreja de vermut i cola incloïa
encara més processos”. Durant
8 mesos s’han dut a terme
proves, tastos, s’ha barallat el
disseny de llauna, etc. “Són
molts aspectes que has de
tenir en compte i ha estat una
feina que s’ha dut a terme amb
tranquil·litat i a llarg termini”.
Les pretensions d’aquesta
unió simbiòtica entre El Ver-mutillo i Vermuts Miró també
eixampla horitzons pel que fa
a una possible ampliació de la
gamma. “Pensem en fer també
el ‘Vermu-orange’ cap a l’estiu.
Volíem presentar-ho tot junt,
però vam veure que no arribà-
vem”, diu.
El format de llauna pretén
oferir versatilitat i comoditat.
“Volem que la gent pugui em-
portar-se el vermut on vulgui
i que, a més, hem aconseguit
que el material de la llauna no
alteri el gust original del ver-
mut. Molta gent no es creia que
fos 100% igual al de l’ampolla.
La gent se sorprèn”. El canvi de
gust no es nota.
Altres idees que es van treure
en la línia del Nadal van ser el
turró salat, amb col·laboració
amb la Pastisseria Escribà, i el
turró de vermut, amb la Pas-
tisseria Huguet. “Dos partners
que tenim també molt valuo-
sos, ja que els productes real-
ment van impressionar. Eren
curiosos i tots dos equips van
treballar de valent. Nosaltres
sempre hem estat d’acord que
els productes de gastronomia
han maridat molt bé amb el
vermut, però realment el con-
cepte del turró, un d’acompa-
nyament salat i una altre de
dolç fet amb vermut va sor-
prendre molt ”, recorda Prats.
Molecular Experience tam-
bé va fer una altre acord amb
l’empresa Miró relacionat amb
el producte gourmet. “L’elabo-
ració d’unes perles de Vermut
pels paladars més atrevits
també són una opció a tastar”,
ELABORACIÓPRÒPIAEls nostres productes estan elaborats a
la nostra fabrica d’embotits BONDRIA
d’Alforja, amb 100 anys de trajectòria
professional, on el nostre Mestre
Artesà prepara diàriament els produc-
tes de la nostra terra amb la mateixa
fórmula heretada.
EL XAI DE CASA NOSTRAÉs la necessitat d’oferir la qualitat i el
sabor del Xai d’Aragó, mantenint-lo
amb l’atenció d’una criança de proximi-
tat a les nostres granges, evitant el
patiment i l´estrès dels animals, oferint
tota la nostra cura, per que surti un
producte altament gustós i de qualitat.
VEDELLA DE FEMELLA SELECCIONADALa vedella es de femella per la seva
equilibrada filtració de greix, produint
una carn gustosa i tendra. Seleccionem
el bestiar nacional de qualitat,
majoritàriament la raça Moruxa de
Salamanca, Gallega, pirinenca, entre
d’altres.
www.bonetifills.comPunts de venda Bonet i Fills: C/ RIERA MIRO 73-75, TF. 977345710. | AVDA. CARRILET 37, TF. 977752825 | C/RAMON J. SENDER 38, TF. 977775257
| C/ PERE CEREMONIOS 83, TF. 977774720 | C/ MARE MOLES 65, TF 977333289 | C/ BERNAT DE CABRERA 1, TF. 977330329
VERMUT OCI I GASTRONOMIA
Juny-Juliol 2016VIU Reus | 92
afegeix Prats. De fet, són mol-
tes les receptes en les quals
s’hi pot afegir vermut com a
complement. En el cas de les
perles, el seu estat gelatinós
accepta tot tipus de contras-
tos i barreges. Tant pot mari-
dar en un gelat atípic i arriscat,
en un còctel o com a Snack
afegit a qualsevol plat on es
vulgui potenciar el toc amarg
que, com aporta Laura Prats
“al final el paladar se t’hi acaba
acostumant i al final ni el no-
tes”. I és que el misteri es tro-
ba en els receptors sensorials
de la llengua i el nas, els quals
van íntimament connectats.
Aquests pateixen una adapta-
ció diferent cada vegada que
tasten un producte que no és
habitual.
Pel que fa als productes més
nous de vermut, se’n destaca
el Miró Rojo Fusión, un vermut
d’autor amb Paco Pérez amb
cinc estrelles Michelin. “Al ge-
ner també vam treure l’edició
limitada de 3.000 ampolles del
Miró Yard –vermut reserva– il-
lustrat amb un quadre del pin-
tor Jaume Queralt, ara exposat
al Museu del Vermut, i el qual
vam adaptar amb una etiqueta
curiosa”, resumeix Prats.
Fites assolides
Respecte el mèrit d’obtenir la
distinció de Vinari d’Or del Ver-
muts Catalans en el marc del
lliurament dels Premis Vinari,
del passat 9 de maig, es rep a
la fàbrica amb “molta il·lusió.
Sabíem que teníem un bon
producte, però que t’ho reco-
neguin és molt bonic. Encara
més en un any tan difícil com
aquest en el qual hem perdut
Pere Miró. Crec que vam gua-
nyar amb un producte que a ell
l’homenatja; és com el nostre
secret fet vermut el del nostre
reserva. Fa sis o set anys que
es va fer i la fórmula la va ela-
borar ell. Tot un honor”. La seva
afortunada rauxa, també va
arribar amb el premi al Vermut
Miró Blanc en la categoria dels
Vermuts Blancs. Laura Prats
posiciona la seva gran fita
“amb continuar treballant en
la tradició familiar, en fer feliç a
la gent i en innovar en aquesta
beguda que tant de si està do-
nant”.
«Sabíem que teníem un bon producte, però que t’ho reconeguin és molt bonic. Encara més en un any tan difícil com aquest en el qual hem perdut Pere Miró»
www.autosmuntane.es
COMPRA | VENDA | CANVI
Us desitja unaBONA FESTA MAJOR
C/ Santiago Rusiñol, 2 - 43206 REUSDavant del camp de futbol Reus Deportiu - Polígon Agro-Reus
Tel. 977 31 01 08 - Mòvil 660 44 66 00 | [email protected]
Jordi MuntanéAutomòbils
Ingredients:
Pel bacallà confitat
• 1 llom de bacallà fresc ‘Giraldo’
• 300 ml d’oli d’oliva verge extra
• 50 ml d’oli de sèsam
• Sal
• Pebre negre
Per a la textura de ‘shitake’
• 200 gr de ‘shitake’
• 100 ml de nata per cuinar (de
20% de greix)
• Oli
• Sal
• Pebre
• Per a la truita cruixent de ‘bo-
letus’
• 200 ml d’aigua
• 100 ml d’oli de gira-sol
• 50 gr de llevat
• 30 gr de ‘boletus’
Per a la sopa ‘thai de misso’
• 400 gr d’os de pollastre
• 2 cebes
• 1 api
• 2 pastanagues
• 100 gr de sucre moreno
• 1 branca de coriandre
• 100 gr de pasta misso
• 100 ml de soja líquida
El·laboració
Per començar disposarem dins
un cassó els lloms de bacallà
Bacallà de terraRECEPTES GASTRONOMIA
Per Joan UrgellésRestaurant Joan Urgellésc/ Aleus, 7 - Reus
L’espai de l’oli
L’acidesa de l’oli NO es troba
al gust!
Contràriament al que ens fan
creure, el grau d’acidesa no
condiciona el sabor de l’oli (ni
refereix a sabors àcids, ni cor-
respon a gustos més o menys
intensos), i només es detecta
mitjançant l’anàlisi química. Per
tant ni un oli d’oliva 1º és intens,
ni un 0,4º és suau, o ho poden
ser per altres motius diferents
a l’acidesa. Acidesa: Paràmetre
de laboratori que mesura el per-
centatge d’àcids grassos lliures
que conté una mostra d’oli
d’oliva determinada. Aquest pa-
ràmetre s’expressa com a per-
centatge d’àcid oleic, o el que
és el mateix, en graus, un u per
cent és un grau i no guarda cap
relació directa amb les caracte-
rístiques sensorials de la mos-
tra. En un oli d’oliva de qualitat
la intensitat del gust és degut al
fruitat, conjunt de sensacions
que ens recorden a l’oliva fresca
i sana, i un dels principals atri-
buts positius de l’oli. Encara que
el grau d’acidesa permesa en
els olis d’oliva de màxima qua-
litat, els verge extra, és 0-0,8º,
la DOP Siurana ho limita a mà-
xim 0,5º (depèn de temperatu-
res,varietat, pluviositat,...) per
assegurar que l’oliva és sana i el
processat correcte.
+ info: www.siurana.info
ben tallats, amb l’oli fred i ho
posarem a foc lent (la tempe-
ratura no ha de passar dels 50
graus en cap moment). El confit
estarà perfecte passats els 20
minuts, sempre i quan es man-
tingui en aquesta temperatura.
Pel que fa a la sopa Thai de mis-
so, en una olla abocarem una
ceba, api i les pastanagues ta-
llades a daus no gaire grans. Hi
afegirem l’oli i esperarem a que
adquireixi un color daurat amb
foc mitjà. Quan el color s’acos-
ti a un marró clar afegirem els
ossos de pollastre i les dues cui-
xes amb la pell (tot plegat tallat
a daus, també).
Una vegada està tot daurat, hi
afegirem una mica de soja, su-
cre moreno, coriandre i la pasta
de miso. Remenem i ho deixem
a foc lent, que se sofregeixi prop
de 5 minuts. Llavors hi abo-
quem l’aigua i fem bullir. En pic
bulli ho deixarem uns 30 minuts
a foc mitjà.
En acabat ho colarem i ho re-
servem. Ara treballarem la trui-
ta cruixent de ‘boletus’. Amb un
robot de cuina triturarem a gran
velocitat la barreja d’oli, aigua,
llevat i pols de ‘boletus’. Tot se-
guit, amb un biberó (ja sigui en
una planxa o en una paella anti-
adherent ben escalfada) farem
cercles de pasta d’uns 20 cen-
tímetres de diàmetre. Deixarem
que es daurin i, una vegada a
punt, els hi donarem un tomb.
Quan tot el cercle sigui del ma-
teix color beix, podrem apreciar
que no hi ha un excés de greix.
Els enretirem i els disposarem
en una safata amb paper absor-
bent (dues o tres capes). Ara,
ens posem amb la preparació
de la textura ‘shitake’. Tallarem
els ‘shitakes’ a daus i els sal-
tejarem a foc fort. Volem que
es tornin daurats i que gairebé
s’enganxin. Això ens donarà un
gust agressiu. Afegirem la nata,
abaixarem el foc i rectificarem
de sal i pebre. Ho deixarem re-
duir tot plegat i esperarem que
tingui una textura espessa. Un
cop aconseguida, ho ficarem tot
dins un robot de cuina i ho tritu-
rarem, ho passarem al biberó i
ho reservarem pel plat final.
Arriba l’hora del muntatge
del plat. Col·locarem el baca-
llà prèviament escalfat en el
mateix oli, sense deixar que la
temperatura del mateix superi
els 50 graus (abans l’haurem
passat per paper absorbent).
Amb l’ajuda d’un biberó dispo-
sarem els 3 o 4 punts de tex-
tura de ‘shitake’. Amb l’ajuda
d’una gerra disposarem també
1 ml de brou ‘thai’ lleugera-
ment calent. Entre el bacallà i
els punts de textura ‘shitake’,
recolzarem una o dues truites
cruixents de ‘boletus’ i, per
acabar, en cada punt de textu-
ra disposarem unes branque-
tes verdes variades amb l’ob-
jectiu de proporcionar a l’àpat
un gust de terra i hort (que és
el que cerquem). Una vega-
da acabat, tindrem un bacallà
amb gustos marcats de la terra
que, contrastaran amb el deli-
ciós sabor de mar del bacallà.
VIU Reus | 94 Juny-Juliol 2016
96
LA BAJOQUETARESTAURANT -Nova gerència-Carrer del Mar, 5 - 43201 [email protected] | labajoquetareus
CUINA CATALANA I DE PROXIMITAT
Especialitat Carns i peixos a la brasa
Preu menú 19/23 €
Horari Dimecres i dijous oberta les nits. Divendres, dissabte i diumenge, migdia i nits. Dilluns i dimarts tancat
Situat a la zona de vianants del centre
de Reus, al costat de la Plaça Merca-
dal, al Carrer del Mar, trobem La Ba-
joqueta, un restaurant amb capacitat per 24
persones que el fa molt acollidor.
La seva cuina casolana està feta amb pro-
ductes de proximitat, d’excel.lent qualitat i
de temporada. Disposa de diferents menus
d’entre 19 i 23 euros que consten d’entre
quatre i sis plats, tancant el menú amb les
postres totalment casolanes. També ofe-
reixen suggerències de la casa amb un petit
suplement. Disposen de carta de vins amb
referències de la D.O. Terra Alta, D.O.Q. Prio-
rat i D.O. Montsant. Per la brasa disposen
d´un forn de brasa Josper.
Ofereixen menús per sopars de grups, em-
presa, aniversaris, etc. a un preu assequible
i al gust del client.
RESTAURANT GASTRONÒMIC
Especialitat Cuina d'autor
Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com
BRUIXES DE BURRIACBy Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPAc/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 AltafullaTel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com
97
El restaurant Bruixes de Burriac, amb la
signatura del xef de renom Jaume Drudis,
és present a la Guia Michelin, entre d’altres.
Ofereix, a més de la carta que es renova
cada estació de l’any, una sèrie de menús di-
ferents per a cada mes. En Jaume també els
proposa un menú degustació que els apor-
tarà tots els sabors i sensacions del mar i la
terra amb els productes més autèntics del
Camp de Tarragona.
PATI DELS TARONGERS
Nou espai a la Vila Closa d’Altafulla. Lounge bar
al pati del castell de Montserrat, just al costat
de l’Hotel Gran Claustre. Gaudeixi d’un lunch o
un sopar a l’aire lliure en un entorn únic i ple
d’història. Zona chill out, còctels, copes... Cele-
bracions, esdeveniments, i molt més. Obert la
temporada d’estiu, us hi esperem!!!
SPA GRAN CLAUSTRE
L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira
pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termo-
lúdic i una carta de diferents tractaments re-
frescants i calmants per a l’estiu, depilacions
i tractaments facials per sentir-te bé per dins
i per fora.
98
MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131
CUINA D’AUTOR
Especialitat Cuina tradicional i creativa
Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.
Benvinguts al Restaurant Mas Folch,
un dels racons amb més encant de la
comarca. A pocs quilòmetres de Ta-
rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat
en una masia modernista familiar i envoltat
d’una zona enjardinada amb més de cent
espècies vegetals diferents. El conjunt for-
ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina
d’autor, barreja de tradició i creativitat i on
el temps s’atura en mans d’un servei atent
i professional. El nostre servei de cuina és
de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i
les nits de divendres i dissabte només per
a grups amb reseva prèvia, a partir de 20
persones. El dilluns tenim tancat per des-
cans setmanal. Durant el mes d’agost el
restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts
i dimecres.
Recordeu que Mas Folch requereix reserva
prèvia. No li podem garantir el nostre servei
si no ha encomanat taula amb antelació.
CruzaltPensEspecialistaMontblanc
1 Plomes estilogràfiques Montblanc i d’altres primeres marques
1 Edicions limitades
1 Col·leccionisme
1 Rellotges i altres complements
1 Assessorament personalitzat
Peces d’alta qualitat a preus immillorables
www.cruzaltpens.com