Download - Vida, obra i poemes de J. V. Foix
J. V. FoixPoesia Catalana Contemporània
Inés Caro Llopis
Antonio Martínez Pérez
Índex
Biografia
Obra poètica
Característiques de la seua poesia
Premis
«El difícil encontre»
«El torredà del far i l’Eterna Permanència»
«Plant d’En Joseph-Vicenç, de Barcelona»
Biografia
Joan Vicenç Foix (1893-1987), Sarrià (Barcelona)
Va estudiar Dret i va exercir com a periodista
Guerra Civil: impossibilitat d’escriure en català
1916
Integració als grups d’intel·lectuals barcelonins
Incorporació a La Revista
Intensa activitat literària, intel·lectual i periodística
1961: és elegit membre adjunt de l’IEC
25 de maig de 1962: cobreix la vacant de Josep M. Sagarra
com a membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC
En els seus darrers anys de la seua trajectòria, J.V. Foix és
consagrat com un dels grans mestres de la literatura
catalana.
El 29 de gener de 1987, l’endemà mateix del seu
aniversari, Foix mor a Sarrià
Obra poètica
1936: Sol i de dol 1949: Les irreals omegues 1953: On he deixat les claus? 1960: Onze Nadals i un Cap d'Any 1964: Desa aquests llibres al calaix de baix 1974: Obres completes I, poesia 1971-1973 1985: Cròniques de l'ultrason
Característiques de la seua poesia
Poeta de formació noucentista però d’avantguarda Poesia autèntica: miratge sensual de Catalunya Estil invariable i difícil de comprendre
Biblioteca digital: http://www.fundaciojvfoix.org/j-v-foix/biblioteca-digital-de-j-v-foix-3/
Premis
Lletra d’Or (1961): Onze Nadals i un Cap d’Any
Premi Nacional de Literatura Catalana (1966)
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973)
Crítica de Serra d’Or (1980)
Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1980)
Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981)
Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona (1984)
Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (1984)
Premio Nacional de las Letras Españolas (1984)
Premi Ciutat de Barcelona (1986): Cròniques de l’ultrason.
«El difícil encontre»
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.
I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella
- Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i , en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.
«El torredà del far i l’Eterna Permanència»
No pas irós, ni trist, si dellà el riu,
Entre pollancs, veig els celatges verds
D'un cap al tard, i d'uns mísers coberts
El fum negrós fa el paisatge soliu,
Pens en qui fuig pels colls, ploraire, i diu
Que res no val, i nega l'univers,
I del compàs i el plom tothora advers,
I del concret, als déus clama si viu.
Puix que un deler m'empeny; i tants d'atzars
Em fan fruir, sense albir, alba i nits,
Els rierols morents en prats florits,
El ras nocturn i el cim desert, i al març,
Els comiats d'amor en rústics bars,
A sol colgant, entre besars humits.
«Plant d’En Joseph-Vicenç, de Barcelona»
Amb ulls carnals opòs núvols i mars
I n'hec l'encís que em treu de tants de llots,
I de l'advers renasc. I amb tants de brots,
Aigua i clarors, i el fosc i el roig de 1'arç
Faig l'U divers i múltiples les arts.
Però la ment no cobeja els bells mots:
De cadascú què sap? Presa de tots,
Ignora el joc dels meus deliquis cars
Tants de glans, doncs, i un sol Gla, i del vinyet
Un Cep etern; i ni boira ni fred
Foren ni són! Això em fa el viure esquiu.
Só, doncs, Adam; i ets Eva! I tenim set,
I allò que olor i palp qui sap si viu,
I ens banyarem tot temps al mateix riu.
J. V. Foix
“Poesia és, però, creació”Retòrica i
poètica, 16 d'octubre de 1933.