ESO
»»»DIFERENTS REALITATS DIFERENTS RESPOSTES
Programa Hipàtia d’AlexandriaPrograma Aspàsia de MiletProjecte digital
L TÍALUTURALCL SSICAÀC
Avaluació també a
Els noms dels programes de la nova ESOEn ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…
Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.
Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les genera-cions futures en un món més igualitari i just.
Programa Hipàtia d’AlexandriaHipàtia d’Alexandria (Alexandria, 355 o 350-415).
Filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i de l’astronomia, fou membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle v.
Programa Aspàsia de MiletAspàsia de Milet (Milet, Turquia-Atenes, 400 aC).
Deixebla del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i historiadora, va tenir una gran influència en la vida cultural i política d’Atenes.
»»
CULTURA CLÀSSICAPrograma Aspàsia de Milet
ESO
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A
3ESO
UTURALCL SSICAÀC
Programa
Aspàsia de Milet
Desenvolupament
EXHAUSTIU DEL CONTINGUT
de la matèria.
TREBALL
COOPERATIU.ODS
Objectius de Desenvolupament
Sostenible.
Unitats TEMÀTIQUES.
Destaca
el PAPER DE LA DONA
en la història.
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A • LL
ATÍPR
OJECT
E DIGI
TALRE
CURS
OSAVA
LUACIÓ
• AVA
LUAPP
ODS
1
ESOCU
LTURA
CLÀS
SICA
3ESO
UTURALCL SSICAÀC
Programa
Aspàsia de Milet
• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes.
• S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història.
• Unitats temàtiques: civilització grega, civilització romana i mitologia (déus, deesses, herois guerra de Troia...).
• «Comparteix els teus coneixements». Apartat molt gràfic en què l’alumne pot triar una imatge, fer una recerca i preparar una exposició oral.
• Activitats per treballar en parelles o en grups petits.
• Treball cooperatiu al final de les unitats 2, 4 i 6.
• «Posa’t a prova». Apartat en què l’alumne pot avaluar els seus coneixements i veure com avança.
ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-nible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 12
ADAPTABLE A L’OFERTA DE CADA CENTRE
L’estructura del programa, en 6 unitats, permet que l’optativa pugui ser treballada
durant tot el curs amb els mateixos alumnes o bé desglossar-la en trimestres
o quadrimestres amb alumnes diferents.
3ESO
DIGITALUTURALCL SSICAÀC
CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL
RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP
ODS
2
ARRIBEN ELS GRECS1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?
2. ON VIVIEN ELS GRECS?
3. ATENES I L’ACRÒPOLIS
4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN
5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS
6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?
7. EMPÒRION
1
Mosaic d'una sala de banquets amb una inscripció grega que donava la benvinguda, a Empúries, al segle ii aC.
El Partenó era el temple dedicat a Atena, la deessa protectora de la ciutat.
6
U N IT AT 1. QUI EREN ELS GRECS
I QUINA LLENGUA PARLAVEN?Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situ-at a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu.
La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un se-guit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs.
La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons cli-màtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anome-nada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia.
Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptu-ra ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concep-te, tal com feien els egipcis.
Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i final-ment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest pri-mer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscu-les; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.
alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.
VOCABULARI
Text inicial, en grec, de la Ilíada.
A a B b G g D d E e Z z H h Q q I i K k L l M m
alfa beta gamma delta èpsilon zeta eta theta iota kappa lambda mi
N n X x O o P p R r S s T t U u F f C c Y y W w
ni csi òmicron pi ro sigma tau ípsilon fi khi psi omega
7
ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1
» ACTIVITATS24. Copia el text que hi ha a continuació, om-plint els buits que hi ha per tal que tingui sentit:
Filip era rei de i volia alliberar les ciutats gre-gues d’Àsia que havien estat conquerides pels . No va acabar aquesta empresa perquè fou . El va succeir el seu fill , que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare però era més ambiciós i va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de .
25. A continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix-los i posa-hi un tí-tol adequat.
–Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim.
I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge.
–Vés, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.
A
Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar:–T’he portat un regal.Portava a la mà una capsa de fusta que, per
l’aspecte, semblava molt vella.–Gràcies —va dir Alexandre—. Què és?–Obre-la —el va exhortar el filòsof oferint-la-
hi.Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una
taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc es-crit amb tinta vermella.
–La Ilíada i l’Odissea! –va exclamar amb entu-siasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veri-tat. Feia temps que volia un regal així!
–Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’en-carregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes comen-çar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.
26. Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més fa-mosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents:
a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els paï-sos que l’envolten i els mars.
b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual i expliqueu què sim-bolitza tot l’edifici.
c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat.
d) Cerqueu al YouTube un fragment de la pel-lícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’antiga biblioteca d’Alexandria. Fi-xeu-vos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi ha-via llibres) i digueu quin fou el motiu de la seva destrucció.
27. Contesta breument:
a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei?
b) En quines dues batalles es va enfrontar di-rectament amb el rei persa Darios?
c) Què van aportar les conquestes d’Alexan-dre a Orient?
d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir?
e) Després de tot el que n’has après, quina va-loració fas d’Alexandre com a personatge històric?
B
C
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS
19
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS
Alexandries) en indrets estratègics per al comerç o bé per al control militar dels territoris conquerits. De totes, cal destacar la ciutat d’Alexandria, a Egipte, amb un far considerat una de les set meravelles del món i una biblioteca que aplegava un fons bibliogràfic de més de 700.000 volums.
Les seves gestes el van convertir en un mite i ha passat a la història amb el nom d’Alexandre el Gran.
Imperi d’AlexandreItinerari de l’expedició d’AlexandreCiutats fundades per AlexandreBatalles guanyades per Alexandre
Danubi
Nil
TigrisEufrates
Oxus
Indus
PenínsulaAràbiga
TRÀCIA
MACEDÒNIA
GRÈCIA
EGIPTE
COLÒQUI
DA
MESO
POTÀMIA
BABILÒNIA
MÈDIA PÀRTIA
ÍNDIA
BACTRIANA
Granic
Issos
XIPRE
Pel·la
Tebes Efes
Alexandria
MiletAtenes
Troia Gòrdion
Gaugamela
AlexandriaPersèpolis
Susa
Arbela
Damasc
Babilònia
Tebes
Mem�s
Nicefori
Sardes
Tir
GazaAlexandria
Alexandria
Cirene
Santuarid’Ammon
Ecbàtana
Pasagarda
AlexandriaEscata
Maracanda
Bactres
Patala
Alexandria
Zadrakarta
Alexandriad'Ària
Alexandriadel Caucas
Alexandròpolis
AlexandriaProftàsia
Alexandriad’Aracòsia
AlexandriaSogdiana
Alexandria
Alexandria
Nicea
Mar Negra
MarCàspia
Mard’Aral
Mar Mediterrània
Mar R
oja
Golf Pèrsic
OCEÀÍNDIC0 1.000 km
Les conquestes d'Alexandre el Gran.
Fotograma de la pel·lícula Alexandre Magne, d’Oliver Stone (2004), en què Collin Farrell interpreta el personatge d’Alexandre el Gran. En aquesta imatge el veiem passant revista al seu exèrcit amb el seu inseparable cavall, Bucèfal.
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECSUNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS
18
» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTSA continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o indivi-dualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge, identifiqueu-la i després de cercar tota la informació que pugueu, l’exposeu als vostres companys que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes:
• Respecteu el temps establert.• Estructureu bé els continguts que exposareu.• Parleu amb veu clara i amb una bona entonació.• Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment.• Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi
i fer una exposició amena.
Alfabet grec gravat en pedra, a la ciutat de Troya, Turquia.
Recinte d'Asclepi, a les ruïnes d'Empúries, Girona.
34
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS
Estàtua d'Alexandre el Gran a la ciutat grega de Tessalònica.
L'Àcròpolis d'Atenes (Grècia).
35
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS
» POSA’T A PROVA1. Per què els grecs van haver d’emigrar del seu país?
2. Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Empordà?
3. Explica el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.
4. Els antics grecs s’organitzaven en polis. Explica’n les característiques.
5. De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?
6. Digues una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents: amfi-, mi-cros-, poli-, epi-, -mania, -kratos.
7. Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?
8. Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?
9. Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàti-des, Atenes.
10. Argumenta i posa exemples de l’afirma-ció següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització.
JUGUEM
Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres:
Horitzontals:• Columnes en forma de noia.• Matemàtic grec.• Ciutat alta.• Regió del nord de Grècia.• Filòsof que educà a Alexandre.• Rei persa.• Ciutat estat independent.• Ciutat on sorgí la democràcia.• Pare de la medicina científica.• Temple dedicat a Atena.
Verticals:• Ídol d’Alexandre.• Va escriure l’Odissea.• Plaça pública.• Grecs que fundaren Empòrion.• Rival d’Atenes.• Polític atenès.
F A D V E P A R T E N O I J A
O O S J U L S V W K B E B Q Q
C W A R I S T O T I L V R C U
E C A R I A T I D E S I A T I
U P H P I T A G O R E S S E L
S E O D Q F R A H R E A W A L
Y R M V R A T E N E S U T U E
Q I E S S G Q O P D P O L I S
A C R O P O L I S O A F Y D U
T L I E M R E H D A R I O S F
P E R G T A A U G R T S L G W
A S M A C E D O N I A Y E S A
S T R M B K C H B K S L P N O
C H I P O C R A T E S I F U S
K N A V U T L L M S N M T C R
POSA’T A PROVA « ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1
33
PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.
Pàgina inicial
amb els blocs
de la unitat.
CARTOGRAFIA
clara i entenedora.
POSA’T A PROVA.
ODS
Comparteix els
teus coneixements.
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A • LL
ATÍPR
OJECT
E DIGI
TALRE
CURS
OSAVA
LUACIÓ
• AVA
LUAPP
ODS
3
Cultura clàssica Cultura clàssica és una matèria optativa que pretén aportar als alumnes conei-xements sobre la contribució del món clàssic a la civilització occidental en els àmbits literari, artístic, cultural i científic.
La matèria de cultura clàssica comparteix competències de l’àmbit lingüístic i la dimensió cultural i artística de l’àmbit social.
Els continguts de cultura clàssica s’organitzen en aquests tres blocs:• Grècia i Roma com a civilitzacions històriques.• Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina.• L’herència de la cultura clàssica.
Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que
esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per gua-
nyar-se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat. Diu la
llegenda que Atena s'enfrontà amb Posidó, déu del mar, que
també volia rebre els honors de la ciutat. Els déus van escollir
Atena, que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posidó, que
oferia l’aigua.
A l’interior del temple hi havia la cambra sagrada d’Atena,
amb una estàtua de la deessa, de gairebé tretze metres d’alça-
da, recoberta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi havia
la sala on es guardaven els tresors de guerra.
A prop del Partenó hi ha un altre temple, l’Erectèon. Aquest
edifici tenia diferents espais i un jardí annex, on creixia l’olivera
sagrada d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut
porxo de les Cariàtides, original per les seves columnes amb
forma de noia que aguanten la teulada.
Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben
conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre
aprofitant el pendent d’un turó per fer-hi les grades on s’asseia
el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visi-
bilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien
que així purificaven l’ànima.
Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps,
sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el
de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però
sense aturador, va minant-ne els marbres.
Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides
prové de les dones de Càries, que els atenencs van
fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest
porxo tan característic forma part del temple
anomenat Erectèon.
El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una
església cristiana, una mesquita i un magatzem de
pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va
deixar com està actualment.
La democràcia atenenca
La nostra forma de govern ha
pres el nom de democràcia
perquè la polis és administra-
da en interès del poble i no
en interès d’una minoria. La
llei assegura la igualtat de
tothom. Tothom pot partici-
par en la vida pública segons
els seus mèrits.Pèricles
Pèricles (492 aC-429 aC) va ser
el principal dirigent polític de
l’Atenes de l’època clàssica. Entre
altres mesures, va introduir el
pagament d’un sou als ciutadans
que ocupessin càrrecs públics i va
fomentar la construcció de grans
edificis, com el Partenó. D’aquesta
manera, Atenes es va convertir
en un important centre cultural i
artístic.
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS
14
UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS
1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?
Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situ-at a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu.
La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un se-guit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs.
La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons cli-màtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anome-nada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia.
Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptu-ra ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concep-te, tal com feien els egipcis.
Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i final-ment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest pri-mer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscu-les; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.
alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.
VOCABULARI
Text inicial, en grec, de la Ilíada.
A a B b G g D d E e Z z H h Q q I i K k L l M m
alfa beta gamma delta èpsilon zeta eta theta iota kappa lambda mi
N n X x O o P p R r S s T t U u F f C c Y y W w
ni csi òmicron pi ro sigma tau ípsilon fi khi psi omega
7
ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1
UNITAT 4 » LA GUERRA DE TROIA
14
manar-li que tornés a lluitar, però l’heroi va rebutjar la súplica. En canvi, va cedir les armes a Pàtrocle, el seu millor amic, que moriria en el camp de batalla a mans d’Hèctor, el qual havia aprofitat l’absència d’Aquil·les per envair el cam-pament grec i incendiar les naus. Aquil·les, profundament adolorit per la mort
de l’amic, però reconciliat amb Agamèmnon, que li havia retornat Briseida, va sortir a l’encon-tre dels troians. Va matar molts homes i va per-seguir Hèctor fins a donar-li mort i venjar-se’n cruelment. Però encara no en va tenir prou: va lligar els peus del cadàver d’Hèctor al seu carro i el va arrossegar una llarga estona al voltant de la ciutat, sota la trista mirada dels troians, que ho veien des de les muralles. Príam, el pare d’Hèctor, va reclamar el cadà-
ver, i Aquil·les hi accedí. Llavors es va acordar una treva que va permetre als troians celebrar els funerals de l’heroi.Aquesta va ser la fi del príncep de Troia que
un dia havia de succeir Príam al tron.Fotograma de Paris i Helena, al film Troia.
Fotograma de Paris i Helena, al film Troia.
GRÈCIA I ROMA ELEMENTS
BÀSICS DE LES LLENGÜES GREGA
I LLATINA
HERÈNCIA
CONTINGUTS
CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL
RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP
ODS
4
LLATÍPrograma Hipàtia d’Alexandria
4ESO
ESO
LLATÍ L TÍAL
Programa
Hipàtia d’Alexandria
Desenvolupament
EXHAUSTIU DEL CONTINGUT
de la matèria.
ODS Objectius de
Desenvolupament Sostenible.
ACTIVITATS COMPETENCIALS de diferent nivell de complexitat.
Destaca
el PAPER DE LA DONA
en la història.
AVALUACIÓ
PER DIMENSIONS
amb lAvaluApp.CU
LTURA
CLÀS
SICA •
LLATÍ
PROJ
ECTE D
IGITAL
RECU
RSOS
AVALUA
CIÓ •
AVALUA
PPOD
S
5
4ESO
ESO
LLATÍ L TÍAL
Programa
Hipàtia d’Alexandria
• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes.
• S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història.
• Gran quantitat d’exercicis de diferent nivell de complexitat per atendre a tot l’alumnat.
• Continguts relacionats amb àmbits de l’actualitat, des de la llengua llatina, fins a la cultura, l’etimologia o la mitologia.
• Activitats per treballar l’expressió escrita i l’expressió oral.
• Activitats per treballar en grup, sobre temes que relacionen el món clàssic amb l’actualitat.
• Compta amb un apèndix que recull tota la gramàtica treballada al llarg del curs.
• Conté un vocabulari bàsic per poder fer exercicis de llengua, sense necessitat del diccionari.
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.
+info a la pàgina 11
ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-nible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 12
4ESO
DIGITALL TÍALCULTURA CLÀSSICA • LLATÍ
PROJECTE DIGITALRECURSOS
AVALUACIÓ • AVALUAPPODS
6
1 LLENGUA LLATINA » 1. De l’indoeuropeu al llatí
DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT » 2. Roma, mestressa de mig món
PARLEM EN LLATÍ » 3. Mots catalans de procedència llatina
DE PART DELS DÉUS » 4. Amors i amorets
Amfiteatre d’El-Djem, a Tunísia.
El mur d'Adrià, al nord d’Anglaterra.
6
U N IT AT Cultismes
Els cultismes ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics; per tant, la seva forma actual és molt semblant a l’originària. És el cas del mot llatí examen, que ens ha ar-ribat exactament igual.
3.3. Neologismes
La llengua catalana també ha incorporat paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous. Són els anomenats neologismes.
A partir del segle xviii la tecnologia i la ciència han progressat moltíssim i ha estat necessari crear nous termes per designar els in-vents o les noves teories que han anat sorgint. Així s’ha configurat un vocabulari tècnic científic comú a tothom, que ha facilitat la comuni-cació i la divulgació dels descobriments. Els científics han recorregut directament al grec i al llatí per a la designació de conceptes cientí-fics o tècnics.
És un neologisme el mot virus, que en llatí volia dir ‘verí’ i actual-ment s’usa en el camp de la medicina i de la informàtica com a element infec ciós i nociu.
Amb el pas del temps, els neologismes deixen de considerar-se paraules de nova creació i s’incorporen a la llengua comuna. És el cas, per exemple, del mot televisió, que està format per un ètim grec tele- (lluny) i un ètim llatí visio (visió).
Quan no es creen paraules noves sinó que s’incorporen mots d’una altra llengua per designar conceptes nous, es parla de manlleus. És un manlleu de l’anglès la paraula sandvitx.
SABIES QUE…?
El Termcat (Centre de Terminologia) s’ocupa de normalitzar neologismes que les innovacions científiques i tecnològiques requereixen. El Cercaterm és el seu servei de consultes en línia.
UNITAT 1 » parlem en llatí
3321. Els limes no són els únics murs que els pobles han construït al llarg de la història. L’afany de se-parar-se d’altres civilitzacions o bé de defensar-se de pobles enemics, és un tema constant en la història de la humanitat. Observa les imatges següents i relaciona-les amb la construcció corresponent:
1. mur entre Israel i Palestina2. muralla xinesa3. mur de Berlín
• Esbrina la data de construcció de cadascun d’aquests murs i busca quina ha estat la seva història fins a l’actualitat.
A
C
B
UNITAT 1 » del món clàssIc a lactuAlitaT » aCTIVitaTs
29
» UNA MICA MÉS17. Declina en singular i en plural: sagitta, -ae i unda, -ae.
18. Declina en els casos indicats:
a) nom. pl. ara, -ae.b) gen. pl. insula, -ae.c) nom. sing. Italia, -ae.d) dat. sing. fabula, -ae.e) dat. pl. lupa, -ae.f) ac. pl. regina, -ae.
19. Declina en els casos indicats:
a) via, -ae: ac. sing. abl. sing.
b) arena, -ae: gen. sing. abl. pl.
c) bestia, -ae: voc. pl. ac. pl.
d) causa, -ae: gen. pl. ac. pl.
e) colonia, -ae: dat. sing. nom. pl.
f) charta, -ae: voc. sing. abl. pl.
20. Analitza i tradueix les frases següents:
a) Magistra discipulas docet (‘ensenya’).b) Femina nautam amat (‘estima’).c) Servae cenam in villa parant (‘preparen’).d) Cornelia magistra est (‘és’).e) Stellae nautas ducunt (‘guien’).f) Sicilia romana provincia erat (‘era’).
VOCABULARIcena, -ae: sopardiscipula, -ae: alumnafemina, -ae: donaSicilia, -ae: Sicília
stella, -ae: estelprovincia, -ae: província
21. Corregeix les errades, si n’hi ha:
a) Regina servas salutant (‘saluden’).b) Claudia magistram est (‘és’).c) Servae cenarum in villa parant (‘preparen’).d) Amica laetitiam non dissimulat (‘dissimula’).e) Iulia discipulam est (‘és’).f) Nauta stellas et luna videt (‘veu’).
22. Digues què signifiquen aquests mots llatins:
serva, -ae puella, -ae magistra, -aestella, -ae dea, -ae silva, -aeagricola, -ae nauta, -ae littera, -ae
23. Ordena aquestes frases per tal que la histò-ria tingui sentit:
a) Iulia Claudiae epistulam legit (‘llegeix’).b) Claudia epistulam scribit (‘escriu’).c) Iulia epistulam ab Claudia accipit (‘rep’).d) Claudia epistulam Iuliae mittit (‘envia’).
24. Analitza i tradueix el text següent en què un pagès mata la guineu que es menjava les seves ga-llines.
Agricola in villa habitat (‘viu’) et quotidie terram arat (‘llaura’). Agricola capras et vaccas et gallinas habet (‘té’). Lupa in silva est (‘hi ha’) et nocte in villam venit (‘va’). Agricola lupam timet (‘tem’) et insidias parat (‘prepara’). Agricola lupam necat (‘mata’).
25. Fes una llista amb les preposicions que han sortit fins ara, amb el cas que regeixen i la seva traducció.
VOCABULARIagricola, -ae: pagèsquotidie (adv.): cada dialupa, -ae: lloba
et (conj. copulativa): i nocte (adv.): de nitinsidia, -ae: trampaterra, -ae: terra
42
UNITAT 2 » LLENGUA LLATINA » ACTIVITATS
22. Busca mots en català derivats del mot llatí limes.
23. Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:
a) Pompeia va ser destruïda per l’esclat del volcà Vesuvi el 25 d’agost del 79 dC.
b) La Porta Nigra és part de la muralla que prote-gia Trèveris.
c) Adrià va construir una muralla per separar els romans dels bàrbars.
d) La muralla d’Adrià separa actualment Anglater-ra i Irlanda.
e) Arles és una ciutat que va ser colonitzada per Juli Cèsar, i que està situada al sud de França.
24. Fixa’t en el mapa de les províncies romanes de la Gàl·lia, Germània i Bri tània, i relaciona cada to-pònim llatí amb l’actual:
1. Londinium • • Colònia
2. Narbo Martius • • Bordeus
3. Massàlia • • Tolosa
4. Tolosa • • Utrecht
5. Colonia Claudia Ara Agrippinense
• • Marsella
6. Burdígala • • Lincoln
7. Traiectum • • Narbona
8. Lindum • • Londres
25. Busca alguna imatge i informació (data de construcció, característiques, estat actual de con-servació…) sobre aquests edificis d’època romana en diferents països que foren romanitzats:
a) Amfiteatre de Nimes (França)b) Teatre de Mèrida (Espanya)c) Temple de Diana d’Évora (Portugal)d) Biblioteca de Cels, a Efes (Turquia)e) Teatre romà de Bosrà (Síria)f) Temple de Júpiter, a Volubilis (Marroc)
26. En grup, prepareu una exposició oral sobre Pompeia, una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Actualment, és un dels jaciments arqueològics més ben conservats i permet conèixer com era la vida quotidiana dels romans i de les romanes en el moment de l’erupció. Busqueu informació i imat-ges sobre els aspectes següents i prepareu una presentació en PowerPoint per exposar-la a la res-ta de companys i companyes de la classe:
1. Localització de Pompeia, erupció del Vesuvi i destrucció de la ciutat.
2. El fòrum de Pompeia: temples i altres edificis a tocar del fòrum.
3. Les termes: distribució d’espais.4. Edificis per a l’oci i espectacles.5. Cases i vil·les (mosaics).6. El Lupanar, la prostitució a Pompeia.7. Mercats, botigues i locals per menjar i beure.8. Els carrers de Pompeia.
27. Quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció, es calcula que a Pompeia hi havia uns 15.000 habi-tants. Alguns es van poder escapar i van salvar- se, però unes 2.000 persones van quedar sepulta-des per les cendres. A partir de 1860, quan es van començar les excavacions sistemàtiques a Pom-peia, els arqueòlegs han anat descobrint els em-bolcalls dels cossos descompostos d’un miler de víctimes de l’erupció, dels quals s’han fet motlles injectant guix líquid en els buits que van deixar els cossos calcinats en la cendra.
Busca imatges d’aquests motlles de guix que cor-responen a persones o animals que van morir en aquella erupció.
UNITAT 1 » del món clàssIc a lactuAlitaT » aCTIVitaTs
30
» POSA’T A PROVA1. Defineix aquests conceptes: diàspora, família lingüística, indoeuropeu, humanistes.
2. Digues un exemple de cada una d’aquestes famílies lingüístiques: llengua germànica, llen-gua bàltica, llengua cèltica, llengua eslava.
3. Relaciona cada definició amb l’etapa o el re-gistre lingüístic corresponent: llatí clàssic, llatí tardà, llatí culte, llatí arcaic, llatí medieval.
a) Etapa preliterària del llatí.b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en
l’àmbit de la cultura.c) Llatí del moment de màxim esplendor de la
literatura.d) Llatí que marca el final de la gran literatura
llatina.e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals i
que no experimenta variacions al llarg del temps.
4. Explica en 10 línies l’expansió de Roma.
5. Ordena cronològicament aquests fets sobre l’expansió de Roma:
a) Conquesta de la Gàl·lia.b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el
d’Orient.c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud
de la península Itàlica.d) Després de la primera Guerra Púnica, Sicília
passa a ser una província romana.e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci.f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània.
7. Defineix aquests conceptes:
a) Substratb) Superestratc) Adstrat
8. Relaciona cada un d’aquests conceptes lin-güístics amb la definició corresponent, que tens més avall:
cultismes • mots patrimonials • neologismes
a) Paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous.
b) Mots llatins que han passat al català sense gaires canvis fonètics.
c) Mot del llatí que ha passat al català amb mol-tes alteracions.
9. Observa aquest quadre de Velázquez i expli-ca què representa.
6. Relaciona la descripció d'aquestes restes romanes amb la ciutat i el país a què fan referència:
Coneguda com la perla d’Àfrica. • • El-Djem • • Síria
Plaça oval amb columnata. • • Leptis Magna • • Jordània
Amfiteatre de l’Imperi de grans dimensions.
• • Palmira • • Tunísia
Majestuós teatre del segle ii dC. • • Jerash • • Líbia
La Venus del mirall, de Diego Velázquez. National Gallery, Londres.
POSA’T A PROVA « UNITAT 1
41
PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.
AVALUACIÓ
PER DIMENSIONS
amb lAvaluApp.
Pàgina inicial
amb els blocs
de la unitat.
Continguts relacionats
amb l’actualitat.
ODSExercicis
amb diferent nivell
de complexitat.
POSA’T A PROVA.
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A • LL
ATÍRE
CURS
OSAVA
LUACIÓ
• AVA
LUAPP
ODS
7
PROJ
ECTE D
IGITAL
DIMENSIÓ HISTÒRICA
DIMENSIÓ CULTURAL
I ARTÍSTICA
ÀMBIT SOCIAL
DIMENSIÓ
COMPRENSIÓ LECTORA
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ
ESCRITA
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ
ORAL
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
» LLENGUA LLATINA1. De l’indoeuropeu al llatíT’has preguntat mai quantes llengües es parlen al món? D’on ve la
teva llengua? Quines van ser les primeres llengües? Totes aquestes
preguntes tenen resposta, encara que sovint sigui una resposta in-
certa, atesa la poca informació de què disposen els historiadors de
la llengua.Actualment es parlen més de 5.000 llengües al món, algunes amb
molts parlants, altres en canvi amb pocs. Moltes d’aquestes llengües
no són totalment independents i diferents d’altres, sinó que hi tenen
semblances. Aquestes similituds fan que la majoria de les llengües
puguin agrupar-se en famílies lingüístiques.Com pots veure en el quadre del marge, al món hi ha diverses fa-
mílies lingüístiques, però ara ens centrarem en la família indoeuropea.1.2. Les llengües indoeuropees A partir del segle xviii alguns lingüistes van adonar-se que existien
diverses coincidències entre algunes llengües de l’Índia, com el sàns-
crit, i algunes llengües europees. Van comprovar, també, aquestes
semblances amb diverses llengües perses, com l’avèstic. A partir de la
comparació d’aquestes llengües van determinar que un bon nombre
de les llengües d’Europa i algunes llengües d’Àsia formaven part d’una
mateixa família lingüística. Vegem-ne un exemple comparant aquests
dos mots:
MAREPARESànscrit
matarpitaLlatí
materpaterGrec
meterpaterGòtic
muoterfadarAl segle xix, el lingüista Franz Bopp va publicar la seva teoria d’una
família lingüística indoeuropea, que tenia una llengua originària comu-
na: l’indoeuropeu.Com que no se n’han trobat testimonis escrits, es tracta d’una llen-
gua hipotètica que els estudiosos han aconseguit formular a partir de
l’estudi de les característiques de totes les llengües indo europees.
L’indoeuropeu es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist al
centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Aquesta llengua era parla-
da per una sola comunitat: la dels pobles indoeuropeus que vivien en
aquests territoris.
Família lingüística. Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada família es divideix en subfamílies, de manera que podem establir l’arbre genealògic de les llengües.
VOCABULARI
ALGUNES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES– Família indoeuropea (grec, anglès, rus...)
– Família altaica (mongol, manxú...)– Família caucàsica (georgià, txetxè, ubikh...)– Família afroasiàtica (àrab, hebreu, somali...)– etc.
Hi ha algunes llengües aïllades que no formen part de cap de les famílies lingüístiques conegudes. Una d’aquestes llengües és l’èuscar o basc, una de les llengües més antigues d’Europa, i fins i tot del món, que no té relació amb cap altra.
SABIES QUE…?
7
LLENGUA LLATINA « UNITAT 1
4.2. Venus i Mart
Venus es va casar amb Vulcà, ferrer i déu del foc (el menys agraciat
de l’Olimp, ja que era lleig, coix i sempre anava brut), però a qui real-
ment desit java la deessa era al déu de la guerra, Mart, valent, alt i ben
plantat.
Venus i Mart, de Sandro Botticelli. National Gallery, Londres.
Vulcà, Venus i Mart,
d'Il Tintoretto. Alte Pinakothek,
Munic.
Botticelli va immortalitzar una d’aquestes trobades entre Venus i Mart, en la qual Venus està desperta i
mira Mart mentre dorm. Alhora, uns petits sàtirs juguen al seu voltant. Els amants estan sota un arbust
de murta, l’arbre consagrat a la deessa.
Aquesta obra amaga el missatge del triomf de l’amor sobre la guerra ja que Venus ha allunyat Mart
de les seves accions bèl·liques. Un dels sàtirs intenta despertar-lo bufant-li una botzina a l’orella, dos
més li prenen les armes i un altre es posa el seu casc.
En aquesta obra d’Il Tintoret-
to, el pintor ha representat
Vulcà que sorprèn la seva
dona nua, mentre Mart, ama-
gat sota el llit, treu el cap per
fer callar el gos que borda. Al
fons, l’escut de Mart, en què es
veu reflectida l’escena del pri-
mer pla. Al bressol es repre-
senta Cupido, símbol de l’amor
entre Venus i Mart.
ALTRES OBRES RELACIONADES
Venus i Mart, fresc pompeià.
La farga de Vulcà,
d’Il Tintoretto. Palau Ducal,
Venècia.
UNITAT 1 » de part dels déUs
36
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
C1 C3
DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA
C8 C9
Les dimensions i les competènciesLa matèria de llatí està englobada dins l’àmbit lingüístic, però també comparteix competències de l'àmbit social.
ÀMBIT SOCIAL
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL
RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP
ODS
8
ELS PROGRAMES DE CULTURA CLÀSSICA I LLATÍEls programes de Cultura clàssica i Llatí de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.
Els alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.
Els docents disposen del material següent:
• El programa en versió digital.
• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.
• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.
• Una eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp! (En el Programa Hipàtia d'Alexandria)
ESO
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A
3ESO
UTURALCL SSICAÀC
Programa
Aspàsia de Milet
4ESO
ESO
LLATÍ L TÍAL
Programa
Hipàtia d’Alexandria
ESPAI PERSONAL
3ESO
DIGITALUTURALCL SSICAÀC 4
ESO
DIGITALL TÍAL
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A • LL
ATÍRE
CURS
OSAVA
LUACIÓ
• AVA
LUAPP
ODS
9
PROJ
ECTE D
IGITAL
RECURSOS PER AL DOCENTBarcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.
Guia d’aulaLa guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.
Espai personalRecursos que es poden trobar a l’espai personal del web www.barcanova.cat a l’apartat ELS MEUS RECURSOS. De cada unitat, es disposa de:
• Temporització indicativa• Programació didàctica• Avaluació inicial • Activitats de reforç amb el solucionari• Mapes conceptuals amb el solucionari
Està estructurada segons aquests apartats:
• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.
• Competències bàsiques de la matèria.
• Eines d’avaluació de les competències: – AvaluApp (a Llatí de 4t) – Rúbriques i dianes
• Índex de continguts del programa.
• Temporització indicativa.
• Unitats didàctiques: – Presentació de la unitat – Programació didàctica – Continguts – Criteris d’avaluació – Objectius d’aprenentatge – Desenvolupament de la unitat amb el solucionari.
3ESOD’AULA
GUIA
UTURALCL SSICAÀC
Programa
Aspàsia de Milet
4ESOD’AULA
GUIA
L TÍALPrograma Hipàtia d’Alexandria
1213
ActivitAts de reforç culturA clàssicA eso
Nom Grup
Avaluació Data temA 4. Déus O Deesses
Omple els buits amb les paraules adients per tal que el text tingui sentit:
Els grecs s’imaginaven que el principi del món era el , d’on va sorgir , la Terra, i
, el Cel. Urà, tement que els seus fills el destronessin, així que naixien els tancava a l’interior de
la terra fins que Cronos, el més petit, va tallar els genitals del seu pare i es va convertir en l’amo de l’univers.
Cronos es va unir a Rea i van engendrar sis fills: (Júpiter), (Neptú),
(Plutó), (Vesta), (Ceres) i (Juno).
A banda d’aquests déus, a l’ , muntanya considerada la llar dels déus, hi vivien altres divinitats:
– (Mart), déu de la guerra, armat amb un casc, un escut i una llança.
– Hermes ( ), el missatger dels déus, que portava un casc i unes sandàlies alades.
– , identificat amb el Sol, era el déu de les arts, sobretot de la música. El solien acompanyar
les nou Muses.
– Atena ( ), que va néixer del cap de Zeus. Era la deessa de la saviesa i també la de la guerra.
– (Venus) era la deessa de l’amor, nascuda de l’escuma del mar.
– (Vesta), protectora de la família. Solien representar-la amb una flama que simbolitza el
.
– Demèter (Ceres), deessa de l’ , que es va tornar mig boja buscant la seva filla.
– Àrtemis (Diana) era la germana bessona d’ i se la identificava amb la Lluna. Es passava el dia
caçant amb l’arc i les fletxes.
– Hefest ( ) era el déu del . Els seus atributs eren un martell i unes tenalles. Era el
que reparava les eines que es feien malbé.
A part de les divinitats, hi ha un munt de llegendes, com les aventures de Perseu, que va matar la ;
la història del laberint de Creta, on hi havia el ; o la fundació de Barcelona per part de l’heroi
.
34
35
mapa conceptual
cultura clàssica eso
Nom Grup
Avaluació Data
temA 1. ArribeN els Grecs
per part dels
ambuna finalitat
fundació
colonitzaciópacífica per lacostaMediterrània
parlaven lallengua
provenen moltesparaules
s’organitzavenen polis
Atenes
governada perembelleix la
ciutat i laconverteixen referentcultural
instaura la
Acròpolis
el temple del
Atena(protectorade la ciutat)
Guerra del Peloponès
decadència d’Atenes
Filip de Macedònia
Succeït per
expandeix la cultura grega
Van fer grans aportacions a la ciència
emigren delseu país
Els teoremes de
El Anaximandre
Estudi dels Demòcrit
Teoria Aristarc de Samos
Medicina científica
com
segle V aC
d’on
on hi ha
però nototes les
polis erendemocràtiques
dedicat a
s’imposa
que
d’Empúries
segle vi aC
foceus
segle VI aCarriben al territoride l’actual
Esparta Atenes
els Grecs
10
CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL
RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP
ODS
AVALUACIÓL’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge
i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.
OBSERVAR REFLEXIONAR
DECIDIR I ACTUAR
COMUNICAR
ACOMPANYAR
AVALUAR PER APRENDRE
AvaluaAppEditorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.
• Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.• Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar.• Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.
Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal de Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .
Accedeix al tutorial
11
CULTU
RA CL
ÀSSIC
A • LL
ATÍPR
OJECT
E DIGI
TALRE
CURS
OSAVA
LUACIÓ
• AVA
LUAPP
ODS
COMPROMÍS ODS Objectius per al Desenvolupament Sostenible
En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.
Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.
L’Agenda 2030 situa l’educació
com a palanca fonamental per
desenvolupar els 17 OBJECTIUS.
Aquests objectius porten implícit
un esperit de col·laboració
i pragmatisme amb l’objectiu
de millorar la vida, de manera
sostenible, de les generacions futures.
Els ODS són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones puguin gaudir d’igualtat, aigua, energies netes, pau i prosperitat.
El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de
treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també
el seu saber fer i el seu saber ser.
12
CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL
RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP
ODS
CATALUNYAMaresme, 107-109Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou08019 BarcelonaTel. 934 955 399 [email protected]
ILLES BALEARSFrancesc Vallduví, 18, local 1Polígon can Enetgistes07011 Can Valero. PalmaTel. 971 253 000 [email protected]
COMUNITAT VALENCIANA
València i CastellóCtra. De Barcelona, 146136 Museros (València)Tel. 961 443 512 [email protected]
AlacantAvda. de Elche, 184Partida de Aguamarga03008 AlacantTel. 965 101 000 / 965 102 068 [email protected]
DISTRIBUEIX COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.
www.barcanova.cat
facebook.com/editorialbarcanova
@EDBARCANOVA
barcanova_editorial
924
32
75
El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per trans-formar el món.
Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
AGENDA 2030
OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Mai s’ha de gatejar quan es té l’impuls de volar.Hellen Keller