Download - Turisme Rural a Catalunya
SOSTENIBILITAT EN EL TURISME RURAL CATALÀ
T u r i C a t
Esther Barreda - Sergi Viana - Pol Barba
O B J E C T I U S
Definir a trets generals què és el Turisme rural
Descobrir què ofereixen els seus establiments
En quina mesura, podem trobar elements de sostenibilitat en aquest sector
En aquesta presentació tractarem:
Definició, inicis i evolució del Turisme Rural a Catalunya
La legislació que regeix el sector
Definir el perfil dels establiments rurals,clasificar-los i definir perfil del seus clients
Perspectiva de futur enfocant-la a l’oportunitat de negoci i la conscienciació de l’ecoturista
D E F I N I C I Ó
Activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menors als 1.000 o 2.000 habitants) o fora del casc urbà en
localitats d'una mida més gran.”
I N I C I S
Activitat relativament nova Comença a la decada dels ’80 Neix de la necessitat dels agricultors de
diversificar l’ús de la masia i millorar les seves rendes
Neix per mantenir la població i millorar la qualitat de vida dels habitants dels espais rurals
La majoria de cases rurals es van iniciar com a complement a les activitats de l’explotació
E V O L U C I Ó Passa d’anomenar-se “agroturisme” a dir-se
turisme rural El sector es diversifica oferint diverses
propostes: tranquil·litat, activitats esportives, implicació en el medi rural o inclús l’enoturisme
Avui en dia, el turisme rural és una estratègia de desenvolupament turístic i econòmic en el medi rural
A nivell mediambiental es vol conservar el patrimoni rural i també des del punt de vista social, paisatgístic i cultural.
Es per això que les administracions s’han encarregat poc o molt de legislar aquest sector.
L E G I S L A C I Ó
Les competències sobre la matèria del turisme rural corresponen a les comunitats autònomes
A Catalunya, la primera regulació que es va emetre va ser el DECRET 365/1983, de 4 d’agost. Es va crear la modalitat anomenada residència-casa de pagès per promoure el turisme de les comarques catalanes.
Aquest Decret va ser desplegat per l’Ordre de 6 d’Octubre de 1983.
Es regula una divisió en les
residències-casa de pagès en
3 grups
Masia Casa de pobleAllotjament rural
independent
MASIA Edificació aïllada que presta servei d’allotjament i,
com a mínim, esmorzar. Situada fora nucli població. Edificació anterior a l’any 1950 Que el titular de l'allotjament turístic visqui a la
mateixa finca i obtingui part de les seves rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal
CASA DE POBLE Edificació aïllada que presta
servei d’allotjament i ,com a mínim, esmorzar
Situada en nuclis de població de menys de 1000 habitants
Respectar tipologia arquitectònica de la zona
Edificació anterior a l’any 1950.
Que el titular de l'allotjament turístic visqui a la mateixa finca i obtingui part de les seves rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal
ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT
Unitat integrada en una edificació preexistent aïllada o en nucli de població de menys de 1000 habitants i mínim ha de disposar de cuina, saló menjador, un o dos dormitoris i un o més banys
Edificació anterior a l’any 1950
Respectar tipologia arquitectònica de la zona
Que el titular de l'allotjament turístic visqui en la mateixa comarca.
PERFIL DELS ESTABLIMENTS
Cases antigues restaurades seguint l´arquitectura tradicional de l´entorn.
Mobiliari d´estil rústic i peces antigues restaurades.
Decoració rústica i natural amb consonància amb l´entorn.
Calefació i aigua calenta. Habitacions espaioses i amb
mobiliari adequat. Complir la legalitat vigent.
CLASSIFICACIÓ D´ESTABLIMENTS
A nivell d´Espanya l´associació de turisme rural ASETUR, s´encarrega de classificar els establiments.
El distintiu és una espiga, i les categories van de 1 a 5 espigues.
ORGANITZACIÓ PER TERRITORIS
TURALCAT és la confederació del turisme rural i de l´agroturisme de Catalunya.
Està formada per 2 federacions i 11 associacions de les comarques de Lleida i Barcelona.
CONCATUR és la confederació catalana de l´agroturisme i del turisme rural.
El seu àmbit d´aplicació són les provincies de Girona i Tarragona.
PERFIL DELS CLIENTS
TURISTES RURALS DE MOTIVACIÓ ALTA
TURISTES RURALS
DE MOTIVACIÓ MITJANA
TURISTES RURALS CIENTÍFICS
TURISTES RURALS DE MOTIVACIÓ BAIXA
DECÀLEG DE L´ECOTURISTA
Gaudir sense degradar. Observar sense malmetre ni agredir.
Ajudar a mantenir el medi, valorant i respectant la flora i la fauna.
Fer de l´experiència turística una classe mediambiental.
Implicació total i durant tot l'any, no només en les seves vacances.
Comprovar que les activitats a realitzarsón realment respectuoses amb el medi ambient.
Denunciar davant si és veu una mala pràctica en el lloc on es trobi.
Reduir les deixalles i reciclar (i no tan sols quan faci turisme).
Utilitzar el transport públic en lloc del cotxe. Fer passejades tant a peu com en bicileta.
Comprar productes locals, tastar la gastronomia local i conèixer el patrimoni històric i cultural del indrets visitats.
Quan l'experiència hagi sigut bona i fructífera, fer-ho saber als amics i família.
OPORTUNITAT DE NEGOCI
Dins el sector del turisme, és la branca que creix amb més força tant a nivell estatal com mundial
La població urbana opta pel lleure, són cada vegada més freqüents les escapades, que els grans viatges
Aquí tenim un exemple del creixement que viu el sector:
CONCIENCIACIÓ DE L’ECOTURISTA
Consum i compra ètica.
Recollida sel.lectiva de residus.
Ús eficient de l´energia.
Agricultura ecològica.
Integració paisajistica.
Reducció del consum de l´aigua.
QÜESTIONS
Les zones rurals poden fer front a tots els residus i consums derivats dels turistes (brossa orgànica, paper, cartró, vidre, consum d´electricitat, d´aigua, contaminació,…)?
Es un exemple a seguir de “modus vivendi” el dels joves emprenedors propietaris de cases rurals, per asegurar un futur sostenible del nostre planeta?
Em après les aventatges i les virtuds que té aquest tipus de turisme, però quins inconvenients genera sobre la població rural que no explota el sector?