Download - Tema 62 - Sistema immunològic
Tema 62El sistema immunològic. La
immunodeficiència. Els sèrums i les vacunes: descobriment històric
i importància sanitària i econòmica.
1. Introducció històrica.•Antecedents històrics. Descobriment de la vacuna de la verola: Edward Jenner. Les aportacions de Pasteur: còlera, àntrax, ràbia. El sèrum antitetànic. Teories humoral i cel·lular. La immunoquímica. Teoria de la selecció clonal. Avenços actuals.
2. El sistema immunitari•Esquema general de la defensa immunitària.• Immunitat innata (inespecífica) i no innata (adaptativa específica). Similituds i diferències.•Cèl·lules implicades en la immunitat.
3. Immunitat innata (no específica)•Barreres anatòmiques: pell, mucoses, microbiota.•Barreres humorals: activitat fagocitària, resposta inflamatòria (calor, tumor, rubor, dolor, picor), activació de sistemes bioquímics (interferó, complement).
4. Immunitat no innata (específica o adaptativa)•Característiques: especificitat, especialització, memòria i regulació de la resposta..•Antígens. Anticossos (immunoglobulines): IgA, IgM, IgG, IgE, IgD. Reaccions que desencadenen: precipitació, aglutinació, neutralització, opsonització. Receptors de membrana.•Resposta cel·lular. Limfòcits T i B. Complex major d’histocompatibilitat.•Defensa humoral.•Tipus de resposta immunitària: primària i secundària.
5. Immunització.•Definició i classificació: activa o passiva, natural o artificial.•Millora del rendiment immunitari.•Vacunes: mecanismes d’obtenció. Importància de la seva aplicació. Vacunes comunes. Calendari de vacunació oficial de Catalunya.•Seroteràpia: fonaments.
6. Immunopatologies.•Hipersensibilitat. Definició i tipus: hipersensibilitat immediata, reaccions citotòxiques, reaccions tòxiques complexes i reaccions mediades per cèl·lules.•Trastorns autoimmunes.• Immunodeficiències: primària o congènita i adquirida.
Introducció històrica
Segle XVIII Variolització
Mary Wortley Montagu
1880 Naixement de la Immunologia
Louis Pasteur
1890 Sèrum antitetànic
Kitasato Shibasaburō Emil von Behring
Almoth Wright
1903 Conciliació d’ambdues teories
S.R.Douglas
Clemens Von Pirquet
1905 Al·lergia Immunoquímica
Karl Landsteiner
1950 - Teoria de la selecció clonal
Frank Macfarlane Burnet
El sistema immunitari
Sistema immunitari
Innat (no
específic)
Barreres anatòmiques (externes)
PellMucoses
Microbiota
Barreres humorals (internes)
Fagocitosi Inflamació
Complement
No innat (específic)
Humoral
Anticossos
Cel·lular
Macròfags Limfòcits
El sistema immunitari adaptatiu requereix temps per a reaccionar enfront d’un organisme invasor, mentre que el sistema immunitari innat inclou defenses que, en la seva
major part, es troben presents constitutivament i llistes per a ser mobilitzades durant la infecció.
El sistema immunitari adaptatiu és específic per a l’antigen i reacciona solament amb l’organisme que ha induït la resposta.
En contrast, el sistema innat no és específic de l’antigen i reacciona contra una àmplia varietat d’organismes.
El sistema immunitari adaptatiu posseeix memòria immunològica. És a dir, «recorda» que prèviament s’ha trobat
amb un agent invasor i reacciona més ràpidament a l’exposició subsegüent amb el mateix organisme. En contrast,
el sistema immunitari innat no té memòria immunològica
Diferències entre els dos sistemes
Cèl·lules del sistema immunitari
Cèl·lules mieloides
Granulòcits
NeutròfilsBasidòfilsEosinòfils
Monòcits
MacròfagsDe KupfferDendrítique
s
Cèl·lules limfoides
Cèl·lules T
Cooperadores
SupresoresCitotòxiques
Cèl·lules B
Plasmàtiques
Cèl·lules NK
Barreres humorals
Polimorfonuclears neutròfils
Macròfags NK (Natural Killers):
Activitat fagocitària
Resposta inflamatòria
1-Vasodilatació
2-Increment de la permeabilitat cel·lular.
3-Migració de leucòcits cap el teixit
Facilita la quimiotaxi dels polimorfonuclears i macròfags
Facilita la captura dels microorganismes pels fagòcits (opsonització)
Augmenta el flux sanguini i la permeabilitat capil·lar (procés inflamatori)
Deteriora la membrana plasmàtica dels agents patògens, provocant la lisi
Participa en la regulació de les respostes d’anticossos i pot ajudar a l’eliminació dels complexos immunes i les cèl·lules apoptòtiques
Activació del complement
Immunitat no innata
Especificitat• Només actuen les cèl·lules activades per
l’antigen. Només actuen sobre antígens externs, no sobre cèl·lules pròpies.Especialització
• Actuen cèl·lules o molècules que poden atacar a aquest antigen i no unes altres.
Memòria immunològica• Resposta ràpida, més intensa i duradora enfront
a l’antigen presentat per segona vegada.Regulació de la resposta
• El procés s’acaba de manera gradual, a mesura que la quantitat d’antigen va disminuint.
Ig M
• És un pentàmer de cadena tipus μ. És la primera a aparèixer en la resposta humoral i està en el torrent circulatori, d’on no pot sortir
donat el seu elevat pes molecular. Són agents aglutinants (hemaglutinines anti A i anti B) i citolítics; també actuen com
receptors de membrana en els limfòcits B.
Ig G
• És un monòmer amb cadena pesada g. És la més abundant; apareix després de les Ig M en la resposta humoral i es manté tot i la desaparició de l’antigen. Travessa la placenta i proporciona
defenses al nounat en les primeres setmanes, neutralitza les toxines, fixa el complement i opsonitza els microorganismes
patògens. Antibacterianes i antivirals.
Ig A
• Monòmer o dímer (una o dues Y) de cadenes a. Apareix en el sèrum i en les secrecions seromucoses (saliva, llàgrimes, fluids nasals,
calostres, etc.), on defensa les superfícies externes del cos. No fixen el complement.
Ig E
• Monòmer amb cadena tipus e. La seva concentració augmenta en el sèrum en malalties parasitàries, però, en general, es localitza en els receptors de membrana dels mastòcits i dels basòfils; davant la
presència de l’antigen (sol ser un al·lergen) alliberen histamina i altres amines vasoactives responsables de reaccions al·lèrgiques
(asma, etc.). Participen en els fenòmens d’al·lèrgia..
Ig D
• Monòmer amb cadena tipus d. Romanen unides a la membrana dels limfòcits B, on probablement fan la funció de receptors antigènics,
juntament amb les Ig M. La seva funció no és ben coneguda. .
Receptors de membrana
Molècules situades en la part externa de la membrana de determinades cèl·lules capaces de reconèixer un determinant antigènic. Es considera que els limfòcits estan madurs quan
adquireixen aquests receptors específics.
Limfòcits T
TCR (T Cell Receptor)
CD (Cluster Diferenciation
)
TCD4
TCD8
Limfòcits B MHC (Complex Major d’Histocompatibilitat)
Immunització
La immunitat és l’estat de resistència que presenten els organismes enfront de les malalties infeccioses. Es
característica de l’espècie i de l’individu.
Segons el mecanismes d’adquisició
− Activa: si és el propi organisme el que desencadena la resposta
immunitària enfront de l’antigen, sintetitzant anticossos.
− Passiva: si l’organisme rep els anticossos contra l’antigen a partir
d’un altre ésser viu.
Segons el seu origen
− Natural: si les propietats defensives s’adquireixen a l’atzar.
− Artificial: si és induïda per l’home a través de pràctiques mèdiques.
A partir de patògens vius atenuats.• El patogen es tracta en un laboratori (s’indueixen mutacions).
Xarampió, rubèola, poliomielitis,... Hi ha el risc de que una mutació origini virus infecciosos que provoquin la malaltia.
A partir de soques no perilloses• Es tracta de virus o bacteris que per mutació espontània i natural
no són capaços de provocar una determinada malaltia, però si desencadenen resposta immunològica. A vegades s’utilitzen
patògens que causen malaltia en una altra espècie, per exemple les vaques, però no en l’home.A partir de patògens morts (bacteris) o inactivats (virus)
• S’utilitzen mètodes físics (alta temperatura, llum ultraviolada, radiacions,...). Vacunes de la grip, tos ferina, còlera,...
A partir de toxines processades. • Tètan, diftèria.
A partir d’antígens purificats• S’utilitzen tècniques d’enginyeria genètica, obtenint-se generalment una proteïna. Hepatitis, antimeningocòccica,
antipneumocòccica.
Obtenció de vacunes
Seroteràpia
Es basa en la transfusió d’anticossos antitòxics, antivírics o antibacterians. La resposta és immediata, però de molt poca
durada. Els antígens poden ésser heteròlegs (diferents del propi organisme) d’efecte molt breu, o homòlegs, d’efecte més prolongat. La producció dels anticossos en molts casos es realitza per organismes en els que s’ha activat la resposta
immunitària.Aquests sèrums s’obtenen immunitzant animals (cavall, ovella) amb el virus desitjat, i purificant parcialment els anticossos a
partir del seu plasma. Els anticossos (immunoglobulines) d’aquests animals són molt similars a les humanes, i no actuen,
al seu torn, com antígens.
Immunopatologies
Hipersensibilitat
• Tipus 1. Hipersensibilitat
immediata
• Tipus 2. Reaccions
citotòxiques (retardada)• Tipus 3. Reaccions tòxiques
complexes• Tipus 4. Reaccions
mediades per cèl·lules
(retardada).