1
TEMA 6: EL MEDI NATURAL DE LES ILLES BALEARS
Tasca 4.- LES AIGÜES SUPERFICIALS DE LES ILLES BALEARS
1.- ELS TORRENTS
A les Illes Balears no hi ha cursos continus d’aigua que formin rius, degut a:
-Les condicions pluviomètriques. El règim de pluges anuals fa que l’estiu els corrents d’aigua
s’assequin
-El tipus de sòl. El sol de material calcari de les Illes Balears és molt permeable i afavoreix la
infiltració
El torrent de Santa Eulària, a Eivissa abans es considerava un riu, ja que portava aigua tot l’any.
Neix de les fonts de les muntanyes dels Amunts, però l’explotació dels aqüífers dels darrers
anys ha fet que finalment el seu llit estigui sec bona part de l’any.
La torrencialitat és la característica més important de les Illes Balears: els llits dels torrents
estan secs durant la major part de l’any i només porten aigua després d’un període de pluges
intenses, durant la tardor, hivern o primavera. Poden veure augmentat el seu cabal amb
l’aportació de fonts més o menys permanents, com els torrents de Lluc i Sóller
2.- ELS VESSANTS HIDROGRÀFICS
Un vessant hidrogràfic està format pels torrents o rius que desemboquen a una mateixa mar,
golf o badia.
La divisòria d’aigües és una línia imaginària que separa els vessants hidrogràfiques i les
conques dels torrents, i coincideix amb les parts del terreny més elevades de la zona per on
transcorre.
A Mallorca hi distingim a grans trets els següents vessants hidrogràfics:
1.- Vessant d’Alcúdia. És el
més gran, ja que recull tota
l’aigua del Pla i part del
Raiguer. Els torrents neixen a
la serra de Tramuntana. Els
més importants són: el
torrent de Sant Miquel, que
neix a les Fonts Ufanes, a
Campanet, i, juntament amb
el torrent de Muro forma
l’Albufera. És el que porta
més cabal anual. El torrent de
Muro és el més llarg, i recull
l’aigua dels afluents del
torrent de Solleric, del Rafalgarcès i del torrent de Pina (que és l’únic torrent d’importància
que neix al Pla). El torrent de Son Bauló, el torrent de Son Real i el torrent de na Borges són
els altres tres torrents d’importància del vessant.
Ses Fonts Ufanes del torrent de Sant Miquel (3-març-2013)
2
2.- El vessant de Palma. Els torrents principals són el torrent de sa Riera, que entra dins la
ciutat, el torrent de Bàrbara, que amb el torrent Gros formava l’albufera des Prat de Sant
Jordi i el torrent de Coanegra, que és afluent del torrent Gros.
3.- Els vessants de Tramuntana. Els torrents tenen un curs molt curt i un pendent molt
pronunciat. Els principals són el torrent de Pareis, el torrent de Mortitx i el torrent de Sóller.
4.- El vessant de Pollença. Destaca el torrent de Sant Jordi o de Mal Any, que forma
s’Albufereta.
5.- El vessant de Llevant. Els torrents no solen portar tanta aigua com els dels altres vessants, i
són també de recorregut curt. Destaquen el torrent de Canyamel, que a la seva
desembocadura forma un petit aiguamoll, molt interessant des del punt de vista ornitològic i
botànic.
6.- El vessant de Migjorn. Amb el torrent de Son Catlar, que forma es Salobrar de Campos i el
torrent de Garonda, que forma s’Estanyol des Migjorn.
3.- ALBUFERES I ZONES HUMIDES
A zones planes i baixes de la desembocadura d’alguns torrents, vora la línia de costa, sovint hi
trobam llacunes o albuferes.
Una albufera és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra,
normalment de dunes, però que està en comunicació amb el mar per un o més punts.
L' origen de la paraula és la llegua àrab يرة بح al-buhayra, "el petit mar". També es pot ال
anomenar salobrar o estany.
La seva formació sol estar causada per acumulació de sediments aportats pels torrents a la
línia de costa, quan el terreny és pla. A causa del lent fluix i intercanvi d'aigües amb la mar, la
temperatura de l’aigua sol ser elevada. El grau de salinitat de l’aigua de l’albufera augmenta a
mesura que ens apropam a la línia de costa.
Desembocadura del torrent de Pareis, a sa Calobra
3
Les albuferes són espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant, una fauna molt
variada, amb serps d’aigua, granots, tortugues, etc i són un lloc privilegiat per molts aucells,
nidificants i migratoris per fer escala als seus viatges estacionals.
4.- ALBUFERES I ZONES HUMIDES DE LES BALEARS
A Mallorca, a la badia d’Alcúdia, els torrents de Sant Miquel i de Muro formen l’albufera
d’Alcúdia-sa Pobla-Muro
Altres albuferes importants a Mallorca són l’albufera del Prat de Sant Jordi, que es va assecar
en la seva major part gràcies als treballs de l’enginyer Paul Bouvy de Shoenherr, a mitjans del
segle XIX, es Salobrar de Campos i s’Albufereta de Pollença,
Fins mitjans segle XX hi havia altres zones humides importants, avui gairebé desaparegudes
degut a la conversió en zones hoteleres, com ses Fontanelles a Palma, en greu perill de
conservació per un
projecte urbanístic.
A Menorca trobam
l’albufera d’es Grau i
les basses de Lluriac.
A Eivissa hi ha ses
Salines i a
Formentera, s’Estany
des Peix, s’Estany
Pudent i ses Salines
de Formentera
s’Albufereta de
Pollença és formada
sobretot pel torrent
de Sant Jordi o de Mal Any
Cal mencionar també els embassaments artificials de la serra de Tramuntana: es Gorg Blau i es
Gorg de Cúber. L’aigua emmagatzemada s’utilitza per millorar el subministrament a Palma.
ACTIVITATS A.- DEFINICIONS
-torrencialitat
-vessant hidrogràfic
-divisòria d’aigües
-albufera
B.- TREBALL AMB MAPES
Sobre el mapa de Mallorca, pintar de color els vessants i localitzar els torrents i les zones
humides.
s’Albufereta de Pollença
4