28/07/2011
1
1. Presentació general del curs, objectius 9.30-9.40 Daniel Paül2. Aspectes organitzatius 9.40-10.00, Daniel Paül3. Presentació de les persones 10.00.-10.25, Marta Pallarès4. Presentació de l’àmbit d’estudi: 10.15-11.30
28/07/2011
2
Concentració de la població (Idescat, 2008)
Font: Programa de Desenvolupament Rural de Cat. dades d’Idescat
67%
10%
7%
1%
5%
2%
8%
6%
85%
15%
20% superfície
•Forts pendents a l’Alt Pirineu iAran: -només 9% del territorité pendents inferiors al 20%-
•Un 50% del territori deCatalunya té pendentssuperiors al 20%.
Catalunya: país muntanyós
28/07/2011
3
Alt Pirineu i Aran (APiA):Geografia extrema
5.775,6 km2 / 76.828 hab. :13 h./km2 (230 h/km2 a Catalunya).
18 % de Catalunya 1 % de Catalunya
•> 65 anys; 22% APiA1; 16% Catalunya•12 de 77 municipis sobrepassen els 1.000 habitants (són el 70% de la població)•estructura de nuclis bastant dispersa
Els Pirineus, segona cadena muntanyosa més important d’Europa occidental
Mapa 1. Comarques de l’Alt Pirineu (verd) i Comarques de Muntanya (pre-Pirineu) (verd i blau)
IMPORTANT REFLEXIÓ
28/07/2011
4
•abundància de recursos naturals ben
preservats ≡ manca de capital humà i
capital social.
•insuficient massa crítica per
impulsar iniciatives de DR.
•Major dificultat que en les zones
urbanes, i zones rurals millor
comunicades, pel treball en xarxa i
l’aplicació de l’enfocament
transversal.
Característiques geogràfiques de l’Alt Pirineu i Aran
Llei de Muntanya de Catalunya (1983)
•“es requereix un tracte diferencial i preferent en matèria d’inversions públiques i ajudes pera al desenvolupament socioeconòmic i per l’equilibri territorial”.
•envelliment de la població,
•conseqüència de l’abandonament del’activitat agrària
•manca d’infraestructures iequipaments
28/07/2011
5
territori vulnerable als desequilibris territorials i poc favorable al desenvolupament econòmic ràpid.
-cal valor afegit per a fer competitiva l’agricultura (carn ecològica, transformació agroalimentària de productes artesans, selectes o recuperació de receptes etc.)
El capitalisme va penetrar de forma méslenta (fins el s. XX.) al Pirineu que ala resta de Catalunya:
— sistema de producció agrària →quasi de subsistència iautosuficient.
— S. XIX màxima població, XX començal’emigració, 1960s → tancamentde moltes cases, escoles, pobles ivalls.
— Manca d’alternatives a l’activitatagrària → forta crisi demogràfica
— Llargues distàncies als centresurbans → no han permès l’agriculturaa temps parcial, ni creixement ràpiddel turisme
— S. XXI recuperació demogràficaper la immigració permanent otemporal → població de procedènciaurbana.
— Fi d’una cultura, sistema socialinsostenible
— Importància població estacional; Valld’Aran de 8.000 residents a 40.000estacionals, Alt Urgell de 20.000residents a 30.000 estacionals.
28/07/2011
6
3 grans
conques →
principals
eixos viaris
nord-sud →
escassa
comunicació
est-oest (ports
de muntanya).
→ impedeix
configuració
sistema urbà
únic
Territori de l’APiA: estructurat per 3 eixos fluvials
Alt Pirineu i Aran: l’àrea més perifèrica de Catalunya
28/07/2011
7
-10
0
10
20
30
40
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
Fuente: www.idescat.cat crecimiento total crecimiento natural crecimiento migratorio
Población: crecimiento total, natural y migratorio, Alto Pirineo y Aran (1986-2008), %
Alt Pirineu i Aran: recuperació demogràfica per l’emigració
Les dones emigraren més que els homesper 2 raons 1) pel sistema d’herència catalài 2) Per ser un medi hostil para a elles. Lafita era trobar un treball a la ciutat(criades, porteres, mainaderes i treball a lesfàbriques).
• s. XX → tendència al’abandonament de lamuntanya (cases, terres deconreu, pobles sencers) + leszones de més altitud
Crisi demogràfica, social i econòmica: abandonament i emigració
28/07/2011
8
→ Paral·lelament comencen altres tendències: → arribada de població neorural, → instal·lació de tallers d’artesania → progressiva revalorització i recuperació del patrimoni ≡ nou marc on guanyen valor estratègic alguns treballs de les dones.
Atrau persones amb ideals d’una societat menys complexa, menys urbana
→ valoració mediambiental,→ producció ecològica→ consum de productes locals de qualitat≡ forma part canvi de paradigma, nous jaciments d’ocupació.
Els nous habitants desenvolupen activitats alternatives a l’agricultura tradicional
28/07/2011
9
→Es recuperen cases abandonades per segona residència (beneficiósper a l’ecoturisme ≠ zones properes a les estacions d’esquí, excessosd'urbanització).
→Arribada habitants forans
→Promoció i moda del turisme de neu
El turisme és un dels actors del canvi
→ Durant els anys noranta creix la demandaturística: → per l’augment dels nivells de renda dela població urbana → incorporació del món rural ales destinacions turístiques, especialment a lesàrees de muntanya → promoció del turisme de neui del segon habitatge.
→ Augmenta l’oferta turística amb el recolzamentdels programes de Desenvolupament Rural de laUE.
L’oferta turística + programes de Desenvolupament Rural
28/07/2011
10
→ escàs desenvolupament industrial → base agrària tradicional a un sistema de serveis → principals
subsectors: construcció, hostaleria, restauració i comerç.
D’una base agrària als serveis orientats al turisme i la construcció
L’artesania alimentària → majorment dinamitzada per dones → generalment de procedència urbana (Barcelona i AM, nord-
europeus)
Habilitats del rol femení prenen valor: producció alimentaria, atenció a les persones, educació, transmissió de coneixements...
...també l’elaboració i comercialització d’ artesania tèxtil...
28/07/2011
11
• contribueixen a la
creació de nous negocis
• comercialització de la
producció alimentària de
qualitat
• crea producte turístic de
marca pròpia
• tanca el cercle del
turisme integrat
LLARGUES DISTÀNCIES ALS CENTRES URBANS
28/07/2011
12
ARA: DEL MODEL DE CRISI AL MODEL SOSTENIBLE
Necessitat de finançament per l’estratègia de
Desenvolupament Local
Societat: Estancament cultural,
regressió demogràfica, marginació de la vall
Demografia: Emigració,-innovació
- alternança en càrrecs electes
- dinamisme econòmic
Frena el desenvolupament
local
Economia: Manca competitivitat agricultura tradicional
Dificultats de comunicacions llargues distàncies
Geografia: forts pendents + clima sever
Canvis generals societat global:revalorització rural/ saturació urbana
Recuperació demogràficaper immigració > certa restitució
estructura demogràfica
Redreçament econòmic percreixement serveis i construcció
Oportunitat d’aprofitament de les
potencialitatsi creació d’estratègia de desenvolupament
la Vansa i Fórnols: entre la tradició i la
modernitat
Encareix els serveis i les
infraestructures públiques
Abandonament activitats
tradicionals i emigració a
centres urbans
Concentració població a capitals comarcals i fons de
valls
Nouvinguts i noves formesde vida i de producció
ANTECEDENTS A LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL
1. Dictadura espanyola: poques inversions públiques
2. Creixement econòmic, demogràfic i urbà post 60’s concentrat en les capitals industrials(Barcelona i Bilbao especialment)
3. Àrees rurals: greus desequilibris territorials, regressió demogràfica idespoblament (sobretot a les àrees de muntanya i més perifèriques).
•Pla General Territorial de Catalunya poc desenvolupat i poc aplicat, no es va aprovar
fins 1995. Ara es planteja la seva revisió
•Plans sectorials:
•Més desenvolupats i aplicats, especialment en l'Àrea Metropolitana de Barcelona
•Preferència als plans sectorials d’infraestructures i equipaments (carreteres, sanitat,
ensenyament etc.)
•Escassa importància als “territoris socioeconòmics”. La planificació urbana ha sigut
dominant per damunt d’altres aspectes.
•Creixent importància de l’aspecte mediambiental (PEIN anys 80’s)
28/07/2011
13
LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL COMARCAL
Plans Comarcals
Punts Forts
•Complerta diagnosi, consultes a agents socials, planificació integral.
Punts Dèbils
•Manca d’aplicació per manca de compromís polític i de recursos
tècnics i econòmics.
Punts Forts
•Èmfasis en les propostes, mesures i accions
Punts Dèbils
•Poc seguiment de les propostes
Els plans estratègics: més concreció
Plans Territorials• L’aspecte urbanístic → rep la major atenció en detriment d’una visió
integral del territori
1. Diversitat del territori
2. Hi ha molt per fer (crisi és oportunitat)
3. Nous discursos: necessitat de lligar turisme, natura i cultura com a estratègia defutur.
4. Territori amb elevat potencial de patrimoni natural i cultural.
5. Consciència necessitat de mantenir l’activitat agrària.
6. Existència producció ecològica i de qualitat agroalimentària.
7. Necessitat de crear sòl industrial.
8. Avanç en la implantació d’Internet de banda ampla.
9. Intercanvi d’informació fluïda entre les Oficines Comarcals del DAR i les ECA, relació ambles necessitats formatives.
10. Les ECA: les entitats que més fomenten la formació continuada.
11. Voluntat dels tècnics/ques d’establir xarxes de transmissió d’informació i intercanvid’experiències en matèria de Desenvolupament Econòmic Local (Xarxa Museus).
12. Major voluntat de col·laborar per part de les entitats que per naturalesa el seu àmbitd’actuació és supramunicipal o supracomarcal, hi preval l’esfera tècnica per sobre de lapolítica.
13. Els AODL juguen un paper clau en la concreció de les idees i la creació, posada enfuncionament i manteniment de les actuacions de Desenvolupament Econòmic Local.
PUNTS FORTS
VALORACIÓ DEL POTENCIAL DEL A L’ALT PIRINEU I ARAN: RESULTATS
28/07/2011
14
Manca de coneixement i de pràctica de la
metodologia Desenvolupament Local
(2) Limitació de recursos econòmics
i tècnics (3)
Manca d’estratègia
política i tècnica (4)Dificultats
territorials: distàncies i poca
massa crítica(5)
Poc diàleg i coordinació entre polítics i tècnics i
entre administracions (6)
Manca de treball de col·laboració i
cooperació en xarxa (1)
Manca de metodologia
DESENVOLUPAMENT LOCAL
TENDÈNCIES I CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL A L’ALT PIRINEU I ARAN:
PUNTS DÈBILS
JJHJKHKKLKLLJKKJHKK
LKÑKLÑL
Línia estratègica 1:
Foment s. agroalimentari
des del DRI
Línia estratègica 2:
Foment dels valors del patrimoni i el paisatge de l’Alt Pirineu i Aran
Línia estratègica 3:
Innovar els processos productius i
ajustar l’oferta amb la demanda
laboral
Línia estratègica transversal 3:
FormacióLínia estratègica transversal 2:
Accions per la cohesió social
Línia estratègica transversal 1:
Accions per la governança
28/07/2011
15
Diagnosi DEL del Pirineu: els tècnics ho tenen clar, els polítics no tant
•Discursos i tècniques, com la pràctica DAFO, la planificació estratègica i el
plantejament global estan assumits a nivell tècnic, falta el compromís polític.
Les estructures de poder de les institucions són encara poc permeables als
nous discursos.
DEBILITATS…
AMENACES…
FORTALESES…
OPORTUNITATS…
ANÀLISI DAFO
Es tracta que cada un dels 4 grups elabori en una sola pàgina (2-3 diapositives de pptmàxim):1. Els punts febles 2. Les oportunitats3. Les amenaces4. Proposta d’actuació que potenciï els punts forts, minimitzi els punts febles, aprofiti les
oportunitats i eviti les amenaces.
1. Organització dels grups:Grups de 3-4-5 persones. 2. Distribució de temes a treballar3. El equipaments, les infraestructures i l’urbanisme del municipi; té els
suficients? Es poden millorar? Com? Estan ben dimensionats? Estan ben integrats al municipi? Responen a les necessitats reals?
4. Els tallers artesanals; Valoració: són accessibles al visitant? Són còmodes de visitar? Ofereixen el que haurien d’oferir? Formen part d’un projecte global? Caldria millorar alguns aspectes? Hi veieu algunes mancances?
5. Recursos patrimonials: culturals i naturals (són adequats, n’hi ha altres per promocionar, estan ben integrats en l’oferta turística?, estan vinculats amb el projecte Ossera, espai artesà?
6. La promoció de l’oferta turística del municipi; senyalització, webs, cartells, retolació, qualitat del servei, tipus d’allotjament, imatge que donen, missatge que transmeten etc.
Proposta de treball en grup
28/07/2011
16
Perspectives de futur
debat sectorial debat territorial
Política Agrària Comunitària (PAC)
•Desviament de fons pels pagesos capa finançar iniciatives emprenedores forade l’agricultura –desenvolupamentrural-
•descontent dels sindicats agraris
•UE: augment de la despesa amb elspaïsos entrants.
•Sector agrari demana que eldesenvolupament rural el financinaltres sectors; Treball, Turisme,Empresa, Educació etc.
Desenvolupament Local i Regional
•Agricultura: menys funció productiva
més funcions de conservació
mediambiental.
•Agricultura → sector estratègic, però no
competint en els mercats internacionals
→ No pot fer front als costos de
producció amb preus de sortida tan
baixos →.Tampoc pot competir amb
millors preus, els productes de països
emergents o en desenvolupament són
més barats.
Transformació sector agrari: noves funcions
de la producció agrària a la
conservació ambiental
→producció d’energia
renovable → conservació de la
biodiversitat → manteniment
del territori cuidat →fre al canvi
climàtic
•Foment dels valors del paisatge i el patrimoni per a la promoció turística cultural, esportiva, mediambiental i de l’oci
•contracte global d’explotació
•Natura 2000
•Rellevància del capital humà, particularment dones i joves.
•Pèrdua de patrimoni etnogràfic
•Pèrdua d’espècies autòctones
•Desaparició de l’explotació agrària familiar
•Producció agrària dividida en sectors; transgènics i gran producció// producció artesanal o ecològica i comerç de proximitat
28/07/2011
17
Eliminació barreres entre camp i ciutat
•Alguns aspectes no canviaran fins una nova generació,
•Cal buscar aliances fora de la pròpia organització
Especialment cal fomentar les aliances entre
el món urbà i el món rural
Els Espais Naturals Protegits adquiriran un
paper més rellevant dins del
Desenvolupament Rural
• descentralització de les polítiques al nivell local• més competitivitat entre territoris•hi ha hagut poca suma i bastanta resta o divisió, com a molt còpia
GRÀCIES PER L’ATENCIÓ