Butll. Soc. Catalana Herpetologia 25: 30-36 Gener del 2018
ISSN 2339-8299
Disponible en: http://soccatherp.org/publicacions/
Societat Catalana
www.soccatherp.org
d’Herpetologia
Mortalitat de Testudo hermanni Gmelin, 1789 i d’altres
vertebrats en basses de reg i búnquers abandonats
Joan FERRER 1,2 i Gerard CARRION
3
1 SOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIA, Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Museu Blau, Plaça Leo-
nardo da Vinci 4-5, 08019 Barcelona. 2 E.mail: [email protected] 3 PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS. Palau de l'Abat. Monestir de Sant Pere de Rodes. 17489 - El Port de la
Selva.
RESUM
Es dóna a conèixer la mortalitat de Testudo hermanni (i d’altres hèrptils) en búnquers i basses de reg.
PARAULES CLAU: Basses de reg; búnquers; mortalitat; Testudo hermanni; Albera.
ABSTRACT
Here we expose some observations of Testudo hermanni (and other amphibians and reptiles) found
dead in bunkers and water tanks built for the storage of rainwater and other agricultural uses.
KEY WORDS: water tanks; bunkers; mortality; Testudo hermanni; Albera mountain.
Durant el treball de camp d’un cens de Testudo
hermanni a l’Albera per encàrrec del Centre de
Reproducció de Tortugues de Garriguella (CRT) i
el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera,
el dia 1/5/2017 es van trobar dues basses de
reg en un olivar de l’Entrebanc (Fig.1), un indret
proper al poble d’Espolla (Alt Empordà; 113
msnm) on havien quedat atrapats exemplars de
vàries espècies de vertebrats (Fig.3), la majoria
dels quals estaven morts per ofegament: 1
Martes foina; 1 juvenil de Testudo hermanni; 5
Pelobates cultripes adults; 1 Zamenis scalaris
adulta; 1 Malpolon monspessulanus juvenil i 2
Pelopylax perezi. L’exemplar de T. hermanni es
va trobar a la bassa petita (Fig.2), de 7’5x13’5m i
0’7m de fondària màxima, aprox., on també hi
havia diversos exemplars de P. perezi vives que
aparentment no tenien problemes per entrar i
sortir de la bassa, que té uns pendents menys
pronunciats. La bassa gran, en canvi, d’uns
18x11m i 1’3m de profunditat màxima i uns
pendents més pronunciats que l’anterior, fins al
punt que tot sembla indicar que els exemplars de
P. perezi no en poden sortir. També s’hi va retirar
una Martes foina adulta morta, el cadàver flotant
de la qual era aprofitat per les Pelophylax sp. per
assolellar-s’hi a sobre. Com a mesura provisional
mentre es contacta amb el propietari de la finca,
es van posar a l’aigua varies peces de suro de
Quercus suber.
El 29/7/2013, es va rescatar amb vida un
juvenil de T. hermanni d’una bassa de
característiques similars a les esmentades però
en aquest cas usada per a prevenció d’incendis,
situada a Sant Silvestre de la Valleta, TM de
Llançà - Alt Empordà (Eduard Filella com. pers.).
En aquestes tres basses s’hi instal·laran alguns
dels dispositius de sortida que ja s’han
experimentat amb èxit en basses de reg (COLOM,
2013).
31
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36
En aquest tipus de bassa feta amb
geomembrana (que també s’utilitza per a
emmagatzemar dejeccions ramaderes) i
pendents majoritàriament pronunciats, aquesta
làmina plàstica impermeable és altament
lliscant. De manera que molts animals (incloent
aus) llisquen cap el seu interior i alhora els
impossibilita la sortida, fet que acaba provocant
un important percentatge d’ofegaments.
Tenint en compte la mortalitat demostrada que
provoca aquesta tipologia de bassa, que està
molt estesa pel país fins al punt que n’hi podria
haver milers (tenint en consideració que hi ha
unes 7000 granges porcines entre actives i
abandonades, moltes de les quals tenen bassa
de purins de característiques similars, a més de
les de prevenció d’incendis, les de reg, les que
s’usen per abeurar bestiar, etc..). Caldria canviar
la normativa actual, que només obliga a instal·lar-
hi tanca perimetral per a evitar-hi l’entrada de
persones i animals (per el cas de les basses de
purins veure CATALUNYA-DECRET 136 -2009),
per tal d’obligar als propietaris a instal·lar-hi
també dispositius de sortida per a facilitar la
sortida a la petita fauna que supera la tanca i
cau accidentalment a l’aigua.
Durant el mateix cens de tortuga mediterrània,
els dies 18 i 19/5/2017 es van trobar, al
municipi de Garriguella, dos búnquers per a
morter situats a pocs metres de distància l’un de
l’altre i propers a un niu de metralladora (situats
als turons del sud del Gorg de la Bressola i a
70msnm (Fig. 4). Al seu interior es van localitzar
dos exemplars adults morts de T. hermanni, un
a cada búnquer (Fig. 8 i 9). Tot i no trobar-s’hi
altres espècies atrapades, els esglaons
d’entrada a aquestes construccions són
suficientment alts, quan no estan prou reblertes
de pedres que s’hi han anat dipositant amb el
pas dels anys (Fig.5) com per impedir la sortida a
vertebrats menys àgils com, per exemple,
Epidalea calamita i fins i tot Bufo spinosus o
Salamandra salamandra. Només al sector de
Garriguella hi ha uns 380 búnquers o
construccions militars de la popularment
anomenada “Línia Pirineus”, construïdes entre
els anys 1944 i 1950, durant la dictadura del
General Franco. Dels 10.000 previstos
inicialment, finalment se’n van construir 6.000,
la meitat dels quals a Catalunya. I d’aquests,
gairebé 800 són a l’Empordà, bona part dels
quals han estat revisats durant els darrers anys
per a la publicació d’un treball específic sobre
aquestes fortificacions (GELI, 2016) i només s’hi
van trobar restes de T. hermanni en un dels dos
búnquers que són objecte d’aquesta nota
(corresponents al mateix exemplar de la Fig.8).
Actualment estan abandonats, alguns semi
enrunats i/o coberts per vegetació.
El fet de trobar-se excrements de carnívor en un
dels dos búnquers, fet observat en d’altres
búnquers de l’Empordà, demostra que aquestes
construccions són visitades per diferents
espècies, que en ocasions podrien depredar els
animals que també hi troben en aquelles que
actuen com a trampes de caiguda.
Resulta paradoxal que tot i tractar-se d’un dels
sectors de la zona principal de distribució (fora,
però, dels límits de les àrees definides com a
zona de conservació de la tortuga mediterrània a
la serra de l’Albera per la Direcció General del
Medi Natural) amb menor densitat de l’espècie,
tot i així caiguin exemplars en aquestes
estructures. De manera similar al que passa a
l’altre extrem de l’Albera amb Lissotriton
helveticus, l’espècie d’amfibi més rara del
massís, amb només cinc cites, tres de les quals
corresponen a exemplars caiguts en cisternes
(FERRER et. al. 2015 i dades pròpies no
publicades).
Posteriorment es van revisar una vintena de
búnquers molt propers als anteriors però situats
ja al cap de Creus, set dels quals serien
susceptibles d’actuar com a trampes de caiguda.
Però no s’hi van trobar restes d’animals morts.
Caldria que les administracions competents es
fessin responsables d’aquestes construccions
militars abandonades. Instal·lant almenys rampes
de sortida en aquelles que representen un perill,
per a evitar-hi la mort per inanició de petits
animals, molts d’ells espècies protegides per la
legislació i alguns catalogats en perill d’extinció,
tal i com es demostra en aquesta nota.
Aquest sector representa el punt de contacte
entre l’Albera i el cap de Creus però la
connectivitat és molt deficient, per culpa de la
carretera N-260 (que separa la serra de l’Albera
del cap de Creus). I sobretot per la presència en
paral·lel, de la via del tren, obstacle pràcticament
insalvable per a Testudo hermanni, que només
pot creuar-la per sobre del Túnel de Canyelles (de
poc més d’un km). Tenint en compte que es
troba dins dels límits de les àrees definides com
a zona de conservació de la tortuga mediterrània
a la serra de l’Albera per la Direcció General del
Medi Natural (BERTOLERO, 2017), caldria
habilitar passos per a tortugues en aquesta via
32
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36
fèrria. Com els que hi ha a la regió japonesa de
Kansai, on es va detectar mortalitat de quelonis
a les vies del tren, problemàtica que es va
resoldre amb èxit (VIRATA, 2015).
Així doncs la mortalitat en aquestes cons-
truccions militars i els dipòsits d’emmagat-
zematge d’aigua com les basses, o cisternes
(FERRER et al.2014) se suma a la resta de
handicaps que empitjoren la ja de per si
complicada situació d’aquesta espècie
catalogada com a “en perill d’extinció”:
fragmentació i pèrdua d’hàbitat, incendis
forestals, espoli, augment de la predació, entre
altres (BUDÓ, 2001; VILARDELL et al. 2011;
COUTURIER et al., 2014; BERTOLERO, 2015),
impedint-ne la natural colonització vers el cap de
Creus, sector on es considera extingida aquesta
espècie (FERRER i FILELLA, 2012), ja que
malgrat l’existència de moltes cites prolongades
en el temps i fins l’actualitat, tot sembla indicar
que no es tracta de poblacions reproductores
estables si no d’individus isolats o escapats de
finques particulars. Tot i això, es tenen indicis
recents i per confirmar (Jordi Vilà com. pers.) de
reproducció de l’espècie a l’altra banda de la via
del tren i ja dins del Parc Natural de Cap de
Creus, sota la Roca Miralles.
Des de la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH)
i el Centre de Reproducció de Tortugues de
Garriguella, s’està treballant en la solució
d’aquesta problemàtica, en la línia iniciada pel
CRT fa alguns anys en diverses finques de
l’Albera on s’havien trobat tortugues caigudes en
pous i dipòsits; així com amb el seguiment del
Projecte Albera de la SCH (2014), premiat amb
un ajut de la Fundació ANDRENA i que també
incloïa, entre d’altres, la instal·lació de dispositius
de sortida en dipòsits situats dins l’àrea de
distribució de Testudo hermanni (FERRER,
2016).
P.D.: Per raons de conservació, en aquesta nota no es donen les coordenades exactes de les troballes, en versar
sobre Testudo hermanni, en perill d’extinció, situació que es veu agreujada per l’espoli d’exemplars en un indret
tant turístic com el tractat.
Fig.1.- Vista aèria de l’olivar amb les dues basses de lona al mig. S’hi pot apreciar l’hàbitat de T. hermanni en
aquest sector dominat per conreus de vinyes i oliverars, alguns dels quals abandonats i que posteriorment han
estat colonitzats per brolla i finalment per bosc esclarissat de sureda (que s’ha conservat als vessants no
conreables).
33
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36
Foto 2 (dreta) .- Detall de la bassa d’Espolla on es va trobar l’exemplar juvenil de T. hermanni ofegat
(observable en primer pla).
Foto 3 (esquerra).- L’altra bassa, amb la Martes foina trobada a l’aigua (al fons de la imatge) i l’exemplar de
Malpolon monspessulanus també ofegat, en primer pla. En aquesta bassa, de parets amb pendent més
pronunciat que l’anterior, es va observar una major mortalitat de vertebrats (fins a cinc espècies diferents).
AGRAÏMENTS
A en Joan Budó i l’Eduard Filella per la revisió del text així com l’aportació de dades. També a Adela
Geli per la seva informació sobre els búnquers de l’Empordà. I sobretot, a l’Albert Bertolero pel seu
mestratge.
34
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36
Fig.4.- Ortofotografia del sector de Garriguella on es van trobar els dos búnquers amb restes de T. hermanni. Fig.5.- Detall de l’entrada d’un dels dos búnquers on en prou feines es pot observar com els esglaons d’accés,
d’una alçada i verticalitat considerable (difícil de salvar per a varies espècies) estan reblerts de pedres, cosa
que passa sovint en aquestes construccions, permetent la sortida dels petits animals que eventualment hi
cauen accidentalment.
Fig.6.- Extrem oposat de la construcció, allí on s’hi posicionaria la peça d’artilleria.
35
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36
Fig.7.- Imatge presa al mateix búnquer però des d’un altre pla, on es pot apreciar la forma d'ull de pany de porta
de l’extrem on es situava el morter, on la part superior té una forma d'embut amb pendents que podrien dirigir
els animals cap a dins.
Fig.8.- Interior del mateix búnquer, on es pot observar en primer pla, l’exemplar de tortuga morta que ja es va
trobar al mateix indret durant una revisió feta a principis del 2014 (Adela Geli com. pers.).
Fig. 9.- Detall del segon búnquer, on es pot observar en primer pla, l’altre exemplar de T. hermanni trobat mort.
REFERÈNCIES
BERTOLERO, A. (2015): Tortuga mediterránea – Testudo hermanni. En: Enciclopedia Virtual de los
Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales,
Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
BERTOLERO A. (2017): Cens i distribució de la tortuga mediterrània a la serra de l’Albera. Avaluació de
la situació durant l’any 2017. Informe encarregat per: Amics de la Tortuga de l'Albera i Paratge
Natural d’Interès Nacional de l’Albera.
BUDÓ J. (2001): Regressió de la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) i la
tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Reserva Natural de Sant Quirze, dins del Parc Natural
de l’Albera (Pirineu oriental, Catalunya). Butlletí Soc. Cat. Herp núm. 15.
36
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36
CATALUNYA-DECRET 136 (2009): 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació
aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de
fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. Diari oficial de la Generalitats de
Catalunya. Núm.: 5457-3.9.2009: 65858-65902.
COLOM, J. (2013): Innovació en dispositius antiofegament a les basses de rec revestides amb
geomembranes. Memòria tècnica. Joan Colom Alibés & Paisatges Vius.
COUTURIER, T.; BESNARD, A.; BERTOLERO, A.; BOSC, V.; ASTRUC, G.; CHEYLAN, M. (2014): Factors
determining the abundance and occurrence of Hermann’s tortoise Testudo hermanni in France
and Spain: fire regime and landscape changes as the main divers. Biological Conservation: 170,
177-187.
FERRER, J. i FILELLA, E. (2012): Atles dels amfibis i els rèptils del cap de Creus. Treballs de la Societat
Catalana d’Herpetologia, núm. 7. Barcelona.
FERRER,J.; AGUILAR, F.; FERNÁNDEZ D.; FILELLA, E.; D. BAJÓZi ROCA, J. (2014): La mortalitat d’hèrptils
en cisternes, pous i altres dispositius subterranis. Dades preliminars i recomanacions de gestió.
Butlletí Soc. Cat. Herp núm.21.
FERRER, J. & DANÈS, G. (2015): Confirmació de la presència de Lissotriton helveticus (Razoumowsky,
1789) a l'Albera (Alt Empordà, Catalunya). Butlletí Societat Catalana d’Herpetologia, 22: 66-69
pp. http://soccatherp.org/butlleti-22/
FERRER, J. (2016): Projecte de conservació i restauració de zones humides a l’Albera: actuacions als
espais de la XN2000 Basses de l'Albera i l’Albera, i en tres espais exclosos de la XN2000 del TM
de llançà. Memòria tècnica per a la Fundació Andrena.
GELI, A. (2016): Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge.
Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos.
S.C.H. (2014): Protecció dels amfibis a l’Albera. Fundació ANDRENA.http://www.andrena.cat/portfolio-
item/proteccio-dels-amfibis-a-albera/
VILARDELL, A.; BUDÓ, J.; CAPALLERAS, X.; FERRER, J. i FILELLA, E. (2011): Dades sobre la incidència
d’un incendi forestal en la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) a la serra de
l’Albera (Alt Empordà; Catalunya). Butlletí Soc. Cat. Herp núm.19.
VIRATA, J. (2015): Japan Railway Takes Novel Approach to Keep Turtles Off Train Tracks. Reptiles
3/12/2015.http://www.reptilesmagazine.com/japan-railway-takes-novel-approach-to-keep-
turtles-off-train-tracks-trending/