"
ANY 1 N: 4
., ..::." .
DESEMBRE 1979
SANTA eOlOMA DE QUERAlT
75 PIes.
Por su exclusivapuerta de acceso a losmandos
Con ella. elfuncionamiento deltelevisor esta bajo llave .
Está visto. No sepuede comprar un televisorco lor sin Thom ni son.
O dicho de otraTorma:que su te levisor color seaThomson. ::\
C. ~ ""cNJM D
..11 ,\~. r_-- _'......---- 50'-,,.."0"" --1-- .'i- • • ,-,e,~.J
L'+ nU ...-~--
penrundo supnrmr22 ajustes man uales esdecir. 22 posibilidades deerror).
Por su seguridadCuan do un televisor
color Thomson llega hastausted . llega en perfectascondiciones defuncionam iento . Cadaaparato pasa rigurososco ntroles de calidad queculminan en un duro roda jede 24 ho ras .
Por su tuboautoconvergente de 110 0
Gracias a este sistemase eliminan to talmente loscircu itos . hasta ahoranecesar ios . para laco rrección deccnverqenctas (lo que ha
No compreSU televisor colorsin Thom ni son.
o cieno de otra tonna:no com pre un televisorcolor sin ver un Thomson.
Vea por Qué 'Por su variedad de
modelosThomson pone a su
disposición una com ple tagama . que va desde elportable de 16" hasta elmodelo con la pantalla masgrande de l me rcado(27 pulgadas. 67 cms . dediagonal)
Para no equivocarse.
. .,' :.'.~
Servei Tecnic Oficial
JOAN PONTNOUNtra. Sra. de la Meree. 38 Tel. 880441 Santa Coloma de Queralt
2
J
SUMARI
Estem ja al fin al de l'any 1979, un any si tuat en un temps realm ent difícil , pIede greus problemes tant económics com socials i h uma ns que qüestionen moltesde les estructures i deIs valors que són tinguts con fonam en tals. Una epoca, p eró,especialment suggestionant pel nostre p aís, que de nou intente organitzar-se col·le ctivament en un sis tema de participació i democracia: un sistem a qu e no és pasel paradís enyora t per molts que ja es senten decepcion ats, p eró sí l'únic capa9 dedesenrotJJar m és planerament la dignitat deIs homes i d eIs pobles, perqué no eccep ta que so ls puguin ser uns pocs els que decideixin i siguin els protagonistesdeIs afers col ·lectius.
A l'hora de fer b elenc del que ha estat aquest any que acaba, trobem l'esdeveniment d 'un fe t que és, i hauria de ser, deIs més importants en la vida deIs nostrespobles i ciutats: el d 'escollir pels mateixos veins les persones que han de regir lavida m unicip al durant un període concret, devent-se, no ja a l 'autoritat superiorque els designa va, sino al poble que els escollia . Aquest fet que fo u una fes ta perla major part de pobles del país, p ass a molt desapercebut en la nostra viJa al noexistir l 'oportunitat d'escollir entre di ferents form es d 'entendre la gestió pública. Sise 'ns di u que aix í s 'evita el clima d 'en fronta ment q ue existeix entre diferents formes de pensar, tarnb é és cert que quan aq uesta existeix, si va acompanyad a delrespecte a J'altre, en surt un treball m és creatiu í transparent, perqué contraposadiverses so lucions i exigeix més el complim en t de J'accep tada .
Se'ns ha dit massa sovint q ue Santa Coloma és una vila ex cepcional en moltescoses, peró creiem que la realitat és q ue el nostre poble, q ue té tanta fam a de riquesa económica individual, no és pas tan ric com a col-lectivi te t: m asses p roblemes comuns trob en difícil solució o aquesta s'allarga en d esmesura, p erqué sombons per criticar, p eró ningú, a l'hora de la vertte t, es vol com p rom etre si es tractade donar la cara: l'escola p úb lica, el problema m edie que ten íem fins ara, ma ncad 'unes ordenacions m unicip als que reguJin el re gim interior de la vile, les basesq ue han de regir lo cals i serveis p úblics, una orden ació del territori del municip i í
del seu entorn, servei d 'aigua, llum, neteja de l carrer, ordenació de la circulació ieltres.
Naturalment, tenim cos es bones, i moltes, i seríe m injustos si afirm éssim queno es treballa en donar solucions als anteriors problemes esmentats, encara que avega des s'antep osi el llu iinent personal i el protagonisme p oJític a unes veritab lessolucions practiques d el problema. Peró per resoldre 'ls plenament, o si més nom és satis factóriament, s'h a d'aconseguir l 'interés i la p articipació de tothom perpoder-nos sentir protagonistes de les nostres coses, per ajudar a donar solucions iper accep tar la p art de responsabiJitat que tots tenim dins la vida com unitaria.
Si J'any que es tá a punt de comencer sabem avan 9ar un xic més per aquestcamí de coi-lebors cí ó. participarem en aquesta tasca realment apassionant d 'anarconstruiht un poble, on la vida í la con vivencia sigui cada di a m és plena i mésagradable.
Pág. 3» 4
» 5
» 5» 7-8» 9
» 10
» 11jI 12-13
JI 14
JI 14» 15» 15jI 16
» 17
» 18
II 18
JI 19
I I 20
» 20
II 21
» 21
j) 21
» 23
Edi torial .Bús tia .Vida Local .
Esdeveniments .L'Escolania . de Montse .Tribuna ObertaPe rso na tg e s .Si no fos .Concurs de NadalFoto s d 'un album farni l.
Temps enreraCo rrandes .Agr íc ola i ramaderaL'auca de la lotería
La comarca o • • •
Societat de cansuro .El p e ssebre vivent .El calé de l jaro (ccnti .)
L'acudit ..Esports . .La Cuina . .EncreuatsCalendari d e FestesLlic ó de Catalá
LA SEGARRAEdita: 11m. Ajunta ment de Sta. Colom a deOue talt .Director: Ferran Doltra Tapiola .Cap de red acció: J os ep M .a Carre ras Tartag6.Red actors: A nna A lba reda Lli ró , Ma ría A lba reda Vida l, J osep M.a Casals Cober ó. RosaM .a M agarolas Olivé . Joan Mestre Seqalá.Franc esc V alls Calzada.Imatge Gratica : Ramo n Orga M est re, Mareel Panadés A ma t lle r.Administraci6: A nton .Carr eras T arr agó
P ubll c it a t : Ramon Orga, M areel Pa nad ésPortada: dibui x -monta tge: Mareel Pa na o és.Fotocomposici6 i Imprimei x :Gráñq ues M on cun ill .- VallsDomicili Social : Pat i del Cas te ll s/n.-SantaColoma de Oue ra lt.
NOTES OE REOACCIÓ,L'eq ui p de Reda c ci ó no a'identitica . ne
cesaár ia ment. a m b e l co nt ingut d el s a rtiel es. els q ua ls re fl ex en sotsa ment I 'op i ni ó d e l seu autor .
l a Re da ccíó d e « l a S e qarra ». no a ccep ta ra cap original n i cap col-la boració queno en s ápiq a el no m i l'adreca d el se uautor . Per altra ba n da. es compromet aresp ecta r el seu dó nim si I 'au t or ho desit j a. Tampoc no a c cepta rá cap original queno v agi escrit a maquina. dob le aspa ¡ i au na so la cara. A quest s no se ra n retornatsals se us aut ors ta nt si han estat publ icat sco m no.
Do n e m les qrác ies a totes aquell es pe r so nes q ue ens h an a port ar la seva col-laboració i al s que e ns t'han oferto
la redacció no mantidrá corresponden
c ia sobre les col-laboracions que no han
estat s oH ic it ad es i que publicara quan ho
cregu i oportú.
Per Nadal la g ent es felicita i h a fa de to t coro A ixí ha valem ter n osaltres a tots els amics i s ubscriptors, tot recomanant-els hi que s'ho p assin tan bé com p uguin . Si f a f red p osin els {o cs a l m ñxim i s'at ip in d e turran s i xamp any . 1 sobreto t, qu e {a cin anar abundant I'aleg r ia, que semp re, i en a questes més, és l 'obj ectiu principal de les [estes.B on Na d a l i A ny N ou.
LA REDACCIÓ
SUBSCRIPCIONS:1 any 600 ptes.
Números e ndarrerits 75 ptes.
3
bústiaSr. Director de «LA SEGARRAl)
Ero dol, coro a se garrenc, haver deconstatar que e sse nt co ro és San ta Colorna de Queralt cons iderada de la Se qa n a Baixa , ens trobern que e n rnape s i!libres qeoqrañ cs , e ns hagin inclós en la
Conca de Barbera; sabern que data deq ua n la sega na República , per ó, p otserja fóra hora de que a ix ó es p unt ualitaés ipogués q ued ar c orn cald ri a.
J, die aixó pe rqué e n certa ocas ióhe tingut de quedar co m a persona ig norant qu an insi st ia a l'empre sa de«Cerveses DAMM » que perteneixíem ala Se garra i se 'm p re se nta. mapes i docurnents acre di tatíus del co ntra ri o
No fora de rnés que les personeseom p etents posessin els punts so b re le sís i quedés la co sa a rranjada .
Gr ácies a la Redacció si te nen a béinsertar aq ue stes lletre s a ( La Seqarra».
[ord i Canela i Dom ing o.
EL PERILL DEL ND5TRE CENTRALl5ME
Sempre que sentim o anomenem la paraula centretisme. pensem en Madrid. Araque ja tenim I'Estatut per a Catalunya quasia la nostra mé. hi ha veus i plomes que estan pregonant el perill de Barcelona. Jo perovul/ ter esment del que esta a la nostra me.a la ma deIs colomins i es trecto de la nos tra comarca, la Segarra Baixa. que, prescindint deIs limits provinciets. és ben cter etspobles que la formen i deIs quals Sta . Coloma de Queralt és la seva capital.
Mentres no esdevingui algún fet que perla seva conseouéncie social i económicamogui t'ectust estructura, la restitet és t'ectusl situsci á. i aquesta. si s 'estuaie amb unesoerit critico pot ésser conservada mernreles retecions entre les aiterents pobles siguin concordants i Sta . Coloma no agati unorgull de csocsters que tereixi els sentiments deIs pobles veins de tanta personstitat cada un d'etts. Uavors podríen crear-seuns recets que portsrien a mal termo el queha a'ésser una cotteborsciá degudament ordenada. que satistaci les raons que cada unpot tenir. tent servir el seny per guiar torosles accions .
Les coses han canviat mott a travésdeIs anys, pero vull fer esment d' una cos tum que tots ets d'une edet madura recordem prou bé.. i és que existie a la riostreviJa una quentitet de cases o temiües I/igades o no al comer¡;. que eren la posada en
dies de fires i mercets. a'un nombre de famllies deIs pobles de la comarca i alll hi tenien estada persones i animals e inclúsfeien ús de la cuina per ter-se t'esrnoreer iel dinar. A ixa ttevors volia dir una intercomunicació que ajudava a la corwivéncie entre tots ets segarrencs. Aquest acollimencque teia el poble de S ta. Coloma i que undia val la pena que s 'escriqui sobre equesttema com un deIs bons cos tums cotomins .ha de cont inuar svui amb les necessitatsexistents en el temps que vivim
Maria Canals i Nadal
notaAIguns sub scri pt or s -sobre tot el s queviuen fora Vila - en s ha n ma nifestat q uereben la revista am b molt de retardoCreie m que l'únic responsa ble é s e lservei d e Correus deIs llocs respecti us ,ja q ue la tr ame sa és si mu ltánia a tots elssubsc rip tors i el s de Sta , Colom a la re ben puntualment. Una co sa mé s que nofunciona en aquest país ...
stv
I JUDO KERESUSGIMNAs: Escale s Pa ti d e l Caste Il
ODERTA MATRÍCULA DEL CURS 79/80
Activitats : GIMN.ASTICA FEMENINA - JUDO
Clas ses: Dissabte s i Diumeng e s
Per Inscripcions: JOSEP ESTEVE I DATETME STRE-ENTRE NA DOR NAC IO NAL DE JUDO C INT URO NEGRE 2." DAN
Teléfon 88 03 96 Playa Ma jar , 15 2."
el Major, 8
IM P REMTA MARTí
STA. COLOMA DE QUERALT
SANTA COLOMA DE QUERALT
Te!. 880499
A L SEU SERVE I A PARTIR DEL 1. " DE GENER
4
VIDA LOCALNAIXE MENTS:
El día 2 9 d'octubre a dos quarts de tresva néixer Oriol M orera Can osa, fill de Josep M orera Se gura i Hose M ..Canosa Canals.
BA PT ISMES:
El día 2 5 de novernbre varen re bre el sagra m ent del bap ti sme. Josep Trullols Vi dal,
.. Ignasi Brufau Casajoanes, Albert Gas sóM ontserrat i la nena M .~ Glória Duch PIan
DEFUN CIO N S:
Josep Vila nova Aibé de Montargull. JosepMas So lé j Francesc M artí Jové.
MATRIMO N IS:
Hermenegild Ferrer Garcia am b M,a de laSerra Civit Gay.
FA RMAC I ES DE GUÁRDIA:
DESEM BREdies 15, 16, 25, 29 . 30 i 31 est ará deguar dia la Farmacia Balc el ts.dies 22, 23 i 26 esta rá de guardia la Farmac ia Ximeno s.
-GE N ERdies 1. 5, 6, 19 i 2 0 esta rá de guardia laFarmaci a Ximenos.dies 12 , 13 , 2 6 i 27 esta fa de quá dia laFarm acia Balc ells .
METG ES DE GUÁR DIA:
Els interessats en aquest serve¡ han deconsultar les ca rtel-le res d' enun ci s Mu niclpals.
DAOES METEORO lÓGIQUES:
Aquestes dades han es rat recollides enl'observator¡ Mun icipal instal-lat en el Ceme n tar¡
MES OE NOVEMBR E:
Tem peratura máx ima: 19 graus el die 29Tem pera tur a mínima: 3 graus sota zero elsdies 2 5 i 26Aigua recollida: 12 litres el die 14
Av is
Des del passat dia 3 de desem bre va quedar s u pnmit fins a nou avis el cotxe de 1;nía entre Santa Colom a - Barce lona i eldel sent ir invers, Barcelona - Sa nta Coloma. que funcionava els dium enge s i diesfest ius al matí. Per altra banda, el cotxeque els dies feiners acostumava a sortir ales q ua tre i quart de la tarda en dire cció aIgua lada, des del pes sat dia 3 ho fa a lesquat re en pun t. La resta d'horans no havariat .
FOIO Raymon
L'A juntament ha esta t aquest m es el promotor d 'una serie de novesque afecten al poble. La fesonomia de la playa al dia de m er cat ha ca nv iat;els cam ions qu e duen les m ercader ies no més poden restar-h i a I'h or a dedescarrega r i car rega r. Sembla que amb aq uesta mida es ret orni un a m icaa la imatge de I'anti c mercat. Per altra banda s'ha assigna t una quo ta dec inquanta pessetes a la gent de reng que f ins ara no havi en pagat m ai.
Ens ha sorpr és una m ica a tots el veu re alguns t reba lladors de I'Ajun tament uniformats; la imatge del fu nci onari s' ha im posat a la de l co nv ilat i..
Un canvi agradable i lIargamen t esperat s' ha produit f inalment. Moltsde is carrers del pob le han est at reto lat s en ca t al á i amb el seu nom popular, amb gran sat isfa cció dei s ve ms. Ens p lau feli citar al Munic ipi per laseva decis sió, que ens col-loca a laltura de tan ts alt res pob les de Cat aluny a que també ho han fet així. Cal rem ar car que les noves p laqu es destaquen pe r la seva orig inali tat i beIlesa essent d 'un bon gust excepc ional.Tot un encert!
L'Orfeó de Sta. Co loma ha lloqat un pis sobre la impr emta M ique l iI'h an convert ir en la seva seu soc ia l. La fa lta de lo ca ls per les enti tat s iGrups que dest aq uen per les seves act iv itats a n ivell lo cal és cada ve gadamés gre u. Cal accelera r una so luc ió de la qual es pogués benef iciar tot horn. Apart d'aix ó preguntem si el praject e de I'Ajun tament de ced ir alC.B. Agu iles un lo cal al Casal es realitzará.
l.'Orfe ó es t ambé noticia pe r la brillant act uació qu e ofer i a cornencam ents de mes a Sant M art í de Sesqueiotes.
Cal dest acar entre els aconte ixe m ents de l mes la v isit a qu e I' arq ueb isb e de Tarragona Dr. Josep Pont i Gol féu a la nostra comarca: I'obje cti uprim ordi al de la mateixa fo u el sag ram ent de la Confirmac ió q ue m és dedos centenars de noi s i no ies reberen.
No menys im po rt an t va ser el canv i de m et ges. El doctor A morós ensdeixá després de disset anys de ser entre nosaltres. S'a co rni ad á del po b leamb una emoti va cart a. El nou metge no t é la pl aya amb t it ula ritat : ignorem si f inalment Sta, Co loma aco nseguirá les du es pl aces t itul ars qu eaban s tenia; creiem que són necess áríes.
El d ia 21 un home jove. elegan t ment vest it i de bon aspecte, ent ra ala Rectoria i després de torear la port a sernport á. am b tota naturalit at ,prap de ci nq ua nta m il pesset es.
Conesa ce leb ra la seva Fest a' M ajor, i aqu est any inc luí en ella la ma t anca del porc. A aquest pas, i si tots ens hi empenyem , la rnat anca delpor c es conve rt irá en una ce lebració «ty pic al» de la Se ga rra. Qui ho haviade d ir !
A h l Els rec lu te s ja saben on fa ran el se rv ei m il it ar. I de segur que ésbe n Iluny de casa !
5
Serie Cerdan ya
"
Ompliu el cupé i trameteu-lo ala nostra Ce ntral de vendes.T o t seguit i sense compro mís.rebre u un caÜ~ leg amb la docum entació deIs diferents tipus
d'hebitatqes que constnúm .
" ,~,,, "
",
6•
Vo~~p-º-~_el ~rreny ien 22 diesHORMIPRESAufa elxalet.HORMIPRESA és la primera empresa del país que , fentservir técníques que s'empren amb €xit a tots els paiseseuropeu s, construe ix habitatges unifamiliars pre-fabricats , deformigó , tan forts com els tradicionals i a uns preus moltinteressants.Amb una planta o amb du es , amb garatge o sense i amb elnombre d'habitacions que li calgui.HORMIPRESA s'encarrega de tol. La qualitat, la serietati més de dos-cents habitatges construits són la millor garantia dela seva inversió.
HORMIPRESA una novageneració de xalets.Centra l de vendes: Avgda . de Xtle, 42 - Tel. (931 334 62 50 - Barcelona-28h.."""... Oficines comercials: Mandn. 62 - Tels. (93) 211 93 10 - 212 41 46 - Barcelona-22
..Cervantes. 19 - Ta rrago naAvgda. González-Sama - Edifici El Pinar - Tel. 38 0201 - Salou (Tarragonal
nir a íx ó ben clar em sembla molt important: e l desconeixement o, cosapotser encara pitjo r. els coneixementsinexactes o sirnplement fals os , del queés l'Escolania, d e qui són i que fan elsnois que la formen , és causa que to t iestimar-nos-la tant siguin tan pocs elsqui es preocupen perqué .a o manquinrnai nois que la formin i que en cont inu in la vida.
La missio de I'Escolania sempreha estat el servei al Santuari : per rnitjá
de la bellesa del cant i de la músicaen general, ta l com d eie m en comencar aquest article , és enriq ui da laIloanca a Dé u i a la Verge Ma ria. Per óaquest servei, generós per part deisnois i d e les seves farrul ies. no ha depertorbar , i de fet no pertorba , llurformació humana, cultural i ta mb é musical. És per aixó que la vida d els escolans -actualrnent quaranta-set e staestructurada entorn d'uns ho raris e scolars , coro passa amb tots e ls nois inoies d 'aquestes edats . Cada noi fa deSe a Se d'EGB., d 'acord amb e ls programes e stab le rts . s i bé e ls estu d ismus ical s obliguen a red uir un xic elnomb re ofici a l de cIass~s p er a ca dam ateria , co sa q ue no repe rcute ix en e lrendi ment g lobal de cada no i. Efe ctivament, c ad a esca la estud ia, a m és
deis cursos correspone nts de solfe ig ,dos instrumenta, un dels quals és sempre e l piano, i I'a ltre. qualsevol delsinst ru m ents d 'una orq ue stra : viol í, violoncel, flauta , oboe, cl a rine t, tr ompa faq ot: aixo els permet, en algunes oc as ions, d e formar la se va orq uestra . Lad e dicació a la mú si ca ve complet a d a ,
pas escassos: [can Cererols, AnselmVio la, Narcís Casanoves , Antoni Soler,Ferran Sor, e ntre molts d'a ltr e s . Elste mps di fícils que passa Montserrat a lseg le XIX afectaren naturalment I'Escolania; fou el P. Guzmán el quí acompH, a les dar reries de segle, la tascad e reformar i quasi de refe r l'Escolania . Els PP . Anselrn Fe rre r i David Pu jol que en Ioren els d irector s Iins al'any 1950 i sobretot e l P. Ir eneu Segarra, q ue ho és d'enc á d 'a le shores , hanp or tat l'Escolania , musicalme nt par la nt,a l' alt nivell actual, recon e gut arreu .
Pe r a molts catalans -p otser per amolts deIs le ct or s d 'aq ue st e s ratllesl'Escolania de Montserrat és al horaadmirada i d e sconegud a; és cosa nostr a pero alhora és tre mend ament Ilu
nyana" només uns q uants privilegia ts ,pensen mo lts, tenen a l' abast d e poder-ne formar part. 1 a l'hora d e cerc ar-n e els p r ivilegis hom esmenta sovin t les veus de nens prodigi q ue calque tinguin, les famI1ie s adinerad e sd 'on provenen, le s proves sele ctivesta n ri goro se s a que só n sotmesos, le sinfluencies necessaries . etc. I certa ment no és pas aque s ta la re al ita t!Dar rer a le s ve us bl anque s tan afinades, més enllá de la serietat i fins dela discip lina q ue hom els nota e n e lservei a l sant ua ri í , no cal d ir , al marge de tots e ls noms i afegitons ambque la gent els anomena -des d e l d iminu tiu «e scolanets » ñns a «patqe s d ela Moreneta»-, hi ha uns no is , sortitsd e les nostres Iamflie s ru ra ls o ci utadanes. que no es dife rencien pas dela re st a d e vailets d e la seva edat. Te -
L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT
A SANTA COLOMA DE QUERALT... ,.
L'O:~:o~t~t::Nl~~ :'~et:9~Ode les QUE ES L'ESCOLANIA?roq ue s tan suggeridores, al costal dela comunitat de monjos , I'Escolania ésun dels elements m és característ ics deMontserrat. Una cinquantena d e neisque, per mi tjá del cant i de la mús icaen general. e stan al servei de l San tuari, són els que actualrnent tene n el relleu en aque s t ja llarguíssi rn c ami; tanllarg i tan arrela t que no hi ha pob leni co ntrada de Catal uny a que no sentíl'Escolania coro a cosa p ropia ; per sino he sabíe rn p rou, ens n'adonem encara mes a m esu ra q ue anem fent
concerts al llarg del no st re país .Si bé el rnoti u d 'a questes rarlles
es de p arla r mé s aviat de l'actualitatde I'Escolania sera b o que fe m tam béalguna rápid a pinze llada históri ca .
A la darreria del s . XII, i p robablement abans, existien a Catalurryales anomenades «escole s de salms ide cant» per a nens. És aquí on calcercar els or ígens de la nostra Escolania , per bé que el primer documentque en dóna un testimoni clar data del'any 1307; coneixern fins i to t el nom icognom d e d iversos escolans d'aquesta epoca. Quan el priorat de Montserra t fou elevat a la dignitat d'abadiahom dete rmina que el nombre d'escolans fos augmentat fins a dotze; enscon s ta q ue usaven ja d iversos ínstru
me nts. Una p rova que ja en aquesttem ps la perfecció assolida pels nostr es joves cantaires era coneguda i recone g ud a arreu d e Catalunya la tenimen el fet q ue am b motiu de la primeravisita del re¡ Ferran a Barcelona, l'a ny 1479, el s consellers d 'a q ue sta c iutates cr iv ien al mone stir demanant que al guns esco lans, d e gudame nt re munera ta , partici p in en les festes projecta des .
Els segle s XVII i XVIII constítueixen 1'edat d'or no so lament de I'Escolania sinó d el que podem ano rnenares cola musica l montserratina. D'unabanda és e xtraordina ri el nomb red' e s c ola ns que en deixar Mon tserr a tocup e n les places d e director, d 'o rganista o d e mestr e de música en d ive rses col-Ieqiateaces d e di rector , d 'org arusta o de mestre de música en di ve rse s col-Ieqiate s i ca te drals no solament de Catalunya , Ara g ó i Vale nc iasinó també d 'arreu d 'Es panya . D'altrabanda e ls compcsítors o interpreta d efama reconegud a que pertanyen aaquesta epoca de l'E scolania no son
f
7
e nc ara, per l'ho ra llarga que di ar iament dediquen a l'assaig co ral.
A pesar d'aquesta dedicació intensa a l'est udí de la música l'Escolania fa pocs concerts, entenent com atals les actuacions fora de Montserrat.Els primers foren l' any 1968 per él. partici par e n un cicle per a escolars orqanitzat per [o ventuts Musicals; ante ríorrnent, l' any 1950, l'Esco lania haviaanat a Roma per a cantar en la MissaPa p al del 15 d 'agos t, en motiu de laproclamació del Dog ma de l'Assumpta . Actualmenr són uns cinc e ls co ncerts anuals q ue fa l'Escolania arreudel nostre país ; de tant en tant és invitada a participar e n alg una Fe s tivalde música a l'e stranger o a fer algunagi ra en algun país. Un al tre deis fru itscu ltu ra ls que dóna l'Escolania són elen registraments de di scos -un o dosca d a any - sobretot a ba se de le sobres de l'anomenad a Esco la Montse rratina de q ué ja hem parla t. D'altraba nd a, no ho podern oblidar , si fa alguns segles e ren d ive rsos e ls organistes o rnestre s de capella formats musi cal ment a Montse rr at, tarnbé ara pe dern d ir que son molts e l nois que, uncop d eixada l'Escolania, continuen e stimant i conr e ant la mú sica i, a travé sd 'ella , ind ivid ualment o en grup, fentun servei al no stre país: des de directors d 'orquest ra o de corals , passantper interpre ta d'algun ins trument o deca nt . fins als membres de m és d 'unaorquestra o e ls qui es dediquen a lapedagogia musical infantil.
Per ó la música no ho és tot : e s taintegrada co ro hem dit a mb e ls estu dis d 'EGB, i tot plegat d ins d e la vidafam iliar d e l'Esc olania . Pe rq ué aix ó éstambé molt importa nt, fins al punt q uepodem ben dir que malgrat la se rie tatde Is horaris esco lars , e ls nois més quete nir la sensació d'estar en un col-leqio en un conse rvat ori musical te nen lad 'e at ar en una fam ilia . Una familia unmic a cur ios a -50 g e rm ans , tots nei spero al c apdavall una familia . Hi ajuda, naturalment, e l fet que e ls no is soninte rns , qu e no s ón ma ssa nombrososcosa que permet que cadascú tinguiuna re sponsabilitat o una altra , m és ome nys important , dins de la vida del'Escolania -biblioteca , e nc arregatsd 'e sport, e le ctncíates . jardiners , director s i organistes a la ( matinal» (eucaristia diaria de I'Escolania a la qualparticipen els nois que ho desitgen) ,responsables de curs (nancians »), elmés gran del quals ho és alhora d etata l'Escolania (l'eanci á»), etc, a m és
deis serv éis per torn co m se rvidors a
B
taula, porte rs , entre d 'altre s. Tot pleg at fa q ue els nois sentin l'Esc olaniacom una cosa propia; se 'n sentin responsables.
He esmenta t fa un moment el fetque els nois son «in te rne »: potser és
aquí e l mome nt de d ir que l'Escola niano és. no ho ha estat mai, el que e npodríem dír un se minari menor; el fetque visquin al mo ne stir -d'altra band aIorca independentment de la co munitatmonástica- i que participin en a lgunsa ctes del San tuari (hi estan al servei),no vol dir d e cap manera q ue hi ha g im de veure molts poss ibles monjos
(o un mitjá perqué ho e sdevinguin) , imenys encara que el1s es tinguin pertals . És un altre punt, aquest, sobre elq ual hom té a ve g ades informa cionsno prou e xa ctes. També cal no donaral mot «in te rna» aq ue lla cárreqa peje
rativa que porta d egut a e xp e rié nciessabude s o viscude s d 'a ltres temps.Sorn conscie nts de is ri scs que comporta tot interna t pel fe t mateix d e ser-ho:ho r itzons e strets, poca relació ambd 'al tr e s amics (i en e l no stre cas tamb é amigue s) , pre dom in i d'uns mateixos crite r is per a tots e ls nois i pocaatenció particular a c adascú , poca e stimul ad o d'iniciatives, e n fi, allunyament de la pro pia fa ml1ia. Tanmateix,sa ber i preveure el s pe rills és la millor i la indispensable a rma per a Ier hi front eñcecrnent. EIl: e fecte, somig ualme nt conscients que els responsables d e l'Escolania no som sinó cel-laboradora dels pares i que, p er albé dels nois, cal no solament anarmolt d 'a cord sinó ta mbé estimular uncontacte sovintejat amb els pares decada noi i entre els rnateixos pares,entre e ls quals, d ones, també hi hauna certa familiaritat.
Pel que fa al contacte amb elspropis farniliars són bastants els nois
que reben la visit a d eIs p are s i germans cada d iume nge, i prác rlcamenttots, c ada q uinze d ie s . D'a ltra banda,el noi va a casa se va e n ocas ió defestes o tro bades farniliars com p odenser els ono rnástics d eis pare s o altrescelebracions. Van a casa ta mbé perNa dal -d e Nadal a Reis-, uns quatred ie s dins d e la primera setmana dePa sq ua , i tot e l me s d e juliol; la re st ade les vacances la fem a l'Escolaniama teix.
Finalme nt ens podriern p reguntar :qué s 'ha de fer per a e ntrar a l'Escolania ? Responem-hi rápidarn ent: have rfet e l 4art. curs d' EGB, te nir l'edat c orresponent (9 o 10 anys), tenir uns coneixements d e solfeig equivale nt s a unsegon cur s í. naturalment, venir aMontserrat a fe r-ne la sol·lic itud . Ésmolt recomanable que e ls pa res quede s itgen porta r un noi a l'Escolania noesperin a fe r -Ia, aquesta aol -licitut, aúltima hora -és a di r , pocs mesosabans de poder entrar- sin ó que la facin quan e l vailet té 6 o 7 an ys: ésale shore s que ho m pot ferse ja c árrecde le s possibilitat s i é s possib le d'a
consella r els camins d 'una més b onap reparaclo .
Uns neis co nc rets, d 'une s farruliescom le s nostre s, vinguts dels nostrespobles i ciu tats -d es de les c apitalsdel Principat fins a viles com Arbeca ,Palamós o Cald es de Montb ui- formenavui aquesta Escolania de Montserra t,patr imoni de tots e ls catalans. Cal quela fem coneixer -e n la mús ic a i en larealita t de cada d ia , sense de forma cions ni mitificacions- per tal que al tres noís, alt res famIlie s , generosarnentvulguin prendre'n el relleu. És cosa detots .
[ordi Castanye rMonjo de Montserrat
tribuna aberta----Pc r a que sc rveix l'auroritat municipal?
Al nostre poble, l'a u to eitat munici
pal funciona coro a 101 a rre u amb m és
o m enys e fec ti v ita t segons les c irc ums
ranc ies. 1 a mb aque ll d re t q ue té 101
vila t á q ue de no ignorar IOl acle muni
ci pal p e! fet d' ésse r p úblic, ha est ar de
m olt in terés la pública no va de q ue te
nirn nou g ua rda municipal . Nova que
cns ha p roduü e n p rin c ip i un x ic d 'as
torarnenr pel ter d'haver es tat otorgat
el cá rrec a una p ersona . pcr a lt.ra ban
da mereixedora d e tots els nostr es re s
p ectes-, q ue no és fili a del poble . M al -
~ra t haver estar una placa sol -lic itada
p er di versos ha b itants d e la vil a. E n roca ru aq uest p unt, se' ns in forma de quevaren ésser va ris els sol -lic ita nt s, e ls
quals, acomplens els req u isits que se 'Ishi cxigien, es va rem asseure a esperarne e l resultar. 1 aquest va ve n ir de la
forma mes impensada i... m es indirec
ta. 1 tambe m es d'esquena a e lls, messorp ren ent: s'a ssabentaren, a l m ateix
te mps q ue l'altra gent. de que la placahavia estar a torgada a un nou so l·lici
tant desconegut i no presentat . Les antertors sol -Iicitutds toren oblidades. Re
su lta t: una mena d'acomiadament enmassa, sense com p rom iso
P ero no és aquest ter co ncret el
que anem a comentar, sino els m otiusque han portal a adoptar una res oluci ó
que bé devia prove n ir d 'una majada enun pie municipal.
P e r que u n h abitan t for a n i i no un
de la v ila? Siguem justo s. Creiem intujr
la veritat quan p ensem que amb
aq u esta p oswra el s representanta del
municipi han vol gut sa lva r les més quep robables s itua ci ons c riti q ues que es
~odri en p resentar p el ter d'estar exerci nt un serve¡ públic autoritari, amb
a u ib ucions sa n ci ona ls, un convilar á que
en e l mes senzill deis casos pot es serun amic o un ve¡ d e casa. Com p resio
nar un amic o parent que ha a p a rca t
malament e l cotxe, per e xe m p le, senseque aq uesl se 'n se n ri otes i enfada r?
Foto CoHecció M. Panadés
aquí pensem que p OI comen~a r
la falla de tot s plegats: la de l'Individu
investit d'una a u torita t que va inherent
a l seu canee, i la deis individus escudats en la seguretat d'una impunitat
proporcionada, exigida gai reb é, pel fetd e I'am ista t . Quan e l primer té la pri
m era vacil-la ci é en aplicar e l seu dret
primordial, sigui qui sigui e l sa ncionat,
comen~a a d eixar vacil·lar la Iermesad e la seva a utcrita t anul-laru la seva
personalita t p osada a l serve! de la restadel pobl é, que és qui en definitiva, ha.
o ha u ria, de ra t ifi ca r la seva elecció ila seva actua cié pública. En quan t a lsegon cas... Co nfessem que cada un d e
nosaltres es peraria de I'amic g ua rdamunicipal fill del p obl e que faci e ls
ulls grossos a un mal aparcament o a
qualsevol a lt ra fall a . Si així no ho fa. elfet p ren als ulls de I'amic o vei u na
importancia enorm e, q ue ens a rriba a
ofuscar fin s a l punt q ue no podem
comprendre que l'altre ha o bra r amb lafide litat que d eu a l seu c árrec .
No voldrfem es tar en la pell del
nove l! guarda municipal. No sabemco m pensa ob ra r ni el que pensa. E n
cara que supeditada a l'auroritar majardel municipi, damunt d 'ell c a ura n les
espumes d els seus a c te s. Di rem, per la
nosrra banda, q ue estem d'acord enacata r la lle i que el guarda representa,
p ero no deixarem de co nsigna r q ueta m b é tenim e l dret d'exigir l'acompfi
m ent d'aquesta lIei d 'una form a clara i
g en e ra l, se ns e ocu ltismes i ob sc u resm aniobres de rra scant é que afavoreixin
a ls un s en d esrnerit deis ah res, més
prud en ts o conscients d e q u e ja és
hora de fer ner ej a d e molts racons, i,
so b re tal, de que es fa n ecessari un p la
d'Igualtat que p reside ix i la vida c om u
n ita ria. J a és hora d e qu e una a u to ri ta t
real sigui m és to rta i m és important
que qualsevol p ressi ó econ óm ica o ofi
cia l, i que aquest concepte -autorita t
sigui q uelcom més que un mol sens et rascendencia emparant q ua lsevol irre
g ula ritat. L'autorita t, que ha uri a d e p osa r en to ts e ls pobles un Hmi t a l' indi
vidualisme p rivileg iat, h a de sa ber quin
és l'a lcanc d'aquest m ol que té un re sso d e g rans resol uci on s. En qualsevol
di ccionari p od em trobarlo ben definit:«A UT O R IT AT ». «D re r o p ode r de ma
nar, de reg ir, d e dirigir. Poder regu lar
ex ercit sob re una co l-lecriv ita t .¿ aixfcom un sist ema de dre ts i deures ,»
«L'autori ra t h a d'ésser distingida d 'altr es dues formes en que es presenta el
p oder: la influencia i la pura" coaccio».«L'a utoritat no és pas u na condició de
les persones n i un conjunt de p rincip is
a bst rac tes; és, a l contrari, u na qua lita td e les comunicacions entre govemants
i govemats , de la qual depen que el
p oder sigui l'expreseio de la volun ta t
p opular»; etz. etz. erz. indetinidament...
SIGNE
LA SEGARRAla teva revista
9
lllustrissim Dr. Josep Pont i Go l,A rquebisbe de Tarragona
J osep Pon t i Go l nasqué a Ballpuig d ' Urqe ll I'any 1907. Estudiaa So lsona i es doctora en teolog iaa Ro m a. L'any 19 5 1 és nomenatbisbe de Segorb-Castelló, on esdestaca pe r I'ajut als marginats. Ala postguerra fou , juntament ambel b isbe de Vic. Ramon Masnou,I'única jerarquia que defensá lalIengua del poble en la litúrgia ien I'ús públi c d'alla. Nornenat.després d 'una campanya d'un certabast popular, arquebi sbe de Tarragona, I'any 1970, l' est ruct urade la di ócesi s'ha catalanitzat idesenquilosat, i la seva actitudhu mana i de senzillesa, ha ma rcarla marxa d'una zona religiosa entransformació.
La S egarra - A que es deguda laseva presencia a Stel Coloma, Sr.Arquebisbe?Sr. Arqu ebi sbe - La rneva presé ncia a Sta. Colom a i comarca , és adir, a I'arxipresta t de Sta . Col oma,és d egu da a I'o b ligac ió que-e co ma bi sb e de fer-me present en totes les co munita ts cristia nes de lame va dióc esi.La S. - S ón molts els joves queaquests dies rebren la contirmecio?Sr. Arqu e. - Sí, ara bé, aixó potserho podria respon dre millor el Sr .Rector. Em pe nso que n'h i deu
10
Foto Pere Plaza
haver uns 150 .La S - Un sector de joves ens hafet arribar a nosaltres el fet que noes confirmarien si depengués solsament de la seva voluntet. peróque s 'hi veuen obligats més queres per presions familiars i societs.No suposa aixó abocar-los a unaactutud d'hipocresia?Sr. A rque. - S i realment aix ó quediuen és un grau de consc ienciaveritablem ent forta i responsable,no s'haurien de co nf irm ar. Ara b é,ells han vist i han parlat amb elSr. Rector, han anat a cat aquesi...ells veuran . S'ha de garant ir la 11ibertat. De vegades, pot haver-h iun dubte de vull o no vul l... etz .Pero si ho fan diguem-ne per forca, no es po t admetre de cap mane ra.La S. Tenint en compte queaquests nois una plena decisió deles coses no la tenen. tempoc noés possible valer buscar una plenaconvicciá...?Sr. A rque. - Sí, i és per aixó queno som excess ivament exigentsqua n es pr esenten aqueste s dificu lta ts, ja que t ambé és bo desentir els conse lls dels pares, clsqua ls els vare n batejar pensant eneduca r- los en la fe .La S. - Quin paper hi juga la rutina?Sr . Arque. - Costa molt a vegadessaber quan una con vi cci ó és corn -
plet a, perqué rutina, di guem-n ecost um, t ambé infl ueix rnolt .La S. - Considera que perteneixenles obres d'ert a la comunitat ones tan enclavades o bé al sectorcreient i practicant?Sr. Arque . - Les coses de l' Església són de l'Església, i aquesta ésuna entitat diferent del Munic ipi .L'Església la formen, al menys oficialment, tots aqu ells qu e han estat batejats i insc rits . l.'estat úni cam ent té, en ca s de venda dequalsevol bé ecles iásti c, una o .cíoprioritária davant d 'altres.La S. - Ja fa molt temps es té noticia, per haver-ne parlat altres vegades, de la creació de petits museus locals amb la finalitat de poder recollir totes les peces eSL ampades en les pe tites esglesioles, iaixi evitar de que les robin. És aixóencara un projecte o una realitatimmediata?Sr. Arque . - La dificu lt at m és granper la creac ió d 'aquests m use us,a m és de l local per inst al-lar- lo. ésla de trobar la persona adequadaqu e sen pugui cu idar de maneraperrn anent,La S . - Unes paraules als feligresasde la vi/a i comarca:Sr. Arque. - Santa Col ama és unca p de co ma rca bo i acollidor. Téuna ce rta prest ancia hist órica qu eli dóna ca rácter. Em sento m olt agust sempre que hi vine per di ferents rnotius. i més quan és peruna visita pasto ral , que aixó lIavo rs ja té un sentit comarcal.Santa Coloma no solsament pelseu passat, sino també pel seupresent, té una responsabilitatca ra a ella . Jo us di ria que sigueudignes continuadors de la vostrahisto ria fent una ca mu nitat compacta, jo us diria cristiana, pe rquéco m a bisbe he v inqut, perqué Jesue rist és realm ent amb el seuevangeli qui dóna sentit i esperan ca a la v ida . Ti reu endavant,per la vost ra hist oria, pel vost rebé i pel vo st re país. Desi tj o t am bé, amics leetors de «LA S EGARRA l>, que aqu est a qua rta épocasigui tan f loreixent que no calgu ini una quinta épo ca ni cap m és.
Ens aco miadem de l Sr. A rquebisbe donant-li les grácies per havernos rebuto
Sta. Coloma de Ou eralt. no vembre1979
·1111. F••.••Ah, si no fos I'e nllac amb Fa
ces! La riostra aillada comarca se
guiría amb els seus mitjans escas
so s de comunicació. Feia tant de
temps que tothom ha esperava ! Erauna necessitat tan vital per a lanostra eorntal Vil a de la SegarraBaixa la comunicació directa amb
el nucli Fores en c (que suposo d euser Segarra Alta, perqu é si no haés Fores, ni mal).
Pero h i ha enllacos i enllacos.Hi ha enllacos fo lklcrics, com enla sardana nostrada; hi ha en lla costelefonics i enllacos matrimonials(i extra-matrimonia ls, per des
comprar). L'home passa la vida en
llacanr-se i desen llacantsc fi ns arribar a l'enl lac definitiu amb lamare Terra.
Si no fos p er l' en llac de Sta .Co lom a amb Faces i de Faces amb
Sa nta Co loma, els quat re gats que
deuen quedar-hi ha t indrien molt
mal p a ra t a for re el camp cap alCamp (o a la Ciurat, que tant Jifa ). Per a ix ó el nostre cor va borre
d 'alegria quan la rc levisi ó, fent-se
ress ó del nostre il -Iustre Ajunta
menr va com u n icar a tot Catalunya
(i a le s iHes Balears, ca l no obli
dar-ho) que per fi Sta. Coloma i
Comarca ha vi en aconseg uit la sevam áxima aspiració: l'enl la c amb Fo
res, el primer de la historia. E l fill
prodig cs reconciliava amb el pare .
Per aixo les truc ades inte ressan t- se
per sab er deta lls de tan fausr esde
veniment b loqucjaren els enllacosreletónics, eo m haurien pogut b lo
quejar c1s cnl lacos etecrrtcs, o els
de les a ig ü cs i de les clavegueres.
Pero l'enllac amb Fores el s superaa rots, i se Ii ha donar p rioritat a b-
solu ta (és el més ve ll i per a ix ó ha
p assa t al da vant de tots el s altres
p roblem es que té pla ntc jad a la comarca). ]0, eom a ciudat á de p eu,
m 'a tr ev iria a propasa r una subs
eripdó p opular p er aixeea r un mo
nument a l'ENLLA«;:. Perqué si nofa s l'enljac a m b la lIuna, si no tosl'enl lac Cam b Fores, s i no fas I'en
lla9 am b la Ve D, que se ria de no
salt rcs, pobres mortals?
Vo h a ire de vol tar
LA SEGARRA
BAR SPORTO'ANTON PAORO
FO N DA NOVA
(GORI)
Ra val de Cerve ra, 2 Tel. 880077
Ra va l de Cerveru, 2 T e l. 88 00 11
STA. e O L O M A D E Q UERALT
JOSEP FUSTÉASSEG URANCES
Pla ya Major. S Tel. 880032SANTA CO LOM A DE QUERALT
R E P AR AC¡ Ó I VE:"DA D'A UT O MO m LS
I MAQ UI:"Á RIA AG R ÍCOLA
ACC ESSO RIS I R ECA:"VIS
PIJUAN, COCA I NOGUES S.L.
DESITJA ALS SEUS CLIENTS 1 AMICSBON NADAL 1 FELI«;: A N Y NOU
.A «CAL BONEt))Figu res, «Pessebre» i Arbre Nadal
«Christ mes» i Jogu ets per ReisBONE5 FE5TE5
Placa Majar, 33 Te l. 880408
J OSEP MARIMON BARTRARepresentació d 'equips d 'o ficina
i caixes registradores
DE81TJA A TDTHDM DDN NADALI FELlI; ANY NDU
Sa nr Vic c nc , 2 Te l. 88 0356880085
STA. eOLOMA D E Q UERALT
Tell. 88 01 82 Sta. Colorna de Que ralt
11
NADAL
L'aire aquesta nit és jo iósés pIe de gra n alegriaés Nadal.En la llunyania se sentel cant deIs án qe ls que anuncien:-Us ha nascut un salvador.A dalt, el fose cel, una l1um,una l1um plena de Icrca:L'estrella del por tal.L'establia és plena d 'amor:l' infantó a la menjadora ;al costat, b ou i mulapares i pastors se'l miren.La nit, sa n ta i plena de paués Nadal.
Marta Galla r t13 anys
i.« PREMI POEMES
1,· ' Premi (6- 10) Éster lbáñez 7 anysDibuix
2: Premi Dibuix (6- 10)Ines Amatlle r 6 anys
12
LA SEGARRA
Aquest any de no u l a Segarrade nou ha tornat a brostara tot Santa Coloma vo l fe lici taraq ues tes le stes p lenes d 'alegriai sal ut p od er cel eb rar .
¿ 'any intern acional del nenens vo len demostrarqu e amb eJJs podem com p tt:rdoncs els pestore ts i pessebreal seu c árrec es fa ra ,
El s pares m és q ue jo íososde m ana ra n ets Reís siqu ín ge ne rosos,També els volem recordarque al «co te» s'hi va a estua ísr.p er ser ho m es el die de d em é,
Si un eltre d ia lo ra han denerq ue recordin amb cer íny oles restes de Na dal que al poble van p ass ar.
El upíc arbre a l a pleceio íe i pau a d íns de casap el mes petit minyóq ue h í hagi un bon t ío ,
L'eví am b la Segarra a la mava b uscant el se u sotsmen tr e es prep ara el d inarde tol es vol assabentar.
A ix i esperanl el no u anysig ui m i1Jor qu e d 'eng uan ysolu ci onant el paro j l'energ ia :a l a casa de Jesús, Josep í Mar iade JJum tam p oc no n 'n í ne v íe.el ca liu que alJi es va tr oba rens va ensenyar a estimar
Josefina Bone t BorrasA CCtSSIT 13 anys
1.· ' Premi Oibuix (10- 14)M." Dolo ra Roca 14 anvs
LA GRAN DIADA DELS REISQuan en [oan obri la ñne stra per veure qué Ji
havien port a l els Reis , no ho féu pas amb la seguretat q ue lene n e ls nens i nenes de trobar moltes joguines . Ell no se'n sentía gaire mereixedor del regaldeIs Reis, perqué amb ta ntas enrabiades com ha viaIe t prendre a la seva mare i sobreto t amb la que feiapocs dies , quan e s barall á amb el fill d el fusler , esperava amb por la gran d iada del Reis .
Peró en el fans tenia l'esp e ranca , confiant e n lagran bondat d e is Reis, i per a íxó la nit abans posa lasab ata a la finestra , i sa mare , ve ient-ho, el miravatr istarnent.
-Pe r qué hi poses la sabala , Joan? Val mésque no confiis, i així no tíndr ás cap desil-lus íó.
-Voleu dir perqué sóc dolenl, mare?-No, [oan, Ets entremalia t i bellugadis , pero
dolent no ha et s ...; peró ero sembla que els Reís noel portaran re s, perqué més aviat ens convindriamanjar que no pas joquines, dones SOIn tan pobres!
-Sí, pero e ls Reís no ha miren aix ó, í si noero duen res, no sera perqu é siguem pobres. sinóperqué sóc d olent .
De bon matí es d e spe rat á i ja volia mira r a la fine~tra; peró encara era molt matí i no es mogué delllit, pensant q ue e ls Reis encara no haguessin passat.Quan va sentir a la seva mare , que ja estava llevada.d'un salt es posa aterra i va abrir el finstró, i res nohi havia a la ñnestra, arrepenlinl-se de 101 cor de loque havia fel mal Iet durant l'any i fenl el propósitde no tornar-hi rnai més.
Després mira els balcons del veinat i els va veure plens de paquets i de joguines .
-Joan, que no et lleves?, li deia la seva mareo1 qua n e nt ra a l'habitaci ó i ve ié el ñne stro obert, di gué:
-Pobre fill meu!-Ja em penso qué ha estat, mareo Aíx ó és
perqué l'altre dia vai g barallar-me amb e l Josep d ecal Fuster i Ji vaig d onar una bufelada. D'e ll sí quese n'han recardat e ls Reis, dones, mireu, li han portatun cavan i altres joguines.
-Doncs potse r sí que ha eslal aix ó el perquéels Reis han passat de llarg de la leva ñne stra-li diusa mareo
-jo em penso que sí, mareo-1 jo tarnb é m'ho penso, perqué em fas pren-
dre m olles enrabiades pel teu mal génil ; aix ó que joli demano a la Verge que el perdoni com jo el perdono.
Jo an es posa a plo rar i digué:-Sí, mare ja ho veig. En [ose p no em feia cap
mal; vaig ser jo que li bus cava raons i de sprés livaig donar la bufe lada .
-Tens raó, fill meu. En Josep és un b on noi ,íncap ac d e fer mal a ningú. A rn és, el seu pare ensha ajudat molt des de que es va morir el teu pare,
doncs més d'un dia jo no hauria pogut encendre elfoc si no haguessin esta r els retalls de fus ta i els encenalls que ens ha donal.
-Jo us prometo, mare, que amre a veure en[osep i Ji demanaré perdó. Els Reis aixi es desenfadaran i l'any que ve em portaran un cavall com elque ha n dUI a en Jos ep.
Despré s en [c an se n'an á a cal Fust e r i en Jose p ,e n ve ure'l, va recollir totes les joguines i es ficav adintre de la boliga, pensanl-se que Ji voJia fer unamalifeta. Pero en Joan Ji d igué:
-Escolta , [osep, ¿Vols donar-me una bufeta-"d a?El fill del Iuster s e 'l queda mirant.
-Si, home, m'agradaria que ho fessis , donesjo el vull demanar-te perdó.
En Josep somrigué i Ji digué:-Et perdon o d e 101 cor; i ben content de le
nir- te per amic.-Ja ho vold rá el teu pare, despré s del que el
va ig fer?-Si no li vaig d ir res!-Que bon noi e ts! Per aix ó a tu t'han portat
aquest cava ll i tante s jog uines.-1 a tu , qué t'han portal?-A mi , res. Com que el vaig pegar...-D oncs, mira; amb el que m'han portat a mi
hi jug arem tots dos i sera de tots dos.Quan en Joan hagué marxal, so rtí el pare d 'en
Josep i abracant el seu fill, Ji digué:-M'has donat una gran alegria, fill meu. He
sentit la vostra conversa i ve ig que tens un eor bo ique s eras un home noble.
-Que trist den s er , pare, trobar la finestrabuida e l dia de Reis! si veste volg ués , Ji regalaria e lcavan a en loan, dones a mi m'agr aden més e ls jocsd e taula que m' han portat.
Quan en loan arriba a casa seva es traba un ea vall de ca rt ró que duia un paper penjat al coll quedeia: «A quest cavan és per e n loan». Es tornava boigd 'alegria, pero a l ve ure que era igua l que el d'en Josep va anar a tornat-li. Pero en Josep li d igué :
-No , no . Aque sl cavall é s teu i encara quesigui ig ual que el me u, ai x ó no vol dir res.
-Dones on tens el teu?-El meu est á malalt.-Ah, si?, respo ng ué, no ereient-se 'l. Dones
rnentre Ji duri la ma lalt ia , aquest sera de tots dos.1 marxant-se'n d'alegria amb el cavall, deia:
-El cavall no me l'han d ut els Reis, pero siq ue m'h an portat una capsa d e bon s prop ósits quecompJiré d 'ara endavant.
Josefina Sola Segura10 anys
1"' PREMI CONTES
13
«fOTOS D'UN ALBUM fAMILIAR»
SATANÁS,
Al donar tomb a la fu lla de l'álbum,
e1s meus ulls es sem iren ferits al topa r amb
un retrat de «dimon i». Aque lles banyes,
aque lla coa i tora la indumentaria negra j
vennella em bo lcallada per una esplendida
capa arnb esclav ina riberad a.; era tal un
perso narge. El cap cobert per una capu txa
arrapada que no m és deixava veu re un rost re
esfereü d'ul1s neg res ¡ dilatarles órbites, unes
celles negrfssimes i poblarles que s'em marca
ven. les eues cap dah als po lsos que ti do
nava un aspecte sem i-o rient al, i aquella bar
beta retallada en punta ~ com a bóe - l'aca
bava de fer més sinistre.
E ra el rneu pare caracrerirzar pe r repre
senta r a «Satanás» de «E Is Pasro rers», espec
tacle de les Festes de Nadal tan ent ran ya
bIes en el nostr e país que sens e aquestes re
pre sentacion s rnanca ria quelcom mo lt est i
mabl e especialment ent re e1s infan ts.
D 'aquestes rep resenracions n'he senrit a
co ntar mil anecdotes, algunes de les quals
em plau recordar. Es ve u que an rigamenr al
reatr e d'a f icicnat s no hi col-laborava l'ele
meru femen í i 'l uan en alguna obra cali a fer
sortir un a don a s'hi ves ria un acto r qualse
vo l deIs que es dispo sava. Així, dones, en
les represenr acio ns de «Els Pasrorests» elpaper de la «Mare de D éu» fou assenyalar a
un xicor que tenia una veu de baix-profund
i penet ram que ressonav a amb cen a ranera,
amb l'agravant d'un incipient bigorer que
eo m.enlJava a mostrar-se ben ufá. No cal di r
l'efect e jocós que provoca en el p úblic veu rea la «Verg é Marfa» amb bigoti.,
Ce ntava, tam,IX, que en ocas io ns es
perdien en el dialeg per no sabe r-se pro u b é
el pal.er i, si no entenien a l'apuntado r, e1s
calia improvisar. En un a escena ent re «Sata
nás» i «L lucife r» no va reco rdar-se del que
havia de dir , i, per so rtir-se' n digu é «Adéu,
Satanás!» i escapa fent mu tis pe r un lateral.
En ah ra ocasio, el que feia de «Sanr I
josep», home un a mica entrar en anys que
era electricista, s'ideá un s efectes de lIum
mo h engi nyosos i el que s'encarregá de fe r
ho fun cion ar, indecis -a l'hora de la funció
va preguntar-li el que i el co m per assegu
rar la seva efecrivirar, i I'ho me pe r millar
explicacic Ji féu una not a amb el c roquis.
Me s, co m que li fallan m és o menys la vis
ta, es posa les ulle res per tal de veure-ho
bé, 'lu an el rraspum li don a presses perque
ha via d'emrar en escena, amb la precipitació
es descuida de rreure 's les ulleres i es pre
senta da vant del p üblic amb la seva n inica,
les seves sandálies i la vara florida, és a dir,
amb tot l'abrllamcnt del per sonatge i época,
i les ulleres modernesJ
Aixc i més m'ha : recordar aquesta fo rografial
Francesc Paradell
DISCOTECA s- FASEGran revet ll a de t i d'any
Xampany y Coca a «gago»
SERVEI ElECTRIC BOBINATGES I ACCESSORISSERVEI OFICIAL
TEMPS
ENRERA
BAR MONT8ERRAT
SE R VE I D E T APES I EN T R EPA NS
EL8 DE8I TJA BONE8 FE8 TE8
CANALS ASBERT S.L.
ELECTRICITAT - GAS - FONTANERIA
lNSTAL'LADOR AUTOR ITZAT D.!.
DESITJA A TOTS BON N ADAL
810.- Pa ssare n per la Vila e ls capitans de Carlemany,
A demar i Ba ra.
976.- E l com te Bo rr ell i la seva muller Leogarda ven
guere n a Gui tan el , ~aste ll d e Queralt a m b el seu
te rrn e pel p re u d e 200 peces de plata fina .
984.- La casa dei s C e rv el ló e ra se nyora d e is caste Jls de
Querol, M o nt a gut i P inya na.
1019.- H uc de C e rv e lJó d o na a l seu f ilJ A la m an e ls ca s
tells d 'Agu iló, Roq ue ta i la m e ira t d el d e Sta. Co
lo m a.
1068.~71.- Entre e ls d it s a n ys Guillem Be mar d e Q uera lt p a r
tici p a en la crea ci ó d el cod i d e Bei s d e Cata lunya,
conegut pel no m d 'Usatges.
11 13.- Bereng ue r Guillem d e Q uera lt va te r d ona ci ó a
Analguis d e l caste ll de Q ue ra lt i d el seu terme.
1116.- Es va fe r a P oble t el te starnen t de P e re 1 d e Que
ralt.1238.- Pere 11 de Queralt tou d els p oc s noble s que pren
gueren pan en la s ignatu ra d~ l s p a c te s de la re n
dició de la c iu ta t d e Vale ncia ,
1912.- F o u fundar el cor d el Cent re Ca t ólic d'Obre rs.
14
Sant- [ose p . 1 Tel. BB 02 B2 J osep M. a
COIIRANDES AGRICOLA I RAMADERASANTA COLOMA DE QUERALT
-Comtel vite . oberte a tots el vents,de q lori ós historial L . tamb é greu!Tens preuats ves tigis m on umen talsque el do nen prestigi i gran relIeu.
S'escamp en sota el ce} tan darel senyoriaJ castelJ j temple de Bell-lloc;sobresurt el m ajestuós campanari fonts ceremte áes de coure al broc.
D 'aqueJ1 Corote boütter j covardque morí en infaust esdeveniment ,sorgí el reneixement, més tard,renovelJant la reca vigorosament!
' 061;,1 MEliT
01" li110'j , l e(,.I<SrAC¡ Ó
F1GUEROLA
-Al f ossar , ca ra sol íxen t.la vella olivera s 'asseca i equen te;J'absis de romé nic escaients'esqu erda i... la visto espanta.
SAN T MIQUEL DE MONTCLAR
-iTan alta ésodieu,la muntany a de Sant MiqueJ?-Pugeu-hi i veur eucomos 'ap ropa cap al cel!
SANT MA GíDE LA BRUFA GANYA
-Sinuós paisatge d 'abruptesa,sentar d e boix j rom eni.ro miatge d 'eterna flam a encesacap a Vós, Pr oto-m ér tir Sant Ma gi!
CASTELL DE QUERALT
-Capdavanler de la serralada ,pa r ets ru ínoses L . sol ííud ,historie i J/egend a obljdad a...elt i u penya/, gegant aba tul !
SANTA PERPETUk D EL GAlA
-Par a lg e p ictoric i // uminós ,pob/e que s'arrapa cap amuntttns a dalt e/ cestell r uinos.:exode, solitud i de p ineda p erfum!
Sta. Ca/om a de Quera /t, febrer, /976j. Camins
EL CONTROL DE LES VER RES
L'ob je cti u final d 'una e xp lcta ció deverre s és l'obtenció del rnajor nombrepossib le de garrins per verra i any.En la consecució d 'aquest objectiu intervenen d ifere nts factors tots ells importants , com són la raca. sanitat , alimentació, maneig, e tc .
Un aspecte important dintre delmaneig és el co ntrol adequat de Is anima ls
En el c icle p ro ductiu de la ~erra
hí han una serie de dates que es necessari te nir presents; aixi con~-é saber en tot moment si una verre estaen gestadó; data de previs io del . parti quan s'ha de preparar-la per .a e11;quan és té de desmamar etc. CorÍfiara la memoria tates aques te s dades potportar-nos a descuits que faran que lamitja de garrins produits per verra iany disrninueix i.
Una so lució senzilla per evitar lapossible d isminuc ió de productivita tper aq uesta ca usa és di sposar en l'ex
p lotaci ó d 'un «p lanninq» que ens vagiindicant d ía a dia i pe r a cada ve rr atates le s cperacíons a re alitzar.
Hi ha «p lannínq s» de diferents tipus i tot s van bé, pero p er la sevasenzillesa avui d escriurem el «planning rotatíu».
Consta amb essencia d 'un disc ca le ndari amb els 365 dies de l'any quegira sobre un eix central, i sobre e lles col -loqu en sis cordons que ens ind icaran le s diferents operacíons a re alitaar en e l cicle productiu de les verres. (Ve geu la figura) .
Pe r la seva ut ilitaaci ó nece saíta
re m tenir le s ve rr e s identificad es cadauna amb e l seu número i di sp osar pera ca da un a d 'ell e s de dues xinxetesde dife rent co lor amb el número de laverra escrit,
Invariablemen t, ca da jornada esfará gi rar e l di sc p er a situar-lo en ladata d e l día. Quan es produe ixi elp ar t d'una yerra una xinx e ta amb e lseu número es col-Iocar á a so ta delcardó que ind ica PART, i a l'ana ra~anc;ant el ca le ndari aquesta xinxetaassolirá l'Indicació d e DESMAMAR.Als tres d les d'efect uat aques t, es vigilara la ve rra fins que surti en zeL
Un cap feta la monta , es canvia rála xinxeta per una alt ra de d ife re ntcolor i es colocara. a so ta de l cordcque indica COBRIMENT (des d 'aquestcordó fins el part hi han 114 dies). Als21 die s del Cob rime nt es troba DIAG NÓSTIC GESTACIÓ. Si la ve rr a to rnaa sortir en ze l e s cobrir á de nou i esretrocedi rá la xin xeta fins e l cardó decohriment. per ó situant-la en e l cercleratllat (segon cob rtment). En e l cas dequ e no repe teixi ae l, la xinxeta aniráavancant fins arr ibar al s co rdons queen s informen d e qu e e l part esta proxim i hem de preparar a I'animal.
Ve iem, dones, que el maneig del«p lanninq » és mol t senzill i d'una ullada ens informa de tates le s operacionsa re alitza r. Amb ell es pot controlaruna explotació per gran que sigui i elseu lis és ja recomanable a part ir d ele s l a verres.
LLUCIÁ ALQUEZA R
FERRAN DO LTRA
15
L'auca de la loter íaque és la broma d'un sol d ía
So rt im al carrer amb catxaca,Veiam si tindrem prou traca
a e sco llir un b on bitlle tque el núme ro s ig ui ma quet.
Qu é hi ha , aquí, qué passa?En aq ue st sí q ue hi ha tr ac a .
Uns números tan dibuixats ..e s ta mpats , tan ben clavats .
Es co sa de «La Segarra»,q ue amb un cert ( qué» d e barra
un d é cim se n'ha compratque no costa gens barat,
i exhib int g ran g osadiaexplica, d ia per dia,
q ue e l «SeUII és el quin treu rála «qrossa». Sino e s veurá.
Per roa p art rn'hi jugariala paga d e tot un di a ,
q ue e n el mome nt pre cís- q uan la «g rossall fa un incís -
tots serem ben milionaris .1 per poc q ue t'hi encaparris
se ra quan e t penedír ásde no haver comprat, tot ras ,
to ta la seri e sence ra .T'aniria de prim era.
Per ti ja ha arribat el diaen qué surt la lot eria .
Pero q uin dia , x iquets![a no ens podern te nir drets.
i e ns sentim pe tar de dentscom si fóssirn un sis-cents.
Engeguem [a l'aparell.L'orella ben • prop d'el l.
Le s rnans re caragolade s.Les galte s b en esblaImades
i als d its uns tremolinscom si no e stéssim b en fins.
1 per si anessin mal dades,quan ja han «canta r» vint ve g ade s
posern a prop el co nyacper salvar-nos del sotrac.
Una co peta al pajdori ho resistirem millor .
Val ga 'ns D éu , quina ang un iad apro d ue ix la tal «cantada »!
Nosa ltrea , en tre tants mil sprou vc le rn estar tranquils ,
pero é s ta nta l'emodóq ue s 'emboira la raó.
1 p er fi , santa paraula!d e s d'un cap d'aque lla ta ula
salta com una cane éun número b en rodó,
convertint en potentataquell que ho ha e ncertat.
Som no saltres? Potser sí o potser no ,pe ro sernp re é s bona raó
aixc q ue t'hem d it, amicque no vols g astar ni un pic
en la nostra loteria .Que no ho saps que vé d' un dia?
Pe nsa en el que et pot passarsi un b ille t vas a co mprar
Que no el compre s? No treurá si te 'n ben penedír ás .
Escolta un consell rodóque e t dóna la Reda cció:
Vés a comprar loteria.Que no hagis d e ma leir el d ia ...
El poetatoc at de la xa veta
TRANSPORTS CANELA
els hi desitjen bon Nadal i feliC; any nou
FERRERIA
JOAN CO R BELLA
Sta, Colorna de QueraitItalia . 13
SAN TA COlOMA DE QUERA lT
Te!. 88 0334
FERRETERIA 1 ARMERIA•
SANTIAGO SOLE
els hi desitja molt bones Pestes
TA LLER DE REPAR ACIÓ D'AU TOM OBILS
J . DOMINGO FRANQUESA
ELS GA RA NTlTZA ELS SEUS SERVEIS
BAR ROSASERVEI DE BAR I CAFETERIA
16
Ntra . Sra. de la Merce, 14 Telf, 880497 Desitja als seus clients Bon N adali millor any nou
srA. CCl.bMAOE' t¡lCERAl-T
-'-_a_a-'-a_. _.....- .- .-'-'.- ', ,-
FOI2-Es" • _ , ...' .......
LA COMARCA
EN MA RXA EL PLA D'OBRES I MILLO RES TERRITORIALS DE LA ZONA D'ORDENACIÚ "LA SEG ARRA»AMB UN PR ESSUPOST DE 124.755.ÓÓO'- PT ES.
Com vá re m ava0s-ar e n la re vista el m es p a ssat. ha estara uto ri tza t pel M inist eri d'Agric u lt u ra un credit d e 18.606.827p ts. p er l'a co nd iciona m e n r d'un camí q u e enflacará Sta . Colo ma amb Eo res, passant p er Co n esa. Aquesr via l que rindra unalongitud de 15 Kms., consistir á e n un cami de rerra terma de 5mts. d'amplada amb una soj a de graves compacrades de zoc m . de gruix . El pressuposl p er la construcció de l m ate¡x é sa p ro x imada m e n r d'un m il -li ó de pessetes p er kil ómetre, i esp reveu que e n el tra nscurs del seu irinerari es consrruex in 46c la ve g ueres que permetran uns correctes desai g üe s, e vitan r entemps de pluges que el cam i e s con ve rteixi en una ras a. coroha passat aquests darrers a nys e n el cam¡ que cond ueb, a laCa sa b lanca o a l Codony. La inici a ció de le s obres es pre veu enun p ri nci p i p e r la primera quinzena de desembre, despr és e sveu ra n interrompudes durant un mes per co incid ir aq u es ttamps a m b les va ca n ces del perso nal que pendrá p an en lesobres. Una vegada ree m p re sa la tasca duran t la p rim e ra q ui nze na de gener, c o m p le ta ran I' it ine rari fin s a Pores, o n es p reve uque hi a rribin entrada ja la primavera . Aquesta millo ra , de granimportancia per la roda lia de Sta. Coloma, permetr á, e n unadal a no mole lIu nyana un comede acc és a te tes les finques quetr av essa l'esm e n ta t ca m í essen t els a fec ta ts qui primer gaud iran de is a va matges d'aquesta reforma .
Com p e nd re m millar l' abas t d 'aquesta noticia si recu le mfins l'a ny 1976, quan el d ia 8 d'abrtl, pel decret 1236 es va acordar l' actuaci é d e L'IR YDA (I n st ituto Naci ona l de Reforma vDesarrollo Agrario ) e n la zona.d'o rdenac i ó d e les prov ínc le s d eBarcel o na, Lleida i T a rrago na. El s Mun ic ipis d e la P ro vinc iad e T arragona es va ren ag ru par so ta la ca pcalera de la nostraVil a i ampara n t-se e n e l d ec ret 1934 d el 24 de J u lio l d el 1969,e l d ia 17 de desembre de I'a n y 1976 e s vse rn b rc d ia 17 de d esc m b rc de l'any 1976 es vsembre de I'a ny 1976 es va consti tu irla Junta Co m a rc a l de la provincia d e Tarragona , quedant establerta a l'A junt a m e nr de Sta. Coloma, sota la presidencia delCap provinc ia l de IRYDA . Int egren aquesta Jun ta Co m a rc a l,els municipis de Cones a, Fore s , Llorac, Passanant, Le s P iles,Querol, Santa Perpet ua del G a iá, Saval l á de l Corn ta t, Va ll fogona del Riucorb i Sta. Co lom a a barca n t entre to ts una su p e rf ic iede 31.742 Hes.
La p ri mera fase del P la d'obres i millare s re rri tori al s d e lazona d 'o rd e na ci ó d'explota cions d e «L A SEGAR RA») a la provincia de T arragona, contem p la u na inv ers ió d e. I'E s tar e n elsm u nic ipis rel a c io nar s a m b un im p o rt de 124 .755.000 '- ptes-, d ele s qua ~s. 101.12 6.500 '- ptes. se rie n com a su bvenci ó, i la restaru,23.628.50 0'- pts . en fo rma de c re di t a u n inte r és m ole baix.Aquesr P la es p odria re su m ir en le s seg üents m illares:Xarxa. viaria c o m a rcal91 Kms. de camins d e les cara c te rfsriq ues esrneruades al com ens-ament de l'artic!e, destacanr els 15 kms. de Sta. Coló ma aFores; Sta . Coloma - M o nr a rg u ll 3 K m s.; Sta. Co loma - Les R oques - Argensola, 7 Kms.; P ontils - Vallespinosa - Sa u m e lla , 12kms.; i a lt re s flns a co m p leta r 13 itineraris d íferents totalírzan tla longitud e sm e n ta da , a m b un p ressupost de 91.000.000·-depresoMiJlora i aco nd ic io na m e nt de I'a ba ste ixe m e n t d'aigua potableAquest a p a rta t con te m p la l'a basreixement d 'aigua a Sta. Colo rn a , Les Roq u es, La Pobla i AguiJó. La in sta la ci ó comptariaa m b una. ~~p ~a c i ó d 'aig üe s a Les Roques d 'u n cabda l ap ro xi ma t de 100.00 0 li tr es per hora . U na bo m ba im p u lsa ria I'a ig uafin s Ag:u iló i des d 'all í, ap ro fi ra n t e l desnive ll, es podria a li m enta r una g ra n extens i ó de terreny g r ácies a un dipbsit ques 'h i c o nst ru ir¡a, d 'u n rrnli ó d e li t re s de capac itar. E l cos t de 1'0 br a s'c st im a en 17.000.000'- de pesse tes.Ins taHa c ió d 'una eSlació depuradora d'a igües residua ls i m illora de cl a \·egueresLa insra l-laci ó d'una dep ura dora tamb é est á.p rev is la en aq ue stPl a de mi llores . El cost p rev isr és de 8.235.000'· pts. i s'In stal -Iaria ap ro xi mada m c nr a 700 mts . d'on a ra h i ha l'escorxador municipal.Aq ues t P la inclou tamb é la m iJIora d e l'aba st eixernent d 'ai guap().T ~ 1?I.e. a Le s P iles , Conesa i Pa ssanant, p e r un import toral de5.3 00.000 '- pts. i la insta l-laci ó d e b a scules Municipals a Be ll ta ll , Saval l á delCorrnae i Vallfogona del Riucorb, per un i m p ort tota l de 3.220.000'- pts.L'envergadu ra de IOt e l projecte i e l vo lum d e le s quanr itats esmenrud es, no oferien fins a ra la seg u re tat d ' ésser un dia rea li ra r, pero I'Ini ci de le s m ill ores a l ca m ¡ de l Cod o ny com a primer object iu inmedia to ens inspi ra un xi c més de c o n fia nca idona peu a pensar que en un furu r no m o lt llu ny á es podriacom p le ta r el pla de millores que aquí hem ressenyat.
ZERO
17
INFLUENCIA DE LA SOCIETATDE CONSUM
EL PESSEBREVIVENT
De tots es coneguda la Iorca d 'a tra cció que té la socie tat d e censuro e lsnastres di es. Sembla, talment, la deu de la fel icitar i del benestar. A la practica,qui rnés qu i menys, ens trobern perplexes en el moment de decidir .
Potse r ens ajudar á aquesta cu rta reflexió:El q ue cal evitar
- Deixar-nos endur per l'engranatge econornic, absorbit per produir i gastar.- Deixar-nos captivar per la publicitat.- Mesurar le s persone s per la butxaca .~ Fer accepció d e pe rsone s segons la categoria social i e conómica.- Viure i vestir luxo sament.- Presentar un cr istianisme que accepti i justi fiqui situaio ns ínjus tes.- Volg uer allargar mé s la máneqa que e l b ree
El que cal ter.
- Intesificar entre nosal tres el senti r de llibert at i solida rit a t.- Preocupar-nos més per ser que per te nir .- Viure la germanor amb tots els hornes, sobretot arnb els rnarginats .- Lluitar políticarnent en cont ra de les di ferencie s escandaloses.- Valorar rnés la justicia, la llibertat i la pau que l'ordre.- Buscar temp s per viure i pensar.
Foto Cesejoa na
Am b seixanta infants de Sta. Co lo
ma i rodalia i la pa nici pacio de més de
c¡uarant a fam üies, la dircccio d' en Mar
ce! Panadés i l'ajut del grup de [oves
del GRA:\ER, es rom a a fer el pesse
bre d'e nguany.El munratge és tot alment diferenr
de l'any passar, i es desglosa en els se
güents qu adres: la masia cata lana,
l'anunciació a la Vergé, I'anunciaeió als
pasrors. la cova de Betl em, la fuste ria
de Sanr josep. la con deis Reis
d'Orienr. j esús voltar d' ángels. les figu
res del pessebre i el despat x de Mossen
Segura.
Les represenracions seran els dies
següents: d issabre 22 , so lsament per fa
miliars de is acto rs, d iumenge 23 i di
mecr es 26 pel públic en general. L'ho
rari sera de do s c¡uarrs de sis a dos
qua rts de nou de la tard a, el preu d 'en
rrada de 25 pte s. e1s adu lts i a 15 preso
els infams fin s a 10 anys . El local de
represeru acio és e1s estab les de can
Bru ner a la carretera d' Igualada.
La rep resentació esta dedicada a
Mossen j oan Seg ura en el ce nte nar! de
la publicació de la Historia de la Vila i
tam b é en conmemo ració de les fesres
de l'an y inte rna cional de I'infanr, dones
cal rem arcar que l'edar d'aquests joves
acto rs va deis qu arrc als deu anys. Es
perem que ti ng uin forca exit.
(2 ECfA L1:USUBSCR\Pc.iot.lSi <;:>VEDE\.l coMA "REí~"
UN Bo~
RE4AL.DE' 'REiSl'
-
Peli del Ccstell sin
STA. COLOMA DE QUERALT
LA SCGAnRA
la
«EL CAFE DEL JARDI N»(Continuaci ó )
Un escrapuló d e jerdi. si voleu,una miniatura d e vuit m elles de q uadre, peró així i tol ¡ardí. qu e a mésdeIs minúscu/s parterres í roserar tapissant perets, hi havia encara lJocper la cascada , una cascada seca isense aigua. peró aix í i tol en de jenl a cascada í q ue llufa a son p eu ungrup escultórico A l belJ m ig d el j er d is 'enJairava un rejoli d' eique ambpretensions de broJJa dor en q uina tasse hi nedaven uns peixos de coJorsque per ve ure 'n de se mb Jants ca/ iaanal a Barcelona a la cascada d elpa rco To l eslava tan ben distribuií iap rofi tat q ue sembJava un j er d i de nines, j enca ra q ueda va l/oc p er /' escaJaq ue d el raval anava a l a g alería j
p assadís p er la sala de b all.L'lsidre. el Gravat i el joanet,
eren els m ossos q ue atenien la pt éctda clie ntel a, qu e p er el temps d e servir -los ja en sabien sos gustos , qu emolts cops ja satis leien ab ans d 'obrirla boca, peró si per cas ana ven disrr e rs. la Francisca els posa va a to soIsamb el gest o la mirada.
El/a des de da rrera el taulel/, posat en un racó de la sala i al costatde la cuina , com reina en son trono,dom inava i dirigia tot lo traü t de lesdues sales que per la cuina es comunicaven.
Quan estava en funcions, de caraal n eg oci, ningú no hauria dit que fosaque l/a ap acible ma trona que els diesde lesta sorti a amb aquel/a parsimónia i aire burgés, per anar a missamajor amb sa mantelJina de seda irand es i els rosaris a la ma .
El Cale de l jardÍ tenia més decafe que de jardí, com a cal Modestotenia més de Francisca que d e Mo desto, ja q ue el/ . l 'amo, només feiad'am o, un amo p assi u i d 'incognit.Com si la seva missió només los de corati va, era el que leia q uatre qu anen faltava un per la manilJa o dona vaconversa a qui en volia .
Ell era el senyor Modesto i re sm és. Amb el seu casquet ro dó, q uem ai n o deixava. ten ia tot aJ'aiTe d'unb urócrata retirat. Amb la pres en taciódeIs seguros (( La Catalana)}, (( La Pre visiónJ) i alguna cons ulta q ue evaq uava al seu de spatx d el pis, ja en teniaprou; lo demés no era cosa d 'ell. Dep ujar la casa ja en sabia p rou laFrancisca. que era m estra de l'o lici.
L'altra sala , la del ((Sa lón del cri men», que li de ien, no ten ia la m és
p etÍta sem brenca amb sa veine delsaló calé: al/f res de luxe ni orip ells;allí tot anava directament de cara a lafeina.
La porta de cor tine tes verm eJIes jade ia prou que al seu darrera tat erapleb eu í vulgar. En llo c d 'otom anes unbanc de lusta emp otrat a la pare tdava el volt a la sa la. Un ba/có allons í finestra per b anda, com q ualsevol casa norm a/' acabava de do nar-liun to cesote.
Davant d'una de les linestres, elbilJar; la p astera q ue en d eien, potserperq ué al/í es pasta va el pa per alg uns, amb la suor deIs altres. Dav antl'a ltra la taula rodona amb el tap elver a. la taula q ue ar a en di uen «cemille». Si a J'un costat s 'hi tal/aya «m on te», a l'altre s 'bi tete el vínt-i-cinc o hicorrien els daus de b ones i m ales ode blancs i negres. Tres o q uatre taules m és omplien la sala pels set im ig , dino u i burro.
AlIó era, majorrnent e ls dissabtes,una especie de b orsa on e s cotitzava isovint es lonia la setma nada cob radaaquell ate . Hi havia dies q ue hi corriala m oneda com si los al ba nc d'Esp anya ; sobre tot a les tires, que venienels talladors de lora a ler la lelicitatdeIs que l'esperaven de les cartes .que per les cases eren dies de granbatuda. de colJita p lena. q ue no es guerrava ni cap lira ni m ercal. tant sip lo via con si le ia so l. Els di um enges ala tarda. sino d e gran b atud a al menys s 'espig olava, no de ixant parar lamaquina.
AI/f es feia el joc del qu into. unjoc divertÍt i rapid a J'a/c anq de totesles inte l·ligéncies i fortunes. pintorescper la mena d 'argot q ue s' usava alcantar el número de les boles queana van sor tint del bombo. que el queera quinto o no venqa tenia de demanar quart i ajuda al veÍ p erqué liaclarÍs lo que sign ificava. (da niña bonita». ((l'avi)). (( el punt de do nes" . (( e lprim er de mil)}. uSan t josep '). (( arrib a iabajo,). (t Ia pa ta de perro)} , ttles ba nderes d 'lt¿lia )}.ales carabasses deMontroigJ}, etz. etz .
Com que aviat J'un o J'altre tenienplenes les cinc casilles d eIs núm erosque es canta ven i més qua n eren tren ta o q uaranta els jugadors, vet aquÍque cada cinc min uts es leia quinto icada cinc m in uts es cobra va el que enleia i cada cinc m in uts paga ven els
altres. Co m q ue es le ia de d eu centims, jugant q uaran ta tocaria cob rarquatre pessetes, m enys els d eu centims q ue es qu edava la casa , p eróm ai ningú no va ten ir temps d e contarla calderilla que t'entregava el q ue escuida va de pagar i cob rar, qu e sem pr e era un de la casa; prou leina hihavia en trabar els números que ja escantaven p er reemprendre altra vegada el jo co
Negoci rodó í rap id qu e anava dedre t al calaix del taulell. La tarda d eldi um enge. encara q ue no los de granb atuda , tenia molts cinc minuts.
Perqu é no hi laltés res. la casatamb é tenia la seva sala de ball, comera de fet en tot calé í societat í du ratemps que aquesta casa i el calé d 'Espanya eren les dues úniques sales enq ue es ballava , am b J'anomalia d equé la de J'Estrel/a, més gran i ambm és comoditats, re stés tancada.
S'hi leia bal/ cada lesta i per tataorq uestra, p iano i manub ri q ue el Te tes cuida va d e roda r.
Anys i més anys navega am bb ona m ar i vent en p op a, portant expert p ilot que sab ia sortejar els es culls i temperis, pero els vells s 'acabaren i vingueren els joves i un noup ilot vo lg ué cond uir la na u per nousmars plens d' esculls de m al sortejar, j
la nau, do nan t bandades, p erd entbrúix ola, i timó, m erx e alg un temps ala deriva fins que va tocar fans i s 'encetll é,
Es que es pensé en reviure aquelltemps de l calé del «Com ercio» i caféd '«España J} , e/s de le s ale gres cupletistes, veient-se in vadit aquelI Saló n café, tan apacible í morigerat, per lesest ridents rial/es de les modernesEves. Que en deien ecs mere res». S'hitnstet-ts piano, per no ésser m enysque el Calé d 'Espanya , per donar-hiconcerts am b 10 que abans en dejen«flam enq ues» i ara en di uen artis tes . (!)
Co m ramada q ue destripa el llop,la vel/a parróquia d 'aquel/ apacible((salón», va buscar un altre soplui gm és q uiet.
El tractar amb joc i do nes alegresés tan peril/ós com tractar amb oJi ino taca r-se.
Aquell ba rco s 'encatl/a; ja inva1idper la navegació no es traba altra soluci ó q ue ve ndre la carcassa. Avuining ú diria que en aq uel/ tros del caTrer Majar, ja net d e voltes i porx os ,
.hagués exis tit m ai el (( CA FÉ DEL JARDÍN)}.
josep Moix i Marimon( Martí Mas Gener)
El sas tre Martinet
1 9
I'acudit per mareel
~IGUtUBONS iC.,ALLADE"TS ({SINO AquES ~AtJy, ELS RaSUS PoRTARA~ ....
•
CARllllfSDEL
"PARO"
FUTBOL
Els resultats que aques t mes ha ob ti ngu t lequip de
la «penva: han estat bast an t dolents, peró sembla
ser que en els dos últ ims part its s'ha expe rimentat
una m illor a, ja que el pr imer partit que han gu anyat
en el present campionat ha sigut a camp contrar io
El joveni ls estan fent el que pod en, peró sembla
que en aques t pr imer any no poden pas massa.
RESULTIXTS:
Pen ya B. l - M asquefa 4; Rebrot 4 - Penya B. 2 ; Pe
nya 8 . O - Sant Joan de Mediona 2; Copons 1 - Pe
nya B. 3
JO VE N ILS
U. M on tserrat 3 - Penya B. 1; Penya B. O - La L1 a
cun a 3; V ilanov a del cami 10 Penya B. 1
BASQUET
Els d iferents equips del e .B. Águiles esta n t enin t uns
resu lta ts bastant dispars, ja que mentres l'equip se
nior mascu lí, degu t a les sancions i que diversos ju
gadors esta n fent «la mi li», no va pas massa fi, al
igu al qu e I'equip senior fe rne ru, en el que les seves
jugadores esta n bastant per sota de l rendiment que
20
poden donar, I' equi p infantil mascu lí esta portant a
t erm e una te mporada bastant bo na. Encara que els
resu lt ats sembl in cont radictor is.
RES ULTATS
Infantil masculí:
La Sa lle Reus «B» 51 - e.B. Águ iles 26; e .B. Águ i
les 71 - e.B . Montblanc 27; e .B. Ág ui les 53 - e .B.
Va lls 75; La Salle Reus «A» 89 - e .B. Águi les 38;
Se nior ma sculí:e .B. Cata l ónia Tortosa 69 - e .B. Águ iles 4 7; e .B.
Águiles 3 7 - e . Gi rnn ástic 75; e .B. Ág ui les 37 - e .B.
Va lls 4 7; e .B. Móra d'Ebre 74 - e .B. Águiles 30 .
Senior fem ení:
e . Gimn ást ic «A» 65 - e .B. Ág uiles 24; e . Girnnás
tic «B» 38 - e.B . Á guiles 32; e.B . ea mbrils 31 -e.B.
Águ iles 58 .
N OTA :
e .B. Ág uiles.- El número que ha sorti t pr emiat en el
segon sorteig del xai és el 106, que caduc ara el
3 1-12-79.
Josep M .'
Ja ets subscriptor de LA SEGARRA?
LA CUINA DINAR DE NADAL
Coro que s 'acosta Na dal, comenc;arem amb un ban e ntr emés de gambes o llagostins.Es compte n tres per cap, amb espár recs i ous dur s. Les gambes o llagostins e s poden fer a la planxa o fre g its , coro tam
bé bullits tres minute. En una p lata rodona bastant gran s 'hi posa un renta-fruites al mig, no massa gran. A dintre del rentafruites una copa de xampany d 'aquelles amples. Tal al volt del renta -Iruites i penjats a la copa s 'hi posen els llagostins, posa ts ben espessos perqué no es vegi e l vidre de so ta . Al capdamunt, al mig os 'hi posa un bcn raro de julivert s'hi posen elsesp árrecs i els DUS durs , sense e l rovell. Es poden omplir de patata , pesols . etz., i es co breixen de rnaionesa. També en llocdeis DUS s 'hi p oden posar uns emparedats de pa de motile tallat a tr iangles , fre g it primer. Es fa una pasta d 'anxoves i es po den omp lir. També es poden omp lir amb una pasta d e mantega, ro vells d 'ou dur, ben pastada que quedi b en fina . Damunts'hi po den fer unes flore te s amb pebrot vermell i cl ara d 'ou dur ta lla da a daue ts . Per les gambes o llagostins es fa un a maionea a o sa lsa picant . Es un p lat molt b o i deco rati u.
BESUC A LA CASSOLAEs talla a ta lls i es passa pe r farina i es fregeix amb b as tant d'oli. Una vegada fregit es posa en un a cassola í amb el ma
te ix oli e s fa un bon sofregit de ceba, llaurer i timó . Quan la ceba és ros sa s'hi tiren dues cullerades de vina gre , una micad 'aigua i una mica de pebre pícant . Es tira per damu nt d el besu c i s 'hi afe g e ix la següent picada: tres grans d 'all, ametllestorrades, do s rovells d 'ou dur, i e s desfá amb una mica del caldo del besucoEs d eixa coure uns vint minuts amb Ice moltbaix i ja e s pot servir .
Bon profit i b ones festes .Josefina Balcells
ENCREUATS1I0 R IZO :'\T ;\ I.S.-A. ~om gencric deis habit ant s de Sta. Coloma de Querah - B.Amoi xar - C. Fruita silvestre - D . l-ills o descendencia -Siglcs o rea nirzacio intern aciona l de les tcrrcs d' Ibcr o arncrica - E. Ilome incu hc. Sig les d'elerncnt qurmic - Con so nanr -1.'. El co nrruri d'igno ro - Unainfus ió d'h erbes molt concguda a Ang tatc rra . Al revés. perjnda - (; .Fenomen que quan plou fa sorol l i espanla les ga llincs . Sistema dorncs ric i manu al de reixir la llana - 11. Co nsonnru que encapcala elmol de riu, TUC_ • Publicació periódica que surt cada dia - 1. Voca l.Es necessario al revés. Preposicio. Inc ógnita matc marica.
VE RTIC;\I.S.-1. Ca mperol - 2, Succeir - .l. :\ 1 revés. cric , Vocal rodo na , Comdiucn els anda lusos «ele», que és conso nant - 4. De paraula . Ce nsonan r En castella. do na - 5. Noca musical Dcsamic - Ú. Fo rma adverbial de Iloc . l.lcrra que va abans de la «b» . ,\ 1 revés. exclamació de dolor - 7, j uguet . Al revés. plural. habilit ar pcr a ter cenescoses - 8. De la Brufaganya. 9. Bigues d'u n nrbrc Higadcs forrnmcntforma m una emba rcacio Ahmcru de tanna pastada arnb aigua j
cuita al forn
I.a solucio en el pr óxirn núm ero.,A
8
Ft---1--
I
CALENDARI DE FE8TE8Di a 2 2 : a 2 / 4 de 6 de la tarda. pessebre vive nt en representació ex
clus iva per als pares i fami lia rs dels nens que hi intervenen.Totes les a ctua cion s del pe ssebre vivent es real itzaran a ca lBrunet (ca rretera d' lg ualada).
Día 23: Al Casal. a les 6 de la tard a. Con cert de Nadal d e lOrfe óSanta Coloma. Detalls en programes a pa rt .
De 2/ 4 de 6 a 2 /4 de 9 de la tarda. representació del pessebre vivent. Entrada: 2 5 pi s . pe r als gr ans i 15 per als ¡n
fants.
Dia 24: A les 12 de la nitoMiss a del Gal l. amb la in tervencié de 1" 0 rfeó .
Día 25: A 2 /4 de 12 M issa de Nadal.A les 6 de la ta rda, rep resentacio d'((Els Pastoret s ». organitzada pel C.B. Agu iles i realitzada pe r nens i nen es de l O a13 a nvs . Les entr ades es despatxaran de 12 a 2 del migdia iuna hora ab an s de la funció .
Día 26: Pesse bre vive nt. al mat eix Hoc i hora q ue la vigilia de Nadal.
Día 28: A 2 / 4 de 6 de la ta rda es pro cedí-a a baixar la ca mpa na ma jar de I'Església Pa rroq uial. pe r ra g l de res tau rar-la, op era ció q ue pe r la s eva espectacula nt at atre uré g ran no mbre dec uriosos.
Oia 31 : Festivitat de Sta. Coloma. A 2/4 de 12 , Ofici Solemne enhonor de la patrona de la Vila.A la nit . trad ic ional ball de f d'anv al Casa l, orga nitzat pe lsmossos de l re em ptac denquanv.
Oia 1: de Gener: Al miqd¡a. el patqe dei s Reis d'O rient recolfirá lesca rte s deis infa nte .
Dia 5: Gran Ca ba lga ta de Re is ¡ rep a rn me nt de joguines pe r a pentsi gra os .Es donaran detal ls en progra mes a parto
Oia 6 : Diada deis Reis . A les 6 de la ta rda, al loc al del Raval, orqan itzat per I'Esbart de la Vila. espe ctacle infantil amb titell es icancc ns.
Oia 11 : A 2 / 4 de 10 del ves pre. a I'Esg lésia parroqu ial. co nc ert del'Es cola ma de Montserrat . L'en trada se ra gr atu i"t a pe r a to thom.
21
.=. A:::i--a= J!ffl..'W'Y.- -... A-- -~~~
EL MILLOR REGAL PODRIA ÉSSER UN AUTOMÓBILDE LA NOSTRA EXTENSA SELECCIÓ DE V.O.
SEAT 127 4 P. LSR-12 S
RENAULT R-S RENAULT» 13111600 E
SEAT 600 E 1200 LS» R-6 127 2 P . SIMCA» R-6 TL »
» 1200 S» 117 3 P .LS
» R-7 TL
VEHICLES REVISA TS TOT ALMENT FINS AL DARRER DETALL,D'ENTREGA IMMEDIATA, PREUS D'AVUI. EMPARATS PEL MILLOR SERVEI
DE TRANSFERENCIES, ASSEGURANCES. FINANCIACIÓ(FINS A 36 MESOS) I POST-VENDA.
SERVEI DE REPARACIONSGARANTIES I VENDES A
STA. COLOMA DE QUERALT
TALLER DOMINGO
CARRETERA D'IGUALADA S /NTELF. 8801 74
A TOTS ELS NOSTRES CLIENTS 1 AMICS ELS DESITGEM
FELICITATS EN AQUESTES FESTES DE NADAL 1 ANY NOU
22
C/. GIRONA, 3 i 5 TELF. 8035263 IGUALADA
LLlEÓ DE [ATALli
La nosrra lIengu a és una de les m és riques de l'uni vers. Ten im mo ts i equivalents per a tot . E ls mals vici s, pero, 1
les barreges i conractes amb altees id iomes, principalment el cas te llá. han fet que la nost ra s' impregnés de ce rts bar baris
mes que la des figu ren. Cal bandejar de la nostra parla i del nostre escrit coses com aques tes:
Ha fet un bon [rmaso -Ha fer un a bona frenada,
Es fu ndammlal dir -ho oc - Es fimomenfol dir-ho bé,
G asta mal ta freuura - Gasta malta frescor.Es deixá embaucar. Es deix á entabanar,
J a ha to rn ar del desterro - J a ha to rna r de I'ex ili.Diga'm aquell ditxo - D iga'm aquella dira.
1\:0 sé perqué aquesr dtJ¿mim - :\0 sé pec que té aqu esr desmratjamou.Les cad ires són de rejilla - Les cadi res só n de reixat.
No t'e nfilis al mostrador - (\;0 r'enfil is al /olllel/.
A roe de pla/il/oI - A roe de piaterers.Posa el bofal al gas - Posa el bar al gas.Gasra un a ampolla de 1110 sencera. G asta un a ampolla de Ilfixill sence ra.
Aques ts poes barbarismes qu e esme nre m formen pan d' un dieeiona r i dedic ar a aquesr rema cn cl qu al hi co nsten 1.900
barbarismes imposat s. . ¡ moh s [a acce prars - a la riostra lIengua, provinents del castell á. Tot s tcn cn el seu equivalenr en ca
rala, la qu al cosa \"01 dir que, de no usar-los, no pcr aixo la lIengua caralana s'ernpobrirá. No hi ha encara en aques t die
clonar¡ csmenrar els gal-lícismes ni els mo ts incorpo rat s d'alr rcs lIen gue s est rangc rcs. com l'anglcs. ctz.Alerta amb alto que die m i escrivirn.
AGENCIA RENAULTCONCESSIONARI CLAAS
MAGI RAMON 5ENDRACAL BOIRA
SANTA COLOM A DE QUERALTo
Mari a Albareda
PER ANUNCIAR-VOS
Ctra . de Monrblanc , 38 Te!. 880491
AJOAN MIQUEL DOMINGO
IMPREMTAels hi desitja bon Nadal i Fel; .;: any nou
Plaga Majar . 10 Te l!. 8800 16
Sta. Coloma de Queralt
AGENCIA DE VIATGES
ABELUX, S.A.
Inforrnació a Sta . Colorna:
BAR L'ESTRELLA - GERMANS GASSÓTe!. 88 04 02
JA TENIU LOTERIADE LA SEGARRA?
«LA SEGARRA))
DIRIGIR-VOS A:
RAMON ORGA
MARCEL PANADÉS
23
24
Més de 500 Oficines al seu servei.
SUCURSAL DE
SANTA COLOMA 'D E QUERALT