Download - REVITSA MULTIMÈDIA
TEMA MULTIMÈDIA
Autors: Sergi Prats
Alex Solà
Data: 10/06/2012
Apartats de la revista:
-TEXT
- ÀUDIO
- IMATGES
- ANIMACIÓ
- VÍDEO
- INTERECTIVITAT
La multimèdia és una combinació de:
Text Àudio Imatges
fixes
Animació Vídeo Interactivitat
ÍNDEX
Multimèdia………………………………………………………………….……………………………………………1,2
Text…………………………………………………………………………………………………………….……………3,4
Àudio…………………………………………………………………………………………………………………………5,6
Imatges……………………………………………………………………………………………………………………7,8
Animació………………………………………………………………………………………………………….……..9,10
Vídeo…………………………………………………………………………………………………………..…..11,12,13
Interectivitat……………………………………………………………………………………………………14,15
ENQUESTES……………………………………………………………………………………………………………………….16,17
MULITIMÈDIA
Multimèdia és un sistema que utilitza més d'un mitjà de comunicació al
mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge,
la animació, el vídeo i el so. Aquest concepte és tan antic com la
comunicació humana ja que a l'expressar-nos en una xerrada normal
parlem (so), escrivim (text), vam observar al nostre interlocutor (vÍdeo) i
vam accionar amb gestos i moviments de les mans (animació).
La multimèdia troba el seu ús en diverses àrees incloent però no limitat a:
art, educació, entreteniment, enginyeria, medicina, matemàtiques, negoci, i la
investigació científica. En l'educació, la multimèdia s'utilitza per a produir
els cursos d'aprenentatge basat en ordinador (popularment cridats CBTs)
i els llibres de consulta com enciclopèdia i almanacs.
El terme multimèdia es fa servir per a referir-se a la combinació de
diverses formes per mostrar informació (text, gràfics, àudio, vídeo,
animació, interactivitat) ja sigui per informar o entretenir l'audiència.
La utilització de tècniques multimèdia va permetre el desenvolupament de
l'hipertext, una manera de lligar temes mitjançant paraules en els textos
permetent l'accés a temes d'interès específic en un o diversos documents
sense haver de llegir-los completament fent clic amb el ratolí en les
paraules remarcades (subratllades o d'un color diferent) que estiguin
relacionades amb el que busques. El programa mostra immediatament en la
pantalla altres documents que contenen el text relacionat amb aquesta
paraula. Però la vinculació interactiva no es va limitar a textos solament.
També es pot interactuar amb sons, animacions i serveis d'Internet
relacionats amb el tema que s'està tractant, la qual cosa ha donat origen
a un nou concepte: Hipermèdia, resultat de la fusió dels conceptes
hipertext i multimèdia. Els sistemes d'hipermèdia podem entendre'ls com
organització d'informació textual, gràfica i sonora a través de vincles que
creen associacions entre informació relacionada dintre del sistema.
-1-
Multimèdia L'ús de múltiples formats per a la presentació d'informació.
Inclou text, gràfiques estàtiques o animades, fragments de vídeo i
informació àudio. Els sistemes multimèdia interactius per ordenador
inclouen hipermèdia i hipertextos. (Engloba hipermèdia i hipertext)
Hipermèdia L'ús de múltiples formats per a la presentació d'informació.
Inclou text, gràfiques estàtiques o animades, fragments de vídeo i
informació àudio. Els sistemes multimèdia interactius per ordenador
inclouen hipermèdia i hipertextos.(Engolba hipertext)
Hipertext Pantalles organitzades i d'accés no lineal formades per text i
diagrames estàtics, imatges i taules text solament no lineal.
En l'àmbit didàctic, podem afirmar que la tecnologia multimèdia integra les
possibilitats educatives de diverses mitjans de comunicació,
interconnectats a través de l'ordinador, fins al punt que el resultat final
es nou mitjà que unifica en una síntesi superior les possibilitats
expressives dels mitjans originaris afegits. Els multimèdia suposa, al
mateix temps, obrir noves possibilitats expressives de l'ordinador que ha
popularitzat amb més intensitat fins que les opcions multimèdiatiques no
s'han integrat plenament.
-2-
TEXT Un text és un conjunt de paraules articulades que formen
un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar
un missatge.
El mot prové del llatí textum, derivat del verb texere i significa teixit. En
sentit estricte aquesta composició pertany a la llengua escrita, però el
seu significat s'ha estès, gràcies a la semiòtica, a qualsevol unitat que
transmet un significat. Per això es pot parlar de textos orals o
de costums i tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden
ser llegits - interpretats- per algú altre i que vehiculen un missatge.
Un text ben format ha de tenir coherència, cohesió i adequació de manera
que existeixi una unitat temàtica i d'estil que ajudi a la comprensió per
part del receptor.
Cohesió
La choesió és la forma. Propietat que implica la correcta relació entre
les diferents parts del text. Compleix normes sintàctiques, gramaticals, i
signes de puntuació/
Adequació
L'adequació és la propietat d'adaptar el missatge a la situació, mitjançant
el registre.
Registre: Variant estilística que s'adapta a diferents situacions de
comunicació.
Culte: El més cuidadós de tots. Molta precisió lèxica. Correcció
gramatical. S'utilitza en poesia i ciències.
Estàndard: El normal. S'utilitza a la premsa, relacions interpersonals
i en llenguatje col·loquial.
Vulgar: Ús més descuidat de la norma lingüística, pobresa de vocabulari
, ús de paraules inapropiades, pronunciació deficient, etc.
-3-
Segons el llenguatge, un text pot ser:
Periodístic.
Literari, si usa es convencions d'estil i la doble figuració de
la literatura.
Científic, si apareixen tecnicismes i mots monosèmics.
Administratiu o jurídic, amb abundància d'abreviatures i fórmules
lexicalitzades provinents del dret.
Publicitari.
Segons la modalitat, un text pot ser:
Text descriptiu.
Text narratiu.
Text expositiu o divulgatiu (que inclou l'instructiu).
Text argumentatiu.
Text explicatiu
Text predictiu
-4-
ÀUDIO és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un
medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en
forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les
partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes
direccions a partir del punt on hi ha la vibració.
Perquè es generi un so cal que vibri alguna font. Les vibracions poden ser
transmeses a través de diversos mitjans elàstics, entre els més comuns
es troben l'aire i l'aigua. La fonètica acústica concentra el seu interès
especialment en els sons de la parla: com es generen, com es perceben, i
com es poden descriure gràfica i / o quantitativament.
La freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un
esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre
d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és el
hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
La física del so és estudiada per l'acústica, que tracta tant de la
propagació de les ones sonores en els diferents tipus de mitjans continus
com la interacció d'aquestes ones sonores amb els cossos físics.
Un so es pot caracteritzar físicament per un seguit de paràmetres:
Freqüència de l'ona sonora
Velocitat a la que es propaga l'ona sonora
Pressió sonora
Intensitat sonora
Potència acústica
To i timbre de l'ona sonora
-5-
Imatges:
-6-
IMATGES
Una imatge digital, també anomenat gràfic digital, és una representació
bidimensional d'una imatge utilitzant bits (uns i zeros). Depenent de si la
resolució de la imatge és estàtica o dinàmica, pot tractar-se d'un gràfic
rasteritzat o d'un gràfic vectorial. Llevat que s'indiqui el contrari en
general per imatge digital s'entén gràfic rasteritzat.
La primera imatge a escanejar, emmagatzemar, i tornar a crear en píxels
digitals va apareixer a 'Standards Eastern Automatic Computer' de 'NIST'.
L'avanç de les imatges digitals va continuar en la dècada del 1960,
juntament amb el desenvolupament del programa espacial i en la
investigació mèdica. Van començar projectes en el laboratori de propulsió
a raig, el 'MIT', 'Bell Labs', i la Universitat de Maryland, entre d'altres,
que utilitzaven imatges digitals per avançar les imatges de satèl·lit,
imatges mèdiques, la tecnologia de video conferència, reconeixement de
caràcters, i la millora de fotografia
Cada píxel d'una imatge està associat a una posició especifica en una imatge
bidimensional, i cadascuna d'aquestes posicions contindrà un valor que
simbolitzarà la seva naturalesa. Les imatges digitals es poden classificar
segons aquesta naturalesa:
Binàries: cada píxel pot contenir un 0 o un 1, convertint la imatge en
blanc o negre.
Escala de grisos: el valor dels píxels comprèn un rang de valors que
determinen la intensitat del tó de gris.
Color: també anomenades RGB, són la representació més ajustada al
món real.
Color fals: segueix la mateixa estructura que les imatges a color,
però en aquest cas la seva representació no s'ajusta a la realitat.
Multi-espectral: en aquest cas , la imatge està representada segon el
seu espectre electromagnètic, de manera que, mitjançant filtres,
podem captar-la amb diferents zones de freqüència.
-7-
Temàtica: es el resultat de la classificació de les imatges multi-
espectral, de manera que es centra en només un rang de valors.
Funció imatge: en aquest cas en particular, una funció f(x,y) determina
el seu valor d'intensitat a la imatge segons la seva posició x i y
La majoria de formats d'imatges digitals estan composts per una
capçalera que conté atributs (dimensions de la imatge, tipus de codificació,
etc.), seguida de les dades de la imatge en si mateixa. L'estructura dels
atributs i de les dades de la imatge és distint en cada format.
A més, els formats actuals afegeixen sovint una zona
de metadades ("metadata" en anglès) que serveix per a precisar informació
addicional sobre la imatge, com per exemple:
la data, la hora i el lloc on es va prendre la imatge
les característiques físiques de la fotografia (fotosensibilitat
ISO, velocitat d'obturació, flash, etc.)
-8-
ANIMACIÓ L'animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es
creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges
(denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el
moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió del
moviment, en què intervenen lapersistència de la visió i el fenomen phi.
L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot
comprovar, està en relació directa amb les arts visuals
clàssiques, dibuix, pintura i escultura, així com la fotografia.
Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà
dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar
dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets
repetidament a un model de la realitat o a un
model tridimensional virtual; també es possible animar objectes de la
realitat i actors.
Animació completa
És un tipus d'animació d'alta qualitat, molt elaborada i amb gran quantitat
de dibuixos per segon. La mitjana és d'un dibuix (per personatge)
cada fotograma o d'un dibuix cada dos fotogrames com a màxim, tot i que
algun dibuix es pot mantenir quiet en algun moment si el guió ho demana.
La quantitat de dibuixos resultants per segon depen de la quantitat
de fotogrames per segon necessaris, que depenen de si es treballa en
cinema (en general, 24 fotogrames per segon), en PAL (25 fotogrames per
segon), en NTSC (30 fotogrames per segon), etc. Els personatges, en
contraposició amb l'animació limitada, es dibuixen i s'animen sencers,
repetint cada vegada el personatge i modificant-ne aquelles parts del cos
que ha de moure. És el tipus d'animació que s'empra habitualment en
pel·lícules i sovint en publicitat, com les pel·lícules de la Disney o les
animacions de la Warner.
-9-
Imatges:
-10-
VÍDEO és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de
senyals electrònics que representen imatges en moviment.
La principal aplicació del món del vídeo és, òbviament, la televisió, seguida,
possiblement pels vídeos domèstics. No obstant això, mercès
a internet s'ha produït una proliferació de diferents formats de
vídeo comprimits que en permeten la difusió per aquest mitjà a una
audiència planetària (vegeu també videoblog). El vídeo també s'utilitza per
a aplicacions científiques, de seguretat, d'enginyeria i de producció.
La paraula "vídeo" s'utilitza amb molta freqüència per a referir-se als
diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals.
Una productora de vídeo és l'empresa dedicada a la creació de vídeos. Cal
afegir la definició de vídeo didàctic, que és aquell que ha sigut dissenyat i
produït per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per
propiciar l´aprenentatge en els alumnes.
El vídeo educatiu permet informar sobre un tema, és una activitat
motivadora i permet formar a l´alumne i al professor. Per una banda,
l´alumne pot obtenir informació i recursos audiovisuals. Per l´altra, el
professor pot preparar les classes d´una manera més didàctica.
El vídeo és un instrument idoni per a què els alumnes l'utilitzen per a
analitzar el món que els envolta i expressar-se a través d'ell. I
aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguen merament
receptors passius d'informació. Les produccions realitzades per els
professors i alumnes contenen una sèrie de avantatges, com són:
Caràcter motivador.
Fora contextualització dels missatges produïts
Realització del treball des d'una perspectiva col·laborativa ja que
deuen diferenciar-se i repartir-se els rols específics.
-11-
El vídeo és un element de treball del grup-classe, que persegueix que
l'alumne deixe de ser sols un receptor de codis verbo-icònics, per a
convertir-se en emissor de missatges didàctics. El valor educatiu de la
seua utilització radica en els processos que segueixen per a elaborar-los.
És a dir, és una activitat que exigeix el treball col·laboratiu entre
estudiants i, la responsabilitat de les diferents tasques. Abans de la seua
incorporació se'ls deu explicar els diferents rols què són necessaris i
quines són les funcions de cadascuna d'ells. Suposar la utilització implica
dues qüestions:
El domini del llenguatge expressiu i narratiu del mitjà per part del
professor i alumnes.
L'existència d'una mínima dotació tècnica.
La utilització del vídeo com a instrument de coneixement, ens permet
obtenir unes conclusions respecte a les seues possibilitats i limitacions:
La necessitat d'una formació tècnica i didàctica del professorat.
Una justificació metodològica prèvia per part del professor.
Partir d'una metodologia d'indagació.
Augmenta la investigació personal en els estudiants.
L'avaluació es converteix en un procés formatiu.
Millora l'ambient i el clima de classe.
Apropament dels estudiants als contextos naturals.
Adquisició dels continguts conceptuals referits al maneig tècnic dels
equips i a la realització videogràfica.
Gran motivació en els alumnes, potenciar el desenvolupament d'actituds
positives.
-12-
Imatges:
-13-
INTERECTIVITAT
La interactivitat és la relació que una persona té amb altres persones,
bé siguin amb una única persona o un grup de persones. També està
referida a la relació que una persona manté amb el medi o el context que
l'envolta. Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del
receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per
l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la
comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes,
però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància
de les interaccions virtuals).
Però s'ha de tenir en compte que la interactivitat no és el mateix que
interacció. La interacció és la acció d'intercanvis de "diàlegs", que realitza
el subjecte amb altres subjectes, continguts, contexts, etc. Que pot
aportar al assoliment de la interactivitat o també pot ser resposta a la
consecució d'altres metes externes al subjecte com la integració a un
grup social.
La comunicació humana és l'exemple bàsic d'interactivitat. A causa d'això,
molts anàlisis conceptuals es basen en definicions antropomòrfiques
(paraula que ve d'antropomorfisme que empra nocions pròpies de la natura
o de la conducta de l'home per explicar entitats diferents dels ésser
humans). Per exemple, els sistemes complexos que detecten i reaccionen a
la conducta humana són freqüentment denominats "interactius".
Sota aquesta perspectiva, la interacció inclou respostes a les activitats
físiques humanes, per exemple el moviment (llenguatge corporal) o al canvi
en els estats psicològics.
-14-
TIPUS d’interectivitat
1. Són els jocs on una persona es relaciona amb altra per tal
d'arribar a assolir l'objectiu del joc. Poden ser jocs cooperatius i
per la pau, jocs de presentació, jocs de coneixement, jocs de
confiança, jocs de comunicació, jocs de resolució de conflictes, jocs
de distensió, jocs tradicionals, jocs de rotllana, jocs d'equips, jocs
amb pilota, motrius o de persecució, però respecte a tots aquests
jocs nombrats són molt més abundants els jocs competitius.
2. Són els jocs on una persona es relaciona amb un grup de diferents
persones per tal d'arribar a assolir l'objectiu del joc, ja que, el
joc és un excel·lent recurs per al tractament de la diversitat, ja
sigui per sexe, ètnia, cultura, classe social i diferències de tipus
físic, psíquic i social.
3. Segons el nombre d'individus, en el tercer cas, tenim aquell jocs on
la persona juga de manera aïllada, això significa que no té cap
interacció amb altres persones. No obstant això, la interacció amb
el medi i amb el material també delimiten un tipus d'interacció, ja
que experimenten la seva pròpia capacitat d'acció i descobreixen i
comprenen el món que els envolta.. Per tant, en aquest últim cas
estem davant d'una
interacció física, no social.
-15-
Enquestes Alumnes de Classe:
-16-
-17-