-
Núm. 58 (maig 2018)
Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia
-
Redacció i edicióNúria Clua GarciaServei d’Arqueologia iPaleontologia
D.L.: B 24659-2015ISSN 2462-3350
Els continguts d’aquestapublicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 de Creative Commons. Se’npermet la còpia, la distribució i la comunicaciópública, sempre que se’n citila font.
Altres butlletins bibliogràficsdel Departament de Cultura
Aquest recull bibliogràfic, que s’elabora des del Servei d’Arqueologiai Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, té una periodicitat mensual i és el resultatdel buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es rebenal Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei, així com de diversespublicacions digitals.
Es tracta d’un recull especialitzat en Arqueologia i Paleontologia que vol ser útil a tots els professionals i especialistes en el tema per tal que estiguin informats de les darreres novetats que es publiquen i arriben al Servei.
El recull, que està classificat alfabèticament per temes, segueix el mateix criteri que s’estableix al blog de la Tribuna d’Arqueologia, respectant les mateixes entrades de continguts per tema i contingutsper cronologia.
S’inclouen documents en diferents formats: monografies, articles de revista, actes de congressos, estudis, recursos electrònics, etc.
En alguns casos també s’inclouen enllaços considerats d’interès i relacionats amb el document citat, en especial quan aquest es trobadisponible en format electrònic.
PRESENTACIÓ Sumari
Contactar
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Servei d’Arqueologia i PaleontologiaGeneralitat de CatalunyaDepartament de Cultura
Direcció General del Patrimoni CulturalPortaferrissa, 1 (Palau Moja)08002 BarcelonaTel.: 93 316 27 40 (ext. 14411)
http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16437
Sumari
Reculls bibliogràfics anteriors
Catàleg de la Biblioteca delPatrimoni Cultural
Biblioteca central del Departamentde Cultura
Direcció General de CulturaPopular i Associacionisme Cultural
Direcció General de PolíticaLingüística
Filmoteca de Catalunya
mailto:[email protected]:[email protected]://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16437http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/butlleti_novetats/http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/;jsessionid=380B7605FC53F991218E8472B0C7D2AF?lang=cathttp://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/?lang=cathttp://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/?lang=cathttp://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/centre_documentacio/http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/productes_documentals/http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/centre_documentacio/biblioteca/http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/centre_documentacio/biblioteca/http://www.filmoteca.cat/web/biblioteca/fons-i-colleccions/darreres-adquisicionshttp://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/http://dadesculturals.gencat.cat/ca/biblioteca_central/butlleti_novetats/http://www.filmoteca.cat/web/biblioteca
-
Destaquem
SumariServei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
6
4
8
7
10
9
13
11
17
15
32
18
37
33
41
40
45
44
Tribuna d’Arqueologia 2014-2015
Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i
Cadafalch 1908-1923
ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL
ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL
ARQUEOLOGIA MILITAR
ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE
ART RUPESTRE
ASSENTAMENTS PREHISTÒRICS
ASSENTAMENTS RURALS I VIL·LES
ASSENTAMENTS URBANS
CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ
CONTEMPORANI
ESTUDIS
EXCAVACIONS FORA DE CATALUNYA
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
GESTIÓ DEL PATRIMONI
LLOCS DE CULTE
MEDIEVAL
MODERN
MÓN ECONÒMIC
MÓN FUNERARI
NEOLÍTIC-BRONZE
PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC
PALEONTOLOGIA
ROMA I ANTIGUITAT TARDANA
46
47
49
50
51
-
4
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Experimentación tecnofuncional con pulidores líticos y punzones óseos
ALVAREZ SONCINI, Maria Celina; LÉGLISE, Siegfried (2017). “Experimentación tecnofuncional con pulidores líticos y punzones óseos”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 155-184. Número extraordinari.
Accés lliure
Evaluando el uso de herramientas metálicas para la talla lítica en la Patagonia austral a través del análisis funcional de base microscópica
DE ANGELIS, Hernán; HUIDOBRO, Consuelo. (2017). “Evaluando el uso de herramientas metálicas para la talla lítica en la Patagonia austral a través del análisis funcional de base microscópica”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 31-71. Número extraordinari.
Accés lliure
La explotación de la grasa ósea como recurso nutritivo. Una aproximación experimental y sus implicancias en el registro arqueofaunísticos
GARCÍA AÑINO, Eloisa; MARCHIONNI, Laura (2017). “La explotación de la grasa ósea como recurso nutritivo. Una aproximación experimental y sus implicancias en el registro arqueofaunísticos”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 135-154. Número extraordinari.
Accés lliure
El uso de pigmentos naturales en el tratamiento de cueros: dentificación bajo microscopia electrónica (SEM-EDX) en piezas líticas experimentales
LYNCH, Virginia; BARRETO, Natalia G. (2017). “El uso de pigmentos naturales en el tratamiento de cueros: dentificación bajo microscopia electrónica (SEM-EDX) en piezas líticas experimentales”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 8-30. Número extraordinari.
Accés lliure
El procesamiento de cueros de lobo marino (Arctocephalus australis) entre los canoeros magallánico-fueguinos: una evaluación experimental
PARMIGIANI, Vanesa [et al.] (2017). “El procesamiento de cueros de lobo marino (Arctocephalus australis) entre los canoeros magallánico-fueguinos: una evaluación experimental”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 95-134. Número extraordinari.
Accés lliure
ARQUEOLOGIAEXPERIMENTAL
https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426
-
5
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
“¿Por qué nuestros ancestros colocaban una roca sobre otra roca y la golpeaban con una tercera? Una aproximación experimental a la utilización de la técnica bipolar
PARODI CÁRDENAS, Pablo; NAVARRO HARRIS, Ximena. (2017). “¿Por qué nuestros ancestros colocaban una roca sobre otra roca y la golpeaban con una tercera? Una aproximación experimental a la utilización de la técnica bipolar”. A: PARMIGIANI, Vanessa Esther [et al.] (ed.). Experimentación en Arqueología: alcances teórico-metodológicos y casos de aplicación. Boletín de Arqueología Experimental. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Facultad de Filosofía y Letras, núm. 12, p. 72-94. Número extraordinari.
Accés lliure
ARQUEOLOGIAEXPERIMENTAL
https://revistas.uam.es/index.php/arqexp/issue/viewIssue/771/426
-
6
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia).
GONZÁLEZ VERGARA, Óscar (2017). El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia). Directores: RAMALLO ASENSIO, Sebastián Federico; EGEA BRUNO, Pedro María [Tesi doctoral en línia]. Murcia: Universidad de Murcia. Departamento de Prehistoria, Arqueología, Historia Antigua, Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas.
Accés lliure
ARQUEOLOGIAINDUSTRIAL
http://hdl.handle.net/10803/523507
-
7
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014
AGUSTÍ, Bibiana; CODINA, Dolors (2017). “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 84-98.
Accés lliure
Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)
CASTELLANO, Alba (2017). “Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 117-145.
Accés lliure
El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona
DURAN I CAIXAL, Montserrat [et al.] (2017). “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 11-45.
Accés lliure
Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (el Pallars Sobirà)
SUBIRANAS FÀBREGAS, Carme; ROS I MATEU, Josep (2017). “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (el Pallars Sobirà)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 239-253.
Accés lliure
ARQUEOLOGIAMILITAR
http://hdl.handle.net/10687/421778http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.5-Castellano.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10687/421778
-
8
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC
PALET MARTÍNEZ, Josep M. [et al.] (2017). “Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 77-97.
Accés lliure
Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)
PRADES PAINOUS, Marc (2017). “Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 9-39.
Accés lliure
ARQUEOLOGIA DELPAISATGE
http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.1-Prades.pdf
-
9
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí
BARREDA USÓ, Gemma; ZALBIDEA MUÑOZ, Mª Antonia (2018). “Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 155-183.
Accés lliure
Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica
LOMBO MONTAÑÉS, Alberto (2017). “Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 31-61. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
ART RUPESTRE
http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=295:estudi-de-conservacio-de-l-abric-de-pinos-benissa-alacant-patologies-i-causes-de-deterioracio-d-un-jaciment-amb-art-rupestre-llevanti&Itemid=319&lang=cahttp://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/03_LomboMontanes.pdf
-
10
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès
NADAL, Jordi [et al.] (2017). “La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 69-83.
Accés lliure
Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)
OMS, F. Xavier [et al.] (2017). “Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 254-266.
Accés lliure
ASSENTAMENTSPREHISTÒRICS
http://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10687/421778
-
11
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
El jaciment altmedieval de la plaça dels Maristes (Pontós, Alt Empordà)
CASAS, Josep; NOLLA, Josep M.; PRAT, Marc (2017). “El jaciment altmedieval de la plaça dels Maristes (Pontós, Alt Empordà)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 209-219.
Accés lliure
Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)
CASTELLANO, Alba (2017). “Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 117-145.
Accés lliure
El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona
DURAN I CAIXAL, Montserrat [et al.] (2017). “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 11-45.
Accés lliure
Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment
ESCALA ABAD, Òscar [et al.] (2017). “Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 267-303.
Accés lliure
El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)
GINER IRANZO, Daniel; CREUS GISPERT, Laia; GIMENO JIMÉNEZ, Elisenda (2017). “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 46-68.
Accés lliure
ASSENTAMENTSRURALS I VIL·LES
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.9-Casas-et-al.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.5-Castellano.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10687/421778
-
12
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
L’abocador ceràmic de finals del segle III dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès)
ROIG PÉREZ, Josep Francesc (2017). “L’abocador ceràmic de finals del segle III dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 185-207.
Accés lliure
La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica
ROIG PÉREZ, Josep F.; GIMENO MARINÉ, Marc; GARCÍA-MEDRANO, Paula (2017). “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 384-400.
Accés lliure
ASSENTAMENTSRURALS I VIL·LES
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.8-Roig.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778
-
13
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Noves dades del circ romà de Tàrraco: les darreres excavacions al carrer Trinquet Vell i a l’àrea de la porta triomfal
DÍAZ GARCÍA, Moisés; TEIXELL NAVARRO, Imma (2017). “Noves dades del circ romà de Tàrraco: les darreres excavacions al carrer Trinquet Vell i a l’àrea de la porta triomfal”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 217-238.
Accés lliure
El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya).
GUÀRDIA FELIP, Jordi (2018). El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya). Directors: GUITART I DURAN, Josep; OLESTI, Oriol [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Accés lliure
El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques
GUÀRDIA, Jordi [et al.] (2017). “El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 181-204.
Accés lliure
Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII
HINOJO GARCÍA, Emiliano; RIBAS SEIX, Carme (2017). “Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 401-423.
Accés lliure
ASSENTAMENTSURBANS
http://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10803/482144http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://hdl.handle.net/10687/421778
-
14
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo(Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca
MARTÍN MENÉNDEZ, Albert (2017). “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 304-329.
Accés lliure
Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013)
VILA I CARABASA, Josep M. (2017). “Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 152-188.
Accés lliure
ASSENTAMENTSURBANS
http://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10687/421778
-
15
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014
AGUSTÍ, Bibiana; CODINA, Dolors (2017). “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 84-98.
Accés lliure
Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí
BARREDA USÓ, Gemma; ZALBIDEA MUÑOZ, Mª Antonia (2018). “Estudi de conservació de l’Abric de Pinos (Benissa, Alacant): patologies i causes de deterioració d’un jaciment amb art rupestre llevantí”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 155-183.
Accés lliure
Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment
ESCALA ABAD, Òscar [et al.] (2017). “Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 267-303.
Accés lliure
L’Arxiu Arqueològic de Lleida: un nou espai per a la difusió del patrimoni arqueològic de la ciutat
GIL GABERNET, Isabel (2017). “L’Arxiu Arqueològic de Lleida: un nou espai per a la difusió del patrimoni arqueològic de la ciutat”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 300-310.
Accés lliure
La gestión municipal y la intervención en el patrimonio industrial de Roma
GILABERT GONZÁLEZ, Luz María (2017). “La gestión municipal y la intervención en el patrimonio industrial de Roma”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 57-62.
Accés lliure
CONSERVACIÓ,RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ
http://hdl.handle.net/10687/421778http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=295:estudi-de-conservacio-de-l-abric-de-pinos-benissa-alacant-patologies-i-causes-de-deterioracio-d-un-jaciment-amb-art-rupestre-llevanti&Itemid=319&lang=cahttp://hdl.handle.net/10687/421778http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.13-Gil.pdfhttps://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdf
-
16
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII
HINOJO GARCÍA, Emiliano; RIBAS SEIX, Carme (2017). “Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 401-423.
Accés lliure
Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923
TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim (coord.) (DL 2018). Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Catàleg de l’exposició, inaugurada el 29 de juny de 2017 al MAC-Empúries i seguidament al MAC-Barcelona fins a finals de gener de 2018.
Consulta Biblioteca
Memòria de l’activitat portada a terme pel SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2016
TRIGO, Maria; PRATS, Carme (2017). “Memòria de l’activitat portada a terme pel SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2016”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 311-316.
Accés lliure
CONSERVACIÓ,RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ
http://hdl.handle.net/10687/421778http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.14-Trigo-Prats.pdf
-
17
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia)
GONZÁLEZ VERGARA, Óscar (2017). El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia). Directores: RAMALLO ASENSIO, Sebastián Federico; EGEA BRUNO, Pedro María [Tesi doctoral en línia]. Murcia: Universidad de Murcia. Departamento de Prehistoria, Arqueología, Historia Antigua, Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas.
Accés lliure
Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013)
VILA I CARABASA, Josep M. (2017). “Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 152-188.
Accés lliure
CONTEMPORANI
http://hdl.handle.net/10803/523507http://hdl.handle.net/10687/421778
-
18
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Propuesta metodológica para la recogida y procesado de la documentación. SIRA como gestión de datos en sistemas constructivos
ADROHER, Andrés M.; ROLDÁN, Lourdes (2017). “Propuesta metodológica para la recogida y procesado de la documentación. SIRA como gestión de datos en sistemas constructivos”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 61-75. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014
AGUSTÍ, Bibiana; CODINA, Dolors (2017). “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 84-98.
Accés lliure
Arqueología Histórica y Arqueometría para el Estudio de la Cerámica Colonial en Fundaciones de Terra Firme: Siglo XVI
ALZATE GALLEGO, Luz Adriana (2016). Arqueología Histórica y Arqueometría para el Estudio de la Cerámica Colonial en Fundaciones de Terra Firme: Siglo XVI. Directors: BUXEDA I GARRIGÓS, Jaume; GARCIA IÑAÑEZ, Javier [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
Accés lliure
Obsession and Longing: How the Lost City of Z was created to be forever lost
ANDERSON, David S. (2017). “Obsession and Longing: How the Lost City of Z was created to be forever lost”. ArqueoWeb[en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 130-144. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
La romanización de Asturias. Usos y abusos desde la novela histórica
BÉCARES RODRÍGUEZ, Laura (2017). “La romanización de Asturias. Usos y abusos desde la novela histórica”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 1-14. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
ESTUDIS
http://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10803/543569http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/07_Anderson.pdfhttp://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/01_BecaresRodriguez.pdf
-
19
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Tiburones zorro y otros condrictios en el Círculo del Estrecho, un recurso marino infravalorado por la Arqueología
BERNAL CASASOLA, Darío; MARLASCA MARTÍN, Ricard (2017). “Tiburones zorro y otros condrictios en el Círculo del Estrecho, un recurso marino infravalorado por la Arqueología”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 23-36.
Accés lliure
L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X-XI)
BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2017). L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X-XI). Directora: OLLICH I CASTANYER, Imma [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.
Accés lliure
Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité
CAUUET, Béatrice; TAMAS, Călin G. (2017). “Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 205-222.
Accés lliure
Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie
CAMPMAJO, Pierre [et al.] (2017). “Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 65-76.
Accés lliure
“Il «Dique» del fiume Guadiana a Mérida: analisi costruttiva
CAMPOREALE, Stefano; PIZZO, Antonio (2017). “Il «Dique» del fiume Guadiana a Mérida: analisi costruttiva”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 199-214. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
https://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdfhttp://hdl.handle.net/10803/525826http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.ca
-
20
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)
CASTELLANO, Alba (2017). “Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 117-145.
Accés lliure
The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late?
CHERRY, John F.; LEPPARD, Thomas P. (2018). “The Balearic Paradox: Why Were the Islands Colonized So Late?”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 49-70.
Accés lliure
Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane –III ne: més que pernae
COLOMINAS BARBERÀ, Lidia (2017). “Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane – III ne: més que pernae”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 129-147.
Accés lliure
Poblament, recursos i medi ambient en zones àrides: el North Gujarat Archaeological Project (NoGAP)
CONESA, Francesc C. [et al.] (2017). “Poblament, recursos i medi ambient en zones àrides: el North Gujarat Archaeological Project (NoGAP)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 189-216.
Accés lliure
El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona
DURAN I CAIXAL, Montserrat [et al.] (2017). “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 11-45.
Accés lliure
ESTUDIS
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.5-Castellano.pdfhttp://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=291:the-balearic-paradox-why-were-the-islands-colonized-so-late&Itemid=319&lang=cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10687/421778
-
21
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
La Pseudoarqueología como elemento desarticulador de historia e identidades en Bolivia
ENCINAS COPA, Manuel; DI COSIMO, Patrizia (2017). “La Pseudoarqueología como elemento desarticulador de historia e identidades en Bolivia”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 118-129. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
Metodología de análisis del circo romano de Tarragona y nuevos resultados
FERNÁNDEZ, Iván [et al.] (2017). “Metodología de análisis del circo romano de Tarragona y nuevos resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 117-135. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)
FERRER I JANÉ, Joan; SÀNCHEZ RODRÍGUEZ, Marina (2017). “L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 221-236.
Accés lliure
El medio natural de Banasa: características y condicionantes
FIDALGO, Concepción; GARCÍA, Rosario; GONZÁLEZ, Juan A. (2017). “El medio natural de Banasa: características y condicionantes”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 101-116. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Nous esgrafiats ibèrics i llatins d’Ilerda (Lleida)
GARCÉS ESTALLO, Ignasi; SABATÉ VIDAL, Víctor (2017). “Nous esgrafiats ibèrics i llatins d’Ilerda (Lleida)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 237-265.
Accés lliure
ESTUDIS
http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/06_EncinasCosimo.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.10-Ferrer-Sanchez.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.11-Garces-Sabate.pdf
-
22
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
La iglesia funeraria de época visigoda de Sant Miquel de Terrassa. Análisis arquitectónico
GARCIA, M. Gemma; MACIAS, Josep M.; MORO, Antonio (2017). “La iglesia funeraria de época visigoda de Sant Miquel de Terrassa. Análisis arquitectónico”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 183-198. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Tradición e innovación en las técnicas constructivas de Colonia Augusta Firma Astigi
GARCÍA DILS, Sergio (2017). “Tradición e innovación en las técnicas constructivas de Colonia Augusta Firma Astigi”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 137-144. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media
GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; PÈLACHS MAÑOSA, Albert (2017). “La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 287-306.
Accés lliure
Gerión: Revista de Historia Antigua
Gerión: Revista de Historia Antigua (Enero-junio 2017). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Vol. 35, núm. 1.
Accés lliure
El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)
GINER IRANZO, Daniel; CREUS GISPERT, Laia; GIMENO JIMÉNEZ, Elisenda (2017). “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 46-68.
Accés lliure
ESTUDIS
http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttps://revistas.ucm.es/index.php/GERI/issue/view/3144/showTochttp://hdl.handle.net/10687/421778
-
23
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Al otro lado del Aqueronte. Las monedas de las necrópolis altoimperiales de Empúries
GIRAL ROYO, Francesc (2017). “Al otro lado del Aqueronte. Las monedas de las necrópolis altoimperiales de Empúries”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 169-184.
Accés lliure
The Hidden Record at Torre d’en Galmés, Menorca. Accounts from Soil Micromorphological Analysis
GOLDBERG, Paul; PÉREZ-JUEZ, Amalia (2018). “The Hidden Record at Torre d’en Galmés, Menorca. Accounts from Soil Micromorphological Analysis”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 71-97.
Accés lliure
El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia)
GONZÁLEZ VERGARA, Óscar (2017). El estudio arqueológico de las sociedades industriales contemporáneas: propuesta de estudio para la sierra minera de Cartagena-La Unión (Murcia). Directores: RAMALLO ASENSIO, Sebastián Federico; EGEA BRUNO, Pedro María [Tesi doctoral en línia]. Murcia: Universidad de Murcia. Departamento de Prehistoria, Arqueología, Historia Antigua, Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas.
Accés lliure
L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya
GRACIA ALONSO, Francisco (2017). “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 99-134.
Accés lliure
El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya).
GUÀRDIA FELIP, Jordi (2018). El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya). Directors: GUITART I DURAN, Josep; OLESTI, Oriol [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Accés lliure
ESTUDIS
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.7-Giral.pdfhttp://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=292:the-hidden-record-at-torre-d-en-galmes-menorca-accounts-from-soil-micromorphological-analysis&Itemid=319&lang=cahttp://hdl.handle.net/10803/523507http://hdl.handle.net/10687/421778http://hdl.handle.net/10803/482144
-
24
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Circuits comercials a Iulia Lybica (Llívia): visions a partir de les ceràmiques i els marbres
GUÀRDIA, Jordi; CARRERAS, Cèsar; DE SOTO, Pau (2017). “Circuits comercials a Iulia Lybica (Llívia): visions a partir de les ceràmiques i els marbres”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 147-168.
Accés lliure
El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques
GUÀRDIA, Jordi [et al.] (2017). “El Fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 181-204.
Accés lliure
Les estructures de l’edat del bronze de la Plana del Castell – Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès, Barcelona)
GUÀRDIA, Marc; FRANCÈS, Joan (2017). “Les estructures de l’edat del bronze de la Plana del Castell – Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès, Barcelona)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 81-115.
Accés lliure
Lo studio dei tracciati di cantiere nel mondo romano: metodologia e nuove prospettive di ricerca
INGLESE, Carlo; PIZZO, Antonio (2017). “Lo studio dei tracciati di cantiere nel mondo romano: metodologia e nuove prospettive di ricerca”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 231-244. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica
LOMBO MONTAÑÉS, Alberto (2017). “Arte prehistórico y ciencia ficción: los retos de la divulgación académica”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 31-61. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
ESTUDIS
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.6-Guardia-et-al..pdfhttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.4-Guardia-Frances.pdfhttp://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/03_LomboMontanes.pdf
-
25
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne: état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)
LUAULT, Noémie (2017). “Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne: état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 49-64.
Accés lliure
Técnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense durante la Antigüedad Tardía. Balance del trienio 2013-2015
MACIAS, Josep M. (2017). “Técnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense durante la Antigüedad Tardía. Balance del trienio 2013-2015”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 53-59. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère: une ruée vers l’argent? Le cas des Corbières
MANTENANT, Julien; MUNOZ, M. (2017). “L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère: une ruée vers l’argent? Le cas des Corbières”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 149-179.
Accés lliure
L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat
MEUNIER, Emmanuelle; CAUUET, Béatrice; MUNOZ, Margot (2017). “L’exploitation antique du cuivre dans le Séronais (Pyrénées centrales, France). Mine, métallurgie et hábitat”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 223-245.
Accés lliure
La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga
MORERA CAMPRUBÍ, Jordi [et al.] (2017). “La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 99-127.
Accés lliure
ESTUDIS
http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.ca
-
26
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
¡Que esta Casa no perezca! = Bîtum šuú la iḫaliiq: La institución de la Casa en las comunidades levantinas del final del Bronce Antiguo a la Edad del Hierro (2500-1000 a.C.)
MUNTALT SÁNCHEZ, Isabel (2018). ¡Que esta Casa no perezca! = Bîtum šuú la iḫaliiq: La institución de la Casa en las comunidades levantinas del final del Bronce Antiguo a la Edad del Hierro (2500-1000 a.C.). Directores: AUBET, M. Eugènia; RUIZ-GÁLVEZ PRIEGO, María Luisa [Tesi doctoral en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament d’Humanitats.
Accés lliure
Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)
MUNTEANU, Gabriel [et al.] (2017). “Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 263-285.
Accés lliure
La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès
NADAL, Jordi [et al.] (2017). “La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 69-83.
Accés lliure
De arqueologías y fantasías: el mito del padre Crespi y su influencia en la “arqueología” ecuatoriana
NOVILLO VERDUGO, Miguel Ángel; VERA CABRERA, Juan Fernando (2017). “De arqueologías y fantasías: el mito del padre Crespi y su influencia en la “arqueología” ecuatoriana”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 105-117. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)
OLESTI VILA, Oriol; MERCADAL I FERNÁNDEZ, Oriol (2017). “L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 9-47.
Accés lliure
ESTUDIS
http://hdl.handle.net/10803/482194http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://hdl.handle.net/10687/421778http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/05_NovilloVera.pdfhttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.ca
-
27
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Aproximaciones arqueométricas al estudio de los morteros de la antigüedad. Presupuestos metodológicos y ensayo de aplicación a la construcción romana…
ONTIVEROS, Esther; RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “Aproximaciones arqueométricas al estudio de los morteros de la antigüedad. Presupuestos metodológicos y ensayo de aplicación a la construcción romana del valle del Guadalquivir”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 89-99. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Dinámicas relacionadas con los materiales cerámicos para la construcción en las ciudades del valle del Guadalquivir a través de la evidencia epigráfica
ORDOÑEZ, Salvador; RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “Dinámicas relacionadas con los materiales cerámicos para la construcción en las ciudades del valle del Guadalquivir a través de la evidencia epigráfica”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 155-167. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Des tas de déchets petits et grands: vers des critères d’enregistrements communs nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les...
PAGÈS, Gaspard (2017). “Des tas de déchets petits et grands: vers des critères d’enregistrements communs nécessaires aux bases de données pour étudier dans la diachronie les productions sidérurgiques”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 247-262.
Accés lliure
Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC
PALET MARTÍNEZ, Josep M. [et al.] (2017). “Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 77-97.
Accés lliure
La formación del orden metropolitano en la Península Ibérica (siglos IV a VI)
PANZRAM, Sabine (2018). “La formación del orden metropolitano en la Península Ibérica (siglos IV a VI)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 125-154.
Accés lliure
ESTUDIS
http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=294:la-formacion-del-orden-metropolitano-en-la-peninsula-iberica-siglos-iv-a-vi&Itemid=319&lang=ca
-
28
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Los estudios carpológicos en la Península Ibérica: un estado de la cuestión
PEÑA-CHOCARRO, Leonor; PÉREZ-JORDÀ, Guillem (2018). “Los estudios carpológicos en la Península Ibérica: un estado de la cuestión”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 7-45.
Accés lliure
Gunung Padang y el megalitismo indo-malayo: Arqueología y pseudoarqueología
PÉREZ GARCÍA, Víctor Lluís (2017). “Gunung Padang y el megalitismo indo-malayo: Arqueología y pseudoarqueología”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 62-104. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
La arquitectura romana de la Lusitania: antecedentes, métodos y objetivos para el análisis de las técnicas constructivas
PIZZO, Antonio (2017). “La arquitectura romana de la Lusitania: antecedentes, métodos y objetivos para el análisis de las técnicas constructivas”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 29-37. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)
PRADES PAINOUS, Marc (2017). “Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 9-39.
Accés lliure
Ars sine scientia nihil est. El incierto devenir de la documentación gráfica del Patrimonio Arqueológico-Arquitectónico
PUCHE FONTANILLES, Josep M. (2017). “Ars sine scientia nihil est. El incierto devenir de la documentación gráfica del Patrimonio Arqueológico-Arquitectónico”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 61-78.
Accés lliure
ESTUDIS
http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=290:the-study-of-plant-macro-remains-in-the-iberian-peninsula-a-state-of-the-art&Itemid=319&lang=cahttp://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/04_PerezGarcia.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.1-Prades.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.3-Puche.pdf
-
29
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Centcelles: aproximación al monumento a través de su arquitectura. La métrica y la proporción
PUCHE, Josep M.; LÓPEZ VILAR, Jordi (2017). “Centcelles: aproximación al monumento a través de su arquitectura. La métrica y la proporción”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 169-181. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
El proyecto Vrbes: el paisaje urbano romano del valle del Guadalquivir a través del análisis de las soluciones arquitectónicas. Principales líneas de investigación y…
RODRÍGUEZ, Oliva (2017). “El proyecto Vrbes: el paisaje urbano romano del valle del Guadalquivir a través del análisis de las soluciones arquitectónicas. Principales líneas de investigación y resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 39-52. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Tarteso vs la Atlántida: un debate que trasciende al mito
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther (2017). “Tarteso vs la Atlántida: un debate que trasciende al mito”. ArqueoWeb [en línia]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, núm. 18, p. 15-30. Monogràfic: ¿Pseudoarqueología o Arqueologías Alternativas?.
Accés lliure
L’abocador ceràmic de finals del segle III dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès)
ROIG PÉREZ, Josep Francesc (2017). “L’abocador ceràmic de finals del segle III dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 185-207.
Accés lliure
Técnicas y sistemas constructivos romanos en las ciudades del círculo del estrecho. Definición de una cultura arquitectónica. Planteamientos y primeros resultados
ROLDÁN, Lourdes (2017). “Técnicas y sistemas constructivos romanos en las ciudades del círculo del estrecho. Definición de una cultura arquitectónica. Planteamientos y primeros resultados”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 15-27. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
http://webs.ucm.es/info/arqueoweb/pdf/18/02_RodriguezGonzalez.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.8-Roig.pdf
-
30
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Arquitectura y desarrollo urbano en la zona monumental de Carteia. ¿Tradición, evolución o innovación?
ROLDÁN, Lourdes; BLÁNQUEZ, Juan; ROMERO, Alberto (2017). “Arquitectura y desarrollo urbano en la zona monumental de Carteia. ¿Tradición, evolución o innovación?”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 215-229. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Acerca de los sellos sobre material latericio en Hispania. Datos para un corpus
ROLDÁN, Lourdes; BUSTAMANTE, Macarena (2017). “Acerca de los sellos sobre material latericio en Hispania. Datos para un corpus”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 145-154. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
Acerca del proyecto Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la Antigüedad Tardía (MArqHis)
ROLDÁN, Lourdes [et al.] (2017). “Acerca del proyecto Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la Antigüedad Tardía (MArqHis)”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 7-14. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
La temprana importación de mármoles blancos en Tarraco
RUIZ RODRÍGUEZ, Julio C. (2018). “La temprana importación de mármoles blancos en Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 99-123.
Accés lliure
Ensayos de nuevos análisis óptico-visuales para el estudio de estructuras arquitectónicas-patrimoniales. El uso de la reflectancia láser
SOLÀ-MORALES, Pau de [et al.] (2017). “Ensayos de nuevos análisis óptico-visuales para el estudio de estructuras arquitectónicas-patrimoniales. El uso de la reflectancia láser”. A: ROLDÁN GÓMEZ, Lourdes (ed.). Modelos constructivos y urbanísticos de la arquitectura de Hispania: Definición, evolución y difusión del periodo romano a la Antigüedad tardía (MArqHis 2013-2015). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 77-88. (Documenta; 29).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=293:la-temprana-importacion-de-marmoles-blancos-en-tarraco&Itemid=319&lang=ca
-
31
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión
TARONGI CHAVARRI, Miguel (2017). “Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 41-59.
Accés lliure
Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923
TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim (coord.) (DL 2018). Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Catàleg de l’exposició, inaugurada el 29 de juny de 2017 al MAC-Empúries i seguidament al MAC-Barcelona fins a finals de gener de 2018.
Consulta Biblioteca
GYNAIKES, MULIERES: Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma
ZARAGOZA GRAS, Joana; FORTEA DOMÈNECH, Gemma (ed.) (2012). GYNAIKES, MULIERES: Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma. Tarragona: Arola Editors: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. (Atenea; 13).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.2-Tarongi.pdf
-
32
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)
DA RIVA, Rocío; MARSAL, Roser (2017). “Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 7-14.
Accés lliure
Breve repaso a la organización de los accesos en Jebel Mutawwaq, un poblado de la Edad del Bronce Antiguo de Jordania
MUÑIZ ÁLVAREZ, Juan Ramón; MARTÍNEZ CASADO, Ángel; POLCARO, Andrea (2017). “Breve repaso a la organización de los accesos en Jebel Mutawwaq, un poblado de la Edad del Bronce Antiguo de Jordania”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 15-22.
Accés lliure
EXCAVACIONS FORADE CATALUNYA
https://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdfhttps://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdf
-
33
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Tiburones zorro y otros condrictios en el Círculo del Estrecho, un recurso marino infravalorado por la Arqueología
BERNAL CASASOLA, Darío; MARLASCA MARTÍN, Ricard (2017). “Tiburones zorro y otros condrictios en el Círculo del Estrecho, un recurso marino infravalorado por la Arqueología”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 23-36.
Accés lliure
Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie
CAMPMAJO, Pierre [et al.] (2017). “Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale. Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L’apport de l’archéologie”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 65-76.
Accés lliure
Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)
CASTELLANO, Alba (2017). “Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 117-145.
Accés lliure
Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane –III ne: més que pernae
COLOMINAS BARBERÀ, Lidia (2017). “Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane – III ne: més que pernae”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 129-147.
Accés lliure
Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)
DA RIVA, Rocío; MARSAL, Roser (2017). “Estudio preliminar del yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 7-14.
Accés lliure
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
https://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdfhttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.5-Castellano.pdfhttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttps://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdf
-
34
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment
ESCALA ABAD, Òscar [et al.] (2017). “Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 267-303.
Accés lliure
L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)
FERRER I JANÉ, Joan; SÀNCHEZ RODRÍGUEZ, Marina (2017). “L’enigma B’oïde al descobert: kastaum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 221-236.
Accés lliure
Nous esgrafiats ibèrics i llatins d’Ilerda (Lleida)
GARCÉS ESTALLO, Ignasi; SABATÉ VIDAL, Víctor (2017). “Nous esgrafiats ibèrics i llatins d’Ilerda (Lleida)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 237-265.
Accés lliure
El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)
GINER IRANZO, Daniel; CREUS GISPERT, Laia; GIMENO JIMÉNEZ, Elisenda (2017). “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 46-68.
Accés lliure
L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère: une ruée vers l’argent? Le cas des Corbières
MANTENANT, Julien; MUNOZ, M. (2017). “L’exploitation des gisements non-ferreux des Pyrénées de l’Est aux trois derniers siècles avant notre ère: une ruée vers l’argent? Le cas des Corbières”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 149-179.
Accés lliure
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
http://hdl.handle.net/10687/421778http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.10-Ferrer-Sanchez.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.11-Garces-Sabate.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.ca
-
35
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga
MORERA CAMPRUBÍ, Jordi [et al.] (2017). “La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 99-127.
Accés lliure
Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)
MUNTEANU, Gabriel [et al.] (2017). “Vestiges de l’exploitation du fer aux époques pré romaine et romaine dans le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales, France)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 263-285.
Accés lliure
L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)
OLESTI VILA, Oriol; MERCADAL I FERNÁNDEZ, Oriol (2017). “L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)”. A: OLESTI I VILA, Oriol; OLLER GUZMÁN, Joan; MORERA CAMPRUBÍ, Jordi (ed.). ArqueoPyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Treballs d’Arqueologia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 21, p. 9-47.
Accés lliure
Los estudios carpológicos en la Península Ibérica: un estado de la cuestión
PEÑA-CHOCARRO, Leonor; PÉREZ-JORDÀ, Guillem (2018). “Los estudios carpológicos en la Península Ibérica: un estado de la cuestión”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 49, núm. 1, p. 7-45.
Accés lliure
Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)
PRADES PAINOUS, Marc (2017). “Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 9-39.
Accés lliure
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
http://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/issue/viewIssue/v21/21-6-pdf.cahttp://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_k2&view=item&id=290:the-study-of-plant-macro-remains-in-the-iberian-peninsula-a-state-of-the-art&Itemid=319&lang=cahttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.1-Prades.pdf
-
36
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión
TARONGI CHAVARRI, Miguel (2017). “Análisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 41-59.
Accés lliure
Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923
TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim (coord.) (DL 2018). Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Catàleg de l’exposició, inaugurada el 29 de juny de 2017 al MAC-Empúries i seguidament al MAC-Barcelona fins a finals de gener de 2018.
Consulta Biblioteca
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.2-Tarongi.pdf
-
37
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Investigar a Catalunya a inicis del segle XXI: instituts de recerca o universitats?
BELARTE, Maria Carme (2017). “Investigar a Catalunya a inicis del segle XXI: instituts de recerca o universitats?”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 289-291.
Accés lliure
Intervencions arqueològiques i paleontològiques a Lleida durant l’any 2016
BERNAL CAPDEVILA, Joan (2017). “Intervencions arqueològiques i paleontològiques a Lleida durant l’any 2016”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 317-324.
Accés lliure
Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre
BUSQUETS, Francesc [et al.] (2017). “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 330-383.
Accés lliure
Arqueología como ciencia de guerrilla
CRIADO-BOADO, Felipe (2017). “Arqueología como ciencia de guerrilla”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 273-278.
Accés lliure
Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic
FORTUNY, Josep; MUJAL, Eudald; VIDAL, Albert (2017). “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 135-151.
Accés lliure
GESTIÓ DELPATRIMONI
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/RAP27-Debat.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.15-Bernal.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/RAP27-Debat.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778
-
38
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
L’arqueologia com a exemple de la progressiva deslocalització de la recerca o la (buscada) mort del professorat universitari
FULLOLA PERICOT, Josep M. (2017). “L’arqueologia com a exemple de la progressiva deslocalització de la recerca o la (buscada) mort del professorat universitari”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 287-288.
Accés lliure
Un capítulo de la Arqueología española en Marruecos: La sucesión de Pelayo Quintero Atauri (1946-1948)
GOZALBES CRAVIOTO, Enrique (2017). “Un capítulo de la Arqueología española en Marruecos: La sucesión de Pelayo Quintero Atauri (1946-1948)”. Akros. Revista de Patrimonio. Melilla: Fundación Melilla Ciudad Monumental, núm. 15, p. 37-46.
Accés lliure
L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya
GRACIA ALONSO, Francisco (2017). “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya”. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, p. 99-134.
Accés lliure
La investigación arqueológica en el marco universitario: modelos versus realidad
GUTIÉRREZ LLORET, Sonia; JOVER MAESTRE, Francisco J.; LORRIO ALVARADO, Alberto J. (2017). “La investigación arqueológica en el marco universitario: modelos versusrealidad”. A: RAFEL, Núria; JUNYENT, Emili; ALONSO, Natàlia (ed.). La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 282-287.
Accés lliure
Crónica del Congreso IberCrono (Barcelona, 2016)
LOZANO MEDINA, Águeda (2017). “Crónica del Congreso IberCrono (Barcelona, 2016)”. Revista d’Arqueologia de Ponent. Lleida: Universitat de Lleida, núm. 27, p. 297-299.
Accés lliure
GESTIÓ DELPATRIMONI
http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/RAP27-Debat.pdfhttps://www.melilla.es/melillaportal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_19123_1.pdfhttp://hdl.handle.net/10687/421778http://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/RAP27-Debat.pdfhttp://www.rap.udl.cat/export/sites/Arqueologia/ca/.galleries/Documents/27.12-Lozano.pdf
-
39
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficMaig 2018
Sumari
Molta