Redacció i edicióNúria Clua GarciaServei d’Arqueologia iPaleontologia
D.L.: B 24659-2015ISSN 2462-3350
Els continguts d’aquestapublicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 de Creative Commons. Se’npermet la còpia, la distribució i la comunicaciópública, sempre que se’n citila font.
Altres butlletins bibliogràficsdel Departament de Cultura
Aquest recull bibliogràfic, que s’elabora des del Servei d’Arqueologiai Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, té una periodicitat mensual i és el resultatdel buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es rebenal Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei, així com de diversespublicacions digitals.
Es tracta d’un recull especialitzat en Arqueologia i Paleontologia que vol ser útil a tots els professionals i especialistes en el tema per tal que estiguin informats de les darreres novetats que es publiquen i arriben al Servei.
El recull, que està classificat alfabèticament per temes, segueix el mateix criteri que s’estableix al blog de la Tribuna d’Arqueologia, respectant les mateixes entrades de continguts per tema i contingutsper cronologia.
S’inclouen documents en diferents formats: monografies, articles de revista, actes de congressos, estudis, recursos electrònics, etc.
En alguns casos també s’inclouen enllaços considerats d’interès i relacionats amb el document citat, en especial quan aquest es trobadisponible en format electrònic.
PRESENTACIÓ Sumari
Contactar
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Servei d’Arqueologia i PaleontologiaGeneralitat de CatalunyaDepartament de Cultura
Direcció General del Patrimoni CulturalPortaferrissa, 1 (Palau Moja)08002 BarcelonaTel.: 93 316 27 40 (ext. 14411)
http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16437
Sumari
Reculls bibliogràfics anteriors
Catàleg de la Biblioteca delPatrimoni Cultural
Biblioteca central del Departamentde Cultura
Biblioteca de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Centre de Documentació de Política Lingüística
Biblioteca de la Filmoteca deCatalunya
Destaquem
SumariServei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
5
4
7
6
9
8
12
10
30
13
34
31
36
35
38
37
47
39
Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus
Las inscripciones monumentales del Anfiteatro de Tarraco
ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL
ARQUEOLOGIA MILITAR
ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA
ART RUPESTRE
ASSENTAMENTS PREHISTÒRICS
ASSENTAMENTS RURALS I VIL·LES
ASSENTAMENTS URBANS
CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ
ESTUDIS
EXCAVACIONS FORA DE CATALUNYA
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
GESTIÓ DEL PATRIMONI
LLOCS DE CULTE
MEDIEVAL
MODERN
MÓN FUNERARI
NEOLÍTIC-BRONZE
PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC
ROMA I ANTIGUITAT TARDANA 48
4
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra
GIBAJA, Juan F. [et al.] (2018). “Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 327-334. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica
MARÍN DE ESPINOSA SÁNCHEZ, Juan Antonio (2019). “La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 33-54.
Accés lliure
New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “GarumShop” at Pompeii (I.12.8)
RODRÍGUEZ-ALCÁNTARA, Álvaro [et al.] (Julio-diciembre 2018). “New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 149-163.
Accés lliure
ARQUEOLOGIAEXPERIMENTAL
5
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)
MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).
Consulta Biblioteca
ARQUEOLOGIAMILITAR
6
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La evolución conceptual de la arqueología subacuática
NIETO, Xavier (2019). “La evolución conceptual de la arqueología subacuática”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 7-29.
Accés lliure
ARQUEOLOGIASUBAQUÀTICA
7
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
El conjunto de grabados rupestres de la región de El Arenoso-El Sásabe (Sonora, México). Contextualización tipológica y cronocultural
MENÉNDEZ IGLESIAS, Beatriz (2018). El conjunto de grabados rupestres de la región de El Arenoso-El Sásabe (Sonora, México). Contextualización tipológica y cronocultural. Director: VIÑAS VALLVERDÚ, Ramon [Tesi doctoral en línia]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament d’Història i Història de l’Art.
Accés lliure
ART RUPESTRE
8
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017
CEBRIÀ I ESCUER, Artur [et al.] (2019). “La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 121-133. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28
FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 131-142. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site
GUILAINE, Jean; MARTZLUFF, Michel (2018). “Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 123-129. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares
PRATS, Georgina (2018). “Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 143-158. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ASSENTAMENTSPREHISTÒRICS
9
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017
FONT I SEGURA, Xavier (2019). “Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 134-146. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
ASSENTAMENTSRURALS I VIL·LES
10
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio
BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Julia (2018). “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 79-125. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco
COSTA SOLÉ, Ana (2019). “Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 123-147.
Accés lliure
Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció
MARTIN VIELBA, Òscar; ROVIRA SORIANO, Jordi (2009). Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 1).
Consulta Biblioteca
ASSENTAMENTSURBANS
11
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V
MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 127-153. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia
PEÑA JURADO, Antonio (Julio-diciembre 2018). “El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 167-185.
Accés lliure
Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina
RAMALLO ASENSIO, Sebastián F.; CEREZO ANDREO, Felipe (2018). “Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 155-194. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ASSENTAMENTSURBANS
12
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament
GARCIA, Elena (2018). “Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 159-183. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció
MIRET I MESTRE, Magí; FOLCH I SOLER, Joaquim (2019). “El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 183-192. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
MOTA FREIXAS, Bet [et al.] (2019). “Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 44-50. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I MUSEÏTZACIÓ
13
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine
ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.
Accés lliure
Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)
ALBIZURI, Silvia (2017-2018). “Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 97-118.
Consulta Biblioteca
Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco
ALFÖLDY, Géza (2012). Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 2).
Consulta Biblioteca
Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica
ANTOLÍN, Ferran (2018). “Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 205-215. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
14
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova
ANTOLINOS MARÍN, Juan Antonio; NOGUERA CELDRÁN, José Miguel; SOLER HUERTAS, Begoña (2018). “La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 37-48. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur
BANGO TORVISO, Isidro G. (2018). “La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 283-318. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio
BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Ferran II i la Corona d’Aragó
BELENGUER I CEBRIÀ, Ernest (ed.) (2018). Ferran II i la Corona d’Aragó. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; CVIII).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
15
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Carrières antiques méditerranéennes. Élaboration d’une recherche: le cas de Nîmes
BESSAC, Jean-Claude (2018). “Carrières antiques méditerranéennes. Élaboration d’une recherche: le cas de Nîmes”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 9-21. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós
BLASCO BIOSCA, Montserrat; GÓMEZ BACH, Anna; MOLIST MONTAÑÀ, Miquel (2017-2018). “Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 67-96.
Consulta Biblioteca
L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)
BLONDEAU, Céline (2018). “L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 121-134. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)
BROTÓNS YAGÜE, Francisco; RAMALLO ASENSIO, Sebastián F. (2018). “Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 81-94. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
16
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Paleoambiente paleobotánico
BURJACHS, Francesc; YLL, Errikarta-Imanol (2018). “Paleoambiente paleobotánico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 113-120. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)
CALVO TRÍAS, Manuel; GARCÍA ROSSELLÓ, Jaume (2019). “Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 55-83.
Accés lliure
Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats
CÁMARA MANZANEDA, Javier [et al.] (2017-2018). “Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 43-66.
Consulta Biblioteca
La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017
CEBRIÀ I ESCUER, Artur [et al.] (2019). “La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 121-133. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica
CELESTINO PÉREZ, Sebastián; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther; DONATE CARRETERO, Inmaculada (Julio-diciembre 2018). “Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 119-148.
Accés lliure
ESTUDIS
17
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer
CHAPA, Teresa; BELÉN, María; GARCÍA CARDIEL, Jorge (2018). “De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 137-148. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Les balmes obrades de Mura
CORTÉS ELÍA, María del Agua; CANALS PALAU, Josep (2019). “Les balmes obrades de Mura”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 147-158. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Elche (Alicante): des pierres et des chemins. Une démarche multi-scalaire pour comprendre l’organisation et la structure des carrières d’El Ferriol
COSTA, Laurent; MORATALLA, Jesús; ROUILLARD, Pierre (2018). “Elche (Alicante): des pierres et des chemins. Une démarche multi-scalaire pour comprendre l’organisation et la structure des carrières d’El Ferriol”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 25-36. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco
COSTA SOLÉ, Ana (2019). “Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 123-147.
Accés lliure
ESTUDIS
18
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica
FERNÁNDEZ MORENO, José Javier [et al.] (Julio-diciembre 2018). “Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 65-92.
Accés lliure
Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina…
FERNÁNDEZ RUIZ, Joaquín [et al.] (2017-2018). “Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina Amalia 38 (Barcelona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 7-21.
Consulta Biblioteca
L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)
FERRER I JANÉ, Joan; CODINA, Ferran; PRADO, Gabriel de (2017-2018). “L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 135-154.
Consulta Biblioteca
Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar
FERRER I JANÉ, Joan; MEDINA, Esther (2017-2018). “Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 119-133.
Consulta Biblioteca
Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud
FÍGULS, Alfons [et al.] (2018). “Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 291-325. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
19
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament
GARCIA, Elena (2018). “Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 159-183. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita
GARCÍA-ENTERO, Virginia; GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ZARCO MARTÍNEZ, Eva (2018). “Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 185-197. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític
GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; CLEMENTE CONTE, Ignacio (2018). “Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 63-75. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro
GIBAJA, Juan F.; TERRADAS, Xavier; REMOLINS, Gerard (2018). “Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 255-263. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
20
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra
GIBAJA, Juan F. [et al.] (2018). “Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 327-334. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación
GOMES, Francisco B. (2019). “Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 85-107.
Accés lliure
Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès
GONZÁLEZ VILLAESCUSA, Ricardo [et al.] (2018). “Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 173-184. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon
GUILAINE, Jean; MANEN, Claire; MARTZLUFF, Michel (2018). “Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 77-90. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo
GUTIÉRREZ GARCIA-M, Anna; LÓPEZ VILAR, Jordi (2018). “La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 67-79. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
21
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule
HEIJMANS, Marc (2018). “La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 55-77. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica
HIDALGO PRIETO, Rafael (2018). “Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 21-54. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano
JOVER MAESTRE, Francisco Javier; MARTÍNEZ MONLEÓN, Sergio; LÓPEZ PADILLA, Juan Antonio (Julio-diciembre 2018). “Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 93-117.
Accés lliure
Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas
JUAN NAVARRO, Empar [et al.] (2018). “Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 261-281. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
22
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica
MARÍN DE ESPINOSA SÁNCHEZ, Juan Antonio (2019). “La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 33-54.
Accés lliure
Ganaderos neolíticos en el Pirineo
MARTÍN RODRÍGUEZ, Patricia; MOZOTA, Millán (2018). “Ganaderos neolíticos en el Pirineo”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 225-233. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció
MARTIN VIELBA, Òscar; ROVIRA SORIANO, Jordi (2009). Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 1).
Consulta Biblioteca
Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos
MARTÍNEZ-TORRES, Luis M. (DL 2017). Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava. Departamento de Euskera, Cultura y Deporte. (Memorias de Yacimientos Alaveses; 16).
Consulta Biblioteca
Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations
MARTZLUFF, Michel; GUILAINE, Jean; MAZZUCCO, Niccolò (2018). “Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 241-254. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
23
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)
MASCLANS, Alba; REMOLINS, Gerard (2018). “La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 271-290. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V
MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 127-153. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida
MATEOS CRUZ, Pedro (ed.) (2018). La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida. Mérida: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. (Anejos de Archivo Español de Arqueología; LXXXVI).
Consulta Biblioteca
Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local
MAYER I OLIVÉ, Marc (2019). “Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 109-122.
Accés lliure
ESTUDIS
24
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)
MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).
Consulta Biblioteca
La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular
MÉNDEZ QUINTAS, Eduardo [et al.] (Julio-diciembre 2018). “La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 3-34.
Accés lliure
The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker
MORILLO LEÓN, José Miguel; PAU, Claudia; GUILAINE, Jean (Julio-diciembre 2018). “The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 35-63.
Accés lliure
Els ornaments documentats en els contextos funeraris
OLIVA POVEDA, Mònica (2018). “Els ornaments documentats en els contextos funeraris”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 265-270. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda
OLMO-ENCISO, Lauro (2018). “Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 237-259. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
25
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La ceràmica neolítica a Andorra
OMS, F. Xavier (2018). “La ceràmica neolítica a Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 335-343. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC
OMS, F. Xavier; MARTÍN, Araceli (2018). “Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 37-62. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra
OMS, F. Xavier [et al.] (2018). “Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 91-100. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Un escarabeo egipcio procedente de Mallorca
PADRÓ, Josep (2019). “Un escarabeo egipcio procedente de Mallorca”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 171-175.
Accés lliure
La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral
PASCUAL, Iris [et al.] (2017-2018). “La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 23-41.
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
26
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
L’étude des carrières: une approche nécessairement pluridisciplinaire: L’exemple des carrières de La Couronne (Martigues, Bouches-d-Rhône)
PEDINI, Cecilia (2018). “L’étude des carrières: une approche nécessairement pluridisciplinaire: L’exemple des carrières de La Couronne (Martigues, Bouches-d-Rhône)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 109-119. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia
PEÑA JURADO, Antonio (Julio-diciembre 2018). “El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 167-185.
Accés lliure
El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra
PIQUÉ, Raquel (2018). “El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 217-224. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano
PIZZO, Antonio [et al.] (2018). “Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 149-160. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
27
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina
RAMALLO ASENSIO, Sebastián F.; CEREZO ANDREO, Felipe (2018). “Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 155-194. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “GarumShop” at Pompeii (I.12.8)
RODRÍGUEZ-ALCÁNTARA, Álvaro [et al.] (Julio-diciembre 2018). “New technological contributions to Roman garumelaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 149-163.
Accés lliure
L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació
RODRÍGUEZ DANÉS, Jordi (2018). L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació. Director: CORTADELLA, Jordi [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Accés lliure
El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico
ROJO-GUERRA, Manuel A.; GARCÍA-MARTÍNEZ DE LAGRÁN, Íñigo; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, Penélope (2018). “El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 17-35. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
28
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana
ROQUÉ PAU, Carles; ROCAS GUTIÉRREZ, Xavier (2018). “La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 161-171. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado
SALIDO DOMÍNGUEZ, Javier; MADARIAGA GARCÍA, Belén (2019). “Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 149-169.
Accés lliure
Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder
SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 11-20. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta
SUBIRÀ, M. Eulàlia; FONTANALS-COLL, Maria; LÓPEZ-ONAINDIA, Diego (2018). “La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 235-237. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
29
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Análisis formal de las evidencias de explotación antigua en la Loma de los Castillejos de Almadén de la Plata (Sevilla)
TAYLOR, Ruth (2018). “Análisis formal de las evidencias de explotación antigua en la Loma de los Castillejos de Almadén de la Plata (Sevilla)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 95-107. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català
TRAVÉ ALLEPUZ, Esther (2018). La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia. Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs, 15ª edició.
Consulta Biblioteca
Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra
TURU, Valentí (2018). “Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 103-112. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni)
VILA MOREIRAS, Sílvia (2018). L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni). Directores: ALONSO, Natàlia; PIQUÉ I HUERTA, Raquel [Tesi doctoral en línia]. Lleida: Universitat de Lleida. Departament d’Història.
Accés lliure
Les carrières antiques de marbre à Thasos. Des vestiges à la notion d’écosystème
WURCH-KOZELJ, Manuela (2018). “Les carrières antiques de marbre à Thasos. Des vestiges à la notion d’écosystème”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 49-63. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
ESTUDIS
30
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica
GIL ABAD, Dona (coord.) (2018). Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco. Departamento de Cultura y Política Lingüística. Dirección de Patrimonio Cultural.
Consulta Biblioteca
La evolución conceptual de la arqueología subacuática
NIETO, Xavier (2019). “La evolución conceptual de la arqueología subacuática”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 7-29.
Accés lliure
EXCAVACIONSFORA DE CATALUNYA
31
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la…
ALBIZURI, Silvia (2017-2018). “Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 97-118.
Consulta Biblioteca
Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós
BLASCO BIOSCA, Montserrat; GÓMEZ BACH, Anna; MOLIST MONTAÑÀ, Miquel (2017-2018). “Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 67-96.
Consulta Biblioteca
Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)
CALVO TRÍAS, Manuel; GARCÍA ROSSELLÓ, Jaume (2019). “Mirándonos al espejo: narrativas sobre el proceso colonial en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 aC)”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 55-83.
Accés lliure
Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica
CELESTINO PÉREZ, Sebastián; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther; DONATE CARRETERO, Inmaculada (Julio-diciembre 2018). “Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 119-148.
Accés lliure
De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer
CHAPA, Teresa; BELÉN, María; GARCÍA CARDIEL, Jorge (2018). “De la cantera al taller escultórico ibérico: un camino difícil de recorrer”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 137-148. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
32
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)
FERRER I JANÉ, Joan; CODINA, Ferran; PRADO, Gabriel de (2017-2018). “L’enigmàtic objecte de plom amb inscripció ibèrica del fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 135-154.
Consulta Biblioteca
Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar
FERRER I JANÉ, Joan; MEDINA, Esther (2017-2018). “Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 119-133.
Consulta Biblioteca
Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación
GOMES, Francisco B. (2019). “Las oil bottles fenicias en la península ibérica: novedades y perspectivas de la investigación”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 85-107.
Accés lliure
Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)
MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).
Consulta Biblioteca
La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana
ROQUÉ PAU, Carles; ROCAS GUTIÉRREZ, Xavier (2018). “La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 161-171. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
33
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni)
VILA MOREIRAS, Sílvia (2018). L’explotació dels recursos vegetals a la plana occidental catalana durant la protohistòria a partir de l’anàlisi antracològica (III-I mil·lenni). Directores: ALONSO, Natàlia; PIQUÉ I HUERTA, Raquel [Tesi doctoral en línia]. Lleida: Universitat de Lleida. Departament d’Història.
Accés lliure
FERRO-IBÈRIC-COLONITZACIONS
34
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Els mapes de patrimoni cultural. Una eina per al coneixement i la gestió del patrimoni local
CORTÉS ELÍA, María del Agua (2019). “Els mapes de patrimoni cultural. Una eina per al coneixement i la gestió del patrimoni local”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 172-182. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica
GIL ABAD, Dona (coord.) (2018). Arkeoikuska 2017: Arkeologi Ikerketa = Arkeoikuska 2017: Investigación Arqueológica. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco. Departamento de Cultura y Política Lingüística. Dirección de Patrimonio Cultural.
Consulta Biblioteca
El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció
MIRET I MESTRE, Magí; FOLCH I SOLER, Joaquim (2019). “El patrimoni arqueològic en cavitats: gaudi, respecte i protecció”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 183-192. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
MOTA FREIXAS, Bet [et al.] (2019). “Evolució dels sistemes de restauració de camins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 44-50. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt
MIÑO, Àngel (2019). “Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 12-23. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
GESTIÓ DELPATRIMONI
35
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”
ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.
Accés lliure
Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio
BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Julia (2018). “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 79-125. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt
MIÑO, Àngel (2019). “Pla director del conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 12-23. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
LLOCS DE CULTE
36
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine
ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.
Accés lliure
Ferran II i la Corona d’Aragó
BELENGUER I CEBRIÀ, Ernest (ed.) (2018). Ferran II i la Corona d’Aragó. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; CVIII).
Consulta Biblioteca
L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)
BLONDEAU, Céline (2018). “L’étude des traces d’outils et modes d’extraction des carrières de Nucourt (Val d’Oise, Île-de-France, France): La clef de lecture des dynamiques d’une construction médiévale (X-XI siècles)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 121-134. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017
FONT I SEGURA, Xavier (2019). “Mas de la Serra Llarga de l’Obac. Intervencions arqueològiques de 2015 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 134-146. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català
TRAVÉ ALLEPUZ, Esther (2018). La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia. Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs, 15ª edició.
Consulta Biblioteca
MEDIEVAL
37
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita
GARCÍA-ENTERO, Virginia; GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ZARCO MARTÍNEZ, Eva (2018). “Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 185-197. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
MODERN
38
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La Tomba de Segudet (Ordino)
FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “La Tomba de Segudet (Ordino)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 197-202. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos
MARTÍNEZ-TORRES, Luis M. (DL 2017). Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava. Departamento de Euskera, Cultura y Deporte. (Memorias de Yacimientos Alaveses; 16).
Consulta Biblioteca
Els ornaments documentats en els contextos funeraris
OLIVA POVEDA, Mònica (2018). “Els ornaments documentats en els contextos funeraris”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 265-270. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Les sepultures de la Feixa del Moro
REMOLINS, Gerard [et al.] (2018). “Les sepultures de la Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 185-195. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
MÓN FUNERARI
39
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)
ALBIZURI, Silvia (2017-2018). “Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 97-118.
Consulta Biblioteca
Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica
ANTOLÍN, Ferran (2018). “Datos paleocarpológicos del Neolítico antiguo y medio (6000-3300 cal BC) en Andorra. Aproximación al rol de la agricultura y la recolección de frutos silvestres en la economía de los grupos neolíticos en la montaña media pirenaica”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 205-215. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós
BLASCO BIOSCA, Montserrat; GÓMEZ BACH, Anna; MOLIST MONTAÑÀ, Miquel (2017-2018). “Aproximació a la producció ceràmica “Merlès”: anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 67-96.
Consulta Biblioteca
Paleoambiente paleobotánico
BURJACHS, Francesc; YLL, Errikarta-Imanol (2018). “Paleoambiente paleobotánico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 113-120. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
40
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats
CÁMARA MANZANEDA, Javier [et al.] (2017-2018). “Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 43-66.
Consulta Biblioteca
La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017
CEBRIÀ I ESCUER, Artur [et al.] (2019). “La cova de les Ànimes (Matadepera). Un excepcional dipòsit del neolític antic. Quaranta-cinc anys de recerques i oblits. Darreres intervencions del SAG el 2016 i 2017”. A: IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, p. 121-133. (Col·lecció Eines. Sèrie Territori i Parcs Naturals; 5).
Accés lliure
Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica
CELESTINO PÉREZ, Sebastián; RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Esther; DONATE CARRETERO, Inmaculada (Julio-diciembre 2018). “Las cerámicas pintadas con bicromía poscocción de la vertiente Atlántica Ibérica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 119-148.
Accés lliure
Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica
FERNÁNDEZ MORENO, José Javier [et al.] (Julio-diciembre 2018). “Los discos de oro del Museo Arqueológico de Asturias: algunas observaciones sobre la orfebrería prehistórica”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 65-92.
Accés lliure
Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina Amalia 38 (Barcelona)
FERNÁNDEZ RUIZ, Joaquín [et al.] (2017-2018). “Las estructuras de combustión de grandes dimensiones de época neolítica en el nordeste de la península ibérica. Aportaciones a su conocimiento a partir del yacimiento de Reina Amalia 38 (Barcelona)”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 7-21.
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
41
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud
FÍGULS, Alfons [et al.] (2018). “Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 291-325. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28
FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “Els jaciments de Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 131-142. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
La Tomba de Segudet (Ordino)
FORTÓ GARCÍA, Abel [et al.] (2018). “La Tomba de Segudet (Ordino)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 197-202. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament
GARCIA, Elena (2018). “Estudi del material en terra documentat al jaciment de Feixa del Moro (Juberri, Andorra). Proposta de restitució de la planta de l’assentament”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 159-183. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític
GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; CLEMENTE CONTE, Ignacio (2018). “Unes muntanyes amb gent, ramats i camps. Els pirineus catalans al neolític”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 63-75. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
42
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro
GIBAJA, Juan F.; TERRADAS, Xavier; REMOLINS, Gerard (2018). “Los instrumentos líticos documentados en Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 255-263. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra
GIBAJA, Juan F. [et al.] (2018). “Los punzones de esquisto: más allá de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 327-334. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon
GUILAINE, Jean; MANEN, Claire; MARTZLUFF, Michel (2018). “Le néolithique ancien en Languedoc occidental et Roussillon”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 77-90. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site
GUILAINE, Jean; MARTZLUFF, Michel (2018). “Balma de la Margineda: l’espace habité au néolithique ancien dans ses rapports avec l’exploitation de l’environnement du site”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 123-129. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano
JOVER MAESTRE, Francisco Javier; MARTÍNEZ MONLEÓN, Sergio; LÓPEZ PADILLA, Juan Antonio (Julio-diciembre 2018). “Sobre la estructura poblacional de las sociedades del Sur del Bronce Valenciano”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 93-117.
Accés lliure
NEOLÍTIC-BRONZE
43
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica
MARÍN DE ESPINOSA SÁNCHEZ, Juan Antonio (2019). “La producción laminar durante el Neolítico final y el Calcolítico: una renovación epistemológica”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 33-54.
Accés lliure
Ganaderos neolíticos en el Pirineo
MARTÍN RODRÍGUEZ, Patricia; MOZOTA, Millán (2018). “Ganaderos neolíticos en el Pirineo”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 225-233. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos
MARTÍNEZ-TORRES, Luis M. (DL 2017). Arabako trikuharriak: Neolitoko materialak eta eraikuntza sistemak = Dólmenes de Álava: materiales y sistemas de construcción neolíticos. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava. Departamento de Euskera, Cultura y Deporte. (Memorias de Yacimientos Alaveses; 16).
Consulta Biblioteca
Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations
MARTZLUFF, Michel; GUILAINE, Jean; MAZZUCCO, Niccolò (2018). “Retour sur les industries du néolithique ancien de La Margineda: la part du legs mésolithique et la part des innovations”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 241-254. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)
MASCLANS, Alba; REMOLINS, Gerard (2018). “La gestió de les eines de pedra polida a la zona arqueològica de Juberri (Sant Julià de Lòria, Andorra)”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 271-290. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
44
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker
MORILLO LEÓN, José Miguel; PAU, Claudia; GUILAINE, Jean (Julio-diciembre 2018). “The proboscidean ivory adornments from the hypogeum of Padru Jossu (Sanluri, Sardinia, Italy) and the mediterranean bell beaker”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 35-63.
Accés lliure
Els ornaments documentats en els contextos funeraris
OLIVA POVEDA, Mònica (2018). “Els ornaments documentats en els contextos funeraris”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 265-270. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
La ceràmica neolítica a Andorra
OMS, F. Xavier (2018). “La ceràmica neolítica a Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 335-343. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC
OMS, F. Xavier; MARTÍN, Araceli (2018). “Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la península ibèrica: el neolític ca. 5600-2300 cal BC”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 37-62. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra
OMS, F. Xavier [et al.] (2018). “Les dades radiocarbòniques i la seva anàlisi durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 91-100. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
45
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral
PASCUAL, Iris [et al.] (2017-2018). “La població neolítica barcelonina des de la morfologia dental. Dades de la població de la serralada prelitoral”. Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, núm. 21, p. 23-41.
Consulta Biblioteca
El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra
PIQUÉ, Raquel (2018). “El paisatge i l’aprofitament dels recursos llenyosos durant el neolític a les Valls d’Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 217-224. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares
PRATS, Georgina (2018). “Hábitat y estructuras domésticas en Feixa del Moro: cabañas, silos y hogares”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 143-158. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Les sepultures de la Feixa del Moro
REMOLINS, Gerard [et al.] (2018). “Les sepultures de la Feixa del Moro”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 185-195. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico
ROJO-GUERRA, Manuel A.; GARCÍA-MARTÍNEZ DE LAGRÁN, Íñigo; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, Penélope (2018). “El pirineo central y occidental en los inicios del neolítico”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 17-35. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
46
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta
SUBIRÀ, M. Eulàlia; FONTANALS-COLL, Maria; LÓPEZ-ONAINDIA, Diego (2018). “La població neolítica andorrana des de l’estudi dental i la dieta”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 235-237. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra
TURU, Valentí (2018). “Paleoclima y geomorfología de los valles de Andorra”. A: REMOLINS ZAMORA, Gerard; GIBAJA BAO, Juan F. (ed.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 103-112. (Monografies del MAC; 2).
Consulta Biblioteca
NEOLÍTIC-BRONZE
47
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular
MÉNDEZ QUINTAS, Eduardo [et al.] (Julio-diciembre 2018). “La industria lítica del yacimiento Achelense de Arbo (Pontevedra). Variables del Paleolítico Inferior de Galicia en el contexto peninsular”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 3-34.
Accés lliure
PALEOLÍTIC-EPIPALEOLÍTIC
48
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine
ABU ALSAUD, Loay (Julio-diciembre 2018). “Byzantine churches in Nablus (Neapolis), Palestine”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 187-207.
Accés lliure
Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco
ALFÖLDY, Géza (2012). Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 2).
Consulta Biblioteca
La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova
ANTOLINOS MARÍN, Juan Antonio; NOGUERA CELDRÁN, José Miguel; SOLER HUERTAS, Begoña (2018). “La actividad extractiva en las canteras del entorno de Carthago Nova”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 37-48. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur
BANGO TORVISO, Isidro G. (2018). “La arquitectura palatina como expresión monumental de la legitimidad de la monarquía astur”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 283-318. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ROMA I ANTIGUITATTARDANA
49
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio
BARROSO CABRERA, Rafael [et al.] (2018). “Toletum. Configuración y evolución urbana de la capital visigoda y su territorio”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 195-236. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Julia (2018). “Barcelona, la topografía de un centro de poder visigodo: católicos y arrianos a través de la arqueología”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 79-125. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)
BROTÓNS YAGÜE, Francisco; RAMALLO ASENSIO, Sebastián F. (2018). “Canteras antiguas en la cuenca de Caravaca (Caravaca de la Cruz, Región de Murcia, España)”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 81-94. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco
COSTA SOLÉ, Ana (2019). “Las fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 123-147.
Accés lliure
ROMA I ANTIGUITATTARDANA
50
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita
GARCÍA-ENTERO, Virginia; GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ZARCO MARTÍNEZ, Eva (2018). “Las canteras de calizas y conglomerado de Espejón (Soria). Evidencias arqueológicas y la documentación escrita”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 185-197. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès
GONZÁLEZ VILLAESCUSA, Ricardo [et al.] (2018). “Le castellum de Can Blai (Formentera, Îles Baléares): La pierre de taille et les carrières de marès”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 173-184. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo
GUTIÉRREZ GARCIA-M, Anna; LÓPEZ VILAR, Jordi (2018). “La cantera de El Mèdol (Tarragona): Tècnicas, organización y propuesta de evolución de la extracción del material lapídeo”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 67-79. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule
HEIJMANS, Marc (2018). “La présence des wisigoths dans les sedes regiae du midi de la Gaule”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 55-77. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ROMA I ANTIGUITATTARDANA
51
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica
HIDALGO PRIETO, Rafael (2018). “Las sedes imperiales al final del imperio: en torno a la interpretación de la arquitectura palatina tetrárquica”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 21-54. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas
JUAN NAVARRO, Empar [et al.] (2018). “Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 261-281. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció
MARTIN VIELBA, Òscar; ROVIRA SORIANO, Jordi (2009). Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció. Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense. (Tarraco Archaeologica; 1).
Consulta Biblioteca
De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V
MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “De capital de la diócesis Hispaniarum a sede temporal de la monarquía sueva. La transformación del urbanismo en Augusta Emerita durante los ss. IV y V”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 127-153. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ROMA I ANTIGUITATTARDANA
52
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida
MATEOS CRUZ, Pedro (ed.) (2018). La Scaenae Frons del teatro romano de Mérida. Mérida: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. (Anejos de Archivo Español de Arqueología; LXXXVI).
Consulta Biblioteca
Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local
MAYER I OLIVÉ, Marc (2019). “Los Valerii de Ruscino: la rápida promoción de una familia de notables local”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 109-122.
Accés lliure
Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C)
MAYORAL HERRERA, Victorino (2018). Fortificaciones, recintos ciclópeos y proceso de romanización en la comarca natural de La Serena (Siglos II A.C al I D.C). Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 2).
Consulta Biblioteca
Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda
OLMO-ENCISO, Lauro (2018). “Recópolis: la construcción de un nuevo paisaje en época visigoda”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 237-259. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia
PEÑA JURADO, Antonio (Julio-diciembre 2018). “El pórtico del recinto de culto a Divus Augustus en la acrópolis de Tarraco: la decoración del ático y su reflejo en las ciudades romanas de la Galia”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 167-185.
Accés lliure
ROMA I ANTIGUITATTARDANA
53
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano
PIZZO, Antonio [et al.] (2018). “Las canteras de Augusta Emerita: Identificación de los materiales y primeros datos sobre la relación con los edificios de espectáculos: el teatro romano”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 149-160. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina
RAMALLO ASENSIO, Sebastián F.; CEREZO ANDREO, Felipe (2018). “Carthago Spartaria, declive y recuperación de una civitas romana en el Spania bizantina”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 155-194. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)
RODRÍGUEZ-ALCÁNTARA, Álvaro [et al.] (Julio-diciembre 2018). “New technological contributions to Roman garum elaboration from chemical analysis of archaeological fish remains from de “Garum Shop” at Pompeii (I.12.8)”. Zephyrus: Revista de Prehistoria y Arqueología. Salamanca: Universidad de Salamanca, Vol. LXXXII, p. 149-163.
Accés lliure
L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació
RODRÍGUEZ DANÉS, Jordi (2018). L’antiguitat clàssica en les TIC: videojocs i gamificació. Director: CORTADELLA, Jordi [Tesi doctoral en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Accés lliure
ROMA I ANTIGUITATTARDANA
54
Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Recull bibliogràficFebrer 2019
Sumari
La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana
ROQUÉ PAU, Carles; ROCAS GUTIÉRREZ, Xavier (2018). “La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana”. A: GUTIÉRREZ GARCIA-M., Anna; ROUILLARD, Pierre (ed.). Lapidum natura restat: Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación).Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica; Madrid: Casa de Velázquez, p. 161-171. (Documenta; 31) (Collection de la Casa de Velázquez; 170).
Consulta Biblioteca
Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado
SALIDO DOMÍNGUEZ, Javier; MADARIAGA GARCÍA, Belén (2019). “Los vidrios con inscripción grabada en Hispania: contexto, tipología y significado”. PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 3a època, vol. 50, núm. 1, p. 149-169.
Accés lliure
Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder
SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (2018). “Territorios, topografía y arquitecturas en torno al poder”. A: SÁNCHEZ RAMOS, Isabel; MATEOS CRUZ, Pedro (ed.). Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía: Jornadas Spaniae uel Galliae, territorio, topografía y arquitectura de las sedes regiae visigodas: Madrid, 2015. Mérida: Instituto de Arqueología, Mérida, p. 11-20. (MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología. Instituto de Arqueología, Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); 1).
Consulta Biblioteca
ROMA I ANTIGUITATTARDANA