RacionalismeRacionalisme
René René DescartesDescartes
(1596-1650)(1596-1650)
DescartesDescartes 22
ÍndexÍndex
Racionalisme
El projecte cartesià:
Unificació de les ciències (primera part DM)
El mètode cartesià (segona part DM)
La moral provisional (tercera part DM)
El desenvolupament de les ciències:
Metafísica (quarta part DM)
Física (cinquena part DM)
DescartesDescartes 33
RacionalismeRacionalisme
Actitud filosòfica de plena confiança en la Raó.Exalça la importància de la Raó.Separa la Raó del seu vincle amb l'experiència.
Sentit generalSentit general
DescartesDescartes 44
RacionalismeRacionalisme
L'actitud racionalista suposasuposa que:La realitat és intel·ligible.La Raó pot explicar-la.
Sentit generalSentit general
DescartesDescartes 55
RacionalismeRacionalisme Sentit estricteSentit estricte
El racionalisme modernracionalisme modern és un corrent filosòficque sorgí, amb René Descartes,a la França del s. XVII,en oposició a l'empirisme.
DescartesDescartes 66
Racionalisme modernRacionalisme modern
Representa una visió generaldel món i del coneixementharmoniosa, ordenada, geomètrica i estable,basada en:
El pensament metòdic.La claredat d'idees.La creença en l'estabilitat de les idees.
DescartesDescartes 77
René Descartes (1596-1650)Benito de Espinosa (1632-1677)Wilhelm Leibniz (1646-1716)
DescartesDescartes SpinozaSpinoza LeibnizLeibniz
Racionalisme modernRacionalisme modern RepresentantsRepresentants
DescartesDescartes 88
Racionalisme modernRacionalisme modern
Existeixen idees innates.Són el punt de partida del coneixement.
Hi ha una relació directa entre Pensament i RealitatEl coneixement és deductiu (com el matemàtic).La “substància” té un caràcter fonamental.
Principals afirmacionsPrincipals afirmacions
DescartesDescartes 99
Racionalisme modernRacionalisme modern
Exclou el recurs a:
L'experiència.El coneixement que prové dels sentits.
Només fa ús de:
La Raó.La claredat i distinció d'ideesLa suposició que el “bon” pensarcoincideix forçosament amb la Realitat:
conèixer és conèixer per la Raó.
Forma d'argumentacióForma d'argumentació
DescartesDescartes 1010
Racionalisme modernRacionalisme modern
1. Plena confiança en la Raó
La Raó (cartesiana) no està sotmesa a la tradició.Només a ella mateixa.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1111
Racionalisme modernRacionalisme modern
1. Plena confiança en la Raó
Les discussions entre Racionalisme i Empirismeposaren de manifest els canvis en el concepte “Raó”canvis en el concepte “Raó”.Ara cal destacar:
El sentit gnoseològic:possibilitats o dificultats de la Raóper aprehendre el que és vertaderament real.
El sentit metafísic:possibilitat o impossibilitat de dir quela realitat és, a la fi, racional.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1212
Racionalisme modernRacionalisme modern
1. Plena confiança en la Raó
La Raó és la única facultat humanacapaç de conèixer.
De l'experiència no s’obté cap coneixementd’allò necessari i universal.La veritat dels enunciats obtinguts per la Raó,com els matemàtics,no depèn de cap experiència.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1313
Racionalisme modernRacionalisme modern
1. Plena confiança en la Raó
El Racionalisme concep tot el coneixementcom el coneixement matemàtic:
Ha de ser universal i necessari.Ha de ser de naturalesa deductiva.
El poder de la Raó rau en:La capacitat de traure de si mateixales veritats primeres i fonamentals.Construir el sistema del món,per deducció a partir de les idees innates.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1414
Racionalisme modernRacionalisme modern
1. Plena confiança en la Raó
La Raó és:Una facultat sistemàtica.Coincideix amb la realitat.
Reapareix el postulat de Parmènides.El mateix és el pensar i l’ésser.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1515
Racionalisme modernRacionalisme modern
1. Plena confiança en la Raó
El racionalisme té un caràcter dogmàtic, per:La presència de veritats universals i necessàries.La possibilitat de deduir-ne altres veritatsa partir d'unes idees innates o a ‘priori‘.
La Raó és capaç de conèixer amb certesa deductiva.El coneixement humà no té límits coneguts:és possible conèixer-ho tot.
Segons Kant, és una Raó dogmàticaatès que s'accepta el seu valor sense prèvia crítica.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1616
Racionalisme modernRacionalisme modern
2. Recerca d'un nou mètode
El mètode sil·logístic d'Aristòtilnomés permet exposar veritats ja conegudes.no serveix per a descobrir noves veritats
i, per tant, no permet ampliar el coneixement.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1717
Racionalisme modernRacionalisme modern
2. Recerca d'un nou mètode
S’ha de trobar un mètode de descobriment.Model seguit: El mètode d’Euclides.
Establir unes definicions,construïdes a priori per la Raó (idees innates).Establir uns axiomesdels quals se’n pogués deduir,amb evidència i necessitat,un sistema filosòfic tancat i complet.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1818
Racionalisme modernRacionalisme modern
3. Subjectivisme
L’ésser humà era un ésser capgirat sobre si mateix.Només podia conèixer directament el seu pensament.Les coses no eren conegudes directament,sinó a través de les idees.Era possible dubtar de l’existència de les coses.
La realitat del món ja no era evident:havia de ser deduïda.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 1919
Racionalisme modernRacionalisme modern
4. Mecanicisme
El món era entès com si fos una màquina(analogia amb el rellotge).Per a explicar-lo:
No calen ni formes substancials,ni qualitats ocultes,ni l'ordenació finalista (aristotelisme).És prou en recórrer a partícules de matèria extensai a causes eficients.
Principals tretsPrincipals trets
DescartesDescartes 2020
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Propòsit de Descartes:Trobar la veritat filosòfica només amb l'ús de la Raó.
La filosofia havia de serun sistema de veritatsordenat de manera deductiva (com la matemàtica).
Desenvolupar un sistema de proposicions vertaderes,caracteritzat per:
una connexió orgànica entre totes les seues parts ireposar sobre un fonament segur.el sistema seria impermeable a l'escepticisme.
DescartesDescartes 2121
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Comprenia:La unificació de totes les ciències en una sola.La formulació d'un mètode nou.La formulació d'unes normes de moral provisional.El desenvolupament de les diverses ciències.
DescartesDescartes 2222
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Per a dur-lo a terme havia de:Trencar amb el passat filosòfic.
Confiar només en la Raó,sense sotmetre's a cap autoritat filosòfica(aristotelisme).No utilitzar termes sense un sentit clar(escolàstica).
Aconseguir idees clares i distintesi treballar només amb elles.
DescartesDescartes 2323
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
No pretengué rebutjar les veritats establertesper altres filosofies,
Volia redescobrir-les:provar de nou la seua veritatde manera deductiva,des de les proposicions bàsiques i indubtablesprocedir sistemàticamentfins les proposicions derivades.
No volgué produir una filosofia “nova”pel que fa al seu contingut,sinó una filosofia “certa i ben ordenada”.
DescartesDescartes 2424
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Totes les ciències són semblants(idèntiques a la saviesa humana),encara que tracten d'objectes diferents.Només hi ha una classe de coneixement:El coneixement cert i evident.Només pot haver-hi un mètode científic.
Aquesta ciència universal és la Matemàtica.
Unificació de les ciènciesUnificació de les ciències
DescartesDescartes 2525
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Per a Descartes és el mateix“saviesa”, “coneixement”, “veritat”, “certesa”.
Açò l’obliga a rebutjar:Tots els coneixements “probables”Tota idea objectable.
Només acceptarà arguments indubtables(com en les Matemàtiques,on demostrada una proposició, ja no hi caben opinions;el resultat obtingut és ben cert,és un saber vertader).
Unificació de les ciènciesUnificació de les ciències
DescartesDescartes 2626
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Però, una proposició no és dubtosa.El dubte rau en el subjecte que cerca la veritat.
Descartes promou aquest canvi:Tret essencial de la ciència:
Ja no serà la seua objectivitat, el “fet”.Ara serà, “el cercador de la veritat”.
El subjecte passa a serl'objecte de la reflexió filosòfica.
Unificació de les ciènciesUnificació de les ciències
DescartesDescartes 2727
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Antecedents
Mètode cartesiàMètode cartesià
Descartes trencà amb la concepció escolàsticade la ciència i de la filosofia.
Escolàstica:Hi ha diferents tipus de ciència ide mètodes d'investigació.La filosofia ha d'analitzar la veritat revelada,no descobrir-la.
DescartesDescartes 2828
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Antecedents
Mètode cartesiàMètode cartesià
Descartes trencà amb la concepció escolàsticade la ciència i de la filosofia.
Descartes:La ciència és una iel mètode d'investigació també ha de ser un.La filosofia ha de descobrir noves veritatsper augmentar el coneixement.
DescartesDescartes 2929
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Antecedents
Mètode cartesiàMètode cartesià
La concepció de la ciència de Francis Baconconcepció de la ciència de Francis Bacon.La ciència ha de tenir un objectiu pràctic:
Transformar la Naturalesaper a posar-la al servei de l’home.Per transformar-la, hi ha que conèixer-la ben bé.
Descartes: Bacon s’equivocà en establir l'observaciócom el punt de partida de la ciència.Calia començar pels principis generals, els qualsestableixen la base de la investigació deductiva.
DescartesDescartes 3030
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Antecedents
Mètode cartesiàMètode cartesià
El mètode matemàticmètode matemàtic de les ciències físiques
La mecànica només tractava de coses mesurables.La filosofia seleccionarà només les teoriesque es puguen desenvolupar matemàticament.
DescartesDescartes 3131
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Antecedents
Mètode cartesiàMètode cartesià
El mètode matemàticmètode matemàtic de les ciències físiques
No totes les qualitats mesurables tenen igual importància.En filosofia, tampoc no la tenen totes les idees
susceptibles de tractament matemàtic.Les idees innates “jo”, “extensió” i “déu”són el punt de partida més segurper a fer les deduccions.
DescartesDescartes 3232
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Antecedents
Mètode cartesiàMètode cartesià
El mètode matemàticmètode matemàtic de les ciències físiques
Els aspectes prominents del món naturalpoden ser explicatssi s’argumenta deductivamenta partir de principis certs.
DescartesDescartes 3333
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El subjecte epistèmic i les operacions de la ment
Mètode cartesiàMètode cartesià
Descartes destaca “el cercador de la veritat”,com el tret essencial de la ciència, de la filosofia.El subjecte epistèmic té dues vies per a conèixer:
l’experiència (pot contenir errades).la deducció (acte de la ment, sense errades).
Les operacions fonamentals de la ment són:la intuïció.la deducció.
DescartesDescartes 3434
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El subjecte epistèmic i les operacions de la ment
Mètode cartesiàMètode cartesià
Intuïció
És una activitat purament intel·lectualUn veure intel·lectual tan clar i distintque no admet cap dubte.
Per intuïció veig que existisc,que pense,que un triangle està delimitat per tres línies...
DescartesDescartes 3535
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El subjecte epistèmic i les operacions de la ment
Mètode cartesiàMètode cartesià
Intuïció
Característiques:La immediatesa.L' atemporalitat.
DescartesDescartes 3636
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El subjecte epistèmic i les operacions de la ment
Mètode cartesiàMètode cartesià
Deducció
És una enumeració o successió d’intuïcions,mitjançant la qual passemd’una veritat a una altra,fins arribar-hi a la veritat que volem demostrar.
DescartesDescartes 3737
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El subjecte epistèmic i les operacions de la ment
Mètode cartesiàMètode cartesià
Deducció
Característiques:És mediata, successiva o temporal.Necessita de la intuïcióperquè hem de veure clarament i distintala veritat de cada proposicióabans de procedir al pas següent.
DescartesDescartes 3838
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El subjecte epistèmic i les operacions de la ment
Mètode cartesiàMètode cartesià
Intuïció i deducció són els caminsque condueixen a la ciència de la manera més segura.
Però, requereixen d’un mètode el qual els assegureel seu ús correcte i la supressió de tot possible dubte.
El mètode permetrà:Evitar l'error.Explicar les coses ja sabudes (com l’aristotèlic)Descobrir noves veritats.
DescartesDescartes 3939
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Definició:Regles certes i fàcils que permeten:
No prendre mai com vertader res fals.Arribar al vertader coneixementde tot el que siga capaç de conèixer.
DescartesDescartes 4040
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Les regles del mètode garanteixen:L’ús correcte, per a descobrir la veritat, de:
Les capacitats naturals de la ment.Les operacions mentals (intuïció i deducció).
DescartesDescartes 4141
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Les regles del mètode es poden resumir en quatre:
1. No admetre com vertadera cap cosa,com no sàpiga amb evidència que ho és.Proposa l’evidència com criteri de veritatcriteri de veritat.
Allò vertader és allò evident.Allò evident té dues notes essencials:
La claredatLa distinció
DescartesDescartes 4242
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Les regles del mètode es poden resumir en quatre:
2. Dividir cadascuna de les dificultats que examinés,en totes les parts que fos possiblei en quantes requerís la seua millor solució.
Proposa l’anàlisianàlisi d’allò complexen les seues parts més simples.Les dues primeres reglesencaminen cap a la intuïció d’allò simple,d’allò clar i distint.
DescartesDescartes 4343
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Les regles del mètode es poden resumir en quatre:
3. Conduir ordenadament els meus pensamentsen començar pels objectes més simples,i ascendir, a poc a poc, fins el coneixementdels més compostos,i fins i tot suposar-ne un ordre.
Proposa la síntesisíntesi de les parts per tornar a la totalitat,el que obliga a establir-ne un ordreper fer la recomposició d’allò analitzat.
DescartesDescartes 4444
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Les regles del mètode es poden resumir en quatre:
4. Fer en tot uns recomptes tan integrals iunes revisions tan generals,que arribés a estar ben segur de no ometre no-res.
Proposa l’enumeració de totes les partsper tal de facilitar l’anàlisi i la revisió sintèticaper a la intuïció global del conjunt.Les regles 3 i 4 fan referència a la deducció.
DescartesDescartes 4545
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El mètode
Mètode cartesiàMètode cartesià
Descartes digué que feia públic el seu mètodePerò, el que va fer fou:
Amagar el seu mètode de descobrimentsota unes regles tan trivialsque no-res es podia obtenir amb elles.Analitzar allò més complexper a arribar-hi a allò més simple.
En comptes d'anar d’allò més simplea allò més complex (com determina el mètode).
DescartesDescartes 4646
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El dubte metòdic o hiperbòlic
Mètode cartesiàMètode cartesià
Descartes parteix del dubte metòdicper trobar el fonament de la Metafísica.
El dubte metòdic consisteixen l’obligació de rebutjar com falstot allò que siga dubtable.
DescartesDescartes 4747
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El dubte metòdic o hiperbòlic
Mètode cartesiàMètode cartesià
L’aplica a totes les creences:La informació donada pels sentits.Els nostres raonaments.La realitat del món que ens envolta(com distingir la realitat dels somnis?).
DescartesDescartes 4848
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El dubte metòdic o hiperbòlic
Mètode cartesiàMètode cartesià
Després de “suspendre” totes les creences,es troba amb una cosa indubtable:
per a dubtar cal un subjecte que dubte.
Així estableix el primer principi de la filosofia:pense, doncs sócpense, doncs sóc (cogito, ergo sum)
Trobada la primera veritat indubtable,Descartes ja hi pot reconstruirel sistema epistemològic.
DescartesDescartes 4949
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El dubte metòdic o hiperbòlic
Mètode cartesiàMètode cartesià
El dubte metòdic condueix a establir:El primer principi indubtable:
El subjecte epistèmic.El criteri de veritat:
Les proposicions que se li presentende manera clara i distinta seran vertaderes.
DescartesDescartes 5050
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
El dubte metòdic (l'abstenció de judici)no s’hi pot aplicar a l’àmbit l'acció humana.
La vida quotidiana necessitad'unes normes provisionalsmentre la Raó es debat en el dubte.
La moral provisionalLa moral provisional
DescartesDescartes 5151
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Aquestes normes morals provisionals són:
La moral provisionalLa moral provisional
Conformisme socialConformisme socialObeir les lleis i els costums del meu país,tenir present a tot hora la religió,governar la meua conductasegons les opinions més moderades imés allunyades de l'excés(les practicades pels més sensats).
DescartesDescartes 5252
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Aquestes normes morals provisionals són:
La moral provisionalLa moral provisional
Constància de la voluntatConstància de la voluntatSer el més ferm i resolt que pogueraen les meues accions.Seguir constantment les opinions més dubtoses,una vegada que les haguera acceptat,com si hagueren sigut totalment assegurades.
DescartesDescartes 5353
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Aquestes normes morals provisionals són:
La moral provisionalLa moral provisional
Moderació en els desigs:Moderació en els desigs:Tractar de vèncer-me a mi més que a la fortuna.Canviar els meus desigs més que l'ordre del món.Acostumar-me a creure queno n'hi ha res que estiga enterament al nostre poderexcepte els nostres pensaments.
Impedir desitjar-ne en el futurtot allò que no pogués adquirir iromandre així satisfet.
DescartesDescartes 5454
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
La moral cartesiana,ben carregada d'estoïcisme,basada en la prudència i en el seny,és individualista.
La moral provisionalLa moral provisional
DescartesDescartes 5555
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
L’individu:Accepta les normes de comportament,després d'una anàlisi crítica.S’emmascararà, si cal, davant els altres.
Encara que posseïsca la veritat,si el medi li és advers no l’enunciarà.De fer-ho, amagarà la seua identitat.Aquesta màscara és consubstancialamb la moral cartesiana (la moral burgesa):
Pretén aconseguir la felicitat en la vida privada,on la llibertat individual serà total.
La moral provisionalLa moral provisional
DescartesDescartes 5656
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Només hi ha una ciència (la filosofia)amb branques interconnectades:
La Metafísica (les arrels de l'arbre).La Física o filosofia natural (el tronc).Les ciències pràctiques (les branques)
medicina, mecànica i moral.Seran ciències quan la seua dependènciaorgànica amb la Física estiga clarificada.
El desenvolupamentEl desenvolupamentde les ciènciesde les ciències
DescartesDescartes 5757
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Conté els principis del coneixement.Parteix de l'existència intuïtivamentaprehesa del jo finit.A partir d'ací, estableix:
El criteri de veritat.L'existència de déu.L'existència del món material
La MetafísicaLa Metafísica
DescartesDescartes 5858
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Ha de fonamentar el saber.Ha d'establir els primers principis,les idees clares i distintes.I, a partir d'elles, deduir-netotes les altres veritats indubtables.
Descartes construiràun sistema deductiu d'explicació de la realitatbasat en el concepte de “substància”.
La MetafísicaLa Metafísica
DescartesDescartes 5959
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafíscaLa Metafísca
IdeaIdea. DefinicióLa idea és el contingut del Pensament,el resultat de l'activitat de pensar.
DescartesDescartes 6060
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
IdeaIdea. TipusIdees adventícies
procedeixen de l'experiència externa (soroll).Idees factícies
les elaborades per la ment (centaure).Idees innates
procedeixen de Enteniment.Són les idees en sentit propi.
DescartesDescartes 6161
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
ImmanentismeImmanentismeEl Pensament no imposa als seus judicis la necessitat.
Imposa l'ordre de l’ésser, no el de l'existència.L'àmbit de l’ésser cartesià és l'àmbit del pensar:
Una idea és objectivament realquan és intel·ligible.Una idea és intel·ligiblequan n'és intuïda amb claredat i distinció.
Descartes resta tancat en l'immanentisme.
DescartesDescartes 6262
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Idea de jo pensantIdea de jo pensant
El dubte metòdic li permet trobar-neuna proposició indubtable:
Cogito ergo sum
DescartesDescartes 6363
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
De la veritat d'aquesta proposicióhom no pot dubtarTampoc el geni maligne no pot enganyar-nosrespecte de la veritat d'aquesta proposició.
Ha d'haver-hi (existir) necessàriamentuna persona o cosa que siga enganyada.
Idea de jo pensantIdea de jo pensant
DescartesDescartes 6464
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Així queda establerta la primera proposicióla qual supera el dubte metòdici que, per tant, és vertadera: “jo existiscjo existisc”.
Idea de jo pensantIdea de jo pensant
DescartesDescartes 6565
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
És notable que no es diga “dubte, doncs sóc”.Pensament (pensar) és qualsevol acte conscient de la ment (dubtar, entendre, negar, voler, imaginar, sentir...)És possible dubtar de tot pensament (subjectivismesubjectivisme)
Idea de jo pensantIdea de jo pensant Interpretacions: 1a.
DescartesDescartes 6666
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
SubjectivismeSubjectivismeEl criteri de veritat, l'evidència,es produeix a l'interior del subjecte.
El primer que és evident és l'acte de pensar.L’existència de l'objecte no ho és tant d'evident.
La veritat d'una idea no consisteix en l'adequaciódel concepte amb l'objecte (escolàstica).
Idea de jo pensantIdea de jo pensant Interpretacions: 1a.
DescartesDescartes 6767
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
SubjectivismeSubjectivismeEl material del coneixement són les idees.El criteri de veritat ha de ser-hi intrínsec a elles.
És a la ment on es fa la distinció entre V i F,segons aquesta conceba amb evidència o no.És a la ment on es produeix el coneixement.
Idea de jo pensantIdea de jo pensant Interpretacions: 1a.
DescartesDescartes 6868
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
SubjectivismeSubjectivismeLa filosofia moderna debuta en l'idealismeidealisme.
Compren el món dins el subjecte.Transforma les coses en idees.
Problema fonamental de la filosofia cartesiana:Eixir del jo (eixir de l'immanentisme).Verificar el trànsit de les idees a les coses.
Idea de jo pensantIdea de jo pensant Interpretacions: 1a.
DescartesDescartes 6969
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
“Pense, doncs sóc”No és una deducció.És una intuïció. Una idea clara i distinta.
Idea de jo pensantIdea de jo pensant Interpretacions: 2a.
DescartesDescartes 7070
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
El cogito podria significar:Un punt d’unió entre el pur pensament i la realitat.En el “pense, doncs sóc” s'intueixque el “jo” existeix com substància,la essència de la qual és pensar.A partir d'aquesta primera veritat evident(i amb el concepte “substància”)Descartes construeix la seua filosofia.
Idea de jo pensantIdea de jo pensant Interpretacions: 3a.
DescartesDescartes 7171
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Per eixir de l'immanentisme, Descartesrecorre a la idea “d'ésser perfecte”.
Que jo puga dubtar i suspendre l'assentimental que sembla evident, demostra:
Que sóc lliure.Que sóc imperfecte.
Idea d'ésser perfecteIdea d'ésser perfecte
DescartesDescartes 7272
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Descartes descobreix la idea de perfecció.D'on procedeix aquesta idea?
No procedeix del no-res,perquè del no-res, res no hi pot eixir.No procedeix de mi mateix (idea factícia).No ve de fora (idea adventícia),ja que ni jo ni les coses del món som perfectes.
És una idea innata: déudéu.
Idea d'ésser perfecteIdea d'ésser perfecte
DescartesDescartes 7373
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Déu existeix(perquè només en la idea d'un ésser perfectecoincideixen essència i existència).
La veritat de la idea de déupermetrà passar de l’ésser a l'existència.
Idea d'ésser perfecteIdea d'ésser perfecte
DescartesDescartes 7474
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Garanteix, l'evidència, com criteri de veritat.Si les idees clares i distintes són sempre vertaderesés perquè déu no ha dotat l'home d'una facultat de coneixement que l'induïsca a l'error.
Garanteix el Pensament,l'existència del subjecte epistèmic,la ciència i el mètode.
Idea d'ésser perfecteIdea d'ésser perfecte Paper de déu
DescartesDescartes 7575
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Les substàncies es mantenen en l'existènciagràcies a una “creació contínua”.
Idea d'ésser perfecteIdea d'ésser perfecte Paper de déu
DescartesDescartes 7676
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
El món es mou pel primer impulsque va rebre de déu.
Idea d'ésser perfecteIdea d'ésser perfecte Paper de déu
DescartesDescartes 7777
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
L'anàlisi del primer principi mostra:L'ànima (la ment) és diferent del cos.
Idea d'extensióIdea d'extensió
DescartesDescartes 7878
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
D'on procedeix el concepte coscos?No hi prové de les dades dels sentits(per explicar-lo, n’utilitza un tros de cera).Tampoc prové de la imaginació.Els cossos només són concebuts per l’Enteniment.
Idea d'extensióIdea d'extensió
DescartesDescartes 7979
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
Què concep l'Enteniment com essencial del cos?L'extensió, que és flexible i canviant.
Allò corpori queda reduïta “extensió quantificable”.
Extensió amb figura i movimentés una idea clara i distinta.
Idea d'extensióIdea d'extensió
DescartesDescartes 8080
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
L’existència de la idea de cos no implical’existència de món corpori.
Idea d'extensióIdea d'extensió
DescartesDescartes 8181
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Idees clares i distintes (els primers principis)
La MetafísicaLa Metafísica
L'existència de déu esdevé garantiade l'existència dels cossos.
En ser déu infinitament perfecte i bo,no pot permetre que m'enganye quan posseïscla idea clara i distinta de l'extensió i, alhora,la convicció que hi ha cossos.Aquesta argumentació no és gens convincent.
Idea d'extensióIdea d'extensió
DescartesDescartes 8282
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Els àmbits de la Realitat (substància)
La MetafísicaLa Metafísica
El dubte hiperbòlic i el criteri de certesapermeten a Descartes intuir-ne tres idees:
JoDéuExtensió.
DescartesDescartes 8383
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Els àmbits de la Realitat (substància)
La MetafísicaLa Metafísica
De la idea de déun'ha obtingut la seua existència.
L'existència de déu garanteixl'existència de la ment (l'ànima) i del món.
DescartesDescartes 8484
El projecte cartesiàEl projecte cartesià
Els àmbits de la Realitat (substància)
La MetafísicaLa Metafísica
Així Descartes escindeix la Realitat en tres àmbits:humà.diví.corporal (cosmos, món).
Per caracteritzar aquestes tres realitatsintrodueix el concepte substànciasubstància.
DescartesDescartes 8585
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Definició:Allò concret existent. Cosa (res)
El que li és propi és l'existència independent.Allò que existeix de tal maneraque no necessita de cap altra cosa per a existir-hi.
SubstànciaSubstància
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 8686
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Tipus:Substància infinita: déuSubstàncies finites:
Ment (jo, ànima)Cos (extensió)
dualisme cartesiàdualisme cartesià.
SubstànciaSubstància
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 8787
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
La substància és el subjecte immediatde qualsevol possible atribut.
Tota substància es caracteritza per un atribut que:La defineix.S'hi troba implíciten tot el que es predique d'ella.
SubstànciaSubstància
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 8888
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Definició:El que distingeix una substància d'una altra.Allò que la fa ser pensada en si mateixa.
AtributAtribut
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 8989
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Tipus:Atributs essencials
Són immutables i inseparables de la substància. Constitueixen la naturalesa i essènciade la substància.Són:
Pensament: atribut de l'ànima.Extensió: atribut del cos.
AtributAtribut
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 9090
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
TipusModes
Són modificacions dels atributs essencials.En afectar els atributs,també afecten la substància.
Són accidentals i mudables.
AtributAtribut
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 9191
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Afirmà l'existència de dues substàncies:Substància pensant (res cogitans, jo, ment, ànima).Substància extensa (res extensa, cos).
Dualisme cartesià
DescartesDescartes 9292
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Així, Descartes garanteix:La llibertat del Pensament ila seua independència respecte del cos.El determinisme físic:
El cos està sotmès a les lleis deterministesdel món físic, on no hi ha cap llibertat.
Dualisme cartesià
DescartesDescartes 9393
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Atribut essencial (un): el pensament.Modes del pensament (múltiples):
jutjar, raonar, voler, imaginar, sentir...,Actes mentals conscients.
Pensament i consciència tenen la mateixa extensió.
Substància pensantSubstància pensant
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 9494
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Atribut essencial (un): l'extensió.Modes dels cossos:
La figuraEl moviment (i el repòs).
Substància extensaSubstància extensa
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 9595
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Definició:Un cos és una extensió (atribut)que té una figura determinada (mode).
Descartes n'exclou del coneixement dels cossos(Física moderna) les “qualitats secundàries”
Substància extensaSubstància extensa
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 9696
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Qualitats primàriesSubstància extensaSubstància extensa
Els àmbits de la Realitat (substància)
Se'n deriven de la realitat fonamental,de l'extensió.Són la figura i el moviment.Són objectives (es troben, realment, en els cossos).Es poden conèixer a través de la magnitud mesurable.
Cauen sota l'àmbit de la matemàtica.
DescartesDescartes 9797
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Qualitats secundàriesSubstància extensaSubstància extensa
Els àmbits de la Realitat (substància)
Són sentiments que no tenen cap existènciafora del pensament.Són les atribuïdes als sentits: olor, sabor...Són subjectives.Estan produïdes per l'acció mecànica dels cossos.
DescartesDescartes 9898
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Un coneixement cert (ciència) nomésn'ha de considerar les qualitats primàries.
La ciència cartesiana és geometria. El cos és entès com una màquina
El seu funcionament està regit perles lleis deterministes de la física.El món funciona com un rellotge (mecanicisme).
Substància extensaSubstància extensa
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 9999
El projecte cartesiàEl projecte cartesià La MetafísicaLa Metafísica
Descartes separa ànima i cos.Quant a l'home, ha de superar-ne aquesta separació:
L'ànima està unida a tot el cos(situada a la glàndula pineal).En la interacció ànima-cos,l'ànima és la que sent i la que percep les passions.
Queda plantejat el problema dela comunicació de les substàncies.
La comunicació de les substànciesLa comunicació de les substàncies
Els àmbits de la Realitat (substància)
DescartesDescartes 100100
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
PropòsitsPropòsits de Descartes:Generalitzar el mètode matemàtic de la Mecànica.Construir una imatge mecanicistaimatge mecanicistade la de la res extensares extensa, per explicar-neel funcionament de la Naturalesa.
MètodeMètode per a construir-la:Mètode deductiu estricte.
Depèn de la Metafísica.Explica com està organitzat l’Univers.
DescartesDescartes 101101
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
La Naturalesa (res extensa) ésun conjunt uniforme sotmès a lleis fixes,expressables matemàticament.
Imatge mecanicistamecanicista de la Naturalesa
DescartesDescartes 102102
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
La Realitat resta reduïdaa una racionalitat matemàtica, que:
Només admetl'espai geomètric euclidià,uniforme i il·limitat iun temps amb trets semblants.
Només ha de tenir en compteles qualitats primàries dels cossos.
Imatge mecanicistamecanicista de la Naturalesa
DescartesDescartes 103103
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Punt de partida:La idea de déu
És un déu creador i conservador de l’Univers.Les idees innates:
Naturaleses simples: extensió i movimentLleis de la Naturalesa(les causes segones del moviment).
Métode deductiuMétode deductiu estricte
DescartesDescartes 104104
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Procediment:Prescindeix de l'experiència.Es procedeix de les causes causes als efectesefectes.
Concepció de la Física o Filosofia Natural:La Física és una llarga sèrie d‘enunciats,encadenats deductivament,que parteix de les causes primeres(déu i les lleis de la Naturalesa) icondueix a demostrar els efectes.
Causa és el segon concepte clau del sistema cartesià.
Métode deductiuMétode deductiu estricte
DescartesDescartes 105105
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Procediment:Però la deducció té un límit.
Quan els efectes són contingents(depenen de la lliure voluntat creadora de déu):
No poden ser deduïts necessàriamenta partir de les seues causes. Intervé l'experiència.
Determina quins efectes són els que de fet es realitzen.
Métode deductiuMétode deductiu estricte
DescartesDescartes 106106
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
MecanicismeMecanicisme: tot es redueix a matèria i moviment
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
La matèria és extensió.No hi ha partícules últimes indivisibles (àtoms).No hi ha “buit”: tot està ple de matèria.Manca de “qualitats secundàries”, de pes.Manca de principis actius intrínsecs (moviment).
El moviment ocorre pel contacte dins d'un espai ple.L'origen del moviment queda sense explicarperquè Descartes recorre a déu.
DescartesDescartes 107107
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Lleis de laLleis de la NaturalesaNaturalesa (segones causes del moviment)
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
La Naturalesa està governada per lleis(els principis de la Mecànica).La causa del moviment:
No és ni els principis actius interns,ni la caiguda en el buit.És déu: déu ha creat la matèriaamb moviment i repòs, i la conserva constant.
La conservació deriva de la immutabilitat divina.
DescartesDescartes 108108
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Lleis de laLleis de la NaturalesaNaturalesa (segones causes del moviment)
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Són:Cada cosa roman en l'estat en què es troba,si res no la canvia (principi d'inèrcia).Tot cos que es moutendeix a continuar el seu moviment en línia recta.El moviment no es perd, només es transmet(llei de la conservació del moviment)
Es fonamenten en la immutabilitat divina.
DescartesDescartes 109109
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Lleis de laLleis de la NaturalesaNaturalesa (segones causes del moviment)
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Déu governa l‘UniversUnivers amb les lleis de la Naturalesa.Una vegada creat l‘Univers,ja no cal que la deïtat intervingasobre la màquina autosuficient que ha creat.Són constants i eternes:
La quantitat de matèria.La quantitat de moviment del mónLes lleis de la Naturalesa.
DescartesDescartes 110110
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Estructura de l'UniversEstructura de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
El que determina l'estructura de l'univers:No eren les consideracions matemàtiques.Eren les consideracions mecàniques
les quals determinen la forma i el movimentdels cossos celestes, ide totes les operacions de la Naturalesa.
DescartesDescartes 111111
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Amb la seua concepcióde l'extensió (matèria) i del moviment,Descartes pensava que era possible deduir-nemitjançant el seu mètodeles línies mestres del funcionament de l‘Univers.
DescartesDescartes 112112
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
L‘Univers assumeix per necessitatla seua configuració actual.
DescartesDescartes 113113
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Descartes identificava la matèria amb el volum.Negava la possibilitat de
l'existència del buit en l'espai, ique la matèria es compongués d'àtomsamb espais buits entre si.
La matèria impregnava tot l'espai
DescartesDescartes 114114
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
En un principi la matèria primordialnomés podia tenir un moviment rotatori.
DescartesDescartes 115115
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
S'establí un vòrtex geganton els blocs primaris de matèriablocs primaris de matèriaeren arrossegats pel remolí,i es desgastaven gradualment per la fricció.
DescartesDescartes 116116
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Els blocs primaris de matèria formaven:
La pols còsmica (matèria primera)constituïa l'element foc,que formava el Sol i les estrelles fixes.
DescartesDescartes 117117
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Els blocs primaris de matèria formaven:
Xicotetes esferes (matèria segona)constituïen l'aire o l'element eteridel qual es composavael material de l'espai interestel·lar.
DescartesDescartes 118118
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Els blocs primaris de matèria formaven:
Grans blocs esfèrics de matèria (matèria tercera),els blocs originals de matèriaque no s'havien descompost en polssinó que només s'havien arrodonit,
constituïen l'element terraque formava La Terra, els planetes i els cometes.
DescartesDescartes 119119
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
A mesura que l'univers es desenvolupava,s'iniciaven remolins secundaris (vòrtexvòrtex)entorn de cada conglomerat de matèria.
Hi havia un vòrtex entorn de La Terraque arrossegava a la Lluna en el seu curs.
DescartesDescartes 120120
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
A mesura que l'univers es desenvolupava,s'iniciaven remolins secundaris (vòrtexvòrtex)entorn de cada conglomerat de matèria.
Un altre entorn de Júpiterque mantenia les seues quatre llunesa les seues òrbites.
DescartesDescartes 121121
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
A mesura que l'univers es desenvolupava,s'iniciaven remolins secundaris (vòrtexvòrtex)entorn de cada conglomerat de matèria.
Un altre vòrtex, més ampli, entorn del Solque atrapava la Terra i tots els planetes.
DescartesDescartes 122122
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Als vòrtexs còsmics:La matèria pesada era arrossegada cap al centreLa matèria lleugera era dispersadacap a les vores exteriors.
Els objectes pesats queien iel foc s'enlairava.
DescartesDescartes 123123
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
En el sistema cartesià tots els moviments eren relatius.
Entén el moviment com"la transferència d'una part de matèria, o un cos,del veïnat d'aquells cossosque es troben en contacte immediat amb ella ique considerem en repòs,del veïnatge d'altres".
DescartesDescartes 124124
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
Funcionament de l'UniversFuncionament de l'Univers
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
En el sistema cartesià tots els moviments eren relatius.
la Terra podria considerar-se immòbilal centre del seu propi vòrtex.
La Terra es trobava en repòsal centre del móncom exigia la imatge tradicional.
DescartesDescartes 125125
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
FisiologiaFisiologia
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
Descartes concep els organismescom màquines complexes.
Els animals són màquines.Rebutjà la concepció tradicional segons la qual:
La Naturalesa està jeràrquicament ordenada.Els éssers vius formenuna vasta cadena de criatures (cadena de l'ésser).
DescartesDescartes 126126
El projecte cartesiàEl projecte cartesià FísicaFísica
ConclusióConclusió
Concepció de l'UniversConcepció de l'Univers
El món físic i orgànic ésun sistema homogeni i mecànic
Compost d'entitats qualitativament semblants.Cadascuna d'elles segueixles lleis quantitatives mecàniquesrevelades per l'anàlisi del mètode matemàtic.
...I tema explicat,...I tema explicat,tema acabat!tema acabat!
René René DescartesDescartes
(1596-1650)(1596-1650)