Programa formati
de Medicina Inte
rograma formatiu ...
Medicina Interna ...
Índex
1. Especialitat de Medicina Interna
2. Característiques de la Unitat D
2.1. Estructurals
2.2. Organitzatives
2.3. De recursos humans i docents
3. Programa teòric de formació
4. Formació específica per a cada any de residència
5. Calendari de rotacions
6. Competències adquirides i responsabilitat del resident
7. Guàrdies
8. Activitat docent
8.1. Sessions
8.2. Cursos
9. Formació transversal i activitats de recerca
10. Avaluació del resident
Programa formatiu de Medicina Interna
Medicina Interna
Característiques de la Unitat Docent
i assistencials
De recursos humans i docents
Programa teòric de formació
Formació específica per a cada any de residència
Competències adquirides i responsabilitat del resident
i activitats de recerca
de Medicina Interna ...
1
1. Especialitat de Medicina Interna
El programa formatiu que proposem ofereix les línies generals que ha de seguir la
formació dels futurs especialistes en Medicina Interna
1.1 Perfil professional de l’especialista en Medicina Interna
La Medicina Interna és una especialitat mèdica troncal d’exercici fonamentalment
hospitalari que ofereix a pacients adults una atenció integral dels seus problemes de
salut. Utilitza un abordatge mèdic de prevenció,
seguiment de les malalties de l’adult que inclou també, la se
L’internista és el metge de referència, el guia i el defensor del pacient en la seva
trajectòria pel sistema sanitari hospitala
polivalència en l’hospitalització d’aguts i en les urgències, són l’eix vertebrador dins
dels hospitals, exerceixen funcions de consulta a l’atenció primària
aspectes innovadors en àrees alternatives a
sociosanitari. Els internistes es caracteritzen per una gran capacitat d’adaptació als
canvis del seu entorn, tenen un paper avançat
professionals sanitaris i estan prepa
1.2 Camp d’acció
El camp d’acció de l’internista deriva dels seus valors principals i de les seves
capacitats, molt especialment de la seva visió integradora i la seva polivalència, per la
qual cosa la seva activitat
plurisimptomàtic, al malalt amb un diagnòstic difícil i també, a l’atenció de totes les
malalties prevalents de l’adult en l’àmbit hospitalari. Àrea assistencial:
� Atenció clínica del pacient sense diagnòstic precís
� Atenció al malalt pluripatològic.
� Atenció als processos més prevalents de l’entorn hospitalari.
Programa formatiu de Medicina Interna
Medicina Interna
El programa formatiu que proposem ofereix les línies generals que ha de seguir la
formació dels futurs especialistes en Medicina Interna.
de l’especialista en Medicina Interna
edicina Interna és una especialitat mèdica troncal d’exercici fonamentalment
hospitalari que ofereix a pacients adults una atenció integral dels seus problemes de
salut. Utilitza un abordatge mèdic de prevenció, diagnòstic, indicació terapèutica i
seguiment de les malalties de l’adult que inclou també, la seva rehabilitació i pal·liació.
nternista és el metge de referència, el guia i el defensor del pacient en la seva
trajectòria pel sistema sanitari hospitalari actual. Els internistes apo
hospitalització d’aguts i en les urgències, són l’eix vertebrador dins
rceixen funcions de consulta a l’atenció primària
aspectes innovadors en àrees alternatives a l’hospitalització convencional i
sanitari. Els internistes es caracteritzen per una gran capacitat d’adaptació als
canvis del seu entorn, tenen un paper avançat però no excloent en la formació d’altres
professionals sanitaris i estan preparats per a l’exercici de la investigació clínica.
El camp d’acció de l’internista deriva dels seus valors principals i de les seves
capacitats, molt especialment de la seva visió integradora i la seva polivalència, per la
activitat està centrada en l’atenció al malalt pluripatològic i
plurisimptomàtic, al malalt amb un diagnòstic difícil i també, a l’atenció de totes les
malalties prevalents de l’adult en l’àmbit hospitalari. Àrea assistencial:
pacient sense diagnòstic precís
Atenció al malalt pluripatològic.
Atenció als processos més prevalents de l’entorn hospitalari.
de Medicina Interna ...
2
El programa formatiu que proposem ofereix les línies generals que ha de seguir la
edicina Interna és una especialitat mèdica troncal d’exercici fonamentalment
hospitalari que ofereix a pacients adults una atenció integral dels seus problemes de
diagnòstic, indicació terapèutica i
va rehabilitació i pal·liació.
nternista és el metge de referència, el guia i el defensor del pacient en la seva
ri actual. Els internistes aporten la seva
hospitalització d’aguts i en les urgències, són l’eix vertebrador dins
rceixen funcions de consulta a l’atenció primària i ofereixen
l’hospitalització convencional i en l’àmbit
sanitari. Els internistes es caracteritzen per una gran capacitat d’adaptació als
no excloent en la formació d’altres
exercici de la investigació clínica.
El camp d’acció de l’internista deriva dels seus valors principals i de les seves
capacitats, molt especialment de la seva visió integradora i la seva polivalència, per la
en l’atenció al malalt pluripatològic i
plurisimptomàtic, al malalt amb un diagnòstic difícil i també, a l’atenció de totes les
� Atenció a les persones d’edat avançada en situació de malaltia aguda o
aguditzada.
� Atenció clínica de malalts atesos a unitat
internistes com són: malalties infeccioses, autoimmunes sistèmiques, de risc
vascular, metabòliques, de patologia hepàtica i altres.
� Atenció clínica de malalts en fase pal·liativa de la malaltia.
� Atenció del pacient que pre
� Atenció mèdica de pacients quirúrgics.
� Atenció a pacients amb malalties rares, sense un
degudes al desenvolupament de nous coneixements
1.3 Valors de l’internista
Aquest és un aspecte inhe
professional adquireix una sèrie de responsabilitats amb el pacient i amb la societat
que l’obliguen en la seva pràctica professional. Durant tot el període de formació de
l’especialitat li caldrà aprendre valors que haurà d’aplicar en el seu exerci
professional: facilitar missatges preven
persona malalta, mostrar-
versatilitat en l’adaptació a l’entorn
tècniques d’autoaprenentage
1.4 Capacitats de l’internista
Cal formar especialistes en Medicina Interna capaços de dur a terme una pràctica
diària amb el màxim nivell de responsabilitat, diri
afecten diferents òrgans i sistemes de l’adult, prestant especial atenció a les patologies
més prevalents i sent capaços de promoure la salut i prevenir la malaltia de les
persones i col·lectius que així ho requereixin. Ha
per al raonament clínic, la pre
1.5 Actituds
Programa formatiu de Medicina Interna
Atenció a les persones d’edat avançada en situació de malaltia aguda o
Atenció clínica de malalts atesos a unitats especials desenvolupades per
internistes com són: malalties infeccioses, autoimmunes sistèmiques, de risc
vascular, metabòliques, de patologia hepàtica i altres.
Atenció clínica de malalts en fase pal·liativa de la malaltia.
Atenció del pacient que presenta una emergència o requereix atenció urgent
Atenció mèdica de pacients quirúrgics.
Atenció a pacients amb malalties rares, sense una especialitat ben definida o
degudes al desenvolupament de nous coneixements
Valors de l’internista
aspecte inherent al fet de ser un bon metge. L’internista com a
professional adquireix una sèrie de responsabilitats amb el pacient i amb la societat
que l’obliguen en la seva pràctica professional. Durant tot el període de formació de
ldrà aprendre valors que haurà d’aplicar en el seu exerci
acilitar missatges preventius de salut als seus pacients, r
-se empàtic, saber integrar-se al treball en equip
ó a l’entorn, saber reconèixer les pròpies limitacions
tècniques d’autoaprenentage
apacitats de l’internista
Cal formar especialistes en Medicina Interna capaços de dur a terme una pràctica
diària amb el màxim nivell de responsabilitat, dirigida a resoldre els processos que
afecten diferents òrgans i sistemes de l’adult, prestant especial atenció a les patologies
més prevalents i sent capaços de promoure la salut i prevenir la malaltia de les
persones i col·lectius que així ho requereixin. Ha de desenvolupar habilitats especials
raonament clínic, la presa de decisions i les habilitats clíniques.
de Medicina Interna ...
3
Atenció a les persones d’edat avançada en situació de malaltia aguda o
s especials desenvolupades per
internistes com són: malalties infeccioses, autoimmunes sistèmiques, de risc
senta una emergència o requereix atenció urgent
especialitat ben definida o
’internista com a
professional adquireix una sèrie de responsabilitats amb el pacient i amb la societat
que l’obliguen en la seva pràctica professional. Durant tot el període de formació de
ldrà aprendre valors que haurà d’aplicar en el seu exercici
tius de salut als seus pacients, respectar la
se al treball en equip, mostrar
aber reconèixer les pròpies limitacions i adquirir
Cal formar especialistes en Medicina Interna capaços de dur a terme una pràctica
gida a resoldre els processos que
afecten diferents òrgans i sistemes de l’adult, prestant especial atenció a les patologies
més prevalents i sent capaços de promoure la salut i prevenir la malaltia de les
de desenvolupar habilitats especials
� Compromís de competència professional
� Compromís d’honestedat amb els pacients.
� Compromís de confidencialitat del pacient.
� Compromís de mantenir una relació apropiada amb els pacients.
� Compromís amb la millora de qualitat de l’atenció.
� Compromís de millora de l’accés a l’atenció mèdica.
� Compromís de justa distribució dels recursos finits.
� Compromís de coneixement científic.
� Compromís de mantenir la confiança mitjançant la resolució dels conflictes
d’interès.
Programa formatiu de Medicina Interna
Compromís de competència professional
Compromís d’honestedat amb els pacients.
ncialitat del pacient.
mpromís de mantenir una relació apropiada amb els pacients.
Compromís amb la millora de qualitat de l’atenció.
Compromís de millora de l’accés a l’atenció mèdica.
Compromís de justa distribució dels recursos finits.
Compromís de coneixement científic.
Compromís de mantenir la confiança mitjançant la resolució dels conflictes
de Medicina Interna ...
4
Compromís de mantenir la confiança mitjançant la resolució dels conflictes
2. Característiques de la Unitat Docent
2.1 Estructurals
El Servei de Medicina Interna és el de referència de la Regió Sanitària de les Terre
l’Ebre. Està capacitat per diagnosticar, estabilitzar i resoldre pràcticament qualsevol
patologia de tipus mèdic que se li presenti
tercer nivell. En aquests casos s’ofereix l’estabilització del pacient prèvia al trasllat a un
hospital de referència.
El servei està format per cinc àrees assistencials:
� Urgències de Medicina Interna.
� Planta d’hospitalització.
� Suport al pacient quirúrgic.
� Consultes Externes.
� Hospitalització Domiciliària
� Hospital de Dia
2.2 Organitzatives i assistencials
Les urgències estan ubicades a la
d’Urgències. Estan cobertes per un metge adjunt les 24
La unitat d’hospitalització està ubicada a la tercera planta de l’Hospital. Té com a
missió prestar assistència sanitària especialitzada a la població adulta (a
anys). Consta de vint-i-vuit llit
adjunt i un metge resident de Medicina Interna o d’
assumeix la responsabilitat en l’assistència i en la informació als
des del seu ingrés fins a l’alta hospitalària.
El suport al pacient quirúrgic
Interna cadascun. Atenen interconsultes generades pels serveis de Traumatologia,
Programa formatiu de Medicina Interna
Característiques de la Unitat Docent
El Servei de Medicina Interna és el de referència de la Regió Sanitària de les Terre
capacitat per diagnosticar, estabilitzar i resoldre pràcticament qualsevol
tipus mèdic que se li presenti, excepte aquelles pròpies d’un hospital de
tercer nivell. En aquests casos s’ofereix l’estabilització del pacient prèvia al trasllat a un
El servei està format per cinc àrees assistencials:
Urgències de Medicina Interna.
Planta d’hospitalització.
Suport al pacient quirúrgic.
Hospitalització Domiciliària.
i assistencials
Les urgències estan ubicades a la planta semisoterrani de l’Hospital, dintre
Urgències. Estan cobertes per un metge adjunt les 24 hores del dia.
d’hospitalització està ubicada a la tercera planta de l’Hospital. Té com a
missió prestar assistència sanitària especialitzada a la població adulta (a
vuit llits. Hi ha 4-5 equips assistencials formats per un metge
sident de Medicina Interna o d’altres especialitats. Cada equip
assumeix la responsabilitat en l’assistència i en la informació als familiars del
des del seu ingrés fins a l’alta hospitalària.
El suport al pacient quirúrgic el fa 1-2 equips formats per un metge adjunt de Medicina
Interna cadascun. Atenen interconsultes generades pels serveis de Traumatologia,
de Medicina Interna ...
5
El Servei de Medicina Interna és el de referència de la Regió Sanitària de les Terres de
capacitat per diagnosticar, estabilitzar i resoldre pràcticament qualsevol
, excepte aquelles pròpies d’un hospital de
tercer nivell. En aquests casos s’ofereix l’estabilització del pacient prèvia al trasllat a un
ospital, dintre del Servei
d’hospitalització està ubicada a la tercera planta de l’Hospital. Té com a
missió prestar assistència sanitària especialitzada a la població adulta (a partir de 14
5 equips assistencials formats per un metge
tres especialitats. Cada equip
familiars dels pacients
2 equips formats per un metge adjunt de Medicina
Interna cadascun. Atenen interconsultes generades pels serveis de Traumatologia,
Cirurgia General, Urologia, Obst
Oftalmologia. L’assistència es
diferents serveis quirúrgics.
L’àrea de consultes externes s’ubica a la primera planta de l’edifici. Es disposa de 2
consultes externes que atenen pacients cada matí
de les consultes. Atenen els pacients
externes d’altres serveis i des d’
L’hospitalització domiciliaria
un equip format per un adjunt de Medic
gairebé tota la Regió Sanitària des de les 8
2.3 De recursos humans i docents
El Servei consta de 8 metges adjunts de
adjunts fan tasca docent i hi ha 2 tutors de residents.
Programa formatiu de Medicina Interna
Cirurgia General, Urologia, Obstetrícia i Ginecologia, Otorrinolaringologia i
assistència es fa a les plantes d’hospitalització corresponents als
diferents serveis quirúrgics.
L’àrea de consultes externes s’ubica a la primera planta de l’edifici. Es disposa de 2
es que atenen pacients cada matí dividits en dos torns a cadascuna
de les consultes. Atenen els pacients remesos des d’Urgències, des de
’altres serveis i des d’atenció primària de tota la Regió Sanitària.
L’hospitalització domiciliaria està ubicada a la planta semisoterrani de l’H
per un adjunt de Medicina Interna i una infermera. Até
anitària des de les 8 h fins a les 20 h els 7 dies de la setmana.
De recursos humans i docents
ervei consta de 8 metges adjunts de l’especialitat i el cap de servei. Tots els
n tasca docent i hi ha 2 tutors de residents.
de Medicina Interna ...
6
etrícia i Ginecologia, Otorrinolaringologia i
hospitalització corresponents als
L’àrea de consultes externes s’ubica a la primera planta de l’edifici. Es disposa de 2
dividits en dos torns a cadascuna
Urgències, des de consultes
egió Sanitària.
de l’Hospital i amb
ina Interna i una infermera. Atén pacients de
h els 7 dies de la setmana.
i el cap de servei. Tots els
3. Programa teòric de formació
3.1 Primer període formatiu (12 mesos) (R1)
3.1.1 Rotació d’11 mesos per
3.1.2 Rotació d’1 mes per atenció p
Àrees d’actuació:
� Planta de Medicina Interna.
� CAP acreditats per a la
� Guàrdies al Servei d’Urgències
del facultatiu responsable
3.2 Segon període formatiu (18 mesos) (R2
3.2.1. Rotació per especialitats mèdiques.
� Cardiologia (4 mesos)
� Pneumologia (2 mesos)
� Aparell Digestiu (3 mesos)
� Neurologia (3 mesos)
� Nefrologia (2 mesos)
� Oncologia (2 mesos)
� Endocrinologia (2 mesos)
Àrees d’actuació durant la rotació per especialitats mèdiques
� Plantes d’hospitalització
� Consultes externes d’especialitat
� Gabinets d’exploracions
� Guàrdies al Servei d’Urgències
supervisades pel metge adjunt de guàrdia de Medicina Interna.
Programa formatiu de Medicina Interna
Programa teòric de formació
Primer període formatiu (12 mesos) (R1)
11 mesos per Medicina Interna.
d’1 mes per atenció primària.
Planta de Medicina Interna.
la docència (CAP El Temple, CAP Baix Ebre, CAP Deltebre)
Urgències supervisades i amb validació d’informes
responsable.
egon període formatiu (18 mesos) (R2 -R3)
3.2.1. Rotació per especialitats mèdiques.
Pneumologia (2 mesos)
Digestiu (3 mesos)
Endocrinologia (2 mesos)
rees d’actuació durant la rotació per especialitats mèdiques:
Plantes d’hospitalització
Consultes externes d’especialitat
Gabinets d’exploracions
Urgències i guàrdies a planta d’hospitalització
supervisades pel metge adjunt de guàrdia de Medicina Interna.
de Medicina Interna ...
7
, CAP Baix Ebre, CAP Deltebre).
d’informes per part
d’hospitalització convencional
3.3 Tercer període formatiu
3.3.1 Rotació per Medicina Intensiva (3 mesos) (R
3.3.2 Rotació per Hospitalització Domiciliària
3.3.3 Rotació per Malalties Infeccioses (3 mesos) (R4)
3.3.4 Rotació per Malalties Sistèmiques (3 mesos) (R4)
3.3.5 Rotació per Medicina Interna (12
3.3.6 Rotació externa lliure (1 mes) (R5)
Àrees d’actuació:
� Unitat de Medicina Intensiva
� Alternatives a l’hospitalització convencional (Unitat
� Servei de malalties infeccioses d’
� Servei de malalties autoimmunes
� Àrea d’hospitalització de medicina interna
� Consulta externa pròpia del resident
� Unitat de Medicina Intensiva
� Guàrdies al servei d’Urgències
supervisades pel metge adjunt de guàrdia de Medicina Inte
de Medicina Intensiva,
Intensiva, i guàrdies de Malalties Infeccioses
guàrdia de Malalties Infeccioses.
3.4 Quart període formatiu (6 mesos) (R5)
3.4.1 Rotació per Medicina Interna (6 mesos)
� Àrees d’actuació:
� Assignació de pacients de medicina interna
d’autonomia.
� Consulta externa pròpia
� Interconsultes d’altres serveis
Programa formatiu de Medicina Interna
període formatiu (24 mesos) (R3-R4-R5)
Medicina Intensiva (3 mesos) (R3)
per Hospitalització Domiciliària (2 mesos) (R3)
Rotació per Malalties Infeccioses (3 mesos) (R4) Hospital Clínic Barcelona
Rotació per Malalties Sistèmiques (3 mesos) (R4) Hospital Clínic Barcelona
Rotació per Medicina Interna (12 mesos) (R4-R5)
rna lliure (1 mes) (R5)
Unitat de Medicina Intensiva
Alternatives a l’hospitalització convencional (Unitat Hospitalització Domiciliària
vei de malalties infeccioses d’un hospital terciari
utoimmunes d’un hospital terciari
hospitalització de medicina interna
Consulta externa pròpia del resident
Unitat de Medicina Intensiva
Urgències; guàrdies a planta d’hospitalització convencional
supervisades pel metge adjunt de guàrdia de Medicina Interna; guàrdies al S
, supervisades pel metge adjunt de guàrdia de Medicina
i guàrdies de Malalties Infeccioses, supervisades pel metge adjunt de
ies Infeccioses.
uart període formatiu (6 mesos) (R5)
Rotació per Medicina Interna (6 mesos)
Assignació de pacients de medicina interna ingressats a la planta amb elevat
Consulta externa pròpia
altres serveis
de Medicina Interna ...
8
Hospital Clínic Barcelona
Hospital Clínic Barcelona
Hospitalització Domiciliària)
hospitalització convencional,
guàrdies al Servei
supervisades pel metge adjunt de guàrdia de Medicina
supervisades pel metge adjunt de
planta amb elevat nivell
� Guàrdies a planta d’hospitalització convencional
4. Formació específica per a cada any de residència
4.1. Primer període formatiu
4.1.1 Rotació d’11 mesos per Medicina Interna.
Coneixements:
� Sap realitzar una entrevista clínica i coneix les fases de l’entrevista clínica
� Sap escotar activament i interpreta correctament les dades
� Connecta amb el pacient/familiar
� Criteri per indicar exploracions i interpretar
� Judici clínic bàsic.
� Plantejament de terapèutiques
� Sap relacionar els diferents signes i s
� Té un criteri conjunt del procés de la malaltia
� Sap resoldre urgències bàsiques
� Coneix les grans síndromes de la patologia mèdica
Habilitats de comunicació:
� Dona correctament informació als pacients
� Dona correctament informació als familiars
� Sap presentar una sessió clínica interna
� Connecta bé amb els seus companys
Habilitats tècniques:
� Coneix les indicacions de les principals puncions
� Les sap realitzar.
� Sap interpretar-ne els resultats
� Sap realitzar fons d’ull.
� Realitza i interpreta el tacte rectal
Programa formatiu de Medicina Interna
hospitalització convencional
Formació específica per a cada any de residència
rimer període formatiu
mesos per Medicina Interna.
entrevista clínica i coneix les fases de l’entrevista clínica
Sap escotar activament i interpreta correctament les dades.
Connecta amb el pacient/familiar.
Criteri per indicar exploracions i interpretar-les.
terapèutiques.
Sap relacionar els diferents signes i símptomes.
un criteri conjunt del procés de la malaltia.
urgències bàsiques.
Coneix les grans síndromes de la patologia mèdica.
informació als pacients.
Dona correctament informació als familiars.
Sap presentar una sessió clínica interna.
Connecta bé amb els seus companys.
Coneix les indicacions de les principals puncions.
els resultats.
Realitza i interpreta el tacte rectal.
de Medicina Interna ...
9
Formació específica per a cada any de residència
entrevista clínica i coneix les fases de l’entrevista clínica.
� Sap interpretar el Peack
� Sap interpretar la pulsioximetria
� Desenvolupament professional
� Sap organitzar el seu currículum professional
� Sap sol·licitar el consentiment informat
� Sap fer una recerca bibliogràfica
� Té coneixements suficients d’informàtica
4.1.2 Rotació d’1 mes per atenció primària.
Coneixements:
� Coneix els principals criteris de derivació a
ambulatòria.
� Atenció d`urgències bàsiques i reconèixer quan
hospitalari.
4.2. Segon període formatiu (18 mesos)
Rotació per especialitats mèdiques
Coneixements:
(De cadascun del temes proposats en totes les rotacions per
resident ha de saber):
� Reconèixer la malaltia del pacient
� Saber indicar i interpretar les exploracions oportunes pel diagnòstic
� Saber fer un judici clínic
� Prioritzar les opcions terapèutiques
� Ser eficient en el conjunt de l’acte mèdic
Rotació per Cardiologia
� Cardiopatia isquèmica
� Valvulopaties
Programa formatiu de Medicina Interna
p interpretar el Peack- Flow.
Sap interpretar la pulsioximetria.
Desenvolupament professional.
Sap organitzar el seu currículum professional.
el consentiment informat.
r una recerca bibliogràfica.
coneixements suficients d’informàtica.
1 mes per atenció primària.
els principals criteris de derivació a l’atenció especialitzada de forma
Atenció d`urgències bàsiques i reconèixer quan s’ha de derivar a un centre
egon període formatiu (18 mesos)
Rotació per especialitats mèdiques (R2-R3):
cadascun del temes proposats en totes les rotacions per especialitats mèdiques
Reconèixer la malaltia del pacient
Saber indicar i interpretar les exploracions oportunes pel diagnòstic
Saber fer un judici clínic
opcions terapèutiques
Ser eficient en el conjunt de l’acte mèdic
de Medicina Interna ...
10
especialitzada de forma
de derivar a un centre
especialitats mèdiques, el
Saber indicar i interpretar les exploracions oportunes pel diagnòstic
� Miocarditis
� Pericarditis
� Arrítmies
� Insuficiència cardíaca
� Patologia dels grans vasos
Rotació per Pneumologia
� Asma bronquial
� MPOC
� Malaltia pulmonar intersticial
� Embassament pleural
� SAHS
� TBC pulmonar
Rotació per Neurologia
� Epilèpsia
� AVC
� Demències
� Malalties extrapiramidals
� Atàxies
� Mielopaties
� Nervi perifèric
Rotació per Gastroenterologia
� Patologia esofàgica
� Patologia de l’estómac
� Síndrome de malabsorció
� Patologia hepatobiliar
� Pancreatitis
� Hepatitis
� Hepatopatia crònica
Programa formatiu de Medicina Interna
Patologia dels grans vasos
Pneumologia
Malaltia pulmonar intersticial
Malalties extrapiramidals
Gastroenterologia :
mac
Síndrome de malabsorció
de Medicina Interna ...
11
Rotació per Endocrinologia
� Diabetis
� Patologia del tiroides
� Patologia de les suprar
� Principis de dietètica i nutrició
� Patologia de la hipòfisi
� Obesitat mòrbida
Rotació per Nefrologia
� Insuficiència renal aguda
� Glomerulopaties
� Patologia vasculorenal
� HTA
� Pielonefritis
� Regulació hidtroelectrolítica
Rotació per Oncologia
� Maneig del pacient amb càncer
� Urgències oncològiques
� Complicacions de la quimioteràpia
� Criteris terapèutics
� Estadiatge
Habilitats comunicatives:
� Situacions de final de la vida.
� Presentacions a reunions científiques internes i externes.
Habilitats tècniques:
� Interpretació d’ecografies.
� Interpretació d’ecocardiogrames.
� Interpretació de TC toràcica, abdominal i cranial.
Programa formatiu de Medicina Interna
Rotació per Endocrinologia
Patologia de les suprarenals
Principis de dietètica i nutrició
Patologia de la hipòfisi
Insuficiència renal aguda
renal
Regulació hidtroelectrolítica
Maneig del pacient amb càncer
Urgències oncològiques
Complicacions de la quimioteràpia
Situacions de final de la vida.
Presentacions a reunions científiques internes i externes.
ecografies.
Interpretació d’ecocardiogrames.
TC toràcica, abdominal i cranial.
de Medicina Interna ...
12
� Interpretació de RM.
� Indicació i interpretació de proves funcionals respiratòries.
� Indicació i interpretació de proves funcionals cardíaques.
� Indicació endoscòpies respiratòries i digestives.
� Pràctica de PAAF d’adenopaties i tumoracions superficials.
� Pràctica de biòpsia cutània amb Punch.
� Indicació punció moll de l’os.
Desenvolupament personal
� Saber utilitzar una base de dades
� Iniciar-se amb la MBE (medicina basada en l’evidè
� Preparar treballs per ponències
� Producció científica pòsters i publicacions
4.3 Tercer període formatiu
4.3.1 Rotació per Medicina Intensiva (3 mesos) (R3)
4.3.2 Rotació per Hospitalització Domiciliària (2 mesos) (R3)
4.3.3 Rotació per Malalties Infeccioses (3 mesos) (R4)
4.3.4 Rotació per Malalties Sistèmiques (3
4.3.5 Rotació per Medicina Interna (12 mesos) (R4
4.3.5 Rotació externa lliure (1 mes) (R5)
Capacitats que ha d’assumir
� Malalts complexos.
� Visió a llarg termini del procés mòrbid
� Planificar cures.
� Abordar correctament processos estàndard
� Coneixements de malalties infeccioses
� Envelliment.
� Malalties autoimmunes
� Alcohol i drogues.
Programa formatiu de Medicina Interna
Indicació i interpretació de proves funcionals respiratòries.
Indicació i interpretació de proves funcionals cardíaques.
Indicació endoscòpies respiratòries i digestives.
PAAF d’adenopaties i tumoracions superficials.
biòpsia cutània amb Punch.
Indicació punció moll de l’os.
onal (durant tot el 2n període):
Saber utilitzar una base de dades.
(medicina basada en l’evidència).
Preparar treballs per ponències.
sters i publicacions.
ercer període formatiu (24 mesos)
Rotació per Medicina Intensiva (3 mesos) (R3)
Rotació per Hospitalització Domiciliària (2 mesos) (R3)
Rotació per Malalties Infeccioses (3 mesos) (R4) Hospital Clínic de Barcelona
Rotació per Malalties Sistèmiques (3 mesos) (R4) Hospital Clínic de Barcelona
Rotació per Medicina Interna (12 mesos) (R4-R5)
Rotació externa lliure (1 mes) (R5)
Capacitats que ha d’assumir:
Visió a llarg termini del procés mòrbid.
Abordar correctament processos estàndard.
alalties infeccioses.
utoimmunes.
de Medicina Interna ...
13
Hospital Clínic de Barcelona
Hospital Clínic de Barcelona
� Alternatives a l’ hospitalització convencional
� Risc cardiovascular.
� Maneig del pacient crític i de l’
Habilitats comunicatives:
� Bona relació amb el familiar i pacients en situacions difícils
� Comunicació amb altres especialistes d’altres àrees
� Participació activa en reunions científiques
Habilitats tècniques:
� Capacitat de fer una RCP avançada
� Realització correcta d’una intubació orotraqueal
� Capacitat d’inserir una via central
� Domini de les puncions de cavitats
Desenvolupament personal i professional
� Iniciar una línia de recerca
� Liderar una guàrdia hospitalària
� Exercir de docent amb
4.4 Quart període formatiu (6 mesos)
4.4.1 Rotació per Medicina Interna.
Capacitats que ha d’assumir:
� Visió global de les situacions
� Capacitat de distingir el que és important
� Percepció de la via més eficient
� Utilització de les guies amb criteri propi
Programa formatiu de Medicina Interna
hospitalització convencional.
aneig del pacient crític i de l’estat de xoc.
Bona relació amb el familiar i pacients en situacions difícils.
Comunicació amb altres especialistes d’altres àrees.
activa en reunions científiques.
de fer una RCP avançada.
una intubació orotraqueal.
una via central.
les puncions de cavitats.
Desenvolupament personal i professional:
Iniciar una línia de recerca
Liderar una guàrdia hospitalària
residents de cursos inferiors
uart període formatiu (6 mesos)
Rotació per Medicina Interna.
Capacitats que ha d’assumir:
Visió global de les situacions
Capacitat de distingir el que és important
Percepció de la via més eficient
les guies amb criteri propi
de Medicina Interna ...
14
Coneixements:
� Aplicar a la pràctica clínica tot el coneixement prèviament assumit
� Perfeccionar el coneixement d’aspectes deficitaris
� Buscar nous horitzons pe
Desenvolupament personal i
� Planificar el propi desenvolupament professional
� Participar en estudis multicèntrics
� Participar en grups de treball
Programa formatiu de Medicina Interna
Aplicar a la pràctica clínica tot el coneixement prèviament assumit
Perfeccionar el coneixement d’aspectes deficitaris
Buscar nous horitzons per a l’exercici de la MI
Desenvolupament personal i professional:
Planificar el propi desenvolupament professional
Participar en estudis multicèntrics
Participar en grups de treball
de Medicina Interna ...
15
5. Calendari de rotacions
R1: Medicina Interna (11 mesos). A
R2: Cardiologia (4 mesos) Pneumologia (2 mesos) Neurologia (3 mesos)
Digestiu (3 mesos)
R3: Endocrinologia (2 mesos) Oncologia (2 mesos)
Intensiva (3 mesos) Hospitalització Domiciliària
R4-R5: Malalties Infeccioses (3 mesos) Malalties S
Interna (17 mesos) Rotació lliure (1 mes)
La rotació d’Oncologia, Nefrologia, Malalties Infeccioses i Malalties
de forma concertada en altres centres. La resta es realitzen
Programa formatiu de Medicina Interna
Calendari de rotacions
(11 mesos). Atenció Primària (1 mes).
: Cardiologia (4 mesos) Pneumologia (2 mesos) Neurologia (3 mesos)
Endocrinologia (2 mesos) Oncologia (2 mesos) Nefrologia (2 mesos) Medici
Intensiva (3 mesos) Hospitalització Domiciliària (2 mesos) Medicina Interna (1 me
nfeccioses (3 mesos) Malalties Sistèmiques (3 mesos) Medicina
7 mesos) Rotació lliure (1 mes)
Oncologia, Nefrologia, Malalties Infeccioses i Malalties Sistèmiques es
de forma concertada en altres centres. La resta es realitzen al nostre centre.
de Medicina Interna ...
16
: Cardiologia (4 mesos) Pneumologia (2 mesos) Neurologia (3 mesos) Aparell
Nefrologia (2 mesos) Medicina
(2 mesos) Medicina Interna (1 mes)
istèmiques (3 mesos) Medicina
istèmiques es fan
nostre centre.
6. Competències adquirides i responsabilitat del resid ent
El resident en formació de l’Especialitat de Medicina Interna ha d’a
progressiva i supervisada capaci
més, haurà de demostrar una capacitat de relació i empatia amb el pacient i familiars
també integrar-se de forma activa i positiva a l’equip de Medicina Interna. Al llarg dels
diferents períodes de rotació adquirirà de forma progressiva diferents nivells de
responsabilitat en la presa de decisions que es completaran al f
formació. Les funcions de supervisió, que seran directes i de pres
poden dividir en las pròpies
forma progressiva es passarà a una supervisió decreixent, a partir de la demostració
de la capacitat del resident contrastada
sobrepassar mai els nivell
d’especialitat.
El facultatiu responsable que té
té, entre les seves funcions:
� Supervisar l’actuació del metge resident segons la gravetat i els
responsabilitat, prioritzant segons les necessitats de la pacient i del propi resident.
� Supervisar les orientacions diagnòstiques inicials i del diagnòstic final de tots els
pacients assignats al resident.
� Supervisar i/o elaborar segons nivells
tipus de documentació oficial (consentiment informat).
� Supervisar l’actuació del metge resident segons la gravetat i els nivells de
responsabilitat, prioritzant segons les necessitats de la pacient i del
� Controlar els ingressos, altes i trasllats dels pacients.
� Controlar/supervisar la sol·licitud d’exploracions complementàries, fonamentalment
les invasives i complexes.
� Controlar, supervisar i/o aplicar, segons nivells de responsabilitat, el
complexos i/o invasius.
Programa formatiu de Medicina Interna
Competències adquirides i responsabilitat del resid ent
El resident en formació de l’Especialitat de Medicina Interna ha d’ad
progressiva i supervisada capacitats i habilitats per a la cura integral del pacient. A
més, haurà de demostrar una capacitat de relació i empatia amb el pacient i familiars
se de forma activa i positiva a l’equip de Medicina Interna. Al llarg dels
rotació adquirirà de forma progressiva diferents nivells de
responsabilitat en la presa de decisions que es completaran al final del període de
s de supervisió, que seran directes i de pres
poden dividir en las pròpies del facultatiu responsable i les del tutor del resident. De
forma progressiva es passarà a una supervisió decreixent, a partir de la demostració
de la capacitat del resident contrastada amb el facultatiu responsable/
sobrepassar mai els nivells d’autonomia i responsabilitat especificats per any
El facultatiu responsable que té al seu càrrec el metge resident de forma directa i diària
entre les seves funcions:
Supervisar l’actuació del metge resident segons la gravetat i els
responsabilitat, prioritzant segons les necessitats de la pacient i del propi resident.
Supervisar les orientacions diagnòstiques inicials i del diagnòstic final de tots els
pacients assignats al resident.
Supervisar i/o elaborar segons nivells de responsabilitat els informes d’alta i altres
tipus de documentació oficial (consentiment informat).
Supervisar l’actuació del metge resident segons la gravetat i els nivells de
responsabilitat, prioritzant segons les necessitats de la pacient i del
Controlar els ingressos, altes i trasllats dels pacients.
Controlar/supervisar la sol·licitud d’exploracions complementàries, fonamentalment
les invasives i complexes.
Controlar, supervisar i/o aplicar, segons nivells de responsabilitat, el
complexos i/o invasius.
de Medicina Interna ...
17
Competències adquirides i responsabilitat del resid ent
dquirir de forma
tats i habilitats per a la cura integral del pacient. A
més, haurà de demostrar una capacitat de relació i empatia amb el pacient i familiars, i
se de forma activa i positiva a l’equip de Medicina Interna. Al llarg dels
rotació adquirirà de forma progressiva diferents nivells de
inal del període de
s de supervisió, que seran directes i de presència física, es
del facultatiu responsable i les del tutor del resident. De
forma progressiva es passarà a una supervisió decreixent, a partir de la demostració
amb el facultatiu responsable/tutor, sense
s d’autonomia i responsabilitat especificats per any
nt de forma directa i diària
Supervisar l’actuació del metge resident segons la gravetat i els nivells de
responsabilitat, prioritzant segons les necessitats de la pacient i del propi resident.
Supervisar les orientacions diagnòstiques inicials i del diagnòstic final de tots els
de responsabilitat els informes d’alta i altres
Supervisar l’actuació del metge resident segons la gravetat i els nivells de
responsabilitat, prioritzant segons les necessitats de la pacient i del propi resident.
Controlar/supervisar la sol·licitud d’exploracions complementàries, fonamentalment
Controlar, supervisar i/o aplicar, segons nivells de responsabilitat, els tractaments
� Controlar, supervisar i/o executar la informació de pacients/familiars, especialment
los casos de major complexitat/gravetat, segons els nivells de responsabilitat del
resident.
Les funcions del tutor del
entre les quals destaquen:
� Supervisió del compliment del programa de formació específic.
� Supervisió de les rotacions
� Realització de l’avaluació anual corresponent.
� Coordinació, supervisió de forma regular l’evolució i aprofitament del metge
resident.
� Supervisar el “llibre del resident” de cada metge en formació.
� Seguir regularment i personalment el progrés de cada metge resident, efectuant
propostes individuals formatives que elevarà a
seva aprovació i execució.
� Promoure les activitats docents i d’investigació de cada resident.
Nivells de responsabilitat i supervisió
Parlem d’autonomia quan ens referim al grau d’independència amb què el resident ha
de ser capaç de realitzar un acte determinat en finalitzar un període formatiu, i parlem
de responsabilitat quan ens referim al grau de supervisió amb
les activitats durant aquest mateix període.
Nivell 1: major nivell de responsabilitat
Descripció: activitats realitzades directament pel resident sense necessitat de
tutorització directa. El resident executa i posteriorment informa. Supervisió: requereix
un nivell baix de supervisió
Nivell 2 : nivell intermedi de responsabilitat
Descripció: activitats realit
tutor/facultatiu responsable.
Supervisió: requereix un nivel
Programa formatiu de Medicina Interna
Controlar, supervisar i/o executar la informació de pacients/familiars, especialment
los casos de major complexitat/gravetat, segons els nivells de responsabilitat del
resident de Medicina Interna són les establertes legalment,
Supervisió del compliment del programa de formació específic.
Supervisió de les rotacions previstes al programa.
Realització de l’avaluació anual corresponent.
isió de forma regular l’evolució i aprofitament del metge
Supervisar el “llibre del resident” de cada metge en formació.
Seguir regularment i personalment el progrés de cada metge resident, efectuant
ls formatives que elevarà a la Comissió de Docència pe
execució.
Promoure les activitats docents i d’investigació de cada resident.
Nivells de responsabilitat i supervisió
d’autonomia quan ens referim al grau d’independència amb què el resident ha
de ser capaç de realitzar un acte determinat en finalitzar un període formatiu, i parlem
de responsabilitat quan ens referim al grau de supervisió amb què el
activitats durant aquest mateix període.
major nivell de responsabilitat
Descripció: activitats realitzades directament pel resident sense necessitat de
directa. El resident executa i posteriorment informa. Supervisió: requereix
un nivell baix de supervisió
de responsabilitat
Descripció: activitats realitzades directament pel resident, sota supervisió directa del
tutor/facultatiu responsable.
nivell intermedi de supervisió
de Medicina Interna ...
18
Controlar, supervisar i/o executar la informació de pacients/familiars, especialment
los casos de major complexitat/gravetat, segons els nivells de responsabilitat del
n les establertes legalment,
isió de forma regular l’evolució i aprofitament del metge
Seguir regularment i personalment el progrés de cada metge resident, efectuant
la Comissió de Docència per a la
d’autonomia quan ens referim al grau d’independència amb què el resident ha
de ser capaç de realitzar un acte determinat en finalitzar un període formatiu, i parlem
resident realitza
Descripció: activitats realitzades directament pel resident sense necessitat de
directa. El resident executa i posteriorment informa. Supervisió: requereix
sota supervisió directa del
Nivell 3 : baix nivell de responsabilitat
Descripció: les activitats les
resident.
Supervisió: requereix un alt nivell de supervisió
Programa formatiu de Medicina Interna
: baix nivell de responsabilitat
les realitza l’especialista, observades o assistides pel metge
alt nivell de supervisió
de Medicina Interna ...
19
observades o assistides pel metge
7. Guàrdies
7.1 Guàrdies al Servei d’U
� Resident de primer any:
supervisió dels metges adjunts d
� Resident de segon-tercer
l’any de residència, guàrdies al Servei d’U
d’hospitalització convencional
guàrdia de Medicina Interna
� Resident de cinquè any
convencional de l’àrea. Farà 1 guàrdia mensual al servei d
7.2 Guàrdies especials:
Durant la rotació per Medicina I
conjuntament amb el metge adjunt de g
Durant la rotació per Malalties I
convencional de Malalties Infeccioses
Servei de Malalties Infeccioses.
Programa formatiu de Medicina Interna
Servei d’U rgències i planta d’ hospitalització:
Resident de primer any: totes les guàrdies es fan al Servei d’Urgències
supervisió dels metges adjunts d’Urgències, que hauran de validar els informes.
tercer-quart-cinquè any: es realitzaran, de forma
l’any de residència, guàrdies al Servei d’Urgències i guàrdies a la planta
hospitalització convencional de l’àrea mèdica conjuntament amb l’
guàrdia de Medicina Interna.
Resident de cinquè any: es realitzaran guàrdies a planta
. Farà 1 guàrdia mensual al servei d’urgències.
Guàrdies especials:
Durant la rotació per Medicina Intensiva podrà fer guàrdies de Medicina Intensiva
ntament amb el metge adjunt de guàrdia de Medicina Intensiva.
Durant la rotació per Malalties Infeccioses podrà fer guàrdies d’
convencional de Malalties Infeccioses amb la supervisió del metge
ervei de Malalties Infeccioses.
de Medicina Interna ...
20
hospitalització:
rgències sota la
n de validar els informes.
de forma proporcional a
rdies a la planta
rea mèdica conjuntament amb l’adjunt de
s realitzaran guàrdies a planta d’hospitalització
urgències.
podrà fer guàrdies de Medicina Intensiva
nfeccioses podrà fer guàrdies d’hospitalització
de guàrdia del
8. Activitat docent
8.1 Sessions
Clíniques del Servei:
� Actualització en àrea m
� Sessió de casos clínics. Dimecres 15
� Sessió interactiva per
mensual.
Generals de l’Hospital:
� Sessió clinicopatològica mensual.
� Cursos de formació de
Bibliogràfiques:
� Sessió bibliogràfica. Dimecres 15
Extrahospitalàries:
� Sessió mensual de casos clínics de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, secció
Medicina Interna.
8.2 Cursos
� Cursos de formació de l´àrea del Coneixement (Formaci
de l’ICS.
� Cursos propis de l’especialitat.
8.3 Congressos
� Assistència anual al Congrés C
� Assistència almenys un cop durant la residència al C
Interna de la Societat E
� Assistència anual a les Jornades Mèdiques
Programa formatiu de Medicina Interna
Actualització en àrea mèdica. Dimarts 8.15 - 9 h.
Sessió de casos clínics. Dimecres 15 - 16 h quinzenal.
tiva per videoconferència amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques:
patològica mensual.
Cursos de formació de l’Àrea del Coneixement (Formació Continuada).
Sessió bibliogràfica. Dimecres 15-16 h, quinzenal.
de casos clínics de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, secció
Cursos de formació de l´àrea del Coneixement (Formació Continuada) del centre i
l’especialitat.
l al Congrés Catalanobalear de Medicina Interna.
un cop durant la residència al Congrés Nacional de
Espanyola de Medicina Interna.
Assistència anual a les Jornades Mèdiques de les Terres de l’Ebre
de Medicina Interna ...
21
Acadèmia de Ciències Mèdiques:
ontinuada).
de casos clínics de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, secció
ó Continuada) del centre i
acional de Medicina
(ACMSCB).
9. Formació transversal i activitats de recerca
El programa està orientat a adquirir els nivells de competència en els àmbits que
creiem necessaris per als professionals del sistema sanitari.
La formació està distribuïda en
Formació clínica bàsica com
Formació en qualitat
Formació en recerca
Formació en comunicació i b
Es cursos s’han de fer en els anys recomanats
forma justificada, també es poden fer
Cal realitzar la inscripció al curs
que les places són limitades. Si per algun motiu no
inscripció, s’ha de comunicar a la secretària de la
Les dates dels cursos són aproximades i cal c
territorial.
El cap d’estudis revisarà periòdicament aquesta assistència,
a la memòria anual del resident.
Enllaç al Programa transversal de FSE de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Programa formatiu de Medicina Interna
Formació transversal i activitats de recerca
orientat a adquirir els nivells de competència en els àmbits que
creiem necessaris per als professionals del sistema sanitari.
distribuïda en quatre blocs diferents:
omuna
ió en comunicació i bioètica
en els anys recomanats en cadascuna de les activitats, però
també es poden fer a l’any següent al recomanant.
ealitzar la inscripció al curs consulteu a la secretària Comissió de Docència
les places són limitades. Si per algun motiu no s’hi pot assistir un cop feta la
s’ha de comunicar a la secretària de la Comissió de Docència
n aproximades i cal consultar el Pla formatiu a la intranet
ap d’estudis revisarà periòdicament aquesta assistència, i és necess
a la memòria anual del resident.
Enllaç al Programa transversal de FSE de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
de Medicina Interna ...
22
orientat a adquirir els nivells de competència en els àmbits que
cadascuna de les activitats, però, de
Comissió de Docència, ja
pot assistir un cop feta la
Comissió de Docència.
la formatiu a la intranet
necessari que consti
Enllaç al Programa transversal de FSE de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
10. Avaluació del resident
El seguiment i la qualificació de l'adquisició de competències professionals durant el
període de residència es durà a terme mitjançant les avaluacions formativa, anual i
final.
Aquesta avaluació ens permet planificar canvis en la formació per millorar, p
relació de tutorització i centrar l'ensenyament en qui aprèn. L'avaluació forma part del
procés d'aprenentatge en si, definint longitudinalment els punts febles i els aspectes de
millora, en funció dels resultats, tant pel que fa a l’adquisició
procés d'aprenentatge. Això implica major esforç del docent o tutor i responsabilitza la
persona en formació en el procés d'aprenentatge.
INSTRUMENTS
Entrevistes periòdiques del tutor i del resident
Són de caràcter estructurat i
l'autoaprenentatge.
Se n’han de fer un nombre no inferior a 4 per any, a més de totes aquelles que acordin
el resident i tutor.
Normalment s’han de fer en la meitat d'una àrea o bloc formatiu per valorar els
avenços o dèficits, i facilitar la incorporació de possibles mesures de millora.
Sempre han de fer referència als objectius d'aprenentatge, al compliment dels
objectius i a les estratègies per millorar
S’han de registrar al llibre del resident i als in
Llibre del resident
El llibre del resident és l'instrument en el qual es registren les activitats que efectua
cada resident durant el període formatiu (rotacions, guàrdies, cursos, tallers sessions
Programa formatiu de Medicina Interna
Avaluació del resident
El seguiment i la qualificació de l'adquisició de competències professionals durant el
període de residència es durà a terme mitjançant les avaluacions formativa, anual i
Aquesta avaluació ens permet planificar canvis en la formació per millorar, p
relació de tutorització i centrar l'ensenyament en qui aprèn. L'avaluació forma part del
procés d'aprenentatge en si, definint longitudinalment els punts febles i els aspectes de
millora, en funció dels resultats, tant pel que fa a l’adquisició de coneixement com al
procés d'aprenentatge. Això implica major esforç del docent o tutor i responsabilitza la
persona en formació en el procés d'aprenentatge.
Entrevistes periòdiques del tutor i del resident
Són de caràcter estructurat i pactat, i han d’afavorir l'autoavaluació i
Se n’han de fer un nombre no inferior a 4 per any, a més de totes aquelles que acordin
Normalment s’han de fer en la meitat d'una àrea o bloc formatiu per valorar els
avenços o dèficits, i facilitar la incorporació de possibles mesures de millora.
Sempre han de fer referència als objectius d'aprenentatge, al compliment dels
objectius i a les estratègies per millorar-lo.
S’han de registrar al llibre del resident i als informes d'avaluació.
El llibre del resident és l'instrument en el qual es registren les activitats que efectua
cada resident durant el període formatiu (rotacions, guàrdies, cursos, tallers sessions
de Medicina Interna ...
23
El seguiment i la qualificació de l'adquisició de competències professionals durant el
període de residència es durà a terme mitjançant les avaluacions formativa, anual i
Aquesta avaluació ens permet planificar canvis en la formació per millorar, potenciar la
relació de tutorització i centrar l'ensenyament en qui aprèn. L'avaluació forma part del
procés d'aprenentatge en si, definint longitudinalment els punts febles i els aspectes de
de coneixement com al
procés d'aprenentatge. Això implica major esforç del docent o tutor i responsabilitza la
pactat, i han d’afavorir l'autoavaluació i
Se n’han de fer un nombre no inferior a 4 per any, a més de totes aquelles que acordin
Normalment s’han de fer en la meitat d'una àrea o bloc formatiu per valorar els
avenços o dèficits, i facilitar la incorporació de possibles mesures de millora.
Sempre han de fer referència als objectius d'aprenentatge, al compliment dels
El llibre del resident és l'instrument en el qual es registren les activitats que efectua
cada resident durant el període formatiu (rotacions, guàrdies, cursos, tallers sessions
clíniques, treballs d'investigació,
al seguiment i supervisió per part del tutor de les competències assolides.
Les característiques del llibre del resident són:
a) És de caràcter obligatori per a tots els residents del centre.
b) Registre individual de les activitats que evidencien el procés d'aprenentatge del
resident, de manera que s'incorporaran les dades quantitatives i qualitatives que es
valoren en l'avaluació del procés formatiu.
c) Registre de les rotacions efectuades, les
externes autoritzades.
d) És un instrument d'autoaprenentatge que afavoreix la reflexió individual i conjunta
amb el tutor.
e) És un recurs de referència en les avaluacions, juntament amb altres instruments de
valoració del progrés competencial del resident.
Altres instruments
Instruments que permetin una valoració objectiva del progrés competencial del
resident segons els objectius del programa formatiu i segons l'any de formació
(Checklist, Selfaudit, test, A
Memòria anual del resident
El resident ha de lliurar el penúltim mes de l'any formatiu la seva memòria anual a la
secretària de la Comissió de Docència.
Ha d'estar signada pel resident, el tutor i el cap de servei i s'incor
expedient individual.
Ha de lliurar còpia dels certificats d'assistència a cursos i congressos, presentacions,
pòsters i tota activitat científica realitzada.
Programa formatiu de Medicina Interna
clíniques, treballs d'investigació, entrevistes tutor-resident, etc.) Serveix de suport per
al seguiment i supervisió per part del tutor de les competències assolides.
Les característiques del llibre del resident són:
a) És de caràcter obligatori per a tots els residents del centre.
egistre individual de les activitats que evidencien el procés d'aprenentatge del
resident, de manera que s'incorporaran les dades quantitatives i qualitatives que es
valoren en l'avaluació del procés formatiu.
c) Registre de les rotacions efectuades, les establertes en el programa formatiu i les
d) És un instrument d'autoaprenentatge que afavoreix la reflexió individual i conjunta
e) És un recurs de referència en les avaluacions, juntament amb altres instruments de
ració del progrés competencial del resident.
Instruments que permetin una valoració objectiva del progrés competencial del
resident segons els objectius del programa formatiu i segons l'any de formació
(Checklist, Selfaudit, test, ACOE, Pacients simulats ...)
Memòria anual del resident
El resident ha de lliurar el penúltim mes de l'any formatiu la seva memòria anual a la
secretària de la Comissió de Docència.
Ha d'estar signada pel resident, el tutor i el cap de servei i s'incor
Ha de lliurar còpia dels certificats d'assistència a cursos i congressos, presentacions,
pòsters i tota activitat científica realitzada.
de Medicina Interna ...
24
resident, etc.) Serveix de suport per
al seguiment i supervisió per part del tutor de les competències assolides.
egistre individual de les activitats que evidencien el procés d'aprenentatge del
resident, de manera que s'incorporaran les dades quantitatives i qualitatives que es
establertes en el programa formatiu i les
d) És un instrument d'autoaprenentatge que afavoreix la reflexió individual i conjunta
e) És un recurs de referència en les avaluacions, juntament amb altres instruments de
Instruments que permetin una valoració objectiva del progrés competencial del
resident segons els objectius del programa formatiu i segons l'any de formació
El resident ha de lliurar el penúltim mes de l'any formatiu la seva memòria anual a la
Ha d'estar signada pel resident, el tutor i el cap de servei i s'incorporarà al seu
Ha de lliurar còpia dels certificats d'assistència a cursos i congressos, presentacions,
A més de la memòria anual, ha de lliurar a la Comissió de Docència les enquestes de
valoració de les rotacions i de la docència i el tutor, de forma anònima.
INFORMES
Informe anual del tutor
El tutor de l'especialitat ha d'emetre un informe individualitzat per a cada resident,
elaborat conjuntament amb ell, que serveix, a més, com a
Per a la realització d'aquest informe es tindran en compte:
� L’avaluació de les competències (coneixements, habilitats i actituds) en
assistència, docència i investigació al llarg de tot l'any.
� Els punts forts que cal mantenir
� Les àrees de millora per al proper any
� L’acompliment del Pla individualitzat de formació
� El pla de formació per a l'any que
Fulls d'avaluació de les rotacions
Recullen l'avaluació del resident en cada un dels rotatoris, interns o externs, que hagi
efectuat al llarg de cada període formatiu. Els fulls els ha d’elaborar, puntuar i signar el
tutor corresponent.
S'han d’omplir seguint les guies ministerials que recullen els punts que cal valorar en
coneixements, habilitats i actituds.
Programa formatiu de Medicina Interna
A més de la memòria anual, ha de lliurar a la Comissió de Docència les enquestes de
valoració de les rotacions i de la docència i el tutor, de forma anònima.
El tutor de l'especialitat ha d'emetre un informe individualitzat per a cada resident,
elaborat conjuntament amb ell, que serveix, a més, com a eina d'autoavaluació
Per a la realització d'aquest informe es tindran en compte:
L’avaluació de les competències (coneixements, habilitats i actituds) en
assistència, docència i investigació al llarg de tot l'any.
Els punts forts que cal mantenir
s de millora per al proper any
L’acompliment del Pla individualitzat de formació
El pla de formació per a l'any que
Fulls d'avaluació de les rotacions
Recullen l'avaluació del resident en cada un dels rotatoris, interns o externs, que hagi
llarg de cada període formatiu. Els fulls els ha d’elaborar, puntuar i signar el
S'han d’omplir seguint les guies ministerials que recullen els punts que cal valorar en
coneixements, habilitats i actituds.
de Medicina Interna ...
25
A més de la memòria anual, ha de lliurar a la Comissió de Docència les enquestes de
El tutor de l'especialitat ha d'emetre un informe individualitzat per a cada resident,
eina d'autoavaluació
L’avaluació de les competències (coneixements, habilitats i actituds) en
Recullen l'avaluació del resident en cada un dels rotatoris, interns o externs, que hagi
llarg de cada període formatiu. Els fulls els ha d’elaborar, puntuar i signar el
S'han d’omplir seguint les guies ministerials que recullen els punts que cal valorar en