Programa
L’EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT
Índex
1. INTRODUCCIÓ: NECESSITAT D’AQUEST PROGRAMA
2. EL MÓN INTERIOR: CONCEPTE I EVOLUCIÓ PER ETAPES
3. PRIORITATS: EDUCAR EN EL SILENCI I LA CONSCIÈNCIA CORPORAL
4. PLA COMÚ PER A TOTES LES ESCOLES DE LA PROVÍNCIA
5. AVALUACIÓ DEL PLA
6. BANC DE RECURSOS
03
05
08
21
22
22
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 3
1. INTRODUCCIÓ: NECESSITAT D’AQUEST PROGRAMA
a) Context sociocultural.
Les societats avançades canvien cada cop a més velocitat. Les noves tecnologies, les telecomuni-cacions o els transports són alguns exemples de la velocitat a què estem sotmesos com a éssers vius. L’assossec i la calma queden reduïts a espais cada cop més marginals, són considerats avorrits i arcaics.
Aquest vertigen dificulta ser-hi amb nosaltres mateixos, dins el nostre espai interior. Vivim excèn-trics, fora de nosaltres mateixos, cercant en els altres, en el diner, la fama o el poder, la felicitat que no sabem trobar dins nostre.
Aquest context destorba molt l’autoconeixement i la maduració personal, l’educació de la voluntat i la llibertat i la pressa de decisions, l’opció d’una escala de valors coherents i la consciència de l’íntima dignitat. En definitiva, sense espai interior, no hi ha lloc per a la transcendència, perquè “Déu és més íntim a mi que jo mateix”(Sant Agustí).
b) Influència en la tasca educativa.
Els centres educatius no vivim aliens al context cultural, ben al contrari, els alumnes, des dels més petits als més grans, venen a l’escola amb les seves vivències de la família, la televisió, el carrer... Com espai de trobada entre iguals, aquestes experiències es comparteixen, es difonen i es conso-liden a les escoles. Si no s’exerceix una acció directa i conscient, l’educació de la interioritat no sorgeix de manera espontània.
L’educació té com objectiu ajudar a què els infants i els joves creixin com a persones. Per ser-ho, cal conrear la pròpia identitat, viure’ns diferents dels altres; per ser persones necessitem conèixer-nos, desenvolupar les nostres capacitats i destreses, donar resposta als nostres interrogants, tenir les nostres metes, escollir i desenvolupar els nostres valors... Per ser persones hem de viure’ns des del nostre espai interior de forma inevitable.
4 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
c) Opció provincial.
Durant el curs 2008/2009 es va redactar a la Província el Pla Estratègic de Pastoral Provincial. Per redactar-lo es va consultar a totes les escoles i comunitats religioses de la Província Religiosa Escolàpia de Catalunya. Un dels problemes que vam detectar i percebre com urgents va ser que als nostres alumnes els falta desenvolupar la seva capacitat d’interiorització i els oferim poques experiències de silenci. Per tot això, vam establir com objectiu dintre la segona línia estratègica del Pla de Pastoral el següent:
“Dissenyar i implantar un Programa d’Educació de la Interioritat, per a totes les escoles de la Província.” (L2, obj1)
Això ens va portar a dissenyar un pla de formació per educadors dels nostres centres durant el curs 2009/2010 i a portar a terme la formació esmentada durant els cursos 2010/2011 i 2011/2012. Al mateix temps, vam començar a redactar i implantar aquest programa, que és el que ara tens a les teves mans.
Fundació Escolàpies, quan assumeix la titularitat de les escoles d’Escolàpies de la Província re-ligiosa de Catalunya, fa seu aquest programa i continua oferint formació en interioritat tant als educadors que es van incorporant als centres com als que no han pogut realitzar-la.
Gràcies a una sana fantasia espontània, creativa, alegre i positiva, l’infant covarà futures creences i s’assegurarà un espai de solució dels seus conflictes reals.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 5
2. EL MÓN INTERIOR: CONCEPTE I EVOLUCIÓ PER ETAPES
a) A què anomenem Interioritat?
L’interior és “el que està dintre”. Per interioritat entenem un espai personal i íntim, únic, que ens defineix i identifica. Quins elements formen l’espai interior?
» L’element més bàsic del món interior són les sensacions internes. Quelcom s’hi mou en el meu cos i puc adonar-me’n: dolor, vibració, plaer, calor…
» A partir de les sensacions corporals puc accedir al món emocional. Per emocions entenem les ressonàncies personals i subjectives que experimentem respecte dels esdeveniments que vivim, tant fora com dins nostre. Totes les emocions, en la seva àmplia gama, em defineixen i em mouen a l’acció.
» La fantasia és un altre dels components del món interior i reflecteix simbòlicament allò que em passa en etapes més profundes. De vegades, però, la fantasia és més aviat l’expressió del desig d’allò que no tinc i no sóc i, en aquest sentit és més aviat part del món exterior.
» Les idees, creences, valors…, fruits de l’intel·lecte i la voluntat, PODEN formar part del meu món interior o no. En principi provenen del món exterior, fonamentalment de la pròpia família; més endavant també provindran de les amistats, l’educació i la societat, però per tal que formin part de mi les haig de tenir interioritzades, és a dir, assumides individualment, més enllà del món exterior. Cal assumir, per tant, la capacitat de dissentir amb l’entorn i la família. Aquest procés es pot donar a partir de l’adolescència (però això no sempre passa).
b) El món interior de la 1a Infància: 0 – 6 anys.
Els nounats no distingeixen entre el propi cos i l’entorn. Ha de passar el primer any de vida per tal que sorgeixi clarament un límit entre el propi cos i l’exterior. D’alguna manera, neixem sense un món interior definit. És un espai difús, sense límits precisos.
Quan l’infant es socialitza a l’escola, cap als 3 anys, ens adonem que persisteix encara una absència de límits, percebent amb la mateixa entitat realitat i fantasia. Aquesta indefinició de l’espai mental i el real és quelcom més que una característica sorprenent i divertida dels més petits, ja que gràcies a una sana fantasia espontània, creativa, alegre i positiva, l’infant covarà futures creences i s’asse-gurarà un espai de solució dels seus conflictes reals.
Objectius generals d’etapa
1. AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA IDENTITAT CORPORAL.
2. CULTIVAR UNA FANTASIA SALUDABLE i CREATIVA.
3. INICIAR LA GESTIÓ DE LES EMOCIONS MÉS BÀSIQUES.
6 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
c) El món interior de la Infància adulta: 6 – 12 anys.
Amb 6/7 anys i l’adquisició d’habilitats de lecto-escriptura, s’inicia una nova etapa de desenvolupa-ment de l’infant i, per tant, de la seva interioritat. Aquestes habilitats acabades d’estrenar són viscudes amb gran il·lusió pels més petits, que gaudeixen aprenent coses. La intel·ligència d’aquesta etapa és concreta i es va desplegant progressivament al llarg d’aquests anys fins madurar a l’adolescència.
La infància sana gaudeix del contacte amb el propi cos i el seu creixement el desplega en diverses formes d’activitat, especialment mitjançant el joc. Aquest espai de socialització els permet aprendre normes i límits. Gaudeixen, a més, del seu espai interior, que ja distingeixen de la fantasia i que expressen amb naturalitat, tant de forma directa com a través de símbols.
Viuen en referència al món dels adults i busquen la seva aprovació, sobre tot la dels pares i altres figures rellevants, com els mestres. Són complaents, fan allò que els grans aproven i eviten fer allò que castiguen. Necessiten sentir-se segurs i s’obren a experiències que els fan patir, com la soledat i l’abandonament: i si moren els pares? i si em deixen sol?
Objectius generals d’etapa
1. DESENVOLUPAR LES CAPACITATS D’ATENCIÓ, ESCOLTA i SILENCI.
2. GENERAR HÀBITS D’EXPRESSIÓ DELS PROPIS SENTIMENTS.
3. CUIDAR L’AMBIENT DE SEGURETAT AFECTIVA.
4. ACOMPANYAR EN EL DESENVOLUPAMENT DEL COS PER DESCOBRIR I EXPLORAR LES SEVES CAPACITATS.
d) La interioritat durant l’adolescència: 13 – 18 anys.
Amb el desenvolupament de la pubertat i l’instint sexual s’obre una etapa molt complexa des del punt de vista de la interioritat, tant des d’ells como des de la perspectiva de l’educador. L’adolescent viu amb les emocions a flor de pell , al mateix temps, les ignora, perquè intenta evitar-les, ja que són desagradables: por al refús, dubtes sobre sí mateix, ràbia envers el món dels adults i, com tot ésser humà, intenta evitar entrar en contacte amb les emocions desagradables.
Durant aquests anys es desenvolupa també la intel·ligència abstracta. És una època durant la qual molts joves gaudeixen amb el joc mental; d’altres, però, el pateixen, ja que, en tenir una capacitat d’il-lació lògica més gran, són capaços de perllongar el discurs interior fins arribar a un gran aïllament.
És tan difícil per als adolescents entrar dintre d’ells mateixos en aquest moment que prefereixen escampar-se cap enfora; són els moments dels conflictes de relacions, del desig exacerbat d’inclusió (pel qual em mimetitzo amb el grup), de l’aparença externa (penso que sóc així perquè vesteixo així), de les mogudes nocturnes (corro per no aturar-me a sentir), de les fugides, o de les drogues.
No és d’estranyar que hom visqui un acusat sentiment de vergonya (crec que no sóc bo, valuós, maco… i m’amago), que es nota, fins i tot, en comportaments descarats i d’exhibicionisme, a la fi una màscara que oculta la veritable realitat.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 7
Objectius generals d’etapa
1. RESPECTAR ESPAIS DE SILENCI i TREBALL PERSONAL.
2. ACOMPANYAR EN EL DESCOBRIMIENT DELS SEUS CANVIS EN EL COS i EL DESPERTAR SEXUAL.
3. CUIDAR ESPAIS DE SEGURETAT PER A L’EXPRESSIÓ DELS PROPIS CONFLICTES PERSONALS.
4. AFAVORIR L’ AUTOCONEIXEMENT FINS ASSOLIR CONSCIÈNCIA DE LA PRÒPIA IDENTITAT.
L’adolescent viu amb les emocions a flor de pell, al mateix temps, les ignora, perquè intenta evitar-les, ja que són desagradables.
8 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
3. PRIORITATS: EDUCAR EN EL SILENCI I LA CONSCIÈNCIA CORPORAL
a) Justificació.
Durant la formació rebuda el febrer de 2012 ens vam plantejar per on havíem de començar a tre-ballar als nostres centres el tema de l’educació en la interioritat. Després d’un treball en grups per etapes, on hi va haver representants de totes les escoles, vam decidir que el millor era començar per aquestes dues prioritats:
» Educar en el silenci
» Educar la Consciència Corporal
Aquestes dues dimensions estan contribuint al treball de la Competència espiritual (de fet, n’hi formen part). Ens assembla una bona definició de CE la següent:
“Conjunt d’habilitats i destreses, que integren el coneixement de sí mateix i el sentit de la vida amb el compromís en el món, entès aquest com la comunitat de persones valuoses i lloc de trobada, acollida, humanització i diàleg”.
Per poder programar i avaluar activitats que ens ajudaran a treballar en aquesta línia, hem definit els trets i acompliments que considerem que defineixen aquestes dues prioritats i que volem tre-ballar amb els/les nostres alumnes. Som conscients que no som rigoroses pel que fa a la utilització del vocabulari específic de competències, però considerem que és el millor camí per ajudar a totes les escoles (estiguin treballant per competències o no) a desenvolupar aquest programa.
b) Trets o descriptors.
Un cop escollida la competència que volem desenvolupar, la concretem en els elements següents: 1. Escoltar els altres i a sí mateix.2. Ser-hi present i connectat amb la realitat.3. Estar atent i saber concentrar-se.4. Estar relaxat i serè.5. Percebre el que sent el seu cos i interpretar el que està passant.6. Comunicar corporalment els sentiments.7. Tenir cura de l’equilibri del propi cos.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 9
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
1Es
colta
els
altr
es i
a sí
mat
eix/
a
12
34
Sile
nci e
xter
ior
No a
cons
egue
ix m
ante
nir e
l si
lenc
i ext
erio
r, pa
rla i
es m
ou.
Li c
osta
mol
t de
tem
ps
acon
segu
ir el
sile
nci e
xter
ior i
xi
uxiu
eja
així
que
ho
pot f
er.
Acon
segu
eix
el s
ilenc
i ext
erio
r am
b ce
rta
rapi
desa
, per
ò es
di
stre
u m
olt d
e te
mps
mira
nt e
ls
altr
es.
Acon
segu
eix
ràpi
dam
ent e
l si
lenc
i ext
erio
r i c
entr
a la
m
irada
en
allò
que
requ
erei
x l’a
ctiv
itat.
Sati
sfac
ció
Man
ifest
a re
fús
per l
es a
ctiv
itats
qu
e re
quer
eixe
n si
lenc
i i
expr
essa
el s
eu d
esgr
at.
Norm
alm
ent m
anife
sta
refú
s pe
r le
s ac
tivita
ts q
ue re
quer
eixe
n si
lenc
i, pe
rò le
s fa
.
Té u
na b
ona
pred
ispo
sici
ó en
vers
les
activ
itats
que
re
quer
eixe
n si
lenc
i, s’h
i im
plic
a, pe
rò n
o ex
pres
sa s
i li a
grad
en
o no
.
Té u
na b
ona
pred
ispo
sici
ó en
vers
les
activ
itats
que
re
quer
eixe
n si
lenc
i, s’h
i im
plic
a i
expr
essa
que
li a
grad
en.
Tran
smis
sió
de
mis
satg
e
No é
s ca
paç
de re
prod
uir e
l m
issa
tge
dels
seu
s co
mpa
nys,
o ho
fa d
e m
aner
a in
cohe
rent
.
Repr
odue
ix e
ls m
issa
tges
del
s se
us c
ompa
nys,
però
am
b in
cohe
rènc
ies
i obl
idan
t det
alls
im
port
ants
.
Repr
odue
ix e
ls m
issa
tges
de
ls s
eus
com
pany
s de
form
a co
here
nt, p
erò
oblid
a al
guns
de
talls
.
Repr
odue
ix a
mb
fidel
itat i
de
man
era
cohe
rent
els
mis
satg
es
dels
seu
s co
mpa
nys.
Ate
nció
No e
scol
ta n
i rea
litza
allò
que
se
li pr
opos
a.Al
guns
cop
s es
colta
i re
alitz
a al
lò q
ue s
e li
prop
osa.
Norm
alm
ent e
scol
ta i
real
itza
el
que
se li
pro
posa
, mal
grat
que
, de
veg
ades
, no
real
itza
tote
s le
s pr
opos
tes,
o en
real
itza
d’al
tres
.
Esco
lta i
real
itza
tot e
l que
se
li pr
opos
a.
Com
unic
ació
de
sent
imen
ts
Norm
alm
ent n
o ex
pres
sa e
ls
seus
sen
timen
ts, o
ho
fa d
e m
aner
a to
talm
ent i
ncoh
eren
t am
b el
seu
llen
guat
ge n
o ve
rbal
.
De v
egad
es e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el s
eu ll
engu
atge
no
verb
al,
però
de
form
a ge
nèric
a (b
é, m
alam
ent…
).
Norm
alm
ent e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el s
eu ll
engu
atge
, per
ò no
ho
fa
de fo
rma
deta
llada
.
Expr
essa
els
seu
s se
ntim
ents
i vi
vènc
ies
de m
aner
a de
talla
da
i en
cohe
rènc
ia a
mb
el s
eu
lleng
uatg
e no
ver
bal.
Ada
ptac
ió a
l ri
tme
Inte
rrom
p co
ntín
uam
ent l
es
expl
icac
ions
am
b ap
orta
cion
s o
preg
unte
s.
Norm
alm
ent i
nter
rom
p le
s ex
plic
acio
ns, p
erò
de v
egad
es
sap
cont
enir
les
seve
s pr
egun
tes
i apo
rtac
ions
fins
a la
fi.
Norm
alm
ent e
scol
ta le
s ex
plic
acio
ns fi
ns a
la fi
, per
ò al
gun
cop
inte
rrom
p am
b pr
egun
tes
o ap
orta
cion
s.
Esco
lta fi
ns a
la fi
les
expl
icac
ions
i al
esho
res
preg
unta
, si t
é al
gun
dubt
e o
fa
les
seve
s ap
orta
cion
s.
10 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
2Es
tà p
rese
nt i
conn
ecta
t am
b la
real
itat.
12
34
Ate
nció
No e
scol
ta n
i rea
litza
allò
que
se
li pr
opos
a. De
veg
ades
esc
olta
i re
alitz
a al
lò
que
se li
pro
posa
.
Norm
alm
ent e
scol
ta i
real
itza
allò
que
se
li pr
opos
a, pe
rò d
e ve
gade
s no
real
itza
tote
s le
s pr
opos
tes
o en
fa d
’altr
es.
Esco
lta i
real
itza
tot e
l que
se
li pr
opos
a.
Tran
smis
sió
de
mis
satg
e
No é
s ca
paç
de re
prod
uir e
l m
issa
tge
dels
seu
s co
mpa
nys,
o ho
fa d
e m
aner
a in
cohe
rent
.
Repr
odue
ix e
ls m
issa
tges
del
s se
us c
ompa
nys,
però
am
b in
cohe
rènc
ies
i obl
idan
t det
alls
im
port
ants
.
Repr
odue
ix e
ls m
issa
tges
de
ls s
eus
com
pany
s de
form
a co
here
nt, p
erò
oblid
a al
guns
de
talls
.
Repr
odue
ix a
mb
fidel
itat i
de
man
era
cohe
rent
els
mis
satg
es
dels
seu
s co
mpa
nys.
Com
unic
ació
de
sen
tim
ents
, pe
nsam
ents
i vi
vènc
ies
Norm
alm
ent n
o ex
pres
sa e
ls
seus
sen
timen
ts, o
ho
fa d
e m
aner
a to
talm
ent i
ncoh
eren
t am
b el
seu
llen
guat
ge n
o ve
rbal
.
De v
egad
es e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el
seu
lleng
uatg
e no
ver
bal,
però
de
form
a ge
nèric
a (b
é, m
alam
ent…
).
Norm
alm
ent e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el
seu
lleng
uatg
e, pe
rò n
o ho
fa d
e fo
rma
deta
llada
.
Expr
essa
els
seu
s se
ntim
ents
i vi
vènc
ies
de m
aner
a de
talla
da
i en
cohe
rènc
ia a
mb
el s
eu
lleng
uatg
e no
ver
bal.
Empa
tia
dava
nt
dife
rent
s re
alit
ats
Man
ifest
a in
dife
rènc
ia o
m
enys
preu
dav
ant s
ituac
ions
de
les
altr
es p
erso
nes
i/o d
e la
so
ciet
at.
De v
egad
es e
xpre
ssa
inte
rès
o co
mpr
ensi
ó en
vers
situ
acio
ns
de le
s al
tres
per
sone
s i/o
de
la
soci
etat
.
Norm
alm
ent e
xpre
ssa
inte
rès
o co
mpr
ensi
ó en
vers
situ
acio
ns
de le
s al
tres
per
sone
s i/o
de
la s
ocie
tat,
però
en
algu
nes
ocas
ions
es
mos
tra
indi
fere
nt.
Expr
essa
inte
rès
o co
mpr
ensi
ó en
vers
situ
acio
ns d
e le
s al
tres
pe
rson
es i/
o de
la s
ocie
tat.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 11
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
3Es
tà a
tent
i sa
p co
ncen
trar
-se.
12
34
Ate
nció
No e
scol
ta n
i rea
litza
allò
que
se
li pr
opos
a. De
veg
ades
esc
olta
i re
alitz
a al
lò
que
se li
pro
posa
.
Norm
alm
ent e
scol
ta i
real
itza
allò
que
se
li pr
opos
a, pe
rò d
e ve
gade
s no
real
itza
tote
s le
s pr
opos
tes
o en
fa d
’altr
es.
Esco
lta i
real
itza
tot e
l que
se
li pr
opos
a.
Aut
onom
ia
No re
alitz
a el
seu
treb
all d
e m
aner
a au
tòno
ma,
cont
ínua
men
t ne
cess
ita m
irar e
l tre
ball
dels
se
us c
ompa
nys.
Mira
con
stan
tmen
t el t
reba
ll de
ls s
eus
com
pany
s, pe
rò, d
e ta
nt e
n ta
nt, t
reba
lla d
e m
aner
a au
tòno
ma.
Norm
alm
ent t
reba
lla d
e m
aner
a au
tòno
ma,
mal
grat
mira
r el
treb
all d
els
seus
com
pany
s al
gun
cop.
Real
itza
el s
eu tr
ebal
l de
man
era
autò
nom
a se
nse
nece
ssita
t de
mira
r els
seu
s co
mpa
nys.
Sile
nci e
xter
ior
No a
cons
egue
ix m
ante
nir e
l si
lenc
i ext
erio
r, pa
rla i
es m
ou.
Li c
osta
mol
t de
tem
ps
acon
segu
ir el
sile
nci e
xter
ior i
xi
uxiu
eja
així
que
ho
pot f
er.
Acon
segu
eix
el s
ilenc
i ext
erio
r am
b ce
rta
rapi
desa
, per
ò es
di
stre
u m
olt d
e te
mps
mira
nt e
ls
altr
es.
Acon
segu
eix
ràpi
dam
ent e
l si
lenc
i ext
erio
r i c
entr
a la
mira
da
en a
llò q
ue re
quer
eix
l’act
ivita
t.
12 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
4Es
tà re
laxa
t i s
erè.
12
34
Sile
nci e
xter
ior
No a
cons
egue
ix m
ante
nir e
l si
lenc
i ext
erio
r, pa
rla i
es m
ou.
Li c
osta
mol
t de
tem
ps
acon
segu
ir el
sile
nci e
xter
ior i
xi
uxiu
eja
així
que
ho
pot f
er.
Acon
segu
eix
el s
ilenc
i ext
erio
r am
b ce
rta
rapi
desa
, per
ò es
di
stre
u m
olt d
e te
mps
mira
nt e
ls
altr
es.
Acon
segu
eix
ràpi
dam
ent e
l si
lenc
i ext
erio
r i c
entr
a la
mira
da
en a
llò q
ue re
quer
eix
l’act
ivita
t.
Resp
irac
ió
El s
eu ri
tme
resp
irato
ri no
és
apro
piat
al m
omen
t (hi
perv
entil
a en
mom
ents
de
rela
xaci
ó, re
spira
de
man
era
sono
ra p
er c
ridar
l’a
tenc
ió…)
.
Norm
alm
ent e
l seu
ritm
e re
spira
tori
no é
s ap
ropi
at a
l m
omen
t, pe
rò a
lgun
s co
ps
l’ade
qua.
Norm
alm
ent m
anté
un
ritm
e de
resp
iraci
ó es
caie
nt p
er
cada
mom
ent,
però
de
vega
des
hipe
rven
tila
o re
spira
de
man
era
sono
ra e
n m
omen
ts d
e re
laxa
ció.
Man
té u
n rit
me
de re
spira
ció
adeq
uat p
er c
ada
mom
ent.
Man
ifes
taci
ó co
rpor
al d
e la
re
laxa
ció
Es m
ou c
ontín
uam
ent i
, si r
esta
qu
iet,
el s
eu c
os e
stà
tens
.
Norm
alm
ent e
s m
ou, p
erò,
qua
n re
sta
quie
t, el
seu
cos
est
à re
laxa
t.
Norm
alm
ent e
stà
quie
t i e
l seu
co
s es
tà re
laxa
t, pe
rò d
e ve
gade
s té
tens
ions
mus
cula
rs v
isib
les.
El s
eu c
os e
stà
serè
i re
laxa
t, se
nse
tens
ions
mus
cula
rs
visi
bles
.
Ada
ptac
ió a
l ri
tme
Inte
rrom
p co
ntín
uam
ent l
es
expl
icac
ions
am
b ap
orta
cion
s o
preg
unte
s.
Norm
alm
ent i
nter
rom
p le
s ex
plic
acio
ns, p
erò
de v
egad
es
sap
cont
enir
les
seve
s pr
egun
tes
i apo
rtac
ions
fins
a la
fi.
Norm
alm
ent e
scol
ta le
s ex
plic
acio
ns fi
ns a
la fi
, per
ò al
gun
cop
inte
rrom
p am
b pr
egun
tes
o ap
orta
cion
s.
Esco
lta fi
ns a
la fi
les
expl
icac
ions
i al
esho
res
preg
unta
, si t
é al
gun
dubt
e o
fa
les
seve
s ap
orta
cion
s.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 13
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
5Pe
rcep
el q
ue s
ent e
n el
seu
cos
i i
nter
pret
a el
que
li e
stà
pass
ant
12
34
Com
unic
ació
de
sent
imen
ts
Norm
alm
ent n
o ex
pres
sa e
ls
seus
sen
timen
ts, o
ho
fa d
e m
aner
a to
talm
ent i
ncoh
eren
t am
b el
seu
llen
guat
ge n
o ve
rbal
.
De v
egad
es e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el
seu
lleng
uatg
e no
ver
bal,
però
de
form
a ge
nèric
a (b
é, m
alam
ent…
).
Norm
alm
ent e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el
seu
lleng
uatg
e, pe
rò n
o ho
fa d
e fo
rma
deta
llada
.
Expr
essa
els
seu
s se
ntim
ents
i vi
vènc
ies
de m
aner
a de
talla
da
i en
cohe
rènc
ia a
mb
el s
eu
lleng
uatg
e no
ver
bal.
Inte
rpre
ta e
l qu
e li
està
pa
ssan
t
No tr
oba
cap
rela
ció
entr
e le
s se
nsac
ions
que
el s
eu c
os li
tr
ansm
et i
l’est
at d
’ànim
o la
si
tuac
ió q
ue e
stà
vivi
nt; o
, si
la tr
oba,
no e
stà
ajus
tada
a la
re
alita
t.
Norm
alm
ent n
o as
soci
a le
s se
ves
sens
acio
ns c
orpo
rals
am
b el
se
u es
tat d
’ànim
o s
ituac
ió v
ital,
però
alg
un c
op d
esco
brei
x la
ca
usa
d’aq
uest
es s
ensa
cion
s.
Norm
alm
ent r
elac
iona
les
seve
s se
nsac
ions
cor
pora
ls a
mb
els
seus
est
ats
d’àn
im, o
situ
acio
ns
vita
ls, p
erò
algu
n co
p no
trob
a un
a ca
usa
per l
es s
ensa
cion
s es
men
tade
s.
Rela
cion
a le
s se
ves
sens
acio
ns
corp
oral
s am
b el
s se
us e
stat
s d’
ànim
, o s
ituac
ions
vita
ls.
14 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
6Co
mun
ica
corp
oral
men
t el q
ue s
ent
12
34
Com
unic
ació
de
sen
tim
ents
, pe
nsam
ents
i vi
vènc
ies
Norm
alm
ent n
o ex
pres
sa e
ls s
eus
sent
imen
ts, o
ho
fa d
e m
aner
a to
talm
ent i
ncoh
eren
t am
b el
seu
lle
ngua
tge
no v
erba
l.
De v
egad
es e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el
seu
lleng
uatg
e no
ver
bal,
però
de
form
a ge
nèric
a (b
é, m
alam
ent…
).
Norm
alm
ent e
xpre
ssa
els
seus
se
ntim
ents
en
cohe
rènc
ia a
mb
el
seu
lleng
uatg
e, pe
rò n
o ho
fa d
e fo
rma
deta
llada
.
Expr
essa
els
seu
s se
ntim
ents
i vi
vènc
ies
de m
aner
a de
talla
da i
en
cohe
rènc
ia a
mb
el s
eu ll
engu
atge
no
ver
bal.
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
coh
eren
tEl
seu
llen
guat
ge v
erba
l i e
l no
verb
al n
o co
inci
deix
en.
Norm
alm
ent e
l seu
llen
guat
ge
verb
al i
el n
o ve
rbal
no
coin
cide
ixen
, per
ò al
gun
cop
són
cohe
rent
s.
Norm
alm
ent e
l seu
llen
guat
ge
verb
al i
el n
o ve
rbal
són
coh
eren
ts,
però
alg
un c
op n
o co
inci
deix
en.
Els
seus
llen
guat
ges
verb
al i
no
verb
al s
ón to
talm
ent c
oher
ents
.
Expr
essi
ó co
rpor
al
Mol
t poq
ues
vega
des
utili
tza
el s
eu
cos
per e
xpre
ssar
-se
(nor
mal
men
t es
tà rí
gid
o ap
àtic
).
Norm
alm
ent n
o ut
ilitz
a el
seu
cos
pe
r exp
ress
ar-s
e, pe
rò a
lgun
cop
re
alitz
a al
guna
exp
ress
ió c
orpo
ral
(ria
lla, p
lor,
abra
çada
…).
Norm
alm
ent u
tilitz
a el
seu
cos
per
ex
pres
sar-
se, p
erò
algu
n co
p es
m
anife
sta
rígid
o a
pàtic
.
Utili
tza
el s
eu c
os p
er e
xpre
ssar
el
s se
us s
entim
ents
, est
ats
d’àn
im,
vivè
ncie
s…
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 15
SILE
NCI
I CO
NSC
IÈN
CIA
CORP
ORAL
7Cu
ida
l’equ
ilibr
i del
seu
cos
12
34
Endr
eça
pers
onal
En a
llò q
ue d
’ell/
a de
pèn
(car
a, m
ans,
cabe
ll, ro
ba...)
va
brut
o
port
a la
roba
bru
ta. V
este
ix d
e fo
rma
inad
equa
da.
En a
llò q
ue d
’ell/
a de
pèn
(car
a, m
ans,
cabe
ll, ro
ba...)
nor
mal
men
t va
bru
t, po
rta
la ro
ba b
ruta
i ve
stei
x de
form
a in
adeq
uada
, pe
rò a
lgun
dia
ve
net,
polit
i ve
stit
adeq
uada
men
t.
Norm
alm
ent t
é un
a hi
gien
e pe
rson
al a
dequ
ada,
però
alg
un
dia
ha v
ingu
t bru
t, de
ixat
/da
o ve
stei
x de
man
era
poc
adie
nt.
Té u
na h
igie
ne p
erso
nal
adeq
uada
i sa
p ve
stir
de m
aner
a ad
equa
da p
er a
cad
a si
tuac
ió.
Cont
rol c
orpo
ral
No a
dopt
a la
pos
tura
ade
quad
a pe
r a c
ada
situ
ació
(es
mou
co
ntín
uam
ent,
seu
mal
amen
t…).
Norm
alm
ent n
o ad
opta
la
post
ura
corr
ecta
per
a c
ada
situ
ació
, per
ò, s
i l’av
isen
sap
ad
opta
r-la
.
Norm
alm
ent a
dopt
a la
pos
tura
ad
equa
da p
er a
cad
a si
tuac
ió,
però
alg
un c
op c
al a
visa
r-lo
per
ta
l que
l’ad
opti.
Adop
ta la
pos
tura
i el
ges
t co
rrec
te p
er a
cad
a si
tuac
ió
sens
e ne
cess
itat d
e qu
è se
l’ha
gi
d’av
isar
.
16 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
c) Èxits a entrenar:
Silenci exterior: el silenci exterior és una condició favorable per a l’atenció i el silenci interior. És aconsellable que certes activitats que requereixen concentració es facin en silenci: lectura, resolució de problemes, estudi… Mai no deu ser un càstig.
» Àmbit: classes d’Educació Infantil a Batxillerat. » Avaluació: Observació del professor.
Satisfacció en l’escolta: per aconseguir que l’alumnat estigui content en la pràctica del silenci, cal iniciar-los en ell i reforçar els avantatges personals i educatius de fer coses en silenci, com un benestar més gran, millor comprensió, aprofitament del temps…
» Àmbit: Tutories i Educació Física per fer exercicis de silenci, a partir dels cicles mitjà i superior de Primària; en totes les aules des de Primària per al reforç positiu del treball en silenci. » Avaluació: Autoavaluació dels alumnes i observació del professor.
Coherència i fidelitat en la transmissió d’un missatge: és necessari comprovar que la comu-nicació està essent eficaç. Per això cal preguntar, intervenir… aquesta avaluació és molt important en la resolució de conflictes a l’aula, però tota la vida escolar és un acte de comunicació. Són molt útils les tècniques de l’escolta activa, como ara la repetició i el parafraseig.
» Àmbit: per a la intervenció, l’aula en totes les edats; per formar en l’escolta activa, la tutoria des de Primària. » Avaluació: el diàleg o l’escriptura són necessaris per comprovar si la reproducció del missatge és
coherent i fidel.
Atenció: parteix del nivell més bàsic, l’atenció sensorial (visual, auditiva…), en la que cal entrenar als alumnes més petits i arriba als nivells emocional i cognitiu. Dificulten l’atenció, els sorolls, l’excessiva informació i dificultats de l’individu: discapacitats sensorials no detectades, hiperacti-vitat, ansietat i estrès…
» Àmbit: es pot entrenar en l’atenció des de l’Educació Infantil. Per atendre les dificultats de l’alumne és necessària una intervenció tutorial i/o del Departament d’Orientació. » Avaluació: observació a l’aula; eines específiques del Departament d’Orientació.
Adaptació al ritme de l’aula: és educable des dels nivells més bàsics del procés educatiu. Pot estar impedida per disfuncions específiques de l’alumne, que exigeixen un tractament adequat.
» Àmbit: per educar, l’aula des d’Infantil; per intervenir en trastorns, la tutoria i el Departament d’Orientació. » Avaluació: observació a l’aula; eines específiques del Departament d’Orientació.
Comunicació de sentiments, pensaments i vivències: per poder expressar-se emocionalment és necessari tenir consciència del propi estat interior, comptar amb recursos lingüístics i un espai segur per fer-ho. Es necessita una educació prèvia de consciència corporal i de semàntica emo-cional: la relaxació i elaborar un diccionari d’emocions poden ajudar a expressar-les correctament. L’activitat de Teatre pot servir per saber expressar emocions correctament. La comunicació perso-nal és molt favorable en l’espai tutorial, però afecta a tota la vida educativa.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 17
» Àmbit: la vida a l’aula, des d’Educació Infantil. Per educar destreses emocionals, la tutoria és més oportuna. » Avaluació: autoavaluació, especialment de la confiança per expressar-se i del nivell de comunicació
del grup; observació a l’aula; eines d’expressió corporal i verbal (oral i escrita).
Empatia davant diferents realitats socials: l’empatia és la capacitat per sentir amb l’altre. Per viure l’empatia davant diferents realitats cal conèixer-les, directament o indirecta. L’empatia, a més, s’afavoreix amb la proximitat personal; el voluntariat, en els alumnes més grans, pot ser una valuosa oportunitat per adquirir-la. El contacte amb realitats socials més dures, s’ha d’iniciar pro-gressivament, acompanyant com adults els joves i adolescents.
» Àmbit: l’aula, des d’Educació Primària. Per fer experiències específiques, la tutoria o activitats de Pastoral. El voluntariat, per llei, no es pot fer abans del Batxillerat. » Avaluació: l’observació, tant de la convivència com d’àrees específiques: Coneixement del Medi,
Història, Religió, Ètica…
Responsabilitat per l’ordre i la bellesa de l’entorn (aula, centre, ciutat, naturalesa): és un acompliment ambiental, és a dir, proposar unes normes i aplicar-les. Algunes conductes només poden ser observades en un lloc concret: sortides culturals i a la natura.
» Àmbit: tota la vida escolar, des de l’aula, als patis, fins el menjador; a les sortides, als departaments específics, tutories, Pastoral... » Avaluació: Observació i autoavaluació personal i de grup.
Autonomia: és la conseqüència de la confiança en las pròpies capacitats. S’aconsegueix mit-jançant la repetició de tasques, en primer lloc de forma assistida i, posteriorment, deixant oca-sions per aconseguir l’èxit sense cap tipus d’ajut.
» Àmbit: l’aula i totes les àrees, des d’Educació Infantil. » Avaluació: observació de la conducta.
Respiració adequada: s’educa a través de diverses tècniques i de manera progressiva. És impor-tant quan hi ha exercici físic.
» Àmbit: Educació Física i Tutoria, a partir d’Educació Infantil. » Avaluació: observació de la realització d’activitat física, a l’aula, o en la realització d’exercicis de
respiració.
Manifestació corporal de relaxació: la quietud corporal és un símptoma de la tranquil·litat interior. Cal buscar la relaxació interior que afavoreixi la serenitat exterior. Les mateixes tècniques de respiració són vàlides. Cal tenir en compte que alguns conflictes personals impedeixen la re-laxació interior i cal comunicar aquests per fer minvar la tensió.
» Àmbit: per a les tècniques de relaxació, des d’Infantil, però especialment des de Primària; per atendre els conflictes de caràcter personal, tutories i Departament d’Orientació. » Avaluació: L’observació a l’aula.
Interpretació de les sensacions corporals: el coneixement del propi cos s’aconsegueix a par-tir d’espais de relaxació i silenci i de l’expressió i el diàleg. En edats més avançades, es pot intro-duir a l’aula informació sobre les somatitzacions més habituals.
18 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
» Àmbit: a l’aula, per a totes les edats. Quan són més grans, és competència de les tutories i algunes àrees específiques, com Educació Física o Coneixement del Medi. » Avaluació: l’autoavaluació a través del diàleg. L’observació.
Llenguatge no verbal coherent: és una tasca que implica l’acció educativa en totes les seves expressions. S’educa a partir de la confrontació amb l’educador/a: “No veig coherència entre el que estàs dient i el que diu el teu cos”. Hi ha formació específica sobre llenguatge no verbal que és aplicable des d’Educació Primària.
» Àmbit: Des d’Educació Primària i a tots els àmbits. La formació específica es pot impartir a les tutories. » Avaluació: mitjançant l’observació i seguiment dels alumnes.
Expressió corporal: l’ús del cos com eina d’expressió pot enriquir la proposta educativa i, sobre tot, a les àrees més específiques de la comunicació: Llengua i Literatura, Coneixement del Medi... Educar en la dramatització potencia l’autoconeixement, afavoreix l’autoconfiança i educa en l’empatia.
» Àmbit: des d’Educació Infantil, en àrees d’expressió. La dramatització, el teatre, es pot emprar també fora de les activitats curriculars. » Avaluació: seguiment personal i observació de conductes.
Higiene personal: malgrat ser familiar, el centre realitza tasques formatives, especialment per aconseguir un major grau d’autonomia per part dels alumnes més petits, Educació Infantil, i en moments concrets de canvi, com la pubertat i l’adolescència. En alguns casos pot justificar una intervenció en la família.
» Àmbit: les aules i les tutories, en Ed. Infantil i ESO. » Avaluació: per observació i seguiment d’alguns casos.
Higiene postural: és una manera de cuidar el nostre cos dins l’àmbit educatiu. Implica una breu introducció i un seguiment.
» Àmbit: Afecta a tot l’alumnat i a totes les àrees. » Avaluació: l’observació de la conducta a l’aula.
Alimentació sana: igual que la neteja personal, és una responsabilitat familiar, però la presèn-cia del menjador escolar dóna l’oportunitat d’educar hàbits d’alimentació. Cal donar la infor-mació escaient, apropiada a les diferents edats; aquesta informació ha d’incloure els trastorns d’alimentació.
» Àmbit: menjador escolar, tutories i àrea de Coneixement del Medi. En algun cas, si s’observa algun trastorn o desequilibri en l’alimentació, pot suposar una intervenció del Departament d’Orientació. » Avaluació: per observació de conductes; per autoavaluació a l’aula.
Exercici físic adequat: és important tenir cura de l’àrea d’Educació Física i l’Esport, a més però, es poden fomentar hàbits saludables, com caminar, pujar i baixar escales… i realitzar activitats físiques com sortides al camp, o a la platja (passejades, senderisme...), o campaments i aules de natura.
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 19
» Àmbit: Educació Física, Activitats extraescolars i Departament de Pastoral. » Avaluació: observació de conductes.
Abstinència de substàncies nocives (alcohol, drogues…): de la mateixa manera que en altres acompliments, el centre educatiu va assumint responsabilitats de sensibilització i intervenció en aquesta matèria. La informació s’ha de donar des de petits: cicle superior de Primària; aquesta formació ha de ser objecte de seguiment per part de les tutories, dintre de l’Educació del Lleure.
» Àmbit: tutories des del 3r cicle de Primària. En alguns casos cal fer una intervenció des de la Tutoria o el Departament d’Orientació. » Avaluació: seguiment individualitzat.
d) Per etapes educatives:
Tret SILENCI I CONSCIÈNCIA CORPORAL
Acompliments i èxits
1.- ESCOLTA ELS ALTRES I A SÍ MATEIX.
2.- ESTÀ PRESENT I CONNECTAT AMB LA REALITAT.
3.- ESTÀ ATENT/A I ES SAP CONCENTRAR.
4.- ESTÀ RELAXAT/DA I SERÈ/NA.
5.- PERCEP EL QUE SENT EL SEU COS I INTERPRETA EL QUE LI ESTÀ PASSANT.
6.- COMUNICA CORPORALMENT ALLÒ QUE SENT.
7.– TÉ CURA DE L’EQUILIBRI DEL PROPI COS.
20 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
INFANTIL PRIMÀRIA ESO BTXP3 P4 P5 CI CM CS
1.- ESCOLTA ELS ALTRES I A SÍ MATEIX
SILENCI EXTERIOR
SATISFACCIÓ
TRANSMISSIÓ DE MISSATGE
ATENCIÓ
COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS
ADAPTACIÓ AL RITME
2.- ESTÀ PRESENT I CONNECTAT AMB LA REALITAT
ATENCIÓ
TRANSMISSIÓ DE MISSATGE
COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS, PENSAMENTS I VIVÈNCIES
EMPATIA DAVANT DIFERENTS REALITATS
3.- ESTÀ ATENT/A I ES SAP CONCENTRAR
ATENCIÓ
AUTONOMIA
SILENCI EXTERIOR
4.- ESTÀ RELAXAT/DA I SERÈ/NA
SILENCI EXTERIOR
RESPIRACIÓ
MANIFESTACIÓ CORPORAL DE LA RELAXACIÓ
ADAPTACIÓ AL RITME
5.- PERCEP EL QUE SENT EL SEU COS I INTERPRETA EL QUE LI ESTÀ PASSANT
COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS
INTERPRETA
6.- COMUNICA CORPORALMENT ALLÒ QUE SENT
COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS, PENSAMENTS I VIVÈNCIES
LLENGUATGE NO VERBAL COHERENT
EXPRESSIÓ CORPORAL
7. - TÉ CURA DE L’EQUILIBRI DEL PROPI COS
NETEDAT PERSONAL
CONTROL CORPORAL
EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 21
4. PLA COMÚ PER A TOTES LES ESCOLES DE LA PROVÍNCIA
a) Planificació general.
Com a tot l’àmbit educatiu, la generació d’hàbits i la constància són dos factors fonamentals que donen solidesa als petits objectius que anem proposant i treballant amb els nostres alumnes. Per això, en la posada en pràctica d’aquest programa, cada alumn@ realitzarà una activitat diària. Poden ser activitats breus, d’uns minuts de durada, en començar qualsevol classe, o activitats més llar-gues, en algun moment més específic, com a l’hora de Tutoria, o en alguna assignatura amb la qual s’hi pugui relacionar pels seus continguts, o bé en alguna altra activitat escolar que hom consideri apropiada.
Es tracta, a més, d’anar adquirint recursos com educadors que ens ajudin a assolir un estil docent que ens porti a entrenar els acompliments proposats. Aquest tarannà ens hauria de portar a poder emprar els recursos esmentats en el moment que els viéssim necessaris: resolució de conflictes, epi-sodis de nerviosisme dels nostres alumnes, moments en què necessiten una especial concentració...
b) Responsables.
Educar en la interioritat és responsabilitat de tots els educadors de les nostres escoles. Al principi, especialment, és important que tots comencem desenvolupant activitats que puguem realitzar amb solvència, que tinguem clars els objectius que volem aconseguir i que tinguem una competència suficient en aquest àmbit (no cal saber-ne molt, més aviat tenir algunes destreses bàsiques). Seria convenient que altres professors poguessin veure la realització d’algunes d’aquestes activitats, o que col·laboressin en la seva programació i/o realització, per tal que aquest programa pogués inse-rir-se cada cop més en la dinàmica habitual dels educadors.
c) Temporalització.
En un primer moment es demana que cada centre faci una activitat diària d’interioritat breu, en una franja horària diferent a l’oració del matí. Amb això es pretén generar un hàbit tant en els i les alumnes com en els educadors i educadores.
Un segon moment consistiria en realitzar una activitat setmanal més llarga (sense deixar de rea-litzar l’activitat diària). Aquesta activitat no ha de realitzar-se sempre en la mateixa matèria, cada setmana es pot realitzar en una matèria diferent i així es pot treballar de manera transversal.
L’objectiu final és que, com dèiem en l’apartat anterior, educar en la interioritat sigui una dinàmica habitual en els educadors i educadores.
Cada escola tria la franja horària i programa les activitats segons la seva realitat per arribar a aquest objectiu. Les activitats estarien recollides en un document annex.
22 | PROGRAMA ESCOLÀPIES
5. AVALUACIÓ DEL PLA
L’ha de decidir l’equip de pastoral de cada escola: Cal definir quan, qui i com s’avaluarà.
6. BANC DE RECURSOS
Al bloc de pastoral provincial disposarem d’un banc de recursos que anirem creant entre tots; no seran activitats ja dissenyades i tancades, sinó recursos a la nostra disposició, que tindran com a finalitat dissenyar activitats pròpies basades en els objectius que jo vulgui aconseguir amb els meus alumnes. Podreu trobar contes, vídeos, imatges, música etc.
PROGRAMA EDUCACIÓN INTERIORIDADPROGRAMA EDUCACIÓ INTERIORITAT