Menorca
ISSN: 2603-8889 (versión digital)
Colección Geolodía.
Editada en Salamanca por Sociedad Geológica de España.
Autor: Agustí Rodríguez Florit
Geolodia és un conjunt d'excursions gratuïtes
coordinades per la SGE, guiades per geòlegs/gues i
obertes a tot tipus de públic. Amb el lema "Mira el que
trepitges", el seu principal objectiu és mostrar que la
geologia és una ciència atractiva i útil per a la nostra
societat. Es celebra el mateix cap de setmana a tot l’estat.
Què és el GEOLODIA?
www.geolodia.es
2
La vuitena edició del Geolodia Menorca pretén enaltir el mapa
geològic, davant el valor que té per a la societat i el
desenvolupament d'un territori. El Geolodia 2019 Menorca vol
ensenyar a llegir aquest eina, que des del desconeixement es
podria reduir simplement a un mapa amb molts colors. Així,
amb aquesta finalitat es proposa un recorregut per una de les
platges més emblemàtiques de Menorca, Cavalleria.
Un GEOLODIA dedicat al mapa geològic...
Una representació gràfica de les característiques geològiques
d’una part de la superfície de la Terra. Els diferents tipus de
roques es representen mitjançant diversos colors (o trames)
indicant la seva edat i utilitzant com a base per a la seva
elaboració un mapa topogràfic. També es representen els
contactes entre materials i les estructures tectòniques.
Què és un mapa geològic?
Mapa geològic del Cap de Cavalleria (simplificat de
Rosell, J. et al., 1989).
3
ATURADA 1: Punta Roja
Per tal de reconèixer les roques que anirem trobant al llarg de l’excursió i
les seves característiques, el primer que farem sempre serà situar-nos al
mapa geològic i consultar la seva llegenda.
Ens aproparem, tocarem i
ens fixarem que les roques
del nostre entorn, tot i
presentar el mateix color,
són diferents, i que aquestes
diferencies són degudes a la
mida dels grans que les
formen.
Fixem-nos amb cala Roja. En ella també hi dominen les mateixes roques
que trepitjem. Però si són les mateixes, perquè unes conformen un
promontori i les altres una cala? Fixem-nos bé en els penyals i ho
entendrem.
Aquestes roques es van
formar per l’acció de
grans rius, els quals
s'encarregarien de
seleccionar els sediments
que transportaven, i en
conseqüència, i amb el
pas del temps, originarien
roques diferents.
Al codolar que dona continuïtat a la platja
de Ferragut, veurem per davall de les
mateixes roques identificades a la platja,
unes altres d’aspecte més massiu.
El mapa geològic ens assenyala que
pertanyen al Carbonífer i que entre
ambdós materials hi ha un tipus de falla
anomenada encavalcament, que superposa
unes roques més antigues per damunt
d’unes altres de més modernes.
És interessant comprovar que si tirem unes
gotes d’àcid, les roques que trobem davall
‘bulliran’ a diferència de les de sobre.4
ATURADA 2: Platja de Ferragut
Tal i com ens indica el mapa geològic,
el recorregut proposat es caracteritza
per la seva diversitat geològica. A
Ferragut identificarem unes roques
fosques que van ser sedimentades
durant el Devonià, a les grans
profunditats marines i a partir d'allaus
de corrents d'aigua tèrbola.
El tret més atractiu d’aquestes roques
són uns espectaculars plecs.
Normalment, associem aquestes
deformacions als esforços de
compressió sobre les roques, però en
aquest cas potser es podrien relacionar
amb altres esdeveniments.
ATURADA 3: Codolar de Ferragut
5
ATURADA 4: Punta de Ferragut
ATURADA 5: Arenes de Cavalleria
Com a les anteriors aturades, trobem una roca formada per grans, però en
aquest cas, els grans d’arena tenien un origen majoritàriament biològic.
Constitueixen una roca que a les I. Balears anomenam marès, i que en
aquest cas, es va formar en un temps geològic molt més recent, el
Quaternari. El mapa geològic interpreta aquestes roques com a dunes, les
quals van ‘petrificar’, és a dir, eren unes acumulacions d’arena que amb el
pas del temps s’han consolidat donant lloc a una roca.
La superfície del terreny
està ‘tallada’ constituint
formes geomètriques.
Aquestes són un reflex de
l’activitat humana que
durant anys va extreure
roca per tal d’obtenir
cantons i pedres de molí
per moldre o triturar el gra
i convertir-lo en farina.
La connexió entre aquesta i l’anterior aturada és evident, i de fet, si ens hi
fixam bé, veurem com en alguns indrets l’arena està esdevenint roca. Una
arena amb una gran presència de restes d’organismes marins associada
principalment a la Posidonia oceànica, que a Menorca se li pot estimar una
producció d’unes 5.330 tones de sediment anual.
6
ATURADA 6: Entre el Devonià, el Carbonífer i el Permià
Finalitzarem l’excursió identificant el contacte entre les dues roques que
caracteritzen l’entorn natural de les platges. Segons el mapa geològic que
hem utilitzat durant l’excursió, correspon a un contacte discordant, és a dir,
entre ambdues roques, sedimentades al Devonià i Permià, no hi ha
continuïtat temporal ja sigui per erosió o per no deposició. Tanmateix, hi
ha un altre mapa geològic de la zona (Bourrouilh, 1983) que indica que el
contacte és mitjançant una falla i que afecta materials del Carbonífer i
Permià.
I és que no tots els mapes geològics d’un mateix lloc expliquen el mateix,
ja que en el fons, el MAPA GEOLÒGIC és la interpretació que fa el seu
autor de la realitat que trepitja.
El Geolodia 19 Menorca pot complementar-se amb un itinerari més llarg
fins cala Torta per reconèixer les roques que es van dipositar a continuació
de les observades a l’aturada 1. Aquestes corresponen especialment a
calcàries, margues i dolomies sedimentades durant el Triàsic i el Juràssic, que juntament amb les
roques identificades durant
el nostre recorregut,
manifesten la magnífica
geodiversitat del cap de
Cavalleria.
7
EX
ER
CIC
ID
ibuix
a al
map
a am
b u
n l
lapis
(no a
mb b
olí
gra
f),
tots
aquel
ls l
locs
de
Men
orc
a on p
uguis
reco
nèi
xer
les
mat
eix
es r
oques
que
està
s tr
epit
jant
a l’
atura
da
1.
Les
taq
ues
són c
ontí
nues
o
dis
conti
nues
? P
er q
uè?
Per
a s
ab
er-n
e m
és:
Bo
urr
ouil
h,
R.
19
83
. E
stra
tig
rafí
a, se
dim
ento
log
ía i
tec
tón
ica
de
la i
sla
de
Men
orc
a y
del
no
rest
e
de
Ma
llo
rca
.M
emo
rias
del
Inst
ituto
Geo
lógic
o y
Min
ero
de
Esp
aña.
Mad
rid
, 9
9, 6
72
pp
.
Mas
caró
Pas
ariu
s, J
. 1
97
9. E
n B
inim
el·l
ày
en F
erra
gu
t. Y
un
a c
an
tera
an
tig
ua
de
pie
zas
circ
ula
res
en C
ala
Mic
a.
Dia
rio
Men
orc
a ed
. 1
2/0
1/1
97
9.
Po
ns,
G.X
. i
Mir
-Gual
, M
. 2
01
8. E
l si
stem
a d
un
ar
de
cala
Tir
an
t (c
ost
a N
. d
e M
eno
rca
). A
:
Ro
drí
guez
, A
., P
ons,
G.X
. y d
e P
ablo
, F
. (e
ds.
). G
uía
de
geo
logía
de
Men
orc
a. I
tiner
ario
s
nat
ura
les
y c
ult
ura
les.
Co
l·le
cció
Men
orc
a R
eser
va
de
Bio
sfer
a, 6
. C
onse
llIn
sula
r d
e M
eno
rca
–
Agèn
cia
Men
orc
a R
eser
va
de
Bio
sfer
a; I
ME
, 7
: 1
33
-15
2.
Ro
sell
, J.
Gó
mez
-Gra
s, D
. i
Elí
zag
a, E
. 1
98
9. M
ap
a g
eoló
gic
o d
e E
spa
ña
, es
cala
1:2
5.0
00
. F
ull
núm
. 6
18
, I-
II.
IGM
E.
ORGANITZA:COORDINA:
Amb el patrocini de:
GEOLODIA 19 - Illes Balears (Menorca)
Monitors: Bernat Caritg, Joan Fortuny, Antoni Obrador i Agustí
Rodríguez. Guia de camp: Agustí Rodríguez. Coordinació Illes
Balears: Jordi Giménez.
Amb la col·laboració de: