• Els espais, volums interiors i obertures

dels edificis

• La gestió climàtica amb la implantació de sistemes d’estalvi energètic i bioclimà-

tic

• Els materials i aïlla-ments: saludables, biocompatibles i hi-

groscòpics

Es a dir, considerar el projecte constructiu fruït del projecte educatiu del

CdA

Potser ens caldria saber que Les Obagues comp-ta amb uns nous espais i equipaments, construïts amb criteris d’arquitectura bioclimàti-ca, és a dir dissenyat amb solucions construc-tives que permeten que l’edifici capti o refusi energia solar segons

l’època de l’any.

D’aquesta manera opti-mitzem les necessitats de refrigeració, calefac-

ció i enllumenat.

L’aprofitament de la radi-ació solar que arriba als

edificis es basa en opti-

mitzar:

• l’orientació i una ubi-

cació adequada

E l c o m p t a d o r c l i m à t i c

ABANS DE VENIR. . .

L a g r a n j a e s c o l a i l ’ e c o c e n t r e

d e l a p l a n a d e L l e i d a .

EL CENTRE DISPOSA DE. . . .

Punt s d ’ espec i a l

i n t e rè s

• Amb la participació en aquest projecte , què treballem del nostre projecte educatiu del centre? Quines compe-tències ajudem a desen-volupar?

Cont inguts :

LES FONTS D’ENERGIA

2

EL FACTOR BIOCLIMÀTIC I ELS ESPAIS

2

LA PREVISÓ DE LES DESPESES

4

EMISSIONS DE CO2 4

LA DESPESA D’AIGUA: tallers i allotjament

5

DESPESA ELÈCTRICA

5

DESPESA DE GAS 5

QUE EN FEM DE LES DADES OBTIN-GUDES?

6

PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE

• Una estació solar fotovoltaica amb tres seguidors de 10Kwh cada un

• Una caldera de biomassa de closca d’ametlla (clafolla)

• Un molí de vent per al subministrament d’aigua de reg des del freàtic

• Placa solar tèrmica per la sala de munyir

• Caledera de gas complementària

• Sistemes de captació d’energia solar:

• Lluernaris a sud

• Acumulació inercial (materials)

• Sistemes de refrigeració i calefacció respectuosos amb el medi:

• Terra i murs radiants

• Sistemes de ventilació creuada

• Cobertes ventilades, dinàmiques i estàtiques

• Coberta verda

• Efecte hivernacle

Gener��2011�

LES FONTS D’ENERGIA. . .

EL FACTOR BIOCLIMÀTIC LA DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS

Esmentarem la gran im-portància d’una distri-bució dels espais in-teriors que afavoreixin la gestió bioclimàtica i la vida a la granja esco-la de Juneda.

És per això que ens vol-dríem considerar un EcoCentre amb la in-tenció educativa d’aprendre dels nostres edificis i espais i, al ma-teix temps, realitzar una bona gestió climàtica que ens portarà a reduir les emissions de CO2 que produïm en la nos-tra activitat diària-

Aquesta és la pretensió del projecte “El compta-dor climàtic”

Una de les moltes deci-sions que calia prendre en la pràctica del nostre projecte educatiu, volia significar l’aprofitament del sol com a primera font d’energia per a la climatització del centre, en segon terme la bio-massa i en tercer lloc, i si era necessari, el gas.

És així com els ele-ments bioclimàtics i les seves aplicacions afavoreixen l’ús passiu de l’energia solar a par-tir d’un interval de con-fort acordat que va de 21ºC a 26 ºC en els espais interiors.

Per altra banda l’ acu-mulació inercial de

calor en els diferents edificis, així com els ni-vells d’aïllament, i una bona gestió, faciliten un gran estalvi en electrici-tat, biomassa i gas.

L’adopció de sistemes diferenciats de climatit-zació de cada edifici, en funció del seu ús, afavo-reix també aquest es-talvi d’energia.

Així, doncs, la construc-ció bioclimàtica i totes les seves característi-ques són rellevants en el funcionament d’aquets edificis juntament amb l’encert d’orientar-los a sud.

E l c o mp t a d o r c l i mà t i c P á g i n a 2

Il�luminació,

motors,

maquinari..

Calefacció

Aigua

calenta

sanitària

Ventilació/

refrigeració

Cocció

aliments

Regatge hort,

entorn

Energia solar: A tot el centre A tot el centre A la granja A tot el centre

Energia eòli-ca: molí de vent

Bombeig aigua

del freàtic Bombeig aigua del

freàtic

Biomassa:

clofolla d’ametlla

A tot el centre A tot el centre Forn de pa

Gas propà

A tot el centre quan no hi ha

biomassa

A tot el centre quan no hi ha

biomassa

Cuina i taller

d’aliments

Energia solar fotovoltàica

A tot el

centre

Electricitat de la xarxa

A tot el centre Als

menjadors

P á g i n a 3

COBERTA

VERDA

COBERTES

VENTILADES

PORXADA

A SUD

SOSTRE D’AIGUA

LLUERNARIS

A SUD

CABANA DE L’HORT HORT SOLAR

ESTACIÓ FOTOVOLTAICA

Elements bioclimàtics

TEULADES PLANES

PLACA

SOLAR

EFECTE

HIVERNACLE

VENTILACIONS CREUADES

Porcs, conills

Sala pinso

Aula granja

Allotjament

Menjadors

Sala fusta

Galliner, cabres i ovelles GRANJA,

Vaqueria i cavalls

Porxo granja Sala gran Aula paisatge administració PUNT DE TROBADA

T. Aliments

Apicultura

Farines i Pastes

Hort Cabana de tàpia Plaques solars

Terra radiant

Mur radiant

Caldera I sitjade biomassa

Energia eòlica

Radiadors fancoil

Zona esbarjo

MURS

TROMBE (en projecte)

(en projecte)

TORRE D’ENERGIA

(en projecte)

Forn

LA PREVISIÓ DE LES DESPESES

LES EMISIONS DE CO 2 DE L’ ESTADA

7. El balanç d’electricitat produï-da a l’estació foto-voltaica en compara-ció a la despesa elèc-trica de l’estada

(fase II)

Cal tenir en compte:

• nº de persones

• durada de l’estada

• despesa per persona

Quines despeses es po-den generar durant una estada al CdA de Juneda?

Podem fer els càlculs d’aquesta previsió?

1. Despesa D’AIGUA calenta, freda i to-tal (litres /estada)

2. Despesa D’ELECTRICITAT total de l’estada ( Kwh / estada)

3. Despesa de GAS propà de l’estada (kg / estada )

4. Producció de CO2 de l’estada genera-da per la combustió de gas i el consum d’electricitat.

5. Despesa de clofolla d’ametlla de l’estada ( Kg/

estada) (fase II)

6. Producció d’electricitat a l’estació solar de les Obagues ( Kwh /

estada) (fase II)

E l c o mp t a d o r c l i m à t i c P á g i n a 4

ció a altres científics que dubten que la influència dels gasos anomenats "d’efecte hivernacle” hagi estat crucial en l’escalfament global del planeta en els darrers 100 anys.

Mentrestant nosaltres us proposem esbrinar:

• Com podem saber la quantitat de CO2 que produirem en una estada a June-

da?

• Com canvia l’atmosfera quan hi

arriba molt CO2?

• Perquè ens cal sa-

ber-ho?

El cicle del diòxid de car-boni comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produeixen uns inter-canvis de CO2 entre els éssers vius i l'atmosfe-ra. La retenció del carbo-ni es produeix a través de la fotosíntesi de les plan-tes, i l’emissió a l’atmosfera, a través de la respiració animal i ve-getal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la Terra en 20 anys.

Podem dir, doncs, que la relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exem-ple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produ-eixen oxigen.

Per altra banda la conta-minació atmosfèrica està causada principalment per les emissions incon-trolades de fums que ge-nera l’activitat industrial i -sobretot als nuclis ur-bans- per l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefacci-

ons.

En els últims anys la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha presentat un augment que podria contribuir, se-gons el Grup Intergover-namental d'experts sobre el Canvi Climàtic promo-gut per l'ONU, a l’escalfament global del clima planetari, en oposi-

activitat unitat Factor de conversió

Consum elèctric Kwh 0,5463 Kg CO2/Kwh

Gas propà Kg 2,7 Kg CO2/Kg

De moment les dades de

la previsió de despeses de

l’estada que podem

introduir a l Comptador

Climàtic son :

• Aigua

• Electricitat

• Gas

• Producció de CO2

Per elaborar les dades

sobre la previsió de

despeses d’una estada

caldrà utilitzar els factors

de conversió i indicadors

que figuren en els quadres.

LA DESPESA D’AIGUA: t a l l e r s i a l lo t j amen t

La DESPESA DE GAS PROPÀ en Kg

ALLOTJAMENT:

Cuina + rentaplats +

Rentadora + aigua de boca :

50 litres/persona/dia

LA DESPESA EN ELECTRICITAT

El consum d’electricitat es basa en la despesa en il·luminació, motors ( neve-res, càmera frigorífica, bombes impulsores d’aigua, incubadora,...) i maquinari informàtic i audiovisual. La distribució de la despesa a l’EcoCentre de Juneda

és:

durant la vostra escada a Juneda a partir d’estudiar la factura del gas de casa o d’un habitatge que disposi de calefacció per gas i/o cuini també amb gas.

La factura dona les dades de consum de gas en Kwh. La taula següent pot servir:

El gas propà és un com-bustible hidrocarbur. El seu símbol químic és C3H8 i és un subproducte del processament i de la refinació del petroli, com el butà, i per això es defi-neix com GLP (gas liquat

del Petroli).

En aquest cas, us propo-sem iniciar la recerca per saber la despesa de gas

E l c o mp t a d o r c l i m à t i c P á g i n a 5

TALLER DESPESA D’AIGUA

APICULTURA Entre 15 i 30 litres cada taller

GRANJA Entre 600 i 800 litres cada taller

TF. ALIMENTS Entre 80 i 140 litres cada taller

FORN Entre 15 i 40 litres cada taller

FARINES I PASTES Entre 15 i 25 litres cada taller

HORT Sense despesa d’aigua

CISTERNA WATER

8-12 litres d’aigua

DUTXA 5 minuts

60-80 litres d’aigua

AIXETA RENTAMANS

8-12 litres aigua /minut

Zona allotjament: Entre 0,3 i 0,6 Kwh/persona/dia

Zona cuina tallers: Entre 0,8 i 1,5 Kwh/persona/dia

Zona Granja: Entre 0,5 i 0,9 Kwh/persona/dia

Zona calderes i motors: Entre 1,4 i 2,2 Kwh/persona/dia

Aules i sala gran: Entre 0,3 i 0,6 Kwh/persona/dia

1 kilowat hora (kwh) = 860 kilocaloríes (kcal)

11.000 Kcal = 1Kg de gas propà

Fer treballs ,actuacions, accions per explicar les

nostres experiències:

• el cicle del carboni

• el cicle de l’aigua

• la producció

d’electricitat

• les xarxes hídriques

• els sistemes de cale-

facció i de refrigeració

• l’ús passiu de l’energia

solar

• el balanç energètic del

nostre centre

• Comparar les despe-

ses de l’estada amb les previsions

• .../...

El Comptador climàtic és un projecte que pretén fer-se i

millorar a partir de les aportacions de tots els participants i a

tots els nivells

Que en f em de l e s dades ob t ingudes?

Fer-nos preguntes i tro-

bar les respostes:

• que passaria si no

tinguéssim electrici-tat?

• com podem saber on

es fa l’electricitat que fem servir a l’escola?

• com és que sempre

tenim aigua a la nos-tra disposició?

• què passa amb la

contaminació de l’aire?

• sempre hi ha hagut

canvis climàtics, per-què aquest és dife-rent?

• les despeses de la

nostra estada a June-da, tenen alguna con-seqüència?

• .../...

Emocionar-nos amb les coses que ens passen

cada dia:

• Aprendre a valorar els

recursos energètics que fem anar cada dia i les seves conse-qüències ambientals

• Saber argumentar

sobre la societat del benestar i les seves virtuts i defectes

• Actuar de manera

conscient a favor el medi, de les persones

• Conèixer les bases

científiques que ens permetin opinar sobre l’ús de l’energia, l’aigua, la producció de residus, de CO2,...

Partida Secanet s/n

Telèfons: 973 29 00 22 i 973 19 56 63

C A M P

D ’ A P R E N E N T A T G E

D E J U N E D A

L a g r a n j a e s c o l a i l ’ e c o c e n t r e d e l a p l a n a d e L l e i d a .

A l ’ e spa i web h i ha a l t r e s in fo rmac ions que poden se r d ’u t i l i t a t a l ’ hora de e l abora r e l s cà l cu l s de l a despesa de l a vos t ra e s t ada a l e s Obagues .

Com ara:

• una fitxa resum per a les dades de la previsió de des-peses de l’estada a Juneda.

• La guia: que és el compta-

dor climàtic?

• Guia del recorregut per les

aplicacions i elements bio-climàtics de l’estada.

• Webs referenciades sobre

• AIGUA

• ENERGIA, EMISSIONS DE CO2.

• INFORMACIONS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

• REFERENCIES D’ALTRES

EXPERIENCIES SEMBLANTS

• INFORMACIÓ DELS CEN-

TRES QUE PARTICIPEN EN EL PROJECTE

I properament propostes d’activitats prèvies.

EL COMPTADOR CLIMÀTIC

Idea i direcció:

Camp d’Aprenentatge de Juneda

i les Obagues, eines educatives

Assessoria tècnica:

ARSTECNE, Ingenieria de Sistemes

Aplicació informàtica

Alejandro Vallcanera Massa

Projecte patrocinat per: