Download - POSEM ELS PUNTS SOBRE LES «IS»
Número 21Abril Juny 2013
Generalitat de Catalunya L'asfíxia econòmicaEntrevista Marta Vilalta, diputada per ERC al Parlament de Catalunya
POSEM ELS PUNTS SOBRE LES «IS»PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Explicar els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya serà una tasca àrdua. Perquèho fem com ho fem, només podrem cobrir una part de les necessitats bàsiques, pura i simplementperquè els ingressos han minvatextraordinàriament i perquè el govern espanyol pretén imposarnosun sostre de dèficit profundamentinjust, producte de la voluntat deno assumir les seves responsabilitats i centrifugar el dèficit a les comunitats autònomes.
Esquerra Republicana no permetrà cap mena de retallada ideològica al Govern català i seguiràcompromesa amb la recerca d'ingressos extraordinaris que permetin pal∙liar les retallades tal i com
hem estat fent, posant propostessobre la taula. No ho ha fet ningúmés.
Ara bé, cal apuntar directament i en primera instància lesresponsabilitats allà on toca. És elgovern espanyol qui escanya financerament Catalunya, qui la maltracta dia a dia, qui incompleix elsseus compromisos, qui fa tot elpossible per dinamitar els ingressos de la Generalitat i qui imposaun dèficit insostenible, amb mesures injustes i greument perjudicialsper al conjunt de la ciutadania.
Això és el que hem de sortir aexplicar al carrer, cada dia, a tothom. Catalunya —com la restadels Països Catalans— és víctimad'un espoli econòmic i alhora d'un
govern espanyol que repercuteix elpitjor de la crisi sobre els més febles, ofegant aquelles administracions que presten els serveisbàsics.
Oriol JunquerasPresident d'Esquerra Republicana
Mesures econòmiques per augmentar els ingressos de la Generalitat de CatalunyaTotal: 557 M€ de nous ingressos (serien 1.057 M€ si el govern de l'Estat no n'hagués prohibit un).
El govern espanyol segueixentestat a centrifugar un dèficitcolossal traslladantlo a les autonomies, les administracions quesón responsables de prestar serveis bàsics —com la sanitat, l'educació i els serveis socials—,els pilars centrals de l'Estat delBenestar.
I malgrat que la mateixa Unió Europea ha recomanat al governespanyol que suavitzi el sostre dedèficit per a les autonomies, el governdel PP preveu fixarun sostre de dèficitper a les comunitats de l'1,2% i queen el nostre cas és difícil d'assolir. Un xifra que, d'aplicarse aCatalunya, suposaria una retallada de prop de 3.800 milionsd'euros; això sense comptar elque ja s'ha retallat en els dosanys anteriors.
Tot i així, l'objectiu de dèficita l'1,2% encara no s'ha assignat, i és en aquest marge demaniobra on el Govern de la Generalitat està immers en una negociació bilateral amb l'executiuespanyol per establir un repartiment asimètric que no perjudiquitan greument les arques catalanes. En aquestes negociacions,el Conseller d'Economia, AndreuMasColell, espera acordar unsostre de dèficit del 2,1%, peròreconeix que fins i tot amb aquest sostre hi hauria una retallada considerable als pressupostos —aproximadament de2.000 milions d'euros—.
La qüestió de l'objectiu dedèficit és determinant, perquèd'aquesta exigència imposadadependrà en bona part l'importde les retallades que patirà laciutadania de Catalunya. Com javam dir en l'anterior edició delbutlletí, per cada dècima ques'aconsegueixi incrementar l'objectiu de dèficit ens estalviaríemuna retallada de 200 milions
d'euros. Sent moltoptimistes, encaraque el sostre dedèficit acabés sentdel 2,1% —fet queés francament difícil— això no seriamotiu d'alegria nide celebració perquè, entre que ens
escanyin molt o que ens escanyin poc, la situació no canvia siel resultat és que ens escanyenigualment.
A més, no s'entén de capmanera, malgrat l'evidència delsfets, la decisió inexplicable d'ICVi del PSC quan van votar juntament amb el PP en contra d'unaresolució del Parlament de Catalunya—el 28 de febrer—que instava el govern espanyol asuavitzar el sostred'acord amb les recomanacions de laUnió Europea. Laproposta, que vaser presentada perERC i aprovada amb els votsd'ERC i CiU, a més de reclamarun sostre de dèficit superior,també subratllava «l'injust» repartiment de les càrregues entre
les administracions que està implementat el govern espanyol.
L'esforç tributari que fa lasocietat catalana és de 32.000milions d'euros —havia arribat aser de 40.000 milions d'euros,però la nostra economia s'havist reduïda degut a la mateixacontracció de l'economia produïda per la crisi i també, en part,per l'esforç fiscal que patim.D'aquests 32.000 milions d'euros, el govern espanyol ens enretorna 19.000 milions. Si hi sumem els 3.000 milions d'eurosdels tributs que recapta la Generalitat de Catalunya tenim una xifra aproximada de 22.000 milions d'euros de liquiditat per ferels pressupostos. Pregunta: unasocietat que fa un esforç tributari de 32.000 milions d'euros esmereix uns pressupostos tan reduïts? [22.000 milions d'euros].
Prop del 80% dels pressupostos de la Generalitat és salut i ensenyament. La partidamés gran és la de salut, amb diferència; la segona és la d'ense
nyament; i la tercera és el deute dela Generalitat, elsinteressos que hade retornar. Després trobem la partida dels ens locals, que no sóndiners de la Generalitat sinó dels Ajuntaments, però a
diferència d'altres comunitats, laGeneralitat ho comptabilitza enels seus pressupostos —d'aquíve que de vegades diguin quegastem més que d'altres comu
Número 21 Abril Juny de 2013
Generalitat de Catalunya
L'asfíxia econòmicaL'Executiu de Rajoy està castigant les arques catalanes
Un objectiu de dèficit de l'1,2% suposaria una retallada pressupostària de prop de 3.800 milionsd'euros, i el 2,1% —sent optimistes, si s'acabaacordant— d'uns 2.000 milions d'euros.
Aqueta retallada juntament al fet que el governespanyol s'apropia del 40% dels ingressos generats a Catalunya i que no paga allò que deu, genera una situació d'ofec econòmic i d'indefensió.
El govern espanyolaboca la ciutadania aquedar desprotegidaen el moment mésdur d'una forta crisi
econòmica.
La societat catalanafa un esforç tributaride 32.000 milionsd'euros. Es mereix
uns pressupostos tanreduïts? [De 22.000
milions d'euros].
Número 21 Abril Juny de 2013
Generalitat de Catalunya
nitats, quan això no és cert—.La resta de partides ja són tanpetites que retallarles per reduir entre 2.000 milions i 3.800milions d'euros —depenent del'objectiu de dèficit que es fixidefinitivament— equivaldria asuprimirles, literalment. Estemparlant de serveis socials, seguretat, infraestructures, ocupació,serveis generals, justícia, cultura, agricultura, habitatge, transport, I+D, indústria, alta direcció,comerç, pensions, exteriors, etc.
Per tant, sobrequi cauria l'impacted'aquestes retallades? Sobre la sanitat pública, l'ensenyament públic, isobre els mestres,els metges i la resta del funcionariatde Catalunya; posarien en perill l'Estatdel Benestar. Què cal fer davantd'això? Acceptar la retalladaamb els braços creuats? O valmés fer tot el possible per intentar millorar la situació? Des d'Esquerra creiem que cada eurocompta i és per això que fem totel possible per intentar diluir almàxim aquestes retallades.
Si bé és cert que CiU va iniciar un procés de reducció delspressupostos (retallades) agafada de la mà del PP, després d'haver votat al Congrés dels Diputats un sostre de dèficit per al'any 2012 de l'1,5% i una reforma laboral que lluny de crearocupació ha abaratit l'acomiadament, actualment hem aconseguit que, per poc que sigui,s'avingui a aturar les retallades,i hem pogut aturar l'euro per recepta, perquè creiem que no ésjust. I malgrat tot, l'ofec econòmic amb què l'Executiu de Rajoyestà castigant les arques catalanes és més accentuat que mai,amb un deute de més de 8.500milions d'euros —obligats perllei, fins i tot per llei orgànica(disposició addicional tercera de
l'Estatut—, i amb un dèficit fiscal que, lluny de suavitzarse,continua absorbint el 40% delsnostres impostos.
Uns pressupostos de la Generalitat de Catalunya sota aquestes condicions i amb unaretallada d'entre 2.000 milions i3.800 milions d'euros serien uncop molt dur a la societat catalana com a conseqüència, en essència, de la gestió política delgovern espanyol, que és el màxim responsable de les malme
ses arques de laGeneralitat, doncsno només ha deixat de pagar totallò que deu perllei sinó que ha impedit generar mésingressos a travésde nous impostos,com l'impost quevam proposar so
bre els dipòsits bancaris.
Davant d'aquesta situació,carregar els neulers d'unes retallades —que si el govern espanyol manté la seva políticad'ofec podrien ser inevitables—sobre el Govern de la Generalitatde Catalunya és fer el joc aaquells que perpetren una política premeditada contra la socie
tat catalana —aliens al seu patiment— i contra les seves institucions.
Cal fer arribar a tothom quela decisió del govern espanyolaboca la ciutadania a quedardesprotegida, a la intempèrieprecisament en el moment mésdur d'una crisi econòmica queha condemnat a l'atur a més de900.000 persones a Catalunya iamb unes xifres rècord als Països Catalans.
És en aquesta situació quecal exigir al Govern de la Generalitat que utilitzi tots els mitjansque té al seu abast per explicara la societat catalana quina ésla situació i que una solució raonable passa perquè la ciutadania de Catalunya pugui expressarlliurement si vol tenir un Estatindependent, de ple dret, social,democràtic i integrat en la UnióEuropea. I si fos el cas que elgovern espanyol veta tots elsmarcs legals possibles impedintaixí la celebració d'un referèndum, la solució passaria per dura terme unes eleccions plebiscitàries amb el mandat —legitimat democràticament— de dur aterme la Declaració Unilaterald'Independència (DUI) des delParlament de Catalunya.
Una solució raonablepassa perquè elscatalans puguem
decidir amb llibertatsi volem un estat
independent.
Comparativa: les retallades als pressupostos de la Generalitat
El Trabucaire
Edita: Fundació Josep IrlaRedacció i maquetació: Gerard BajonaCol∙laboradors: Xavier Castellana
Pàgina Web: www.esquerra.cat/solsonaCorreu electrònic: [email protected]ça Sant Pere 3, 1r.25280 SolsonaTelèfon i fax: 973 48 14 11
Fa poc hem sabut que l'atur a Catalunya supera les 900.000 persones. Quin camí cal seguir percrear ocupació?
Ara mateix l’atur és la principalpreocupació de la gent i per tanthem de ferhi front i crear ocupació. Fan falta polítiques activesd’ocupació i una reforma del servei públic d’ocupació que sigui útili eficaç. Ara bé, el problema és defons perquè si no es reactiva l’economia no es generarà ocupació. Iper tant les retallades i les polítiques extremes d’austeritat van enlínia contrària al que necessitem.Hem d’impulsar i facilitar l’emprenedoria, donar suport a les Pimes iinvertir en els sectors claus comsón la política industrial, la recerca, i les exportacions. I a mitjà termini hem de ser capaços decanviar el model cap a un modelproductiu de país basat en la innovació, la recerca i el coneixement.Malgrat les propostes que podemimpulsar, el que evidencia el context actual és que la clau de voltaestà en gestionar els nostres recursos i decidir les nostres prioritats.
L'atur juvenil s'enfila al 52,71%.El jovent tindria més oportunitatsen una Catalunya independent?
L’atur juvenil al nostre país és un
drama. El jovent és un dels col∙lectius que més pateix la crisi; i enstrobem amb la paradoxa que la generació més ben preparada de lahistòria es veu obligada a marxar al’estranger a guanyarse la vida, jaque aquí no hi ha oportunitats. Iper tant, com a país estem fallant.Una Catalunya independent no solucionarà tots els problemes comsi fos una vareta màgica, però ensproporcionarà les eines, els mecanismes, els diners i recursos, i lacapacitat de decidir per nosaltresmateixos per solucionarho. Pertant, estic convençuda que sabríem generar oportunitats per frenar l’èxode juvenil i construir unnou país just i molt millor.
Es garanteix el procés sobiranistasi prolonguem els pressupostosde l'any anterior?
Els pressupostos són l’eina através de la qual la Generalitat reparteix els seus recursos. Independentment del que passi ambels pressupostos, si es presenteno no, si s’aproven o es prorroguen,el que hem de garantir és que commés aviat possible hi hagi la convocatòria de la consulta. I per partd’Esquerra la posició és clara:avançar sense pausa el procés,però a la vegada denunciar queaquests pressupostos imposatsdes de Madrid ara mateix no es
La frase: «Escriure la història és una manera de desempallegarse del passat»Johann Wolfgang von Goethe
Marta VilaltaLa Marta és diputada al Parlament de Catalunya per les JERC i membre deles comissions d'Ensenyament, Joventut, Acció Exterior, UE i Cooperació.
Edat: 28 anysProfessió: PeriodistaAficions: Practico patinatge artísticUna cita: «Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot», de Vicent Andrés Estellés
poden aprovar perquè són totalment insuficients per garantir l’estat del benestar al nostre país.
S'està creant la llei de consultespopulars no referendàries. Quans'aprovarà i quines garanties legals ens donarà per fer el referèndum d'independència?
Efectivament la ponència de la lleide consultes populars tira endavant al Parlament. Esperem quepugui estar quan més aviat millor, ique just després de l’estiu la puguem aprovar. La llei ens dotaràd’un marc legal català nou per convocar la consulta, a través de laqual podrem preguntar a la gent sivol que Catalunya sigui independent i obtindrem el mandat democràtic i popular necessari perlegitimar la proclamació de la independència. La llei de consultes ésun punt més del full de ruta, comho va ser la declaració de sobirania, i ho són el Consell Assessorper la Transició Nacional, el PacteNacional pel Dret a Decidir, i la creació de les estructures d’estat pròpies com la Hisenda Catalana. Elprocés tira endavant i ja no té marxa enrere.