ÍNDEX TEMÀTIC
I. Guia per a Educadors i Educadores
Orientacions didàctiques
Què és la pena de mort?
Bones raons en contra de la pena de mort
Marc legal
La pena de mort en xifres
La pena de mort i Espanya
El treball d’Amnistia contra la pena de mort
Bibliografia
Actua: Casos reals d’apel·lació
Filmografia
II. Propostes didàctiques
Propostes didàctiques i activitats per a Primària
Propostes didàctiques i activitats per a Secundària
Propostes didàctiques i activitats per a Batxillerat i Educació de Persones Adultes
2 AMNISTIA INTERNACIONAL
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESAmnistia Internacional ofereix aquest material didàctic amb l’objectiu d’apropar l’alum-
nat, des de diferents angles, a la realitat de la pena de mort. La finalitat és obrir una
reflexió que els permeti abordar amb arguments sòlids que la pena de mort és la nega-
ció màxima del dret fonamental a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets
Humans.
A més, es podrà comprovar que tot i ser una violació dels drets humans, la pena de
mort no s’oculta ni es nega; ans al contrari, forma part de les lleis dels països que la
continuen aplicant.
El professorat comptarà amb suficient informació sobre el tema per abordar aquesta
qüestió dins l’aula, i una sèrie de propostes didàctiques encaminades a potenciar la
reflexió, la discussió i la presa de consciència sobre la dimensió d’aquest problema.
Trobarà en totes les activitats proposades, objectius, edats recomanades, materials
precisos i instruccions per al desenvolupament de l’activitat adaptada a les caracterís-
tiques de cada grup.
Per a Primària, les activitats estan centrades en el dret a la vida, recollit a la Declaració
Universal dels Drets Humans i a la Convenció dels Drets dels Infants. En les etapes de
Secundària, Batxillerat i Educació de Persones Adultes (EPA), les activitats tenen com
a objectiu que l’alumnat, a través de debats o reflexions personals, i basant-se en la
documentació que se li proporcioni o que pugui trobar, es formi una opinió personal i
fonamentada sobre la pena de mort.
Objectius de la unitat didàctica sobre pena de mortEncara que al nostre país la pena de
mort està abolida, és especialment pre-ocupant que aquestes idees tornin a res-sorgir entre el col·lectiu de joves. És per això que hem elaborat aquest material amb els següents objectius:
• Reconèixer el sentit de la vida com un
valor fonamental de tot ésser humà i
relacionar-lo amb les finalitatsdelaLlei
Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE): la
formació per a la pau, el respecte als
drets humans, la vida en comú, la co-
hesió social, la cooperació i solidaritat
entre els pobles, així com l’adquisició
de valors que propiciïn el respecte en-
vers els éssers vius.
• Sensibilitzar l’alumnat envers el pati-ment que implica la pena de mort.
• Conèixer i valorar les persones, organit-zacions i països que estan a favor de l’abolició de la pena de mort.
• Adquirir coneixements generals sobre la legislació internacional per a la pro-tecció de la vida que s’ha anat promo-vent.
Els destinataris i destinatàries d’aquest material són:
• Alumnat d’Educació Primària (6-12 anys).
• Alumnat d’Educació Secundària (13-16 anys).
• Alumnat de Batxillerat (17-18 anys).
3NO A LA PENA DE MORT
QUÈ ÉS LA PENA DE MORTLa pena de mort és la violació
més extrema dels drets humans ja que atempta contra el dret a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets Humans. Consisteix en l’homicidi premeditat a sang freda d’un ésser humà a mans de l’Estat i en nom de la justícia.
• Alumnat de Formació Professional.
• Alumnat d’Escoles d’Educació de Per-
sones Adultes, grups juvenils, etc.
Aquest material didàctic té el seu àmbit
d’aplicació ideal en la matèria d’Educació
per a la Ciutadania i els Drets Humans i
Educació Eticocívica. També es pot uti-
litzar de manera transversal en diverses
àrees de coneixement: a Llengua, Ètica,
Socials, Història, Religió, Societat, Cultura
i Religió, com a complement dels apre-
nentatges de continguts específics de
cada matèria.
BONES RAONS EN CONTRA DE LA PENA DE MORT
La pena de mort viola dos drets humans bàsicsLa pena de mort atempta contra el dret
a la vida proclamat a l’article 3 de la De-
claració Universal dels Drets Humans:
“Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i
a la seguretat de la seva persona”.
La pena de mort vulnera el dret de to-
tes les persones a no ser sotmeses a
penes cruels, inhumanes i degradants,
proclamat a l’article 5 de la Declaració:
“Ningú serà sotmès a tortures ni a penes
o tractaments cruels, inhumans o degra-
dants”.
Tota execució és un acte brutal que des-
humanitza els qui la realitzen i disminu-
eix el valor que la societat atribueix a la
vida humana. A la crueltat de la pròpia
execució, s’hi afegeix la d’haver d’esperar,
sovint durant molts anys, el moment en
què aquesta es produeix.
La pena de mort no dissuadeix de cometre un delicteEls defensors i defensores de la pena
de mort sostenen que redueix l’índex de
delictes greus. Tanmateix, no s’han trobat
proves convincents que demostrin que la
pena capital tingui més poder dissuasori
davant el delicte que d’altres càstigs.
L’estudi més recent sobre la relació en-
tre la pena de mort i els índex d’homicidis,
elaborat per l’ONU el 1988 i actualitzat
el 1996 i el 2002, arribava a la següent
conclusió: “[...] la investigació no ha acon-
seguit demostrar científicament que les
execucions tinguin més efecte dissuasiu
que la cadena perpètua. I no és probable
que ho aconsegueixi pròximament. En
conjunt, les proves científiques no oferei-
xen cap recolzament a la hipòtesi de la
dissuasió”. (Font: Roger Hood, The Death
Penalty: A Worldwide Perspective, Oxford
University Press, 2002).
4 AMNISTIA INTERNACIONAL
Les xifres més recents de criminalitat
no demostren que l’abolició hagi produït
efectes negatius. Per exemple, al Canadà,
el 2006, l’índex d’assassinats havia dis-
minuït un 44 per cent respecte el 1975,
darrer any en què es va mantenir la pena
capital. Mentrestant, als Estats Units, el
2004 l’índex mig d’assassinats als estats
amb pena de mort fou de 5,71 per cada
100.000 habitants, però als estats sen-
se pena capital fou tan sols de 4,02.
No s’ha pogut demostrar que la pena de
mort tingui un efecte dissuasori especial
sobre els índex de criminalitat, fet que
indica la inutilitat i el perill que comporta
basar-se en la hipòtesi de la dissuasió
per desenvolupar una política pública so-
bre la pena de mort. La pena capital és
un càstig dur amb el delinqüent, no amb
el delicte.
La pena de mort és irreversibleÉs inevitable que la pena de mort s’em-
porti víctimes innocents. Mentre la justí-
cia humana continuï sent fal·lible, no es
podrà eliminar el risc d’executar un inno-
cent. Aquesta és una de les principals
motivacions per les quals no s’hauria
d’aplicar la pena de mort.
La condemna a mort depèn de molts
factors. D’una banda hi ha la capacitat
dels advocats defensors de provar que la
persona que defensen no mereix aques-
ta pena si ha comès un delicte i, en cas
de ser innocent, poder-ho demostrar.
Si es produeix un error en el procés, les
conseqüències són irreversibles, ja que
un cop executada la pena és impossible
tornar-li la vida a la persona acusada.
No hi ha sistema de justícia penal al món
que pugui reivindicar la seva infal·libilitat
a l’hora de determinar la culpabilitat o la
innocència. Tanmateix, tots haurien d’es-
forçar-se a garantir la imparcialitat. Un
sistema de justícia no tan sols ha de fer
tots els possibles per ser equànime, sinó
que també ha de reconèixer les seves im-
perfeccions i retre’n comptes. Això signi-
fica que ha d’admetre la possibilitat d’un
error, compensant a la persona innocent
quan se’n produeixi un.
Als Estats Units, des de l’any 1973, més
de 120 persones condemnades a mort
han quedat en llibertat després d’haver
quedat demostrat que eren innocents o
que les seves condemnes s’havien basat
en proves de càrrec insuficients. Algunes
van estar a punt d’ésser executades des-
prés de passar molts anys al corredor de
la mort. En tots aquests casos hi ha diver-
sos factors que es repeteixen: conducta
indeguda per part de la fiscalia o de la
policia, la utilització de testimonis, proves
materials o confessions poc fiables i una
assistència lletrada inadequada.
Tot i haver-hi dubtes seriosos sobre la
seva culpabilitat, es continuen ajustici-
ant els presos en molts llocs del món.
És impossible determinar el nombre de
persones innocents executades, ja que
després de l’aplicació de la pena de mort,
rarament es duen a terme revisions judi-
cials o s’investiguen possibles errors.
En alguns països n’hi ha prou amb la
“confessió” del reu com a prova. Amnistia
Internacional està en contra d’aquesta
“prova” ja que afavoreix la seva obtenció
sota tortura. A la Xina, She Xianglin i Teng
Xingshan foren declarats culpables de
l’assassinat de les seves esposes i con-
demnats a mort el 1994 i el 1987, res-
pectivament, malgrat haver-se declarat
innocents i haver afirmat que havien con-
fessat sota tortura. En ambdós casos, les
suposades víctimes van reaparèixer uns
anys després. El 2005, She Xianglin fou
posat en llibertat després d’haver passat
11 anys a la presó i haver estat absolt de
tots els càrrecs de manera oficial. Teng
Xingshan no va poder ser alliberat. Havia
estat executat el 1989.
La pena de mort és discriminatòriaLa pena de mort sovint s’utilitza de ma-
nera desproporcionada contra persones sense recursos econòmics, minories i membres de comunitats racials, ètni-ques i religioses.
Disposar d’una bona defensa legal, per exemple, és un factor fonamental a l’hora d’obtenir una o altra sentència. Les persones preses executades no són necessàriament aquelles que van come-tre els pitjors delictes, sinó les que eren massa pobres per contractar un advocat hàbil per defensar-los o els que es van enfrontar a fiscals més durs o jutges méssevers.
En un informe de 1990 als Estats Units,
l’Oficina de Controladoria General va des-
cobrir un “patró d’evidència que indica
disparitats racials en l’acusació, sentèn-
cia i imposició de la pena de mort”. L’estu-
di va concloure que un acusat tenia més
possibilitats de ser sentenciat a mort si la
víctima era blanca. Això confirma els re-
sultats de diversos estudis, en els quals,
si mantenim els altres factors constants,
l’únic indicador més fiable de si una per-
sona serà o no sentenciada a mort és la
raça de la víctima. El que s’amaga darre-
5NO A LA PENA DE MORT
re l’estadística és el tractament diferenci-
al de les persones de raça negra en cada
instància del sistema de justícia criminal.
Des de les decisions d’acusació fins a
les apel·lacions de la sentència del jurat,
a aquestes persones se les tracta amb
més duresa quan són acusades i les se-
ves vides tenen menys valor quan són les
víctimes. A més, els jurats formats per
blancs o amb majoria de blancs encara
són habituals en molts estats.
La condemna a mort sol ser el resultat de judicis injustos En algunes jurisdiccions, tribunals mili-
tars o especials, utilitzant procediments
sumaris, obtenen confessions i altres
proves mitjançant tortura que sovint s’ad-
meten en actuacions judicials que tenen
com a resultat la imposició de la pena
capital.
Quin és el millor mètode d’execució?CAP.
Els mètodes d’execució que s’han utilit-
zat des de l’any 2000 són els següents: la
decapitació (a l’Aràbia Saudita i a l’Iraq);
l’electrocució (als Estats Units); la forca (a
Egipte, l’Iran, Japó, Jordània, el Pakistan,
Singapur i altres països); la injecció letal
(als Estats Units, Filipines, Guatemala,
Tailàndia, la Xina); l’afusellament (a Bie-
lorússia, Somàlia, Taiwan, Uzbekistan,
Vietnam, la Xina i altres països) i la lapida-
ció (a l’Afganistan i l’Iran).
Tots els mètodes d’execució són espan-
tosos i poden fallar, allargant l’agonia de
la persona sentenciada. La idea que la
injecció letal és una forma «humana» de
matar és absurda. El condemnat pateix
el terror d’esperar el moment de la seva
mort, establert per endavant.
Injecció letal
La injecció letal com a mètode d’execu-
ció es va introduir per primera vegada als
Estats Units el 1977. Fins aleshores, per
l’oposició de la professió mèdica i encara
que ja havia estat proposada en un es-
tudi presentat el 1888 a la Cambra de
Representants de l’Estat de Nova York,
no va entrar en vigor.
El primer executat per aquest sistema
fou Charles Brooks Jr. el desembre de
1982 a la presó de Huntsville (Texas).
Cap altre país del món l’havia utilitzat
abans. La Xina, el 1997, va esdevenir el
segon país a fer-la servir i, posteriorment,
ha estat emprada a Guatemala, Filipines
i Tailàndia. També està prevista a la legis-
lació de Taiwan, tot i que fins al moment
no s’ha aplicat.
Als Estats Units s’ha obert un debat
sobre la injecció letal. En diverses ocasi-
ons aquest mètode d’execució ha estat
motiu de recursos als tribunals. El 25 de
setembre de 2007, la Cort Suprema d’Es-
tats Units va acordar revisar la constituci-
onalitat de l’aplicació de la injecció letal.
El Suprem té previst analitzar si aquesta
forma d’execució viola l’octava esmena
de la Constitució, que prohibeix els càs-
tigs cruels.
Diverses organitzacions de l’àmbit sani-
tari s’han unit a Amnistia Internacional i
altres organitzacions de drets humans en
la seva exigència que la injecció letal sigui
finalment prohibida.
A les execucions per injecció letal se sol
injectar al condemnat una dosi massiva
de tres substàncies químiques: tiopental
sòdic, que provoca una ràpida pèrdua del
coneixement; bromur de pancuroni, que
causa paràlisi muscular; i clorur de potas-
si, que produeix una aturada cardíaca.
La professió mèdica ha alertat en diver-
ses ocasions que si el processat rep una
quantitat insuficient de tiopental sòdic
(degut per exemple a l’ús d’una dosi er-
rònia, a la inserció incorrecta de la línia in-
travenosa o a la precipitació de les subs-
tàncies químiques), l’efecte anestèsic no
serà prou profund o desapareixerà ràpi-
dament i experimentarà un dolor molt
fort a mesura que el clorur de potassi pe-
netra a les venes i es produeix l’aturada
cardíaca. A causa de la paràlisi muscular
provocada pel bromur de pancuroni, a la
persona li resultaria impossible de mani-
festar el seu patiment.
6 AMNISTIA INTERNACIONAL
Lapidació
Amnistia Internacional considera que
l’execució per lapidació agreuja la bruta-
litat de la pena de mort i és un mètode
concebut específicament per augmentar
el patiment de la víctima.
En els darrers anys es té coneixement
que tan sols l’Iran s’ha servit d’aquest
mètode d’execució per a casos d’adulteri.
El Codi Penal iranià és molt concret sobre
la manera com es durà a terme l’execució
i el tipus de pedres que cal utilitzar. L’arti-
cle 102 estableix que per a l’execució per
lapidació, els homes seran enterrats fins
a la cintura i les dones fins al pit. L’article
104 estableix, en relació amb la pena
d’adulteri, que les pedres utilitzades “no
hauran de ser prou grans com per matar
la persona d’una o dues pedrades, ni
hauran de ser tan petites que no es pu-
guin qualificar de pedres”.
La mort per lapidació viola els articles 6
(dret a la vida) i 7 (prohibició de la tortura
i tractaments o penes cruels, inhumans
o degradants) del Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics, del qual Iran n’és Es-
tat Part.
Col·lectius especialment vulnerablesMenors
El dret internacional prohibeix clarament
la imposició de la pena de mort en els ca-
sos de delictes comesos per menors de
18 anys. Malgrat això, encara hi ha un re-
duït grup de països que la mantenen.
Des de 1990, Amnistia Internacional ha
tingut constància de, com a mínim, 59
execucions de persones que eren me-
nors en el moment de cometre el delicte
a 10 països: l’Afganistan, l’Aràbia Saudita,
els Estats Units, el Iemen, l’Iran, Nigèria,
el Pakistan, la República Democràtica
del Congo, el Sudan i la Xina. Diversos
d’aquests països ja han modificat les se-
ves lleis per excloure aquesta pràctica.
L’execució de menors representa una
ínfima part del total d’execucions que es
duen a terme al món i de les quals Am-
nistia Internacional té coneixement cada
any. Els Estats Units i l’Iran han executat
cadascun més menors d’edat que tots
els altres vuit països junts, i l’Iran ha su-
perat ja el total estatunidenc de 19 exe-
cucions de menors des de 1990.
Els Estats Units finalment van abolir la
pena de mort a menors al 2005, amb la
decisió de l’1 de març de la Cort Supre-
ma, complint així les normes internacio-
nals al respecte.
Per part seva, l’Iran ha esdevingut, en
els darrers anys, el principal executor de
menors tot i ser Estat Part en el Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics i en
la Convenció sobre els Drets dels Infants,
que prohibeixen aquesta pràctica.
Hi ha un consens internacional contra
les execucions de menors, donada la im-
maduresa, impulsivitat, vulnerabilitat i ca-
pacitat de rehabilitació que caracteritza
aquest col·lectiu. Per atroços que puguin
ser els delictes pels quals han estat con-
demnats, s’aposta per aprofitar al màxim
el potencial que té el menor per acabar
integrant-se en la societat. L’execució és
la negació extrema d’aquesta convicció
generalitzada.
Persones amb malalties mentals
Des que es van reprendre les execucions
als Estats Units el 1977 fins al desembre
de 2007, més de 1.100 persones van
ser executades als Estats Units. Com a
mínim un centenar d’aquestes persones
patien malalties o problemes mentals
greus, ja sigui abans dels delictes pels
quals van ser condemnades a mort o en
el moment de la seva execució. En algun
dels casos, el diagnòstic va ser de tras-
torns mentals causats per terribles mal-
tractaments durant la infància, violència
carcerària o experiències com a soldats
enviats a combatre pel seu govern. En
d’altres, sembla que la malaltia mental
era hereditària.
En el cas d’alguns executats, els anys
viscuts al corredor de la mort els havien
provocat problemes de salut mental o
7NO A LA PENA DE MORT
exacerbat els que ja tenien. Entre les per-
sones que des de 1977 han retirat les se-
ves apel·lacions i han donat el seu “con-
sentiment” a la seva pròpia execució, n’hi
ha vàries amb malalties mentals. Aquest
desig de morir facilita la tasca d’un Estat
més que disposat a dur la llibertat d’elec-
ció d’aquestes persones fins a la seva
conclusió letal.
Segons xifres de l’Associació Nacional
de Salut Mental estatunidenca, les perso-
nes amb malalties mentals representen
entre el 5 i el 10 per cent del total de la
població reclosa al corredor de la mort.
L’execució de persones amb discapa-
citat intel·lectual fou declarada il·legal
per la Cort Suprema dels Estats Units,
entenent-se que aquesta disminueix la
culpabilitat de la persona. És cert que
discapacitat intel·lectual i malaltia mental
no són la mateixa cosa, però poden tenir
conseqüències semblants, per tant resul-
ta incoherent eximir els discapacitats de
la pena de mort i no fer-ho amb persones
que pateixen malalties mentals i que so-
vint ni tan sols comprenen la gravetat del
seu delicte o els càrrecs que es presenten
contra elles. De vegades compareixen
sota els efectes d’una forta medicació,
provocant una falsa impressió al jurat,
i fins i tot en ocasions se’ls ha obligat a
prendre dosis elevades de medicaments
per fer-les “aptes” per ser executades.
Els pronunciaments recents dels tribu-
nals d’Estats Units han deixat bones i
males notícies. En virtut d’una resolució
adoptada el 28 de juny de 2007, la Cort
Suprema dels Estats Units va impedir
l’execució de Scott Panetti, condemnat a
mort a Texas, que pateix deliris greus. A la
resolució es definia amb més precisió el
criteri per determinar si una persona re-
closa està mentalment malalta des d’un
punt de vista legal. En fer-ho, el tribunal
reconeixia també la dificultat de formular
un judici al respecte. Tanmateix, el 27 de
juny de 2006, es va executar a Texas a
Ángel Matutino Reséndiz. L’execució es va
dur a terme malgrat l’existència de sòlids
indicis de que patia greus trastorns men-
tals, incloent esquizofrènia paranoide.
És impossible saber quantes persones
amb problemes mentals greus estan
condemnades a mort o han estat execu-
tades.
MARC LEGAL
Moratòria universal. Una gran fita
L’Assemblea General de les Nacions
Unides va aprovar el 18 de desembre
de 2007 una resolució històrica a favor
d’una moratòria de la pena de mort a tot
el món.
La resolució fou adoptada per una
àmplia majoria. Cent quatre països van
votar a favor, 52 en contra i 29 es van
abstenir.
L’aprovació d’aquesta resolució és un
gran pas per arribar a un món sense
pena de mort. És, a més, una prova més
de la tendència global envers l’abolició.
Tot i no ser jurídicament vinculant, la
crida de l’ONU en favor de la suspensió
de les execucions té un considerable pes
polític i moral, sobretot pel fet d’haver
estat adoptada per una àmplia majoria.
Aquesta resolució recorda als Estats
membres de les Nacions Unides el seu
compromís de treballar per l’abolició de la
pena de mort, i constitueix un important
instrument per persuadir aquells que
continuen aplicant la pena capital per tal
que en reconsiderin l’ús.
Què diuen les lleis internacionals sobre la pena de mort?
La Declaració Universal dels Drets Hu-
mans, adoptada per l’Assemblea Gene-
ral de les Nacions Unides el desembre de
1948 en resposta al grau de brutalitat i
terror a mans dels estats de la Segona
Guerra Mundial, reconeix el dret de l’indi-
vidu a la vida i afirmacategòricamentque
ningú serà sotmès a penes o tractaments
cruels, inhumans o degradants.
Posteriorment la comunitat de nacions
ha aprovat quatre tractats internacionals
que estableixen l’abolició de la pena de
mort. Un d’ells és d’àmbit mundial i els
altres tres són regionals:
• El Segon Protocol Facultatiu del Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics
(PIDCP): Adoptat per l’Assemblea Ge-
neral de les Nacions Unides el 1989,
és un tractat d’àmbit mundial que
estableix l’abolició total de la pena
de mort, però permet als Estats Part
mantenir-la en temps de guerra si fan
una reserva a tal efecte en el moment
de ratificar el Protocol o adherir-s’hi.
8 AMNISTIA INTERNACIONAL
• El Protocol de la Convenció Americana
sobre Drets Humans: Adoptat per l'As-
semblea General de l'Organització dels
Estats Americans el 1990, estableix
els mateixos acords que l'anterior.
• El Protocol número 6 del Conveni Eu-
ropeu per a la Protecció dels Drets
Humans i les Llibertats Fonamentals
(Conveni Europeu de Drets Humans):
Adoptat pel Consell d’Europa el 1982,
estableix l’abolició de la pena de mort
en temps de pau. Tanmateix, els Estats
Part poden mantenir-la «per actes co-
mesos en temps de guerra o de perill
imminent de guerra».
• El Protocol número 13 del Conveni Eu-
ropeu per a la Protecció dels Drets Hu-
mans i de les Llibertats Fonamentals
(Conveni Europeu de Drets Humans):
Adoptat pel Consell d’Europa el 2002,
estableix l’abolició de la pena de mort
en qualsevol circumstància, inclosos
els actes comesos en temps de guerra
o de perill imminent de guerra.
• Als quatre tractats s’estableix que
els Estats Part de qualsevol dels con-
venis als quals estan adherits poden
convertir-se en Estat Part del Proto-
col corresponent.
Salvaguardes especialsL’article 6.5 del Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics disposa que “no s’im-
posarà la pena de mort en el cas de delic-
tes comesos per persones de menys de
18 anys d’edat, ni s’aplicarà a les dones
en estat de gravidesa”. Això mateix mani-
festa l’article 4.5 de la Convenció Ameri-
cana sobre Drets Humans.
L’article 3.7 de la Convenció sobre els
Drets dels Infants estableix que “no
s’imposarà la pena capital ni la de presó
perpètua sense possibilitat d’excarce-
ració en el cas de delictes comesos per
menors de 18 anys d’edat”. També ho
afirma la Carta Africana sobre els Drets
i el Benestar dels Infants.
El punt 3 de les Salvaguardes per Ga-
rantir la Protecció dels Drets dels Con-
demnats a la Pena de Mort, aprovades
pel Consell Econòmic i Social de l’ONU el
1984, estipula que “no seran condem-
nats a mort aquells que siguin menors
de 18 anys en el moment de cometre
el delicte, ni s’executarà la sentència de
mort en el cas de dones embarassades
o que hagin donat a llum recentment,
ni quan es tracti de persones que han
perdut la raó”.
A la Resolució 1989/64, aprovada el 24
de maig de 1989, el Consell Econòmic
i Social de l’ONU recomana als Estats
membres de l’ONU que eliminin la pena
de mort “en el cas de persones afectades
per un retard mental o amb una capacitat
mental summament limitada, tant si és
en el moment d’imposició de sentències
o en el moment de l’execució”. El Consell
Econòmic i Social recomana també que
els Estats membres estableixin un “límit
d’edat després del qual ningú podrà ser
condemnat a mort ni executat”.
LA PENA DE MORT EN XIFRESLa tendència envers l’abolició de la pena
de mort a escala mundial sembla impos-
sible d’aturar. Si el 1977 només 16 països
havien abolit la pena de mort per a tots
els delictes, el gener de 2008 ja són més
de 90. Des de 1990, més de 50 països i
territoris han abolit la pena capital per a
tots els delictes.
Segons les dades de què disposa Am-
nistia Internacional al gener de 2008:
• 91 països i territoris han abolit la pena
de mort per a tots els delictes.
• 11 països han abolit la pena de mort
per a tots els delictes excepte els ex-
cepcionals, com ara els comesos en
temps de guerra.
• 32 països són considerats abolicionis-
tes de fet: tot i que mantenen la pena
de mort a la seva legislació, no han dut
a terme cap execució en els darrers 10
anys o més, i es considera improbable
que ho facin.
Això implica que un total de 134 països
han abolit la pena de mort en la seva
legislació o a la pràctica. Tanmateix, 63
països i territoris mantenen i apliquen la
pena de mort, tot i que el nombre dels
que realment executen persones con-
demnades durant un any determinat és
molt inferior.
9NO A LA PENA DE MORT
A aquesta tendència envers l’abolició,
recolzada per la moratòria universal apro-
vada a les Nacions Unides, s’hi podrien
sumar pròximament més països, perquè
n’hi ha uns quants que estan estudiant
lleis abolicionistes.
Malgrat tot, al 2006:
• 1.591 persones foren executades a
25 països. Es considera que és una
xifra mínima. La real podria ser molt
més elevada.
• El 91 per cent de totes les execucions
conegudes va tenir lloc a sis països: la
Xina (al menys 1.010; altres fonts ele-
ven la xifra a 8.000), els Estats Units
(53), l’Iran (al menys 177), l’Iraq (al
menys 65), el Pakistan (82) i el Sudan
(al menys 65).
• Tot i que és difícil establir una xifra
exacta, s’estima que el nombre de
condemnats a mort i a l’espera d’exe-
cució l’1 de gener de 2008 estava
entre 19.185 i 24.646.
LA PENA DE MORT I ESPANYAQuè diu la Constitució sobre la pena de mortA Espanya, les darreres execucions van
tenir lloc el setembre de 1975, quan dos
militants d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna)
i tres del FRAP (Front Revolucionari Anti-
fascista Patriota) van ser afusellats. Fou
el 1978, amb l’actual Constitució, quan
es va abolir la pena de mort a Espanya,
excepte en els casos que la legislació mi-
litar establia per a temps de guerra.
Fins el 1995, el Codi Penal militar preve-
ia la pena de mort com a pena màxima
per a casos de traïció, rebel·lió militar,
espionatge, sabotatge o crims de guerra.
Després d’una llarga campanya d’organit-
zacions socials i d’iniciatives individuals,
va quedar abolida amb l’acord final de
tots els partits polítics. La Llei Orgànica
11/1995 del 27 de novembre, que abo-
lia la pena de mort en temps de guerra,
va acabar completant l’abolició i conver-
tint-la en absoluta.
Tot i que la pena de mort va desaparèi-
xer del Codi Penal Militar espanyol, enca-
ra no s’ha retirat la menció que se’n fa a
l’article 15 de la Constitució, en el qual
s’estableix que: “Tothom té dret a la vida
i a la integritat física i moral sense que,
en cap cas, puguin ser sotmesos a tor-
tura ni a penes o tractaments inhumans
o degradants. Queda abolida la pena de
mort, excepte en allò que puguin dispo-
sar les lleis penals militars per a temps
de guerra”.
Tenint en compte que en més de 40
països les constitucions prohibeixen ex-
pressament la pena capital, Amnistia In-
ternacional considera que la Constitució
espanyola hauria d’eliminar la menció a
la pena de mort i fins i tot prohibir-ne ex-
pressament l’aplicació.
Legislació internacionalEspanya encara no ha signat el Proto-
col número 13 del Conveni Europeu de
Drets Humans, que estableix l’abolició de
la pena de mort en qualsevol circumstàn-
cia, inclosos els actes comesos en temps
de guerra o de perill imminent de guerra.
Espanyols condemnats a mort al mónL’1 de gener de 2008 hi havia dos es-
panyols condemnats a mort al món: Pe-
dro Ibar als Estats Units i Nabil Manakli
al Iemen.
De pares bascos emigrats durant els
anys 70 als Estats Units, en Pablo Ibar
fou condemnat a mort l’any 2000 i, des
de llavors, és al corredor de la mort de
la penitenciaria de Starke (Florida). Els
fets es remunten a 1994 quan en Pablo
Ibar fou acusat juntament amb un altre
home, d’assassinar tres persones durant
un robatori en una mansió. El 1998, un
jurat del comtat de Broward no va poder
arribar a un veredicte unànime de culpa-
bilitat i el jutge va declarar nul el judici.
Tanmateix, en un segon judici celebrat
l’any 2000 se’l va considerar culpable del
triple assassinat. L’acusació es recolza,
principalment, en unes imatges que van
quedar gravades al vídeo de seguretat de
la casa i en les quals, segons el fiscal, hi
apareix en Pablo Ibar, fet que la defensa
considera més que dubtós.
10 AMNISTIA INTERNACIONAL
El 9 de març de 2006, el Tribunal Su-
prem de Florida va confirmar la seva
condemna malgrat no haver-hi proves
consistents que l’inculpessin i encara
que el Tribunal Suprem reconegués que
hi va haver irregularitats al judici. La vida
de Pablo Ibar depèn ara del recurs que
el seu nou advocat prepara per intentar
que el judici en el qual va ser condemnat
sigui declarat nul i torni a ser jutjat. El seu
advocat tenia previst presentar els nous
arguments a principis de 2008, i el jutge
podria dictaminar a finals d’any o fins i
tot durant el 2009. Si la seva decisió fos
negativa, queda la possibilitat de recórrer
davant el Tribunal Suprem de Florida, da-
vant el Tribunal Suprem dels Estats Units
i davant un tribunal federal.
Nabil Manakli Kasaybati, ciutadà espa-
nyol d’origen siri, fou condemnat a mort
al Iemen el 1997 després de ser acusat
de planejar actes de sabotatge i assassi-
nats per a un atemptat bomba que havia
tingut lloc a Aden el mes de juliol d’aquell
any. Va ser inculpat juntament amb 27
persones més, algunes de les quals, in-
clòs ell mateix, foren torturades, segons
informes, per obligar-les a confessar. El
tribunal va admetre com a prova aques-
tes “confessions”. El març de 2003, el Tri-
bunal Suprem va confirmar la condemna
a mort imposada a Nabil Manakli i l’11 de
setembre d’aquell mateix any el president
iemenita Ali Abdullah Saleh, va ratificar la
seva condemna a mort.
Finalment no va ser executat i, a l’abril de
2006, el Govern iemenita va decidir pren-
dre en consideració la petició espanyola
de commutar la pena de mort. El 18 d’oc-
tubre de 2007, el Ministeri d’Assumptes
Exteriors i Cooperació va anunciar la sig-
natura amb el Iemen d’un conveni sobre
el trasllat de persones condemnades,
que obre les portes a que Nabil Manakli
compleixi la resta de la seva condemna
a Espanya.
EL TREBALL D’AMNISTIA CONTRA LA PENA DE MORTAmnistia Internacional s’oposa a la pena
de mort en tota circumstància i treballa
per la fi de les execucions i l’abolició de la
pena de mort a tot el món. Poc després
de la seva fundació el 1961, Amnistia
Internacional va començar a enviar cri-
des per impedir l’execució de presos de
consciència. Amb el temps, la seva opo-
sició a la pena de mort s’ha ampliat fins
a incloure totes les persones privades de
llibertat, independentment del delicte pel
qual hagin estat condemnades.
Tot i i els espectaculars èxits aconseguits
en els darrers decennis, moltes persones
continuen sent executades cada any. Per
això Amnistia Internacional continua la
seva lluita per l’abolició total de la pena
de mort i manté un programa de treball
constant que inclou campanyes en paï-
sos concrets. Aquest treball es realitza en
col·laboració amb altres organitzacions i
representants de la societat civil.
L’organització és membre fundador de
la Coalició Mundial contra la Pena de
Mort, composada per més de 40 orga-
nitzacions de drets humans, col·legis
d’advocats, sindicats i autoritats locals i
regionals que han unit les seves forces
per alliberar el món de la pena capital.
Amnistia Internacional també coordina
la Xarxa Asiàtica contra la Pena de Mort,
establerta el 2006 i composada per pro-
fessionals del dret, membres de parla-
ments i activistes de nombrosos països
de la zona.
Amnistia Internacional demana:
• Una suspensió de les execucions a tot
el món.
• L’abolició de la pena de mort per a tots
els delictes.
• La ratificació universal dels tractats
que estableixen l’abolició, inclòs el Se-
gon Protocol Facultatiu del Pacte Inter-
nacional de Drets Civils i Polítics.
• El compliment, per part de tots els pa-
ïsos que mantenen la pena de mort,
de la seva obligació internacional de
no utilitzar-la contra menors.
11NO A LA PENA DE MORT
BIBLIOGRAFIA
12 AMNISTIA INTERNACIONAL
Filmografia