Download - Pla RUMB barcelona
DIAGNOSI
D i a g n o s i h a b i t a t g e s COMPOSICIÓ DEL PARC D’HABITATGES DE
BARCELONA
70.000 edificis amb ús principal d’habitatge
811.000 habitatges en edificis residencials
684.000 d’aquests habitatges són principals (84%)
D i a g n o s i h a b i t a t g e s
UN PARC D’HABITATGES NOTABLEMENT
ENVELLIT
Edificis: el 72% dels edificis van ser
construïts abans de 1970 (50.800 edificis).
Habitatges: més del 83% dels habitatges
supera els 35 anys d’antiguitat, i el 62% té
més de 45 anys.
D i a g n o s i h a b i t a t g e s
UNS HABITATGES ENERGÈTICAMENT
INEFICIENTS
L’edificació representa entre un 30% i un 40% del
consum energètic total.
Prop del 85% dels habitatges van ser construïts sota
un marc normatiu que no considerava mesures
d'aïllament tèrmic per garantir el confort , la salubritat i
l'estalvi energètic.
El parc d'habitatges presenta deficiències de
condicionament tèrmic i unes instal·lacions
generalment poc eficients i en molts casos obsoletes.
D i a g n o s i h a b i t a t g e s
UNS HABITATGES AMB GREUS MANCANCES
D’ACCESSIBILITAT
51.600 edificis tenen 3 o més plantes d'alçada.
El 43 % d’aquests edificis no té ascensor.
El 65% d’aquests edificis es considera no
accessible.
Compromís amb l’accessibilitat:
El 87% de les persones que tenen una discapacitat l'han adquirit
al llarg de la seva vida, no és de naixement. Per tant, qualsevol
de nosaltres pot adquirir una discapacitat i la nostra ciutat no ens
ha d'expulsar per aquest motiu.
Les persones amb discapacitat també han de tenir garantit el dret
a la mobilitat. Hem de tenir en compte el que es coneix com a
"disseny per a tothom" perquè si dissenyem un espai públic
accessible, ho serà per a tothom i ningú en quedarà exclòs.
D i a g n o s i b a r r i s
Distribució desigual de la renda
familiar
Rendes més baixes als barris del nord,
entorn Besòs, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc
D i a g n o s i b a r r i s
Mapa de vunerabilitat social (2011)
Dimensió laboral:
o Taxa d'atur alta
o Baix nivell formatiu
Dimensió econòmica:
o Habitatges amb tots els membres actius en atur
Dimensió sociodemogràfica :
o Habitatges amb tots els seus membres de 75 anys o més
o Habitatges monoparentals
o Immigració
Dimensió residencial:
o habitatges en estat ruïnós o deficient
D i a g n o s i b a r r i s
Àmbits desenvolupats a partir de la llei de
barris de la Generalitat (2004-2011)
Programes integrals en barris
vulnerables:
o Espai públic
o Rehabilitació d’edificis
o Equipaments
o Noves tecnologies
o Sostenibilitat
o Equitat de gènere
o Plans socioeconòmics
o Accessibilitat
D i a g n o s i b a r r i s
A Barcelona hi ha importants diferències territorials, en termes socials,
econòmics, d'activitats i de serveis, que han accentuat les desigualtats socials
en els últims anys .
Hi ha manca d'activitat econòmica als barris. Índex de llocs de treball baix o
molt baix en determinades àrees residencials.
Hi ha encara molts àmbits de la ciutat que tenen uns nivells d'accessibilitat
insuficients (barreres arquitectòniques, desnivells topogràfics )
Aquestes circumstàncies plantegen un repte de redistribució i de reequilibri.
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
empleats sector construcció D i a g n o s i o c u p a c i ó l a b o r a l
En el període 2007 - 2014 la població
ocupada en el sector de la construcció ha
passat de 62.032 a 29.533 persones (-52 %)
S'han perdut 32.500 llocs de treball, que
representen un 31 % del total de tots els
sectors.
D i a g n o s i o c u p a c i ó l a b o r a l
Els aturats provinents del sector de la construcció,
molts amb edats compreses entre 30 i 50 anys, en un
percentatge significatiu difícilment es reconvertiran per
treballar en sectors molt diferents del seu.
Aquest col·lectiu requereix una oportunitat de retorn
al món laboral, ja que l'atur de llarga durada pot
deteriorar les persones que es troben en aquesta
situació.
D i a g n o s i o c u p a c i ó l a b o r a l
Hi ha una part de joves que estan en edats d'accedir al
món laboral i que per formació o nivell d'estudis no ho podran
fer en determinats àmbits.
Hi ha un risc d'exclusió social d'una part d'aquests joves
derivada en part per la manca d'oportunitats per accedir al
mercat de treball.
OBJECTIUS
Millorar els HABITATGES
Assolir a mig termini un parc d’habitatges de
qualitat, accessibles i eficients.
Millora la qualitat de vida de les persones.
Contribuir a l'estalvi energètic i la sostenibilitat.
Objectiu mandat: rehabilitar un mínim de 80.000
habitatges
Millorar els BARRIS
Consolidar un model urbà compacte, eficient i
sostenible, basat en el reciclatge urbà.
Augmentar nivells de qualitat urbana i d'activitat
per assolir un major equilibri en el conjunt de la ciutat.
Fixar la població en el territori. Evitar el consum de
nou sòl.
Combinar actuacions al parc d'habitatges, l'espai
públic, les dotacions i serveis, així com els
programes socials.
Objectiu mandat: impulsar la rehabilitació urbana
integral de 10 conjunts.
Crear OCUPACIÓ
Activar el sector productiu i de serveis vinculat a
la construcció, que generi valor i llocs de treball, i que
sigui estable i sostenible en el temps.
Actualment un aturat del sector de la construcció
representa un cost mig per a l'administració de 19.000
€ anuals en prestacions. Invertint 13.000 € més es
genera un lloc de treball, amb els beneficis socials i
econòmics que això suposa.
Objectiu mandat: crear 10.000 llocs de treball nous
en el sector de la construcció
ACTUACIONS
INVERSIONS econòmiques necessàries per a la transformació
física dels edificis i de les àrees urbanes.
o Destinarem 50 M€ anuals a rehabilitació (50%
Ajuntament i 50% Ministeri) i augmentarem fins a 15 M€
anuals els ajuts per a la instal·lació d’ascensors:
- Inversió pública mandat: 260 M€
- Inversió privada associada: 740 M€
- Inversió total: 1.000 M€ mandat
o Destinarem 60 M€ a la rehabilitació integral de conjunts
urbans.
Mesures per millorar la GESTIÓ dels processos, bàsicament de
tipus jurídic i tècnic-administratiu que tenen lloc abans de la
intervenció física.
Mesures relatives al CONEIXEMENT que cal produir per
afrontar les intervencions o que es produeix com a conseqüència
de les mateixes (valor afegit en R + D)
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
Programació d'actuacions integrals de regeneració urbana
en àmbits identificats on es maximitzi el rendiment econòmic i
social de les intervencions (conjunts urbans d’entre 20.000 –
40.000 habitants)
Urbanisme social: Identificació d’actuacions que reforcin la
xarxa cívica del conjunt urbà. Millorar la identitat dels barris i el
sentiment de pertinença.
Inversió en espai públic. Reurbanització en base a serveis,
tecnologia, equipament, accessibilitat. Supressió de barreres
arquitectòniques.
Assumir la gestió operativa de les actuacions declarades
d'interès públic, convertint-se l’Ajuntament en Administració
actuant.
Reforç urbanístic dels eixos cívics dels barris.
Projectació i construcció de nous nodes cívics (espais de relació cívica
i laboral), aprofitant espais d’oportunitat com la cobertura de la Ronda
de Dalt, les estacions de la línia 9, o les illes d’equipaments pendents:
o Activitats de serveis orientades a la producció.
o Activitats productives de proximitat compatibles amb l'habitatge.
o Escoles taller per a joves.
o Espais de coworking orientats a la recerca de feina per a grups de
treballadors aturats que puguin compartir oportunitats i
experiències.
Compra i adequació de locals per a la seva posterior cessió amb
l'objectiu d'afavorir la implementació d'activitats econòmiques i serveis.
Actuacions d’inversió.
CONJUNTS URBANS
10 conjunts prioritaris amb major índex de
vulnerabilitat:
o Nou Barris-Ronda (Canyelles – Roquetes –
Guineueta – Verdun – Prosperitat – Trinitat Nova –
Trinitat Vella).
Eixos: Via Júlia - c/ Aiguablava. Node cívic
sobre la cobertura de la Ronda de Dalt.
o Nou Barris-Turons (Turó de la Peira – Vilapicina i
Torre Llobeta – Congrès Indians).
Eixos: Felip II i Pg. Fabra i Puig. Node cívic a
Cotxeres Borbó.
o Sant Martí-Gran Via (La Verneda – La Pau – Sant
Martí Provençals – Besòs – Maresme).
Eixos: Rambla Prim i Guipúscoa. Node cívic
a Pere IV.
o Sants-Gran Via (La Bordeta – Marina de Port)
Eixos: Pg. Zona Franca i c/ Constitució-Gavà.
Node cívic a l’estació L9 Foneria.
o Paral·lel-Rondes (Raval – Poble Sec –
Sant Antoni).
Eixos: c/ Hospital – Av. Mistral i Ronda
Sant Antoni. Node cívic al Mercat de
Sant Antoni.
o Nou Barris Nord (Ciutat Meridiana – Torre
Baró – Vallbona)
Eixos: Av. Rasos de Peguera – Av.
Vallbona. Node cívic: pont de Vallbona.
o Sant Andreu-Besòs (Bon Pastor - Sant
Andreu casc antic).
Eixos: Riera de Sant Andreu – c/ Sant
Adrià i c/ Gran de Sant Andreu. Node
cívic al pont de Santander.
o Glòries Nord (Sagrada Família – Camp de
l’Arpa – Navas).
Eixos: c/ Provença – Degà Bahí i c/
Rogent. Node cívic a Trinxant-
Meridiana.
o Ronda Guinardó (Baix Guinardó – Can Baró
– Camp d’en Grassot i Gràcia Nova).
Eixos: Av. Mare de Déu de Montserrat i
c/ Sardenya. Node cívic: Estació L9
Sanllehy i antics Talleres Muñoz.
o Horta-Ronda (Sant Genís – Teixonera).
Eixos: Av. Jordà – c/ Lisboa i Ronda de
dalt. Node cívic sobre cobertura Ronda
de Dalt.
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
5 conjunts urbans no prioritaris
o Eix Vallcarca (Vallcarca-Penitents, Putget-
Farró, La Salut).
Eixos: Av. Vallcarca. Nodes cívics: Pont
de Vallcarca i Plaça Lesseps.
o Eix Ciutadella (Fort Pienc – Sant Pere, Santa
Caterina i la Ribera - Barceloneta).
Eixos: Pg. Sant Joan – Pg. Picasso i Pere
IV. Node cívic: antics jutjats Lluís
Companys.
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
o Les Corts Universitat (Maternitat Sant Ramon
– Sants Badal).
Eixos: c/ Keynes – c/ Martí i Franquès i c/
Carreras i Candi. Node cívic: estació L9
al campus universitari.
o Sants Estació - Numància (Les Corts – Nova
Esquerra de l’Eixample - Hostafrancs).
Eixos: c/ Provença i c/ Numàmcia. Nodes
cívics: La Model.
o Entorns Sarrià (Sarrià – Les Tres Torres).
Eixos: Major de Sarrià i Pg. Bonanova.
Node cívic a l’estació L9 de Tres
Torres.
Actuacions d’inversió.
REHABILITACIÓ EDIFICIS
Programes i campanyes ordinàries de rehabilitació.
o Avaluació i implementació de campanyes d'ajudes a la
rehabilitació d'edificis i habitatges per a tota la ciutat.
o Definició dels tipus d'actuacions subvencionables.
o Establiment de percentatges d'ajudes i subvencions,
així com límits econòmics.
Programes i campanyes extraordinàries de rehabilitació
per a determinades patologies o àmbits concrets de la ciutat.
Reorientació del sistema i les quanties de les
subvencions, seguint criteris com ara la renda, el retorn
social, objectius específics (ambientals, accessibilitat, etc.)
Implementació de mecanismes de control i seguiment de
les actuacions de rehabilitació.
o Registre d'intervencions.
o Sistema de control i inspecció en les obres.
o Fiscalització del procés en cas de subvenció.
o Millora de les condicions i la gestió dels treballs i la
seguretat a la via pública afectada per les obres.
Rehabilitació d'edificis públics. El motor del programa ha
de començar per la rehabilitació dels diferents edificis públics
(administratius, equipaments docents, sanitaris, culturals...)
Foment de la cultura del manteniment.
Implementació de Serveis Tècnics de Manteniment.
Tècnics independents (figura anàloga al tècnic projectista)
que analitzen, determinen, programen i realitzen el
seguiment de les operacions de manteniment en els
edificis.
Implantació de la figura del responsable en consum
energètic dels edificis, inicialment en els edificis públics.
Finançament del manteniment d'edificis. Ajuda anual
corresponent a una part del cost de manteniment en els
edificis que justifiquin aquestes operacions (contracte amb
tècnic, llibre de l'edifici, factures d'actuacions, etc.)
Actuacions de gestió.
REHABILITACIÓ EDIFICIS
Crearem una Taula de la rehabilitació amb tots els agents
implicats per alinear esforços, identificar oportunitats i fer més
eficient la gestió jurídico-administrativa.
Canalitzar i coordinar agents (propietaris, usuaris, tècnics,
empreses de rehabilitació, empreses de serveis energètics,
cooperatives de rehabilitació).
Qualificació empresarial. Impulsar mecanismes de
certificació, homologació i / o acreditació per evitar el frau,
l'intrusisme i l'economia submergida.
Impulsar mesures àgils i eficients per aconseguir un sector
equilibrat i de qualitat en benefici del ciutadà.
Aprovació d’una Ordenança de la Rehabilitació que
estableixi criteris homogenis i faciliti les actuacions.
Simplificació en la tramitació dels expedients i
homogeneïtzació de la gestió. Acompanyament i
assessorament efectiu de la gestió per part de l’Ajuntament
amb nivell d'implicació i àmbits temàtics específics per a cada
cas.
Impuls per fer que l’Ajuntament pugui avançar els recursos
que formen part del percentatge subvencionable per part de
l’Administració, de forma que els propietaris no hagin de
finançar-ho abans d’iniciar les obres.
Actuacions de gestió. FINANÇAMENT I CAPTACIÓ DE
FONS
Impulsar l'atorgament de crèdits tous a privats.
Identificar i gestionar activament campanyes i programes
autonòmics, estatals i europeus per alinear la programació i les
vies de finançament disponibles.
o Pla Juncker
o Línies ICO per a la “Rehabilitació d’habitatges i edificis”
o Programa PAREER (IDAE)
o Fons JESSICA-FIDAE (FEDER+IDAE)
o Projecte Clima (MAGRAMA)
Estudi i impuls, juntament amb la resta d’administracions
del finançament dels costos de la rehabilitació
energètica amb càrrec a l'estalvi energètic, mitjançant
crèdits titulitzats i mutualitzats. Titulització per paquets
de veïns o comunitats de propietaris.
Col·laboració público-privada (partenariat) en les
operacions de rehabilitació i regeneració urbana.
Captació de fons d'empreses a través de la inversió en
equips (instal·lació i manteniment), i en serveis
energètics (subministrament i gestió i optimització
energètica).
Participació d'empreses en processos integrals de
rehabilitació (obra i manteniment) per ser implementats
en el futur.
Actuacions de coneixement. INFORMACIÓ
Crear un Mapa de l'habitatge de Barcelona (SIG).
Generar i actualitzar una base de dades implementada sobre
el territori. Informació sobre antiguitat, usos, ocupació, estat
de conservació, règim de propietat, règim de tinença,
prestacions / instal·lacions, etc.
Crear un Mapa d’accessibilitat urbana (SIG). Identificació
dels nivells d'accessibilitat urbana de la ciutat, i combinació
de la informació amb les condicions l'accessibilitat dels
edificis.
Identificació precisa d'àmbits d'actuació en
regeneració urbana. Localització i qualificació d'àmbits
potencials, atenent a criteris d'espai públic (accessibilitat,
estàndard de qualitat), socials (densitat de població,
renda per càpita, ocupació, índexs d'activitat econòmica) i
d'habitatge (densitat d'habitatges, estat de conservació,
ocupació, règim de propietat i tinença).
Creació d’una base de dades municipal sobre
pressupostos, ràtios i retorns impositius. Informació útil
per al disseny, l'assessorament i la gestió d'operacions
complexes. Informació estructurada per tipus / grau
d'intervenció, tipologies d'edificació, tipologies
constructives, nombre d'habitatges.
Actuacions de coneixement. FORMACIÓ
Línies de formació específiques en funció dels perfils
necessaris per al desenvolupament del sector.
o Operaris. Formació i especialització.
o Empreses. Assessorament per a reconversió i
professionalització.
o Gestors Administratius. Aprofitament del potencial.
o Especialització.
o Tècnics. Formació i Especialització.
o Administració Local. Formació i especialització.
Formació de joves operaris. Aquesta formació pot ser
una formació en pràctiques i es pot fer a prop d'on es
treballa. Recuperar la idea de les escoles-taller i les cases
d'ofici.
Sensibilització ciutadana. Conscienciació de l'estat actual
de conservació dels edificis i habitatges i dels avantatges i
beneficis derivats de la rehabilitació i el manteniment.
Educació i divulgació de la necessitat d'un comportament
col·lectiu més estalviador en consum.
Millorar la comunicació dels programes d'ajudes i dels
processos de rehabilitació i mecanismes de gestió. Assolir
nivells d'eficiència en les polítiques de rehabilitació. Ús dels
mitjans (canal i missatge) més efectius per arribar a la
ciutadania (televisió, ràdio, xarxes socials). Informació
general i d'operacions exemplars.
Actuacions de coneixement. COMUNICACIÓ