s presentem el sisè dels monogràfics editats per l'Associació i el
Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. En aquesta ocasió,
com no podia ser d'una altra manera, el tema escollit respon a la
necessitat de les nostres institucions de donar resposta a una qüestió que es
planteja sovint en els mitjans de comunicació sobre la problemàtica energèti-
ca: els combustibles fòssils, les reserves existents, la dependència del petroli,
la contribució de les energies renovables, la seguretat de les centrals nuclears.
Tot plegat ens porta a formular-nos la pregunta que escoltem de tant en tant:
s'acosta el crack energètic?
Un gran nombre d'enginyers del nostre col·lectiu està dedicat a l'activitat energèti-
ca o hi té relació professionalment. La nostra capacitat com a professionals per
posar l'accent en el debat sobre un nou model energètic que ens permeti créixer
en el futur està més que justificada. Amb aquest monogràfic us presentem un
recull d'articles que reflecteixen les opinions de diversos enginyers industrials asso-
ciats/col·legiats experts que esperem que us ofereixin una visió general del sector.
Antoni Llardén Joan Vallvé
Degà del COEIC President de l'AEIC
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 3
PRESENTACIÓ
U
a Comissió d'Energia, en el decurs de més de vint anys, ha viscut
intensament l'evolució del sector energètic. Des de les crisis del
petroli de la dècada dels setanta fins l'any 2000, els fòrums
energètics promoguts per la Comissió han estat un referent important per al sec-
tor energètic i el seu entorn. Els temes de les últimes convocatòries van ser:
l'energia en el món actual (1992); l'energia font de qualitat de vida (1994);
energia per a un desenvolupament sostenible (1997); el sector energètic en
competència (2000). Precisament, a partir de l'any 2000, la introducció de la
competència en el sector i la seva liberalització han estat la causa que no s'ha-
gin realitzat noves convocatòries del Fòrum. Les empreses energètiques s'han
concentrat i els temes que avui preocupen s'han desplaçat del propi sector a la
societat en general.
Per això, la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de
Catalunya ha volgut ampliar els seus objectius bàsics de foment de la infor-
mació i el debat entre els seus membres a la societat en general, tenint en
compte tots els aspectes del complex sistema energètic actual: extracció o pro-
ducció, transport i distribució, tecnologies d'utilització i consum. Seguint
aquesta línia d'actuació s'ha elaborat el present monogràfic i la diagnosi que
l'acompanya amb la voluntat que sigui una forma de donar continuïtat als
fòrums energètics tot desplaçant el centre dels debats des d'una òptica inter-
na del sector energètic a la societat en general.
Les fusions i absorcions de les empreses energètiques, les oscil·lacions dels
preus, la necessitat de donar major impuls a les energies renovables, els
impactes sociopolítics relacionats amb el control de les fonts energètiques, les
4 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
S’ACOSTA EL CRACENERGÈTIC?
L
reaccions davant la realització de noves infraestructures són notícia quasi cada
dia en els mitjans de comunicació i generen uns debats que no sempre són cen-
trats i basats en una informació suficient.
Creiem que la situació mundial del sistema energètic, amb un aprovisionament
basat en un 85% en les energies fòssils, unes tendències de creixement de la
demanda que apunten a un increment del 70% en 25 anys, els forts desequi-
libris sociopolítics, els impactes en el medi ambient..., demanen una presa de
consciència i un canvi urgent cap a un model sostenibilista. És per tot això que
les col·laboracions del present monogràfic s'emmarquen en un escenari de crisi
i se centren a trobar les vies per a aquest canvi.
Les recomanacions de la Comissió d'Energia se sintetitzen en les conclusions de
la diagnosi que es divulgarà juntament amb el monogràfic. De la mateixa manera
només voldria subratllar la urgència d'una presa de consciència general sobre la
situació de precarietat energètica que vivim. En això les administracions tenen
una responsabilitat important i cal que actuïn amb plans de comunicació social
acompanyats de mesures per incentivar l'estalvi i l'eficiència en la utilització.
També calen actuacions en infraestructures per assegurar el subministrament i,
finalment, cal impulsar la recerca i la participació dels nostres enginyers en la
innovació en tots els camps: energies renovables, biocombustibles, noves tec-
nologies de generació nuclear, tecnologies d'ús de l'hidrogen, captura dels gasos
de combustió, etc. No ens podem permetre marginar cap possibilitat.
Jordi Gibert Masvidal, president de la Comissió d'Energia
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 5
LIBERALITZACIÓ I REGULACIÓ:CAP A UN MODELSOSTENIBLE PER AL SISTEMAELÈCTRIC IBÈRIC?
6 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
a liberalització i la regu-
lació són dues exigències
simultànies del sistema elèc-
tric. La liberalització ve de la mà
d'Europa al nostre país, i hauria d'estar
immersa en una regulació europea,
inexistent per manca de model europeu.
Sembla evident que, efectivament, el
model sigui previ a la regulació. Des
d'una perspectiva europea el gran objec-
tiu és l'eliminació de fronteres per al
servei elèctric, per tal de possibilitar una
competència que des de la Comunitat
es creu que seria la solució a tots els
problemes, més ben dit a l'únic proble-
ma des d'una òptica de mercat: el preu
(que no és el més urgent, ni tampoc
seria eficaç una mesura tan simple).
Des d'un posicionament incon-
formista, però entenc que lògic, la pri-
oritat del servei elèctric per a Europa
és la definició del seu paper en un
model econòmic europeu necessària-
ment diferent de l'actual. Europa avui,
amb aquest rumb i l'actual velocitat de
creuer, té un futur energètic incert,
escassament eficaç i poc conseqüent
amb els recursos i la naturalesa.
Caldria elaborar un sistema sostenible,
en el qual l'electricitat tingués una
funció d'aportació necessària per a
una societat feliç i responsable, no
SÓN IMPRESCINDIBLES DUES CONDICIONS AVUIESCASSAMENT POPULARS: UNA PLANIFICACIÓ
ENERGÈTICA EUROPEA I L'ADOPCIÓ DE PREUS REALSDE L'ENERGIA
LA REGULACIÓ HAURIA DE VERSAR SOBRESEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT,
DIVERSIFICACIÓ D'ENERGIES PRIMÀRIES, AMBASCENS DE LES RENOVABLES I ABANS QUE RES
REGULACIÓ DE LA DEMANDA
L "facilitadora" de desitjos consumistes
estimulats per una oferta generadora
d'addiccions, incompatible amb la
seva extrapolació a futur.
La regulació molt probablement hauria
de versar sobre seguretat de subminis-
trament, diversificació d'energies
primàries, amb ascens de les renovables
i abans que res regulació de la deman-
da, per accedir a un consum raonable i
intel·ligent que garantís la sustentabili-
tat de l'economia europea.
Per a això serien imprescindibles dues
condicions avui escassament populars:
una planificació energètica europea i
l'adopció de preus reals de l'energia
(incloses totes les internalitzacions).
Seria irresponsable pensar que aquesta
transformació d'objectius és fàcil, i
menys encara pel fet d'exigir un con-
sens a Europa, en un objectiu política-
ment costós d'assumir. Però davant del
ritme actual dels esdeveniments,
algunes realitats ineludibles de l'àrea
energètica fortament lligades a la natu-
ralesa acabaran imposant la seva llei.
Felicià FusterEnginyer associat.Membre d'honor
Soci d'honornúm. 27.001
La dependència d'Espanya d'hidrocar-
burs fòssils importats en un 85% i l'in-
compliment de Kyoto hauria de ser
motiu de reflexió.
En aquest context el sector elèctric,
entès per les empreses que el con-
stitueixen, deixaria de ser un sector
especulatiu per convertir-se en un
instrument d'una política energèti-
ca dels governs o, fins i tot,
d'Europa, i per tant un valor més
desitjable per la seva estabilitat i
garantia de la inversió que no pas
per la seva alta rendibilitat.
En la mesura que el sector elèctric
(i energètic) estigui regit o envoltat
per l'especulació a curt termini,
deixarà d'assumir la funció d'eficà-
cia a llarg termini; és a dir, la de
facilitar una economia sostenible
per a tots.
L'accionista és respectable, però
no menys que l'usuari, al qual, a
més, cal mantenir informat perquè
sàpiga adaptar-se a més que proba-
bles canvis de conducta, davant un
servei que per l'escassetat de
recursos i per l'agressivitat dels
processos de transformació amb la
naturalesa requerirà més solidaritat
que competència. L'accionista
forma part d'una estructura instru-
mental útil i encara necessària,
però l'usuari, que és en realitat tota
la societat, és la justificació i raó
de ser del servei, d'aquí l'alta
exigència de responsabilitat plani-
ficadora no només de l'empresa,
sinó del regulador.
En la mesura que Europa, lluny de
tenir un projecte energètic comuni-
tari, al servei de la societat futura,
sigui el dipòsit d'influències de
polítiques nacionals i empresarials,
no hi cap una altra regulació inter-
na que no sigui la de l'enfortiment
de les nostres estructures i educar
la societat i les empreses a una
autolimitació del consum, i davant
la liberalització, en absència de
regles de joc, la màxima prudència
per no perdre opcions.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 7
L'USUARI ÉS LAJUSTIFICACIÓ I RAÓ DESER DEL SERVEI,D'AQUÍ L'ALTAEXIGÈNCIA DERESPONSABILITATPLANIFICADORA NONOMÉS DE L'EMPRESA,SINÓ DEL REGULADOR
DAVANT DEL RITMEACTUAL DELS ESDE-VENIMENTS, ALGUNESREALITATS INELUDI-BLES DE L'ÀREAENERGÈTICA FORTA-MENT LLIGADES A LANATURALESAACABARAN IMPOSANTLA SEVA LLEI
Pitjor fins i tot és que hem passat ja
el peak-oil de la corba de descobri-
ments, i molt pitjor és que el peak-oil
de la corba de producció per persona,
atès el fort increment de la població,
el vam passar cap a 1979 segons
l'anomenada teoria d'Olduvai, que
vaticina que cap a 2060 estarem
vivint com ho feien els humans que
ens van deixar el jaciment arqueolò-
gic d'Olduvai a Tanzània, que pro-
cedeix de fa més de 2 milions d'anys.
Per tant, haurem consumit en 200
anys el petroli que l'energia del Sol
va produir a la Terra durant uns
4.000 milions d'anys.
D'altra banda, és rellevant la data
exacta del zenit?
- Si deixem de costat les estimacions
més "optimistes" que parlen de 30 o
40 anys, quina importància té si són
5, 10, 15 o 20 anys?
- Només és important si no estem dis-
posats a fer res amb previsió, i l'únic
que ens interessa és saber si ens
tocarà a nosaltres o als nostres fills.
- Si, al contrari, pensem que hem
d'actuar amb previsió i anticipació
per mitigar els efectes, vingui quan
vingui, i preparar un futur amb
l Sol és la font única d'ener-
gia tant de la fòssil generada
per ell a la Terra al llarg de
milions d'anys, com de la renovable que
ens envia cada dia de manera contínua.
Relació entre població i energiaTotes les activitats de l'ésser humà
requereixen energia i existeix una
curiosa i important relació entre l'ener-
gia disponible i el creixement de la
població. La mitjana d'ús d'energia al
món per habitant és la que pro-
duirien 60 homes, però a Espanya
equival a 116 homes, als USA 264, i
a Àfrica 7. Mentre l'ésser humà va
viure amb l'energia que podia produir
per si mateix, la població amb prou
feines va créixer. 10 milions d'habi-
tants en uns 2,5 milions d'anys. Però
quan es va descobrir el foc i es van
utilitzar els animals domèstics en l'a-
gricultura es van assolir els 500 milions
d'habitants en uns 10.000 anys fins al
voltant de l'any 1750. I des de lla-
vors i de manera cada cop més
accelerada hem aconseguit més de
6.000 milions d'habitants.
El petroli, juntament amb les altres
energies fòssils gas i carbó, és el
responsable destacat d'aquest creixe-
ment exponencial de l'energia, i és
sens dubte l'energia fòssil més
important amb els seus múltiples
usos i aplicacions, particularment
per al transport, per al qual és avui
l'energia absolutament majoritària.
Però atenció ja que aquest petroli és
finit i estem a prop d'haver consumit
la meitat de l'existent al món:
l'anomenat peak-oil, part màxima de
l'esmentada Corba d'Hubbert, en
forma de campana, de la producció.
8 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL FINAL DE L'ENERGIA BARATA
FernandoGonzález CajigósComissió d'Energia de
l'AEIC/COEIC.Enginyer IndustrialAssociat/Col.legiat
núm. 2.567
EXISTEIX UNA CURIOSA I IMPORTANT RELACIÓENTRE L'ENERGIA DISPONIBLE I EL CREIXEMENTDE LA POBLACIÓ
EL PETROLI ÉS FINIT I ESTEM A PROP D'HAVERCONSUMIT LA MEITAT DE L'EXISTENT AL MÓN
E
menys petroli, no podem esperar,
hem de començar a actuar.
El gas està donant continuïtat al
petroli amb pràcticament la mateixa
situació i ambdós amb les reserves
situades en països geopolíticament
complicats.
El carbó té majors reserves i està més
distribuït en el planeta, però aguditza
el problema que d'altra banda pre-
senten totes les energies fòssils, que
és l'eliminació dels residus, en par-
ticular l'efecte hivernacle del CO2.
L'energia nuclear seria l'alternativa
no contaminant de CO2, però amb
problema de residus radioactius i
riscos militars, a més del fet que les
reserves d'urani són fins i tot més
limitades que les de les altres ener-
gies fòssils. I desenvolupaments tec-
nològics en processos de fissió per
reutilitzar plutoni i altres residus
radioactius estan fins i tot molt
endarrerits, i molt més ho està la tec-
nologia de fusió.
En conjunt es veu com mantenir els
creixements actuals, que permetrien
incorporar raonablement al consum
del món desenvolupat la gran majoria
de la població mundial que con-
sumeix molta menys energia que nos-
altres, ens porta a esgotament de les
energies fòssils en molt poc temps.
Les energies renovables no sembla
que puguin ser una solució definiti-
va, però segurament poden ajudar
molt a guanyar temps i moderar la
necessitat de sacrificis de benestar
social que segurament es generaran
amb el temps. Per una banda, l'ener-
gia hidràulica és sens dubte la més
neta, però està clarament limitada
per la disponibilitat de territori ade-
quat, i a més que s'explota ja menys
de la meitat de la disponibilitat, la
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 9
RESERVES DE COMBUSTIBLES FÒSSILS (Milions de tones de petroli equivalent)
Consum Creixement Reserves Anys amb Anys manteniment 2004 2004/2003 consum 2004 creixement 2004/2003
Petroli 3767,10 3,40% 152.567,55 41 26
Gas 2.420,40 3,30% 161.440,68 67 36
Carbó 2.778,20 6,30% 455.624,68 164 41
Nuclear 624,30 4,40% 25.434,00* 41 24
Global 9590,00 4,10% 795.067,03 83 27
* De fàcil obtenció cost menor de 80$/kgFonts: BP Statistical Review June 2005 i Foro Nuclear
ENERGIES RENOVABLES (Milions de tones de petroli equivalent)
Producció Creixement Potencial anual Producció* Producció* 2004 2004/2003 2014 2024
Hidroelèctrica 634,40 5,00% 2.085,60 900,00 1.000,00
Eòlica 11,5 21,00% ? 100,00 300,00
Resta 13,50 ?% ? 80,00 250,00
Total 659,40 4,40% 25.434,00* 980,00 1.551,00
* HipòtesiFonts: BP i (Energy Information Administration) US Government
HIPÒTESI D'ENERGIA PRIMÀRIA (Milions de tones de petroli equivalent)
Producció total Creixements anuals Necessari 2030
Total fòssil 9.590,00 3,30% 22.024,00
Hidroelèctrica 634,40 4.00% 1.758,80
Eòlica 11,50 24,00% 3.087,90
Resta 13,50 20,00% 1.545,40
Total renovable 659,40 9,00% 6.392,10
Total general 10.249,40 4,00% 28.416,10
MANTENIR ELS CREIXEMENTS ACTUALS ENSPORTA A L'ESGOTAMENT DE LES ENERGIESFÒSSILS EN MOLT POC TEMPS
ASSISTIM SENS DUBTE AL FINAL DE L'ÈPOCA D'EN-ERGIA FÀCILMENT DISPONIBLE I BARATA, I AIXÒCOMPORTARÀ CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES IECONÒMIQUES GREUS
resta presenta greus implicacions
socials. Per altra banda, l'energia
eòlica està començant a ser lleugera-
ment significativa, i amb el temps
sembla que ajudarà a una reducció
del consum, tot i que no a la
necessària potència instal·lada dona-
da la seva variabilitat. A més, un ús
massiu presenta greus problemes
d'ús de territori. Pel que fa a les
altres energies renovables, poden
donar per ara només lleugeres con-
tribucions, i totes amb importants
problemes d'utilització de territori en
un planeta saturat d'habitants.
Podem veure en aquestes taules com
la contribució de les energies renov-
ables ajuda, però no soluciona el prob-
lema que amb seguretat es presen-
taria cap a un any tan proper com el
2030, si el consum creix als nivells de
4% necessari per mantenir l'actual
cultura de creixement econòmic,
incorporant mínimament al món sub-
desenvolupat. El transport, d'altra
banda, experimentarà particularment
l'escassetat d'energies fòssils tenint
en compte la particular incidència del
petroli en aquest sector. Les alterna-
tives com l'hidrogen, que és només un
transmissor però no un generador
d'energia, i altres de tipus biològic
poden ajudar també, però en qual-
sevol cas generaran greus dificultats
econòmiques en el sector.
La conseqüència immediata és que
assistim sens dubte al final de l'època
d'energia fàcilment disponible i bara-
ta, i que això comportarà conseqüèn-
cies polítiques i econòmiques greus
per a la humanitat.
Finalment, la consideració de possi-
ble solució seria més aviat un con-
junt d'accions racionals per a les
quals és necessari generar una gran
motivació que la societat en general
accepti: canviar substancialment la
cultura de creixement. Algunes pro-
postes de solució racional serien:
reduir el consum actual de més de
10.000 W/persona i generar moti-
vació d'estalvi energètic; desenvolu-
par al màxim les energies renov-
ables; allargar al màxim l'ús de les
energies fòssils restants, fins i tot la
nuclear de fissió; transformar els
models de consum; ensenyar als
responsables polítics a decréixer en
els sistemes econòmics a llarg ter-
mini; reduir el transport privat; pro-
posar creixements negatius de
població; reduir el turisme interna-
cional a favor del local; reconduir el
comerç a àmbits locals, etc.
10 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
d'Energia dels EUA emet un pronòs-
tic per al 2012 d'un creixement del
41% respecte al 1990. Les avalua-
cions que se'n fan per al 2012 donen
creixements del 8% per a Europa,
del 32% per als EUA i del 145% per
a la Xina. Per tant, no és aventurat
pronosticar un absolut fracàs proba-
blement per la deficient regulació
del Protocol, incapaç de frenar el
creixement de les emissions, i pel fet
que, actualment, només el 30% de
les emissions mundials estan
sotmeses a regulació; el 70% restant
correspon a activitats no regulades
en països adherits o en països que
encara no han acceptat l'adhesió.
L'esforç dels països i de les activitats
sotmeses a regulació serà en va i, per
tant, es fa necessària una reformu-
lació en profunditat.
l Protocol de Kyoto, aprovat
l'any 1997, va fixar per a
l'any 2012 l'objectiu de
reduir les emissions de gasos d'efecte
hivernacle (GEI) en un 5,2%
respecte al nivell d'emissions a tot el
món de l'any 1990, i establir el seu
caràcter vinculant per als països que
lliurement s'hi adherissin, sempre
que un mínim de 55 països, amb
unes emissions totals del 55%, l'ac-
ceptessin. En l'actualitat, ja s'hi han
adherit 129 països que representen
el 61% de les emissions.
Es podria pensar que aquesta fita en
la difícil tasca de pal·liar els efectes
del canvi climàtic ja és tot un èxit,
però la realitat ens ofereix un
ombrívol panorama, ja que l'any
2012 les emissions ja hauran cres-
cut un 14% i el Departament d'Estat
12 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL PROTOCOL DE KYOTO:DIFÍCIL REPTE PER A L'ECONOMIA ESPANYOLAAntoni Tahull
Comissió d'Energia del'AEIC/COEIC.
Enginyer industrialAssociat/Col.legiat
núm 1.847
El Protocol i la UELa UE està liderant el tema des d'una
perspectiva mundial i ha establert un
objectiu més ambiciós: reduir les
emissions en un 8%. De l'anàlisi de
la situació actual es desprèn que els
països que tenen capacitat de decisió
estan ben col·locats.
El nostre país és el que més se separa de
l'objectiu, amb una imparable cursa de
progressiu incompliment en un context
que representa un greuge comparatiu
evident, ja que el 2001 les nostres emis-
sions "per càpita" eren de 9,7 Tm, infe-
riors a les de la UE (10,9 Tm) o
Alemanya (12 Tm). Manca de lògica, per
tant, que per al 2012 se'ns fixi un objec-
tiu de 8,2 Tm/càpita. Per què hem de
limitar les nostres emissions a un 75%
de la mitjana de la UE? En consum
d'energia primària (CEP), en el
període 1990-2005, hem crescut a un
ritme anual del 3%, que supera en un
11% el ritme de creixement del PIB,
davant d'una tendència generalitzada a
la UE en la qual predomina el creixe-
ment del CEP menor que el del PIB.
Aquest fatal comportament es deu sobre-
tot al transport (amb enorme predomini
de la carretera) i a l'ús residencial, en el
qual som terriblement ineficients.
El sector elèctric té un "mixt d'emis-
sió" de 0,37 Gr/kWh (bastant inferi-
or al de la UE, que és de 0,44
El Protocol i la UEPAÍS OBJECTIU 2012 SITUACIÓ ACTUAL DESVIACIÓ
ANGLATERRA 0% -12,5% -12,5%
FRANÇA 0% -2% -2%
ALEMANYA -21% -18% +3%
ESPANYA +15% +41% +26%
E
La seva producció s'ha multiplicat
per 4,1. Per al 2012, l'esmentat sec-
tor preveu incrementar la seva pro-
ducció en un 49%. Per a un cost de
compra de la Tm de CO2 de 32 dòlars
desapareix el marge de benefici del
sector i desapareixerien per inviables
64 de les 265 PIME del sector.
- En un estudi global del país, realitzat
sota un perfil de creixement i de les
emissions basat en estimacions del
govern que són conservadorament baix-
es, s'arriben a les conclusions següents:
Creixements d'emissions el2010, respecte de 1990:Sectors regulats 37%
Sectors no regulats 71 %
Transport 98 %
Residencial 60 %
Serveis 80 %
Total 56 %
Per a aquests resultats i una hipòtesi
de cost de Tm de CO2 de 30 dòlars, la
incidència sobre el PIB seria una caigu-
da d'un 0,96% anual. No es pot
descartar per a després del 2012 esce-
naris amb cotitzacions de la Tm de CO2
superiors als 30 dòlars. Per tant, el
Protocol de Kyoto pesarà com una llosa
sobre l'economia espanyola. La manca
de competitivitat i la competència del
fenomen mundial de la deslocalització
Gr/kWh). El "mixt" espanyol no pot
millorar de manera prou considerable
perquè és coincident amb el de les
centrals de cicle combinat (malgrat
l'enorme creixement del parc eòlic),
per la qual cosa les emissions creix-
en proporcionalment a la taxa de
creixement d'energia elèctrica, que
és d'un 4,5%, un 67% superior al
creixement del PIB.
La greu situació actual seria terri-
blement pitjor si no es prorrogués la
llicència d'explotació de les cen-
trals nuclears.
Incidència de l'aplicació del Protocol de Kyoto en l'economia espanyolaDurant el període transitori 2006-
2012, la CEE aplicarà criteris poc
restrictius en l'aplicació de les limita-
cions d'emissió dels països membre.
A partir de l'any 2012, però, hauríem
d'estar preparats per respondre al
repte que se'ns ve a sobre. Ja exis-
teixen avaluacions de la incidència
econòmica de l'aplicació de la
Directiva europea:
- En el sector de la indústria de fabri-
cació de la rajola de València, ha mil-
lorat l'eficàcia del procés de fabri-
cació de manera que per unitat de
producte des de 1985 al 2000 les
emissions s'han reduït en un 65%.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 13
NOMÉS EL 30% DE LESEMISSIONS MUNDIALSESTAN SOTMESES AREGULACIÓ I, PERTANT, ES FANECESSÀRIA UNAREFORMULACIÓ ENPROFUNDITAT
LA GREU SITUACIÓACTUAL SERIA TERRI-BLEMENT PITJOR SI NOES PRORROGUÉS LALLICÈNCIAD'EXPLOTACIÓ DE LESCENTRALS NUCLEARS
LA MANCA DE COMPETITIVITAT I LADESLOCALITZACIÓ INDUSTRIAL DE PAÏSOS QUEPROBABLEMENT NO S'ADHERIRAN AL PROTOCOL,FAN PRESAGIAR UN ESCENARI DE POSSIBLERECESSIÓ EN LA NOSTRA ECONOMIA
industrial de països que probablement
no s'adheriran al Protocol, fan presagiar
un escenari de possible recessió en la
nostra economia.
Una resposta al repte de Kyoto?És molt difícil corregir el rumb del nos-
tre país en aquest camp. Els hàbits de
consum, en un escenari de preus de
l'energia que no recullen tots els costos
i per tant no donen senyals correctes al
mercat, indueixen a previsions molt
pessimistes. No obstant això ens per-
metem apuntar-ne algunes pautes:
- El govern hauria de tractar de rene-
gociar els objectius de la CEE, partint
de criteris de consum "per càpita".
- Seria desitjable que la regulació de
la indústria tingués una assignació
de drets partint de la unitat de pro-
ducte, no discriminatòria en funció
de la localització per països.
- Caldria revisar els programes de
cobertura de la demanda elèctrica,
obrint la possibilitat de nous grups
nuclears i esgotant totes les possibili-
tats de les energies renovables. El nos-
tre "mix" en aquest cas milloraria.
- Caldria establir forts incentius a l'estalvi
energètic així com penalitzacions dissua-
sives als consums ineficients.
- Cal actuar sobre el sector transport
per tractar de millorar-ne l'eficiència
energètica: foment del transport
públic, penalització als vehicles d'ús
privat d'elevat consum, ajuts a la
implantació de vehicles híbrids.
- El sector elèctric haurà d'abordar
un ambiciós programa d'inversions,
tant en nous equips de generació
(preferentment en tecnologies de
baixos nivells d'emissió en CO2) com
en la correcció dels nivells d'emissió.
- Els sectors industrials que disposin
de marge de millora hauran d'invertir
en processos de reducció d'emissions
per unitat de producte.
- En el sector residencial s'hauran de
fomentar programes de divulgació i
conscienciació sobre l'estalvi i efi-
ciència energètica, implantació del
Codi Tècnic de l'Edificació, ajuts més
importants per fomentar l'aplicació
de l'energia solar-tèrmica a les comu-
nitats de propietaris d'habitatges i el
control intel·ligent de la gestió
energètica dels edificis.
- Des d'una perspectiva mundial,
s'espera que la innovació pugui donar
lloc a noves tècniques de generació i
transformació de l'energia així com a
fer-ne un ús racional.
- Finalment, es pot dir com a principi
general que els senyals econòmics de
preus i costos poden arribar a reduccions
rellevants de les emissions de GEI.
14 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
l sistema energètic actual
està basat en els com-
bustibles fòssils, mal
repartits i amb un impacte ambiental
molt important. Davant d'aquesta
situació les energies renovables,
autòctones i amb un impacte molt
menor, semblen la solució al proble-
ma, però un canvi d'aquest tipus és
complicat. El repte, doncs, és acon-
seguir que les tecnologies d'aprofita-
ment de fonts renovables puguin
arribar a substituir total o parcial-
ment les utilitzades fins ara. Els
diferents nivells d'administracions i
institucions representatives de la
societat que compleixin les seves
responsabilitats d'avaluació del
model actual, i de definició i execu-
ció de polítiques que facin evolu-
cionar el sistema cap a una situació
més estable i segura, treballen per
potenciar les energies renovables.
És interessant ressaltar el Llibre
blanc de l'energia de la Unió Europea
anomenat Energia per al futur: fonts
d'energies renovables (1997-2010) i
que té com a objectiu passar d'un
6% d'energia primària renovable a un
12% l'any 2010, objectiu assumit
per l'Estat espanyol a través del Pla
de Foment de les Energies
Renovables 2005-2010 (PER). Per a
l'àmbit català es desenvolupà el Pla
de l'Energia de Catalunya, que té
com a objectiu un 9,5% per a l'any
2015, molt més baix, cosa que deno-
ta el retard del nostre país en aquest
tema, malgrat la importància del sec-
tor des del punt de vista laboral i
empresarial al país.
El 12% sembla un valor poc impor-
tant, menys encara el 9,5%, però
analitzant el significats d'aquests
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 15
ENERGIES RENOVABLES COM A SOLUCIÓ A LA
CRISI ENERGÈTICA Montserrat MataDumenjó
Coordinadora d'ener-gies renovables de
l'AEIC/COEIC.Enginyera industrial
Associada/Col.legiadanúm. 9.471
EL REPTE ÉS ACONSEGUIR QUE LES TECNOLOGIESD'APROFITAMENT DE FONTS RENOVABLES PUGUIN
ARRIBAR A SUBSTITUIR TOTAL O PARCIALMENTLES UTILITZADES FINS ARA
EN EL SECTOR DEL TRANSPORT, ON L'ENERGIARENOVABLE TÉ UN PAPER MOLT DISCRET, ES
PARLA DE LA INTEGRACIÓ DELS BIOCOM-BUSTIBLES, D'ENTRE EL 5 I EL 6% DEL TOTAL DE
COMBUSTIBLE UTILITZAT, PER A L'ANY 2010
E valors per sectors és possible fer-se
una idea més clara de la situació.
Per exemple el sector elèctric, que
implica entorn d'un terç del consum
d'energia primària, té l'objectiu de
generar quasi el 24% de l'electricitat
amb energies renovables a Europa
l'any 2010, quasi el 30% a l'Estat
espanyol també l'any 2010 i el 24%
a Catalunya l'any 2015. En canvi, en
el sector del transport, que con-
sumeix més d'un terç d'energia
primària, les fonts d'energia renovable
tenen un paper molt discret; en tots
els plans es parla de la integració
dels biocombustibles però amb
objectius de penetració per a l'any
2010 d'entre el 5 i el 6% del total de
combustible utilitzat.
La limitació d'aquests objectius no ve
de la limitació de recursos sinó de les
limitacions socials, tant pel que fa a
la capacitat de desenvolupament tec-
nològic i d'adaptació d'infraestruc-
tures, com al desenvolupament de
nous mercats i adaptació dels sis-
temes econòmics i legals. De manera
que, un cop assumit el repte actual,
s'espera que es defineixin nous
objectius més ambiciosos; per exem-
ple es parla d'un 20% d'energia
primària renovable per a l'any 2020.
Un altre tipus de consum important,
però no avaluable en els mateixos ter-
mes, és el que ve del sector domèstic
i del sector serveis; els usos energètics
lligats a aquests sectors poden ser
entorn d'un quart de l'energia con-
sumida. En aquests sectors els objec-
tius marcats per les institucions són
bàsicament d'eficiència, tant per als
edificis com per als productes de con-
sum, però hi ha també una part interes-
sant d'autoproducció precisament lli-
gada a les energies renovables.
El desenvolupament normatiu per tal
que els edificis siguin tant autosufi-
cients energèticament com sigui pos-
sible es concretà amb la Directiva
2002/91/CE que s'ha començat a
trasposar a l'Estat espanyol aquest
any (2006) amb l'aprovació del Codi
Tècnic de la Edificació, que detalla
l'obligació de l'ús de l'energia solar
que arriba a l'edifici, la tecnologia
solar tèrmica per a l'aigua calenta
sanitària i la solar fotovoltaica per a
l'electricitat. Aquesta legislació, molt
lligada a l'usuari final, es reforça amb
la legislació catalana i local, concre-
tament amb el Decret d'ecoeficiència
dels edificis i les ordenances solars
16 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
HI HA QUI PARLA DE LAPOSSIBILITAT DE COBRIRTOTA LA DEMANDAENERGÈTICA AMB UNCONJUNT DIVERSD'AQUESTES D'ENERGIES
dels ajuntaments que eleven els
límits d'exigència de la legislació
estatal i detallen els procediments
per al seu compliment.
Tot aquest esforç normatiu ha portat a
l'activació dels sectors lligats a les ener-
gies renovables, alguns dels quals han
reaccionat molt favorablement i d'altres
no tant. Segons l'European Renewable
Energy Council (EREC), organisme que
inclou la majoria d'associacions d'ener-
gies renovables europees, la mitjana de
creixement de l'aprofitament energètic
de les principals fonts d'energies
renovables l'any 2001 era el que
podem veure a la taula superior.
Amb aquesta taula es pot veure que
l'any 2001 les dues fonts renovables
que havien arrencat a la velocitat
esperada des d'una perspectiva euro-
pea eren l'eòlica i la fotovoltaica,
fonts energètiques per les quals sem-
bla que tots els agents socials rela-
cionats amb el seu aprofitament han
estat activats, des d'instal·ladors fins
a gent de recerca, passant per
empresaris, legisladors, inversors,
compradors i venedors.
El repte, però, encara és molt gran;
hi ha tecnologies que encara no s'han
enlairat i d'altres que malgrat que el
seu creixement relatiu és gran, en
valor absolut encara no és suficient.
I, per tant, cal mantenir aquest tipus
de polítiques per tal d'arribar als
objectius fixats i millorar-los afa-
vorint el que és més beneficiós per a
la comunitat, tant des del punt de
vista ambiental, com laboral, de
desenvolupament i de dependència.
Per altra banda, el límit d'ús del con-
junt d'aquestes fonts d'energies és
incert. Els qui han estudiat el tema
en fan una valoració quantitativa i
qualitativa important, fins i tot hi ha
qui parla de la possibilitat de cobrir
tota la demanda energètica amb un
conjunt divers d'aquest tipus d'ener-
gia; en aquest moment, tot i que
estem en la fase d'engegada, de
creació de l'estructura social i tec-
nològica per al seu aprofitament;
encara hi ha molta feina per fer,
especialment a Catalunya, on només
entorn d'un 3% de l'energia primària
és d'origen renovable.
Tipus d'energia Creixement anual Creixement anual necessari1995-2001 2001-2010
Eòlica 37,90% 9,80%
Hidràulica 0,90% 1,00%
Fotovoltaica 36,60% 31,20%
Biomassa 3,60% 10,30%
Geotèrmica 3,90% 4,70%
Solar tèrmica 9,80% 27,20%
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 17
seqüència d'una presa de conscièn-
cia conservacionista i respectuosa
amb el medi ambient, es va produir
un rebuig social a la construcció de
noves grans centrals i línies elèc-
triques. A això se li suma la resistèn-
cia habitual de les administracions a
autoritzar les pujades de les tarifes
elèctriques necessàries per afrontar
les noves inversions que es reque-
rien. Tots aquests efectes provocaven
un endarreriment dels plans d'inver-
sió de les empreses amb el correspo-
nent risc de manca d'abastiment
d'energia elèctrica.
Dins d'aquest context, les empreses
elèctriques i de gas van negociar amb
les administracions públiques la pos-
sibilitat de realitzar accions davant
els clients per aconseguir millors
pràctiques de consum d'energia.
Aquestes accions consistien en la
realització de campanyes amb què es
conscienciava els consumidors a
estalviar energia a partir de la modi-
radicionalment els sis-
temes elèctrics s'han
planificat amb el criteri
d'assegurar el subministrament elèc-
tric. D'aquesta manera, les adminis-
tracions públiques exigien a les
empreses realitzar les inversions
necessàries perquè el seu parc de
centrals fos capaç d'atendre la
demanda dels seus clients amb una
certa garantia i que la xarxa de trans-
port i la de distribució estiguessin en
condicions de mantenir la continuï-
tat del subministrament. Les empre-
ses establien els seus plans de construc-
ció de centrals i de línies amb
aquest objectiu, procurant fer-ho
amb un cost mínim pel servei que
havien de prestar. A canvi, les
administracions havien d'aprovar
unes tarifes que permetessin a les
empreses afrontar les seves despe-
ses de funcionament, recuperar les
seves inversions i retribuir ade-
quadament els capitals invertits.
Als estats on les activitats de les
empreses s'han liberalitzat ha desa-
paregut la tutela de les administra-
cions públiques, amb la confiança
que els senyals del mercat, regulat
adequadament, determinin que les
polítiques d'inversió de les empreses
siguin suficients per garantir el sub-
ministrament. Amb aquest procedi-
ment es parteix d'una previsió de la
demanda i es procura que l'oferta s'hi
adapti. Per tant, els clients con-
sumeixen lliurement en funció de les
seves necessitats i hàbits de consum.
En conseqüència hi ha una gestió de
l'oferta però no de la demanda.
Els EUA, pionersAls anys 80 als Estats Units, en par-
ticular a estats com el de Califòrnia,
les empreses elèctriques es van tro-
bar amb dificultat per atendre la
demanda. D'una banda es registrava
un fort creixement del consum d'en-
ergia elèctrica. De l'altra, com a con-
LA DEMANDA ELÈCTRICA ILA SEVA POSSIBLE GESTIÓ
Josep Maria Mías Navès
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 3.408
ES PARTEIX D'UNA PREVISIÓ DE LA DEMANDA I ESPROCURA QUE L'OFERTA S'HI ADAPTI. ENCONSEQÜÈNCIA HI HA UNA GESTIÓ DE L'OFERTAPERÒ NO DE LA DEMANDA
T
18 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
UNA CONDICIÓ PER A L'APROVACIÓ DELS PLANS DEGESTIÓ DE LA DEMANDA ÉS QUE EL COST D'ACCIONSCOM LES CAMPANYES SIGUI INFERIOR AL DE L'ENER-GIA QUE ES VOL ESTALVIAR
ELS PROGRAMES DE GESTIÓ DE LA DEMANDA NOSERAN LA SOLUCIÓ DELS PROBLEMES ENERGÈTICSDE CATALUNYA PERÒ SÍ HI PODEN CONTRIBUIR
ficació de determinats hàbits, com
deixar els llums encesos en sortir
d'una habitació o mantenir oberta la
porta de la nevera més temps del
necessari. Aquestes accions també
fomentaven l'adopció de mesures per
millorar l'eficiència dels dispositius
de consum, com la substitució de
l'enllumenat convencional de bom-
betes d'incandescència per bom-
betes d'alta eficiència o la substitu-
ció d'electrodomèstics poc eficients
energèticament per altres de més efi-
cients, entre d'altres.
Una condició per a l'aprovació dels
plans de gestió de la demanda per
part de les administracions és que el
cost de la campanya sigui inferior al
de l'energia que en principi vol
estalviar. D'aquesta manera quedava
justificat fer aquest tipus d'activitats i
que els seus costos fossin compen-
sats a les empreses a través de les
tarifes elèctriques. Amb tot, el sis-
tema oferia avantatges a tothom: els
consumidors s'estalviaven diners en
el rebut de la llum i les empreses
s'estalviaven inversions i els permetia
arribar directament i conèixer els seus
clients de cara a una possible situació
de competència en un marc liberal-
itzat del que es començava a parlar.
El medi ambient també sortia benefi-
ciat per la reducció del consum.
Aquestes pràctiques, anomenades en
la terminologia anglosaxona com
Demand Side Management (DSM),
s'han implantat a Espanya en alguns
anys en què el Ministeri ha previst
incloure els costos d'accions de DSM
en la tarifa elèctrica. Si bé en principi
s'han dut a terme els plans previstos i
autoritzats pel Ministeri, no consta que
s'hagi fet una avaluació seriosa de
l'estalvi d'energia realment aconseguit.
Les possibilitats a casa nostraLa potenciació d'aquestes activitats és
possible en l'actual context aquí a
Espanya, malgrat que les tarifes elèc-
triques hagin de desaparèixer abans del
2011, deixant la implantació de pro-
grames a les empreses distribuïdores
que podrien ser retribuïdes a través de
les tarifes d'accés a la xarxa de trans-
port i distribució. En qualsevol cas,
caldria exigir mitjançant procediments
prou precisos i fiables l'avaluació real
dels estalvis realment aconseguits.
No hi ha dubte que aquests pro-
grames de gestió, des del costat de la
demanda, mantenen el seu interès,
però no seran la solució definitiva
dels problemes energètics de
Catalunya. Tot i això, sí poden con-
tribuir a resoldre'ls en part, ja que
fent un esforç notable es podrien
aconseguir amb aquestes pràctiques
reduccions de la demanda entre l'1'5
i el 2'5%, un estalvi equivalent a uns
200 MW de potència.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 19
general empreses, pels que l'energia
suposa un cost important en la seva
activitat (especialment el món del
transport i de l'empresa industrial
gran consumidora d'energia). En
aquests casos el preu de l'energia té
una incidència directa en els costos i,
per tant, per una part les empreses
intenten minimitzar l'impacte del
cost de l'energia2, i, per l'altra, si
poden, intenten recuperar-ne els
marges augmentant els preus3 (que
paguem tots els consumidors). D'altra
banda estan aquells consumidors
amb recursos escassos que veuen
amb preocupació qualsevol augment,
ja que per a ells significa un nou
empitjorament dels seus mitjans de
vida, sense capacitat de reacció.
Què podem fer davant de l'encari-
ment? Si volem reduir al màxim la fac-
tura energètica, l'única solució és con-
sumir millor4. A curt termini, estem
molt condicionats per les instal·lacions
i equips que existeixen -que tenen el
rendiment energètic que tenen- i que
scric aquesta reflexió
l'agost del 2006. Un amic
meu que passa les seves
vacances en una urbanització em
comentava el problema que repre-
sentava baixar a la població perquè
no trobava lloc per aparcar ni en
zona blava ni enlloc. Quan li vaig
suggerir que agafés l'autobús (té la
parada davant de casa seva i arriba
al centre en deu minuts amb un
ampli horari que es compleix) em va
contestar que mai ho havia fet, ni
tan sols s'ho havia plantejat.
El propietari d'una finca de regadiu
ens va explicar, durant una visita fa
un parell de mesos, que considera-
va la possibilitat d'invertir en una
conducció que permetria rebre
aigua per gravetat i estalviar-se el
cost del bombeig elèctric que, ara
per ara, és necessari.
Penso que en general, i amb excep-
cions, els consumidors del nostre
entorn es miren l'encariment del preu
de l'energia amb una certa despre-
ocupació1. Tot i que el preu del
petroli s'ha encarit en dòlars un 34%
el 2004, un altre 46% el 2005 i un
30% en el que portem de 2006, per
a un gran nombre de consumidors
-insisteixo que amb excepcions- la
factura energètica continua sent peti-
ta davant d'altres despeses. I individual
i col·lectivament no tenim el senti-
ment que l'energia pot escassejar i
encarir-se molt més encara.
Les excepcions, de manera genèrica,
les podríem classificar en dos grups.
D'una banda aquells consumidors, en
LA VISIÓ DEL CONSUMIDORENFRONT D'UN ENCARIMENT
DEL PREU DE L'ENERGIA Miquel VilaDespujol
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 2.139
NOTES 1. Sembla que existeix un llindar d'indiferència per sota del qual no reaccionem. El consum de productes energètics a Espanya es desaccelera però continua creixent(un 2,3% de gasoil fins a l'abril del 2006, un 0,63% de gas natural per al mercat convencional (juny 06) i un 2,71% d'electricitat fins a l'abril del 2006).2. Llegim aquests dies als diaris que les empreses que s'havien acollit al mercat liberalitzat de gas i electricitat estan tornant al mercat a tarifa perquè és més barat.3. Recordem recents mobilitzacions dels sectors del transport, la pesca i l'agricultura.4. I a això paradoxalment ajuda de manera important l'increment dels preus.
E
NO TENIM EL SENTI-MENT QUE L'ENERGIA
POT ESCASSEJAR IENCARIR-SE MOLT
MÉS ENCARA
20 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL PREU DE L'ENERGIA TÉ UNA INCIDÈNCIA DIRECTAEN ELS COSTOS: PER UNA PART LES EMPRESESINTENTEN MINIMITZAR L'IMPACTE DEL COST DEL'ENERGIA I, PER L'ALTRA, INTENTEN RECUPERAR-NEELS MARGES AUGMENTANT ELS PREUS
SI VOLEM REDUIR AL MÀXIM LA FACTURAENERGÈTICA, L'ÚNICA SOLUCIÓ ÉS CONSUMIR MILLOR
pori l'energia com a corpus central.
El Grupo de Reflexión sobre Energía
y Desarrollo Sostenible, en un arti-
cle de febrer del 2003, acabava
dient: "Aunque se necesita una
política pública de ahorro energéti-
co, [...] nuestro modelo de desarrollo
se llama sociedad de consumo. Las
personas individualmente deberíamos
ser capaces de ir introduciendo
pequeños cambios de compor-
tamiento que [...] vayan creando
una conciencia del ahorro. Si esta
conciencia se generaliza, puede
convertirse en presión social y
generar cambios globales."
Confio que el meu amic del
començament agafi l'autobús per
anar al centre de la població i que
el terratinent tiri endavant la
inversió per rebre aigua per grave-
tat. Això voldria dir que anem en
bona direcció.
tives, les que són a mitjà termini,
s'han d'enfocar dins d'un context global
i estratègic, ja que necessiten d'inver-
sions, importants o no, que estan al
nostre abast6 i que és necessari pri-
oritzar adequadament. Crec que és
interessant reproduir aquí algunes de
les reflexions que el llibre L'energia en
l'horitzó del 20307, publicat ara fa un
any, assenyala com a bases d'una
política (energètica) sostenibilista.
Les propostes que vull destacar, en el
context d'aquest article, són: la con-
tenció de manera efectiva de la
demanda energètica, la configuració
d'un model social avançat que s'au-
toimposi límits en la demanda
energètica, la constitució d'un model
territorial compacte i complex,
l'establiment d'un sistema de certifi-
cació energètica dels edificis nous i
rehabilitats, els vehicles híbrids, la
disminució dels consums dels motors
de combustió interna i l'establiment
d'un model de coneixement que incor-
són fruit de decisions preses anys
enrere. És coneguda la inelasticitat
entre el preu i la demanda d'energia.
Amb tot, els que són sensibles al tema
saben que hi ha marge d'actuació. En
el cas dels consumidors residencials
-i això es vàlid també en general per al
sector serveis- podem tenir una con-
ducta més "barata" -i més sostenible-
des del punt de vista energètic reduint
per exemple una mica la temperatura
de la calefacció a l'hivern, reduint l'ús
de l'aire condicionat a l'estiu5, util-
itzant més el transport públic, com-
partint el transport privat, apagant els
llums a les estances buides, etc.
Aquestes mesures, diguem-ne conjun-
turals, aporten resultats no menyspre-
ables, tenen la virtuositat de disminuir
la factura sense afectar el benestar i
alhora contribueixen a crear i desen-
volupar una cultura que és, sens
dubte, necessària per abordar
mesures estructurals a mitjà termini.
Les mesures més importants i efec-
NOTES 5. A Catalunya ja es consumeix més electricitat en un dia d'estiu que en un dia d'hivern.6. En molts casos són decisions que cal prendre fent-les coincidir en el moment de renovar un equipament (màquina, electrodomèstic, cotxe, etc.).7. Aquest llibre, publicat el setembre del 2005, recull i amplia el contingut de l'informe "Prospectiva estratègica de l'energia en l'horitzó del 2030" elaborat per encàrrec de l'ICAEN.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 21
d'esgotament, i els nous jaciments
descoberts presenten un accés més
difícil i un petroli més pesat que fa
augmentar els costos d'explotació.
Cal invertir més recursos en trobar
nous jaciments que substitueixin la
reducció de la producció dels exis-
tents. En conjunt, tant en el sector
del petroli com del gas natural, és
necessari un importantíssim volum
d'inversions econòmiques en explo-
ració, explotació i transport.
I aquest fet ens porta cap a una
reflexió més enllà de les possibles
conseqüències d'un encariment de
l'energia. En el fons, el model de
desenvolupament que predomina en
el conjunt de les societats desenvolu-
pades, de creixement continu basat
en el consum d'energia, no es pot
mantenir indefinidament. Els princi-
pals motius són tres: l'esgotament
progressiu dels recursos energètics
fòssils, les limitacions de les alterna-
tives energètiques immediates que
permeten reduir la dependència dels
combustibles fòssils, i els creixents
impactes ambientals que provoca el
model energètic actual.
El món en el seu conjunt està iniciant
una etapa de transició en matèria
energètica, una transició que tindrà
n aquests darrers anys, el
fet més rellevant del con-
text energètic mundial ha
estat el manteniment de la tendèn-
cia, iniciada a començaments de
l'any 2003, de creixement del preu
de les energies primàries en els mer-
cats internacionals i, en particular,
del preu del petroli.
La qüestió de fons, ja esmentada en
el Pla de l'Energia de Catalunya
2006-2015, són les dificultats per
proveir d'energia a un preu prou baix
el mercat internacional, caracteritzat
per un fort creixement de la deman-
da, impulsada sobretot pels països
asiàtics i en especial la Xina i l'Índia.
Aquest fort creixement de la deman-
da genera un marge molt reduït entre
l'oferta i la demanda, que provoca
l'encariment i la volatilitat dels
preus, molt sensibles a situacions
conjunturals, com ara les tensions
geopolítiques a l'Orient Mitjà o l'im-
pacte dels huracans sobre les
instal·lacions de la zona del golf de
Mèxic l'any passat.
Les causes són també estructurals.
Només en el sector del petroli, cal
tenir en compte que els jaciments
amb uns costos d'extracció més
baixos ja comencen a mostrar signes
EL PLA DE L'ENERGIA DECATALUNYA I EL SEU PAPER
ENFRONT D'UN ESCENARID'ENCARIMENT DE L'ENERGIA
Josep Isern i SitjàDirector general
d'Energia i Mines idirector de l'InstitutCatalà d'Energia,Departament deTreball i Indústria
Generalitat de Catalunya,
Enginyer IndustrialAssociat/Col·legiat
núm. 1.956
ÉS NECESSARI UNIMPORTANTÍSSIM
VOLUM D'INVERSIONSECONÒMIQUES EN
EXPLORACIÓ,EXPLOTACIÓ I TRANS-
PORT, TANT EN EL SEC-TOR DEL PETROLI COM
DEL GAS NATURAL
ELS TEMPS DE L'ENER-GIA ABUNDANT I BARA-
TA HAN PASSAT A LAHISTÒRIA I, ALHORA,
SOM A L'INICI D'UNNOU MODEL ENERGÈTIC
SOSTENIBLE, ON LATECNOLOGIA HI JUGARÀ
UN PAPER DESTACAT
E
22 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
com un dels seus eixos fonamentals
l'ús intensiu de les noves tecnologies
que ens permetin un ús més eficient
i més net dels recursos energètics.
Els temps de l'energia abundant i
barata han passat a la història i, alho-
ra, som a l'inici d'un nou model
energètic sostenible, on la tecnologia
hi jugarà un paper destacat.
Davant d'aquesta situació, que ja
s'apuntava en l'anàlisi prospectiva
feta en el marc del Pla de l'Energia,
Catalunya ha d'actuar fonamental-
ment no tant des del punt de vista
de l'oferta, on la nostra capacitat
d'intervenció és més limitada, sinó
des de la demanda energètica i
sempre en funció de la nostra
estructura econòmica, amb moltes
característiques comunes a les d'al-
tres països avançats però també
amb altres d'específiques.
Així, el Pla de l'Energia de Catalunya
proposa una actuació proactiva amb el
màxim desenvolupament possible del
potencial de les energies renovables i,
des del vessant de la demanda, apos-
ta per l'estalvi i l'eficiència energètica
com a eina estratègica clau de la
política energètica catalana.
En aquest sentit, el Pla de l'Energia
desenvolupa una estratègia energèti-
ca amb l'objectiu de convertir les
amenaces actuals i futures en una
oportunitat de millora de la competi-
tivitat i del benestar dels ciutadans
de Catalunya. Per aconseguir-ho, cal
fomentar l'ús intensiu de les tecnolo-
gies energètiques més netes i efi-
cients, i, alhora, plantejar canvis pro-
funds en el nostre model de consum,
introduint una nova consciència
social que ens permeti disposar de la
mateixa o millor qualitat de vida, utilitzant
cada vegada menys recursos. Avançar
cap a la sostenibilitat energètica
també és avançar cap a un model
social de menors necessitats. Aquest
model, però, ha de ser sostenible des
de tres vessants: l'ambiental, l'e-
conòmic i el social.
El nostre futur com a país depèn, en
gran mesura, de la nostra capacitat
de superar aquest repte. I per això
disposem d'un Pla de l'Energia que
ha de servir com a guia per marcar
l'actuació de l'Administració pública
catalana i l'orientació energètica del
país els propers anys, però sobretot
és precís l'esforç de tots plegats,
cadascú dins les seves possibilitats i
responsabilitats, en la consecució
d'aquest nou model energètic
sostenible que tots desitgem.
CAL FOMENTAR L'ÚS INTENSIU DE LES TECNOLOGIESENERGÈTIQUES MÉSNETES I EFICIENTS, I,ALHORA, PLANTEJARCANVIS PROFUNDS EN EL NOSTRE MODEL DE CONSUM, INTRODUINT UNA NOVACONSCIÈNCIA SOCIAL
CATALUNYA HA D'AC-TUAR NO TANT DESDEL PUNT DE VISTA DEL'OFERTA, SINÓ DESDE LA DEMANDAENERGÈTICA I SEMPREEN FUNCIÓ DE LA NOS-TRA ESTRUCTURAECONÒMICA
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 23
En primer lloc és necessari recordar
que, encara avui, els preus de l'ener-
gia deriven de la principal matèria
primera; és a dir, el cru. Així doncs,
no sols els derivats del petroli, sinó
també el gas natural o l'electricitat
prenen com a referència per a la seva
evolució el comportament dels mer-
cats del petroli. De fet, les fórmules
que conformen els preus finals del
gas natural en la modalitat de tarifa
inclouen dades dels mercats de pro-
ductes petrolífers. Passa el mateix en
la generació elèctrica perquè, en fer
servir en part derivats del petroli com
a matèria primera, assumeixen
l'evolució d'aquests mercats com una
part del seu preu final.
En aquest sentit, en els últims mesos
els preus dels productes petrolífers
han assolit valors rècord de manera
que el cru Brent de referència als mer-
cats europeus ha arribat a superar la
barrera dels 70 dòlars per barril, i
arrossega, en la mateixa mesura, els
productes derivats del petroli. D'altra
banda, el comportament dels mer-
cats de futurs és igualment similar:
apunten escenaris en què els preus
de l'energia -sembla- estaran en registres
alts durant bastant de temps.
Si s'analitzen les causes, sembla que
són diferents de les d'altres crisis de
escenari energètic, des
d'una perspectiva mundial,
ha experimentat un canvi
molt rellevant en els darrers
temps i està fent replantejar les polí-
tiques energètiques de gran part dels
països del nostre entorn. Aquest
canvi, que està afectant els sistemes
en vigor per a l'assegurament del
subministrament, té la seva principal
causa en els elevats preus de l'ener-
gia. Tanmateix, no es tracta tant que
el nivell de preus dels productes
energètics hagi patit un increment
considerable, provocat pel control
que sobre l'oferta poden exercir els
països productors, sinó més que les
causes sembla que són diferents a
les que s'han produït en altres con-
juntures anteriors.
LA VISIÓ DE LA COMISSIÓNACIONAL D'ENERGIA (CNE)
COM A REGULADORA SECTORI-AL AL NOU ESCENARI DE PREUS
CREIXENTS DE L'ENERGIA
SebastiàRuscalleda i
GallartComissió Nacional
d’Energia.Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 2.936
LA CADA COP MÉS EXI-GENT NORMATIVA
MEDIAMBIENTAL PERCONSUMIR COM-
BUSTIBLES RESPECTU-OSOS AMB EL MEDI
AMBIENT ESTÀ CREANTTENSIONS EN ELS MER-CATS PER ALS QUALSJA NO VAL "QUALSEVOL
PRODUCTE"
L preus anteriors. En aquest cas no es
tracta només de les derivades més o
menys directes de situacions geopolí-
tiques concretes, sinó que hi ha
components tècnics, i més concreta-
ment, relacionats amb la demanda.
El consum mundial de cru va arribar
el 2005 als 83,7 milions de barrils al
dia, segons les últimes dades de
l'Agència Internacional de l'Energia,
fet que representa un creixement
sostingut entorn de l'1,3% pel que fa
a l'any anterior, cosa que situa les
previsions per al 2006 en 84,9 mil-
ions de barrils al dia. Aquest creixe-
ment, tanmateix, no és homogeni, ja
que els països que no pertanyen a
l'OCDE han crescut molt més (entorn
del 3,7%) que els que sí pertanyen a
aquest grup (0,7%). El cas de la Xina
i de l'Índia és un clar exemple
d'aquesta situació.
D'altra banda, també el particular
esquema de consum dels països
desenvolupats està afectant la
demanda. I és que no només es trac-
ta de la quantitat total requerida,
sinó, també, del component de qual-
itat. Concretament, la cada cop més
exigent normativa mediambiental per
consumir combustibles respectuosos
amb el medi ambient està creant ten-
sions en els mercats per als quals ja
'
24 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
ELS ORGANISMESREGULADORS COM LACOMISSIÓ NACIONALD'ENERGIA (CNE) HANDE FER COMPATIBLESVETLLAR PER LACOMPETÈNCIA EN ELS MERCATSENERGÈTICS I LAQUALITAT DE SERVEI
ELS CONSUMS D'ÀREESGEOGRÀFIQUES EN FASEDE DESENVOLUPAMENTI LA DEMANDA D'ENER-GIA DE QUALITAT IRESPECTUOSA AMB ELMEDI AMBIENT DELSPAÏSOS MÉS DESEN-VOLUPATS SEGUIRANCREANT TENSIONS ENELS PREUS DE L'ENER-GIA EN EL FUTUR
no val "qualsevol producte". Per tant,
les refineries estan obligades a dur a
terme un considerable esforç per
millorar les seves instal·lacions per
tal de fabricar combustibles més nets
i evitar les emissions a l'atmosfera
derivades dels processos productius.
Addicionalment, també influeix
l'efecte dieselització que s'està pro-
duint als països europeus. El con-
sum, de manera aclaparadora, de
combustibles tipus dièsel està provo-
cant problemes en l'estructura de
refinació perquè es troben prop del
límit de capacitat de les refineries
per produir aquest producte.
Aquestes polítiques d'estalvi busquen
modular els consums amb el con-
següent efecte en els preus. Finalment,
la creixent penetració del consum
d'energies alternatives com és el cas
de les energies renovables i, dins els
propis hidrocarburs, la major presència
del gas natural i dels biocarburants
provocarà una diversificació d'efectes
positius en els preus.
És per això que els països industrialitzats
han d'assumir que les polítiques
d'estalvi energètic que fins ara han
anat desenvolupant una mica nomi-
nalment han de passar a ser polí-
tiques serioses i ben establertes amb
objectius ambiciosos.
Així doncs, sembla que un escenari
de preus d'energia liderat pels mer-
cats del cru i davant una crisi de
característiques no tan conjunturals
com en altres ocasions (component
de demanda), es fa necessari donar
suport a les mesures de diversificació
i estalvi energètic. Tot això sense obli-
dar que els consums d'àrees geogrà-
fiques en fase de desenvolupament i
l'especial matriu energètica dels paï-
sos més desenvolupats (que demanda
energia de qualitat i respectuosa amb
el medi ambient i, per tant, cara)
seguiran creant tensions en els
preus de l'energia en el futur. Els
organismes reguladors com la
Comissió Nacional d'Energia (CNE)
han de fer compatibles vetllar per
la competència en els mercats
energètics i la qualitat de servei
exigibles pels consumidors amb la
diversificació i la seguretat de sub-
ministrament que en l'escenari
actual constitueixen un objectiu de
la política energètica de la màxima
importància.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 25
tinuar el seu programa nuclear:
Argentina, Portugal o el Marroc.
Finalment, un altre grup de països ha
decidit abandonar gradualment o no
continuar els seus programes nuclears:
Alemanya, Suècia o Bèlgica. A casa
nostra encara no s'ha pres cap decisió.
Pel que fa a la voluntat governamen-
tal, dels partits i de les pròpies
empreses, sembla que hom vol con-
tinuar amb l'energia tèrmica dels com-
bustibles fòssils, tot i l'incompliment
dels requisits de Kyoto, augmentar la
participació de les energies renovables
i substituir progressivament l'energia
nuclear per les renovables en la
mesura que sigui possible.
Totes aquestes dades hom les ha de
confrontar amb el que serà la probable
evolució del marc energètic mundial
en els propers anys, que estarà condi-
cionada per variables com un aug-
ment considerable de l'ús dels com-
bustibles fòssils, una reducció dels
recursos del petroli i del gas, crisis pel
preu d'aquests combustibles i una
gran preocupació per l'emissió d'eflu-
ents gasosos a l'atmosfera. Alhora són
també previsibles un progrés tec-
nològic pel que fa a la investigació
sobre la gestió definitiva dels residus
radioactius, la reutilització del com-
bustible nuclear, l'existència de reac-
acord amb les darreres
xifres publicades1, actual-
ment estan en funciona-
ment un total de 443 reactors
nuclears, repartits per un total de 31
països. La seva producció representa
un 15,5% de la generació elèctrica
d'aquests països (el percentatge
nuclear a la generació dels països de
l'OCDE arriba fins un 29%). La potèn-
cia instal·lada, en l'àmbit mundial, és
de 369.552 Mwe.
L'ús de l'energia nuclear varia segons
els països. El que més depèn d'aquest
tipus d'energia és la veïna França amb
un total de 59 reactors, la producció
dels quals representa el 78,5% de la
generació elèctrica. La Xina, en canvi,
amb 9 reactors tot just arriba a cobrir
el 2% del seu consum. A l'altre
extrem, pel que fa a nombre de reac-
tors, trobem Lituània que amb un sol
reactor cobreix el 69,6% de la pro-
ducció. O els EUA, si bé capdavanter
amb diferència pel que fa a nombre
de reactors, amb 104 unitats, és a dir
quasi el 23% mundial, depèn única-
ment en un 19,3% pel que fa cober-
tura de la demanda nacional.
Pel que fa al nostre entorn, a
Espanya el pes de la generació
nuclear és d'un 20% de la producció,
amb 8 reactors en funcionament,
dels quals tres són a Catalunya on
l'energia nuclear representa el 45%
del balanç elèctric. Curiosament, els
països veïns representen els extrems
en l'ús de l'energia nuclear: Portugal
no té cap planta, França és el país
que més utilitza aquesta energia i
Itàlia, que no té producció nuclear,
importa energia dels seus països
veïns (que sí són productors).
Actualment estan en procés de
construcció 25 reactors a onze paï-
sos, entre els quals destaca l'Índia
amb 8 unitats en construcció, o la
Xina, que si bé només té 3 unitats en
construcció, en té 29 de planifi-
cades. També a Europa, Finlàndia
està construint una nova planta.
Les estratègies de futur també són
diferents segons els països. Un primer
grup de països té decidit continuar els
seus programes nuclears: França,
EUA, el Japó o la Xina. Un segon grup
de països ha expressat el seu interès
a avaluar la viabilitat d'encetar o con-
LA SITUACIÓ ACTUAL DE LAPROBLEMÀTICA NUCLEAR I
LA SITUACIÓ FUTURA Juli Barceló i Vernet
Conseller del Consellde Seguretat Nuclear
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 5.240
NOTA 1. Font IAEA, "Energy Electricity and Nuclear Power Estimates for the period up to 2030", juliol 2006.
D'
26 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
tors avançats més segurs i prototipus
de la nova generació de reactors inno-
vadors, així com el perfeccionament de
les tecnologies associades a les ener-
gies renovables, tot i que difícilment
s'haurà pogut resoldre l'ús extensiu de
territori per part d'aquestes energies o
la intermitència de l'eòlica i la solar.
En aquest marc, és clar que la generació
nuclear és una opció oberta i que
necessàriament s'ha de valorar en
desenvolupar una estratègia energèti-
ca a mitjà termini. Però, quins són
els principals inconvenients? Primer,
des del vessant econòmic, l'opció
nuclear és la més cara si prenem en
consideració el cost d'inversió, però
és la més barata -respecte de les ren-
ovables i la combustió- pel que fa als
costos de generació. Un segon incon-
venient és la reducció cada cop més
notòria de la formació en matèria
d'energia nuclear, situació que
Espanya comparteix amb molts altres
països i per la qual han mostrat la
seva preocupació tant l'Organisme
Internacional de l'Energia Atòmica
com l'Agència d'Energia Nuclear de
l'OCDE. El tercer handicap de l'ener-
gia nuclear és la percepció social
negativa: la societat percep un risc
molt elevat, alhora que els experts el
consideren molt remot; reduir el gran
abisme entre el risc percebut i el risc
calculat és el gran repte. El darrer
problema que planteja l'opció
nuclear és el de la gestió dels residus
radioactius que encara no s'ha resolt
definitivament, tot i que estan força
avançades diverses línies d'investi-
gació que minimitzaran el problema,
i que les opcions d'emmagatzema-
ment que existeixen són ben segures.
Pel que fa a les citades línies d'in-
vestigació en matèria de tractament
de residus, cal citar projectes sobre
transmutació de residus com
l'Eurotrans o el projecte Horowitz,
que cerquen la reducció de l'activitat
dels residus i, per tant, facilitar-ne la
gestió. Pel que fa als aspectes posi-
tius, l'energia nuclear aporta garantia
de subministrament amb energia de
base, és una resposta davant l'esgo-
tament del petroli i del gas natural i
cal tenir present la variabilitat del
seu cost i el canvi climàtic associat
als gasos hivernacle.
Aquesta és a grans trets la situació
actual i les probables perspectives
futures que hauran de tenir en
compte els dirigents polítics i les
empreses a l'hora d'optar o refusar
l'energia nuclear. Ara toca decidir.
SEMBLA QUE HOM VOL CONTINUAR AMB L'ENERGIA TÈRMICADELS COMBUSTIBLESFÒSSILS, AUGMENTARLA PARTICIPACIÓ DE LESENERGIES RENOVA-BLES I SUBSTITUIRPROGRESSIVAMENTL'ENERGIA NUCLEARPER LES RENOVABLES
LA GENERACIÓNUCLEAR ÉS UNAOPCIÓ OBERTA I QUENECESSÀRIAMENTS'HA DE VALORAR ENDESENVOLUPAR UNAESTRATÈGIAENERGÈTICA A MITJÀTERMINI
A ESPANYA EL PES DELA GENERACIÓNUCLEAR ÉS D'UN20% DE LAPRODUCCIÓ, AMB 8REACTORS EN FUN-CIONAMENT
ACTUALMENT ESTANEN FUNCIONAMENT UNTOTAL DE 443 REAC-TORS NUCLEARS,REPARTITS PER UNTOTAL DE 31 PAÏSOS
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 27
Recursos disponibles.Cobertura futuraEls recursos energètics disponibles,
que es troben molt definits a la natu-
ra i de forma global, hauran de cobrir
la demanda. Els d'origen fòssil són:
carbó, petroli, gas natural i energia
nuclear. Quant a les renovables, dis-
posem de tot un ventall d'energies,
des de l'energia hidràulica, eòlica,
solar, biomassa (fins i tot l'ús de bio-
carburants), energia geotèrmica,
piles de combustible i mareomotriu.
- El carbó. Fou el mitjà que va perme-
tre el canvi d'una societat agrícola a
una industrialitzada. És el combustible
sòlid més important i amb unes
reserves aproximades d'uns 200 anys.
Al ritme actual de consum té la impor-
tant limitació de les consideracions
mediambientals actuals. Una altra difi-
cultat probablement apareixerà amb
les pròximes pujades dels preus, així
com les poc probables innovacions en
tecnologies d'extracció. Al contrari,
s'espera que el cicle termodinàmic de
conversió d'energia elèctrica augmenti,
el qual permetrà seguir considerar-lo
com una energia a llarg termini.
- El petroli. Ha actuat com a segon
motor per al desenvolupament
mundial. La singularitat del petroli
consisteix en què existeixen al món
d'energia, el qual contrastarà amb
la limitació dels recursos fòssils
existents.
La situació energètica mundial actual
es caracteritza pel creixement sostingut
de la demanda, una oferta d'energia
suficient, tensions en els preus, encara
més grans en els dos últims anys, ele-
vada dependència dels combustibles
fòssils i pel convenciment generalitzat
que la tendència actual no és sostenible
i desembocarà en un esgotament pro-
gressiu dels recursos energètics. Cada
vegada més es consideren els impactes
ambientals en projectes que fa uns anys
eren impensables.
No es pot deixar de tenir en consideració
que l'estimació de la demanda d'ener-
gia global creixerà un 60% entre els
anys 2000 i 2025 i que es calcula
que el 80% de l'energia global serà,
en aquest any 2025, encara d'origen
fòssil. Aquest creixement s'ha anal-
itzat per a la majoria d'organismes
d'àmbit internacional i es representa
segons la següent funció Consum
d'Energia = f (Població) amb diferents
variables que corregeixen les hipòte-
sis agafades, que sempre inclouen
tres escenaris. En tots els casos la
població creixerà i ho farà encara
més la demanda d'energia tant
primària com la final.
VISIÓ ENERGÈTICA MUNDIALDURANT EL SEGLE XXI
Jaume FerrandoRaventós
Soci-director deDEENMA, SL.
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 5.279
Paper de l'AgènciaInternacional de l'Energia L'Agència Internacional de l'Energia,
que es va establir al novembre de
1974, ha anat guanyant amb els
anys el reconeixement mundial com
una de les autoritats originàries d'es-
tadístiques energètiques. Són mas-
sius els estudis realitzats sobre el
petroli, gas natural, carbó, electrici-
tat i renovables, eines indispensables
per a la definició de les polítiques de
mercats energètics, per les compa-
nyies implicades en aquest camp.
Farem una anàlisi actual, un escaló a
curt termini, és a dir al 2025, un
altre a mig termini, 2050, i un final
al 2100 que seria a llarg termini.
El present article d'elaboració pròpia
s'ha editat a partir de diferents fonts.
Anàlisi de la demanda.Demografia Les previsions demogràfiques fins al
2100 són tals que la població
doblarà l'actual. El major creixement
es donarà en els països en vies de
desenvolupament, la qual cosa farà
que la pobresa s'accentuï.
El consum d'energia està lligat al
desenvolupament econòmic i
industrial de la societat. Aquest fet
comportarà un creixent consum
28 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
4. Consideracions mediambientals. Noves tecnologiesActualment, en el món desenvolupat,
hi ha una consciència sobre l'efecte
que té l'ús de l'energia, sigui primària o
final, en el medi ambient. No oblidem
que el combustible, fa uns pocs anys,
era limitat perquè es considerava una
espoliació a la natura, i avui en dia, en
el món desenvolupat, està limitat per
un tema de contaminació a la natura.
El 1977 s'aprovà el Protocol de Kyoto,
destinat a limitar les emissions de sis
gasos que produeixen l'efecte hivernacle.
Les tecnologies en desenvolupament
han de permetre que en el futur es
conjuguin l'estalvi i l'eficiència energèti-
ca, i es consideri com una sola la dua-
litat desenvolupament tecnològic amb
respecte al medi ambient.
L'eficiència energètica té per objectiu
disminuir el consum d'energia sense
haver de reduir l'ús del material i dels
equips que funcionen gràcies a ella.
Es tracta d'utilitzar millor l'energia.
Una de les majors innovacions tec-
nològiques esperades és l'agroener-
gia i el seu efecte en la producció de
biocarburants, obtinguts a partir de
biomassa. Els biocarburants són una
font d'energia renovable i represen-
tres zones exportadores i tres zones
importadores, a més a més de la
creixent demanda d'aquest producte
tant en forma d'energia primària com
d'energia final. Les reserves provades
situen les perspectives per al seu
esgotament entorn als 70-80 anys.
- El gas natural. El gas natural es troba
a la natura de forma semblant al petroli:
per degradació bioquímica de la
matèria orgànica dipositada. És un pro-
ducte que podem classificar-lo com a
combustible ideal, fins al punt que per-
met ser transportat per tubs a la vegada
que es pot liquar per facilitar el trans-
port a grans distàncies. Actualment les
polítiques energètiques als països
desenvolupats han pres l'alternativa del
gas per qüestions mediambientals.
S'han de considerar les limitacions de
disponibilitat en quantitat necessària al
punt de consum. La quantitat de
volums de gas inventariats situen les
perspectives per al seu esgotament
entorn dels 50-70 anys. S'ha de puntu-
alitzar que el gas natural permet
generar l'energia elèctrica molt pròxima
al seu punt de consum mitjançant tec-
nologies de cogeneració i de cicle com-
binat. El risc més important d'utilització
del gas és la dependència del subminis-
trament i la volatilitat dels preus.
- L'energia nuclear. L'energia nuclear
es potencia com a energia primària de
manera important i com a resposta a la
crisi del petroli del 1973. Si bé els cri-
teris de seguretat derivats d'importants
accidents, els costos econòmics i el
tractament dels residus radioactius
han creat una llegenda negra sobre
aquesta energia, actualment s'està
estudiant la manera de reprendre
aquest combustible com una de les
energies primàries base per al futur.
- Energies renovables. Derivat de l'ante-
rior, existeix una creixent preocupació i
una ferma voluntat en la línia que l'any
2050 s'hauria d'aconseguir que les
energies renovables tendeixin a reduir
la diferència de percentatge de manera
significativa amb les energies fòssils.
L'estructura de la demanda per com-
bustible ha tingut i tindrà previsible-
ment importants canvis percentuals
segons es ressenya: l'any 1990, amb
una demanda de 8,8 Gtep, el 32%
va correspondre al petroli, el 26% al
carbó i el 20% al gas. (Cal puntua-
litzar que la demanda va ser molt
superior als 3,5 Gtep de l'any 1960).
L'any 2025, amb una demanda total
de 14,3 Gtep, s'estima el 29% per al
petroli, el 22% per al carbó, el 22%
per al gas i un 6% per a l'energia
nuclear. L'any 2050, amb una
demanda total de 19,8 Gtep, s'esti-
ma el 5% de petroli, el 30% de
carbó, el 2,5% de gas, un 42% de
nuclear i un 15-25% de renovables.
Independentment que les millores
tecnològiques ens portessin a les tec-
nologies capdavanteres, els costos
derivats de l'extracció de les diferents
fonts energètiques seran molt supe-
riors als actuals, ja que els jaciments
coneguts actualment estaran esgo-
tats. De la mateixa manera, l'energia
elèctrica d'origen nuclear, a causa
dels costos de desenvolupament de
les noves plantes, implicarà un preu
superior al de referència que prenem
actualment.
LA TENDÈNCIA ACTUAL NO ÉS SOSTENIBLE IDESEMBOCARÀ EN UN ESGOTAMENT PROGRESSIU
DELS RECURSOS ENERGÈTICS
ACTUALMENT LES POLÍTIQUES ENERGÈTIQUES ALSPAÏSOS DESENVOLUPATS HAN PRES L'ALTERNATI-
VA DEL GAS PER QÜESTIONS MEDIAMBIENTALS
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 29
energètica, la societat civil, el sector
privat, les organitzacions interna-
cionals i les persones. Qualsevol difi-
cultat per prendre una acció apropia-
da serà petita respecte al repte que
està en joc. Perquè el món d'avui es
troba en un període dinàmic i crític
d'econòmica, tecnològica, demogràfi-
ca i estructural transició, perquè els
sistemes energètics triguen dècades
a canviar, ara és temps d'actuar.
ConclusionsEl consum d'energia per càpita cada
vegada és més elevat. I el creixement
més elevat de la població es produirà
en els països en desenvolupament.
En pocs anys el món desenvolupat
descobrirà que el seu estat del ben-
estar és limitat i que no és extrapo-
lable. Es prendrà consciència medi-
ambiental i social de l'ús de l'energia
i en especial de les energies alterna-
tives. L'energia es pagarà pel servei,
no pel consum. Els preus del petroli
i del gas seran elevats a causa de
l'escassetat i al major cost de tracta-
ment fins al consum. Una cosa simi-
lar, però en menor quantia, succeirà
amb el carbó. Les energies alterna-
tives disponibles seran, a més a més
de la pròpia conservació, el carbó i
l'energia nuclear, sense menysprear
les energies renovables que bàsica-
ment es consumiran en punts pròxims
a la generació. Es reduirà el consum
pensant en l'eficiència energètica
que tendeixi a fomentar comporta-
ments, mètodes de treball i tèc-
niques de producció que consumeixin
menys energia. Els processos de dis-
seny evolucionaran en la direcció que
permeti la reutilització i la valorització
de tots els components que s'utilitzin
en la vida quotidiana. Això ens porta
a curt termini a una situació de màx-
ima diversificació en totes les fonts
d'energia disponibles per al major
desenvolupament de les tecnologies
respectives.
ten una alternativa a les fonts d'ener-
gia fòssil utilitzades pel sector del
transport (principalment al petroli).
Paper de les infraestructuresassociades. Ningú ho consideraEn els casos dels grans consums, hi ha
associats uns elevats costos d'in-
fraestructures que s'hauran de plani-
ficar, finançar i construir a més a més de
la necessitat de portar a terme un man-
teniment adequat per garantir el servei.
Política energètica mundial.Desenvolupament sostenibleDins l'escenari considerat per
l'Agència Internacional de l'Energia,
a mitjà i llarg termini es fixa:
· Continuar amb el camí present de
desenvolupament del sistema energètic
no és compatible amb els objectius del
desenvolupament sostenible.
· Aconseguir un futur sostenible
requerirà una major confiança entre
eficiències energètiques més altes,
energies renovables i tecnologies
energètiques capdavanteres.
· Trobar maneres d'accelerar el progrés
de noves tecnologies a través de tota
la cadena d'innovació energètica, des
de l'R+D, implementació i difusió.
· Subministrar serveis energètics a les
zones rurals, la qual cosa representa
un repte particular, però també ofereix
una considerable oportunitat per millo-
rar la vida de mil de milions de per-
sones en un període generacional rela-
tivament curt. Propostes prometedores
inclouen solucions descentralitzades,
tecnologies apropiades, acords de crèdit
innovadors i participació local en la
presa de decisions.
Les estratègies i polítiques clau per acon-
seguir creixement econòmic i desenvolu-
pament humà sostenible inclouen:
· Implementar unes correctes condi-
cions del marc de treball, per encoratjar
la competència en el mercat energètic,
reduir el cost dels serveis d'energia als
consumidors finals, i protegir els
beneficis d'un important públic.
· Apuntar senyals exactes de preus,
incloure subsidis per a l'eliminació
progressiva de l'energia convencional
i interioritzar externalitats.
· Eliminar obstacles i promoure ini-
ciatives per encoratjar una major efi-
ciència energètica i un desenvolupa-
ment i difusió que ampliïn els mer-
cats d'unes noves tecnologies energè-
tiques sostenibles.
· Recuperar i valoritzar tots i cadas-
cun dels productes ja utilitzats per la
societat i dels quals en diem residus.
El repte de l'energia sostenible
requerirà un decidit esforç des dels
governs nacionals, la comunitat
UNA DE LES MAJORS INNOVACIONSTECNOLÒGIQUES ÉS L'AGROENERGIA I EL SEUEFECTE EN LA PRODUCCIÓ DE BIOCARBURANTS
ELS PROCESSOS DE DISSENY EVOLUCIONARAN ENLA DIRECCIÓ QUE PERMETI LA REUTILITZACIÓ I LAVALORITZACIÓ
Però sorgeix la pregunta següent: Hi
ha suficient quantitat de gas natural
en el món per fer front al creixement
esperat? Evidentment com a energia
d'origen fòssil, té la seva limitació al
cap del temps, però en aquests
moments les reserves provades són
aproximadament un 18% superiors a
les de cru de petroli, quan el seu
consum està en un 65% del consum
de cru. Podem afirmar, per tant, que
el gas natural sobreviurà al cru en
l'aprovisionament energètic. Tot això
al marge dels possibles problemes
que puguin sorgir de tipus geoes-
tratègic, ja que les principals
reserves se situen en països diferents
dels principals països consumidors.
Un altre aspecte que cal tenir en
compte és l'econòmic. Els preus del
gas natural han estat tradicionalment
lligats als del petroli fins a dates
recents. Des de fa pocs anys, els
preus del gas natural tenen ja referèn-
cies pròpies. Això ha estat possible
gràcies a l'expansió del comerç del
GNL, molt més flexible que el de con-
nexió per gasoducte, la qual cosa ha
permès preus spot a curt termini
l gas natural, la més jove
de les energies d'origen
fòssil, s'introdueix de manera
significativa en el món energètic a
partir de mitjan del segle passat, i
creix a gran velocitat el seu per-
centatge de proveïment energètic
mundial, fins a abastar l'any 2004 el
23,7% mundial, el 24% a la UE i el
16,9% en l'àmbit espanyol. Però tot
i ser importants les xifres assolides,
encara és més significatiu l'incre-
ment que es preveu en els pròxims
anys, superior al previst pel petroli i
el carbó. Tant les energies renovables
com la nuclear també experimenta-
ran creixement, sobretot les renovables,
que ho faran en percentatge però
tant en valors absoluts. Aquest crei-
xement del consum del gas natural
es deu bàsicament per causes:
1. Increment de la demanda energèti-
ca a causa, fonamentalment, del
notable creixement econòmic de
zones emergents com la Xina, l'Índia
i els països sud-americans.
2. Major increment de gas natural
respecte a la resta de les energies
d'origen fòssil. Això es deu al desen-
volupament dels compromisos de
Kyoto, ja que el gas natural és el
combustible d'origen fòssil que emet
menor quantitat de CO2 per cada uni-
tat energètica útil.
En tractar-se d'una energia l'estat
natural de la qual és el gasós, el seu
desenvolupament inicial va ser en
zones properes als jaciments, ja que
les tecnologies inicials es limitaven a
gasoductes de connexions entre
punts de producció i de consum. Això
significava que mercats energètics
importants no poguessin ser atesos
per gas natural. El desenvolupament
dut a terme a partir dels anys 60 del
segle passat de tecnologies criogèniques
(plantes de liquació, transport i
emmagatzemaments criogènics i plantes
de regasificació) han provocat un
canvi espectacular en el comerç del
gas natural en forma de gas natural
liquat (GNL), la qual cosa ha propici-
at el seu consum en qualsevol punt
del món on hi hagués potencials con-
sumidors. Països tan importants com
el Japó es proveeixen exclusivament
de gas natural en forma de GNL.
30 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
LA SITUACIÓ DEL SECTORDEL GAS NATURAL EN UNESCENARI D'ESCASSETAT IPROGRESSIU ENCARIMENT
Antonio BlancoPeñalba
Exdirector de Gas dela Comissió Nacional
d'EnergiaEnginyer industrial
col·legiatnúm. 2.821
E
TANT EL GAS NATURALCOM LES ENERGIESRENOVABLES I LANUCLEAR EXPERIMEN-TARAN CREIXEMENTSSIGNIFICATIUS EN ELSPRÒXIMS ANYS
EL GAS NATURALSOBREVIURÀ AL CRUEN L'APROVISIONA-MENT ENERGÈTIC, ALMARGE DELS POSSI-BLES PROBLEMES QUEPUGUIN SORGIR DETIPUS GEOESTRATÈGIC
ELS PREUS DEL GASNATURAL TENDIRAN AINCREMENTAR-SE COMELS DE LA TOTALITATDE LES ENERGIES
segons inclemències meteorològiques
i necessitats puntuals d'aprovisiona-
ment. En general, els preus del gas
natural tendiran a incrementar-se
com els de la totalitat de les energies.
Per aconseguir un menor encariment,
podrien destacar-se les accions següents:
1) Augmentar el número d'intercon-
nexions de gasoductes.
2) Incrementar la capacitat d'emma-
gatzemaments especialment subter-
ranis per utilitzar-los com a modu-
ladors de la demanda.
3) Continuar amb polítiques d'explo-
ració i construcció d'infraestructures
de GNL: plantes de liquació, bucs
metaners, plantes de regasificació.
4) Posar en marxa polítiques d'estalvi
energètic.
Dins l'àmbit espanyol, on l'aprovi-
sionament majoritari és en forma de
GNL, serà necessari:
1) Incrementar l'emmagatzemament
de GNL.
2) Incrementar la capacitat d'emma-
gatzemament subterrani.
3) Potenciar les connexions per gaso-
ducte amb el Magreb (gas d'Argèlia) i
Europa (gas de Rússia i Orient Mitjà).
Pel que fa a polítiques d'estalvi
energètic, podrien incrementar el con-
sum de gas natural a costa d'una dis-
minució major de la utilització de
petroli, fonamentalment en la produc-
ció d'energia elèctrica a través de la
tecnologia de cicles combinats, que
millora substancialment el rendiment
energètic respecte a la utilització de
petroli i a més ajuda a complir els
compromisos mediambientals derivats
de l'acord de Kyoto. El mateix pot dir-
se respecte a la utilització d'instal·lacions
de cogeneració.
En conclusió, en el cas espanyol, per
aconseguir estalvi energètic seria
convenient utilitzar al màxim possi-
ble el gas natural per a finalitats tèr-
miques: mercat domèstic, comercial
i industrial en lloc d'electricitat, i
utilitzar aquesta per a finalitats
pròpies, no tèrmiques, i produïda en
gran part amb gas natural.
I tot això per aconseguir estalvis
energètics que es presenten com la
millor manera de combatre l'eventual
futura escassetat i progressiu encari-
ment del gas natural.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 31
Aquestes reserves provades experi-
menten canvis substancials. En primer
lloc poden augmentar per la troballa de
noves bosses de petroli fruit de con-
tínues inversions en prospecció. També
pot optimitzar-se l'extracció de bosses
conegudes per la millora tecnològica en
l'extracció. I, finalment, parlar d'una
reserva econòmicament factible depen-
drà del nivell de cotització del pro-
ducte. És evident que una reserva
coneguda pot resultar descartada des
del punt de vista econòmic si la
cotització del cru està al voltant de
15 $ el barril i tot el contrari davant
d'una cotització de 50 $ el barril.
La durada del petroli es mesura en
funció de les reserves provades, en
els termes anteriorment descrits, i la
producció mundial anual. Amb les
últimes dades disponibles podem
afirmar que queda petroli per als
pròxims quaranta anys.
Aquests quaranta anys de petroli es
veuran afectats pel ritme d'increment
de consum mundial. En particular
ens podem referir a l'increment de
consum de dues economies molt
actives com són la de l'Índia i la
Xina. El consum per càpita dels
esmentats països està per sota del
consum per càpita mundial.
L'exercici pràctic de situar el consum
per càpita d'aquests dos països en la
a pretensió de resumir la
problemàtica dels operadors
de productes petrolífers
líquids resulta extraordinàriament
arriscada per la diversitat de variables
que intervenen en l'esmentada activitat.
Una presentació simplificada de la prob-
lemàtica deixarà de costat innombrables
aspectes significatius i determinants del
comportament del sector. D'altra banda,
una descripció detallada pot resultar
complexa, confusa i poc il·lustrativa.
Partint d'una pretesa simplicitat sens
detriment de la visió completa del
problema, podem enunciar que les
principals variables que influeixen de
manera significativa en l'activitat dels
operadors de productes petrolífers són:
Reserves provades de petroliLa situació de les reserves provades en
una matèria primera com el petroli és
determinant en el seu comportament.
D'una manera simple podríem resumir-
lo en: quant petroli tenim? O, fins
quan arribaran les reserves actuals?
Per respondre a les anteriors pre-
guntes haurem de definir què s'entén
per reserva provada i com es calcula.
Una reserva provada correspon a la
quantitat de petroli que des del punt
de vista geològic i tècnic resulta
coneguda, que pot ser extreta i que
econòmicament sigui factible.
32 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
LA PROBLEMÀTICA DELSPRINCIPALS OPERADORSD'HIDROCARBURS LÍQUIDSJosé M.
MassanellaBrossa
Director general deMeroil, SA
Enginyer IndustrialAssociat/Col·legiat
núm. 5.617
AMB LES ÚLTIMESDADES DISPONIBLES
PODEM AFIRMAR QUEQUEDA PETROLI PER
ALS PRÒXIMS QUARANTA ANYS
L
Consideracions mediambientalsLa realitat mediambiental del plane-
ta (emissions de CO2, pluja àcida,
etc.), les repercussions del problema,
la sensibilització general, els com-
promisos internacionals subscrits
pels diferents països fan que aquesta
variable passi a ser un element a con-
siderar en els diferents planteja-
ments de desenvolupament de pro-
ductes i/o d'inversions en el sector.
Els productes fòssils utilitzats per al
transport terrestre, que constitueixen el
principal causant dels problemes medi-
ambientals citats, han anat evolucio-
nant de manera que milloren les seves
característiques i redueixen gradual-
ment les seves emissions contaminants.
Els esforços realitzats per les compa-
nyies petrolíferes han estat i són impor-
tants. En poc temps s'ha anat reduint la
quantitat de sofre dels gasoils, s'ha
eliminat el plom de les gasolines, etc.
Paral·lelament a aquests enormes
esforços s'estan duent a terme inver-
sions en investigació i desenvolupa-
ment de nous productes. Estem
assistint a l'aparició dels vehicles
híbrids, de manera que consumeixen
productes fòssils i utilitzen motors
elèctrics per aportar potència o fins i
tot substituir el motor de combustió
mitjana mundial ens llançarà una
dada de reducció de les reserves en
un 25%; és a dir, les reserves arribaran
per a trenta anys.
Dependència del cruDes del punt de vista geogràfic, el lloc
d'origen de les reserves de petroli no
té res a veure amb el lloc on es con-
sumeixen. Mentre un 62% de les
reserves de petroli es troben a l'Orient
Mitjà, més de la meitat del consum es
troba a l'Amèrica del Nord i Europa. I,
al contrari, els països productors de
l'Orient Mitjà consumeixen un 7% del
total mundial. Aquesta dependència
del cru de les economies desenvolu-
pades els exposa a un enorme risc.
No escapa a ningú que les economies
productores presenten una base cul-
tural radicalment diferent de la resta
d'àrees geogràfiques, i que última-
ment les esmentades diferències
s'han agreujat per luctuosos esde-
veniments. Històricament les esmen-
tades àrees productores de petroli
han estat plenes de conflictes entre
diferents països (Iran-Iraq, Kuwait-
Iraq, Israel-Egipte, Israel-Palestina,
etc.). Totes aquestes circumstàncies
condicionen substancialment les
cotitzacions dels productes petrolífers
i constitueixen una font inesgotable i
permanent de conflictes.
Volatilitat dels preusEl petroli constitueix una matèria
primera d'utilització en diversos i
essencials àmbits de l'activitat
econòmica. La seva cotització en
mercats organitzats la fa especial-
ment sensible a tot tipus d'esdeveni-
ments geopolítics, econòmics,
climàtics, la qual cosa provoca un
comportament erràtic dels preus.
Una altra de les causes de variació
diària dels preus el constitueix el
comportament d'altres mercats
alternatius a les inversions. Una
pèrdua d'interès per escassa
rendibilitat del mercat de capitals
provoca un desviament de les inver-
sions cap a altres mercats. El del
petroli ha estat un dels mercats
refugi de les inversions. Els instru-
ments financers al voltant del
petroli (swaps, futurs, etc.) con-
tribueixen enormement a la seva
utilització.
L'evolució de la cotització de les divi-
ses, principalment euro i dòlar, i dels
tipus d'interès condicionen el compor-
tament de la cotització del petroli.
La conclusió és que enormes volums
d'inversió han estat desviats al món
financer del petroli en les seves dife-
rents alternatives, cosa que ha con-
tribuït a la volatilitat del preu.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 33
L'ÚS DEL BIODIÈSEL REDUEIX EN UN 90% LESEMISSIONS D'ANHÍDRID CARBÒNIC A L'ATMOSFERA
en algunes circumstàncies, aprofi-
tant la inèrcia del propi vehicle.
Cal esmentar, a part, l'aparició del
biodièsel que s'utilitza en els vehi-
cles de gasoil i el bioetanol en els
vehicles de gasolina.
El biodièsel pot ser utilitzat en tots els
vehicles de gasoil sense efectuar cap
transformació. Permet ser utilitzat en
qualsevol proporció i de manera contin-
uada i/o alternant-lo amb el gasoil.
Aquest nou producte elaborat a partir
del refinament d'olis vegetals de primer
ús resol el problema de les emissions
de CO2 a l'atmosfera. El cicle complet
de plantació i consum del biodièsel
redueix en un 90% les emissions d'an-
hídrid carbònic a l'atmosfera.
En la mateixa línia estan les aportacions
del bioetanol per als vehicles que util-
itzen la gasolina com a combustible.
El futur està en fase d'investigació. Els
desenvolupaments més avançats es
dirigeixen cap a l'hidrogen com a com-
bustible substitutiu dels actuals.
Tanmateix ens trobem en els inicis
d'un nou producte. Hauran de passar
molts anys fins que els nous carbu-
rants siguin una veritable alternativa
als combustibles actuals. Són molts
els problemes pendents per resoldre,
fins i tot els científics no es posen d'a-
cord en la idoneïtat del producte des
34 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
ELS DESENVOLUPAMENTS MÉS AVANÇATS ESDIRIGEIXEN CAP A L'HIDROGEN COM A COM-BUSTIBLE SUBSTITUTIU DELS ACTUALS
LA SITUACIÓ ACTUAL ÉS FRUIT DE LADESREGULACIÓ DEL MERCAT
activitats van ser assumides per
Repsol, Cepsa i BP. A partir d'aque-
sta situació s'ha anat desenvolupant
el mercat amb l'entrada de nous
operadors en els diferents sectors.
La situació actual és fruit de la man-
era en què es va portar a terme l'es-
mentada desregulació. En matèria de
refinament les refineries han anat
millorant les seves capacitats de pro-
ducció sense construir cap planta
nova. Això implica que el nostre país
sigui deficitari en producció de gasoil
i excedentari en gasolines.
En matèria de logística la part més
important de la logística està a les
mans de CLH (Compañía Logística
de Hidrocarburos), que disposa de
més d'un 80% de la capacitat d'em-
magatzematge a Espanya dels pro-
ductes refinats.
En el camp de la distribució, les tres
primeres companyies que van ser
base de la desregulació de l'antic
monopoli tenen una quota de mercat
al voltant del 75%.
Malgrat disposar d'una economia
desregulada, les posicions assolides
per les companyies que inicialment
van participar en l'eliminació del
monopoli, en l'actualitat continuen
mantenint una posició netament
dominant en el mercat espanyol.
d'un punt de vista del balanç energètic
(energia aportada per a la seva elabo-
ració versus energia necessària per
"moure" el vehicle). Sense deixar de
costat els desenvolupaments per al seu
emmagatzematge, seguretat, xarxes
logístiques, transport, etc.
Amb la situació actual podríem dir
que a curt termini disposem dels bios
i que a termini molt llarg (20-30
anys) estarem en condicions de
conèixer les possibilitats futures dels
nous combustibles.
Estructura del mercatespanyolSi ens cenyim al mercat espanyol,
hem de tenir en consideració quina
ha estat l'estructura de mercat en el
passat recent. El nostre sistema
deriva de l'antic monopoli del
petroli, la Compañía Arrendataria
del Monopolio del Petróleo
(Campsa). Arran de la firma d'adhe-
sió d'Espanya a la Unió Europea,
entre els compromisos assumits es
trobava l'eliminació de les diferents
situacions monopolístiques del mer-
cat interior (petroli, comunicacions,
etc.). La desregulació del mercat es
va produir quan es va segregar el
refinament, la logística i la distribu-
ció. En els seus inicis totes aquestes
dables i que seria transformable en
CO2 si es controla i s'aprofita
energèticament. Aquest doble efecte
(reducció d'emissions incontrolades i
reducció de les emissions correspo-
nents a la font no renovable que se
substitueix) té importància estratègi-
ca per a qualsevol país, amb efectes
econòmics i ambientals.
Hi ha tres grans grups de processos
a aplicar: la transformació energèti-
ca mitjançant processos termo-
químics (incineració, gasificació,
piròlisi); els processos biològics
(digestió anaeròbia amb producció
de biogàs, producció d'hidrogen o
producció de bioelectricitat) que cal
considerar conservatius per als nutri-
ents (nitrogen, fòsfor, potassi i altres
oligoelements), els quals seran reci-
clables en els sòls agrícoles; i la pro-
ducció de biocombustibles líquids a
partir de sucres, o residus i cultius
susceptibles de ser hidrolitzats a
sucres (per produir bioetanol), o a
partir de cultius oleaginosos i olis
residuals (per produir biodièsel).
Llevat de la producció de bioelec-
tricitat, el qual és un procés en què
encara hi ha un llarg camí de recer-
ca i desenvolupament per recórrer,
n termes energètics, la bio-
massa està constituïda per
tot aquell material orgànic
sintetitzat a partir del procés de foto-
síntesi, fixant CO2 atmosfèric, de
manera que el seu aprofitament és
un ús indirecte de l'energia solar
incident sobre la superfície agrícola i
forestal. La biomassa pot ser
primària, producció forestal i agríco-
la, i ja siguin restes de cultius ali-
mentaris o cultius energètics
específics, o secundària, resultat
d'un procés de transformació, com
els residus orgànics (purins i fems
del bestiar, fangs de depuració, frac-
ció orgànica de residus munici-
pals...). El seu aprofitament
energètic incideix en el cicle dels
materials i, per tant, cal trobar un
equilibri entre el concepte de reci-
clatge d'aquests i la producció
d'energia. L'aprofitament energètic
d'aquest recurs no té efectes sobre
l'increment de CO2 a l'atmosfera i,
encara, ha de tenir un efecte positiu
en la reducció de gasos d'efecte
hivernacle, com el metà, el qual és
alliberat a l'atmosfera durant proces-
sos de descomposició anaeròbia
incontrolada de residus biodegra-
36 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
LES POSSIBILITATS DE LA BIOMASSA DAVANT EL PROBLEMA ENERGÈTICXavier Flotats
Director del GIROCentre tecnològic
Dr. enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 6.603
E aquests processos són prou madurs,
i amb sistemes coneguts per evitar
impactes ambientals, com per afir-
mar que no hi ha una limitació tec-
nològica important per a la seva
implantació, tot i que no es pot
oblidar la necessitat de mantenir un
nivell alt de dedicació en R+D+i per
assegurar el continu increment en
l'eficiència energètica i econòmica.
El 2003 a Europa l'energia de la
biomassa representava el 4% del
consum d'energia primària, i s'esti-
mava que podria multiplicar-se per
2,5 el 2010 (de 69 Mtep a prop de
185 Mtep). El mateix any, a
Catalunya, aquesta font representa-
va el 3,5% de la producció d'ener-
gia primària pròpia (0,27 Mtep) i
l'1% del consum total de primària.
El Pla d'Energia de Catalunya
2006-2015 (PEC) programa un
ambiciós pla d'aprofitament de la
biomassa, primària o residual, per
arribar el 2015 a una producció
d'1,1 Mtep, corresponent al 12,6%
de la producció pròpia d'energia
primària i al 38,8% de la producció
en renovables, però tan sols al
3,7% del consum total del país en
energia primària. Aquests valors
relatius indiquen que el pes de la
biomassa en el consum final pràcti-
cament es multiplica per 4, multi-
plicant respecte al 2003 la produc-
ció de biocarburants per 80 (pas-
sant a 0,43 Mtep) o el biogàs de
residus biodegradables per 9 (pas-
sant a 0,2 Mtep). En termes de pro-
ducció, el PEC està en la línia dels
programes europeus i els valors pro-
gramats donen una idea clara de la
contribució que pot tenir la biomas-
sa en el futur. Amb els coneixe-
ments actuals, i ateses les limita-
cions en la producció donades pel
nostre clima mediterrani, és
agosarat pretendre d'aquí a deu
anys una producció superior a la
prevista en el PEC, de manera que
un major pes relatiu de la biomassa
hauria de venir d'un menor consum
total d'energia.
En un horitzó molt més llunyà, la
contribució neta podria apropar-se al
potencial total, que podria ser com a
molt del doble de l'estimat actual-
ment com a accessible, si hi ha una
aposta coordinada i decidida en can-
vis, en processos productius i de
gestió, i en desenvolupament tec-
nològic. Per a això, cal dotar-se dels
mecanismes incentivadors adequats.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 37
L'APROFITAMENT DELA BIOMASSA ÉS UN ÚSINDIRECTE DE L'ENER-GIA SOLAR INCIDENTSOBRE LA SUPERFÍCIEAGRÍCOLA I FORESTAL
CAL TROBAR UN EQUI-LIBRI ENTRE EL CON-CEPTE DE RECICLATGEDELS MATERIALS I LAPRODUCCIÓ D'ENERGIA
En aquesta línia, les primes a la pro-
ducció d'energia a Espanya haurien
d'estar al nivell dels països europeus
que han apostat per aquesta font
energètica pels seus avantatges. El
cas del biogàs és paradigmàtic, amb
valors de venda de l'energia elèctrica
produïda a Àustria entorn del doble
dels valors espanyols. En aquest sen-
tit, el Pla d'Energies Renovables
2005-2010 del Govern espanyol és
poc ambiciós en l'àmbit del biogàs,
perquè programa tan sols un incre-
ment de 0,19 Mtep, quan sols a
Catalunya ja hi ha capacitat per
cobrir aquest increment.
Donada la dispersió territorial en la
disponibilitat del recurs i la multitud
de sectors d'activitat que el generen,
per al seu màxim aprofitament són
més limitats els aspectes organitzatius
i de gestió que els aspectes tecnolò-
gics. Per aquest motiu, cal integrar
polítiques en els àmbits agrícola,
ramader, forestal, ambiental, energètic
i industrial, com a mínim. El principal
repte es troba a aconseguir aquesta
necessària integració transversal, les
dificultats de la qual són intrínseques
a la complexitat que comporta, inde-
pendentment de la bona voluntat i
esforços que s'hi esmercin.
EL PLA D'ENERGIA DECATALUNYA 2006-2015 PROGRAMA UNAMBICIÓS PLAD'APROFITAMENT DELA BIOMASSA,PRIMÀRIA O RESIDUAL
UN MAJOR PES RELATIUDE LA BIOMASSA HAU-RIA DE VENIR D'UNMENOR CONSUM TOTALD'ENERGIA
Des del punt de vista econòmic, avui
l'energia eòlica és competitiva amb
altres fonts energètiques per a la pro-
ducció d'electricitat. Les inversions
públiques i privades en R+D en
aquests 25 anys han aconseguit dis-
minuir el cost del quilowatt hora
(kWh) produït fins a fer-lo competitiu
amb altres fonts, incloent els costos
mediambientals.
Algunes dades que ens donen una idea
de la rellevància que avui té l'energia
eòlica a Espanya són les següents:
· L'any 2005 l'electricitat generada
per l'eòlica ha contribuït en un 8,3%
(20.377 GWh) a cobrir la demanda,
mentre l'energia hidràulica en règim
ordinari ha aportat el 7,8%1.
· La potència eòlica instal·lada en
aquesta data és de 9.800 MW.
· L'objectiu del govern és d'arribar a
disposar d'una potència eòlica de
20.000 MW el 2010.
Cal, per altra banda, veure la situació
mundial:
· L'any 2005 l'energia eòlica ha pro-
duït electricitat per al consum de
100 milions de persones.
· La potència eòlica instal·lada al món en
aquesta data és de 59.000 MW, amb un
creixement del 25% sobre l'any anterior.
a força del vent és una
font natural d'energia que
la civilització ha aprofitat
des de sempre. És a partir dels anys
80, com a reacció a l'anterior crisi
del petroli, que es comencen a
dedicar recursos per a la producció
comercial d'electricitat com a alter-
nativa als combustibles fòssils.
Des de llavors i en només 25 anys,
l'energia eòlica s'ha convertit en una
alternativa real utilitzada en una gran
part de països per a la producció
d'electricitat a gran escala.
Aquest canvi es va iniciar en uns
pocs països (Dinamarca, Alemanya,
Espanya i els Estats Units), impulsat
per decisions polítiques de suport a
un desenvolupament industrial
nacional i a la protecció del medi ambi-
ent. Aquests països han estat capda-
vanters en l'aprofitament comercial de
l'energia eòlica per a la producció
d'electricitat, i han aconseguit
desenvolupar un teixit industrial d'el-
evat valor afegit amb presència glob-
al. Avui, amb els compromisos
adquirits arran del protocol de Kyoto,
l'energia eòlica s'ha convertit en una
font àmpliament utilitzada i en gran
creixement arreu del món.
38 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
L'EVOLUCIÓ DE L'ENERGIA EÒLICA
Antoni MartínezGarcía
Director del Parc del'Energia b_TEC
(Campus Interuniversitaridel Besòs)
Exdirector generald'Ecotècnia
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm.5.689
L'ENERGIA EÒLICA S'HACONVERTIT EN UNAALTERNATIVA A LA
PRODUCCIÓ D'ELEC-TRICITAT A GRAN
ESCALA IMPULSADAPER DECISIONSPOLÍTIQUES DE
SUPORT A UN DESEN-VOLUPAMENT INDUS-
TRIAL NACIONAL I A LAPROTECCIÓ DEL MEDI
AMBIENT
NOTA 1. Dades de Red Eléctrica Española: "El SistemaEléctrico Español en 2005".
L
ASPECTES RELA-CIONATS AMB LACAPACITAT DEREGULACIÓ DE LES CEN-TRALS EÒLIQUES I LAPREDICCIÓ DE VENTSÓN ELS PRINCIPALSTEMES TECNOLÒGICSSOBRE ELS QUALS LAINDÚSTRIA EÒLICA ESTÀTREBALLANT AVUI
· L'estimació del 2010 és de
135.000 MW de potència instal·lada.
· Una projecció de l'European Wind
Energy Association estima que el
2030 un 23% de l'electricitat pro-
duïda a Europa serà d'origen eòlic.
Avui, en països com Alemanya,
Dinamarca, els Estats Units, l'Índia i
Espanya, l'energia eòlica forma ja part
del "mixt" de generació comercial
d'electricitat. Altres, com la Gran
Bretanya, Itàlia, Portugal, Irlanda, la
Xina, França, el Canadà, el Japó,
Austràlia i Grècia, han fixat objectius
governamentals per fer-ne un desplega-
ment important en els propers anys.
Les principals raons per aquest
important desenvolupament són:
· Una estratègia de seguretat de submi-
nistrament dels combustibles per a l'ob-
tenció d'electricitat. Cal recordar que l'en-
ergia eòlica no necessita combustible.
· Una previsió d'un fort increment del
preu de compra del gas.
· Una previsió d'un moderat però
constant increment del preu de com-
pra de drets d'emissió de CO2.
· La fabricació d'aerogeneradors pot
contribuir al desenvolupament d'un
teixit industrial local, que alguns
països desitgen.
L'energia eòlica, com qualsevol altra
tecnologia, però en especial per la
seva "joventut" en el mercat, ha de
resoldre tecnològicament alguns
aspectes que facilitin la seva incor-
poració a les xarxes de transport i
distribució d'electricitat. Aquests
aspectes estan relacionats amb la
capacitat de regulació de les cen-
trals eòliques per part del gestor de
la xarxa, davant de necessitats del
servei o d'oscil·lacions del vent;
aquests i altres relacionats amb la
predicció de vent són els principals
temes tecnològics sobre els quals la
indústria eòlica avui està treballant.
En qualsevol cas, no es pot oblidar,
que el ritme de desenvolupament de
l'energia eòlica depèn de decisions
polítiques. L'energia és un paràmetre
estratègic de la política econòmica i
social d'un país i, com a tal, el govern
en el seu paper de regulador defineix
els mecanismes per aconseguir dis-
posar d'un "mixt" energètic adequat
als seus objectius econòmics, medi-
ambientals, industrials i socials.
Els països que en primera instància
han apostat per aquesta tecnologia
han donat opció a la seva indústria
d'aprofitar les oportunitats de negoci
que aquest mercat preveu.
Les polítiques incentivadores amb preus
de venda de l'energia generada interes-
sants des del punt de vista de l'inversor
financer, han desencadenat a Espanya i
als països en què s'apliquen, amb
Alemanya al capdavant, una allau de
sol·licituds de connexió a la xarxa elèc-
trica. S'han desbordat les previsions més
optimistes, malgrat desaparèixer les
subvencions directes que fins fa poc
s'atorgaven a segons quin tipus d'in-
stal·lacions i que es mantenen en les
instal·lacions de rendibilitat més difícil.
La subvenció als preus de venda de
l'energia generada amb plafons foto-
voltaics ha estat criticada per diferents
sectors pel seu cost elevat, però quin
tipus d'energia no està subvenciona-
da d'una manera més o menys trans-
parent?, o és que les subvencions al
carbó o la moratòria nuclear no
poden considerar-se subvencions?
L'energia solar fotovoltaica, per l'existèn-
cia del recurs amb més o menys
intensitat en qualsevol lloc de la terra
i per la seva instal·lació fàcil i modu-
lar, permet apropar la generació al
consum com cap altre tipus d'ener-
gia, amb la qual cosa s'aconsegueixen
enormes avantatges com la reducció
de pèrdues de transport i fins i tot la
disminució dels costos de construcció
i manteniment de línies de distribució
quan se'n faci un ús més estès.
any 1839 el físic Antoine
Bequerel va descobrir la
producció d'electricitat a
partir de la llum, també conegut com a
efecte fotovoltaic. Ens remuntem,
doncs, a gairebé dos segles des que es
va descobrir aquest fenomen que avui
se'ns presenta ja en la nostra vida quo-
tidiana de manera més o menys inten-
sa, però que es va obrint camí entre les
energies denominades renovables.
Perquè ha tardat tant de temps a pre-
sentar-se com una forma d'energia
que formi part del conjunt de les que
actualment coneixem com a energies
aprofitables comercialment?
Al meu entendre hi ha dues causes fona-
mentals i alhora coincidents en el seu
fonament: per una part, l'existència
d'energies tradicionals abundants i de
baix cost fins fa no molts anys i la uti-
lització de l'energia fotovoltaica en apli-
cacions en què no hi ha cap altra alter-
nativa i en què l'aspecte econòmic
adquireix una importància secundària
com ara en les aplicacions aeroespa-
cials i les instal·lacions aïllades, en què
es relega l'energia solar fotovoltaica a
un paper secundari o a aplicacions
específiques i no com a aportació real a
la solució del problema energètic.
La fabricació de plaques fotovoltaiques
té un preu elevat però la seva uti-
lització massiva en la generació d'ener-
gia elèctrica requerirà una reducció de
costos important, al costat d'una ele-
vació del rendiment energètic de les
plaques. En ambdós aspectes s'està
avançant molt ràpidament.
La matèria primera més utilitzada per
a la fabricació de plaques solars és el
silici, molt abundant en el nostre
planeta. I per tal d'abaratir els preus,
s'utilitza també el silici de rebuig de
la indústria dels semiconductors, que
utilitza silici cristal·lí pur.
Tenim així tres tipus de cèl·lules:
monocristal·lines, de silici pur,
policristal·lines fabricades a partir
de refosa de peces de silici
monocristal·lí i de silici amorf,
obtingut a partir de la deposició de
capes primes sobre vidre.
Existeixen altres tecnologies en via
de desenvolupament amb un futur
molt prometedor com la de les capes
primes i la de concentració.
L'enorme impuls assolit per les
instal·lacions fotovoltaiques a l'em-
para de polítiques incentivadores des
del punt de vista econòmic, ha fet
que la demanda de silici per a aques-
ta finalitat hagi superat la de silici
per a la indústria electrònica i hagi
saturat les fàbriques de tractament
de silici, amb la consegüent escasse-
tat de plafons i elevació dels preus,
en reduir-se l'oferta.
40 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
L'ENERGIA FOTOVOLTAICAEN L'ESCENARI ACTUAL
L
J. M. Grau OssesGerent d'Estudios yProyectos Grau SL.Enginyer industrial
Associat/Col·legiatnúm.5.051
'
L'ENERGIA SOLAR FOTO-VOLTAICA ES RELEGA AUN PAPER SECUNDARIO A APLICACIONSESPECÍFIQUES I NOCOM A APORTACIÓREAL A LA SOLUCIÓ DELPROBLEMA ENERGÈTIC
AQUEST TIPUS D'ENER-GIA PERMET APROPARLA GENERACIÓ AL CON-SUM COM CAP ALTRETIPUS D'ENERGIA AMBENORMES AVANTATGES
PER GENERARMITJANÇANT SIS-TEMES FOTOVOLTAICSTOTA L'ELECTRICITATCONSUMIDA PER LAHUMANITAT L'ANY2001 FARIA FALTAUNA SUPERFÍCIE DE160.000 KM2, QUE ÉSNOMÉS UN 0,12% DELA SUPERFÍCIE TOTALDE LA TERRA
L'ENCERTADA POLÍTICAINCENTIVADORA FARÀQUE AQUESTA ENERGIAASSOLEIXI EN UN FUTURALTES COTESD'UTILITZACIÓ ICOL·LABORI A UN DELSREPTES MÉS IMPOR-TANTS QUE TÉ PLANTE-JADA LA HUMANITAT
Existeix un debat sobre l'aplicació de
la generació fotovoltaica en teulades
o superfícies ja existents o directa-
ment sobre el terreny en unitats d'un
a diversos megawatts que constitueixen
les denominades "hortes solars", en
les quals participen diversos titulars
amb potències unitàries de fins a
100 kW, segons la legislació vigent.
En aquest debat apareixen, però,
aspectes mediambientals.
Encara que evidentment és la millor
manera d'apropar la generació al con-
sum i potenciar la instal·lació en
superfícies ja construïdes, no és
menys cert que instal·lacions
d'aproximadament dos o tres
megawatts, convenientment dis-
tribuïdes des del punt de vista
energètic, també contribueixen a la
descentralització energètica i a la
generació distribuïda sense provocar
impactes visuals rellevants en contra-
posició amb les grans unitats de pro-
ducció amb importants impactes
negatius sobre el medi ambient.
Hem parlat fins ara de les possibilitats
d'aplicació de l'energia fotovoltaica i
no podem acabar sense enumerar els
seus avantatges, com ara la seva con-
tribució a la sostenibilitat del sis-
tema energètic, la seva distribució
planetària i la seva inesgotabilitat,
així com la seva facilitat d'instal·lació
i manteniment i del seu desmantella-
ment, sense deixar seqüeles sobre el
terreny quan es desmunta.
Finalment cal esmentar alguns
números sobre el potencial teòric que
té. Per generar mitjançant sistemes
fotovoltaics tota l'electricitat con-
sumida per la humanitat l'any 2001
(16 bilions de kWh) faria falta una
superfície de 160.000 km2, prenent
en consideració una mitjana de gene-
ració solar de 100 kWh/m2. Aquesta
superfície representa només un
0,12% de la superfície total de la
Terra, que és de 132 milions de km2.
Per tant, no serem capaços de trobar
espai per generar encara que sigui
una part de l'energia necessària?
Encara que les veus més conservadores
del panorama energètic titllen l'energia
fotovoltaica d'excessivament cara, inefi-
cient i poc gestionable, l'encertada políti-
ca incentivadora, si es manté, farà sens
dubte que aquesta energia impulsada
pels avenços tècnics que indubtable-
ment es produiran, per la disminució de
costos i per l'acceptació social com a
font d'ingressos i la seva incorporació
positiva al paisatge urbà i rural, assoleixi
en un futur no molt llunyà altes cotes
d'utilització i col·labori, així, a un dels
reptes més importants que té plantejada
la humanitat si vol mantenir els actuals
nivells de confort i progrés.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 41
diferents graus de desenvolupa-
ment i implantació, però sens
dubte, amb un gran potencial de
mercat. Segons l'informe de
Greenpeace "Renovables 2050", el
sostre de potència termoelèctrica
instal·lable a l'Estat espanyol fins
al 2050 es troba prop del 50 GWp,
amb una capacitat de generació
anual de 197,9 TWh.
Diversitat tecnològicaEls sistemes d'aprofitament solar
tèrmic desenvolupats comercial-
ment fins al moment es poden clas-
sificar en baixa, mitja i alta tempe-
ratura; aquests últims arriben fins
als 350ºC. Les tecnologies uti-
litzades són d'allò més diverses i
inclouen tractaments selectius i
antireflectius, aïllaments de buit o
sistemes de concentració de
radiació, que es combinen en múlti-
ples solucions tecnològiques. Entre
les més conegudes es troben els
captadors de placa plana (FPC) i de
tub de buit (ETC), però també n'hi
distribuïda i de màxim rendiment
energètic, la presència de la
radiació solar com a font disponible
en tot el territori i la seva gran
similitud de forma amb les deman-
des tèrmiques la converteixen en
una solució molt adequada per
cobrir gran part d'aquestes deman-
des. Si tenim en compte que prop
del 40% del consum energètic de la
UE és de caire tèrmic (repartit
majoritàriament entre habitatge i
indústria) i que gairebé el 80%
d'aquesta energia correspon a tem-
peratures inferiors a 150ºC, veiem
que el potencial de la tecnologia
solar tèrmica de baixa i mitja tem-
peratura és certament important.
Aquesta energia pot arribar a cobrir
el 2030 el 50% de totes les actuals
demandes de calor i fred, en apli-
cacions fins a 250ºC, combinant
mesures actives i passives1.
Quant a la producció d'electricitat i
aplicacions directes de procés,
com la dessalinització o la detoxifi-
cació, es tracta d'aplicacions en
42 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL PAPER FUTUR DE L'ENERGIA SOLAR TÈRMICA
Daniel González i Castellví
Cap de ProducteSistemes Energèticsd'Aiguasol EnginyeriaEnginyer industrial
Associat/Col·legiatnúm.13.174
NOTA 1. Solar Thermal Vision 2030. European Solar Thermal Technology Platform
l paper futur de l'energia
solar tèrmica cal definir-lo
dins un nou marc energètic
basat en un ús i una gestió racional de
l'energia, que tingui en compte els
conceptes d'estalvi i eficiència,
sostenibilitat i diversificació de fonts,
així com el de generació distribuïda.
Actualment existeixen múltiples tec-
nologies comercials destinades a
l'aprofitament de l'energia solar tèrmi-
ca, que van des del seu aprofitament
passiu en el disseny arquitectònic dels
edificis fins a la generació de vapor
per a processos industrials o produc-
ció d'electricitat, passant per aplica-
cions ben conegudes com la produc-
ció d'aigua calenta sanitària (ACS) i
calefacció o d'altres menys difoses
com la producció de fred, la dessali-
nització o la detoxificació. Així doncs,
podem classificar les tecnologies
associades a la solar tèrmica, segons
el seu ús final, entre aplicacions tèr-
miques, elèctriques o de procés.
Pel que fa a les aplicacions tèr-
miques, des d'una òptica de generació
E
ha altres menys difoses com els
concentradors cilindro-parabòlics
(PTC) o els captadors plans evacu-
ats (EFPC); algunes són productes
de mercat mentre que d'altres
encara es troben en desenvolupa-
ment tecnològic. En aquests
moments, algunes de les tecnolo-
gies comencen a ser competitives
des del punt de vista del preu de
l'energia tèrmica produïda (€/kWh),
tot i que totes elles es troben
encara a l'inici de la seva corba
d'experiència, la qual cosa fa espe-
rar que els preus baixin substan-
cialment els propers anys i s'as-
soleixi una major competitivitat en
tots els nivells de temperatura.
El marc políticDes del punt de vista polític, tant
l'Estat espanyol com Catalunya han
decidit, finalment, apostar fort per
aquestes tecnologies a través d'ob-
jectius en els respectius plans
energètics, concretats en diverses
iniciatives. En el cas de l'Estat
espanyol, el Plan de Energías
Renovables 2005-2010 marca un
objectiu realista de 4,9 milions de
metres quadrats de sistemes solars
tèrmics de baixa temperatura per al
2010, que representarà una potència
instal·lada de 3,43 GWt amb una
producció anual total per al 2010 de
324.660 Teps, així com una potèn-
cia termoelèctrica instal·lada de 500
MW, amb una producció anual de
1.298 GWh. Per assolir aquests
objectius s'han implementat primes a
la producció d'electricitat amb solar
termoelèctrica i s'ha decretat l'obli-
gatorietat d'instal·lació de sistemes
solars tèrmics de baixa temperatura
per a la producció d'ACS en totes les
noves edificacions, a través del nou
Codi Tècnic de l'Edificació, ja vigent.
Ens trobem, doncs, en un escenari d'o-
portunitats per a aquestes tecnologies
que cal no desaprofitar. El risc, però, al
qual s'enfronta la indústria solar tèrmi-
ca també és important i per això cal
respondre amb la màxima eficàcia i
qualitat al repte que es planteja.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 43
PODEM CLASSIFICARLES TECNOLOGIESASSOCIADES A LASOLAR TÈRMICAENTRE APLICACIONSTÈRMIQUES,ELÈCTRIQUES O DEPROCÉS
AQUESTA ENERGIAPOT ARRIBAR ACOBRIR EL 2030 EL50% DE TOTES LESACTUALS DEMANDESDE CALOR I FRED
ENS TROBEM EN UNESCENARI D'OPORTU-NITATS PER A AQUES-TES TECNOLOGIES QUECAL NO DESAPROFITAR
En el nostre cas, a Catalunya, l'ener-
gia generada a les centrals d'Ascó i
Vandellòs significa més del 50% del
consum anual d'energia elèctrica.
A més d'aquest bon funcionament,
cal tenir en compte que aquesta
energia té unes característiques que
la fan especialment avantatjosa:
1. Garantia de continuïtat: Aquest
tipus de centrals funciona a plena
càrrega de manera contínua cobrint
una part important de la demanda
elèctrica de base; és a dir, la deman-
da que es manté de manera continu-
ada durant les 24 hores del dia.
Addicionalment les centrals nuclears
poden tenir en estoc, a la pròpia cen-
tral, el combustible nou per al seu
funcionament durant tres anys, cosa
que significa una important garantia
de funcionament sobretot en els
temps actuals subjectes a contingèn-
cies de tot tipus que poden posar en
perill el proveïment energètic.
Les energies renovables, molt impor-
tants i absolutament necessàries, no
són alternativa per a la producció en
base a causa fonamentalment de les
seves característiques i especialment
a la seva discontinuïtat; el vent bufa
quan bufa i amb la intensitat que
bufa, que fa que els parcs eòlics
només funcionin a l'any entre 2.000 i
n la segona meitat de la
dècada dels seixanta es va
començar la construcció
dels tres primers grups nuclears,
Zorita, Vandellòs I i Garoña, que van
entrar en funcionament entre 1968 i
1972 amb una potència total
instal·lada d'alguna cosa més de 800
MW. Va ser, tanmateix, a partir de la
primera crisi del petroli el 1973 quan
es va emprendre amb decisió el pro-
grama de centrals nuclears de segona
generació que va culminar el 1987
amb la posada en marxa de la central
de Trillo, que dotava el sistema elèc-
tric d'una potència nuclear de més de
7.000 MW. En aquell moment es
trobaven en servei deu reactors a set
emplaçaments, dels quals un utilitza-
va la tecnologia d'urani natural,
Vandellòs I, 2 BWR, aigua en ebulli-
ció, i 7 PWR, aigua a pressió.
Des de la posada en funcionament,
l'experiència i comportament del
parc nuclear de generació d'energia
elèctrica pot qualificar-se de molt
satisfactori. Totes les nostres centrals
nuclears, amb les incidències
pròpies de sistemes industrials com-
plexos, han funcionat correctament
des del punt de vista tècnic i molt
especialment des del punt de vista
de seguretat. Les incidències ocor-
regudes, singularment a Vandellòs I,
Vandellòs II i Garoña, no han suposat
cap risc ressenyable per a l'entorn i
molt menys de tipus radioactiu.
Vandellòs I va patir un incendi en els
sistemes de generació elèctrica i es
va decidir procedir al seu desmantel-
lament, donada la importància dels
danys i el fet de tractar-se d'un reac-
tor amb tecnologia en desús. Els
problemes de Vandellòs II es referien
a un procés de corrosió en un circuit
de refrigeració d'aigua marina que no
va arribar a posar en risc la seguretat
nuclear i la major importància del
qual va ser la indisponibilitat de la
central durant sis mesos i el cost
econòmic associat. Al seu torn la
central nuclear de Garoña va detectar
certs problemes, en els primers anys
de funcionament, derivats d'una
inadequada especificació de materi-
als que es va solucionar canviant
algunes peces de l'interior del reactor
sense que en cap cas es posés en risc
la integritat del sistema.
En conjunt, les centrals nuclears
espanyoles han funcionat a plena càr-
rega una mitjana de 8.000 hores anu-
als; és a dir, més del 91% del temps
possible, amb una producció anual de
més de 55.000 milions de kWh, la
qual cosa, en aquest moment, repre-
senta entre el 20% i el 25% de l'ener-
gia elèctrica consumida a Espanya.
44 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
L'ENERGIA NUCLEAR A ESPANYA
José María GarcíaCasasnovasMembre de la
Comissió d'Energia del'AEIC/COEIC
E
2.500 hores, la qual cosa unida a la
no-existència de sistemes d'emma-
gatzematge d'energia elèctrica obliga,
entre altres problemes de gestió, a
disposar d'una potència instal·lada
alternativa capaç de suplir el no-fun-
cionament dels aerogeneradors.
2. Preu favorablement competitiu: A
dia d'avui, el cost mitjà de generació
de les centrals nuclears és d'aproxi-
madament la quarta part del cost de la
seva alternativa més immediata que és
la generació elèctrica mitjançant gas,
l'única que en aquest moment podria
subministrar de manera fiable l'energia
de base necessària.
Globalment aquesta diferència en el
cost de generació significa un estalvi
en el sistema elèctric de prop de
3.000 milions d'euros anuals. Estalvi
que es trasllada directament a la ta-
rifa. La substitució de l'actual parc
nuclear per cicles combinats repre-
sentaria la instal·lació d'entre quinze
i disset centrals de gas.
3. Des del punt de vista mediambi-
ental, i en concret prenent en con-
sideració l'emissió de CO2, les cen-
trals nuclears en funcionament
eviten l'emissió a l'atmosfera de 45
milions de tones de CO2 anuals i con-
tribueixen no només a pal·liar, que
no solucionar, el problema d'escalfa-
ment global, principal preocupació
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 45
de caràcter mundial, sinó també a un
estalvi significatiu en els costos que
implica la normativa de drets d'emis-
sió de CO2.
4. Entre els temes pendents queda el
de l'emmagatzematge dels residus d'al-
ta activitat, principalment el com-
bustible usat que ara es guarda a les
pròpies centrals. Aquest és un proble-
ma que en enginyeria podem dir
"delimitat". Coneixem la seva quantitat
i característiques, sabem com procedir
al seu emmagatzematge segur i dis-
posem de la tecnologia per realitzar-ho
a curt i mitjà termini; és més,
l'Administració ja està prenent les
mesures necessàries per dur-ho a terme
desenvolupant els Emmagatzematges
Temporals Centralitzats (ETC), solució
molt més raonable i interessant que no
pas continuar guardant-los a les cen-
trals. L'Emmagatzematge Temporal
Centralitzat haurà d'entrar en servei
l'any 2010. A termini més llarg, a l'ini-
ci del pròxim segle, s'haurà de disposar
d'altres emmagatzematges, com els
soterranis en formacions geològiques
adequades, solució a què tendeixen els
EUA, Finlàndia i Suècia, per exemple.
Sense oblidar que els avenços tec-
nològics, com són els processos de se-
gregació i transmutació i els nous tipus
de reactors, ajudaran a simplificar el
problema considerablement.
L'ENERGIA GENERADAA LES CENTRALSD'ASCÓ I VANDELLÒSSIGNIFICA MÉS DEL50% DEL CONSUMANUAL D'ENERGIAELÈCTRICA
LES ENERGIES RENO-VABLES, IMPORTANTSI NECESSÀRIES, NOSÓN ALTERNATIVA PER A LA PRODUCCIÓEN BASE A CAUSA DE LES SEVESCARACTERÍSTIQUES I DISCONTINUÏTAT
(hidràulica, eòlica, solar fotovoltaica i
tèrmica, biocombustible, biomassa,
etc.), i també la nuclear. Cada una
d'elles té un important potencial de
desenvolupament i un paper a exercir
perquè puguem disposar de suficient
energia elèctrica, no solament nos-
altres sinó també els països emer-
gents industrialment, com la Xina i
l'Índia, i la resta de països amb què
haurem de compartir els escassos
recursos energètics disponibles.
Pel que fa a l'energia nuclear, és evi-
dent, com ja s'ha dit, que per si
mateixa no és una panacea ni solu-
ciona completament el problema,
però sí és raonable, quan no neces-
sari, continuar comptant amb ella
encara que sigui de manera limitada:
entre un 20% i un 30% de l'energia
elèctrica demandada. Per a això no
només hem de mantenir les actuals
centrals sinó que hem de començar a
pensar en noves iniciatives que com-
plementin i, en el seu dia, subs-
titueixin les actuals centrals nuclears.
És necessari que ens pugem al tren
dels nous desenvolupaments tec-
nològics que s'estan produint no
només als EUA sinó a Europa, igual
que hem fet amb el projecte ITER,
En resum, podem afirmar que la
decisió de construir l'actual conjunt
de centrals nuclears va ser correcta i
que, una vegada assumit l'elevat
esforç tècnic i financer que va
suposar la seva posada en servei, el
balanç del seu funcionament és
absolutament positiu havent estat la
clau del subministrament d'energia
elèctrica en els últims quinze anys.
De cara al futur, és clar i evident que
el subministrament d'energia elèctrica
no pot ni ha de confiar-se a una sola
font d'energia primària. Totes les fonts
d'energia són necessàries. La clau està
a saber utilitzar-les totes dins de les
seves possibilitats i característiques.
La primera i més important és l'efi-
ciència energètica: s'ha de consumir
només aquella energia que sigui estric-
tament necessària. Per exemple, el
potencial d'estalvi en consum domès-
tic, segons el llibre blanc de l'energia
de la UE, és del 50% sense pèrdua
significativa de confort. Estalvis signi-
ficatius es podrien obtenir també en
usos industrials o de transport.
Si ens centrem en la generació d'ener-
gia elèctrica, hem d'utilitzar tant els
derivats del petroli, com el gas, el
carbó, les energies renovables
46 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL SUBMINISTRAMENT D'ENERGIA ELÈCTRICA NOPOT NI HA DE CONFIAR-SE A UNA SOLA FONTD'ENERGIA PRIMÀRIA
HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN NOVES INICIA-TIVES QUE COMPLEMENTIN I SUBSTITUEIXIN LESACTUALS CENTRALS NUCLEARS
l'horitzó temporal del qual va més
enllà dels actuals sistemes de gen-
eració i en cap cas podem perdre
l'"expertice" que ja havíem adquirit en
aquestes tecnologies.
És un camí que, després de l'aturada
produïda en els últims anys, estan
emprenent els principals països
desenvolupats que mantenen objec-
tius similars en la utilització de l'en-
ergia nuclear. Així els EUA espera
posar en funcionament entorn de
300 nous reactors abans de 2050
començant el 2015 amb el primer
d'ells, Finlàndia ja té en construcció
el primer dels nous reactors, igual
que França i el Regne Unit es troben
en ple debat sobre aquest tema. Sens
dubte els països orientals, la Xina,
l'Índia o el Japó, continuen amb
ambiciosos programes d'instal·lació
de centrals nuclears, de les quals per
cert Europa és un dels principals
subministradors de tecnologia. No
perdem també el tren de la nostra
capacitat tecnològica.
Encara que queden problemes per
resoldre i camí per recórrer, sens dubte
la utilització de l'energia nuclear per a
la generació d'electricitat és una de les
opcions més raonables.
bombeig, que disposen de dos embas-
saments a cotes diferents, i poden
bombejar aigua durant les nits i caps
de setmana, des de l'embassament
inferior al superior i produir energia
elèctrica durant les hores de major
demanda, amb un rendiment energètic
global aproximat del 70%.
La potència hidràulica total instal·lada
a Espanya és, a 31 de desembre de
2005 i segons dades de Red
Eléctrica, de 18.415 MW elèctrics
(2.446 MW a Catalunya), dels quals
16.657 MW (90%) corresponen al
règim ordinari de les grans empreses
elèctriques (d'aquests, 2.727 MW són
de bombeig) i 1.758 MW (10%) al
règim especial, de petits i mitjans pro-
ductors. La construcció de centrals
hidràuliques a Espanya va tenir la
major incidència durant el període
1955-1970, en què es va construir el
50,4% de la potència instal·lada actu-
al en règim ordinari. En els darrers
anys la potència hidràulica només
creix lleugerament amb algunes cen-
trals petites i mitjanes dins el règim
especial. L'objectiu del Plan de
Energías Renovables en España, ela-
energia hidràulica és una
energia renovable que es pot
emmagatzemar als embas-
saments hidroelèctrics. Aquestes car-
acterístiques fan que, encara que el
seu desenvolupament els darrers anys a
Espanya ha estat molt moderat i el seu
pes a la cobertura de la demanda elèc-
trica sigui decreixent, l'energia hidràuli-
ca tingui una funció essencial en la
cobertura dels pics de la corba de
demanda elèctrica i com a principal
contribuent al sistema de regulació fre-
qüència-potència del sistema elèctric
peninsular. La gestió dels embassa-
ments hidràulics també té altres fun-
cions inherents al cicle de l'aigua com
la laminació d'avingudes i la de garan-
tir els consums d'aigua prioritaris, tant
de tipus urbà com agrícola.
Podem classificar l'energia hidràulica
entre energia fluent, la que ha de ser
produïda forçosament quan l'aigua arri-
ba a la central, i energia regulable, que
pot ser emmagatzemada a l'embassa-
ment i produïda en altres moments.
Una altra particularitat de l'energia
hidràulica és la possibilitat de constru-
ir centrals elèctriques reversibles o de
48 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
L'EVOLUCIÓ DE L'ENERGIAHIDRÀULICA A ESPANYA
L'ENERGIA HIDRÀULICATÉ UNA FUNCIÓ ESSEN-CIAL EN LA COBERTURA
DELS PICS DE LACORBA DE DEMANDAELÈCTRICA I COM A
PRINCIPAL CON-TRIBUENT AL SISTEMA
DE REGULACIÓFREQÜÈNCIA-POTÈNCIADEL SISTEMA ELÈCTRIC
PENINSULAR
L
Xavier CordoncilloFontanet
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm.4.076
'
L'energia hidràulica ha passat de
cobrir, depenent de la hidraulicitat,
més del 50% de la demanda elèctrica
espanyola fins als anys 60 a significar
l'any 2005 el més sec de la història
elèctrica espanyola, només el 9,3% de
la demanda total. Tot i així, com s'ha dit
al començament, l'energia hidràulica
regulable i de bombeig té una funció
essencial al sistema elèctric de la
península ibèrica com a principal sub-
ministrador de la potència elèctrica per
fer front als forts pics de la demanda
diària dels dies laborables i per abastir
les necessitats del sistema de regulació
freqüència-potència peninsular, la mis-
sió del qual és assegurar l'obligat equi-
libri en tot instant entre la potència
demandada pel conjunt dels usuaris
elèctrics i la potència total disponible
pel sistema elèctric peninsular, que
equival a la seva producció total més la
potència real intercanviada a través de
les interconnexions elèctriques de la
península ibèrica amb la resta d'Europa
i d'Àfrica. El petit percentatge, entre el
2% i 3%, que representen aquests
intercanvis respecte a la potència total
demandada, així com el fort increment
dels parcs eòlics als darrers anys, moti-
va una necessitat molt elevada de
potència de regulació instantània o
potència rodant, que representa a la
pràctica entorn de 1.000 a 1.500 MW
al llarg de les diferents hores del dia,
amb una mitjana l'any 2005 de 1.208
MW. Aquesta potència és abastida de
forma primordial per l'energia hidràuli-
ca regulable, per ser la més adequada
per les seves característiques.
borat per l'IDAE, organisme adscrit al
Ministerio de Industria, Comercio y
Turismo, pel període 2005-2010, és
la construcció de 810 MW addi-
cionals, dels quals 360 MW en cen-
trals mitjanes (entre 10 i 50 MW) i
450 MW de minihidràulica (centrals
de menys de 10 MW). Es parla també,
per part d'algunes empreses, d'incre-
mentar la potència de bombeig.
Com les altres energies renovables,
l'energia hidràulica no contamina ni
produeix CO2, però la seva disponibil-
itat està subjecta a les precipitacions
en forma d'aigua o de neu, que són
extremadament irregulars al nostre
país i es comporten amb una dis-
tribució estadística que està molt
lluny de ser una llei normal, ja que
els valors extrems tenen probabilitats
d'ocurrència quasi tan alta com els
mitjans. Es denomina produïble
hidràulic l'energia que s'hauria pro-
duït amb tota l'aigua arribada durant
un període de temps a les centrals
hidràuliques, sense tenir en compte
la gestió realitzada pels embassa-
ments. El produïble hidràulic anual
mitjà espanyol, és a dir, la producció
hidràulica corresponent a un any de
precipitacions mitjanes és de l'ordre
de 33.500 GWh (29.000 GWh del
règim ordinari i 4.500 GWh del règim
especial) i cobriria al voltant del
13,6% de la demanda elèctrica total
espanyola de l'any 2005.
Quin és el potencial hidràulic que
resta per desenvolupar a Espanya?
El darrer estudi de què tenim notí-
cia està realitzat per l'Instituto de
la Ingeniería de España l'any 1986,
i parla d'un potencial brut, respec-
tant les preferències d'ús, de
127.935 GWh, dels quals serien
tècnicament i econòmicament
desenvolupables 34.060 GWh. Això
permetria doblar la producció actu-
al amb la condició impossible de
construir nous embassaments inun-
dant moltes valls que la nostra soci-
etat actual pràcticament no tolera.
Caldria tot i així fer una reavaluació
del nostre potencial hidroelèctric amb
les condicions ambientals actuals i amb
el nou escenari de preus de l'energia per
determinar si existeixen encara
embassaments d'usos múltiples
econòmicament viables.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 49
COM LES ALTRES ENERGIES RENOVABLES, NOCONTAMINA NI PRODUEIX CO2, PERÒ LA SEVA
DISPONIBILITAT ESTÀ SUBJECTA A LES PRECIPITA-CIONS, QUE SÓN EXTREMADAMENT IRREGULARS
AL NOSTRE PAÍS
importat, competitiu, i, alhora,
afrontar el traumàtic tancament de
les produccions europees no com-
petitives, que representa pèrdues
anuals de llocs de treball de
desenes de milers de persones
aproximadament.
Per contra, no tots som conscients
que des d'un punt de vista mundial
el consum de carbó està augmen-
tant a un ritme del 2,2% anual i
s'espera que segueixi també creixent
en les pròximes dècades. Això es deu
al continuat increment de la seva
utilització als grans països consum-
idors com la Xina (37% del consum
mundial; més del 50% del seu sub-
ministrament d'energia), els EUA
(19,6% del consum mundial), l'Ín-
dia (7,3% del consum mundial i
més d'un terç dels seus subminis-
traments), el Japó (4,1%), Rússia
(3,6%) i Sud-àfrica (3,1%), per
citar els més importants.
La combustió del carbó, en contra de la
falsa imatge que s'ha difós, pot ser per-
fectament neta, respecte als contami-
nants convencionals (S, NOx, etc.),
però certament, després del petroli, és
la font energètica que més CO2 pro-
dueix. D'altra banda, i en relació amb
les crisis de preus del petroli i del gas
lmenys durant els últims
cinquanta anys, periòdica-
ment es pronostica a la UE
el final del carbó com una de les grans
opcions energètiques. Els hidrocar-
burs i l'energia nuclear li van menjar
molt terreny en les dècades dels
cinquanta i dels seixanta, però quan
semblava sentenciat, les crisis del
petroli dels anys setanta primer, i els
problemes de l'energia nuclear
després, van provocar el seu retorn,
particularment en la generació d''ener-
gia elèctrica, amb el desenvolupament
espectacular d'un molt eficient i com-
petitiu comerç internacional.
Des de la dècada dels noranta
-amb la presa de consciència sobre
els problemes que poden causar
les emissions de CO2, la introduc-
ció significativa i creixent del gas
natural i, en menor grau, de les
energies renovables- la utilització
del carbó està experimentant, par-
ticularment a la UE, un declivi
espectacular; però, molt probable-
ment, aquest és un cas molt singu-
lar. Independentment del proble-
ma de les emissions de CO2, hauria
estat, segons la meva opinió,
impossible practicar una política
molt activa a favor del carbó
50 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
LA UTILITZACIÓ FUTURADEL CARBÓ EN EL NOUCONTEXT D'ENERGIA CARAJosé Sierra López
Doctor enginyer deMines de la Real
Academia de Doctoresde España
A
EL CONSUM DE CARBÓESTÀ AUGMENTANT AUN RITME DEL 2,2%
ANUAL I S'ESPERAQUE SEGUEIXI TAMBÉ
CREIXENT EN LESPRÒXIMES DÈCADES
L'ÚNICA TECNOLOGIA QUE POT COMPETIR AMB ELCARBÓ, EN QUANTIES SIGNIFICATIVES, ÉS L'ENER-GIA NUCLEAR DE FISSIÓ
natural -en part indexat amb aquell- i
al fantasma de la seva escassetat, les
reserves de carbó es mesuren en segles
i, a diferència dels esmentats, els seus
preus es formen en condicions de com-
petència real. Aquests, de fet, estan
mantenint fins i tot un diferencial de
preus amb els seus competidors sufi-
cient per cobrir els costos dels drets
d'emissió de CO2 (encara que ara com
ara siguin poc representatius), allà on
estan implantats.
Abundància, ubiqüitat, competitivi-
tat respecte als hidrocarburs i a les
energies renovables, estabilitat de
preus, absència de les connotacions
peculiars de l'energia nuclear, i tec-
nologies fàcilment transferibles,
expliquen la supervivència d'un
creixement positiu en l'ús del carbó.
En definitiva, el carbó segueix jugant
en algunes economies emergents -i
encara en altres de madures- el
mateix paper que li va correspondre
en el desenvolupament d'Europa,
particularment després de la Segona
Guerra Mundial, com recordava
sovint el canceller Köhl.
Doncs bé, i de cara a les emissions
de CO2: com demanarem als països
en desenvolupament que -precisa-
ment quan se'ls estan encarint els
hidrocarburs- augmentin encara
més la factura energètica substitu-
int el carbó per energies renovables
més costoses, i de quantia insufi-
cient, i/o gravant-los amb la imposi-
ció de quotes i drets d'emissió?
Els racionaments, normals en
economies de guerra, no són
sostenibles. L'única solució és que
els models de desenvolupament
incorporin les tecnologies que
facin compatibles seguretat de
subministrament i custòdia del
medi ambient a costos accepta-
bles. En aquestes condicions, ara
com ara, l'única tecnologia que
pot competir amb el carbó, en
quanties significatives, és l'ener-
gia nuclear de fissió.
En conclusió, el carbó, en el context d'en-
ergia cara, és inevitable per als països en
desenvolupament. Afortunadament -i ho
dic amb convicció- els preus alts dels
hidrocarburs podran facilitar que,
després de dues dècades d'insuficient
esforç tecnològic, aquest es converteixi
en la màxima prioritat. De la seva mà,
serà possible, o bé fer viable la reduc-
ció progressiva de la utilització del
carbó, o, millor encara, ja que la diver-
sificació de les fonts energètiques és
crucial, neutralitzar el CO2 produït en la
seva combustió.
bastant discutible. En l'altre extrem
tenim el gran motor industrial d'un
procés continu, on l'eficiència energèti-
ca i la fiabilitat són els decisius i el per-
sonal de manteniment no és tan igno-
rat, tot i saber més del que sembla.
El preu de l'energia mana l'eficiència
dels motors. Venim d'una època d'ener-
gia abundant i econòmica, que cal
replantejar de la base ja que ens ha
omplert el mercat de motors mi-
llorables en eficiència. Una dada que
cap fabricant de motors d'inducció con-
fessa a la placa de característiques és
el consum de corrent en buit; és a dir,
sense parell resistent a l'eix, que dista
molt de ser petit. Una normativa sobre
això potser ajudaria en el camí de l'efi-
ciència energètica. Si no arrossega pa-
rell a l'eix, el motor ha de consumir un
corrent molt inferior al nominal, encara
que girin a velocitat nominal, com fan
alguns motors d'imants permanents o
síncrons. Recordem que potència a
l'eix és parell per velocitat, mentre que
potència elèctrica absorbida és tensió
per corrent per alguna constant com
l'arrel de tres del trifàsic.
Però, què és potencia? Com la dimen-
sionem si la major part d'aplicacions
són amb càrregues irregulars o cícliques
i a velocitats variables? No és una
ls motors elèctrics tenen
molts matisos de fun-
cionament que no són
prou coneguts i aprofitats en
algunes aplicacions concretes.
"Hi ha estalvis que foraden les esto-
valles." Aquesta dita popular cal tenir-la
molt present a l'hora de definir l'estalvi
en motors. Cal matisar si el preu de
compra és el que mana, o bé ho és el
cost de l'energia consumida, entès com
un cost d'explotació, afegit als costos
de manteniment dins la vida útil espe-
rada del conjunt del que forma part el
motor. De totes maneres, les partides
pressupostàries dins l'empresa solen
ser diferents. Flac favor fa a l'eficiència
energètica aquesta estructura, manada
per una economia sovint mal entesa.
El nivell de potència, el cost de l'ener-
gia, la tecnologia emprada i la vida útil
esperada del motor donen punts d'e-
quilibri diferents. En una joguina
"d'emprar i llençar", la seva vida
efímera dóna protagonisme al cost
d'adquisició, i passen a segon terme o
a ignorar del tot temes de manteniment
i eficiència energètica. Considero poc
sostenible aquesta filosofia i una per-
versió del mercat que n'abusa en
àmbits com el de la informàtica, en què
l'eficiència energètica dels motors és
52 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
RELACIÓ ESTALVI-EFICIÈNCIAENERGÈTICA DELS MOTORS
Ricard Bosch i TousProfessor delDepartament
d'Enginyeria Elèctrica,UPC
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 6.751
VENIM D'UNA ÈPOCAD'ENERGIA ABUNDANT
I ECONÒMICA, QUECAL REPLANTEJAR DELA BASE JA QUE ENS
HA OMPLERT EL MER-CAT DE MOTORS
MILLORABLES ENEFICIÈNCIA
SÓC UN ENTUSIASTADEFENSOR DELS VEHI-
CLES ELÈCTRICSHÍBRIDS PERQUÈ SÓNAVUI UNA OPORTUNI-TAT PER DEMOSTRAR
L'EFICIÈNCIA DENOVES CADENES
ENERGÈTIQUES
E
edificis. També poden accelerar el
desenvolupament d'altres tecnologies
de generació com les microturbines de
gas, les piles de combustible o els
materials superconductors.
En motors elèctrics no està tot inventat
ni molt menys, malgrat que van tan bé
que això sembla utòpic. El motor ha de
passar a ser una part més del conjunt.
En els grups electrògens, per exemple,
fa anys que l'alternador porta un sol
coixinet, mercès a uns acoblaments
normalitzats que permeten recolzar el
seu rotor directament sobre el cigonyal
del motor tèrmic que l'arrossega. En
aquests conceptes hi ha molt estalvi
potencial, que a més abarateix el man-
teniment i allarga la vida útil.
En estalvi i eficiència energètica, el
personal de manteniment de cada
empresa sol conèixer molt bé els cos-
tos reals d'explotació de les
instal·lacions i les petites actuacions
que duen grans estalvis. Aquest per-
sonal té la sensació, davant de gerèn-
cia, de perdre una batalla abans de
començar-la, de justificar "l'estalvi de
la no-avaria". "Quan peta, correu-hi
tots", i "costi el que costi, però
abans..." Sóc enemic d'externalitzar
segons quin tipus de manteniment,
perquè és fàcil de perdre la perspec-
tiva històrica que pot dur a la llarga a
un important estalvi i eficiència
energètica en els motors elèctrics.
Potser tenim massa mitificat l'auditor
extern, car i ben vestit, que d'una
revolada potser no arriba a veure els
matisos dels motors que ja sap el
propi personal de manteniment.
Les solucions d'estalvi i eficiència no
són úniques i poden variar força segons
les circumstàncies i les persones que
les realitzen, els seus coneixements i
sensibilitat. Potser és la part "artística"
de la tècnica, i resulta important a llarg
termini, però no es poden fer amb
presses i ofegats pels temes urgents.
decisió trivial, en què les tecnologies en
joc encara tenen més matisos, incloent
les normes emprades per determinar la
potència. Per exemple, un motor tèrmic
i un elèctric de la mateixa potència s'as-
sagen a temperatures ambients dife-
rents, segons el país. La mateixa
màquina dóna valors diferents.
Aquí els conceptes termodinàmics
d'isotèrmic (règim permanent a una
temperatura determinada) i adiabàtic
(règim transitori un temps limitat per
no ultrapassar una temperatura límit)
ens poden ajudar força, encara que
estem parlant de motors elèctrics. En el
símil automobilístic, isotèrmica seria la
potència desenvolupada pel motor d'un
vehicle llençat hores per una autopista.
Adiabàtic seria aquest vehicle passant
de 0 a 100 km/h en X segons de temps,
durant el transitori d'arrencada o en un
avançament a un altre vehicle.
Sóc un entusiasta defensor dels vehi-
cles elèctrics híbrids perquè són avui
una oportunitat per demostrar l'efi-
ciència energètica de noves cadenes
energètiques, concebudes amb cri-
teris d'eficiència energètica, elevades
prestacions transitòries i grans sèries
per abaratir el cost. No sempre cons-
truïts en grans empreses, com
demostra una empresa anglesa de
quinze treballadors que construeix uns
híbrids esportius molt eficients i
d'elevades prestacions a Anglaterra.
Cal no quedar-se en el conjunt con-
vertidor electrònic / màquina elèctrica
que controla, sinó que és necessari
incloure la font d'energia elèctrica per
complir amb un cicle de càrrega
determinat, com el d'un vehicle urbà.
No tenim per què consumir el com-
bustible del ralentí, amb el cotxe atu-
rat en un embús o un semàfor. Que un
motor tèrmic petit i optimitzat a una
velocitat gairebé constant arrossegui
un generador més gran que el tèrmic
per poder fer front a elevats transi-
toris, d'alta eficiència, auxiliat per
bateries i condensadors que farien
elèctricament la funció del volant
d'inèrcia associat als cigonyals. Els
motors elèctrics de les rodes poden
donar, sense cremar se, transitoris
d'arrencada de 15 segons en règim
adiabàtic de sis vegades la potència
nominal en règim isotèrmic. Aquesta
energia d'arrencada, si ve dels con-
densadors, pot recuperar-se en part a
cada frenada. Cal, però, desenvolupar
un sistema gestor d'aquests fluxos
d'energia que un cop a punt pot ser la
base d'altres models energètics més
eficients, no sols en vehicles sinó en
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 53
LES SOLUCIONS D'ESTALVI I EFICIÈNCIA NO SÓNÚNIQUES I PODEN VARIAR FORÇA SEGONS LES
CIRCUMSTÀNCIES I LES PERSONES QUE LES REA-LITZEN, ELS SEUS CONEIXEMENTS I SENSIBILITAT
que el benefici és encara major. És a
dir, quan el salt de temperatura entre
la temperatura alta (40ºC) i la baixa
(-30ºC o -10ºC) és menor, el consum és
també menor encara que s'hagi trans-
portat la mateixa quantitat d'energia.
També hi ha màquines d'aire condi-
cionat que treuen la calor de dins del
local i el llancen a l'exterior, i bombes
de calor que, igual que fa l'aire condi-
cionat a l'hivern, roben la calor de
l'exterior i la llancen dins del local.
D'aquestes màquines d'aire condicionat
i bomba de calor n'hi ha de molts tipus,
però si ens centrem en les diferències de
temperatura trobem màquines (petites o
grans) en les quals el coeficient d'efi-
ciència energètica (CEE) és de 2,6 a 3,
cosa que vol dir que el fred o calor que
produeixen són de 2,6 a 3 kW per cada
quilowatt elèctric consumit.
Tres són els components en què ens hem
de fixar: el compressor, l'evaporador i el
condensador. El compressor és el cor i és
el que mou el refrigerant de la baixa a l'al-
ta temperatura. L'evaporador produeix el
fred i el condensador ens proporcionarà la
calor. A l'estiu, l'evaporador és el que està
dins del local i el condensador, fora. A
l'hivern i per mitjà d'una vàlvula de quatre
vies aquesta configuració serà al revés.
Si ens fixem en l'hivern, es pot dir que a
l'estiu seria el mateix. Veurem que hi ha
os dels grans consumidors
d'energia són la calefacció i
l'aire condicionat. Avui en dia
hi ha tècniques perquè el consum
energètic d'un habitatge, oficina…, sigui
menor amb la mateixa o, fins i tot, supe-
rior qualitat de vida. Els equips que ho
fan possible són una mica més cars però
s'amortitzen ràpidament. D'exemple
podem posar el circuit frigorífic d'una
nevera de 200 W de fred, o el que és el
mateix, una nevera que treu 200 W de
calor del seu interior, però que con-
sumeix 125 W elèctrics. És a dir, traslla-
da la calor robada del seu interior a la
graella negra que és a la part posterior de
la nevera. En aquest cas es paga només
l'energia de transportar la calor de -20 o
-30ºC fins a 30 o 40ºC de temperatura
en l'ambient on és situada la nevera. La
calor dissipada a la graella serà de 200
+ 125 = 325 W de calor. Que si ho
mirem des del punt de vista de l'econo-
mia veurem que s'han pagat 125 W
elèctrics i s'han rebut 200 W de fred.
Si aquesta mateixa nevera fos només
de temperatura de frescos, a 0ºC, el
fred seria fabricat a -10 o -15ºC, i la
calor total tirada a la mateixa tempe-
ratura exterior de 30 o 40ºC. Però ara
consumiria per exemple 90 W. És a
dir, donaria 200 W de fred i con-
sumiria 90 W. En aquest cas, veiem
54 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ
Josep M. NacentaAnmella
Professor titular de la UPC
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm.3.866
D dies d'hivern durs en els quals la
màquina d'aire condicionat del tipus que
sigui funciona al límit i el CEE és de 2,6
a 3. Però si ens fixem, ens adonarem que
aquests dies d'hivern durs signifiquen
del 3 al 5% dels dies de l'any. Així veiem
que la majoria de dies d'hivern són dies
suaus i dies intermedis.
Amb referència al tipus de màquines,
existeixen dos tipus de màquines: les
que tenen el compressor que gira a
voltes constants i té un CEE de 2,6 a
3 durant tots els dies d'hivern, i els
inverter, que són de velocitat variable.
A la bomba de calor el compressor de
la qual gira a voltes constants, quan
arrenca dóna tota la seva potència de
calor i quan el local ha arribat a la
temperatura adequada para. I així
successivament depenent del dia en
el qual estiguem. En aquest cas la
diferència de temperatura entre la
temperatura del condensador i la de
l'evaporador es manté en un mateix
ordre de magnitud i el CEE es manté
gairebé constant entre 2,6 i 3.
Si ens centrem en la màquina d'aire
condicionat tipus inverter, en els dies
d'hivern que no són gaire durs el
compressor baixarà de voltes, amb la
qual cosa, com treballa tot l'evapo-
rador i tot el condensador, ni la tem-
peratura de l'evaporador no és tan
baixa ni la del condensador és tan
alta, i la diferència de temperatures
serà menor; per tant, el CEE aug-
mentarà. D'aquesta manera es pot
arribar a 4,5 o fins i tot a 6 en els
dies més suaus. Veiem que l'estalvi
energètic és molt significatiu.
A més, com hem esmentat anterior-
ment, els dies d'hivern molt durs no
són més del 5%, i els dies intermedis,
per tant, correspondran a la major
part de l'hivern. Així s'observa que
amb una màquina inverter podrem
tenir un CEE de la temporada hivernal
de 5, o el que és el mateix per cada
quilowatt consumit tindrem 5 KW de
calor de mitjana. El mateix ocorre a
l'estiu: si el compressor és inverter i
pot baixar de revolucions, també el
coeficient d'eficàcia energètic en la
mitjana de l'estiu serà alt.
Quan en una casa amb calefacció de
radiadors, per exemple, s'encén la
calefacció es dóna calor a tota la
casa, però durant el dia no hi ha ningú
als dormitoris i durant la nit no hi ha
ningú al saló-menjador. Doncs, si no
hi ha ningú, perquè hi donem cale-
facció? Quan una persona entra en
aquestes estances fredes tindria quel-
com de xoc tèrmic. Perquè això no
ocorri s'hauria d'instal·lar un interrup-
tor al costat de la porta perquè quan
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 55
S'HA DE REGULAR LATEMPERATURA A CADALOCAL PER NO FERMALBARATAMENTD'ENERGIA I NO REGU-LAR-LA PER SOTA DE25ºC A L'ESTIU NI PERSOBRE DE 21ºC AL'HIVERN
AMB UN TERMÒSTATQUE REGULI LA TEM-PERATURA DESITJADAS'ESTALVIARIA EL 50%DE L'ENERGIA CON-SUMIDA EN LA MAJO-RIA D'HABITATGES
QUAN EL SALT DE TEMPERATURAENTRE LA TEMPER-ATURA ALTA I LABAIXA ÉS MENOR, EL CONSUM ÉS TAMBÉ MENOR
s'entri es connecti la calefacció i
aquesta ràpidament assoleixi la tem-
peratura desitjada, i quan se surti es
tanqui la calefacció. Un termòstat
ambient de dues etapes permetria
que quan a l'hivern no hi hagi ningú la
temperatura no baixi tant i no es pro-
dueixi el xoc tèrmic; el mateix ocorre-
ria a l'estiu. Amb aquesta mesura en
la majoria d'habitatges s'estalviaria el
50% de l'energia consumida.
En la resta d'edificis, oficines o altres
feines depèn de l'ús que es faci de les
oficines; en el despatx que no sigui
ocupat es pot desconnectar la calefac-
ció o la refrigeració. Amb aquestes
dues mesures aquí explicades, l'estalvi
energètic és molt alt, i pot oscil·lar del
30 al 70% segons l'ús i l'aplicació.
A part, cal tenir en compte que la
temperatura de cada habitació o
despatx ha de ser l'adequada per a la
roba que es duu posada. Així a
l'estiu, la temperatura pot ser de
25ºC ja que la roba és més lleugera,
i a l'hivern de 21ºC ja que la roba que
es duu és més gruixuda.
Per tant, també s'ha de regular la
temperatura a cada local per no fer
malbaratament d'energia i no regular-
la per sota de 25ºC a l'estiu ni per
sobre de 21ºC a l'hivern.
canviar, parcial o totalment, a l'ús
d'energies de fonts renovables.
En aquest context, hi ha uns proces-
sos tèrmics específics que es pro-
dueixen allí on existeixen recintes o
sistemes amb diferent temperatura
que la de l'ambient que els envolta.
En ells es genera sempre un flux de
calor que fa que s'hagi de consumir
una energia per compensar l'esmentat
flux de calor i mantenir la temperatura
desitjada en el recinte o sistema. En
tots aquests processos, són els aïlla-
ments tèrmics el mètode més coherent
per assolir l'eficiència energètica,
sigui quin sigui el sector d'activitat en
el que ens trobem. Qualsevol altre
mètode que es pretengui utilitzar no
assoliria mai l'eficàcia necessària i,
segurament, la seva rendibilitat seria
molt més baixa.
Sector industrialEl sector industrial representa el
30% del consum final d'energia a la
CEE, amb fins tèrmics i de funciona-
ment d'equips i moviments interns.
L'ús d'aïllaments tèrmics no és una
novetat ni representa un problema
per a la Indústria. De fet, i amb inde-
pendència del consum energètic,
n termes d'enginyeria, es
podria definir l'eficiència
energètica com l'objectiu
per consumir el mínim d'energia pos-
sible per realitzar qualsevol procés,
compatible amb les tècniques
conegudes i considerant la rendibili-
tat de les inversions necessàries per
aconseguir-la. L'eficiència energètica
és una part consubstancial al desen-
volupament de les polítiques per al
compliment del compromís de Kyoto,
així com per als objectius de desen-
volupament sostenible.
Evidentment, hem de referir-nos al
consum d'energies no renovables en
què se sustenta l'energia que con-
sumim i que, majoritàriament, són
d'origen fòssil. Es obvi, per tant, la
necessitat de trobar mètodes que ens
permetin assolir l'objectiu d'eficièn-
cia energètica en tots els aspectes del
consum d'energia. És per això que
cada sector d'activitat ha d'analitzar
l'ús específic de l'esmentat consum i
trobar mètodes per reduir-lo. En ge-
neral, existeixen tres grups de mètodes
per reduir el consum de l'energia no
renovable: incrementar els rendi-
ments tèrmics dels processos actuals,
reformar o canviar aquests últims, o
56 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
CONTRIBUCIÓ DELSAÏLLAMENTS TÈRMICS AL'EFICIÈNCIA ENERGÈTICAXavier Balda
i BragulatPresident
de la Comissiód'Instal·ladorsd'ANDIMA
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 3.713
SÓN ELS AÏLLAMENTSTÈRMICS EL MÈTODEMÉS COHERENT PER
ASSOLIR L'EFICIÈNCIAENERGÈTICA
ES TREBALLA AMB CRI-TERIS NO ACTUALITZATSI, SEGURAMENT, MENYSRENDIBLES QUE ELS QUES'HAURIEN D'UTILITZAR
ELS COSTOS DELSAÏLLAMENTS TÈRMICS
EN LA INDÚSTRIA ESPODEN AMORTITZAR, EN
PROCESSOS DE TEM-PERATURES ELEVADES,
EN PERÍODES DE TEMPSMOLT CURTS
E
79. Afortunadament, el 29 de setem-
bre passat va entrar en vigor el Codi
Tècnic de l'Edificació (CTE) que, en
el seu apartat HE-1 (Estalvi d'ener-
gia: Limitació de la demanda
energètica), obliga a augmentar la
protecció tèrmica de l'envoltant de
l'edifici, la qual cosa representarà
una disminució mitjana de la deman-
da, al voltant d'un 25% respecte a
les exigències de la normativa anteri-
or. A més de l'anterior, també està el
projecte de revisió del RITE
(Reglament de les instal·lacions tèr-
miques dels edificis), inclòs també
en el CTE, en l'apartat HR-2. En
aquest reglament s'augmenten les
exigències de les instal·lacions tèr-
miques de l'edifici, fixant un límit
màxim de 4% de la potència
instal·lada, per les pèrdues a les
xarxes de transport.
Amb aquests condicionaments, es
tracta de completar una part del
desenvolupament espanyol de la
Directiva 2002/91/CE, relativa a
l'eficiència energètica dels edificis.
L'altre aspecte per completar el
desenvolupament està en el projecte
de la Certificació Energètica dels
Edificis, mitjançant la qual s'edi-
ficaran edificis amb un nivell de con-
sum energètic inferior al mínim legal,
que seria el que tindrien aquells que
només complissin les exigències del
CTE. La manera d'assolir aquestes
qualificacions superiors passarà fona-
mentalment per la millora de l'efi-
ciència energètica de l'envoltant,
disminuint la demanda mitjançant
millors aïllaments tèrmics.
Vull cridar l'atenció dels nostres
col·legues col·legiats sobre el fet que
aquesta "presa de consciència legisla-
tiva" sobre la tèrmica en els edificis
representa una més gran oportunitat
de desenvolupament professional.
molts processos de producció no
serien possibles o disminuirien en
rendiment i qualitat sense un aïlla-
ment tèrmic adequat. El problema és
que, en general, no es tenen presents
els conceptes d'eficiència energètica
a l'hora de calcular els aïllaments tèr-
mics necessaris per a les noves
instal·lacions o revisions de manteni-
ment. Es treballa amb criteris no
actualitzats i, segurament, menys
rendibles que els que s'haurien d'u-
tilitzar. En aquest sentit, es presen-
ten molts projectes nous amb aïlla-
ments tèrmics iguals, i fins i tot infe-
riors en gruix, als equivalents uti-
litzats fa més de quinze o vint anys.
S'oblida que l'aïllament tèrmic en
molts processos industrials pot reduir
les pèrdues energètiques per trans-
missió, fins a un 98% de les pèrdues
que es tindrien sense instal·lar l'es-
mentat aïllament. Realment, això no
hauria de ser d'aquesta manera si es
fessin càlculs de rendibilitat per bus-
car el "gruix tècnic econòmic", uti-
litzant els sistemes preconitzats per
la CEE, com és el mètode del VAN
(Valor Actualitzat Net). Utilitzant
aquests mètodes de càlcul, amb
dades reals de preus que avui posen
de manifest que el cost de l'energia
ha crescut molt més que el cost dels
aïllaments en els últims vint anys,
s'obtindrien gruixos d'aïllament ido-
nis i més grans que els utilitzats
habitualment, amb una més forta
rendibilitat en el procés i una reduc-
ció del consum energètic específic.
Així, es podria comprovar que els
costos dels aïllaments tèrmics en la
indústria es poden amortitzar, en
processos de temperatures elevades,
en períodes de temps molt curts, tant
com unes setmanes.
Sector edificacióEl sector edificació i serveis represen-
ta el 40% del consum final d'energia
a la CEE, amb fins tèrmics, funciona-
ment d'electrodomèstics i il·lumi-
nació. Les dades específiques per a
Espanya (IDAE) indiquen que els
processos tèrmics de climatització
d'edificis (calefacció i refrigeració)
representen el 58% del consum
total dels edificis, amb una tendèn-
cia creixent.
L'edificació ha estat, fins al present,
la gran "oblidada" de la legislació
respecte al consum energètic, amb
una normativa obsoleta, la NBE-CT-
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 57
AQUESTA "PRESA DE CONSCIÈNCIA LEGISLATIVA"SOBRE LA TÈRMICA EN ELS EDIFICIS REPRESENTAUNA MÉS GRAN OPORTUNITAT DE DESENVOLUPA-
MENT PROFESSIONAL
En aquesta línia, el Pla d'Energia de
Catalunya 2006-2015 configura una
estratègia energètica més compromesa
amb el desenvolupament sostenible,
amb l'objectiu d'avançar-se a les prob-
lemàtiques que s'acosten -derivades
de l'actual model energètic- i conver-
tir aquesta amenaça en una oportuni-
tat de millora de la competitivitat i
del benestar dels ciutadans de
Catalunya.
Per això es creu important desenvolupar
actuacions que permetin millorar el
comportament energètic de l'edificació
de tal manera que es racionalitzi el con-
sum d'aquest sector adaptant les neces-
sitats a les possibilitats.
Durant mots anys, la relació entre l'efi-
ciència energètica i l'arquitectura ha
estat limitada al que s'ha conegut com
arquitectura bioclimàtica i a l'aplicació
l sector de la construcció
és un dels sectors indus-
trials més importants i
dinàmics a Catalunya; en dades
generals representa al voltant del
9% del PIB i dóna treball a un 11%
de la població catalana.
En aquest sentit a Catalunya es
construeixen al voltant dels 40.000
edificis a l'any i aquest fet, junta-
ment amb l'elevació dels estàn-
dards socials de benestar, fa que el
consum d'energia experimenti un
creixement proper al 3% anual.
Donades les previsions d'increment
del consum d'energia del sector es
fa palesa la necessitat d'emprendre
accions per augmentar l'eficiència
energètica i reduir l'impacte ambi-
ental associat a la construcció de
nous edificis a Catalunya.
58 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN L'EDIFICACIÓ
Cristina CastellsGuiu
Cap d'Àrea d'Estalvi iEficiència Energètica
Institut Catalàd'Energia
de determinades tècniques per reduir
les necessitats de calefacció, refrigeració
o il·luminació dels edificis.
Des d'un punt de vista energètic millo-
rar l'eficiència energètica dels edifi-
cis, és a dir caminar cap a una major
sostenibilitat energètica, requereix
desenvolupar un nou model d'arqui-
tectura sostenible. Aquest nou model
no vol dir res més que contemplar en
el procés normal del disseny d'un
edifici conceptes com la ubicació, la
forma, l'orientació, la distribució, les
característiques dels tancaments,
l'aïllament, les proteccions i les
instal·lacions.
Així, els principis de l'arquitectura
bioclimàtica haurien de deixar de ser
un conjunt de tècniques aïllades per
integrar-se amb normalitat en la con-
cepció de qualsevol edifici.
Energèticament els edificis es carac-
teritzen, d'una banda pel gran nombre
de paràmetres i elements que incidei-
xen en el seu consum, i d'altra banda
per la varietat d'actors implicats al
llarg de la seva vida: planificació, dis-
seny, construcció, ús i manteniment.
E
ES FA PALESA LA NECESSITAT D'EMPRENDREACCIONS PER AUGMENTAR L'EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA I REDUIR L'IMPACTE AMBIENTALASSOCIAT A LA CONSTRUCCIÓ
MILLORAR L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS EDIFI-CIS REQUEREIX DESENVOLUPAR UN NOU MODELD'ARQUITECTURA SOSTENIBLE.
L'OBJECTIU FINAL ÉS PODER REDUIR EL CONSUMACTUAL D'ENERGIA AL VOLTANT D'UN 20%.
Caldrà, doncs, per tal d'aconseguir
edificis energèticament més eficients
tenir cura en el moment de dissenyar-
los de quin és l'ús i les necessitats,
preveure un bon aïllament i unes
bones proteccions solars, estudiar
quines seran aquelles instal·lacions
més eficients i racionals a l'hora d'a-
conseguir el màxim confort per a
l'usuari que l'ocupi i promoure i sen-
sibilitzar envers un ús racional i un
manteniment acurat.
L'objectiu final, però, és poder assolir
tots aquests criteris d'eficiència
energètica reduint el consum actual
d'energia al voltant d'un 20%, amb
un màxim sobrecost del 2%.
La tecnologia permet avui aquestes
xifres, però realment això sols serà
assolible quan tots els agents, entitats,
iniciatives, ciutadans, etc., percebin
l'edificació energèticament eficient
com una realitat; és a dir, quan es pro-
moguin accions tècnicament viables,
econòmicament rendibles, mediambi-
entalment acceptables i socialment
desitjables; quan apliquem conjunta-
ment tècnica i sentit comú.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 59
ÚS I MANTENIMENT
DISSENY I CONSTRUCCIÓ
km de circuits de mitja tensió (MT)
i 52.000 km de xarxa de baixa ten-
sió (BT). Aquestes xarxes estan con-
nectades mitjançant 191 subesta-
cions AT/MT i 45.000 centres de
transformació MT/BT repartits per
tot el territori i especialment en les
àrees de més consum.
Els reptes actualsEn el complex entorn d'alt creixement
de la demanda dels darrers anys, un
dels principals reptes ha estat man-
tenir o millorar la qualitat de servei, i
s'ha aconseguit amb escreix ja que
els índexs de qualitat de servei de
Fecsa Endesa dels darrers quatre
anys han millorat més d'un 67%.
Amb tot, hi ha altres reptes plantejats
que requereixen necessàriament la
implicació d'administracions, societat
i usuaris per ser abordats amb èxit,
com ara aconseguir implantar sobre el
territori les infraestructures per aten-
dre els augments de demanda.
En aquest sentit, Fecsa Endesa està
duent a terme el denominat Pla
Tramuntana, que consisteix en la
construcció, en un termini de tres
anys, de 39 noves subestacions d'al-
El contextDes del seu inici, l'energia elèctrica
ha anat lligada a l'evolució del ben-
estar i de la qualitat de vida, fins a
esdevenir un bé imprescindible. El
passat mes de juliol la demanda
assolí la xifra rècord de 8.505 MW,
que ratifica el fort i sostingut ritme
de creixement que ha acumulat un
augment de la demanda superior al
50% en els darrers deu anys.
La xarxa avuiLa xarxa elèctrica catalana que
porta l'energia produïda per les cen-
trals de generació fins al consumi-
dor final, està integrada per la xarxa
de transport i la xarxa de distribu-
ció. La xarxa de transport té la fun-
ció de transportar l'energia genera-
da per les centrals elèctriques a
grans distàncies. Són les autopistes
de l'electricitat. Per la seva part, la
xarxa de distribució és l'encarrega-
da de fer arribar l'energia elèctrica
des d'aquestes autopistes fins a les
portes dels usuaris finals.
A Catalunya, la xarxa de distribució
està formada per més de 4.800 km
de línies d'alta tensió (AT), 32.000
60 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
LA DISTRIBUCIÓ D'ENERGIAELÈCTRICA A CATALUNYA
Víctor Albet ViñasDirector de
Planificació i Qualitatde la Xarxa
Fecsa EndesaEnginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 4.975
UN DELS REPTESPLANTEJATS ÉS ACON-
SEGUIR IMPLANTARSOBRE EL TERRITORI
LES INFRAESTRUC-TURES PER ATENDRE
ELS AUGMENTS DEDEMANDA
CAL TAMBÉ INTENSI-FICAR LA POLÍTICA DE
FOMENT DEL'EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA I DE LAGENERACIÓ A PROP
DEL CONSUM
fotovoltaica, eòlica i cogeneració a la
xarxa, amb el subministrament al
conjunt de consumidors amb la qual-
itat necessària i amb l'òptim aprofita-
ment de les infraestructures exis-
tents. Caldrà, per tant, ampliar la fun-
cionalitat de la xarxa introduint
majors nivells de telemesura en la
xarxa i en els punts de connexió dels
usuaris i de telegestió per governar el
funcionament de la xarxa.
Naturalment, la regulació del sistema
elèctric haurà d'impulsar la política
d'eficiència i ajudar a la d'integració
de la generació distribuïda actua-
litzant la reglamentació de connexió i
establint una retribució per part de la
tarifa elèctrica ajustada als costos
reals del servei que realitzi la xarxa de
distribució. En aquest sentit, és
essencial transmetre als consumidors
i als productors els senyals econòmics
correctes en cada instant i mantenir
sempre l'equilibri entre els costos i la
retribució que estableixi la tarifa per
als diferents agents, per assegurar un
desenvolupament sostenible d'un ele-
ment tan bàsic per la nostra societat
com és el sistema elèctric
ta i mitjana tensió que representaran un
increment de la potència instal·lada
superior al 30% i la incorporació de
tecnologies d'última generació pen-
sades per garantir la màxima qualitat
de servei i el mínim impacte ambien-
tal. Aquesta inversió, de més de 450
milions d'euros en noves instal·lacions
de transformació, significa instal·lar
75 nous transformadors AT/AT i
AT/MT amb un increment de la
potència instal·lada de 4.500 MVA,
augmentar en més de 200 km els cir-
cuits d'alta tensió i de 1.500 km els
de mitja tensió a més d'una inversió
continuada de renovació i repoten-
ciació de les instal·lacions actuals.
Aquest esforç econòmic i de gestió
de l'empresa distribuïdora per con-
solidar el subministrament elèctric al
nivell més alt en els països desen-
volupats, només es pot assolir amb el
suport dels agents socials i les
administracions. I necessàriament ha
d'anar acompanyat pel desenvolupa-
ment paral·lel de les infraestructures
de transport corresponents a Red
Eléctrica de España, SA. Així, amb
relació al transport, Catalunya dis-
posa d'una infraestructura de 400 kV
que cal ampliar tant pel que fa al
transport interior com d'interconnexió
amb França d'acord amb els plans
previstos. L'increment de la capacitat
d'interconnexió ha de possibilitar una
major integració del mercat elèctric
peninsular a l'europeu i una major
garantia d'abastament, especialment
en les comarques de Girona que són
clarament deficitàries en centres de
generació d'energia elèctrica i en
línies de transport.
A causa de les implicacions en l'ocu-
pació del territori que requereixen
processos de consens i complicades
tramitacions de permisos, resulta
molt difícil incrementar les
infraestructures al ritme de creixe-
ment actual de la demanda, i per
tant, a més a més de construir les
instal·lacions previstes, cal intensi-
ficar la política de foment de l'efi-
ciència energètica i de la generació a
prop del consum.
Els nous reptesPer tant, un dels reptes de futur per a
la xarxa de distribució serà aconseguir
l'adequada integració de la petita
generació distribuïda de tecnologia
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 61
UN DELS REPTES DE FUTUR SERÀ ACONSEGUIR L'AD-EQUADA INTEGRACIÓ DE TECNOLOGIA FOTOVOLTAICA,EÒLICA I COGENERACIÓ A LA XARXA, AMB EL SUB-MINISTRAMENT DE QUALITAT I L'ÒPTIM APROFITA-MENT DE LES INFRAESTRUCTURES EXISTENTS
ÉS ESSENCIAL MANTENIR L'EQUILIBRI ENTRE ELSCOSTOS I LA RETRIBUCIÓ QUE ESTABLEIXI LATARIFA PER ASSEGURAR UN DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE
rani sigui menor que el d'una línia
aèria. Per a la mateixa capacitat de
transport, la secció d'un cable sub-
terrani pot arribar a ser de dos a qua-
tre vegades la d'una línia aèria.
Pèrdues de transport. A igualtat de
potència transportada i tensió, les
pèrdues en una línia subterrània són
inferiors que les de l'aèria equivalent.
Caiguda de tensió. Per al mateix cor-
rent transportat i resistència del con-
ductor, la caiguda de tensió és inferi-
or en una línia subterrània per ser
menor la seva reactància inductiva.
Generació de potència reactiva. A
causa del material dielèctric, les
línies subterrànies es comporten com
a condensadors, i apareixen circula-
cions de corrents capacitatius que
flueixen radialment des del centre a
les pantalles metàl·liques. Aquests
corrents poden arribar a ser de deu a
quaranta vegades més grans que els
d'una línia aèria i impliquen la reduc-
ció de la potència útil a transportar;
aquest efecte s'agreuja a major ten-
sió i longitud. Existeix una distància
crítica a partir de la qual el cable no
pot transportar energia útil perquè el
corrent capacitatiu arriba a assolir el
valor de la intensitat màxima admis-
sible pel cable. Aquesta distància
crítica és aproximadament d'uns 40
augment del nivell de vida i la
millora en la qualitat del sub-
ministrament d'energia elèc-
trica que exigeixen les noves tecnologies,
implica que per satisfer aquestes neces-
sitats s'hagin de realitzar noves
infraestructures elèctriques. A causa de
la separació geogràfica entre les zones
de producció i les de consum d'energia
elèctrica és necessari realitzar noves
línies, que en molts casos provoquen
un alt rebuig social.
L'increment de la sensibilitat pel medi
ambient ha fet que apareguin corrents
d'opinió sobre si les noves línies que
cal construir han de ser aèries o sub-
terrànies. La utilització de cables sub-
terranis es presenta moltes vegades
com una solució als problemes d'im-
pacte visual i d'ocupació del territori
causat per les línies aèries. Però
també s'han d'analitzar altres factors
tècnics, econòmics, mediambientals,
etc., que poden ser decisius a l'hora
d'elegir la millor solució.
Factors tècnicsIntensitat màxima - Dissipació de calor.
La intensitat màxima admissible en
un conductor depèn directament de
la temperatura que pugui assolir;
això fa que per a una mateixa secció,
el corrent màxim d'un cable subter-
62 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
CONDICIONANTS PER ALSOTERRAMENT DE LESLÍNEES ELÈCTRIQUESDr. Pere Palacín
FarréProfessor de
Tecnologia ElèctricaEnginyeria Industrial
IQS - URLEnginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 12.686
L a 60 km per a una tensió de 400 kV,
de 80 a 110 km per a 220 kV i de 90
a 160 km per a 110 kV. Per aquest
motiu si es vol que el cable transporti
una mica més que el seu propi cor-
rent capacitatiu, cal instal·lar ele-
ments de compensació de reactiva
(bobines) al llarg del seu recorregut,
la qual cosa encareix la instal·lació.
Unions. Els cables subterranis, tenint en
compte la seva major secció, impliquen
un major nombre d'unions amb els con-
següents problemes de manteniment de
la continuïtat elèctrica, nivell d'aïllament
i possible introducció d'humitat.
Factors mediambientalsFreqüentment, les anàlisis compara-
tives d'impacte mediambiental entre
línies elèctriques aèries i subterrànies
es basen només en els aspectes visu-
als i en els camps electromagnètics, i
s'obvien altres factors generadors
d'impacte com poden ser per a les
línies subterrànies: excavació de
grans rases que destrueixen la cober-
tura vegetal i limitació de futurs usos,
major contaminació dels processos de
fabricació de cables subterranis per
majors consums de matèria primera i
energia; i per a les línies aèries: servi-
tuds de passada que també limiten el
seu ús i pèrdua de valor de la propi-
'
etat, possibles riscos sobre les aus,
possibilitat encara que remota d'oca-
sionar un incendi en masses forestals,
sorolls, etc.
Quant als camps electromagnètics
hem d'indicar que el camp elèctric
generat per cables subterranis a la
superfície del terreny és nul perquè el
cable està apantallat per una capa o
pantalla connectada a terra en un o
dos extrems i, pel fet mateix de l'en-
terrament que confina el camp elèc-
tric a l'interior del cable, etc. El camp
magnètic generat sobre la superfície
del terreny és superior per a un cable
subterrani que per a un aeri, per estar
aquest més a prop de la superfície.
L'any 1999 la Comunitat Europea va
presentar la recomanació sobre els
nivells de camp elèctric i magnètic als
quals pot estar exposada una persona.
Aquests límits coincideixen amb els
que ja estaven en vigor a Alemanya i
són molt semblants als de la Gran
Bretanya. Limiten el camp elèctric a 5
kV/m i el magnètic a 100 T. Aquests
nivells de camp magnètic es com-
pleixen en la totalitat de les línies
elèctriques. Per al camp elèctric
només se supera lleugerament el límit
de 5 kV/m en la traça de la línia, on les
persones no romandran en cap moment.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 63
ELS FACTORS TÈCNICS, ECONÒMICS, MEDIAMBIEN-TALS, ETC., PODEN SER DECISIUS A L'HORA D'ELE-
GIR LA MILLOR SOLUCIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ DENOVES INFRAESTRUCTURES ELÈCTRIQUES
EL CORRENT MÀXIM D'UN CABLE SUBTERRANI ÉSMENOR QUE EL D'UNA LÍNIA AÈRIA
Factors econòmicsLa construcció d'una línia subterrània
requereix una major inversió a causa
del major cost dels materials, excava-
cions, galeries, unions, equips addi-
cionals com compensadors de reacti-
va, equips de refrigeració i els acaba-
ments dels extrems de l'enllaç. La
diferència de costos s'aguditza en
incrementar la tensió, i pot ser per a
una línia subterrània de 400 kV entre
vint i trenta vegades superior al d'una
aèria de potència similar. No obstant
això, dos factors principals poden
modificar aquest paradigma, i fer que
aquesta comparació quedi antiquada:
· Les limitacions mediambientals aug-
menten els costos i el temps d'imple-
mentació de la transmissió aèria, amb
importants retards en els projectes.
· El progrés tecnològic redueix el cost de
la transmissió subterrània, les noves tec-
nologies HVDC poden fer tècnicament
factible i econòmicament viable la trans-
missió subterrània com a alternativa.
Quant als costos de manteniment i
reparació, hem d'indicar que també
són superiors en l'opció subterrània.
ConclusionsTot i que per a la realització de qualsevol
nou traçat cal realitzar una anàlisi par-
ticular, en general els avantatges d'una
solució davant l'altra són els següents:
· Línia aèria: menor cost, major
facilitat d'instal·lació en àrees rurals,
major senzillesa d'operació, menor
cost de manteniment.
· Línia subterrània: menor impacte
visual, solució òptima en zones
urbanes, menor risc d'incendis en
masses forestals. Freqüentment s'uti-
litzen cables subterranis per a les xarx-
es de distribució de mitjana i baixa ten-
sió, i el seu ús és reduït per a alta tensió
(220 kV i 400 kV), per la qual cosa que-
den limitats a enllaços submarins i enl-
laços terrestres molt particulars.
D'altra banda, cal remarcar que la Llei
54/97 del sector elèctric defineix com
a activitats regulades el transport i la
distribució d'energia elèctrica, per
la qual cosa les inversions en
instal·lacions de 400 kV i 220 kV es
retribueixen segons uns costos estàn-
dards que, en qualsevol cas, garan-
teixen a l'empresa elèctrica el retorn
de la inversió, i que alhora són clara-
ment diferents si la instal·lació és
aèria o subterrània. I són els ciutadans
els que a última hora hauran de pagar
aquest sobrecost del soterrament, i
només ells poden decidir si estan dis-
posats a assumir-lo. A més, hem d'exi-
gir a les empreses elèctriques que no
caiguin en la temptació de fer
instal·lacions innecessàries amb la
finalitat de reduir el cost directe de la
tarifa elèctrica, que compactin circuits
en la mesura del possible, així com
altres impactes indirectes derivats de
la construcció d'aquestes infraestruc-
tures. Per això, en el procés de desen-
volupament d'aquestes infraestruc-
tures tan necessàries per a l'avanç del
país, és fonamental el paper de les
administracions que garanteixi l'equi-
libri entre les parts involucrades, con-
sumidors, empreses elèctriques,
indústries, i salvaguardi el medi ambi-
ent i la societat en general.
64 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
XARXA DE TRANSPORTELÈCTRIC A CATALUNYA
Lluís Pinós i JorbaDelegat a Catalunya
de Red Eléctrica de España
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 5.016
cació que sigui centralitzada i vincu-
lant tenint present l'entorn liberalitzat
en què ens trobem. És per això que la
planificació cal que compleixi cinc
condicions bàsiques:
1. Que doni resposta a les necessi-
tats de la demanda i la generació
tenint en compte la seva mida i
situació geogràfica.
2. La dimensió de la xarxa cal que sigui
la necessària per subministrar la punta
de demanda amb seguretat i qualitat, i
suficientment forta com perquè la pèr-
dua d'alguna línia o central pugui ser
solucionada amb la resta de la xarxa
(acompliment del criteri n-1).
3. Com que es tracta d'una
infraestructura que ocupa el territori,
és primordial una adequada coordi-
nació amb els corresponents plans
urbanístics de cada una de les zones
i de les comunitats autònomes.
4. L'accés a la xarxa de transport de
tots els agents implicats en el sis-
tema elèctric ha de ser garantit,
transparent i no discriminatori.
5. Atès que qualsevol succés té influèn-
cia sobre el conjunt de la xarxa, el
desenvolupament previst cal que sigui
perfectament coordinat amb l'expansió
de la resta d'activitats del sistema.
Las condicions bàsiques abans esmen-
tades només es podran aconseguir si la
El transportEl transport d'energia elèctrica és el
suport físic del mercat elèctric i té
com a missió fonamental connectar
la demanda amb la generació. Es
caracteritza per permetre l'accés
generalitzat de tercers a la xarxa a un
preu regulat, per tenir els ingressos
també regulats i que la clau del seu
correcte funcionament es basi en la
independència respecte a la resta
d'activitats liberalitzades.
Els freqüents desequilibris zonals
entre generació i demanda provo-
quen problemes en el funcionament
de la xarxa de transport, el qual s'a-
caba convertint en un element essen-
cial i bàsic per la seguretat i la con-
tinuïtat del subministrament. Cal,
per tant, que la xarxa de transport
tingui un mallat idoni i una dimensió
adequada respecte a la ubicació de
la generació i la demanda. Un factor
important en la qualitat del funciona-
ment de la xarxa és el manteniment i
l'execució de les noves inversions,
que requereixen que els ingressos,
determinats per l'administració cor-
responent, siguin suficients.
Planificació de la xarxa de transport
Per tal d'aconseguir un òptim fun-
cionament de la xarxa de transport,
cal prèviament una adequada planifi-
IntroduccióAbans d'entrar a parlar de la xarxa
de transport de l'energia elèctrica
en general i a Catalunya en particu-
lar, cal dir quatre paraules, a man-
era d'introducció, sobre què és el
subministrament elèctric. Es trac-
ta d'un input clau en els sectors de
serveis i industrial, es caracteritza
per ser un servei de primera neces-
sitat imprescindible per a una ade-
quada qualitat de vida i no disposa
de serveis substitutius. Els mitjans
tècnics necessaris són d'una alta
complexitat tècnica, la qual cosa
comporta fortes barreres d'entrada
a aquells agents que vulguin prestar
aquest servei. Es tracta d'un pro-
ducte que és impossible d'emma-
gatzemar; això fa necessari que es
produeixi un equilibri instantani
entre la producció i la demanda.
El procés pel qual aconseguim fer
arribar l'energia elèctrica al con-
sumidor consta de quatre fases o
etapes que són la producció, el
transport, la distribució i la comer-
cialització final del producte. La
primera i l'última són activitats lib-
eralitzades mentre que les dues
restants, el transport i la distribu-
ció, són activitats regulades en què
els ingressos també ho són.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 65
causa dels tràmits administratius. En
aquest aspecte es fa imprescindible
una interlocució amb les administra-
cions territorials (autonòmiques i
locals) que són qui defensen els inter-
essos dels ciutadans en qüestions com
els plans urbanístics, les autoritzacions
i les tramitacions.
b) La legislació mediambiental és
cada vegada més restrictiva, la qual
cosa comporta ser molt curós en les
mesures compensatòries des del punt
de vista del respecte al medi ambient,
així com realitzar estudis paisatgístics
llargs i costosos. Això respon a la
necessitat de mantenir l'equilibri
entre el desenvolupament econòmic i
la preservació del medi ambient.
c) En aquests moments ningú reivin-
dica una infraestructura elèctrica en
concret, només es reivindica el sub-
ministrament en abstracte i en forma
de qualitat de servei. Si bé les
infraestructures elèctriques es
perceben com a necessàries per al
desenvolupament econòmic i el ben-
estar social, una de les majors difi-
cultats a l'hora de dur a terme un pla
d'infraestructures elèctriques és
l'oposició social amb plantejaments
del tipus "sí, però a casa meva no",
també conegut com a NIMBY ("Not
in my back yard").
d) La construcció de les instal·lacions
de generació i distribució té uns termin-
is més curts. Cal, per tant, una coordi-
nació per a aquest tipus d'instal·lacions.
El cas de CatalunyaLa xarxa de transport d'energia elèc-
trica a Catalunya es caracteritza per
ser una xarxa amb un elevat grau de
mallat sobretot en l'àrea metropoli-
tana de Barcelona i el seu entorn, on
es concentra prop del 80% de la
demanda de Catalunya.
La zona de Girona, però, presenta un
problema crònic d'alimentació que
planificació de la xarxa de transport
compleix quatre objectius fonamentals:
1. Cal establir un pla de desenvolu-
pament de la xarxa, definint calen-
dari i terminis de la construcció de
les noves instal·lacions, que permeti
garantir la seguretat i la qualitat en el
subministrament elèctric.
2. Que la xarxa planificada permeti la
connexió de la generació i la deman-
da de manera adequada adaptant-se
a la previsió d'emplaçament tant de
la generació com de la demanda.
3. Proporcionar coherència global a
la xarxa des d'un punt de vista tem-
poral i espacial.
4. Les solucions adoptades han de
tenir com a objectiu fonamental
minimitzar el cost social i econòmic,
la qual cosa implica que en tots els
casos les noves infraestructures planifi-
cades s'afegeixen a les ja existents.
Només en casos molt excepcionals, i
admetent el major cost que això
representa, les solucions adoptades
podrien implicar la substitució
d'instal·lacions ja en servei.
Evacuació de les energies renovablesLa mida dels parcs és cada vegada més
gran. Això fa que passin de tenir un trac-
tament de generació distribuïda que per-
met connectar-los directament sobre la
xarxa de distribució, a requerir el mateix
tractament que les grans centrals de
generació. Per tant, és necessària la con-
nexió directament sobre la xarxa de
transport. El desenvolupament previst
de la xarxa té per objectiu aconseguir la
integració del màxim possible d'energia
renovable sense posar en perill la
seguretat del conjunt del sistema elèc-
tric. Per altra banda la discontinuïtat i la
difícil previsió de la producció eòlica
obliga a construir instal·lacions de
generació de suport, així com la inter-
connexió amb França.
Obstacles en el desenvolupament de lesnoves infraestructuresPerò és a l'hora de posar en pràctica
la planificació i portar a terme la con-
strucció de les noves infraestructures
quan es presenta un cúmul d'obsta-
cles que fan molt difícil complir els
terminis fixats en el pla de desen-
volupament de la xarxa i comporten
un augment del cost.
a) Els tràmits administratius en les
administracions central, autonòmiques i
locals són cada vegada més complexos.
En alguns casos, instal·lacions amb un
termini de construcció de un sis mesos
s'han endarrerit més de dos anys a
LA IMPOSSIBILITATD'EMMAGATZEMAR
L'ENERGIA ELÈCTRICAFA NECESSARI UN
EQUILIBRI INSTANTANIENTRE LA PRODUCCIÓ
I LA DEMANDA
66 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
CAL QUE LA SOCIETATDEFINEIXI QUINA ÉS LAQUALITAT QUE VOL I, ENCONSEQÜÈNCIA, QUINÉS L'IMPACTE EN ELTERRITORI QUE ESTÀDISPOSADA A ADMETRE
s'hauria d'haver resolt fa anys. La
demanda segueix creixent i està
sense resoldre el reforç de la capaci-
tat de transport així com el mallat. El
problema quedarà completament
solucionat amb l'entrada en servei de
la connexió amb França que està
pendent de l'acord entre els governs
espanyol i francès, pel qual es deter-
mini el punt exacte de creuament de
la frontera. Per la seva banda, REE i
RTE han fet una anàlisi exhaustiva de
les possibles solucions i, en qual-
sevol cas, cal que siguin equilibrades
per ambdós països. La situació de la
zona no compleix en aquests
moments els criteris de robustesa i
seguretat en l'operació que s'exigei-
xen a la resta del sistema elèctric
espanyol, i fa que el subministra-
ment i la qualitat de servei siguin
precaris. És, doncs, urgent poder
portar a terme el pla previst.
En aquests darrers anys la demanda
d'energia elèctrica a Catalunya ha
crescut a un ritme de quasi el 5%
anual acumulatiu, la qual cosa fa que
en els últims deu anys la demanda i
per tant les necessitats de la xarxa de
transport i la de distribució hagin
crescut al mateix ritme, multiplicant-
se per 1,5. Per això és molt important
complir els objectius que marquen,
en matèria de desenvolupament de
xarxa de transport, tant el Pla de
l'Energia de Catalunya 2006-2015,
aprovat pel Govern de la Generalitat
de Catalunya l'11 d'octubre de 2005,
com la planificació energètica aprova-
da pel Govern estatal en el Consell de
Ministres del 31 de maig de 2006.
És fonamental que la societat cata-
lana sigui conscient de la importància
d'aquest objectiu i el faci seu. La
qualitat de servei és directament pro-
porcional al grau de desenvolupament
de les nostres xarxes i, per tant, cal
que la societat defineixi quina és la
qualitat que vol i, en conseqüència,
quin és l'impacte en el territori que
està disposada a admetre. Tot això
sense oblidar la importància que té
en la nostra societat el subministra-
ment elèctric i la seva continuïtat.
CAL QUE LA XARXA DE TRANSPORT TINGUI UNMALLAT IDONI I UNA DIMENSIÓ ADEQUADARESPECTE A LA UBICACIÓ DE LA GENERACIÓ I LADEMANDA D'ENERGIA
EN ELS DARRERS ANYS LA DEMANDA D'ENERGIAELÈCTRICA A CATALUNYA HA CRESCUT A UNRITME DE QUASI EL 5% ANUAL
qui se'n beneficia a curt termini). En
canvi, quan es tracta d'una infraestruc-
tura energètica, això canvia, i es con-
verteix en oposició a la infraestructura, ja
que qui impulsa la instal·lació no són
directament les administracions, sinó
empreses concessionàries d'aquestes,
malgrat que és l'Administració qui apro-
va el projecte i en fa la declaració d'utili-
tat pública. Però segurament perquè la
majoria no veu si en seran beneficiaris
directes (pot ser perquè no se'ls explica
prou bé) o perquè s'ha anat instal·lant en
la nostra societat, que el que queda bé és
oposar-s'hi; que això fa progressista i que
defensar una nova infraestructura,
encara que sigui fàcil demostrar-ne la
necessitat, no fa modern. A més sempre
té molta més ressonància mediàtica una
oposició que una defensa.
Si repassem algunes de les infraestruc-
tures energètiques del país, construïdes
en els darrers anys, ens pot servir per
il·lustrar-ho.
Per exemple, el gasoducte Barcelona-
Girona-Banyoles-Olot, és una infraestruc-
tura que beneficia l'empresa trans-
portista-distribuïdora de gas o bé és una
es infraestructures, com les
carreteres, les vies fer-
roviàries, els ports i els aero-
ports, són necessaris per al desenvolupa-
ment econòmic d'un país i per millorar-
ne la competitivitat, o bé són un caprici
d'un govern o serveixen a uns interessos
d'unes companyies ferroviàries, navilieres
o aèries? Segurament ens posaríem aviat
tots d'acord que a partir d'unes necessi-
tats de comunicació cal construir una
xarxa de carreteres i de línies ferroviàries.
Aquest mateix concepte és aplicable a
les infraestructures energètiques, o sigui
als oleoductes, gasoductes, línies elèc-
triques de transport i de distribució,
refineries, centrals de producció d'ener-
gia elèctrica, etc.
En el primer cas (carreteres, ferrocarrils)
tenen un alt grau d'acceptació social, tot
i que també ocupen territori i modifiquen
el paisatge, segurament perquè són pro-
mogudes i finançades directament per
les administracions i tots els afectats
pensen que en podran ser beneficiats i
addicionalment és una obra molt visible
(a diferència d'una línia elèctrica en què
no se sap si l'energia va o ve, ni realment
68 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
SÍ, PERÒ NO PEL MEU JARDÍ.L'ACCEPTACIÓ SOCIAL DE LES INFRAESTRUCTURESENERGÈTIQUES
Pere Sagarra i TriasComissió d'Energia de
l'AEIC/COEICDirector generald'Energia de la
Generalitat de Catalunya(1985-1998)
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm.4.265
L infraestructura que permet a totes les
poblacions importants del seu traçat i de
les comarques veïnes poder disposar
d'una font energètica addicional a les
que ja tenien?
Per ser més polèmic, podríem analitzar la
mal anomenada línia de les Gabarres que
es va fer precisament per evitar el pas pel
massís de les Gabarres, ja que havia de
ser declarat Espai de Protecció Natural i
que tenia per finalitat alimentar la Costa
Brava-centre amb energia elèctrica sufi-
cient perquè es pogués seguir desenvolu-
pant com a zona turística. En aquest cas
el principal opositor a la traça va ser
l'únic municipi que era alimentat elèctri-
cament per aquella infraestructura.
Això ens porta a la conclusió que nor-
malment les instal·lacions energètiques
són rebutjades d'entrada, sense acceptar
un debat obert sobre la seva necessitat
i/o conveniència.
L'últim exemple, no menys polèmic, és la
línia Sentmenat-Bescanó, que ha de sub-
ministrar energia elèctrica a les comar-
ques gironines i també al tren d'alta
velocitat, i que eventualment s'haurà de
connectar, a la llarga, a la xarxa francesa
HA DE SER MITJANÇANT UN DEBAT PROFUND QUE S'HAND'ANAR ACLARINT LES ALTERNATIVES POSSIBLES
Cal, per tant, una tasca pedagògica
des dels governs i les administra-
cions recolzada pels col·legis profes-
sionals competents i les associacions
econòmiques per eradicar la cultura
del "d'entrada no", i que les alterna-
tives proposades es basin en dades i
coneixements tecnics i/o necessitats
objectives i no en posicions subjec-
tives o dogmàtiques.
per tenir una connexió potent amb les
xarxes europees.
La primera pregunta hauria de ser: Cal
una injecció d'energia i de potència elèc-
trica a les comarques gironines per al seu
desenvolupament? La resposta em sem-
bla que és clarament afirmativa. La se-
gona pregunta hauria de ser: La manera
més segura, menys feixuga econòmica-
ment i més sostenible a llarg termini, és
mitjançant una línia elèctrica o bé exis-
teixen altres possibilitats? La gran majo-
ria dels especialistes en el tema es
decanten per l'opció d'una línia elèctrica.
Si és així, el tema a debatre és: Per on ha
de passar per minimitzar-ne l'impacte
ambiental i visual?
Ha de ser mitjançant un debat profund
que s'han d'anar aclarint les alternatives
possibles i sense partir de posicions pre-
determinades i "enrocades" que s'anirà
aconseguint una acceptació social de les
noves infraestructures energètiques. És a
dir, cal fer l'esforç entre tots d'anar situ-
ant el debat en la viabilitat global dels
projectes, on el parer dels experts valora
i pondera totes les consideracions que
poden incidir en l'èxit del projecte.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 69
LES INSTAL·LACIONS ENERGÈTIQUES SÓN REBUTJADESD'ENTRADA, SENSE ACCEPTAR UN DEBAT OBERTSOBRE LA SEVA NECESSITAT I/O CONVENIÈNCIA
CAL UNA TASCA PEDAGÒGICA PER ERADICAR LACULTURA DEL "D'ENTRADA NO"
· TC 17B: Aparellatge de Baixa
Tensió (unes 80 publicacions)
Amb els mateixos objectius que el TC
17C, però aplicat a les tensions fins
a 1 kV ca i 1,5 kV cc (excepte la trac-
ció elèctrica, en què es considera BT
les tensions fins a 3 kV cc).
· TC 17C: Conjunts d'aparellatge
d'Alta Tensió (unes 25 publicacions)
Prepara normes internacionals sobre
la combinació de peces d'aparellatge,
formant conjunts (en l'argot del sec-
tor els denominem quadres), superi-
ors a 1 kV ca o 1,5 kV cc. En aque-
sts s'associen elements de potència
amb altres de mesura, regulació,
senyalització, etc.
· TC 17D: Conjunts d'Aparellatge de
Baixa Tensió (unes 30 publicacions).
De forma semblant al TC 17C, però
aplicat als conjunts o quadres BT, de
potència, distribució i enllumenat, per
obres (intempèrie i tracte dur) de dis-
tribució pública (empreses elèctriques)
i conductes de barres prefabricats.
aparellatge està format pel
conjunt de dispositius
emprats en la connexió i
desconnexió dels circuits elèctrics,
així com la protecció d'aquests i la
distribució de l'energia elèctrica fins
a la seva utilització final.
A la xarxa trobem aparellatge específic,
des de les centrals generadores, els
parcs d'intempèrie, les subestacions
primàries (alta i mitjana tensió), les
subestacions secundàries o centres de
transformació (mitjana i baixa tensió),
fins a les instal·lacions d'utilització BT.
Una idea del nombre i varietat dels
aparells inclosos en aquest terme, ens
la proporciona el conjunt de normes
tècniques de disseny i construcció,
editades per la International
Electrotechnical Commission, conegu-
da també com l'IEC. El Technical
Committee 17 Switchgear and
Controlgear (TC17) comprèn els sub-
comitès següents:
· TC 17A: Aparellatge d'Alta tensió
(unes 60 publicacions)
Prepara normes internacionals d'aparel-
latge AT de tensions superiors a 1 kV c.a.
o 1,5 kV c.c. Comprèn dispositius
electromecànics i d'estat sòlid (semicon-
ductors) amb dielèctrics sòlids, líquids o
gasos, o també d'aire o en el buit.
70 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
APARELLATGE ELÈCTRIC
Joan Xufré BesoraConsultor
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 1.797
RESULTA EVIDENT EL PAPER DECISIU QUE L'APAR-ELLATGE TÉ EN LA QUALITAT DEL SUBMINISTRA-
MENT ELÈCTRIC I EN LA UTILITZACIÓ EFICIENT DEL'ENERGIA ELÈCTRICA
L Les normes IEC són, a més, la base de les
UNE espanyoles, gestionades per AENOR
(Asociación Española de Normalización), i
les europees EN, gestionades pel CEN-
ELEC (Comité Européen de Normalisation
Electrotechnique).
Tenint en compte les funcions
típiques esmentades de l'aparellatge:
maniobra, protecció i distribució, amb
presència en totes les etapes de la
gestió de l'energia elèctrica, resulta
evident el paper decisiu que tenen en
la qualitat del subministrament elèc-
tric i en la utilització eficient de
l'energia elèctrica. En conseqüència,
les exigències de millora i estalvi d'en-
ergia no serien possibles sense mil-
lores en l'aparellatge, que incorporin
noves tecnologies, més eficients i
intel·ligents, permetin l'increment de
les prestacions, de la fiabilitat de fun-
cionament, amb integració de fun-
cions, reducció de les dimensions,
modularitat, manteniment reduït, etc.
En l'aparellatge d'alta tensió (AT), per
'
mecanismes de ressorts o molles. Es
redueix el nombre de peces en la pro-
porció de 10 a 1, com a mínim. També
en els quadres s'han introduït darrera-
ment millores tecnològiques impor-
tants, com l'aïllament en SF6 (unitats
compactes) Ring Main Units (RMU) i
també en quadres de potència. La
inclusió d'unitats multifunció de protec-
ció, mesura, registre, etc., basades en
microprocessadors i de consum molt
baix, ha permès la substitució dels
transformadors convencionals de cor-
rent i tensió per sensors lineals, més
petits i d'aplicació més àmplia, com ara
les bobines Rogowski i els divisors resis-
tius. També el disseny modular
endollable destaca, entre diverses mil-
lores significatives incorporades.
En Baixa Tensió (BT), l'augment de les
potències de curtcircuit inherents a la
utilització de transformadors MT/BT de
potència creixent, i l'acoblament en
paral·lel d'aquests, ha impulsat a dis-
senyar aparells de tall de més prestacions
exemple, la utilització del gas SF6
(hexafluorur de sofre) com a aïllament i
també com a medi extintor de l'arc
(substituint l'oli i l'aire comprimit), tant
en aparells com en sistemes, ha per-
mès increments notables de poders de
tall i límits de fatiga, i simplificació
dels components. Mentre que en els
quadres s'aconsegueixen reduccions
del volum ocupat de 100 a 1, així com
insensibilitat a factors climatològics i
atmosfèrics, una altra novetat impor-
tant és l'aplicació d'unitats extraïbles
d'intempèrie (denominades PASS), que
permeten l'eliminació de seccionadors i
enclavaments associats. La reducció
d'espai ocupat permet ampliacions
sense necessitat de més territori.
En mitjana tensió (MT), fins a 36 kV, el
tall en SF6 o en el buit i l'aïllament en
SF6 que substitueix l'aire ha permès
realitzar aparells d'interrupció més com-
pactes i de poders de tall i límits de fati-
ga més elevats utilitzant, per exemple,
mecanismes magnètics en lloc dels
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 71
ELS FUSIBLES, ELS PARALLAMPS, ELS TRANSFOR-MADORS, I ELS APARELLS DE MESURA I REGULACIÓ,OBJECTE DE MILLORES TECNOLÒGIQUES, CON-TRIBUEIXEN A LA QUALITAT DEL SUBMINISTRAMENTELÈCTRIC, A LA CONTINUÏTAT DEL SERVEI I AL'ESTALVI ENERGÈTIC
TAMBÉ LA DOMÒTICA FACILITA L'ESTALVI I LA UTILITZACIÓ EFICIENT DELS SISTEMESENERGÈTICS, GRÀCIES A LES POSSIBILITATS DE GESTIÓ QUE PROPORCIONA
(limitadors) i quadres amb més capacitat
de curtcircuit. La incorporació en els
interruptors automàtics d'unitats multi-
funció a microprocessador permet resol-
dre molt satisfactòriament els requisits de
selectivitat (amperimètrica, cronomètrica
i de zona), i minimitzar l'extensió de les
interrupcions en cas de falta. En els
quadres o conjunts d'aparellatge BT,
algunes de les millores tendents a incre-
mentar la fiabilitat i flexibilitat, que es
poden citar, serien: instal·lació d'aparells
extraïbles, la compartimentació de fun-
cions, la modularitat (que facilita les
reparacions, modificacions o amplia-
cions). També la domòtica facilita l'estalvi
i la utilització eficient dels sistemes
energètics, gràcies a les possibilitats de
gestió que proporciona.
Per últim, s'ha de fer notar que, encara
que no estan inclosos en el TC 17 inter-
nacional, es considera que formen part
de l'aparellatge els fusibles, els para-
llamps o descarregadors, i els transfor-
madors de mesura, i protecció, els aparells
de mesura i regulació, que també han
estat objecte de millores, d'aplicació de
noves tecnologies, i contribueixen a la
qualitat del subministrament elèctric, a
la continuïtat del servei i, també, a
l'estalvi energètic, mitjançant el control
dels fluxos d'energia elèctrica.
LES EXIGÈNCIES DE MILLORA I ESTALVI D'ENERGIA NO SÓN POSSIBLES SENSE MILLORES EN L'APARELLATGE
persa i funcionalment segregada, amb
separació dels barris residencials,
zones comercials i àrees productives,
és energèticament molt malbaratador
perquè manté allunyats en l'espai usos
que precisen estar funcionalment
propers. Aquesta distància se soluciona
amb el transport, majoritàriament pri-
vat, però amb elevats costos energètics.
Els municipis poden introduir en les
seves planificacions urbanístiques
models de ciutat compactes i amb usos
mixtos que minimitzen els desplaça-
ments i permeten implantar models de
transport públic i col·lectiu amb un
menor consum d'energia.
En segon lloc, els municipis poden tre-
ballar per aconseguir que al seu territori
els edificis siguin energèticament més
eficients. Cal recordar que el consum
energètic dels edificis a les ciutats, per
calefacció, refrigeració, aigua calenta,
il·luminació, i els diversos equipaments,
representen entre el 40% i el 50% de
l'energia utilitzada pels seus habitants. I
aquest consum continua creixent, provo-
cat d'una banda per una major demanda
ctualment la població
mundial està organitzada
majoritàriament entorn a
assentaments urbans: un 50% dels
humans viuen a les ciutats -un 75%
en els països desenvolupats-, quan fa
tan sols unes dècades enrere era un
20%. D'altra banda s'estima que un
75% de l'energia des d'un punt de
vista mundial es destina a mantenir
la complexa organització de les ciu-
tats, en les quals es concentra cada
vegades més una gran part del con-
sum directe d'energia.
En una era de ràpida urbanització com
en la que ens trobem, les ciutats
tenen unes necessitats energètiques
cada vegada més superiors a les que
s'ha de donar resposta i, per tant, és
imprescindible adequar l'oferta
energètica. La composició de l'oferta
energètica alhora influeix en el model
de ciutat que es desitja i determina en
gran mesura les condicions ambien-
tals de la ciutat i la qualitat de vida
(qualitat de l'aire, soroll, contaminació
lumínica, etc.). L'oferta energètica
actual depèn de formes d'energia
derivades de l'ús de combustibles fòs-
sils i nuclears, amb un aprofitament
reduït de les fonts d'energies reno-
vables locals i amb un ús sovint inefi-
cient dels recursos energètics con-
sumits, la qual cosa ens porta a un
model de ciutat insostenible.
En aquest escenari, el paper dels
municipis no es limita únicament al de
consumidors d'energia en els seus edi-
ficis i serveis, sinó que cada vegada
més tenen un paper clau per a la con-
secució d'una racionalització del con-
sum d'energia al seu territori, ja que
disposen d'instruments que permeten
millorar l'eficiència energètica dels sis-
temes urbans, modificant d'una banda
l'oferta energètica amb una major uti-
lització d'energies netes i renovables, i
d'una altra el model urbà, l'adequació
arquitectònica dels edificis i l'eficièn-
cia de la producció, transformació i
distribució d'energia a la ciutat.
En primer lloc, l'eficiència energètica
d'una ciutat depèn en gran mesura del
seu urbanisme. El model de ciutat dis-
72 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL PAPER DELS MUNICIPISDAVANT EL PROBLEMAENERGÈTIC
A
Josep VelaEnginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm, 11.474
EL 75% DE L'ENERGIAES DESTINA A MAN-TENIR LA COMPLEXAORGANITZACIÓ DE LES CIUTATS
EL MUNICIPIS TENENCADA VEGADA MÉS UNPAPER CLAU PER A LACONSECUCIÓ D'UNARACIONALITZACIÓ DELCONSUM D'ENERGIA ALSEU TERRITORI
ÉS NECESSARI INCIDIR EN LAMODERACIÓ DELS CONSUMS D'ENERGIA I EN L'EFICIÈNCIA DE LA GESTIÓ
energètica dels edificis, amb estàndards
de construcció ineficients, i d'una altra
per l'intent d'assumir nivells de confort
cada vegada majors. Per frenar aquest
consum desmesurat és necessari millo-
rar els rendiments passius (aïllaments,
orientacions, etc.) i actius (instal·lacions
més eficients, incorporació d'energies
renovables, etc.) dels edificis i la seva
gestió energètica. Per aconseguir-ho, els
municipis disposen de prous eines per
obligar a l'adopció de determinats cri-
teris en la construcció, per exemple a
través d'ordenances municipals o dels
plans urbanístics, per vetllar pel compli-
ment estricte de les noves normatives
sobre construcció i energia, i per impul-
sar actuacions demostratives i exemplifi-
cadores en els seus propis edificis.
En tercer lloc, el model energètic del
que depenen la major part dels sis-
temes urbans és un model centralitzat,
amb pocs centres de producció i trans-
formació ubicats generalment fora dels
límits de la pròpia ciutat, i amb un gran
nombre de consumidors. Això obliga a
transportar i distribuir l'energia fins a la
ciutat, mitjançant una àmplia xarxa
d'infraestructures de transport, amb
considerables pèrdues d'energia i
impactes sobre el medi. És necessari,
per tant, que els municipis impulsin la
generació de part de l'energia que con-
sumeixen al seu propi territori, de
manera més eficient, aprofitant siner-
gies i en la mesura que sigui possible
explotant els recursos renovables
locals. Naturalment, a fi de minimitzar
l'impacte sobre el medi urbà cal que les
tecnologies siguin el menys contami-
nants i més eficients possibles.
Per últim, malgrat totes les mesures
esmentades, el consum d'energia de les
ciutats continuarà sent elevat i, per tant,
és necessari incidir en la moderació dels
consums i en l'eficiència de la gestió.
Tot plegat indica la necessitat que exis-
teixi una política energètica pròpia de
l'administració de la ciutat que permeti
desenvolupar iniciatives encaminades a
aprofundir en el coneixement dels
fluxos energètics de la ciutat, reduir el
seu consum energètic, i fomentar
l'estalvi i l'eficiència energètica.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 73
port) i aprofitar la calor que
inevitablement es produeix al conver-
tir l'energia del gas en electricitat.
Aquest aprofitament de calor és el
verdader motiu de la cogeneració i el
que determina el potencial d'aquest
sistema de produir electricitat.
Efectivament, on es necessita calor es
pot produir electricitat amb alta eficièn-
cia. En produir-se "simultàniament" amb
la calor demandada l'eficiència global en
borns d'usuari pot superar el 80% men-
tre que la producció de sols electricitat
amb les més modernes plantes de cicle
combinat difícilment supera el 55% (en
borns de central) i molt difícilment el
49% en borns d'usuari.
L'alta eficiència condueix a menys
consum d'energia fòssil i, per tant, a
menys emissions contaminants de
productes químics i de calor residual.
Si es comparen els consums
específics de les plantes de cicle
combinat més modernes (2
kWhg/kWhe) amb els de les millors
plantes de cogeneració (1,4 a 1,6
després d'haver descomptat la calor
aprofitada), l'estalvi d'energia
primària es situa entre 0,4 i 0,6 kWh
ot sistema alternatiu al
sistema centralitzat de
producció d'energia elèc-
trica requereix d'un escenari de preus
elevats de l'energia. Les energies re-
novables (eòlica, solar i biomassa)
són exemples clars dels requisits de
preus elevats o bé de subvencions
per al seu desenvolupament.
La cogeneració utilitza fonts energè-
tiques fòssils (fonamentalment gas
natural), però és també un sistema
alternatiu a les grans plantes centra-
litzades de les grans companyies elèc-
triques, amb les quals ha de competir
com a sistema descentralitzat o distribuït.
Mentre que les grans centrals
requereixen grans inversions en xarx-
es de transport i distribució, a causa
de l'allunyament dels consumidors,
la cogeneració s'aprofita de les xar-
xes de distribució per interconnectar-se
al sistema situant tota la seva pro-
ducció elèctrica molt a prop dels
consums dels usuaris. Això permet
disminuir inversions i pèrdues de
transports i distribució del sistema
centralitzat (quasi un 10% de l'elec-
tricitat situada a la xarxa de trans-
74 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL POTENCIAL I EL FUTUR DELA COGENERACIÓ EN UNESCENARI DE PREUS ELEVATSDE L'ENERGIA
Josep M. Roqueta Matias
President del GRUPOAESA
President de CogenEspaña
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 1.802
LA COGENERACIÓ HADE COMPETIR, COM A
SISTEMA DESCEN-TRALITZAT O
DISTRIBUÏT, AMB LESPLANTES CENTRA-
LITZADES DE LESGRANS COMPANYIES
ELÈCTRIQUES
LA COGENERACIÓ, AIGUALTAT DE
POTÈNCIAINSTAL·LADA, POTESTALVIAR TANTA
ENERGIA DEL COM-BUSTIBLE COM UN
PARC EÒLIC
T
centrals de carbó? Per què neces-
siten ajuda econòmica les centrals
nuclears (3er cicle del combustible)?
O també: Per què necessiten ajuda
les companyies elèctriques de sem-
pre, les CTC, dèficit tarifari, etc.? O
per què necessiten ajuda les plantes
convencionals dels territoris extra-
peninsulars de les illes?
La resposta és clara. Perquè les
ajudes han de repercutir a tothom
per igual, per ser justos i perquè les
empreses del sector elèctric, a més
de la producció, cobren per les
tasques de transport i distribució,
mentre que la cogeneració no neces-
sita grans inversions en xarxes, però
que per ser plantes petites costen
més (per kW) que les grans centrals
de companyies elèctriques.
El que puc dir és que a països de
competitivitat salvatge (Mèxic,
República Dominicana, Colòmbia,
etc.) hem implantat cogeneracions
sense cap mena d'ajut, i que a llarg
termini la cogeneració és una verita-
ble solució per al subministrament
elèctric, amb gran seguretat, econo-
mia i sostenibilitat.
per cada kWh elèctric produït. És a
dir, una planta de 50 MW estalvia de
20 a 30 MWh aproximadament per
cada hora de funcionament respecte
a les millors plantes de cicles combi-
nats. És evident que un parc eòlic de
50 MW estalvia més (100 MWh per
hora) respecte a la mateixa planta,
però al cap de l'any, la de cogeneració,
que haurà treballat 8.000 h/a,
estalviarà entre 160.000 i 240.000
MWh/a, mentre que el parc eòlic, que
treballarà unes 2.200 h/a, estalviarà
220.000 MWh/a d'energia primària.
És a dir, que la cogeneració, a igual-
tat de potència instal·lada, pot
estalviar tanta energia del com-
bustible com un parc eòlic.
És per aquestes propietats que la
Unió Europea ha publicat la Directiva
2004/8/CE per a la promoció de la
cogeneració d'alta eficiència.
Aquesta Directiva té com a objectiu
que la proporció de l'energia elèctri-
ca cogenerada augmenti dins de la
demanda de cada estat membre.
A Espanya, actualment aquesta ener-
gia se situa en el 12% de la total pro-
duïda i els estudis de potencial que
hem realitzat permeten pensar que
es podrà arribar al 20% l'any 2012.
Això significa que d'uns 6.000 MW
instal·lats avui, es podrà arribar a
10.000 MW l'any 2012. A aquest
increment de potència instal·lada
(4.000 MW) s'afegirà el potencial de
renovació de les actuals plantes,
moltes de les quals estan en fun-
cionament des de mitjan dels anys
vuitanta. Estimem que el 40% dels
6.000 MW instal·lats s'hauran de
renovar abans de l'any 2012.
Perquè tot això es realitzi, és necessari
un nou marc econòmic per a la coge-
neració, i perquè es faci aquest nou
marc s'ha publicat la Directiva europea
que en el seu article primer diu que el
seu objectiu és la promoció de la coge-
neració d'alta eficiència, mitjançant
l'elaboració (per part dels estats mem-
bres) d'un marc que la promogui.
Per acabar, m'agradaria contestar
una pregunta que m'han fet més
d'una vegada. Si tan eficient és la
cogeneració, per què necessita
ajudes econòmiques? Es pot contes-
tar amb altres preguntes similars: Per
què necessiten ajuda econòmica les
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 75
LA UNIÓ EUROPEA PROMOU LA COGENERACIÓD'ALTA EFICIÈNCIA MITJANÇANT L'ELABORACIÓD'UN MARC QUE LA FOMENTI
A LLARG TERMINI L'ENERGIA COGENERADA ÉS UNAVERITABLE SOLUCIÓ PER AL SUBMINISTRAMENTELÈCTRIC, AMB GRAN SEGURETAT, ECONOMIA ISOSTENIBILITAT
construir els actuals sistemes energètics.
Aquests fets han donat lloc a un aug-
ment de la preocupació social i institu-
cional en matèria d'energia, que ha
passat a ocupar un lloc predominant en
totes les agendes. L'exemple més clar
el tenim en el Llibre Verd "Una estratè-
gia europea per a una energia segura,
sostenible i competitiva", publicat el
març d'aquest any per la Comissió
Europea. Aquí ja es diu que ens trobem
davant una nova era de l'energia que
s'ha de caracteritzar per un creixent
respecte pel medi ambient per garantir
un desenvolupament sostenible, per
una major liberalització per augmentar
la competitivitat i per la diversificació
de les fonts d'energia i l'aprofitament
dels recursos propis per assegurar el
subministrament.
En el cas particular del sector elèctric,
les xarxes elèctriques actuals han com-
plert satisfactòriament la seva funció
com a connexió entre els generadors
d'energia elèctrica i els consumidors, en
un sistema basat en grans centrals elèc-
triques alimentades amb combustibles
fòssils o nuclear i allunyades dels punts
a societat del segle XXI és
totalment dependent de
l'energia. I encara més ho és
la població dels països anomenats
desenvolupats, que és la que fa menys
esforços per obtenir-la i, per tant, no li
dóna la importància que veritablement
té. Només cal analitzar les repercus-
sions polítiques, econòmiques i socials
que pot tenir un tall del subministra-
ment energètic. Dos exemples clari-
ficaran la magnitud d'aquest fet: les
apagades que es van produir en el 2003
arreu d'Europa (tot Itàlia, Dinamarca,
Suècia i Londres) i a Amèrica (nord-est
dels Estats Units i sud-est de Canadà),
o la reducció del subministrament de
gas que van experimentar alguns països
de la Unió Europea per les disputes
polítiques entre Ucraïna i Rússia al
començament d'aquest any.
A més, la creixent digitalització de la
societat necessita un nou concepte de
subministrament energètic. Els requi-
sits de continuïtat, fiabilitat i qualitat
del subministrament difereixen en gran
mesura dels que hi havia a mitjan del
segle passat, quan es van concebre i
76 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL ROL DE LAINVESTIGACIÓ EN ELMODEL ENERGÈTICSOSTENIBLE
Antoni Sudrià AndreuCITCEA-UPC
Dept. Enginyeria ElèctricaETS Enginyeria Industrial
de BarcelonaEnginyer industrial
Associat/Col·legiatn’um.6.077
Roberto Villafáfila CITCEA-UPC
Dept. Enginyeria ElèctricaETS Enginyeria Industrial
de Barcelona
LA CREIXENT DIGITALITZACIÓ DE LA SOCIETATNECESSITA UN NOU CONCEPTE DE SUBMINIS-
TRAMENT ENERGÈTIC
L de consum. Però aquest model centra-
litzat i vertical està canviant. El marc
que proporciona la nova conjuntura del
sector, juntament amb el desenvolupa-
ment tecnològic de noves tecnologies
de generació elèctrica no tradicional, de
menor potència i integrada a les xarxes
d'una manera distribuïda, impliquen
que s'ha d'evolucionar cap a les noves
xarxes elèctriques intel·ligents del futur.
Per a la materialització dels futurs
sistemes elèctrics d'energia caldrà
que tant institucions públiques com
privades inverteixin els recursos neces-
saris perquè es desenvolupin les d ifer-
ents iniciatives d'R+D+i per satisfer les
demandes de la societat digital del segle
XXI. La secció de Ciència i Recerca
de la Comissió Europea ja ha posat la
primera pedra i ha constituït a tal
efecte una plataforma tecnològica
europea de treball anomenada
SmartGrids (Xarxes Intel·ligents).
Aquesta plataforma, formada per les
companyies elèctriques, operadors i
reguladors del sistema elèctric, i ens
d'investigació, ja ha identificat com
han de ser les xarxes elèctriques del
futur:
· Flexibles, per poder evolucionar d'a-
cord amb les necessitats dels con-
sumidors en resposta als canvis i als
reptes que aquests plantegin;
· Accessible, per permetre l'accés a
les xarxes a tots els usuaris, particu-
larment als generadors amb fonts
d'energies renovable i a generadors
d'alta eficiència locals o amb zero o
baixes emissions de carboni;
· Fiable, per assegurar i augmentar la
seguretat i la qualitat del subministra-
ment, en conseqüència amb les
necessitats de l'era digital amb relació
a la tolerància a perills o a incerteses;
· Econòmiques, per proporcionar millors
valors mitjançant innovació, gestió
eficient i establiment de la regulació
del mercat d'acord amb les carac-
terístiques dels actors.
Aquesta visió pretén augmentar l'efi-
ciència energètica, així com una
major integració de la generació dis-
tribuïda. Per tenir èxit, abraça els
darrers desenvolupaments tecnològics,
al mateix temps que es manté la flex-
ibilitat per adaptar-se a futurs desen-
volupaments. Les tecnologies de
xarxa per incrementar la transferèn-
cia d'energia i reduir les pèrdues farà
créixer l'eficiència del subministra-
ment; mentrestant, l'electrònica de
potència augmentarà la seguretat i
qualitat del subministrament.
Avanços i millores en les eines de
simulació i control seran de gran
ajuda per a la transferència d'inno-
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 77
vació tecnològica a l'aplicació pràcti-
ca per al benefici de consumidors i
de les companyies elèctriques.
Desenvolupaments en els sistemes
de comunicacions, de mesura i de
negoci obriran noves oportunitats a
tots els nivells del sistema per facili-
tar senyals que ajudin a obtenir una
eficiència tècnica i comercial.
Les principals línies d'R+D+i per
solucionar els reptes dels futurs sis-
temes elèctrics d'energia són:
· Integració de qualsevol unitat de gen-
eració distribuïda que asseguri la qual-
itat i continuïtat del subministrament,
independentment de si el seu com-
bustible o força motriu és d'origen ren-
ovable o no (no controlable o contro-
lables), i de si consten de convertidors
d'electrònica de potència com a interfí-
cie de connexió amb la xarxa elèctrica.
· L'extensió de la descentralització
actual en la generació també a la
gestió del sector, és a dir, l'aplicació
d'un control distribuït. Per a això, es
requerirà que tots els nivells del sis-
tema elèctric siguin més actius, a fi de
poder efectuar el control dinàmic ade-
quat que implica l'ús de fonts d'ener-
gia no predicibles, com les renovables,
i mitigar el seu impacte en generació,
transport, distribució i consum.
· Una línia important vinculada a això
darrer és el desenvolupament d'estratè-
gies d'emmagatzematge d'energia, ja
que permet acumular l'excés d'energia
durant la presència de les fonts d'ener-
gia renovables i substituir aquestes quan
la demanda supera la generació i hi ha
indisponibilitat de les fonts d'energia.
· Desenvolupament de l'electrònica
de potència com a tecnologia habili-
tadora de la integració de la generació
distribuïda, d'emmagatzematge d'en-
ergia i de l'estabilitat dinàmica del
sistema.
· En conseqüència, això necessita
l'aplicació de les tecnologies de la
informació i de la comunicació (TIC)
per disposar de la informació
necessària i fiable en temps real a
tots els nivells del sector. És a dir,
una monitorització en temps real que
ha d'abastar: control, explotació,
manteniment, protecció, i la resta
d'activitats del sector; aprofitant els
estàndards internacionals IEC
61850 (subestacions), IEC 61400
(aerogeneradors) i IEC 62350 (generació
distribuïda), per exemple.
· El control en temps real de la
dinàmica d'aquest sistema més com-
plex i l'aplicació de les TIC facilitarà,
en el futur mercat amb multiproduc-
tors, poder desenvolupar amb
garanties conceptes econòmics vincu-
lats a serveis auxiliars, centrals elèc-
triques virtuals i gestió de la deman-
da (demand-side management).
· Desenvolupament de noves eines i
tècniques de treball per a les compa-
nyies i operadors elèctrics per poder
analitzar i dissenyar els futurs sistemes
elèctrics d'acord amb les particulari-
tats del nou model de generació
descentralitzat i amb un alt índex
d'aprofitament de recursos renovables.
En alguns països aquesta generació dis-
tribuïda ja arriba a satisfer pràcticament
el 40% de la producció d'energia elèc-
trica, com és el cas de Dinamarca, on
des de la dècada dels 80 s'ha impulsat
la calefacció centralitzada de districte a
través de centrals de cogeneració en
pràcticament totes les seves poblacions
i l'aprofitament de l'energia eòlica, prin-
cipalment. La capacitat de generació
distribuïda instal·lada a Espanya és
també elevada, propera al 25%, així
com en altres països europeus, amb un
valor al voltant del 20%, com és el cas
d'Alemanya, Holanda i Portugal. Com es
pot veure, la presència de generació dis-
tribuïda ja és important. No obstant
això, queden molts reptes tècnics, regu-
latoris i econòmics a solucionar per dis-
posar de les xarxes elèctriques
intel·ligents del futur.
S'HA D'EVOLUCIONARCAP A LES NOVES
XARXES ELÈCTRIQUESINTEL·LIGENTS
DEL FUTUR
com a conseqüència de la construc-
ció d'una central nuclear és entre
quatre o sis vegades superior al cas
de construcció d'una central de gas.
Per tenir una referència dels llocs de
treballs que genera actualment la
construcció d'una central nuclear de
tercera generació, es poden analitzar
les dades corresponents a la central
d'Olkiluoto a Finlàndia: 30.000 per-
sones/any per a llocs de treballs
directes i indirectes, corresponents a
la construcció de la central; 1.000
IntroduccióPetroli molt alt (entorn de 75 $/bar-
ril) i amb perspectives de continuar
creixent. Actualment s'està patint
una intensificació del problema
energètic: el preu mitjà del kWh al
nostre país té uns nivells massa alts
com a conseqüència d'emprar ener-
gies cares. Espanya ha excedit les
emissions de CO2 corresponents als
acords de Kyoto amb 133 milions de
tones per any. Hi ha energies que no
es poden gestionar en funció de la
demanda. Una part massa alta del
"mixt" energètic del país prové de
països inestables políticament i, en
conseqüència, és feble la seguretat
de subministrament.
Contribució de l'energianuclear de fissióActualment existeixen al món 441 cen-
trals nuclears en operació i 30 en cons-
trucció. A Espanya n'hi ha 8 en operació.
En el context presentat anterior-
ment, nombrosos països han decidit
construir més centrals nuclears: Fin-
làndia, França, Anglaterra, la Xina,
els EUA, l'Índia, el Japó, Corea del
Sud, Rússia, Ucraïna...
Per fer front a aquesta situació, a
Espanya cal realitzar dues accions:
1. Procedir a renovar la llicència de
les centrals nuclears existents fins a
seixanta anys de vida.
2. Seria convenient establir un pro-
grama per construir en els propers
anys uns 15.000 MWe amb centrals
nuclears de les anomenades de ter-
cera generació.
Seguint les tendències interna-
cionals, els llocs on hi ha una central
nuclear són bons candidats per
posar-n'hi més.
La creació de riquesa en el territori
78 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
CONTRIBUCIÓ DE L'ENERGIANUCLEAR DE FISSIÓ I FUSIÓAL PROBLEMA ENERGÈTIC DELA NOSTRA SOCIETAT
Javier Dies LloveraNuclear Engineering
Research Group(NERG)
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm 7.320
Figura 1. Foto-muntatge. Olkiluoto (Finlàndia), Dos centrals nuclears en operació, 2 x 840 MWe, junt a una tercera en construcció, EPR-1600 MWe. Aquest emplaçament tindrà una potència de 3.280 MWe, i generarà uns 24.000.000 MWh d'energia elèctrica a l'any, eldoble de l'energia eòlica generada a tot Espanya en el 2004.
de cremat; es produeix l'autoextinció del
procés fora de les condicions d'operació.
Existeixen baixes densitats de potèn-
cia, energia i uns pocs grams de com-
bustible dins el reactor.
Quan sigui comercial aquesta font
d'energia, una central elèctrica de
fusió amb una potència de 1.000
MWe podrà funcionar durant tot un
any amb uns pocs centenars de
quilograms de combustible. Per tant,
permet emmagatzemar de manera
massiva energia i contribuir a la
seguretat del subministrament elèc-
tric del nostre país i de tot Europa.
La dificultat, però, rau en la concur-
rència de molts alts requisits tec-
nològics per assolir plantes de fusió
productores d'electricitat.
ITER vol demostrar la viabilitat de la
fusió com a font d'energia per a la nos-
tra societat. ITER és el segon projecte
internacional més gran del món
després de l'Agència Internacional de
l'Espai, amb un pressupost de 4.500
milions d'euros. Hi participen la Xina,
Rússia, els EUA, l'Índia, el Japó, Corea
i Europa, països que representen més
del 50% de la població del món.
El proppassat 24 de maig de 2006
es va signar el tractat per a la construc-
ció de l'ITER a Cadarache (França),
associat a la instal·lació de l'Agència
Europea de l'ITER a Barcelona, en
concret al Campus del Besòs.
L'equip directiu d'ITER, recentment
nomenat, es compromet a construir-
lo en set anys.
L'ITER tindrà una potència tèrmica
de 500 MWt. I consisteix en un dis-
positiu únic que respon, de manera
integrada, a tots els problemes de
viabilitat necessaris per al disseny de
la següent etapa que es concreta en
la central elèctrica de fusió de
demostració (DEMO).
persones per a llocs de treball
directes i indirectes durant els seixanta
anys de funcionament de la central;
2.500 persones serà el màxim de
persones que treballaran a l'emplaça-
ment durant la construcció.
En l'àmbit internacional, l'energia de
fissió ha endegat el projecte per desen-
volupar els reactors de fissió de quarta
generació que incorporen notables
millores, i podran estar orientats a la
producció d'energia elèctrica, calor i
hidrogen. Es vol que aquests reactors
entrin en funcionament el 2030.
Contribució de l'energianuclear de fusióLa fusió és l'energia dels estels. Es
pretén reproduir de manera artificial
els processos que tenen lloc als
estels. Si es fusiona tot el deuteri
que conté un litre d'aigua s'obté una
quantitat d'energia equivalent a uns
300 litres de petroli.
La fusió és respectuosa amb el medi
ambient, no allibera CO2 ni compostos
de sofre. És inherentment segura ja
que qualsevol incident apaga el procés
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 79
Figura 2. Reactor de fusió termonuclear ITER de 500 MWt; actualment iniciat el procés de construcció a Cadarache (França).
Roma: amb les previsions del creix-
ement del consum de petroli, les
reserves s'exhauririen en pocs anys;
calia, per tant, limitar-ne el con-
sum. En segon lloc, constatar que
l'energia nuclear no podia ser l'en-
ergia del futur. En tercer lloc, con-
statar que hi havia prous recursos
energètics renovables i prous
coneixements per aprofitar-los.
A partir del 1974 les companyies
elèctriques dels EUA no només no
contractaven nous reactors nuclears
sinó que cancel·laven comandes i
aturaven la construcció de centrals
nuclears. A Europa alguns països
decidiren per referèndum no constru-
ir centrals nuclears. Les energies
renovables -promogudes després
del 1945 fins al 1956, any de la
primera central electronuclear- tor-
naven a ser promogudes. Petites
empreses daneses lideraven el mer-
cat eòlic mundial, mentre que grans
empreses dels EUA fracassaven en
els intents de fabricar aerogener-
adors. El 1979 hi va haver una
rèplica de la crisi del 1973, la qual
l que podem considerar
com activisme energètic
ecològic neix el 1973
com a resposta a una sèrie d'ac-
tivismes energètics, pricipalment
el nuclear i el petrolier. La primera
crisi del petroli va introduir restric-
cions en el consum dels carburants
i l'amenaça d'una intervenció mili-
tar mentre les cinc germanes
petrolieres s'enriquien i escalaven
posicions en el rànquing del
Fortune 500. A Espanya es com-
praven set reactors nuclears i es
presentaven projectes per a un
total de quaranta reactors. Els
impactes ambientals de l'energia
començaven a ser divulgats.
Què van fer els sectors socials amb
consciència que el sistema
energètic dominant i el politi-
coeconòmic que l'acompanyaven no
es corresponien amb els principis
democràtics, naturalistes i de lliber-
tat que preconitzaven institucions i
empreses? En primer lloc, constatar
els límits del sistema, coincidint
amb el primer informe del Club de
80 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
EL MODEL ENERGÈTICSOSTENIBLE DES DE L'ACTIVISME ECOLÒGICJoaquim Corominas
Director d'EcoserveisDr. Enginyer
Associat/Col·legiatnúm. 1.951
ELS PLANSENERGÈTICS ALTER-
NATIUS EREN LAPRINCIPAL
MANIFESTACIÓ DELES CONCEPCIONS
D'UN FUTURENERGÈTIC RENO-
VABLE I SOSTENIBLE
E
Un model energètic sostenible s'ha
de basar en l'eficiència, l'estalvi i les
fonts renovables. No hi haurà ni fonts
ni tecnologies predominants. Els
combustibles fòssils han de ser
emprats durant la transició vers la
sostenibilitat energètica amb eficièn-
cia, per reduir-ne les emissions i els
riscos que provoquen. L'energia
nuclear s'ha d'abandonar amb la
màxima celeritat possible.
Aquesta visió ecològica ha deixat de
ser visionària. Empreses com Acciona,
Abengoa, Ecotècnia, GE, ABB, Shell
i moltes altres han apostat fort per
les fonts renovables. El ritme d'im-
plantació de l'energia eòlica i nuclear
al món han resultat idèntics fins ara,
amb moltes millors perspectives
futures per a l'eòlica.
Cal comprendre que l'ecologisme no
només tracta de la flora i la fauna o
del paisatge, sinó que és una con-
cepció sociopolítica que incorpora
conceptes socials i ecològics, com el
socialisme no només tracta de
prestacions socials.
va fer veure que la nova situació del
petroli no era conjuntural sinó
estructural. Aquests esdeveniments
no havien de sorprendre a la
"inteligentzia" energètica ja que
havien estat explicats en un llibre
del 1952 (E. Ayres, The energy
sources: the wealth of the world, Mc
Graw Hill).
L'activisme ecològic es va dotar ràpi-
dament de prestigioses revistes, com
ara Science for the People, Science
for People, Undercurrents o Alfalfa a
casa nostra amb tirades de 15.000
exemplars, en les quals es qüestion-
ava el sistema energètic i el polític i
es proposaven utopies realitzables,
algunes de les quals han tingut molt
èxit poc després. El marc conceptual
d'aquell activisme ecològic era el de
la tecnologia alternativa.
Després dels anys 70 van anar
apareixent moltes concepcions d'un
futur energètic renovable primer, i
sostenible posteriorment. Els plans
energètics alternatius eren la seva
principal manifestació. Molts dels
"activistes" han esdevingut profes-
sionals i emprenedors, i han creat
nombroses empreses amb dimensió i
prestigi internacional. Avui, alguns
dels empresaris convencionals han
esdevingut "activistes" d'un model
energètic sostenible.
Un model energètic sostenible només
es pot concebre amb una perspectiva
ecològica i conté els conceptes que
segueixen:
Els combustibles fòssils són insuficients
per cobrir les necessitats d'energia de la
població mundial a llarg termini. Són
també uns productes massa bons com
per ser cremats i provoquen uns impactes
ambientals i sanitaris considerables.
Els recursos renovables són sufi-
cients per cobrir les necessitats
d'energia de la població mundial a
llarg termini i no augmenten els
problemes energètics actuals.
L'energia nuclear no és ni barata ni
segura, produeix uns residus per als
quals -malgrat esforços extraordi-
naris- no s'ha trobat solució, compor-
ta una forta dependència tecnològica
i de combustible i és una via de pro-
liferació d'armament nuclear.
MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC? | 81
EL RITME D'IMPLANTACIÓ DE L'ENERGIA EÒLICA INUCLEAR HAN RESULTAT IDÈNTICS, AMB MOLTESMILLORS PERSPECTIVES FUTURES PER A L'EÒLICA
UN MODEL ENERGÈTIC SOSTENIBLE NOMÉS ES POT CONCEBRE AMB UNA PERSPECTIVAECOLÒGICA, BASADA EN L'EFICIÈNCIA, L'ESTALVI I LES FONTS RENOVABLES
mitjà de transport es preveuen molt
importants; per exemple, es preveu
que en els propers vint anys es doblarà
el transport aeri i creixerà un 35% el
transport per carretera.
L'escenari ha de preocupar a tothom i
de ben segur dinamitzarà el sector en
dues clares direccions. La primera, en
la selecció i optimització dels mitjans
de transport així com en la millora de
les infraestructures. La segona, en la
millora de l'eficiència energètica dels
enginyers que mouen els vehicles,
cotxes, camions, avions i trens.
La Comissió Europea planifica reduir el
consum energètic en un 20% fins a
l'any 2020. Tenint en compte que si no
s'inverteix la tendència actual el con-
sum experimentarà un creixement d'un
10%, i el principal sector és el del
transport que representa un terç del
consum total, s'han de fer notables
inversions en R+D per tal de reduir
dràsticament els consums per quilòme-
tre quadrat i per passatger en tots els
models de transport esmentats.
Si fem una ullada al transport per car-
retera, veiem que el parc automobilís-
tic català té més de quatre milions de
vehicles. Per tant, cal que les mesures
i missions per reduir de manera dràs-
tica el consum energètic d'aquest sec-
energia i el transport són
essencials per al desenvolu-
pament econòmic i social
del planeta amb l'objectiu de millorar
la qualitat de vida, però la seva pro-
ducció i utilització les fem de manera
que no són sostenibles a llarg termini.
El transport és un demandant net d'ener-
gia de caràcter mundial, i les tendències
creixents de la població, de mobilitat de
les persones i de les mercaderies dibui-
xen un mapa força preocupant de les
necessitats energètiques del segle XXI.
Europa importa avui el 50% de les
necessitats energètiques totals i la
visió per al 2030 és que s'arribi al
70%. A l'Estat espanyol el consum
energètic del transport representa
pràcticament un 40% del consum
total, que es distribueix de manera
absolutament asimètrica si ho ana-
litzem per tipus de transport: el pre-
dominant és el transport per carretera
amb un pes del 80%, seguit de
l'aviació amb un 10%, i a una distàn-
cia considerable trobem el ferrocarril
amb un 7% i finalment el transport
naval amb un 3%. Si considerem que
a Catalunya el transport és el principal
consumidor d'energia -representant el
39% del consum d'energia final-, les
previsions de creixement per cada
82 | MONOGR FIC S’ACOSTA EL CRAC ENERGÈTIC?
LA DEMANDA ENERGÈTICA DEL TRANSPORT
CAL QUE LES MESURESPER REDUIR EL CONSUMENERGÈTIC DEL SECTORDEL TRANSPORT SE CEN-TRIN EN EL DESENVOLU-PAMENT DELS MOTORS
L
tor se centrin en el desenvolupament
dels motors: millorant l'eficiència tèc-
nica, reduint les pèrdues per fricció
així com reduint la resistència a
l'avenç, reduint el pes dels vehicles,
reduint la resistència al rodolament i
millorant les formes i l'aerodinàmica.
El creixement dels vehicles híbrids
capaços de recuperar energia a les fre-
nades també implicarà un avenç destacat
per reduir la costosa factura energètica.
Tot aquest escenari obre un gran ven-
tall d'oportunitats per als enginyers,
que han de saber fer propostes mo-
dernes i ràpides per tal de millorar les
capacitats del transport per la meitat
d'energia consumida. La tasca no és
senzilla, però els camins estan mar-
cats. La velocitat d'execució dependrà
de les iniciatives privades i públiques
catalitzades per una legislació adient
al difícil futur energètic mundial.
Vicens AguileraCaelles
Enginyer industrialAssociat/Col·legiat
núm. 4.649
S'HAN DE FER NOTA-BLES INVERSIONS ENR+D PER TAL DE REDUIRDRÀSTICAMENT ELSCONSUMS D'ENERGIA
'