Download - Llei d’Infància de Catalunya
Llei d’Infànciade Catalunya
Què pensen els nois iles noies dels seus drets?
Katy Carreras-Moysi,diputada de Benestar
Social de la Diputacióde Barcelona
Consellers Escolars
núm. 362,50 € IVA inclòs
octubre-novembre 2006
Llei d’Infànciade Catalunya
Què pensen els nois iles noies dels seus drets?
Katy Carreras-Moysi,diputada de Benestar
Social de la Diputacióde Barcelona
Consellers Escolars
S U M A R I
3PROTAGONISTES, JA!
Edita: Associació DIOMIRA
Director: Josep M. Villena
Assessorament:Ferran Casas
Consell de redacció: Josep M. Villena, Ferran Casas, Lídia Marimon,Laura Valls, Mònica Cobos, Paloma Herrera
Coordinació:Paloma Herrera
Col·laboracions: Mònica González, Cristina Figuer, Sara Malo,Ferran Casas, FEDAIA, José Luis Regojo,Regidoria d’Infància del Masnou, Jaume Funes,Carlos Villagrasa, Jordi Cots
València: Balears: Jesús Martí Manel CruzFrancesc Guillem
Perpinyà: Nicolàs Caudeville
Relacions externes: Lídia Marimon
Fotografia: Joplin Hendrix da Silva Cruz, Luc Sesselle,Griszla Niewiadomski, Àrea de Benestar Socialde la Diputació de Barcelona, FEDAIA,Regidoria d’Infància del Masnou, Diomira,Michael i Raina, Hidden, Irineu i Degasperi,Viviane Stonoga, Mark Monciardini, BrianStrevens, Isaac Joo
Foto portada: Meral Akbulut
Disseny i Portada: Diomira
Correcció: Vanesa Alsina
Subscripcions: Maria Jesús de la Viuda
Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 [email protected]
Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona
D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447
Protagonistes, ja! no es responsabilitzade les opinions expressades als articlesfirmatsImprès sobre paper ecològic
Núm. 36 octubre - novembre 2006
EDITORIAL
Una llei per a tots els infants i adolescents de Catalunya
DRETS
Què pensen els nois i les noies dels seus drets?Mònica González, Cristina Figuer, Sara Malo i Ferran Casas. Institut de Recerca
sobre Qualitat de Vida (IRQV). Universitat de Girona
ENTREVISTA
Katy Carreras-Moysi, diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona:
‘La nostra prioritat és la prevenció de les situacions derisc i d’exclusió social’
INICIATIVES CÍVIQUES
‘Una mirada a Europa en el marc de la Prevenció i laProtecció’, 10è Fòrum FEDAIAFEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència
EDUCACIÓ
‘Una postal, una vida’, proposta del grup d’Educaciód’Amnistia Internacional CatalunyaJosé Luis Regojo, grup d’educació d’Amnistia Internacional-Catalunya
POLÍTIQUES LOCALS
Intercanvi de joguines i llibres al Masnou percommemorar el Dia dels InfantsRegidoria d’Infància del Masnou
VALORS
‘Construïm la pau’, proposta educativa per a alumnes deprimària
L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTES
Consellers escolars
INFORMACIONS
EINES CULTURALS
LLEI D’INFÀNCIA DE CATALUNYA
Les claus de la futura llei d’atenció als infants i adoles-cents i de l’exercici dels seus drets i responsabilitatsJaume Funes i Artiaga, secretari de Famílies i d’Infància. Departament de Benes-
tar i Família Generalitat de Catalunya
Fonaments i plantejament jurídic de la futura lleid’infància de CatalunyaCarlos Villagrasa Alcaide, professor titulat de Dret Civil de la Universitat de Barce-
lona. Membre del Comitè de Persones Expertes de la Llei d’Infància de Catalunya
La Convenció i les lleis nacionalsJordi Cots i Moner, ex adjunt al Síndic de Greuges per als infants. Membre del
Comitè de Persones Expertes de la Llei d’Infància de Catalunya
Procés participatiu per a l’elaboració de la llei d’infànciade Catalunya
4
5
8
10
12
15
14
16
1918
21
24
27
30
22
En col·laboració amb:Membre de: En conveni amb:
El passat 9 d’octubre, la consellera de Benestar i Família, Carme Fi-
gueras, presentava públicament l’anomenat Document de síntesiper a la redacció de la Llei d’atenció als infants i adolescents i de l’e-xercici dels seus drets i responsabilitats. Darrera d’aquest títol es
troben les línies estratègiques que han de guiar la redacció del projecte de llei
d’infància de Catalunya i un intens treball d’un any, en què han participat ex-
perts i professionals de l’àmbit de la infància i l’adolescència a Catalunya; els
ens locals -municipis, consells comarcals i diputacions-, així com les entitats,
col·legis professionals i associacions que es dediquen a aquest sector i els
ciutadans a títol individual.
Per primera vegada en l’elaboració d’una llei sobre la infància i l’ado-
lescència a Catalunya, s’ha comptat amb un procés participatiu previ que ha
permès recollir les propostes dels diferents agents socials implicats. Tot i algu-
nes carències i limitacions, sobretot pel que fa a la difusió de les sessions o al
temps limitat per debatre àmpliament els continguts, el procés participatiu de
la llei d’infància de Catalunya ha suposat una aportació imprescindible per la
redacció del futur text legislatiu. La participació dels diferents agents vinculats
amb infància i adolescència al territori ha suposat donar un important pas en-
davant respecte les lleis existents en aquesta matèria. D’una banda, no es
tracta d’una altra llei de protecció, sinó que pretén esdevenir una veritable llei
d’infància i adolescència, que tingui per destinataris tots els infants i adoles-
cents. Així, la nova norma evitarà definir la infància a partir de la desprotecció i
deixarà clar que els infants han de rebre la resposta adequada en tant que in-
fants, i no en tant que desemparats, transgressors o amb dificultats de con-
vivència. A aquesta voluntat explícita d’integralitat, se suma l’anomenada
perspectiva d’infància, que implica reconèixer l’infant i l’adolescent en la seva
globalitat i com a ciutadà de ple dret. La nova llei ha de permetre reconèixer al-
guns drets de la infància i l’adolescència que encara avui no han rebut les ga-
ranties necessàries per poder ser exercits de forma efectiva, amb la perspecti-
va de la Convenció sobre els Drets de l’infant com a text de referència.
Des de Protagonistes, ja! valorem positivament la iniciativa endegada pel
Departament de Benestar i Família, que ha de culminar en l’aprovació de la
llei d’infància de Catalunya. Pensem que una llei tan important i necessària
com aquesta, àmpliament demandada pels diferents sectors socials, ha de
comptar amb el màxim de consens possible. Esperem que amb el canvi de le-
gislatura, el nou govern demostri la sensibilitat necessària vers la infància i l’a-
dolescència i sigui capaç de culminar l’esforç de tants mesos de treball amb
l’aprovació el més aviat possible de la Llei d’atenció dels infants i adolescentsi de l’exercici dels seus drets i responsabilitats. La nova llei ha de permetre fer
visibles els infants i adolescents a tots els àmbits de la nostra societat i consi-
derar-los d’una vegada ciutadans de ple dret des d’una perspectiva integral i
transversal. I per això, no només cal la bona voluntat, sinó una dotació pressu-
postària adequada per poder fer front a les necessitats d’aquest sector.
4 PROTAGONISTES, JA!
E D I T O R I A L
Una llei per a tots els infantsi adolescents de Catalunya
Esperem que amb el canvi de
legislatura, el nou govern
reprodueixi aquesta sensibilitat
vers la infància i l’adolescència i
sigui capaç de culminar l’esforç de
tants mesos de treball amb
l’aprovació el més aviat possible
de la Llei d’atenció dels infants i
adolescents i de l’exercici dels
seus drets i responsabilitats
5PROTAGONISTES, JA!
D R E T S
Què pensen els nois i les noiesdels seus DRETS?
TEXT: Mònica González, Cristina Figuer, Sara Malo i Ferran
Casas. Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV). Universi-
tat de Girona
FOTOS: Joplin Hendrix da Silva Cruz, Luc Sesselle, Griszla Nie-
wiadomski
L'aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre
els Drets dels Infants l'any 1989 va suposar una fita
històrica pel què fa al reconeixement i defensa dels
drets dels ciutadans més joves. I no només perquè
en aquest document es contemplen els drets a la provisió (dret
a l'alimentació i a la salut, per exemple) i a la protecció (de situa-
cions perjudicials com els maltractaments, la negligència i qual-
sevol forma d'explotació), sinó perquè s'estableixen també els
anomenats drets de participació social, és a dir, aquells relacio-
nats amb ser tinguts en compte en la vida social (ser escoltats
en tots aquells assumptes que els puguin afectar, llibertat de
pensament, d'expressió, d'associació i de reunió, entre d'altres).
Malgrat les importants implicacions pràctiques que era d'es-
perar que es derivessin d'aquest assoliment, no sempre els i les
investigadores interessats per la temàtica dels drets dels in-
fants, fins i tot amb posterioritat a aquesta data, hem tingut prou
en compte la perspectiva d'un dels "protagonistes" més impor-
tants en aquesta "història": els propis nens i nenes. Per culpa
d'haver-los considerat gairebé de forma sistemàtica els "enca-
ra-no" adults i, per tant, a mig fer en el camí d'adquirir la suficient
maduresa intel·lectual per poder jutjar aquestes i d'altres qües-
tions, s'ha legitimitat durant un bon grapat d'anys una pràctica
investigadora, tant habitual com esbiaixada, consistent a pensar
que per conèixer l'opinió dels més petits és millor fer-ho a través
de la visió dels adults que els envolten (pares, mares, mestres,
educadors/es, etc.), sense preguntar-los directament a ells.
A aquesta visió, que ha contribuït de forma important a res-
tringir l'estudi dels drets dels infants, cal afegir-hi encara un altre
condicionant no menys rellevant: el fet que des de la comunitat
Què pensen els nens i nenes d’entre
9 i 13 anys dels seus drets? I els seus
progenitors? I els seus mestres?
científica s'ha tendit a pensar que la comprensió de nenes i nens
sobre els drets humans depèn exclusivament de la seva capaci-
tat d'abstracció, competència que se suposa que no està total-
ment desenvolupada fins, com a mínim, arribada l'adolescència.
Com a conseqüència més directa de tot això, d'altres variables
que amb el temps s'ha vist que poden tenir igual o més pes, com
ara el context sociocultural en què viu cada nen i nena i, sobre-
tot, la seva pròpia experiència en l'exercici de determinats drets,
s'han mantingut en un segon i, fins i tot, tercer pla.
Amb aquestes consideracions en ment, un grup d'investiga-
dors de la Universitat de Girona juntament amb un altre de la
Universitat del Molise (Itàlia), varem portar a terme una recerca
que tenia com a punt de partida el convenciment que el respec-
te pels drets humans en general i pels drets dels infants en parti-
cular és un fenomen que no depèn només del nivell de desenvo-
lupament cognitiu i/o moral de la persona, sinó que també està
influenciat per l'entorn i pels esdeveniments que s'han viscut.
Partíem així de la base que el fet d'haver exercit o no un deter-
minat dret i la manera com això hagi succeït té una gran influèn-
cia en la capacitat que cada nena i nen té per comprendre i ex-
plicar aquest dret.
L'objectiu principal va ser explorar les percepcions i opinions
que dues mostres de nens i nenes d'edats semblants i de dues
regions comparables des d'un punt de vista sociodemogràfic
(concretament, de les províncies de Girona i Lleida a Catalunya
i de la regió del Molise a Itàlia), tenen d'alguns dels seus propis
drets en relació amb les actituds de respecte i promoció dels
drets humans que els ofereixen les persones del seu entorn
més proper: família i escola. És per aquest motiu que també es
6 PROTAGONISTES, JA!
D R E T S
va establir com a objectiu paral·lel explorar les percepcions que
tant els progenitors d'aquestes nenes i nens com alguns dels
seus mestres tenen sobre els drets dels infants.
A continuació presentem una síntesi dels resultats més re-
llevants obtinguts mitjançant l'aplicació de tres qüestionaris: un
dirigit a nens i nenes, un altre als seus progenitors i un tercer als
seus mestres.
Alguns resultatsEn aquest estudi van participar un total de 1614 nens i ne-
nes d'entre 9 i 13 anys (645 catalans i 969 molisians), 1214 pro-
genitors (401 de Catalunya i 813 de Molise) i 258 mestres (66 i
192 respectivament).
La primera dada que val la pena destacar pel que fa al qües-
tionari per nens i nenes és que la majoria d'ells, tant catalans
com molisians, van expressar els seu convenciment que els in-
fants tenen drets. No obstant això, quan els preguntem si saben
què és un dret i quins són els drets dels infants, el percentatge
de respostes és considerablement inferior. Apart d'aquestes
preguntes més genèriques, els varem plantejar també una sèrie
de dilemes de drets que tenen lloc en situacions quotidianes, tot
evitant preguntes amb un nivell d'abstracció molt alt i, per tant,
poc connectades amb les realitats dels nens i nenes enques-
tats. A tall d'exemple, aquests són dos dels dilemes que se'ls
van plantejar: (1) Anna és una companya de classe estrangera
que no parla massa bé el català. Ella farà un paper en una obra
de teatre del col·legi. Vosaltres penseu que, per això, l'obra no
sortirà com us agradaria. Creus que hauria de participar igual-
ment? Per què? i (2): Has rebut una carta d'un amic o una ami-
ga i els teus pares l'han llegida? T'has enfadat? Per què?
Els dilemes utilitzats tenen a veure amb alguns dels drets
enunciats en la Convenció, tals com el dret a la inclusió (art. 2),
a la no separació dels pares en contra de la seva voluntat (art.
9), el de llibertat de pensament, consciència i religió (art. 14), el
dret a la intimitat i la protecció a la vida privada (art. 16), a què
es tingui en compte la seva opinió en assumptes que els afectin
(art. 12), el de llibertat de reunió i associació (art. 15), el dret a
l'educació (art. 28), etc.
Vam observar que el grau de similitud entre les respostes
dels nens/es catalans i els molisians era força elevat i que nens
i nenes aportaven molts matisos a l'hora de justificar el perquè
de les seves respostes. És a dir, els drets dels infants no són
vistos moltes vegades pels propis nens i nenes com un feno-
men universal sinó que el seu exercici o no pot dependre de les
situacions concretes en les quals aquests drets estan en joc.
Per exemple, bona part d'ells/es consideren que el seu dret a
l'educació hauria de quedar a un segon pla per ajudar a la seva
família en cas que aquesta estigués passant per dificultats
econòmiques. D'altres consideren també que la tasca educati-
va dels seus pares i mares pot justificar la invasió de la seva in-
timitat i, per tant, no s'enfadarien perquè els obrissin una carta
dirigida a ells/es.
Si entrem en el detall d'alguns dels drets implicats en
aquests dilemes veiem que, per exemple, els drets lligats a l'e-
ducació i l'aprenentatge, aquells vinculats a la cobertura de ne-
cessitats bàsiques i els relacionats amb el fet de tenir voluntat
pròpia, figuren entre els drets que les nenes i nens d'ambdues
mostres diuen conèixer amb més freqüència. Contràriament,
els que tenen a veure amb el joc i l'oci i amb el bon tracte són els
que obtenen els percentatges menys elevats.
Hem vist també que algunes de les respostes són diferents
en funció de si qui respon el qüestionari és un nen o una nena.
Per citar un exemple, els nens de les dues mostres estudiades
es mostren més partidaris que les noies d'incloure una persona
estrangera en l'obra de teatre del col·legi, malgrat això pugui
afectar la seva qualitat, mentre que les noies diuen saber més
que els nois quins són els seus drets. Pel que fa a l'edat, a me-
sura que aquesta augmenta, més consideren les nenes i nens
enquestats que són subjectes de drets, sobretot del dret a opi-
nar i participar, amb independència del que puguin pensar els
seus pares i mares.
Pel que fa a mestres i progenitors, destaca que en pregun-
tar-los de manera genèrica sobre quins són els drets infantils,
s'obtenen uns percentatges elevats de reconeixement que con-
trasten amb els percentatges menys elevats que s'obtenen en
estudiar el seu reflex en la vida familiar i escolar. Per exemple,
quan els preguntem directament fins a quin punt deixen que el
seu fill/a tingui les amistats que ell/a esculli, vagi a comprar les
seves sabates, digui la seva opinió sobre temes familiars, llegei-
xi els llibres, còmics i revistes que prefereixi, pugui parlar per
telèfon en privat i tingui un diari personal que els adults no pu-
guin llegir.
El fet d'haver utilitzat tres qüestionaris diferents ens ha
permès poder comparar algunes de les dades obtingudes de
nens i nenes, progenitors i mestres. Per exemple, hem vist que
nenes i nens defensen més que els seus progenitors el dret a
què la seva opinió sigui tinguda en compte en temes que els
7PROTAGONISTES, JA!
D R E T S
afecten de forma important com poden ser la qüestió sobre amb
qui volen anar a viure en cas de separació del pares, les activi-
tats que volen fer en el temps lliure, etc. Progenitors i mestres
difereixen, entre d'altres coses, en la freqüència amb la què els
nens i les nenes haurien de poder desenvolupar les activitats
abans esmentades de forma autònoma. Tot coincidint en amb-
dues mostres, s'observa que l'activitat que els progenitors ex-
pressen que permeten amb més freqüència als seus fills i filles
és l'elecció del tipus de lectura, mentre que la que menys per-
meten és la de comprar les seves sabates. Els mestres enques-
tats coincideixen amb els progenitors que l'activitat que menys
permetrien que fessin de manera autònoma és comprar les sa-
bates i donen respostes més restrictives que els progenitors en
les altres tres activitats.
Una altra font de discrepàncies important entre progenitors i
mestres té a veure amb el tractament que es fa des de la família
i des de l'escola de certes temàtiques com ara l'educació en la
solidaritat i en els drets humans. Els mestres d'ambdues mos-
tres avaluen la tasca educativa dels progenitors molt per sota
del què els progenitors avaluen la dels docents. Al mateix
temps, els mestres valoren la seva pròpia tasca bastant per so-
bre de com ho fan pares i mares. Però només un terç de mes-
tres manifesten haver participat en activitats relacionades amb
els drets dels infants.
Algunes reflexionsMalgrat les limitacions que tot estudi d'aquestes caracte-
rístiques té (no ha estat fàcil, per exemple, comparar les res-
postes de persones que no només parlen una llengua diferent
sinó que funcionen també sota esquemes culturals que po-
den no coincidir exactament), les dades que hem obtingut
pensem que ens poden donar pistes sobre com s'ha d'orien-
tar la intervenció dirigida a potenciar els drets dels infants.
Aquestes dades contribueixen en el fons a "monitoritzar" el
grau d'implantació de la Convenció en els entorns més quoti-
dians de nenes i nens i això és una de les coses que es de-
fensen des de la mateixa Convenció. Hem vist també que la
utilització de dilemes ha estat especialment productiva per
poder accedir a les visions que nens i nenes tenen sobre
aquest tema d'una manera que ha resultat ser amena i, fins i
tot, divertida per ells/es.
Una altra de les conclusions que en podem extreure és que
el fet que sovint els nens i nenes enquestats considerin revoca-
bles els seus drets davant de certes situacions reforça encara
més la importància de tenir en compte els contextos de socialit-
zació i els valors imperants en aquests contextos a l'hora d'estu-
diar i potenciar els drets dels més joves.
Tal com promulga la Convenció, la promoció dels drets dels
infants és responsabilitat de tota la societat en conjunt i, com a
conseqüència, és important conèixer la influència exercida pels
diferents agents socials implicats (progenitors, educadors/es,
mestres, etc.). El fet d'haver preguntat tant a nenes i nens, com
a progenitors, com a mestres, constitueix una aportació singular
del nostre estudi i ens ha permès plantejar les coincidències i
discrepàncies entre uns i altres. Les divergències entre progeni-
tors i mestres ens suggereixen, per exemple, la necessitat d'es-
tablir vincles més estrets de comunicació entre la família i l'esco-
la si és que volem seguir avançant en la implementació de la
Convenció. Per altra banda, els percentatges tan poc elevats de
participació tant de mestres com de progenitors en activitats re-
lacionades amb els drets dels infants fan recomanable propo-
sar-ne la promoció.
Més enllà dels percentatges i dels grans números que els i
les investigadors ens afanyem a interpretar, la nostra presència
a les aules demanant a nens i nenes de diferents centres esco-
lars la seva col·laboració per emplenar un qüestionari, va gene-
rar en algunes ocasions un efecte en principi no esperat: que al
llarg d'uns dies alumnes i mestres debatessin sobre el tema. No
cal dir quina va ser la nostra sorpresa però sobretot satisfacció
en saber-ho!!!!
Aquest treball constitueix una síntesi i reflexió de l'article de Ca-
sas, F.; Saporiti, A.; González, M.; Figuer, C.; Rostan, C.; Sadurní, M.;
Alsinet, C.; Gusó, M.; Grignoli, D.; Mancini, A.; Ferrucci, F. i Rago, M.
(2006). Els drets dels infants des de la perspectiva dels mateixosnens i nenes, dels seus progenitors i dels seus mestres: un estudicomparatiu entre Catalunya (Espanya) i Molise (Itàlia). Dins F. Casas;
C. Figuer i M. González (ed.). Infants, drets dels infants i la seva qua-litat de vida: algunes aportacions des de la recerca psicològica a Ca-talunya, 29-48. Girona: Documenta Universitaria. L'estudi complert es
pot consultar a Casas, F.; Saporiti, A.; González, M.; Figuer, C.; Ros-
tan, C.; Sadurní, M.; Alsinet, C.; Gusó, M.; Grignoli, D.; Mancini, A.;
Ferrucci, F. i Rago, M. (2005). Tres miradas a los derechos de la in-fancia: Estudio comparativo entre Cataluña (España) y Molise (Italia).Madrid: Plataforma de Organizaciones de Infancia.
8 PROTAGONISTES, JA!
E N T R E V I S T A
Quina és la prioritat de treball de l'Àrea de Benestar So-cial de la Diputació de Barcelona en matèria d'infància iadolescència?
La prioritat de treball en matèria d'infància i adolescència
és la prevenció de les situacions de risc i d'exclusió social.
Una prevenció que hem d'exercir des del món local, perquè
és la nostra competència i perquè la proximitat ens permet el
coneixement directe de les necessitats dels infants, dels ado-
lescents i de les seves famílies. Una prevenció que és clau
per evitar situacions de risc i també per garantir en un futur la
cohesió social i la convivència dels nostres pobles i ciutats.
Quin suport dóna l'Àrea als ajuntaments perquè puguinfer realitat aquesta prevenció?
Tenim en marxa diverses iniciatives que desenvolupem
amb la col·laboració d'entitats que treballen en l'àmbit de la
prevenció i l’atenció a la infància. Per exemple, estem donant
suport als municipis perquè elaborin Plans Locals d'Infància.
Aquests plans volen impulsar el treball transversal dels ajun-
taments amb les àrees implicades en la prevenció, com són
els serveis socials, els educatius, els sanitaris, els de joven-
tut, etc, per tal de poder planificar a mig i llarg termini les ac-
tuacions que duen a terme els ajuntaments per a la infància.
Una altra línia d'actuació que també vull destacar és el treball
que hem fet amb la col·laboració de la FEDAIA (Federació
d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència)
i de la Fundació Pere Tarrés per elaborar un “Model per a la
intervenció i la gestió dels serveis de centres oberts per a in-
fants i adolescents". Els centres oberts són uns espais de
competència municipal que poden desenvolupar un paper
clau en la prevenció i en l'atenció a les situacions de risc. Ac-
tualment ens trobem amb que els municipis han anat configu-
rant models molt diferenciats de centres oberts i per tant exis-
teix una demanda dels propis municipis d'avançar en la
construcció i l'impuls d'un model comú.
“La nostra prioritat és la prevenció de lessituacions de risc i d’exclusió social”
Katy Carreras-Moysi, diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona
“Tenim en marxa diverses iniciatives que
desenvolupem amb la col·laboració d'entitats
que treballen en l'àmbit de la prevenció i
l’atenció a la infància. Estem donant suport
als municipis perquè elaborin Plans Locals
d’Infància. També estem col·laborant en
l’elaboració d’un model per a la intervenció i
la gestió dels serveis de centres oberts per a
infants i adolescents”
ENTREVISTA: Redacció Protagonistes, ja!FOTOS: Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona
9PROTAGONISTES, JA!
E N T R E V I S T A
Per què és tan important el treball en xarxa quan parlemde prevenció?
El treball en xarxa és la model de treball de la Diputació de
Barcelona i tinc el convenciment que és una metodologia clau
en la prevenció. Les xarxes permeten crear un espai comú de
trobada i de reflexió de tots els professionals de les diferents
administracions i àmbits que treballen en la prevenció, i, alho-
ra, faciliten la coordinació i l'optimització de tots els recursos
existents. Recentment hem realitzat un viatge d'estudi a
Escòcia i hem pogut comprovar com el treball en xarxa de les
diferents administracions i el suport a les famílies és clau en
la prevenció.
Quines actuacions es desenvolupen des de l’Àrea de Be-nestar Social de la Diputació de Barcelona per donar su-port a les famílies?
El suport a les famílies és un eix central de la nostra ac-
tuació durant aquest mandat, en especial en tot allò que fa re-
ferència a donar suport a les famílies en la seva funció de cu-
ra. Actualment estem parlant molt dels ajuts que han de rebre
les persones que cuiden a persones grans o a persones de-
pendents, i també hem de prestar atenció als pares i mares i
donar-los suport en l'exercici del seu rol, perquè aquesta és
una funció clarament preventiva. Per això, des de fa més de
deu anys, estem desenvolupant un “Programa de reforç del
rol de pares i mares”, que consisteix a organitzar xerrades, ta-
llers i dinàmiques de grup per a mares i pares amb fills me-
nors de 18 anys, que pretén facilitar estratègies per a la reso-
lució de conflictes, així com contribuir a millorar les relacions
familiars.
La Diputació de Barcelona ha impulsat recentment unapre-Xarxa d'Espais Familiars per a la Petita Infància. Qui-na és la seva finalitat? Es preveu que tingui continuïtat?
La pre-Xarxa d'Espais Familiars per a la Petita Infància es
va impulsar entre finals de l’any 2005 i l’abril de 2006, que és
quan es va presentar el resultat del treball realitzat. Aquest
treball es va plasmar en un document de referència, consen-
suat per professionals i entitats, respecte el que han de ser
els espais familiars per a la petita infància. La pre-Xarxa va
comptar amb la participació de professionals de 25 municipis
i de tres entitats. Quan parlem d'espais familiars per a la peti-
ta infància fem referència a uns equipaments que s'estan de-
senvolupant a molt ajuntaments i que tenen com a finalitat do-
nar suport a les famílies amb fills de 0-3 anys. Actualment, hi
ha prop de 54 experiències a diferents municipis de la provín-
cia i la xarxa ens ha permès donar a conèixer i promocionar
aquests serveis.
Un dels serveis més importants amb què compta l’Àreaés el servei Respir? En què consisteix?
El servei de Respir és una altra de les actuacions que de-
senvolupem per donar suport a les famílies. Aquest servei vol
permetre que les famílies cuidadores tinguin un espai de des-
cans que el puguin dedicar a ells mateixos, a l'oci o per fer
front a necessitats derivades de malalties pròpies o d'altres
familiars. És un servei que ofereix estades temporals a perso-
nes dependents. Aquest servei l'estem prestant en diferents
modalitats. A Mundet disposem de dos centres que ofereixen
estades residencials per a persones grans i per a persones
amb discapacitat psíquica. També estem oferint una modali-
tat que és el respir en famílies acollidores per a persones amb
discapacitat psíquica. Aquest servei s'ofereix a quatre comar-
ques amb la col·laboració de quatre entitats. Per últim estem
donant suport a entitats com la Fundació Nexe o la FECA-
FAMM, que estan desenvolupant estades de respir de cap de
setmana per a nens i nenes pluridiscapacitats i persones amb
malalties mentals.
“El suport a les famílies és un eix central de la
nostra actuació durant aquest mandat, en
especial en tot allò que fa referència a donar
suport a les famílies en la seva funció de cura,
perquè aquesta és una funció clarament
preventiva”
E D U C A C I Ó
PROTAGONISTES, JA!10
TEXT: José Luis Regojo, Grup d’Educació d’AI-Catalunya
FOTOS: Diomira
Una postal és com un gra de sorra. Centenars i milers
juntes són una força importantíssima, capaç de treure
de l'anonimat casos concrets de violacions dels drets
humans d'una o més persones; capaç fins i tot d'atu-
rar les violacions i forçar la compareixença davant la justícia dels
responsables.
Des d'Amnistia Internacional us volem proposar una senzilla i
efectiva activitat: "Una postal, una vida". El seu objectiu és sensi-
bilitzar l'alumnat en relació a la importància del valors continguts
a la Declaració Universal dels Drets Humans.
EdatsPrimària, ESO i Batxillerat
Activitat proposada Organització en un centre educatiu d'un enviament massiu
de postals als dirigents d'un país amb la finalitat de forçar-los a
aclarir o evitar un cas de violació dels drets humans d'un menor.
Material- Paper, cartolines, postals, sobres, segells...
- Cas concret per a fer servir:
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/4p/casos-post-06-guatemala.html.
Homicidis de dones i nenes a Guatemala. L'any 2005 van
ser assassinades 665 dones i nenes a Guatemala. Pràcticament
en cap cas s'han dictat sentències condemnatòries.
Data suggeridaEls dies al voltant del 10 de desembre, Dia Internacional dels
Drets Humans. També es pot fer coincidir amb alguna altra data
assenyalada en relació als drets humans:
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/dates.htmlSi l'any passat ja vareu participar en aquesta activitat i no la
voleu repetir exactament, us proposem l'activitat Regala les
A través d’una senzilla activitat per fer a l’aula se sensibilitza l’alumnat de
primària, ESO i Batxillerat respecte a la importància dels valors continguts
a la Declaració Universal dels Drets Humans
‘Una postal, una vida’, proposta del Grupd'Educació d'Amnistia Internacional-Catalunya
E D U C A C I Ó
11PROTAGONISTES, JA!
teves paraules, basada també en la redacció i enviament de car-
tes, en aquest cas adreçades directament a persones que estan
a la presó a causa de les seves idees, religió, origen ètnic...
http://www.ai-cat.org/educadors/4p/cat/desc-peroque.html
Organització-Introducció. Es pot fer una petita introducció a la història dels
drets humans:
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/historia/index.html
I també a la Declaració Universal dels Drets Humans (neces-
sitat històrica, orígens i contingut general de la Declaració):
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/historia/dh-index.html
A l'apartat anterior el pot seguir un breu resum sobre les vul-
neracions que es produeixen d'aquesta Declaració als diferents
països del món. Qualsevol diari, malauradament, us pot facilitar
notícies adequades. Si ho preferiu, també podeu consultar les
webs d'Amnistia Internacional:
www.amnistiacatalunya.org /es.amnesty.org Tot seguit, cal explicar, si voleu aprofundir, la forma d'actuar
d'Amnistia Internacional, les Accions Urgents (els enviaments
massius de cartes als governs de diferents països demanant l'a-
clariment de casos concrets de violacions de drets humans):
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/au/cat/xarxa-present.html
-Desenvolupament. Exposició del cas concret escollit o realit-
zació de les postals per part dels/les alumnes, tant de la il·lustra-
ció com del text, redactat a partir de la informació facilitada prè-
viament sobre el cas, i seguint-ne les recomanacions. També es
pot fer l’enviament de les postals.
- Altres possibilitats. Si és possible, es poden lliurar personal-
ment les postals al cònsol o a l'ambaixador. Segons els països,
cal escriure les postals en anglès o francès. Si s'escriuen en ca-
talà, és recomanable afegir-hi la traducció en castellà.
SeguimentSi realitzeu l'activitat, ens agradaria molt que ens ho digués-
siu a:
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/contacte.html.
I encara més si ens expliqueu com us ha anat. Un cop acaba-
da l'activitat, també és molt interessant fer un petit seguiment del
cas a favor del qual s'ha apel·lat, mantenint-se en contacte amb
Amnistia Internacional.
En alguns casos, els governs es posen en contacte amb els
apel·lants. Si això arriba a passar, òbviament és molt estimulant
per a tots els participants en l'activitat. D'aquests casos even-
tuals, a més, Amnistia Internacional està interessada en tenir-ne
coneixement.
Dubtes i suport presencial Us podeu posar en contacte amb el grup local d'Amnistia In-
ternacional més proper; us pot resoldre eventuals dubtes o oferir-
vos alguna forma de participació presencial.
Relació de grups locals d'Amnistia Internacional a Catalunya:
www.amnistiacatalunya.org/pages/contacto.php Si els dubtes que teniu estan relacionats amb els recursos
virtuals que us oferim des d'aquesta pàgina, llavors podeu posar-
vos en contacte directament amb nosaltres:
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/contacte.html
Seguiment posterior Si aquesta proposta us sembla interessant, un cop realitzada
us suggerim que consulteu les altres propostes i materials que
oferim a la web. Especialment:
- La Guia d'educació en drets humans (de moment només
disponible en castellà):
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/guia/es/index.html
- El projecte Escoles pels drets humans:
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/escoles/index.html
12 PROTAGONISTES, JA!
I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S
TEXT I FOTO: FEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educa-
ció a la Infància i a l’Adolescència
Katy Carreras; el regidor Ponent de l'Ajuntament de Barcelona,
Ricard Gomà; el secretari de Famílies i d’Infància, Jaume Fu-
nes, i el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó.
Al llarg del desenvolupament del Fòrum es van dur a terme
diferents sessions plenàries, taules rodones i grups de treball
per tal de tractar els temes que ens ocupaven així com unes
simpàtiques cownclusions que van esdevenir de nou tot un èxit.
ConclusionsFruit d’aquest treball, hem tret algunes conclusions:
- Malgrat les transformacions que comencen a aparèixer a
finals del segle XX, les problemàtiques a què hem de respon-
dre els diversos països de la Unió Europea són les mateixes:
l'increment dels processos d'exclusió social, els canvis en l'es-
tructura demogràfica, les relacions i dinàmiques familiars o la
doble presència de les dones en l'àmbit laboral i familiar.
- A Espanya i Catalunya tenim bons sistemes universals,
però no hi ha bon suport a les famílies ni a les persones interde-
pendents. La despesa pública en polítiques socials i de suport a
les famílies és molt inferior a la de la resta de països europeus,
tot i que aquest tema està present en l'agenda política dels dife-
rents governs i partits polítics del nostre país i s’observa un petit
creixement. Per millorar les polítiques familiars, cal proveir de
serveis universals per reduir les desigualtats, incrementar pro-
gressivament la despesa pública en política social i de suport a
la família, major coordinació entre la iniciativa pública i la priva-
da i més inversió econòmica davant els nous reptes socials, do-
nar resposta al nou sistema familiar i abordar el tema de la im-
migració. El dèficit quant als recursos que destina l’Estat
Espanyol a Política Social és més gran en els Serveis Socials.
El sistema adoptat en la transferència de les competències en-
tre l'Estat i les CCAA no va ser l'adequat i encara avui arrosse-
guem les conseqüències, al no haver-se actualitzat. Existeix un
nivell baix de valoració i mobilització en pro dels drets dels
col·lectius vulnerables o amb especials necessitats, a diferència
d'altres països europeus. Per tal de superar aquesta greu situa-
ció, les diferents CCAA han de garantir uns sistemes de Serveis
Socials de garantia de dret universal, subjectiu i exigibles a uns
serveis de qualitat.
- És molt important que totes les prestacions i els serveis in-
tegrats a la Xarxa Pública de Serveis Socials siguin gratuïts per
als seus beneficiaris i familiars. Els països escandinaus tenen
un model de benestar i de polítiques socials destinats a tota la
‘Una mirada a Europa en el marc de laPrevenció i la Protecció’, 10è Fòrum FEDAIA
Els dies 19 i 20 d'octubre passats, la FEDAIA va dur a
terme el 10è Fòrum a CosmoCaixa de Barcelona,
amb el títol Una mirada a Europa en el marc de laPrevenció i la Protecció. Durant dos dies, es van ana-
litzar i debatre sobre els diferents sistemes de prevenció i pro-
tecció d'infància i adolescència en risc i desemparament de di-
versos països de la Unió Europea, i es va fer una aproximació a
la nova llei de Serveis Socials i a la futura llei d'infància, per aca-
bar amb la visió de la protecció des de diferents Comunitats
Autònomes. Vam analitzar les mancances existents i les pro-
postes de millora establint espais que permetessin l'intercanvi
de coneixements i la reflexió entre els diferents professionals.
El Fòrum va esdevenir tot un èxit de participació, amb l’as-
sistència de 220 professionals de l'àmbit de l'educació social,
tant d'entitats o de l’administració pública com d'entitats de la ini-
ciativa social sense afany de lucre d'arreu de Catalunya i d'altres
Comunitats Autònomes. Vam reunir onze persones de renom
en aquest àmbit vinguts de diversos Països de la Unió Europea,
i vam comptar amb la participació de diferents personalitats de
l'administració pública de Catalunya: la consellera del Departa-
ment de Benestar i Família, Carme Figueras; la presidenta dele-
gada de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona,
13PROTAGONISTES, JA!
I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S
societat i no només al col·lectiu que es troba en risc d'exclusió.
En aquesta societat destaquen quatre aspectes: la globalitza-
ció, la individualització, la pluralització i la destradicionalització.
- El Document per a l'elaboració d'una Llei d'atenció als in-fants i adolescents i de l'exercici dels seus drets i responsabili-tats, presentat per la consellera del Departament de Benestar i
Família en un acte públic el passat 9 de novembre del 2006, in-
corpora molts dels principis i propostes que la FEDAIA argu-
mentava en el seu Document de Propostes de Bases per a unaNova Llei d'Infància a Catalunya del 2005 i ha conservat bona
part dels escrits que han resultat del treball dels professionals.
Cal donar continuïtat al procés engegat per elaborar una nova
llei d'infància a Catalunya, ja que cal reformar les lleis actuals,
que són insuficients, i incorporar noves competències públiques
i noves dinàmiques de treball. Els eixos fonamentals de la nova
llei d'infància són: la infància com a eix vertebrador de la llei, l'in-
terès superior de la infància i l'adolescència com a principi del
sistema, la concepció de la perspectiva de gènere com a princi-
pi transversal i la clàusula de difusió. Alguns dels principis gene-
rals de la nova llei d'infància que marquen el context actual són
la incorporació de la perspectiva de la infància i primar els drets
dels infants, la subsidiarietat i protecció, posar fi a la insuficièn-
cia econòmica i a la manca de recursos públics, un nou model
de competències municipals i autonòmiques coordinades i ma-
jor coordinació entre l'administració i la fiscalia de menors, po-
tenciar l'acolliment familiar i aclarir la diferenciació entre risc so-
cial i desemparament.
- La concepció del model de centre de protecció a Anglate-
rra, en general, és un model molt diferent del català i l'edat pe-
nal també és diferent, encara que el model de centres de set
places s'apropa molt al model de ràtio pel que aposta la FE-
DAIA. Constatem a Anglaterra l'elevat cost d'aquest recurs, la
posada en dubte de la seva efectivitat quant a la capacitat de
produir canvis de conducta dels menors, la problemàtica cada
cop més greu d’aquests menors i la diferent edat d'acollida dels
menors en els centres. Per tal que els menors tinguin una edu-
cació de qualitat cal: posar límits, l’estabilitat en les seves vides
i processos, el treball conjunt i coordinat dels professionals, el
reconeixement de la pròpia identitat per part dels nens/es d'un
altre origen, la importància de triar i tenir amics lleials, i la planifi-
cació de la vida dels nens/es quan marxin dels centres. Un cop
analitzades les diferències, similituds i el funcionament de l'aco-
lliment i l'adopció a la regió del Veneto, podem concloure que
estem bastant propers quant al sistema d'acolliment familiar
d’aquesta regió d'Itàlia i a les dificultats més rellevats amb què
es troben (sobretot manca de famílies d'acollida i campanyes
d'acolliment familiar poc efectives). Cal treballar en projectes
destinats a joves immigrants de 16 a 18 anys, aprenent d'una
experiència de treball a Roma, Escola de Vól, iniciada l'any
2004 i finançada pel municipi de Roma. Constatem la importàn-
cia de donar l’oportunitat a aquest col·lectiu perquè faci un reco-
rregut des de la protecció legal a una semiautonomia comparti-
da, donant suport als joves desprotegits en aspectes socials i
psicològics fins que tinguin autonomia per viure i tenint molta
cura en realitzar una bona tasca de coordinació entre professio-
nals dels diferents serveis públics implicats i els de la iniciativa
social, un seguiment exhaustiu del nen/a que és detectat, una
revisió del projecte adequant-lo a les necessitats i la demanda
de compromís i implicació del noi/a en el projecte, tutories i
acompanyaments.
- Cal prestar especial atenció a les queixes més freqüents
que arriben al Síndic de Greuges de Catalunya per tal de donar
resposta a: la sobreocupació dels centres, la fugida de menors,
la lentitud entre l'acolliment d'urgències i definitius i la lentitud en
els processos d'adopcions, entre d'altres. Els aspectes que cal
corregir de forma immediata són: els mecanismes de detecció
de casos de maltractaments a menors, el desbordament dels
equips, la millora de la coordinació interinstitucional, augmentar
i millorar els recursos d'atenció a la infància en risc i millorar el
sistemes d'intervenció per fer possible el retorn a les famílies
d'origen. Destaquem les diferents accions que es duen o duran
a terme des del Síndic de Greuges de Catalunya: el Protocol
marc, una nova web d'infants, la previsió de creació d'un consell
d'infants, la visita regular a centres, actuacions d'ofici en els àm-
bits del sistema protector i els procediments d'adopció i la decla-
ració conjunta sobre la responsabilitat de les administracions
sobre l'atenció de menors estrangers no acompanyats.
- La Defensora del Menor en funcions de Madrid constata
que entre la societat i l'administració no es manté una homoge-
neïtat en el tractament a la infància, fet que dificulta la participa-
ció dels infants degut a la diferència de tractament jurídic. La
Defensora apunta també noves formes de desprotecció: l'ex-
cessiu consum dels mitjans audiovisuals, els trastorns del com-
portament alimentari, les malalties mentals i els menors estran-
gers no acompanyats són les noves formes de desprotecció.
- Cal tenir en compte l'apreciació del Defensor del Poble An-
dalús en el fet que l'actual sistema de protecció no serveix per-
què ha quedat antiquat. Han de ser els professionals qui diguin
cap a on s'ha d'anar.
- Els menors amb addicions i els menors amb trastorn de
comportament són alguns dels grups que preocupen molt en la
actualitat.
- Com venim apuntant des de la FEDAIA, els programes
preventius per evitar situacions de risc han de tenir mes força
de la que tenen actualment.
14 PROTAGONISTES, JA!
P O L Í T I Q U E S L O C A L S
TEXT I FOTO: Regidoria d’Infància del Masnou
També al mes de novembre, entre els dies 10 i 19, se cele-
bra la Setmana de la Ciència, una altra convocatòria que, amb
un programa divers i multidisciplinari com el proposat per la Re-
gidoria d'Infància de l'Ajuntament del Masnou, no podia passar
desapercebuda.
Un descobriment important va ser el dels germans Lumière,
que amb el cinema van obrir tot un món de possibilitats per a la
imaginació. Una mostra de la màgia d'aquest fenomen s’ha po-
gut obtenir el 20 de novembre amb l'activitat Fasmenuts, una
sessió de curtmetratges d'animació per a nens i nenes que ha
comptat amb la col·laboració de l'associació Akonga. Fa dos
anys es va dur a terme per primera vegada aquesta iniciativa,
amb un important èxit d'assistència.
I de la màgia del cinema a la de l'il·lusionisme. Dissabte 25,
el cicle dedicat a commemorar els drets dels infants es tanca
amb l'actuació d'un dels mags més originals i reconeguts del pa-
norama escènic català, Enric Maggo, que porta al Masnou el
seu espectacle. Sota l'aparença d'un mag tradicional, vestit amb
frac i amb barret de copa, Enric Magoo acostarà els assistents a
la part més fascinant i esbojarrada de l'il·lusionisme. Serà a Ca
n'Humet, a partir de les 18 h.
La regidora delegada d'Infància, Alícia Nieto, ha explicat que
"aquest ambiciós programa d'actes és important per nosaltres,
perquè precisament commemorem una data important: l'apro-
vació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants; per la
qual cosa hem volgut abraçar molts dels àmbits del lleure i la for-
mació que poden contribuir a un benestar més gran i un desen-
volupament òptim dels nostres infants".
La Regidoria d’Infància del Masnou
organitza un complet programa
d’activitats el mes de novembre
per commemorar l’aniversari de la
Declaració dels Drets dels Infants
Intercanvi de joguines i llibres al Masnou percommemorar el Dia dels Infants
La Regidoria d’Infància del Masnou ha organitzat al llarg
d’aquest mes de novembre multitud d’activitats per ce-
lebrar el Dia Mundial de la Infància, declarat per les Na-
cions Unides el 20 de novembre, amb la intenció que
esdevingui el Mes dels Drets dels Infants. Així, a les activitats
que es realitzen cada any, com les sessions de l’hora del conte o
espectacles musicals per als nens i les nenes, se n’han afegit
d’altres més novedoses, com un intercanvi de joguines i llibres
infantils. En aquesta activitat, adreçada especialment als nens i
nenes de 3 a 12 anys, la Regidoria compta amb el suport de les
Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), la Colla Ge-
gantera i l'escola Bergantí, que va voler completar la jornada
amb un acostament a la cultura catalana i a les seves tradicions,
prestant una atenció especial als ritus i actes més directament
relacionats amb els nois i les noies.
Música, ciència, cinema i màgia
Durant la infància és quan s'adquireixen alguns dels apre-
nentatges més transcendents de tota la vida, perquè ajuden a
configurar la identitat i el caràcter. Un dels actes destacats d’a-
quest cicle ha estat l’actuació de l'Orquestra de Cambra del
Masnou, que ha presentat al municipi la Sinfonia de les jogui-
nes, un espectacle participatiu per introduir els més menuts, es-
pecialment els nens i nenes d'entre 3 i 8 anys, en els fonaments
de la música d'una manera lúdica i il·lustrativa, on l'exercici de
sentir música es transforma en una experiència de descoberta
en què tots els sentits hi estan involucrats.
15PROTAGONISTES, JA!
V A L O R S
‘Construïm la pau’,
proposta educativa per a alumnes de primària
Através de jocs en grup, en què es promou la reflexió
i la participació dels nois i de les noies, el taller
Construïm la pau vol fomentar la cooperació, el su-
port mutu i la col·laboració, mostrant als alumnes
que els conflictes es poden resoldre de manera positiva, cre-
ativa i no violenta. Es tracta d’una nova proposta educativa de
l’Obra Social “la Caixa”, un taller que s’emmarca en la nova lí-
nia de treball Societat i Cooperació. El taller arranca amb l’ex-
plicació d’un conte que convida a la reflexió i la participació
dels alumnes. A partir de la història que es narra es mostra
TEXT: Redacció Protagonistes, ja!FOTO: Diomira
Mitjançant jocs en grup, el taller convida els nens i les nenes a actuar per
transformar el seu entorn, tot fomentant la cooperació i la no violència
que hi ha diferents maneres d’entendre una mateixa realitat.
Posteriorment, els nois i les noies han de definir individual-
ment el concepte de pau. A partir de les diferents definicions
de pau i amb l’ajuda d’un puzzle, en què es comparen els di-
ferents aspectes que conformen la pau amb els trets definito-
ris de diferents animals, els alumnes van construint la pau.
Aquest taller es realitza del 2 de novembre a l’1 de de-
sembre i del 22 de gener al 2 de març a CaixaFòrum, de di-
lluns a divendres a les 10 hores, i la seva durada és d’una ho-
ra i mitja. El taller Construïm la pau està recomanat per a
alumnes de cicle mitjà i superior de primària. Per a més infor-
mació i fer inscripcions consulteu www.lacaixa.es/obrasocialo truqueu al telèfon 934768630.
PROTAGONISTES, JA!16
Consellers escolars
Al taller ens han explicaten què consisteixen elsconsells escolars, a tra-vés d’un joc de rol enquè n’hem simulat un.Crec que és bo que hihagi un bon intermediariper defensar els interes-sos dels alumnesdavant del consell esco-lar i així poder aconse-guir les nostres peti-cions i que hi hagi unarelació més fluïda entretothom al centre.Maria Ruiz, 17 anys
Hem fet un taller perveure en què consisteixser conseller al consellescolar i el seu funciona-ment. És un òrgan delcentre format per repre-sentants dels alumnes,del professorat, delspares i mares, del perso-nal no docent, de l’equipdirectiu i de l’Ajuntament.Jo animaré als meuscompanys perquè es pre-sentin a les eleccions. Gerson Rodríguez,15 anys
Sóc conseller del con-sell escolar i l’experièn-cia la veig molt positiva,perquè tens més relacióamb els professors i lagent de l’institut que hiparticipa. Al consellsents que t’escolten ique tens poder pertransmetre les propostesdels alumnes. És impor-tant triar un bon conse-ller perquè representiels alumnes, no ha desentir vergonya ni por.Abel Ferris, 17 anys
L ’ O P I N I Ó D E L S P R O T A G O N I S T E S
Al consell escolar estracten els temes queinteressen al centre i al’alumnat, es fan propos-tes i tots els membress’han de posar d’acord.El consell escolar ésimportant perquè és unamanera que tothom esti-gui representat i elsalumnes veuen el que lipassa als altres. Es boperquè parles de tu a tuals pares, als profes-sors...Carla Palencia, 15 anys
Laciotubes
Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions als consells escolars. Per tal de fomentar la
participació de l’alumnat dels IES de Catalunya en aquestes eleccions, la Secretaria General de Joventut
impulsa una campanya que contempla un programa de xerrades, intervencions i recursos informàtics
diversos, així com la divulgació i distribució de material informatiu, i que gestiona el Centre d’Informació i
Serveis a l’Estudiant de Catalunya, CISEC. El tret de sortida d’aquesta campanya va ser un taller
participatiu el 19 d’octubre passat a l’IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona per a delegats i
delegades de classe, alumnes que seran els encarregats d’explicar als seus companys en què consisteix
aquest òrgan i d’animar-los a participar en les eleccions al consell escolar de centre. FOTOS: DIOMIRA
17PROTAGONISTES, JA!
La funció del conseller ésla de representar elsinteressos dels com-panys. Jo no voldria serconsellera al consellescolar perquè suposatenir molta responsabili-tat. Un bon conseller hade ser una persona res-ponsable, que sigui defiar, que sigui bon com-pany i que sigui bo. Crecque aquesta campanyaper informar del consellescolar és molt positiva.Andrea Nuez, 14 anys
M’agradaria ser repre-sentant dels alumnes alconsell escolar perquècrec que estic preparadaper exposar les propos-tes de la meva classe ide l’escola. Al centretenim necessitats impor-tants i necessitem unrepresentant que ho pro-clami al consell escolar.Al consell tots els temess’han de discutir i tothomha d’estar d’acord perarribar a acords.Haonua Sun, 13 anys
El consell escolar fa unafunció molt important,perquè si no hi haguésrepresentant dels alum-nes al consell no podrí-em reivindicar els nos-tres drets. A mi perso-nalment no m’agradariaser representant delsalumnes al consell esco-lar perquè crec que s’hade ser molt responsablei jo crec que no ho sócprou.Dani Fernández,14 anys
Com a delegat de classeinformaré als meus com-panys de la funció delconsell escolar perquèes puguin presentar coma consellers i conselle-res. Crec que fa una fun-ció molt important perquèse suposa que els alum-nes hem de fer un paperi aquesta és una formade prendre part en lesdecisions que es prenensobre el centre.Eduardo Mendive,17 anys
a campanya de promoció de la participació a les elec-ons als consells escolars es va presentar el 19 d’oc-bre a l’IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona, onva dur a terme un taller participatiu amb alumnes.
I N F O R M A C I O N S
Programa d’informació i
dinamització als instituts
La Diputació de Barcelona ha posat en
marxa aquest curs 2006-2007 un nou Pro-
grama d'informació i dinamització als centres
d'ensenyament secundari (PIDCES), per tal
d'arribar a més municipis i instituts i crear un
xarxa que possibiliti l'intercanvi d'experièn-
cies i la formació dels professionals implicats.
El programa PIDCES, encapçalat per l'O-
ficina del Pla Jove de l'Àrea d'Igualtat i Ciuta-
dania de la Diputació, té l'objectiu de descen-
tralitzar la informació juvenil allà on majorità-
riament s'hi troben els joves d'entre 12 i 18
anys; així com de dinamitzar activitats munici-
pals, acostar i difondre recursos locals i pro-
moure la participació i l'associacionisme entre
els estudiants. En aquests punts d'informació
juvenil els nois i les noies poden trobar infor-
mació sobre ensenyament, treball, lleure,
turisme, habitatge, participació, salut, etc.
Actualment, participen al programa PID-
CES 213 instituts de 66 municipis de la pro-
víncia de Barcelona.
Premi Apel·les Mestres per a Gabriela
Keselman i Claudia Ranucci
L’escriptora Gabriela Keselman ila il·lustradora Claudia Ranucci hanguanyat el XXVI premi Destino In-fantil Apel·les Mestres de literaturail·lustrada, amb l’obra Te lo he dicho100 veces. El jurat del premi, queestà dotat amb 4.500 euros, ha estatformat per Cesc, Daniel Giralt-Mira-cle, Fernando Krahn, Núria Ventura iMarta Vilagut. El protagonista de la
història és Kif Kif, un tendre peresós que viu molt temps penjatdels arbres i, per aquesta raó, el seu pèl creix des de l’abdomenfins a l’esquena. La seva mare li ha dit una cosa important i li harepetit 100 vegades. No obstant això, ell dona voltes i voltes,però no aconsegueix recordar-lo. Què serà això que la seva ma-re li ha dit 100 vegades? L’autora tracta amb molta tendresa i hu-mor la ràfega de demandes, ordres, límits i instruccions que elspares donen a diari als seus fills i que, a vegades, els deixen ma-rejats. Te lo he dicho 100 veces és una història que mostra coml’amor és el verdaderament fonamental, però a més és una pro-posta original en la qual el lector tindrà que donar la volta al llibreen diferents moments.
La Fundació Catalana Jazz Clàssic ha organitzat el 21 d'octubre a l'Ho-tel Icària de Barcelona el 1er. Festival Jazz Class Non Stop, un certamenque ha acollit diferents actuacions al llarg de 12 hores de forma ininterrom-puda. El programa ha girat al voltant del gènere jazz clàssic i afins, i hacomptat amb un concert matinal, conferències, presentació de sessionsdidàctiques a escoles, projeccions de pel·lícules i, com a plat fort, concertsdels intèrprets i dels grups de jazz clàssic catalans més importants.
Així, el festival ha comptat amb la participació de músics i grups tant re-presentatius del panorama jazzístic català com La Vella Dixieland, La Loco-motora Negra, la Barcelona Jazz Orquestra amb la cantant Susana Shei-man, el Raynald Colom Quartet, la cantant de blues Big Mama, l'IgnasiTerraza Trio amb Josep Ma. Farràs, el Lluís Coloma Trio, Oriol Romaní amb els Barcelona Swing Serenaders, el Biel BallesterGypsy Jazz Trio, el grup vocal The Lord's Messengers, l'Ivanow Jazz Grup, el Pere Ferré Trio, el grup Swing 7, el Tòfol TrepatTrio, i la Sant Andreu Junior Jazz Band.
El propòsit d'aquest acte ha estat donar a conèixer al públic català la Fundació Catalana Jazz Clàssic, entitat que va néixerel passat mes de març sota l'impuls de músics i aficionats vinculats al veterà grup La Locomotora Negra. El seu repte és difon-dre el gènere jazz clàssic, a través de concerts, conferències, llibres, audicions de discs o activitats didàctiques a centres d'en-senyament; així com preservar el patrimoni jazzístic, posant a l'abast de tothom un fons creat amb el llegat donat pels col·lec-cionistes en forma de discs, llibres, fotografies, cartells o instruments. Aquest fons, en procés de formació i catalogació, estroba a la seu de la fundació, ubicada al centre cultural Nau Ivanow (Carrer Hondures, 30 de Barcelona).
1r Festival Jazz Class Non Stop
El projecte pedagògic de la Fundació Catalana Jazz Clàssicanirà a càrrec del quartet Barcelona Swing Serenaders
18 PROTAGONISTES, JA!
19PROTAGONISTES, JA!
E INES CULTURALS
Metàl·lics
L’Auditori - Benecé
Primer volum de la col·lecció de DVDs Mira i Escolta l’Auditori, una producció audiovisual dels
Concerts en família, dissenyats pel Servei Educatiu de L’Auditori. El material s’adreça a infants, fa-
mílies i comunitat educativa, i la seva intenció és entretenir i educar alhora, perquè petits i grans
descobreixin la música d’una manera màgica, divertida, didàctica i emocionant. Metàl·lics és un
concert interpretat pel quintet de metall Spanish Brass Luur Metals i coreografiat per Toni Jodar. A
partir de la interpretació d’un repertori variat, que inclou música popular, de cinema, clàssica i con-
temporània, es donen a conèixer els instruments de metall, tant sonorament com visualment, amb
divertides coreografies que insinuen les estructures i les formes de cada música. El pack inclou un
CD àudio amb tot el repertori interpretat i un DVD en alta definició amb el concert i nombrosos ex-
tres per aprofundir en el coneixement dels instruments de metall, així com de la música en general,
més un diccionari de termes musicals. El material, recomanat per a nens i nenes a partir de 6 anys,
està disponible en català, castellà i anglès, i el seu preu de venda és de 24 euros.
Las crónicas de Narnia
C. S. Lewis - Destino
Obra completa
de les Cròniquesde Nàrnia, que re-
cull els set relats
fantàstics de C.S.
Lewis que han cap-
tivat milions de lec-
tors de tot el món:
El nebot del mag;El lleó, la bruixa il'armari; El cavall iel noi; El príncepCaspian; La traves-sia del navegant de l'Alba; El tron de plata i L'Últi-ma batalla. Per primera vegada es reuneixen en
un únic volum les set cròniques, en una edició de
luxe editada per Destino que compta, a més, amb
les il·lustracions originals de Pauline Baynes i una
introducció de Douglas Gresham. L’autor, Clive
Staples Lewis (Gran Bretanya, 1898-1963), crític,
acadèmic i novel·lista, està considerat, junt amb el
seu amic J.R.R. Tolkien, un dels referents de la li-
teratura infantil i juvenil fantàstica en llengua an-
glesa. A Les cròniques de Nàrnia, que va escriure
l’any 1950, transporta el lector a un univers
fantàstic, ple d’éssers màgics, d’aventures i de
misteri, amb l’eterna lluita entre el be i el mal com
a tema de fons.
Un osset ha caigut del llit
Julia Donaldson i Anna Currey - Editorial Joventut
Conte amb rimes perquè els nens i
les nenes aprenguin a comptar d’una for-
ma divertida. Els textos són de Julia Do-
naldson i les il·lustracions d’Anna Currey.
El protagonista de la història és un osset
de peluix: “A mitjanit, un osset ha caigut
del llit. Estira els llençols desesperat,
però el nen els dos ulls ja ha tancat.
L’osset no para de saltar i cridar, fins que
trens ratolins el conviden a jugar...”
Guia pràctica per a infants i joves que
mostra com treure el màxim partit a la fo-
tografia digital. Amb un llenguatge fàcil i
proper, s’expliquen les principals tècni-
ques, d’una manera clara i simple, pas a
pas. Des del funcionament de la càmera,
fins a l’elecció de què fotografiar, passant
pel tractament de les imatges a través de
l’ordinador (manipulació, efectes, etc.)
Una divertida manera perquè els més jo-
ves s’endinsin en la fotografia digital.
Fotografia digital
Alan Buckingham - RBA Molino
21PROTAGONISTES, JA!
El Departament de Benestar i Famíliade la Generalitat de Catalunya estàimpulsant al llarg d’aquest any 2006la redacció del Projecte de llei
d'infància de Catalunya. Amb aquesta llei espretén assolir un doble objectiu. D'una banda,es vol comptar amb un norma que abasti totala legislació catalana sobre infància, ara ma-teix dispersa, que reguli tant l'àmbit de lainfància desprotegida o en risc, com el de laresta d'infants. D’altra banda, es pretén intro-duir innovacions en la normativa com, perexemple, la creació de la figura de l'acollimentpermanent.
El punt de partida d’aquest treball ha estatun document de bases elaborat per un grupd’experts per encàrrec del Departament deBenestar i Família. El procés de redacció delProjecte de llei d'infància de Catalunya s’hanodrit, així mateix, de les aportacions delsprofessionals que treballen en l’àmbit de lainfància i l’adolescència arreu de Catalunyaque han pogut dir la seva als diferents tallersparticipatius que s’han organitzat al llarg delterritori. Han participat en aquest procés elsens locals de Catalunya (municipis, consellscomarcals i diputacions), representats a tra-vés dels seus càrrecs electius i dels tècnicsque treballen en l'àmbit de la infància; les enti-tats, col·legis professionals i associacions quetreballen en aquest àmbit, així com la ciutada-nia a títol individual, que ha fet arribar les se-ves aportacions a través de correu electrònic,correu postal i fax.
En aquest monogràfic ens aproximem alsprincipals eixos que han de guiar l’elaboracióde la futura llei d’infància de Catalunya se-gons es desprèn d’aquest procés participatiu,i ho fem a través de la Secretaria d’Infància iFamília i d’alguns dels experts que hi han par-ticipat.
L L E I D ’ I N F À N C I A
Llei d’infància de Catalunya
22 PROTAGONISTES, JA!
L L E I D ’ I N F À N C I A
TEXT: Jaume Funes i Artiaga, Secretari de Famílies i d'Infància.
Departament de Benestar i Família Generalitat de Catalunya
FOTOS: Michael i Raina, Hidden
Al llarg de tot aquest any nombrosos professionals i
entitats han fet aportacions i han participat en el de-
bats per a l'elaboració d'una nova llei d'infància.
Fruit i resum d'aquesta feina ha estat el "Document
de síntesi per a la redacció de la Llei d'atenció als infants i
adolescents i de l'exercici dels seus drets i responsabilitats".
En aquest text es proposa la redacció una veritable llei
d'infància i adolescència que tingui com a destinataris a tots
els infants i els adolescents, i que es refereixi a la globalitat de
la seva vida.
Seguint els criteris establerts pels experts, la futura llei
s'estructurarà al voltant de set grans grups temàtics o títols fo-
namentals:
1. Els principis i criteris d'actuació per garantir i per exercir
els drets. Els criteris i principis per rebre l'atenció adequada.
2. Els drets bàsics de la infància i l'adolescència i les situa-
cions de vulneració.
3. Mecanismes per a la defensa efectiva dels drets dels in-
fants.
4. Les polítiques d'infància i el treball conjunt de les dife-
rents administracions i de les entitats.
5. Diferents recursos, serveis, dispositius per atendre els
infants i adolescents i les seves famílies.
6. Procediments i actuacions en les situacions de risc.
7. Procediments i actuacions en les situacions de desem-
parament.
Caldrà deixar clar que els infants han de rebre la resposta
adequada en tant que infants i no en tant que desemparats,
transgressors o amb dificultats de convivència. La nova llei ha
de garantir els drets de tots els infants evitant que la infància
sigui definida a partir de la desprotecció, com ha succeït en
les anteriors lleis de Catalunya.
La nova llei haurà de recollir un seguit de principis i criteris
d'atenció. Entre ells, destaquen els següents:
- L'anomenat "principi d'infància" i "perspectiva d'infància"
“Caldrà deixar clar que els infants han de
rebre la resposta adequada en tant que infants
i no en tant que desemparats, transgressors o
amb dificultats de convivència. La nova llei ha
de garantir els drets de tots els infants, evitant
que la infància sigui definida a partir de la
desprotecció”
Les claus de la futura llei d’atenció alsinfants i adolescents i de l’exercici delsseus drets i responsabilitats
23PROTAGONISTES, JA!
implica tractar a l'infant com una persona sencera i no pas
com un projecte amb futur però sense present. La Constitu-
ció, l'Estatut i la Convenció dels Drets dels Infants ens obli-
guen a donar respostes adequades i diferenciades a qui està
vivint en la infància. A més, caldrà incloure en la llei un orga-
nisme especialitzat, que elabori un dictamen previ de les dife-
rents normes que s'elaborin perquè tinguin en compte la pers-
pectiva dels infants.
- El nucli familiar ha de ser reconegut com el context edu-
catiu primordial i això implicarà treballar, en primer lloc, per a
que les famílies puguin educar els seus fills o filles i tinguin al
seu abast els estímuls educatius que siguin necessaris.
- La gestió de l'atenció als infants s'ha de basar en un tre-
ball en xarxa, i això vol dir potenciar xarxes integrades de re-
cursos i professionals en cada territori i no pas generar recur-
sos desconnectats o parcials.
- La planificació i l'avaluació s'introdueix per primera ve-
gada en una llei. Neix l'obligació d'elaborar Plans d'Infància i
Adolescència o Plans de suport a les famílies, que permetin
veure si els dispositius i l'atenció rebuda estan esdevenint
útils.
Finalment, cal destacar que per poder planificar adequa-
dament la nova llei haurà d'aclarir dos grans aspectes: de qui-
na manera han de prestar atenció a la infància el conjunt de
les administracions; fitxar les bases per definir quins i com
han de ser els diferents recursos i serveis per a la infància en
el conjunt del país.
L'atenció a la infància només té sentit en clau de comuni-
tat, en clau local. És a partir dels ajuntaments i de les adminis-
tracions comarcals, incorporant els recursos públics i les enti-
tats compromeses amb la infància, que han d'estructurar-se
les polítiques d'infància. Per això, la llei proposarà un sistema
d'atenció estructurat en xarxa, a partir dels recursos locals,
que prestin atenció als infants i adolescents d'una manera in-
tegrada.
(El conjunt de documents sobre la futura llei es poden
consultar a http://www.gencat.net/benestar/actualitat/lleinf/in-
dex.htm).
L L E I D ’ I N F À N C I A
24 PROTAGONISTES, JA!
L L E I D ’ I N F À N C I A
TEXT: Carlos Villagrasa Alcaide, professor titular de Dret Civil de la
Universitat de Barcelona (UB). Membre del Comitè de Persones
Expertes de la Llei d'Infància de Catalunya
FOTOS: Irineu i Degasperi, Griszla Niewiadomski, Viviane Stonoga
Antecedents i treballs preparatoris
L'existència d'una normativa abundant, però dispersa, so-
bre infància i adolescència a Catalunya, justifica l'elaboració
d'una llei, actualitzada i sistematitzada, que doni una resposta
directa i adequada, no només als professionals que treballen
en aquests temes, sinó també als seus destinataris, per tal
que coneguin, de primera mà, els seus drets i responsabilitats.
Al mes de setembre de 2005 es va encetar una iniciativa
prelegislativa, per part de les responsables del Departament
de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, la Con-
sellera Anna Simó, i la Secretària de Famílies i Infància, la Sra.
Montserrat Tur, amb l'objectiu de presentar al Parlament de
Fonaments i plantejament jurídic de lafutura llei d’infància de Catalunya
Catalunya un projecte de llei d'infància per tal que pogués ser
degudament debatut i aprovat com a llei. Els primers passos
van consistir en la signatura d'un conveni entre la responsable
del Departament de Benestar i Família i del rector de la Uni-
versitat de Barcelona, per tal de conformar un equip de redac-
ció, encarregat de presentar un text inicial de debat i de punts
d'interès, i també d'anar incorporant els suggeriments i les
propostes que s'anessin perfilant per dues vies: d'una part, de
les sessions de treball que periòdicament es durien a terme
pel Comitè de Persones Expertes per a una Llei d'Infància de
Catalunya, que es composava de persones de diferents àm-
bits de coneixement en temes d'infància i adolescència, i d'u-
na altra banda, de les jornades de reflexió i debat organitza-
des des del Departament de Participació Ciutadana, amb
totes les persones i entitats públiques i privades que volgues-
sin participar en l'elaboració d'aquest important text legislatiu.
Cap a finals d'any, el procés es va accelerar, en contra del
parer dels membres del Comitè i de la majoria d'implicats en el
procés de participació ciutadana, que es queixaven de la manca
L L E I D ’ I N F À N C I A
25PROTAGONISTES, JA!
de temps per poder aportar conclusions més madures i treba-
llades. Moltes persones sospitaven que l'anomenat "cas Alba"
-la nena de Montcada que va patir maltractaments- era la cau-
sa d'aquesta pressió, ja que la premsa havia posat el tema
d'actualitat social i havia fet palesa la manca de coordinació
entre els professionals i les entitats encarregades de la protec-
ció de la infància, que feia temps arrossegàvem al nostre país.
La publicació d'un primer document de treball (les Bases per a
un projecte de Llei d'Infància de Catalunya) que es plantejava
expressament com un primer esborrany esquemàtic i com un
text obert amb l'expressa intenció d'afegir tot tipus de suggeri-
ments, idees i contribucions que permetessin millorar aquesta
tasca iniciada, tampoc no va ser entesa per tothom, ja que al-
gunes veus crítiques imaginaven que era una primera decisió
del Departament de Benestar i Família sobre els temes a trac-
tar. Res més lluny de la realitat i afortunadament la participació
va ser molt nombrosa i fructífera, com es pot comprovar als
documents de síntesi publicats al web de la Direcció General
de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Els eixos fonamentals de la llei d’infància
Com a proposta fonamental es presentava la idea d'una
llei global, general o integral, per a tota la infància i l'ado-
lescència del nostre país, una llei que impliqués als diferents
departaments de la Generalitat, ja què les matèries que calia
regular també s'havien d'assumir des d'altres competències
diferents de les pròpies de benestar i família, especialment les
de salut, educació, justícia, entre d'altres.
A la proposta legislativa es plantejava la infància com a eix
vertebral de la normativa, en la qual es garantís els drets dels
infants per sobre dels drets dels adults, i es fes una especial
incorporació també de responsabilitats dels infants com a ciu-
tadans de ple dret.
No calia oblidar, així mateix, la perspectiva de gènere com
a principi transversal de la llei, traslladat a la nostra realitat so-
cial, laboral i educativa, en el seguit de les diverses actuacions
dirigides a la infància i l'adolescència.
La consideració definitiva dels drets dels infants com a
drets subjectius i exigibles també suposaven una especial
prioritat pressupostària quan als recursos econòmics que es
destinin a fer front a les necessitats de la infància, ja què una
llei sense una dotació pressupostària adequada no pot garan-
tir l'acompliment dels drets subjectius mitjançant els correspo-
nents serveis, sobretot amb les mancances que es donen avui
dia en molts àmbits d'infància i que sovint provoquen situa-
cions de maltractament institucional.
Sens dubte, les famílies són les que acompleixen habitual-
ment amb el dret d'atenció als infants i, per tant, han de tenir
una consideració específica dins el principi de subsidiarietat,
en el sentit de desenvolupar polítiques de prevenció i de suport
a les famílies per evitar l'aparició de situacions de risc per a la
infància.
Com s'apuntava, també resulta una qüestió prioritària la
configuració d'un marc competencial ben definit entre les dife-
rents administracions públiques i l'establiment de sistemes de
coordinació entre els diferents serveis i recursos. Una solució
potser seria l'aprovació de protocols ben definits d'actuació
que assignessin no només l'administració o entitat responsa-
ble d'actuar en cada moment, sinó fins i tot el professional o
l'equip d'intervenció. En aquest àmbit la descentralització terri-
torial i la potenciació del món local i de l'atenció primària en la
prestació de serveis de protecció a la infància, mitjançant pro-
grames transversals i sistemes d'intercanvi d'informació entre
els professionals.
Com a garantia de l'aplicació de la llei apareix també la
idea de la creació d'una defensoria dels drets de la infància,
en contacte directe amb els professionals i equips d'interven-
ció, i que fos una persona propera als infants.
No cal oblidar el dret de participació de la infància i l'ado-
lescència en la vida política i social, per la qual cosa caldria
26 PROTAGONISTES, JA!
L L E I D ’ I N F À N C I A
preveure mecanismes que permetin la seva incorporació acti-
va als programes, accions i polítiques del seu interès.
Finalment, la llei hauria d'establir un sistema de valoració
dels seus efectes i del seu impacte, per tal d'avaluar la seva
aplicació en el temps.
El sistema de protecció de la infància i l’adolescèn-cia
Malgrat que la llei s'hauria de plantejar d'una manera glo-
bal, per a tota la infància i adolescència del nostre país, cal de-
finir bé l'aparició del sistema de protecció davant les mancan-
ces en l'acompliment dels seus drets.
En aquest sentit, hi havia unanimitat sobre la necessitat
d'impulsar mesures de suport a les famílies, mitjançant una
tasca proactiva de caire preventiu. El primer objectiu hauria de
ser treballar amb la família per tal de prevenir que les situa-
cions de risc esdevinguin situacions de desemparament i, al
respecte, cal diferenciar aquestes dues situacions, amb indi-
cadors precisos. També cal tenir present que a vegades el tre-
ball en família pot presentar certes limitacions i, en ocasions,
és necessari separar l'infant de la seva família precisament
perquè l'interès d'aquest ha de prevaler per sobre del de la fa-
mília.
En aquest àmbit es fa palès el desconeixement de la po-
blació quant a la figura de l'acolliment, per la qual cosa caldria
una tasca de sensibilització, a més a més de resoldre les man-
cances que es presenten a l'actualitat: tenir més en compte l'o-
pinió dels infants, agilitzar la tramitació i augmentar les mesu-
res de suport a les famílies acollidores, avaluar la seva tasca
periòdicament i preveure noves fórmules d'acolliment davant
la diversitat de situacions que es presenten avui dia (com ara, i
entre d'altres, l'acolliment professional, acolliments d'urgència,
acolliment permanent). En tot cas, la llei hauria d'incloure el
dret dels infants acollits en un CRAE a accedir a un acolliment
familiar.
Les demandes d'atenció especialitzada, tant de centres
com de perfils professionals, han estat una constant en les
aportacions participatives, de manera que s'adaptin els cen-
tres a les necessitats dels infants, i no a la inversa, tal i com
succeeix actualment. Això significa augmentar la dotació pres-
supostària per tal de fer fronts a situacions diverses (per
exemple, davant els infants amb problemes de conducta), es-
pecialment en el cas de l'atenció primària, ja que fins ara el vo-
lum de feina no permet fer tasques de caire preventiu. Aquí
també s'assenyala la necessitat de millorar els programes for-
matius destinats als professionals, adaptats a les diferents
àrees o nivells d'intervenció, i d'afavorir la coordinació i inter-
canvi d'informació entre els diferents equips d'intervenció,
amb una clara definició de les funcions i responsabilitats dels
agents intervinents.
Finalment, es fa esment als fonaments de la llei, a l'organit-
zació de l’EAIA, quant a la necessitat de crear nous equips o
dividir els actuals en dos grups: un encarregat del diagnòstic
(detecció i valoració de les situacions de risc) i una altre del
tractament (treball terapèutic i educatiu amb les famílies), el
que sens dubte implica també un augment dels recursos hu-
mans i la destinació de nous efectius al treball educatiu amb la
família, sense oblidar la necessària incorporació de les noves
tecnologies dins els procediments de treball dels EAIA i l'ava-
luació de la seva tasca a través d'un sistema d'indicadors. En
aquest àmbit, cal preveure especialment protocols i recursos
específics per atendre de manera urgent els infants víctimes
de maltractament.
En conjunt, va ser un clam la necessitat d'adaptar els ter-
minis de treball a la vida dels infants i sobretot d'avançar en la
coordinació i intercanvi d'informació, afavorint un eficient tre-
ball en xarxa, que permeti superar la desconfiança o el desco-
neixement que encara rau a l'hora de compartir informació de
cada cas, la qual cosa perjudica, en definitiva i concretament,
a l'infant o adolescent.
Atès els canvis polítics que es van produir a la passada le-
gislatura, aquest procés encetat cap a una nova llei d'infància i
adolescència de Catalunya, va quedar suspès. L'actual forma-
ció del govern de la Generalitat derivada dels resultats electo-
rals del dia 1 de novembre de 2006, permet reemprendre tota
aquesta tasca, incorporant les últimes aportacions ciutadanes
i institucionals, per tal de presentar al Parlament un projecte
de llei de consens, que doni una resposta global i acurada a
les reivindicacions de la infància i l'adolescència i que torni a
situar la nostra legislació en el lloc capdavanter que li caracte-
ritza, també en aquest àmbit.
L L E I D ’ I N F À N C I A
TEXT: Jordi Cots i Moner, Ex-Adjunt al Síndic de Greuges per als
infants. Membre del Comitè de Persones Expertes de la Llei d'Infàn-
cia de Catalunya
FOTOS: Mark Monciardini, Brian Strevens, Isaac Joo
Una de les formes més eficaces d'aplicar la Con-
venció de les Nacions Unides dels drets de l'infant
és l'adopció de lleis del Dret intern de cada país
que s'hi inspirin i que recullin el seu contingut. De
fet, aquesta acció és una exigència per a qualsevol país que
hagi ratificat la Convenció; i no sols la legislació general de
l'estat sinó també dels territoris que l'integren. Obliga, per
tant, a Catalunya.
La Convenció és, per la seva universalitat, un text de ve-
gades ambigu o indeterminat. És un text general, però no es
descuida de res. Aleshores cal convertir-la en dret propi.
Alguns exemples d'articles en els quals caldrà posar es-
pecial atenció són aquells que es refereixen a l'exercici dels
drets civils. Així, l'article 12, relatiu a l'opinió de l'infant, del
noi o noia, diu: "Els Estats membres han d'assegurar a l'in-
fant amb capacitat de formar un judici propi el dret a mani-
festar la seva opinió...". I l'article 14, sobre la llibertat de pen-
sament consciència i religió, diu: "Els Estats han de
respectar els drets i deures dels pares a dirigir l'infant en l'e-
xercici del seu dret d'acord amb el desenvolupament de les
seves facultats". Tot això ho haurà de precisar el dret intern,
perquè té molta importància pràctica. Encara hi ha un aspec-
te difícil de precisar: el concepte d'interès superior de l'infant,
tal com demana l'article 3 de la Convenció.
Hi ha altres qüestions que tenen transcendència pel que
fa a aplicació de la Convenció, i que han de resoldre les le-
gislacions nacionals. Tal com diu un autor prou conegut en la
nostra realitat, Eugeen Verhellen, no tots els articles de la
Convenció tenen el mateix valor normatiu. Distingeix entre a)
Declaracions vinculants: les que es refereixen a disposicions
directament invocables davant d'un tribunal, i es reconeixen
per expressions tals com "reconèixer", "respectar", "assegu-
rar", "garantir", les quals s'utilitzen principalment per definir
els drets civils; b) Declaracions d'intencions: en les quals tro-
bem les expressions "promoure", "intentar", "animar", "aplicar
els majors esforços", etc., i que són això, declaracions d'in-
tencions, més que disposicions vinculants; i c) Mesures apro-
piades: són aquelles disposicions que demanen "mesures
apropiades", "mesures legislatives, administratives i altres".
“A partir d'iniciatives socials i institucionals
ha sorgit finalment la necessitat d'una llei
catalana d'infància, volgudament integral. Si
no fos així, la resposta dels poders públics
sempre seria insuficient i la societat
continuaria desentenent-se de la infància
veritablement en risc”
La Convenció i les lleis nacionals
27PROTAGONISTES, JA!
28 PROTAGONISTES, JA!
L L E I D ’ I N F À N C I A
Unes disposicions fan referència, ja es veu, als drets de par-
ticipació, en el primer cas, i altres a drets socials, o drets de
primera i segona generació. I les legislacions nacionals han
d'enginyar-se per dur-les a terme.
Curiosament, en el cas dels infants -però també en el
dels adults, per bé que més encara en el dels infants- són
més fàcils de definir i reconèixer els drets civils que els drets
socials. Els drets socials demanen una conducta activa dels
Estats, inversions que els facin efectius. Només que els
drets civils dels infants costen més d'acceptar, ara com ara,
que els drets socials. És més fàcil protegir els infants que ad-
metre la seva participació. Aquesta qüestió s'ha de resoldre
en les legislacions nacionals, tenint en compte que la Con-
venció és un text alhora indivisible i universal, és a dir, que
és per a tots els infants i que no hi ha cap dret prioritari, que
tots els drets recollits valen igual; i que recíprocament contri-
bueixen a la seva satisfacció. Les lleis nacionals, especial-
ment les lleis generals d'infància, han de tenir aquest caràc-
ter. Fins ara, això ha costat molt d'assolir.
L'organisme que, a escala internacional, ha vetllat i vetlla
pel compliment i l'aplicació de la Convenció és el Comitè
dels Drets de l'Infant de Ginebra, establert en compliment de
l'article 43 i següents de la mateixa Convenció. Va començar
a funcionar a penes un any després de la seva entrada en vi-
gor. Els Estats han de presentar periòdicament informes a
aquest Comitè sobre l'estat de l'aplicació de la Convenció en
els respectius països. Una de les coses que demana el Co-
mitè és quina legislació han desplegat per a obtenir aquesta
correspondència. Però, a més, aquest Comitè adopta de tant
en tant unes anomenades Observacions Generals, a través
de les quals formula uns advertiments que ajuden els Estats
a aplicar la Convenció i també a rendir comptes d'aquest
compliment. El Comitè dels Drets de l'Infant de Ginebra no
és un tribunal de justícia, les seves resolucions no són vincu-
lants. Però això no vol dir que la seva "doctrina" no s'hagi de
seguir. És una obligació per als Estats que han ratificat la
Convenció.
Una d'aquestes Observacions Generals (l'Observació
General número 5, de 27 de novembre de 2003), dóna ins-
truccions concretes de cara a l'adopció de lleis nacionals.
Diu, per exemple, que la revisió de tota la legislació interna
és una obligació dels estats; i que aquesta revisió s'ha de fer
article per article i d'una forma global. Ha de ser, insisteix,
una revisió contínua i no única. Ha de fer possible que les
L L E I D ’ I N F À N C I A
29PROTAGONISTES, JA!
disposicions de la Convenció tinguin efectes davant dels tri-
bunals de justícia. Això és clar per a les lleis generals d'infàn-
cia, però també les lleis "sectorials" (educació, salut, justícia,
etc.) han de reflectir de manera coherent els principis i les
normes de la Convenció. I s'ha de tendir a l'exercici dels drets
pels mateixos infants. Demana, així mateix, que òrgans inde-
pendents vetllin pel compliment d'aquesta obligació de revi-
sar la legislació interna; i cita, en aquest sentit, les comis-
sions parlamentàries, els defensors dels drets dels infants,
les organitzacions no governamentals, els intel·lectuals i els
infants i adolescents afectats. Tot això vol dir que, en l'establi-
ment de qualsevol llei d'infància es tingui en compte el que
se'n diu la "perspectiva d'infància".
Catalunya ha intentat incorporar la Convenció al seu Dret
intern. Primer ho féu d'una manera programàtica, amb l'adop-
ció de la Resolució 194/III del Parlament, de 7 de març de
1991, sobre els drets de la infància. Fou la seva manera d'ad-
herir-s'hi, ja que no té competències per ratificar tractats in-
ternacionals. Amb aquesta resolució es pretenia informar la
nostra legislació interna del contingut de la Convenció. I tan
sols per aquest motiu, ja venia obligada a traspassar la Con-
venció a la seva legislació nacional. Per la mateixa raó, ve ai-
xí mateix obligada a rendir comptes del seu compliment. Això
darrer ho fa indirectament, a través de la contribució que lliu-
ra al govern central perquè aquest confeccioni l'informe glo-
bal de tot l'Estat. Aquesta contribució catalana, per sí sola,
pot i ha de constituir un document important de cara a conèi-
xer la situació de la infància a Catalunya. Altrament, Catalun-
ya podria acudir al Comitè dels Drets de l'Infant sempre que
ho considerés necessari.
L'ocasió per fer una llei general d'infància, és a dir, per a
traslladar la Convenció al nostre Dret intern, d'una manera
vinculant, vingué amb la llei 8/95. Pretenia ser una llei gene-
ral d'infància, però no contenia l'organització de la protecció
de la infància desemparada. La protecció havia estat objecte
de la llei 37/91. Però les dues infàncies havien d'anar juntes.
No es pot aïllar la protecció, perquè, si no, no sabrem què
hem de fer de la infància desemparada. Això pot semblar
massa simplista, però és que fer una llei general d'infància és
difícil. Per arribar-hi, hem hagut de canviar la nostra concep-
ció d'infància en risc (que no és la infància "amb" risc, és a
dir, una infància decantada ja cap a conductes asocials, sinó
"en" risc, en situació de no assolir un ple desenvolupament
personal).
A partir d'iniciatives socials i institucionals ha sorgit final-
ment la necessitat d'una llei catalana d'infància, volgudament
integral. S'hi ha començat a treballar amb la col·laboració
d'experts i amb la participació d'associacions i professionals.
Es deia que cal tenir un concepte universal de la infància, que
la llei havia de ser per a tota la infància, que no s'ha d'estar tan
pendent tan sols de la infància en risc de desemparament,
que una llei com aquesta havia d'aportar un concepte de pro-
tecció més genèric, etc. Sobretot, que la infància d'aquesta
llei no havia de ser únicament l'infant de l'Administració, amb
la qual cosa es volia dir l'infant conflictiu, amb problemes,
marginal. S'havia de pensar en tot infant i l'infant com un tot.
Si no fos així, la resposta dels poders públics sempre seria
insuficient i la societat continuaria desentenent-se de la
infància veritablement en risc.
Els treballs per dissenyar una llei general com aquesta
s'han concretat, per ara, en un document de línies bàsiques,
a les quals s'ha d'adaptar la nova i esperada norma. Haurà
estat la millor forma, en la nostra realitat, d'incorporar el con-
tingut de la Convenció. El Títol de drets i deures ha reproduït
l'esquema recomanat pel Comitè dels Drets de l'Infant, i, a
partir d'aquest esquema, l'organització de la protecció de la
infància en risc neix d'una manera natural. I si els treballs
han quedat interromputs pel procés electoral més recent,
confiem que el nou govern en reprengui l'elaboració; perquè
la necessitem.
30 PROTAGONISTES, JA!
TEXT: Paloma Herrera
FOTOS: Arxiu Diomira
L’elaboració d’una norma tan important com és la futu-
ra llei d’infància de Catalunya ha de comptar amb el
màxim de consens possible entre els diferents
agents que arreu del territori català estan vinculats
amb la infància i l’adolescència. La nova llei ha de permetre re-
conèixer alguns drets de la infància i l’adolescència que encara
avui no han rebut les garanties necessàries per poder ser exer-
cits de forma efectiva. Alhora, sistematitzarà en un únic text el
caos legislatiu existent en aquesta matèria i adequarà la legisla-
ció en relació amb la infància i l’adolescència amb el futur Codi
civil de Catalunya. D’altra banda, la nova llei servirà per agilitzar
els procediments de treball i millorar la qualitat dels serveis del
Procés participatiu per a l’elaboració dela llei d’infància de Catalunya
sistema de protecció de la infància i introduirà algunes innova-
cions, com és la creació de la figura de l’acolliment professional.
El punt de partida del procés d’elaboració de la llei d’infància
de Catalunya ha estat el document Bases per a un projecte deLlei d’infància de Catalunya, elaborat per un grup d’experts per
encàrrec del Departament de Benestar de Família, l’ens que im-
pulsa la llei. Paral·lelament, per tal de recollir les propostes dels
diferents agents socials vinculats amb la infància i l’adolescèn-
cia a Catalunya, el Departament de Benestar i Família, en col·la-
boració amb la Direcció General de Participació Ciutadana del
Departament de Relacions Institucionals i Participació, ha orga-
nitzat una sèrie de tallers participatius al llarg del territori per afa-
vorir la participació en la redacció de la llei de dos col·lectius
concrets. D’una banda, dels ens locals de Catalunya (municipis,
consells comarcals i diputacions), representats a través dels
seus càrrecs electius i dels tècnics que treballen en l'àmbit de la
infància. Fruit d’aquest treball, s’han elaborat informes de la par-
ticipació a Girona, Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre i Llei-
da. D’altra banda, s’han organitzat també tallers participatius
per a les entitats, col·legis professionals i associacions que tre-
ballen en l’àmbit de la infància. Les seves propostes han quedat
recollides als respectius informes dels tallers realitzats a Girona,
Barcelona, Tarragona i Lleida.
Així mateix, la ciutadania a títol individual també ha pogut fer
arribar les seves aportacions a través de correu electrònic, co-
rreu postal o fax. El personal dels serveis centrals del Departa-
ment de Benestar i Família també ha participat en un taller, del
qual s’ha elaborat un informe de resultats.
Un cop recollides les aportacions dels experts, dels profes-
sionals i de les persones vinculades amb la infància i l’ado-
lescència des de diferents perspectives, el següent pas ha estat
la realització d’una jornada de posada en comú del treball de
tots aquests actors, el passat 18 de setembre. En aquesta tro-
bada es va presentar una primera síntesi del text que haurà de
servir per articular la futura llei d’infància, elaborat pel grup d’ex-
perts que participen en el procés.
El passat 9 d’octubre, la consellera de Benestar i Família,
Carme Figueras, presentava en una conferència el Documentde síntesi per a la redacció de la Llei d’atenció als infants i ado-lescents i de l’exercici dels seus drets i responsabilitats, un text
que recull la feina desenvolupada fins ara i que, a partir del can-
vi de legislatura, ha servir al nou govern de la Generalitat de Ca-
talunya per redactar el projecte de llei d’infància de Catalunya.
L L E I D ’ I N F À N C I A