Download - Llegat dels Socialistes de Tiana
Índex
03 Introducció, Josep Ma Toffoli
04 Presentació, Ester Pujol
05 Introducció, Ferran Vallespinós
06 Regidors governs de Ferran Vallespinós
08 Urbanisme
11 Habitatges de protecció
15 Equipaments esportius
17 Altres equipaments
21 Places d’aparcament
23 La biblioteca
26 Zones verdes
29 L’escola pública
31 Via pública
35 Renovació i millora enllumentat públic
37 Transport públic
40 Medi Ambient
43 Atenció a les persones grans
46 Cultura
50 Lola Anglada
52 Mitjans de comunicació
55 Una altra manera de governar
58 Altres accions de govern
1995 - 2007, els anys del canvi a TianaPrimera edició: 2011ISBN: 84-930918-8-XDipòsit legal: B-5.609-11 Impressió: Impresiones Generales, SA
4
5
El període 1995-2007 ha estat, a Tiana, una època molt
singular, ja que ha comprès un canvi de segle i un canvi
de mil·lenni; unes dates numèriques i anecdòtiques que
no tornarem a viure. No obstant això, la peculiar singu-
laritat a la nostra vila va ser l’evolució que el poble va
registrar durant aquests anys sota l’alcaldia de Ferran
Vallespinós.
El canvi del segle XIX al XX ja va representar un important
canvi a Tiana, exemplificat, entre altres, amb la construc-
ció de la nova parròquia l’any 1886, un ajuntament l’any
1887, la primera recollida domiciliària de les escombraries
l’any 1895, la urbanització de la part alta del passeig de la
Vilesa l’any 1895 –conegut com el segon eixample de Tia-
na (el primer va ser, anys abans, la zona dels carrers San
Valentí, La Pau, St. Francesc…)–, la fundació del Daurat
amb la secció de la coral Joventut Tianense, o l’obertura
de la carretera a Montgat l’any 1907, entre d’altres.
Totes aquestes transformacions que va tenir Tiana amb
el canvi del segle XIX al XX van representar importants
millores per als tianencs, però, malgrat aquesta valoració
general positiva, els canvis efectuats van tenir les seves
controvèrsies i crítiques. Amb la construcció de nous ha-
bitatges individuals amb jardí, es condemnava els arbres
que havien viscut en llibertat en els terrenys de Tiana a
viure empresonats o engabiats dins de les tàpies o voltes
dels jardins. Avui aquestes cases són el millor símbol de
l’urbanisme de Tiana i la nostra enyorança a la vista de les
noves urbanitzacions.
He intentat fer un article amb la perspectiva històrica –re-
cent, però ja és història– de l’evolució de Tiana en el perí-
ode 1995-2007, no només en equipaments sinó també pel
que fa a la manera de gestió, de comunicació i de partici-
pació. Resumir-ho en un article m’ha estat impossible i del
treball dut a terme n’ha resultat aquest llibre que avui teniu
a les mans. El llibre resulta dens, però més que un llibre de
lectura, el veig com un document que recull el relat d’una
curta però intensa etapa de la història de la nostra vila, i
que espero guardeu a la vostra biblioteca.
Malgrat haver viscut aquest període i per tal de documen-
tar-me he consultat les actes dels plens municipals, el Pla-
ça de la Vila, els butlletins dels diversos partits polítics, les
publicacions de l’Ajuntament, els articles d’El Punt i també
he rebut una àmplia ajuda i suport de Ferran Vallespinós,
alcalde durant els anys que comentem i principal motor i
responsable dels canvis a Tiana durant aquest període.
Després de la lectura d’aquest llibre podreu fer una valo-
ració del període en què el socialista Ferran Vallespinós
va ser alcalde de Tiana, dels avenços que es van produir,
si eren necessaris o no, així com també de les prioritats
que va fixar per a la vila.
Ara que Ferran Vallespinós és retira definitivament de la
política local és el moment de recordar la feina feta a Ti-
ana pel govern socialista en coalició amb Esquerra Repu-
blicana de Catalunya.
INTRODUCCIÓJosep Ma Toffoli
6
El període 1995-2007 ha estat a Tiana una època molt sin-
gular, ja que ha comprès un canvi de segle i un canvi de
mil·lenni; unes dates numèriques i anecdòtiques que no
tornarem a viure. No obstant això, la peculiar singularitat
a Tiana va ser l’evolució que el poble va registrar durant
aquests anys sota l’alcaldia de Ferran Vallespinós.
Ja el canvi del segle XIX al XX va representar un important
canvi a Tiana, exemplificat entre altres amb la construcció
de la nova parròquia l’any 1886, un ajuntament l’any 1887,
la primera recollida domiciliària de les escombraries l’any
1895, la urbanització de la part alta del Passeig de la Vile-
sa l’any 1895 -conegut com el segon eixample de Tiana (el
primer va ser anys abans la zona dels carrers San Valentí,
La Pau, St. Francesc…)-, la fundació del Daurat amb la
secció de la coral Joventut Tíanense, o l’obertura de la
carretera a Montgat l’any 1907, entre d’altres.
Totes aquestes transformacions que va tenir Tiana amb
el canvi del segle XIX al XX van representar importants
millores pels tianencs, però malgrat aquesta valoració
general positiva, els canvis efectuats van tenir les seves
controvèrsies i crítiques. Amb la construcció de nous ha-
bitatges individuals amb jardí, es condemnava als arbres
que havien viscut en llibertat en els terrenys de Tiana a
viure empresonats o engabiats dins de les tàpies o voltes
dels jardins. Avui aquestes cases són el millor símbol de
l’urbanisme de Tiana i la nostra enyorança a la vista de les
noves urbanitzacions.
He intentat fer un article amb la perspectiva històrica (re-
cent, però ja és història) de l’evolució de Tiana en el perío-
de 1995-2007, no només en equipaments sino també pel
que respecta la forma de gestió, de comunicació i de par-
ticipació. Resumir-ho en un article m’ha estat impossible i
del treball realitzat ha resultat aquest llibre que avui teniu
a les vostres mans. El llibre queda dens, però més que un
llibre de lectura, ho veig com un document que recull el
relat d’una curta però intensa etapa de la història de la
nostra vila, i que espero guardeu a la vostra biblioteca.
Malgrat haver viscut aquest període, per documentar-me
he consultat les actes dels plens municipals, el Plaça de la
Vila, els butlletins dels diversos partits polítics, publicaci-
ons de l’Ajuntament, articles del Punt i una àmplia ajuda i
soport de Ferran Vallespinós, alcalde durant tots aquests
anys i principal motor i responsable dels canvis a Tiana
durant aquest període.
Després de la lectura d’aquest llibre podreu fer una valo-
ració del període en què el socialista Ferran Vallespinos
va ser l’alcalde de Tiana, dels avenços que es van produir,
si eren necessaris o no, així com de les prioritats que va
fixar per Tiana.
Ara que en Ferran Vallespinós és retira definitivament de
la politica local és moment de recordar la feina feta per
Tiana pel govern socialista amb coalició amb Esquerra
Republicana de Catalunya.
PRESENTACIÓEster Pujol
7
En Josep Maria Toffoli és un activista de la història local. Ha fet importants aportacions al coneixement de Tiana. Tant se val si parla de la història del Casino, de la Coral o de l’ermita de L’Alegria, que els seus llibres –fets sempre amb rigor– aporten molta informació i ajuden a estimar el nostre poble. Només podem estimar allò que coneixem. I en Josep Maria ens ajuda a fer-ho a través dels seus lli-bres però també de publicacions com La Mallarenga que, sense cap mena d’ajut, va elaborant tenaçment i amb regularitat.
Un dia, no fa molt, em va dir que volia escriure la història del canvi operat a Tiana durant els anys que vaig ser al-calde del poble (1995-2007) i que per fer-ho, necessitava la meva col·laboració tant en la recopilació del fets com en facilitar-li determinada documentació que necessita-va. Primer vaig dubtar sobre l’interès del projecte, però ràpidament em vaig adonar que calia fer-ho. Segurament, en part, perquè tots som una mica exhibicionistes de no-saltres mateixos (com posen ben palès les xarxes socials) però, sobretot, perquè un percentatge important de tia-nencs i tianenques d’avui no van viure aquest període o només ho varen fer d’una manera parcial.
Permeteu-me fer unes pinzellades personals. La meva família es va traslladar a viure a Tiana l’any 1981, just el dia de Sant Pere. Ho vàrem fer fugint, per recomanacions mèdiques encertades, d’un ambient urbà que complicava la salut d’una de les meves filles. No obstant això, feia anys que mantenia vincles familiars amb Tiana on hi re-
sidien a temporades unes cosines del meu pare. Ràpida-ment ens hi vam trobar bé; a Tiana van créixer i van anar a l’escola les meves filles. Però era una Tiana mancada de moltes coses –de biblioteca pública, per exemple– i amb una manera de fer política més aviat fosca i gens participativa.
Feia anys que jo estava ja compromès amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, dins de la sectorial de medi am-bient, fins que un dia algú –que no cal esmentar però que em consta que ho recorda perfectament– em va propo-sar encapçalar les llistes de les municipals a Tiana l’any 1991. Així va ser i en aquelles eleccions vàrem treure tres regidors, aturant la davallada experimentada pel partit des de l’any 1983. Aquests primers quatre anys d’oposi-ció van servir per aprendre –es curiós, però a cap escola s’ensenya l’ofici de polític local!– i també per dissenyar un projecte nou per a Tiana, que fos una alternativa a l’es-gotament dels governs anteriors. A les eleccions de 1995, els socialistes vàrem incrementar un regidor i va ser pos-sible un pacte de progrés i d’esquerres amb ERC i IC-EV; després de tants anys de govern amb majoria absoluta, CiU va quedar a l’oposició.
El primer govern de 1995 a 1999 va experimentar turbu-lències que portaren a la sortida del representant d’IC-EV, no tant per voluntat pròpia sinó per dificultats que crea-ven elements del partit aliens al govern. Aquests quatre anys van servir per establir les bases i donar uns primers passos molt importants del canvi, del qual el poble s’ado-
PRÒLEGFerran Vallespinós
8
nà perfectament. A les eleccions següents –1999– els so-cialistes vàrem assolir el nostre millor resultat, amb sis regidors, resultat que no vàrem aconseguir mantenir el 2003, tot i que la renovació del pacte amb ERC, va perme-tre continuar el govern de progrés a Tiana.
Aquest és el resum polític dels dotze anys durant els quals vaig ser alcalde de Tiana (1995-2007). A les eleccions de 2007, els socialistes vàrem tornar a ser el partit més votat i fins i tot vàrem augmentar un regidor, però el pacte entre dos partits que no havien guanyat les eleccions (Iniciati-va-GPT i CiU) em va apartar –amb tota legalitat però amb moralitat dubtosa– de l’alcaldia de Tiana. Malgrat això, he complert el meu compromís amb els votants del Partit dels Socialistes de Catalunya i, durant els darrers quatre anys (2007-2011), he mantingut una activa tasca d’oposi-ció quan, de ben segur, que el més senzill hagués estat dimitir. Soc persona que compleix els compromisos que voluntàriament accepta.
Després de vint anys de treballar per a Tiana, crec que ha arribat l’hora de sortir discretament de la política mu-nicipal –de la mateixa manera com vaig arribar-hi–, i en aquest moment val la pena fer un repàs del que han estat aquests anys d’alcalde. S’ha dit de mi que soc ambiciós i que el meu pas per la política de Tiana era només una etapa per assolir un lloc teòricament més important, afir-mació que sempre he negat de paraula. Passat el temps crec que els fets demostren, després de vint anys de treballar per a Tiana –dotze com a alcalde–, que la tasca política al poble ha estat la meva contribució, satisfactòria en el terreny personal, al bé comú. He entrat a la respon-sabilitat política a Tiana i me’n surto també a Tiana.
Tiana va experimentar un important creixement demo-gràfic entre 1995 i 2007, possibilitat pel desenvolupament de nous plans urbanístics que feia anys ja havien estat aprovats però que van quedar aturats per diverses cau-
ses que ara seria complex analitzar. Per tant, una part im-portant dels ciutadans d’avui no tenen un coneixement de primera mà de com era la Tiana dels anys vuitanta i com va canviar en positiu –segur que també amb incon-venients– durant aquest període. Aquest llibre pot ajudar a fer-ho, recopilant totes les dades referents a les accions dutes a terme. Correspondrà al lector treure’n les con-clusions.
L’any 1995 es va inaugurar una nova manera de fer po-lítica a Tiana: oberta, participativa i sempre cercant el consens amb els grups de l’oposició. Només un exemple: l’any 1996, de 101 propostes d’acord presentades al ple per l’equip de govern, 100 van ser aprovades per unani-mitat. No es va governar en contra de ningú, cosa que ha canviat dramàticament a partir de 2007 amb l’entrada del nou govern. Van ser anys de protecció del territori i d’implantació d’un nou urbanisme de “tancar poble”, de millora dels equipaments del poble (esportius, culturals, sanitaris), de polítiques socials actives –des de l’habitat-ge a les beques escolars–, de suport al desenvolupament del Tercer Món, amb un gran impuls cultural –que sempre pot semblar poc– i de suport al teixit associatiu del poble, d’implantació d’una extensa xarxa de parcs i zones ver-des, de transparència i participació en la gestió pública, amb mitjans de comunicació millorats i independents del govern, de creació d’una figura per a la defensa dels ciu-tadans, d’una gestió econòmica responsable i equitativa, d’avenços molt importants en les polítiques de sostenibi-litat, de protecció del paisatge i del patrimoni arquitectò-nic, de millora de l’espai urbà, etc. De tot això se’n parla en aquest llibre, que és la història d’aquests dotze anys.
Segurament és aviat per fer-ne una valoració amb objec-tivitat, però han estat dotze anys que han canviat Tiana. A mi m’ha correspost, com a alcalde, encapçalar el procés, però res d’això no hagués estat possible sense el treball
9
de tots els regidors i regidores que han format part dels equips de govern entre 1995 i 2007 i que es citen en el quadre, dels comissionats i comissionades que també es recullen en el text i que han col·laborat en la tasca de les regidories, de tots els ciutadans que han format part dels Consells de Participació, d’aquells funcionaris i treballa-dors de l’ajuntament que han desenvolupat les seves tas-ques amb eficàcia, d’una part dels grups d’oposició –ma-lauradament no tots– que, al llarg d’aquests anys, han comprès que calia treballar per el poble i no per ocupar el meu lloc. Som molts els que hem fet renúncies personals per treballar, perquè així ho hem volgut, pel nostre poble, no res molt diferent del que es fa des de les entitats. I sobretot el paper principal de les tianenques i tianencs que m’han donat reiteradament el seu suport electoral i la seva complicitat per dur endavant aquest canvi. De-manar també comprensió pels errors involuntaris que de ben segur s’han comès al llarg d’aquests anys.
Ara és l’hora de retirar-se de la primera línia, de deixar pas a una nova candidatura, amb l’Ester al front, que té la ca-pacitat i la voluntat de continuar aquest canvi. Espero que tots els que llegeixin aquest llibre, hi identifiquin la seva història personal i comprovin l’esforç col·lectiu que s’ha fet per tenir la Tiana que ara tenim. A mi, la seva lectura, m’ha portat molts records de les situacions viscudes. I tots aquells que ja s’han trobat la Tiana feta, s’adonin que una altra política municipal és possible, diferent de la que hem viscut recentment. Els polítics passem, però el poble queda i, al cap i a la fi, són les accions positives les que es recorden.
Gràcies, Josep Maria, pel teu llibre!
Ferran Vallespinós RieraAlcalde de Tiana (1995-2007)
9
10
REGIDORIA I REGIDORSGoverns de l’Alcalde Ferran Vallespinós
PRIMERA LEGISLATURA (1995-1999)
Emili Eced Forés PSCPrimer Tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor d’Obres Públiques i Serveis (1995-1999)
Xavier Doñate Rodrigo PSCSegon tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor de Governació i Protecció Ciutadana i Esports (1995-1999)
Miquel Navarro Villacampa ERCTercer Tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica (1995-1999)
Josep Antoni Ruiz Pareja PSCQuart Tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor de Serveis Personals, Participació Ciutadana, Medi Ambient i Joventut (1995-1999)
Maria de Gàdor Ayra Pagan ERC Regidora d’Ensenyament, Cultura i Transports (1995-1999)
Marià Carrasco López IC-EV Regidor fins 2 d’abril de 1996
Pere Sánchez Sánchez IC-EV Regidor del 7 de maig de 2006 fins el 12 de desembre de 2006
SEGONA LEGISLATURA (1999-2003)
Francesc Riera Vidal PSCPrimer Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor de Promoció de la Cultura (1999-2003)
Emili Eced Forés PSCSegon Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor d’Obres Públiques i Serveis (1999-2003)
Xavier Doñate Rodrigo PSCSegon Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor de Serveis i Espai Públic i Solidaritat (1999-2003)
11
Pere Sánchez i Sánchez PSCQuart Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor de Serveis a les Persones (1999-2003)
Josep Antoni Ruiz Pareja PSC Regidor de Seguretat Ciutadana i Qualitat Ambiental (1999-2003)
TERCERA LEGISLATURA (2003-2007)
Ferran Almeida Villanueva PSCPrimer Tinent d’Alcalde (2003-2007)Regidor de Política Territorial, Habitatge i Sostenibilitat (2003-2007)
Adrià Soler Escolà ERCSegon Tinent d’Alcalde (2003-2007)Regidor de Joventut i Mitjans de Comunicació (2003-2007)
Francesc Riera Vidal PSCTercer tinent d’Alcalde d’Alcalde (2003-2007)Regidor d’Esports i serveis a les Persones (2003-2007)
Maria de Gàdor Ayra Pagan ERCQuarta Tinent d’Alcalde (2003-2007)Regidora de Cultura, Ensenyament i Promoció econòmica (2003-2007)
Emili Eced Forés PSC Regidor d’Obres, serveis i Patrimoni (2003-2007)
12
URBANISME
La totalitat dels plans parcials desenvolupats entre els anys
1995 i 2007 (el Carmelità, Can Gaietà, Camí Mig d’Alella, les
Costes i els Vessants) havien estat aprovats pels governs
anteriors a 1995.
El conjunt d’aquests desenvolupaments urbanístics, amb
més de mil habitatges, han estat la base del creixement
demogràfic de Tiana, que va passar de poc més de 5.000
habitants el 1995 a uns 7.500 l’any 2007. Amb tot, el creixe-
ment dels darrers trenta anys és moderat en relació amb
la majoria de poblacions del Maresme, malgrat haver-se
concentrat en uns quants anys.
Recordem que el Pla General Metropolità, que es el que
afecta Tiana, va ser aprovat a finals dels anys setanta.
Tiana va desenvolupar primerament un creixement amb
la construcció de cases aparellades i la construcció de
la pota nord de la B-20 fins a Tiana, poc abans dels Jocs
olímpics del 92, va despertar l’interès dels promotors cap
el nostre poble.
Els nous desenvolupaments han saltat les rieres però es-
tan annexos al centre del poble; no s’han enfilat muntanya
amunt com en altres poblacions. Si comparem el creixe-
ment de Tiana de finals del segle XX amb altres pobles de
l’entorn propers a Barcelona, fins i tot més llunyans de la
ciutat, segurament triaríem el creixement de Tiana en el
cent per cent dels casos. Segurament algunes coses es po-
drien haver fet millor, però el resultat global comparat amb
les poblacions de l’entorn crec que és prou satisfactori.
Aquest creixement ha permès l’arribada a Tiana de noves
famílies que, de ben segur, s’hi troben bé, de la mateixa
manera que creixements anteriors van permetre que
molts de nosaltres vinguéssim a viure-hi. Sense aquests
nous habitatges, que molts de nosaltres critiquem, Tiana
no hagués estat poble d’acollida.
Malgrat totes aquestes raons, l’urbanisme ha estat durant
tots aquests anys eina freqüent de discussions polítiques
amb el model de poble que volem; encara que totes les
13
forces polítiques de Tiana hi han estat involucrades, uns
van aprovar els plans i els altres els van desenvolupar.
Els governs socialistes han tingut un model clar de poble:
promoure la urbanització d’espais residuals a l’interior del
perímetre del poble consolidat (cas del Pla de Creu de ter-
me o de Can Matas) i, a la vegada, desqualificar els ter-
renys amb un alt valor natural i paisatgístic de l’entorn de
l’ermita de l’Alegria, amb la desclassificació total de tots
els terrenys situats per damunt del Camí de Dalt, i es va
incloure també un sector situat entre la casa Alta i la riera
d’en Font; en total unes 40 hectàrees que comprenien tot
l’urbanitzable programat de la zona. Aquesta proposta la
va presentar el govern presidit per Vallespinós l’any 2004
i després d’una llarga tramitació, ha estat finalment apro-
vada per la Generalitat de Catalunya, que és qui en té les
competències.
El model urbanístic dels anys 1995-2007 ha
estat clar: no aprovar cap nou Pla parcial, ini-
ciar els tràmits de zones situades a l’interior
del perímetre de Tiana (el que vam anome-
nar “tancar poble”) i desqualificar unes 40
hectàrees de l’entorn de l’Alegria pels seus
valors naturals i de paisatge
Pla especial del catàleg
Calia evitar la pèrdua d’elements del ric patrimoni arquitec-
tònic de Tiana, com malauradament havia passat en anys
anteriors, en el moment de major transformació urbanísti-
ca del poble degut, en part, al fet que el primer Pla especial
de protecció de Tiana de l’any 1991 no va arribar a entrar
en vigor per la manca d’elaboració d’un text refós. L’Equip
de govern va agafar el compromís de resoldre aquesta
qüestió, fonamental per a la gestió del patrimoni arquitec-
tònic de Tiana, i va encarregar la redacció dels documents
a un equip format pels arquitectes Alfred Fernández de la
Reguera March, Ignacio Salvans Torredemer, Jordi Solé Rà-
fols, i l’advocat Josep Soria i Sabaté. A més, es va crear una
Comissió del Catàleg per al seguiment dels treballs.
En el mes de juny de 2000 es va presentar el nou Pla Es-
pecial en el qual es definien les orientacions bàsiques per
al futur desenvolupament del patrimoni artisticoarquitec-
tònic, així com també la verificació de la viabilitat global
del model proposat, criteris i objectius, i que va ser apro-
vat per l’Ajuntament i exposat al públic durant dos mesos.
Com a conseqüència del procés d’informació pública es
van rebre vuit plecs de suggeriments que es varen analit-
zar i respondre en un informe remès a l’Ajuntament. Paral-
lelament a aquest Pla Especial es va tramitar el document
“Modificació puntual del PGM al nucli de Tiana”, en el qual
es formalitzen tots els canvis de qualificació introduïts.
L’aprovació definitiva de la modificació puntual del PGM
derivada del Pla Especial de Protecció i catàleg del Patri-
moni Arquitectònic i Ambiental es va produir el dia 20 de
juny de 2002, mitjançant resolució del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 3723, de 17 de se-
tembre de 2002) mentre que l’aprovació definitiva del Pla
Especial va tenir lloc el dia 18 de juliol de 2002 mitjançant
acord de la comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona
(DOGC núm. 3768, de 25 de novembre de 2002).
El Pla gradua els diferents nivells de protecció i catalogació
de manera adequada als elements d’interès, considerant
si es tracta de conjunts urbans, elements individualitzats,
fragments d’immobles, elements històrics o d’altres tipifi-
cables popularment, jaciments arqueològics, ambientals
i paisatgístics. El Catàleg inclou 86 béns individualitzats,
14
10 conjunts urbans i 17 jaciments arqueològics. Inclou, a
més, com a annex, un llistat dels arbres monumentals de
Tiana. Es plantegen també dos Plans Especials, derivats,
per a la preservació paisatgística i ambiental en el terme:
són l’ordenació paisatgística de l’entorn històric i artístic
de l’Alegria més un d’ordenació dels terrenys que confi-
guren la riera d’en Font, accident geogràfic característic
del paisatge tianenc.
CONJUNTS URBANS
Antoni Clapés F
Doctor Fàbregas F
Lola Anglada F
Montalegre F
Pau F
Riera de Tiana F
Sant Bru F
Sant Domènech F
Sant Francesc a F
Sant Francesc b F
Sol F
JACIMENTS ARQUEOLÒGICS
Bòbila de Can Jordana B
Ca l’Andreu B
Can Fàbregas B
Camí Dalt d’Alella B
La Ciutadella B
Can Cosme B
Can Gaietà B
Can Guinard B
Can Montcerdà B
Can Parxet B
Can Sentromà A
Mas de Ca n’Estela B
Les Pinyasseres B
Les Costres B
Pont de Tiana B
El Rocar B
Turó de l’Arbret B
Vinya de Ca n’Estela B
Can Moreu B
Coll de Vedrans B
BÉNS INDIVIDUALITZATS
La Casa Alta B
Ca l’Andreu B
Can Baratau C
Can Boter B
Can Brossa B
Can Caneny C
Can Cirera B
Can Comas B
Can Cosme B
Cal Cucut C
Ca n’Elies B
Can Fàbregas B
Cals Frares B
Can Garra B
Can Gaietà B
Can Guinard B
Can Jordana B
Can Marí B
Can Matas B
Can Maybé C
Can Met B
Can Montserdà B
Can Nolis B
Ca n’Orella C
Can Parxet B
Can Pere Morell C
Can Piera C
Can Roca B
Can Rosés B
Can Rovirosa C
Can Sentromà A
Can Sentromà de Vila B
Can Tolrà B
Can Torredà B
Can Vilà B
Ajuntament C
L’Alegria B
La COnreria B
Cartoixa de Montalegre B
Casal B
Casino B
Cementiri de Tiana B
Cementiri del Còlera C
Convent Carmelites C
Convent Franciscanes C
Església Parroquial B
Rectoria C
Antiga estació Tranvia C
Ca l’Artusa C
Can Barrau C
Can Boccalo C
Can Bosnastrte C
Can Bretós C
Can Cardús C
Can Cruspinera C
Ca la Doloretes C
Can Durà D
Can Fatjó C
Can Garí C
Can Godó C
Can Grasses C
Can Jaumet C
Ca Lamña C
Casa Lola Anglada B
Casa c/M. Monistrol D
Casa c/St. Josep 32 C
Can Montcanut C
Can Noguera C
Can Nonell C
Can Peitx D/C
Can Planes C
Can Pous C
Can Puigcarbó B
Can Regordosa C
Can Robert C
Can Seguí C
Can Vergés C
Can Xipiell C
Creu de Terme A
Font Safareig Can Comas C
Font de Can Nolis C
Font de Can Roca C
Font del Ronyó C
Tanca Vila Carlota C
Casa de la Palmera C
15
HABITATGES DE PROTECCIÓ
Quan el 1995 el Partit dels Socialistes de Catalunya pren
la responsabilitat de govern i Ferran Vallespinós assumeix
l’alcaldia, feia catorze anys que a Tiana no es feia cap pro-
moció nova d’habitatge públic; la darrera i única en tots el
anys dels anteriors governs havia estat la Ciutadella (inici-
ada, per cert, en el govern del primer alcalde democràtic,
el socialista Rafael Ballús).
Curiosament l’ajuntament tenia oberta una llista amb més
de tres-cents peticionaris malgrat la seva total inactivitat
en aquest camp. Els regidors que van tenir responsabilitat
de govern no van mostrar cap engruna de sensibilitat per
facilitar l’accés dels tianencs al dret de l’habitatge. A més,
el preu del mercat immobiliari va començar a créixer
molt, fent encara més difícil l’adquisició d’un habitatge a
Tiana, especialment per als joves.
L’any 1995 el govern va decidir diverses coses importants:
destinar tots els aprofitaments dels plans parcials a
fer habitatge de protecció
crear un Consell Municipal de l’Habitatge, amb parti-
cipació ciutadana, encarregat de regular les condici-
ons d’adjudicació dels habitatges
oncentrar en el sector del Carmelità els aprofita-
ments dels Vessants que eren inadequats per fer
habitatge de protecció i així va sorgir ràpidament la
primera promoció
fer una política adreçada especialment als joves i a
persones amb molts anys de residència a Tiana
encarregar a l’empresa pública IMPSOL la construc-
ció dels habitatges
16
Posteriorment, i un cop esgotat tot el sòl públic pro-
vinent de l’aprofitament dels plans parcials, va iniciar
el llarg procés de requalificació dels terrenys de Can
Jordana que han permès la construcció dels darrers
habitatges de protecció a Tiana, lliurats però en aquest
mandat.
També dins l’àmbit dels habitatges de protecció, el go-
vern del PSC va deixar enllestits tots els tràmits per a la
construcció d’habitatges per a joves en el sector de Can
Gaietà, dels quals, una vegada els socialistes van deixar
de ser al govern, se’n va aturar el projecte sense cap raó
durant tres anys.
Habitatges de protecció realitzats o iniciats(1995-2007)
Venda
El Carmelità 42 habitatges
Can Gaietà I 16 habitatges
Can Gaietà II 29 habitatges
Can Jordana 50 habitatges
Lloguer
Camí del Mig d’Alella 68 habitatges
17
Quasi 140 habitatges lliurats o iniciats entre 1995 i 2007
Cap nova promoció en obres entre 2007 i 2011
18
EQUIPAMENTS ESPORTIUS
Durant els anys 1995-2007 Tiana ha pogut comptar amb un
magnífic complex esportiu, posant gespa artificial al camp
de futbol existent, construint una piscina coberta amb
gimnàs i també fent el pavelló poliesportiu, durant tants
anys somiat. I tots aquests equipaments s’han situat a la
mateixa zona, que disposa d’amplis aparcaments, accés
per a vianants i també connexió amb transport públic.
Entre 1995 i 2007, Tiana ha aconseguit uns equipaments
per fer esport i salut que són únics per la seva qualitat
i ubicació. A més, el conjunt ha esdevingut un veritable
punt de trobada per als tianencs i tianenques que acudei-
xen amb assiduïtat a les instal·lacions.
Si fem un repàs a les principals actuacions en el compleix
esportiu, hi trobem:
Pista poliesportiva al Parc del Camp de Futbol Vell
Inaugurada l’any 2000, a la vegada que el Parc, ha fet molt
de servei fins que es va disposar del pavelló. Durant molts
anys ha estat utilitzada pel club de patinatge, tant per als
entrenaments com per als festivals.
Piscina coberta municipal i complex esportiu Jordi Marí
Inaugurat l’any 2004, porta el nom del nedador paralímpic
tianenc que va obtenir els seus millors èxits esportius als
Jocs olímpics de Seül i Barcelona. És un complex modern,
d’un total de 1.835 m2, amb una ubicació magnífica,
dissenyat per Alonso (arquitecte resident a Tiana) i
Balaguer. Disposa de més de 2.000 usuaris inscrits per
practicar les diferents activitats esportives.
Pavelló poliesportiu
Inaugurat l’any 2007, és un magnífic equipament de
quasi 2.400 m2 que compleix tots els requeriments per
a la pràctica esportiva i que també pot acollir tota mena
d’actes festius i lúdics. Inicialment es va finançar per
concessió demanial, que l’actual govern va convertir en
un crèdit que ha complicat les finances municipals.
Gespa artificial al camp de futbol
La temporada 2006-2007 el CEE Tiana va estrenar la
instal·lació de gespa artificial de darrera generació i
un canvi total de l’enllumenat. També es van renovar
porteries i marcador.
19
La política d’equipaments esportius durant 1995-2007 es
completa també amb altres actuacions que han repercutit
positivament en els tianencs i en les nostres entitats, com
ara la nova instal·lació per a la petanca, nous vestidors i
graderies en el camp de futbol, millores al camp de La
Virreina, locals per a diferents entitats esportives del
poble (futbol, Saltamarges, petanca, etc..), equipament
amb material esportiu de les pistes escolars, etc.
Entre 1995-2007 es va construir gran part dels grans equipaments esportius de Tiana (pista del parc del Camp de Futbol, gespa artificial, piscina coberta, pavelló, etc.)
20
ALTRES EQUIPAMENTS
A més dels esportius, durant els anys 1995-2007 es va
construir tot un conjunt d’equipaments (culturals, sani-
taris, socials, etc.), repartits per tot el poble, que han in-
crementat notablement l’oferta de serveis per a tots els
ciutadans de Tiana. Recordem-ne els més importants.
Ampliació del cementiri
Inaugurada l’any 2003, amb la construcció de cent nous
nínxols i vint-i-cinc columbaris per dipositar-hi les cendres.
És una obra perfectament integrada al medi natural,
absolutament necessària, atès que l’antic cementiri havia
esgotat la seva capacitat.
Observatori d’astronomia
Després de molts anys de demanar-ho, finalment el Grup
d’Astronomia de Tiana va poder disposar d’un magnífic
equipament per a l’observació del cel. Té una superfície
de quasi 200m2 i s’hi va construir una cúpula giratòria per
a situar-hi el telescopi. El disseny es va fer conjuntament
amb el Grup, essent fonamental la col·laboració del Sr. Enric
Monreal, comissionat per a aquest projecte. La Diputació
de Barcelona va aportar el 75% del cost de l’obra. A més
d’observatori d’astronomia, l’equipament fa les funcions
d’estació per a l’obtenció de dades meteorològiques i punt
d’informació del parc de la Serralada de Marina. Avui dia,
després de diversos anys de funcionament, l’observatori
de Tiana té reconeixement estatal i internacional.
21
Ampliació del Centre de Salut
La incorporació de l’antiga sala d’exposicions ha permès
pràcticament doblar-ne la superfície útil i, d’aquesta
manera, ampliar i oferir en millors condicions tots els
serveis sanitaris. D’altra banda, es van aprofitar les obres
per millorar també tot el conjunt, amb una reorganització
de l’espai destinat a sala d’espera, una nova climatització
i l’adaptació de tot l’edifici per a persones amb dificultats
de mobilitat. Es va inaugurar l’any 2004.
Reforma de la Casa de la Vila
Actuació feta en diverses fases. L’any 1997 es va inaugurar
la nova sala de Plens, amb una gran pintura mural d’Àlvar
Suñol. Posteriorment se’n van ampliar els espais i se’n va
rehabilitar la façana. Paral·lelament a aquesta actuació,
amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, es va crear un
arxiu municipal en condicions.
Local de l’Associació de Veïns de La Virreina
En el marc de la política desenvolupada durant els
anys 1995-2007 per articular i dotar d’equipaments les
diferents zones de poble, l’any 2001 es va inaugurar un
local social llargament reclamat per l’Associació de Veïns
de La Virreina. Disposa d’uns 50 m2 i durant aquests
darrers deu anys ha estat seu de tota mena d’activitats
culturals i socials.
Nou local per a l’Agrupament escolta Roger de Flor
Es va cedir –2003– un nou local, d’uns 300 m2, situat al
carrer del Dr. Mascaró, arranjat d’acord amb la proposta
feta pel mateix agrupament.
22
Local de serveis socials i punt d’informació juvenil (PIJ)
L’any 2003, com a conseqüència de l’ampliació del Centre
de Salut, el conjunt dels Serveis Socials es van traslladar
a un nou equipament de lloguer, situat davant del Casal.
Amb una superfície de 125 m2, acull també el Punt
d’Informació Juvenil
Local Social del CEE Tiana
Després de molts anys de precarietat, l’any 2004 es
va poder inaugurar finalment el nou equipament, que
disposa de sala de reunions, bar i magatzem.
Sala d’exposicions Casa de La Punxa
La nova sala d’exposicions, inaugurada a l’any 2001, es
va situar a l’antic esplai de persones grans, annex a la
sala Albéniz. Pel fet de tractar-se d’un local cèntric facilita
l’accés del públic a les exposicions. Es va aprofitar l’obra
per construir i adaptar els serveis i, a la vegada, millorar
la cuina del Casal.
Antic local de Correus
S’ha arranjat per acollir diverses entitats, amb una sala
d’usos múltiples.
Aules de música i dansa
Es va posar a disposició de les escoles de Música i Dansa
de Tiana un espai d’aproximadament 400 m2, a tocar
del Casal. Es va arranjar adientment per tal de poder
desenvolupar la seva funció en condicions.
23
PLACES D’APARCAMENT
L’estructura topogràfica de Tiana fa difícil trobar l’espai
per a la construcció de places d’aparcament públic.
Aquesta és una necessitat manifestada reiteradament
pel comerç de Tiana i molts veïns de la Vila que, al llarg
del període 1995-2007, es va atendre amb la construcció
de gairebé tres-centes places d’aparcament, de les quals
més de 100 properes al centre del poble.
Aparcament de la placeta on hi havia el monument del
tramvia: 17 places
Aparcament a la zona de la petanca: 80 places
Aparcament a l’entorn del parc del Camp de futbol vell:
32 places
24
Aparcament davant de la Casa de la Punxa: 20 places
Aparcament al solar de propietat municipal del carrer
de Pompeu Fabra: 42 places
Aparcament a la zona escolar i esportiva: 120 places
En tots els casos es tracta d’aparcaments gratuïts,
perfectament limitats, enllumenats i asfaltats. Malgrat tot,
amb aquestes places no n’hi ha prou per atendre la zona
més comercial i, l’any 2006, s’havia arribat a un acord amb
els promotors del pla parcial de Can Matas per construir
més de seixanta places en una zona propera al centre i
ben comunicada. En els últims anys s’ha frenat aquesta
millora de nous aparcaments al poble.
Entre 1995 i 2007 s’han construït cinc zones d’aparcament públic gratuït, amb un total de més de 300 places.
25
LA BIBLIOTECA
Quan, l’any 1995, el nou equip de l’alcalde Vallespinós
es va fer càrrec del govern, es va trobar amb la masia
de Can Baratau adquirida per l’anterior govern el 1987 i
amb les obres de consolidació de la teulada adjudicades.
Per tant, va ser un projecte que portava aturat més de
set anys).
Es va elaborar el projecte de distribució dels espais
interiors, es va negociar amb la Diputació de Barcelona
la incorporació de la biblioteca de Tiana a la xarxa de
biblioteques. Altres actuacions com establir el conveni,
procedir a l’adquisició dels mobles, fer les proves per a
la selecció del personal –director/a i dues persones més
com a tècnics/tècniques–, rebre els fons aportats per la
Diputació, etc., es van efectuar durant aquesta època.
La inauguració, que va ser tota una festa ciutadana per
la multitud de ciutadans que van acudir a l’acte, va tenir
lloc el mes de juny de 1998 i va comptar amb la presència
del Sr. Manuel Royes, en aquell moment president de la
Diputació de Barcelona.
En el moment que es va obrir la biblioteca, l’equipament
estava dotat amb quasi 11.000 volums, 1.300 audiovisuals
i 100 revistes. Disposava també d’una àrea infantil amb
més de 2.000 volums i durant el primer any de funcionaven
es van assolir gairebé els mil usuaris. L’equipament també
comptava amb una sala polivalent en la qual s’hi han
celebrat nombroses exposicions i conferències.
Ja des del primer moment, la biblioteca –que va rebre el
nom de Can Baratau amb la voluntat de conservar els
noms tradicionals del poble–, va esdevenir un centre viu
de cultura per al poble i, a més d’anar incrementant els
26
seus fons any rera any, s’ha anat adaptant a les noves
tecnologies.
La celebració setmanal de l’anomenada “hora de conte”,
adreçada al públic més petit, la col·lecció de textos de
Lola Anglada o el fons bibliogràfic de textos relacionats
amb Tiana són algun exemples de resultats d’aquests tret-
ze anys de funcionament de l’equipament probablement
més important de Tiana i que va ser una clara prioritat pel
govern format l’any 1995, després de diversos anys de
tenir tancada la masia després de la seva adquisició.
La biblioteca ha estat probablement l’equipament cultural més desitjat pels ciutadans de Tiana durant molts anys
Cal recordar la tasca desenvolupada pel recordat Jaume
Domènech, com a comissionat de la Biblioteca, en la
posada en marxa de l’equipament i l’èxit assolit.
27
ZONES VERDES
Durant el període 1995 - 2007 es va consolidar una veri-
table xarxa de parcs i espais públics, una mancança his-
tòrica de Tiana a causa de la seva característica orografia.
Alguns projectes van representar la consecució de velles
aspiracions, com ara l’accés a la propietat municipal dels
terrenys de l’antic camp de futbol, al bell mig del poble,
en litigi amb el seu propietari, que l’havia cedit per a ús
esportiu els anys quaranta; el govern de Vallespinós va
resoldre mitjançant negociació aquest llarg contenciós
dels anteriors governs. Altres espais es van incorporar
aprofitant noves infraestructures –parc del Tramvia– o a
partir de consideracions urbanístiques de com havia de
ser la Placa de la Vila –parc Lola Anglada. En conjunt, en
aquests dotze anys més de 150.000 m2 s’han incorporat a
l’espai públic de Tiana.
Parc del Camp de futbol vell
La construcció s’inicià l’any 1998, després de l’expropiació
pactada amb els antics propietaris. En un espai de 7.500
m2 s’hi va construir una pista poliesportiva, zones
enjardinades i un espai lliure per a la celebració de la
Festa Major. D’ençà de la seva inauguració, a l’any 2000,
aquest espai públic ha esdevingut un potent espai de
trobada, de passeig, d’activitat de lleure i de tota mena
de fires i actes culturals. Un espai imprescindible avui dia
en la vida social de Tiana.
28
Parc del Tramvia, sobre la B-20
Es va aconseguir un parc magnífic, amb un passeig
longitudinal de gairebé 700m i 5,6m d’amplada, exclusiu
per a vianants i bicicletes. La jardineria va representar la
plantació de 1.300 pins i 1.000 arbres d’altres espècies,
amb més d’11.000 m2 de gespa i 45.000 m2 d’hidrosembra.
S’hi van instal·lar cent punts de llum i diversos elements
de mobiliari urbà i es va resoldre també la connectivitat
entre diversos carrers de la zona.
Jardí Lola Anglada
Hi havia el perill que aquest espai, de 630 m2, fos convertit
en un grup de cases a causa de la seva qualificació
urbanística. L’any 1999 es va adquirir el solar, es va
enderrocar una vella construcció, tot recuperant l’espai
de la Lola Anglada –esmentat en alguns dels seus llibres–
i es va crear un jardí romàntic típic de l’època amb dues
reproduccions a mida natural de dues escultures de
l’autora tianenca. Aquest projecte va comptar amb la
col·laboració activa de l’artista Àlvar Suñol.
29
Millores al parc Mascaró
Aquest parc, amb més de 2000m2, és un dels primers
espais públics de Tiana i l’any 2002 necessitava d’una
intervenció urgent. S’hi va construir un recorregut
pavimentat per connectar el carrer del Dr. Mascaró amb
el de Sant Valentí. Així mateix, es va aprofitar per millorar-
ne la vegetació i l’enllumenat.
Parc de Camí del Mig d’Alella
Recentment arranjat, al qual s’ha donat el nom de Joan
Armengol.
En total es van incorporar quasi 16.000 m2 de jardins i zones de joc que van ser posats a disposició dels tianencs i tia-nenques durant el període 1995 - 2007
Parc de les Costes
Un total de 67.000m2 d’espais verds es van incorporar
al patrimoni de Tiana en el sector anomenat les Costes,
segons determinava el Pla General Metropolità. Cal
destacar també tot el sistema lateral del Camí dels
Francesos.
Parc de la Creu de Terme
També en aquest cas, Tiana ha guanyat una superfície
important destinada a espais verds com a conseqüència
del desenvolupament d’un nou Pla parcial, que estava
completament tramitat l’any 2007. En total s’han guanyat
8.855m2 situats, fonamentalment, a l’entorn de la Creu de
Terme.
30
L’ESCOLA PÚBLICA
El darrer govern de CiU havia promogut, a finals de
1994, l’adquisició de l’edifici de l’escola Clavé, situat a la
Ciutadella. L’any 1995, el nou govern presidit per Ferran
Vallespinós es va trobar la divisió de l’escola en dos
centres, Ciutadella i Poliesportiu, fet que representava
duplicar determinades despeses a càrrec de l’ajuntament i
importants inconvenients des del punt de vista pedagògic.
A més, l’edifici de la Ciutadella recentment adquirit
presentava greus deficiències a causa de la crisi econòmica
de l’anterior propietat.
En aquest context, l’equip de govern amb Ferran Vallespinós
com a alcalde, va treballar amb els objectius d’aconseguir la
unificació dels dos centres en un únic equipament i millorar
les condicions de l’edifici de la Ciutadella. El seu programa
va incloure també ampliar els trams educatius públics, tant
pel que fa a la població menuda –escola bressol– com a
l’adulta –escola d’adults. En el període 1995 - 2007 es van
assolir les fites següents:
Millores en l’actual escola Lola Anglada
Es van elaborar diversos programes de treball, acordats
amb el Consell Escolar, que van incloure la renovació dels
sistemes de calefacció, la reparació de teulades i façanes,
noves instal·lacions sanitàries, millores d’accessibilitat i
seguretat, manteniment general i renovació de la cuina,
entre d’altres.
31
Construcció i posada en marxa de l’escola bressol “El més petit de tots”
L’escola es va ubicar en un terreny d’equipament d’un
Pla parcial urbanístic a la zona coneguda com Can Gaietà,
amb una superfície de 3.119m2. És una escola d’una única
planta, de gran qualitat constructiva i amb una capacitat
inicial per a 82 alumnes. Es va inaugurar l’any 2007, i se’n
va acordar la gestió indirecta.
Nova escola per a Tiana a la zona de la Creu de terme
Un cop la Generalitat va rebutjar la unificació dels dos
centres en un únic edifici, es va començar a treballar en
una nova escola per a Tiana, necessària d’acord amb les
previsions demogràfiques. La seva construcció va ser
aprovada, l’any 2006, per la Conselleria d’Educació i, a
proposta de l’ajuntament, se’n va decidir la ubicació al
centre del poble, en els millors terrenys de la Creu de
terme. El juny de 2007, quan Ferran Vallespinós deixava
de ser l’alcalde de Tiana, ja s’havia lliurat la documentació
necessària per iniciar-ne la construcció.
Escola d’adults Timó
En col·laboració amb l’Ajuntament de Montgat, ha estat un
element fonamental de formació per a adults en diferents
matèries, com ara català, alfabetització, i d’altres.
32
VIA PÚBLICA
Reforma de la plaça de l’Església
Qui recorda com era la plaça de l’Església abans d’aquesta
intervenció? Era un espai ocupat per contenidors,
amb quatre places d’aparcament d’entrada i sortida
complicada, que deslluïa qualsevol acte litúrgic o familiar.
Aquesta va ser una de les primeres actuacions del govern
de l’any 1995: es va arranjar tota la zona, es van retirar
els cotxes i els contenidors i es va fer una petita zona
enjardinada amb mirador. Es va aprofitar l’actuació per
fer la renovació i la millora del carilló del campanar que
no funcionava.
Monument del tramvia Montgat-Tiana
Un cop recuperat el tramvia per un grup de tianencs sota
la direcció de Lluís Carreras, es va cercar un emplaçament
digne. Es va decidir situar-lo en una nova placeta construïda
a l’avinguda Garí (nom de l’alcalde promotor del projecte
del tramvia que va funcionar entre 1916 i 1954), a tocar
de la riera, enjardinada i amb places d’aparcament. El
conjunt es va inaugurar per la Festa Major de 199X, amb
un gran èxit d’assistència. Actualment, el tramvia ha estat
retirat d’aquest emplaçament, tot esperant una nova
restauració.
Passera d’accés a la zona escolar i esportiva
El tram de carretera des de la zona del barri d’en Gosch
fins a l’escola era molt perillós. Es va solucionar amb la
construcció d’un passeig, segregat de la carretera, que
permet accedir amb tota tranquil·litat –a peu o en bicicleta–
a una zona cada cop més utilitzada, ja que inclou l’escola,
diferents equipaments esportius –camp de futbol, piscina
d’estiu, complex esportiu “Jordi Marí” i pavelló poliesportiu–,
l’observatori astronòmic, la deixalleria i també la zona de
pícnic de la Font de l’Alba. Es van aprofitar les obres per
rectificar, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, alguns
revolts molt perillosos de la carretera BV-5008. També es va
arranjar el tram de la zona del Casino amb la construcció
de voreres i regulació semafòrica, totalment necessària a
partir del moment en què el transport públic començava a
passar per aquest tram.
33
Renovació i millora de carrers del centre del poble
L’estat de la majoria de carrers del centre va motivar
aquesta actuació. El projecte, decidit mitjançant un
procés de participació ciutadana, va consistir en una nova
urbanització que eliminava les barreres arquitectòniques
de manera que les voreres tinguessin un mínim
d’amplada per tal de facilitar el pas de les persones amb
mobilitat reduïda, i garantissin la seguretat dels vianants.
A la vegada, es van adaptar diferents serveis urbans,
sobretot l’aigua. El primer sector, acabat l’any 2007, va
ser el format pels carrers del Dr. Mascaró i de Sant Jaume
i trams dels carrers de Santa Maria, de la Pau, del Telèfon,
d’Antoni Clapés, de Sant Francesc i de Sant Valentí, a més
d’una part de l’avinguda d’Isaac Albéniz i del passatge
Moragues.
Es va actuar en un total de 6.500m2. L’encert del model
ha determinat que les actuacions posteriors (2007-2011)
hagin estat una mera continuació del projecte descrit.
Urbanització dels darrers carrers pendents a Tiana
L’any 1995 encara quedaven tot un conjunt de carrers
situats al sud del poble, a tocar de la B-20 (Sant Jordi,
Assemblea de Catalunya, Verge de Montserrat, etc.)
que restaven pendents de ser urbanitzats. L’actuació
va consistir a completar la xarxa de clavegueram, la
construcció de voreres, l’asfaltat dels carrers, nou
enllumenat públic i la plantació d’arbrat. Per fer-la
possible, els veïns van aportar unes contribucions
especials del 50% del cost total de l’obra, igual que en el
cas de la Virreina.
Avinguda President Lluís Companys
Per tal de relligar els nous nuclis de desenvolupament
–Carmelità, els Vessants i les Costes– amb el centre del
poble era necessària la construcció dels elements de
34
vialitat previstos en el PGM de 1976. L’avinguda, a la qual es
va donar el nom del President Companys, va servir, a més,
per connectar amb el camí dels Francesos, de manera
que es va tancar la primera anella de circumval·lació de
Tiana. El vial es va dissenyar de manera generosa, amb
places d’aparcament, voreres amples i arbrat. Els primers
veïns van ser els adjudicataris dels pisos a preu taxat del
Carmelità.
Vial del camí dels Francesos
Qui recorda el camí estret que passava per can Conde i
arribava a la carretera de la Conreria? L’any 2001 es va
inaugurar un nou vial, amb una amplada de 15m i un
recorregut de 540 metres, que permet un accés directe a
la B-20 i que allibera part del trànsit que necessàriament
passava pel centre del poble. Disposa de voreres àmplies,
segregades, enllumenat i jardineria, així com també de
carril-bici que ara per ara és l’únic a Tiana. El cost de la
infraestructura va anar 50% a càrrec de l’Ajuntament i
50% del Pla parcial les Costes.
35
PERI de La Virreina
El desenvolupament del barri de La Virreina havia patit
diferents vicissituds, de manera que el seu nivell de serveis
era molt deficitari. El nou govern format l’any 1995 es va
posar immediatament a treballar amb l’activa Associació
de Veïns, presidida llavors pel desaparegut Sr. Gámez.
Es va arribar a un acord tant de l’abast de la intervenció
com del seu finançament, amb participació dels veïns,
la venda d’uns terrenys propietat de l’Ajuntament i
aportacions d’entitats supramunicipals inicialment
destinades al vial de connexió amb el centre del poble.
El cost total del Pla especial de reforma integral va ser,
l’any 1995, de 170 milions de pessetes. Es va procedir a
la construcció del clavegueram –fins llavors inexistent–,
a la reforma del sistema de proveïment d’aigua, a la
construcció de les voreres, a la substitució de l’arbrat i
de l’obsolet enllumenat públic i a la nova pavimentació
dels carrers. També es va dur a terme la urbanització de
dues petites places. Aquesta reforma integral va situar el
nivell de qualitat de l’espai públic de la Virreina entre els
millors de Tiana. Pavimentació del vial de connexió de La Virreina amb el centre del poble
La construcció d’un vial en condicions que uneixi La
Virreina amb el centre del poble és una vella reivindicació
dels veïns del barri. El cost del vial i la necessitat d’haver
de fer diverses expropiacions, a més de la dificultat de
superar la riera a nivell de l’escola de La Ciutadella, han
retardat fins avui l’execució del projecte. A més, com s’ha
dit en el punt anterior, els veïns van prioritzar la reforma
integral, destinant-hi els fons inicialment previstos per al
vial. No obstant això, l’any 2002 es va aplicar una capa
de 8cm de gruix al vial existent per a Can Gaietà, amb
millora de l’amplada en els punts en què va ser possible
fer-ho pel fet que els terrenys adjacents eren de propietat
municipal.
36
Obertura provisional del carrer Castellar a la doble direcció
Per tal de donar permeabilitat i fluïdesa a l’accés rodat als
sectors dels Vessants, les Costes i el Carmelità, així com
també l’accés a la B-20 a través del nou vial comentat a
l’apartat anterior, es va procedir a obrir provisionalment el
carrer Castellar en el tram entre el passeig de la Vilesa i el
carrer de Josep Canals i Romans i el carrer de Sant Isidre,
amb regulació semafòrica. La solució definitiva s’ha pogut
executar en el moment de la urbanització del Pla parcial
de la Creu de terme.
Altres petites actuacions a la via públi-ca. Durant tots aquests anys s’han fet actuacions a la Bòbila Jordana, al pas-satge de Sant Jaume, al carrer de la Ver-ge del Pilar, connexió per vorera entre Tiana i Montgat en l’anomenada volta dels Ametllers, carrer de Sant Domè-nec, riera a la zona de Can Retola, Can Gosch, carrer de la Mare de Déu de la Mercè, i d’altres.
Camí Mig d’Alella
El desenvolupament dels sectors de Can Gaietà i Camí Mig
d’Alella va permetre la construcció d’un nou vial, ample
i amb espai per a l’estacionament, que passa per la part
baixa del Casino i que salva la riera mitjançant un pont.
Es va dotar d’arbrat i de mobiliari urbà. Aquesta actuació,
que va requerir el trasllat de les pistes de petanca, va
permetre, a la vegada, crear un ampli aparcament i relligar
diversos sectors del poble.
Ampliació provisional d’un tram del carrer Escalfapé a doble direcció
L’any 2002, després d’aconseguir la propietat municipal
d’una nau industrial en desús, es va aconseguir
l’eixamplament de la part baixa del carrer, rectificant la
corba i construint voreres amples. Hi resta encara un coll
d’ampolla, però l’actuació va suposar una millora de la
connectivitat de Can Gaietà i l’accés a l’escola.
37
RENOVACIÓ I MILLORES DE L’ENLLUMENTAT PÚBLIC
L’any 1997, l’estat de l’enllumenat públic era molt
deficient atesa la manca d’inversions durant molts anys.
Es disposava d’un conjunt de projectes bàsics i la seva
execució suposava un cost econòmic molt alt, de manera
que per poder simultaniejar aquestes actuacions amb
altres necessitats d’equipaments del poble, es va decidir
fer-ne l’execució per fases. Més endavant, es va redactar el
projecte “l’Eficiència energètica i la contaminació lumínica
de l’enllumenat públic de Tiana”, basat en la instal·lació de
bombetes d’halogenurs metàl·lics ceràmics en comptes
de les fins aleshores habituals de vapor de mercuri.
Nucli històric (Fases I i II)
Amb fanals tipus clàssic amb punt de llum blanca i traçat
de noves línies trenades per façana.
La Virreina
Aprofitant les obres de reforma integral del sector es va
canviar tot l’enllumenat públic.
La Ciutadella (Patronat)
Una intervenció no programada però que va ser necessària
a causa d’un envelliment prematur de la instal·lació que
generava problemes als habitatges propers.
38
Accés a la Vila (passeig de la Vilesa des de Montgat fins al “Sindicat”)
Es van aplicar tres tipus de solucions diferents. En un
primer tram, des del límit del municipi fins al carrer de
Mallorca, es van instal·lar bàculs de 8m d’alçada amb
llum groga per tal de mimetitzar la solució adoptada a les
vies properes (B-20). Un segon tram, fins al parc del Camp
de futbol vell, amb bàculs de 8m d’alçada però equipats
amb punts de llum blanca. I el tercer tram, fins al Sindicat,
doble bàcul amb llumenera suspesa al centre de la via per
cable amb cadenaria (que recorda al traçat aeri de suport
per la cadenaria del antic tramvia) i punt de llum adossat
per il·luminar les voreres transitables per als vianants.
Fase III
Carrer de Sant Valentí entre el carrer de Santa Maria i el
carrer del Telèfon i carrers adjacents, amb fanals tipus
clàssic de llum blanca eficient i no contaminant i traçat
de noves línies trenades per façana.
Fase IV
Barri d’en Gosch amb fanals tipus clàssic, i carrers de
Pompeu Fabra i Doctor Fàbregas, amb bàculs dobles de
6m amb llum blanca eficient i no contaminant.
Fase V
Els carrers de València, Mare de Déu de la Mercè i
Barcelona amb bàculs de 4,5m i llumeneres de model
Iberia també amb llum blanca eficient i no contaminant.
Altres actuacions
Zona d’aparcaments de la petanca, passera d’accés a la
zona esportiva, tram a la zona del Casino, entre d’altres.
L’any 2007 encara restaven moltes actuacions pendents per aconseguir un enllumenat públic en condicions i eficient però el pas endavant que es va donar en dotze anys va ser fonamental.
39
TRANSPORT PÚBLIC
L’any 1995 la situació del transport públic a Tiana era molt
deficitària. Hi havia una connexió directa a Barcelona, feta
per l’empresa Kalet, amb una freqüència molt baixa i un
material mòbil molt antiquat. Era la darrera concessió
de tota l’Àrea Metropolitana no gestionada directament
per l’Entitat de Transport. Uns anys després l’empresa
va renunciar a la línia a causa de la baixa utilització i les
pèrdues econòmiques.
Davant d’aquesta situació, els governs entre 1995 i 2007
van considerar prioritària la potenciació del transport
públic i que el nivell de servei a Tiana fos equivalent a
la de tots els municipis de l’Àrea. Al llarg de tots aquests
anys es van assolir les fites següents:
Línia B-29
Increment de freqüència de pas (tres autobusos cada
hora), reforç del servei durant els caps de setmana i
perllongament de la línia fins a la zona escolar i esportiva.
Línia TM
Serveis a les noves zones urbanes de Tiana –zona
Can Gaietà i zona Els Vessants–, amb modificació del
recorregut inicial per enllaçar directament amb l’estació
de tren de Montgat. Aquestes línies s’han adaptat a les
necessitats dels nous desenvolupaments urbanístics.
Línia B-26
Servei a la zona de La Virreina.
40
Entre 1995 i 2007 es va donar la volta a la situació del transport públic a Ti-ana. Van restar objectius pendents i en negociació; cap d’ells no s’ha assolit en el període 2008-2011, sense millores i tam-bé amb alguns retrocessos (disminució freqüència de pas)
Nit Bus
Connexió nocturna amb la plaça de Catalunya de
Barcelona.
Transport especial gratuït
Durant festes assenyalades de connexió amb l’Alegria
(dia de l’Aplec, dia de Tots Sants).
Targeta rosa
Facilitar l’accés gratuït al transport públic a les persones
grans, subvencionant l’ajuntament el seu accés abans de
l’edat legal de 65 anys.
També durant aquests anys, i amb la presència d’un
representant de l’Ajuntament a l’Entitat del Transport
Metropolità, s’aconseguia la integració tarifària i que tots
els trens de RENFE s’aturessin a l’estació de Montgat,
element fonamental d’una bona connexió amb Barcelona.
41
MEDI AMBIENT
Entre els anys 1995 i 2007 el govern de Tiana va mantenir
sempre el compromís per la sostenibilitat que, com
veurem, s’ha manifestat en nombroses actuacions,
essent probablement la més coneguda la implantació de
la recollida de la matèria orgànica porta a porta, l’any 200,
que va posar Tiana al mapa del reconeixement atès que va
ser el primer municipi de l’Estat que va implantar aquest
sistema, per la qual cosa va rebre diversos premis.
Res no va ser una improvisació. El full de ruta va ser la
realització de l’anomenada Agenda 21 Local, iniciativa de
la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el
Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro l’any 1992.
En un capítol d’aquesta agenda s’animava els governs
locals a elaborar la seva pròpia versió per aconseguir
un desenvolupament sostenible que abastés temes
econòmics, socials, culturals i de medi ambient. Per a
la seva elaboració, es va crear un òrgan de participació
format per polítics, representants de l’administració,
entitats, ciutadans a títol personal, estudiants universitaris,
i d’altres, sota la direcció del comissionat anomenat a
l’efecte, Enric Coll. El primer pas va ser la realització d’una
auditoria ambiental que reflectia l’estat del medi ambient;
a continuació, la fase de diagnosi va permetre identificar
els punts forts i el punts a millorar mitjançant el pla d’Acció
Ambiental que va constar de:
Línies totals 5
Programes totals 25
Accions 158
El document definia les estratègies per aconseguir un
municipi equilibrat, sostenible i protector dels espais
naturals. Tiana va ser un dels primer municipis a disposar
d’una Agenda 21L i va integrar-se, l’any 2000, a la Xarxa
de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat a l’Assemblea
inaugural de Manresa, essent l’alcalde de Tiana, Ferran
Vallespinós, vicepresident de la Xarxa fins a l’any 2007.
Les accions definides a l’Agenda 21L han determinat
les polítiques ambientals de Tiana, però també les
urbanístiques i les de protecció del patrimoni. Les accions
s’han anat esgotant de manera que es fa necessària una
revisió de l’A21L per tal d’assenyalar nous objectius,
cosa que no s’ha dut a terme entre 2007 i 2011.
42
Creació del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Tiana
A finals de 2003 es va crear aquest òrgan de participació
que s’emmarcava dins les polítiques de sostenibilitat que
emanen de l’Agenda 21 i del Pla director de participació
ciutadana de Tiana. És un òrgan independent, local,
públic i participatiu de debat on es poden expressar
opinions, debatre principis, raonar visions contraposades
i intercanviar i difondre informació de caràcter ambiental.
Compta amb un reglament de funcionament.
Parc de la Serralada de Marina
Una de les primeres iniciatives del govern de 1995 va
ser formar part del Consorci del Parc de la Serralada de
Marina amb els ajuntaments de Badalona, Montcada,
Sant Fost de Campcentelles i Santa Coloma de Gramenet,
a més de la Diputació de Barcelona. Es va elaborar un
Pla Especial, que dóna protecció a tota la Serralada. El
Pla inclou 526 hectàrees de Tiana, el que suposa la
protecció estricta d’un 66% del seu territori. A més,
s’ha pogut desenvolupar tot un seguit d’importants
actuacions gràcies al suport del Parc de la Serralada,
com la reforestació dels terrenys de la Cartoixa cremats
el 1994, la construcció de l’Observatori d’Astronomia i la
recuperació de la font de L’Alba, entre d’altres.
Deixalleria municipal
La deixalleria es va inaugurar a l’any 2000 i es va ampliar
el 2002, a causa de l’èxit assolit, millorant-ne l’entorn i
ampliant-ne la capacitat d’acollida. Ha esdevingut un
element fonamental de l’èxit del reciclatge a Tiana,
mesurable pel baix percentatge de materials que van a
abocador o a incineració. El tercer any de funcionament,
l’equipament ja tenia més de 7.000 usuaris a l’any i quasi
1.000 tones reciclades.
Un nou model de recollida de residus
L’any 2000 Tiana va inaugurar un nou model de recollida
selectiva, basada en el porta a porta per a la matèria
orgànica i el rebuig i la potenciació de la recollida de
les altres fraccions, tot incrementant el nombre de
contenidors al carrer. Tiana va ser el primer municipi de
tot l’Estat a posar en marxa aquest sistema que després
ha estat seguit per molts altres municipis. Els resultats
s’han mantingut amb índexs d’entre el 80% i el 85% de
recollida selectiva. Des del punt de vista del medi ambient,
això suposa que hem deixat d’emetre més de 1.500 tones
anuals de CO2 –principal causant del canvi climàtic– i
hem estalviat aigua, energia i matèries primeres.
43
Plantada d’arbres
L’incendi del mes d’agost de 1994 va suposar un fort impacte
sobre el paisatge de Tiana, a banda de causar la mort d’un
dels cartoixans de Montalegre, A partir de 1995 cada any es
va celebrar una plantada popular d’arbres, tant a l’entorn
de la Font de l’Alba com en altres indrets de Tiana.
Soterrament de contenidors
L’any 2003, el Pla d’Acció ambiental municipal, entre altres
actuacions, proposava el soterrament i la mimetització
dels contenidors de recollida selectiva que no fossin
objecte de recollida porta a porta, amb l’objectiu d’acabar
de consolidar el model de recollida, millorar la netedat del
municipi, guanyar espai a la via pública i millorar l’aspecte
estètic dels contenidors que calgui mantenir al carrer. Els
primers contenidors soterrats es van instal·lar l’any 2004 i
progressivament s’han anat estenent per tot el poble.
Col·lector d’aigües residuals de la riera d’en Font
Aquest col·lector, que recull les aigües residuals dels nous
desenvolupaments de can Gaietà i Camí del Mig d’Alella,
presentava nombroses anomalies estructurals i diferencials;
les ruptures n’eren freqüents, amb la conseqüent conta-
minació de les aigües de la riera i també de les platges de
Montgat. L’any 2000 el govern va negociar tant amb l’ACA
com amb EMSSA per aconseguir corregir aquests impactes
i, finalment, s’aconseguia una inversió de quasi dos milions
d’euros. Es va construir un nou col·lector de 2.600 metres de
longitud, amb capacitat per a un desguàs de fins a 18m3/s.
D’ençà de la seva posada en funcionament ja no s’han pro-
duït més problemes de contaminació orgànica a la riera
d’en Font.
Millores en el subministrament d’aigua potable
Tiana presenta deficiències amb relació al subministra-
ment d’aigua potable ja que alguns sectors del poble
tenen deficiències de pressió. D’altra banda, els nous de-
senvolupaments urbanístics implicaven la necessitat de
situar una sèrie de dipòsits repartits pel territori. El govern
va considerar que aquesta solució era poc sostenible i va
negociar amb l’Entitat de Medi Ambient i ATLL la cons-
trucció d’un nou dipòsit, de 3.000m3 de capacitat, situat
a la cota 153, en la zona de Can Puigcarbó. Per aconse-
guir el finançament es va signar un conveni amb l’Entitat
del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,
aprovat pel Ple de 8 de maig de 2001 i ratificat per acord
plenari del dia 1 de març de 2005. Les obres es van exe-
cutar abans de 2007 i resta pendent la nova distribució en
baixa per tot el poble, que no ha avançat gens durant els
darrers quatre anys.
Altres actuacions que formen part del model de reciclatge a Tiana i que han estat desenvolupades fins a 2007:
Deixalleria mòbil: des de finals del 2005, i amb el
suport de l’Entitat del Medi Ambient, es disposa d’un
servei setmanal de deixalleria mòbil.
Millores en la recollida selectiva comercial: ampliació
del servei porta a porta de cartró, nou servei porta a
porta d’envasos i servei a la carta per a cada comerç,
si escau.
Millores en la recollida d’envasos: substitució del
model de contenidor d’envasos (groc).
Millores en la recollida de piles: instal·lació de
contenidors per a la seva recollida.
Millores en la recollida de voluminosos: nou servei ex-
ternalitzat de recollida de voluminosos des del 2005.
Promoció de l’ús de bosses compostables: mitjançant
repartiments gratuïts i la promoció del comerç local.
44
Compostatge casolà: repartiment gratuït de compos-
tadors per a jardins particulars i horts.
Comunicació i educació ambiental: el Marronet, la
revista editada amb aquesta finalitat, ha estat present
en tot moment a les llars de Tiana. A través de l’Oficina
d’Informació Ambiental s’han repartit cubells a l’ofici-
na o a domicili, s’han fet diverses campanyes recorda-
tòries, visites casa per casa, etc.
Campanyes especials de Nadal: des del 2004, es pre-
para cada any un protocol específic de servei de cara
a la campanya de Nadal.
Campanya per potenciar els mercats de segona mà
i nou magatzem de mobles de segona mà a la Dei-
xalleria.
Difusió de la recollida porta a porta: com a membre
fundador de l’Associació de municipis catalans per a
la recollida selectiva porta a porta del Grup de residus
de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat i
amb presentacions i visites de molts municipis, s’ha
explicat l’experiència de Tiana.
Tramitació del Sistema de Gestió Ambiental ISO-14001
per al sistema de recollida selectiva porta a porta.
Instal·lació dels primers contenidors soterrats.
Altres realitzacions de la regidoria de sostenibilitat
Tiana va ser també un dels primers municipis a disposar
d’una Regidoria de Sostenibilitat, que va reforçar el
concepte de transversalitat del treball en l’àmbit del medi
ambient. La contractació d’Enric Coll, com a primer tècnic
de medi ambient de l’ajuntament, va permetre dur a terme
una intensa tasca. A més del aspectes ja esmentats:
Elaboració de l’Agenda 21 Escolar a l’Escola Lola An-
glada.
Creació de l’agent cívic/a ambiental.
Pla de compra verda municipal, amb la introducció,
entre d’altres, de l’ús del paper reciclat. Incorporació
de criteris ambientals en compres de béns i serveis.
Programa d’educació ambiental fonamentada en di-
verses campanyes:
Prevenció del soroll a Tiana ·
Prevenció de l’aparició del mosquit tigre a Tiana ·
Els bolets a Tiana ·
Tinguem cura dels arbres ·
Canvi climàtic i estalvi energètic: Instal·lació dels
primers pannells solars, redacció de l’Estudi sobre
estalvi energètic a
L’enllumenat públic municipal, introducció de llums
de baix impacte ambiental a l’enllumenat públic
Tramitació, debat i aprovació de l’Ordenança de
construcció sostenible
Estalvi en el consum d’aigua: impuls de la nova cul-
tura de l’aigua
Horts municipals
Nou model de gestió amb criteris ambientals i d’adjudi-
cació, amb l’aprovació del nou reglament. Millores dels
accessos als horts. Aprovació de la creació de noves
parcel·les.
Mapa de contaminació acústica
D’acord amb el que determina la normativa de la Gene-
ralitat, es va elaborar el mapa acústic de Tiana, determi-
nant les zones de major sensibilitat. Amb aquesta base
es possible adoptar mesures eficaces de lluita contra la
contaminació acústica.
45
ATENCIÓ A LES PERSONES GRANS
El govern dels anys 1995 a 2007 va tenir un objectiu bà-
sic: desenvolupar una política d’atenció integrada dirigida
a les persones grans, independentment del seu grau de
dependència. L’any 1995 només hi havia a Tiana un casal
de persones grans que desenvolupaven la seva activitat
en condicions precàries en un espai del Casal. El primer
pas va ser la construcció d’un nou edifici al centre del po-
ble que, a més, es va dotar d’un centre de dia que, durant
molts anys, ha estat un ajut important per a les famílies
amb persones grans dependents. Tots aquests anys es va
treballar també per disposar d’una residència que, al final
d’aquesta etapa ja estava en construcció, amb tots els
tràmits administratius acabats.
En aquest àmbit cal recordar la tasca desenvolupada pel
Sr. Josep Pisa com a comissionat per les Persones Grans
que va treballar per dur a terme tot aquest conjunt de
projectes en la darrera etapa de consolidació:
Casal Anselm Clavé
Es va inaugurar l’any 1999 com a equipament per a l’Es-
plai de Tiana. Disposa de gimnàs, sala d’ordinadors i sala
de manualitats, sala social i recreativa, bar, zona de billar i
jardí. En total 554m2 distribuïts en soterrani, planta baixa
i dos pisos, destinats a satisfer les necessitats lúdiques i
esportives de les persones grans i que va millorar signi-
ficativament l’anterior espai de l’antic casal. Al casal se li
va donar el nom d’Anselm Clavé en un any especialment
significatiu per al moviment claverià.
46
Centre de dia
La tercera planta de l’edifici del casal es va destinar a
Centre de Dia, amb capacitat per acollir un màxim de
setze usuaris, dotat de servei de bugaderia, cuina, zona
de recuperació, etc. Les despeses tant de les places del
Centre de Dia com del transport adaptat que es va posar
simultàniament en marxa estaven, en part, subvenciona-
des per l’Ajuntament de Tiana.
Espai de lleure i exercici
A l’espai que ocupava un edifici en estat ruïnós del car-
rer St. Francesc, pròxim a l’esplai de Tiana, s’hi va situar
l’equipament cedit per la Diputació de Barcelona per a la
pràctica d’exercici per part de les persones grans.
Residència Sant Cebrià
S’ha construït en un solar de 5.300m2 destinat a equipa-
ments, ubicat al camí dels Francesos. Té una superfície
total construïda de 3.434m2, i una capacitat per a fins a
110 persones: 90 residents i 20 al centre de dia. Disposa
dels espais següents: dormitoris dobles amb bany adaptat
en cada dormitori pel que fa als serveis individuals i men-
jadors, sales de manualitats, de rehabilitació o de lectura
als espais comuns. A més, la residència està adaptada
per a persones amb Alzheimer, amb dotacions particulars
i exclusives per a aquest tipus de malalts.
47
CULTURA
La cultura va ser una de les principals prioritats dels go-
verns del període analitzat i per aconseguir-ho, el primer
pas va ser dotar aquesta àrea econòmicament per tal
de poder desenvolupar un ampli ventall d’accions. L’any
1995, el pressupost de l’àrea de Cultura de l’anterior go-
vern era de poc més de 15 milions de pessetes a l’any; al
pressupost de 1999, ja era de uns 80 milions de pessetes;
s’havia multiplicat gairebé per sis.
L’aspecte econòmic, tot i ser important, és només un dels
factors del impuls fet a la cultura; l’altre ha estat la inte-
racció i el suport al ric teixit cultural i associatiu de Tiana.
Per poder dur a terme totes aquestes activitats, la Regi-
doria va comptar amb la col·laboració indispensable del
Consell de Cultura, de la Comissió de Festes i dels co-
missionats, procurant sempre atendre les iniciatives del
ric teixit associatiu i cultural de Tiana. Per això ha estat
possible durant tots aquests anys una activitat cultural
rica i viva.
Els gegants de Tiana
Una de les primeres accions culturals del nou govern
va ser crear el gegants de Tiana, el Cavaller i la Novícia,
que van ser batejats, l’any 2000, en una festa amb gran
participació ciutadana. Els gegants van ser dissenyats a
Can Boter i ràpidament es va crear una Colla Gegantera
que els va passejar per arreu.
Cicle festiu
1995-2007 va ser una època durant la qual es va cercar
la col·laboració i la participació de tots, consolidant les
festes populars i tradicionals i les festes majors (cal des-
tacar la recuperació de la Festa Major Petita, conjunta-
ment amb l’ACIST) i, de l’altra, incorporant-ne de noves
com la festa Tiana-Montgat o la Festa de Primavera Tiana
a la platja. Algunes malauradament abandonades a partir
de 2007.
Les festes populars i tradicionals, a més de formar part
del nostre patrimoni cultural, són una oportunitat única
per fomentar la participació dels tianencs i tianenques en
la vida social i cultural de la nostra vila, a través de ma-
48
nifestacions lúdiques col·lectives. Amb aquesta intenció
s’han organitzat des de la comissió de festes, oberta a la
ciutadania, les festes majors i les festes tradicionals, pro-
curant la màxima implicació de les entitats del poble.
El llistat de festes tradicionals –algunes de recuperades,
com la passada dels Tres Tombs que feia anys s’havia dei-
xat de celebrar a Tiana, i fins i tot les caramelles– i popu-
lars impulsades per la Regidoria de Cultura han estat:
Correllengua
Festa de Primavera
Revetlla “retro” de Sant Joan, amb grups com Sirex,
Mustang o Duo Dinámico
L’arribada de la flama del Canigó
Trobada de gegants
Trobada de puntaires
Carnestoltes
Passada dels tres tombs
Revetlla de Sant Joan
Festa de Cap d’any
Cavalcada dels Reis
Trobada de castellers
Botifarrada amb cantada d’havaneres de l’Onze de
setembre
Concurs de paelles
Aplec de l’Alegria
Festa Major Petita (Sant Antoni)
Festa Major (Sant Cebrià)
49
Algunes d’aquestes festes quedaran a l’imaginari del
poble, com la monumental paella per a gairebé 1.200
persones feta l’any 1997 per celebrar l’adquisició de
l’antic camp de futbol, ara un magnífic parc.
Programació estable de teatre, música i dansa
Durant aquests anys la programació de teatre, música i
dansa ha estat molt variada, i s’han conjuminat propos-
tes professionals –com els recordats concerts del Cor
del Liceu, mai més repetit– i amateurs, tot programant
artistes i companyies de les diferents disciplines recone-
guts arreu del país i també artistes tianencs. Així doncs,
i principalment a la Sala Albéniz, s’ha pogut col·laborar
amb artistes tianencs com Pau Riba, De Mortimers, Los
Herrerita, Xavier Maristany, Rosa Cristo...
Cal destacar també el Concurs de Teatre –eliminat a partir
de l’any 2007– i el cicle Bambolines.
Tiana, durant els anys 1995-2007, va posar en marxa o
va reforçar tres festivals de música de prestigi: Amarok
–també eliminat desprès del 2007–, Estiu Jazz i Tiana
Antica.
Finalment, “L’un, dos, tres del pallasso”, nascut com a
homenatge a Joan Armengol, i que s’ha consolidat com
un nou festival, que sí que ha tingut continuïtat.
Moltes d’aquestes activitats es van poder organitzar
gràcies a la implicació d’entitats i persones a títol propi
que han col·laborat amb la Regidoria de Cultura, la qual
ha aportat el finançament de totes les iniciatives.
Suport a la creació literària
El foment de les lletres ha estat una altra constant de
tots aquests anys, mantenint i reforçant concursos ja
existents com la Mostra Literària de Tiana, creant-ne de
nous com el concurs de Contes Lola Anglada, que no
ha estat convocat aquest any 2011, o un de nou adreçat
exclusivament a les dones: Dona i Paraula.
Aula de Música i Dansa
A més de donar suport a les diferents propostes de
cursos i tallers, es va aconseguir que Tiana mantingués
els ensenyaments de música i dansa, desenvolupats
inicialment com a activitat particular però que estaven
en perill de desaparèixer per dificultats econòmiques. Per
poder mantenir obert a Tiana un espai per a la formació
musical i de dansa, es va inaugurar l’anomenada “Aula de
música i dansa”, situada en un local annex al Casal que
va ser llogat.
50
LOLA ANGLADA
L’any 1995, en arribar Vallespinós a l’alcaldia, hi havia una
llarga llista de greuges amb Lola Anglada que venien de
lluny: feia temps que s’havia perdut l’ocasió per tal que
la col·lecció de nines es quedés a Tiana. Tampoc no hi va
haver cap interès perquè l’artista pintés el presbiteri de
l’església parroquial, mai no s’havia materialitzat el seu
nomenament com a filla predilecta de Tiana i els seus
fons pictòrics tenien un futur incert mig perduts en un
magatzem.
El nou govern s’adonà que, en primer lloc, calia fer justícia
a una dona que, a més d’autora prolífica, tenia la condició
de progressista, compromesa i avançada al seu temps i
que, en els anys foscos de la dictadura, havia trobat un
cert refugi a Tiana. Però, a la vegada, va entendre que
els lligams de Lola Anglada amb el poble podrien ser un
element de dinamització cultural i de reconeixement de
Tiana arreu.
En els dotze anys que cobreixen la història d’aquest llibre
es van portar a terme les iniciatives seqüents, amb ajut
dels que han estat comissionats d’aquest projecte –Àlvar
Suñol i Miquel Vilar:
Nomenament de Lola Anglada com a filla adoptiva de Tiana
El 16 de març de 1996 es va nomenar Lola Anglada fi-
lla adoptiva de Tiana en un ple Extraordinari celebrat a la
Sala Albéniz. Així culminava un compromís adquirit quan
la il·lustre artista va morir l’any 1984 a Tiana, i que cap go-
vern anterior al de 1995 va complir. Va ser un acte ple de
sensibilitat i tendresa, amb la sala plena de gom a gom.
Adquisició del Jardí Lola Anglada
L’any 1999, l’Ajuntament va procedir a l’adquisició d’aquest
espai –en perill de ser construït– per recuperar el jardí de
51
l’autora, que s’esmenta en alguns dels seus llibres –La
meva casa i el meu jardí, 1958–, tal com s’ha comentat an-
teriorment en aquest llibre.
Conveni amb la Diputació de Barcelona per a la cessió de l’obra
Es va signar un conveni entre l’ajuntament i la Diputació
de Barcelona per tal de restituir al poble, en qualitat de
dipòsit, el fons d’obres d’art en possessió de la segona
i que consta de quasi 2.400 aquarel·les, dibuixos i olis;
26 plafons de ceràmica i 141 obres diverses, a més de la
biblioteca particular. L’ Ajuntament adquiria el compromís
de construir un equipament cultural per a l’exposició de
l’obra, projecte que va avançar significativament fins a
l’any 2007.
Adquisició de la Casa de la Palmera
L’any 2003 i després de vèncer no poques dificultats, es va
aconseguir la propietat municipal de la Casa de La Palme-
ra, que ocupa uns 500 m2 en planta, i terrenys annexos,
per destinar-la al futur museu Lola Anglada. En la mateixa
operació es va obtenir el cens de la Catequística, de mane-
ra que l’Ajuntament accedirà a la propietat en el cas que es
deixin de fer les activitats emparades per la cessió inicial.
Redacció del projecte constructiu del museu
El mes de desembre de 2005, es va resoldre el concurs
per a la redacció del projecte constructiu, adjudicant-lo a
l’equip d’arquitectes Jordi Maristany-Juan Galimany, que
ja havien elaborat el projecte bàsic. La proposta era d’uns
1.300 m2 distribuïts en quatre plantes.
52
Projecte museològic i museogràfic
El juliol de 2006 es va encarregar el projecte museològic
i museogràfic a l’historiador de l’art i crític Daniel Giralt-
Miracle. Fruit d’aquesta feina es va concebre el futur
museu com “Català de la Il·lustració”, un centre que, a
més de custodiar, conservar i difondre el llegat de Lola
Anglada i també el sentit ètic, cívic i cultural de la seva
obra, sigui un nexe i plataforma amb els nous creadors.
Concurs de contes i il·lustració “Lola Anglada”
L’any 1998 es va convocar per primera vegada aquest
concurs –s’hi van presentar 60 treballs–, dotat amb un
premi econòmicament important; l’any següent, es va
convocar un premi de la mateixa quantia però dirigit a
il·lustradors que havien de treballar sobre el recull de
contes premiat anteriorment. Així es va operar successi-
vament en les diferents convocatòries.
53
MITJANS DE COMUNICACIÓ
L’any 1995, els mitjans públics de comunicació eren
pràcticament inexistents a Tiana. L’ajuntament editava
un butlletí anomenat Nou Pins que no estava obert a
l’opinió dels grups de l’oposició. Els intents de posar
en marxa una emissora de ràdio van ser poc més que
experimentals, com va ser el cas de Ràdio Tramvia.
Aquesta funció de comunicació era duta a terme, en part,
per algunes iniciatives privades com les revistes Pel be de
Tiana o, més endavant, Fòrum.
És a dir, l’any 1995 Tiana tenia una administració poc
transparent –per exemple, estava prohibit enregistrar els
plens!– i sense cap mena de política informativa. Això va
canviar ràpidament amb el nou govern de Vallespinós: el
butlletí municipal –amb el nom de Plaça de la Vila, que
encara conserva– es va obrir a l’opinió de tots els grups
amb representació política a l’ajuntament i els plens aviat
van començar a ser retransmesos per ràdio, dos exem-
ples com a símptoma.
Aquests canvis responien a una nova manera d’entendre
la política per part dels grups governants a partir de 1995.
A l’àmbit dels mitjans de comunicació, cap època de
l’historia de Tiana no ha assolit el grau de transparència
de l’aconseguida durant el període 1995-2007.
Ràdio Tiana, emissora municipal
Es va inaugurar l’onze de setembre de 1996 i ràpidament
es va convertir en un element cohesionador del poble.
Per a la seva posada en marxa va ser important el paper
desenvolupat pel qui en va ser el primer comissionat, Be-
net Ulecia, i també el primer director, Isaac Salvatierra.
Ja des del principi l’emissora va tenir continguts estricta-
ment locals, amb una important participació de voluntaris
i aficionats. Ràdio Tiana ha desenvolupat un important pa-
per durant tots els seus anys de funcionament no només
per ajudar a conèixer la realitat del poble sinó també en
accions de solidaritat (cal recordar especialment el pro-
54
grama especial arran de l’huracà Mitch que va devastar
l’Amèrica Central). Finalment, Ràdio Tiana ha servit per-
què un important nombre de persones que ara desen-
volupen les seves tasques professionals en importants
mitjans de comunicació, tant públics com privats, fessin
els seus primers treballs a l’emissora municipal. Durant
aquest període els directors de Ràdio Tiana van ser Isaac
Salvatierra, Gemma Liñán i Cristian Peralta.
Plaça de la Vila
El butlletí va ser totalment renovat a partir del més de
juny de 1995 i obert a tots els partits amb representació
al ple de l’Ajuntament. Tenia periodicitat trimestral i l’any
2004 va experimentar una profunda reforma, editant-se
a tot color, amb molta fotografia i amb un major nombre
de pàgines. Va passar a tenir periodicitat mensual, llevat
del mes d’agost.
Camí del Mig
Editada sota l’impuls de la Regidoria de Cultura, va ser
una revista de referència per la seva qualitat d’edició i per
la qualitat dels articles, amb redacció i disseny a càrrec
de Primitiva Reverter i Jordi Santamaría, respectivament.
No tenia una periodicitat fixa, tot i que, normalment, se’n
publicaven un o dos números a l’any. A partir de 2007
aquesta revista també ha estat esborrada del panorama
cultural de Tiana.
Web municipal
Tiana va ser també un dels primers municipis a dispo-
sar d’un web municipal –que no institucional– gestionat
directament pels mateixos responsables de l’emissora
municipal, Gemma Liñán i Isaac Salvatierra: www.viladeti-
ana.org. Tenia un enfocament innovador, obert, amb una
gestió independent dels responsables polítics municipals
i amb un fort contingut ciutadà; es va posar en marxa a
1
revista d’informació municipal de tiana
5a època / maig 2007
Ajuntament de Tiana
19plaçadelavila
l’any 2002. Posteriorment, l’any 2007, va ser millorada i
ampliada mitjançant un ajut rebut de la Diputació de Bar-
celona.
TV Digital
L’any 2006 Tiana va a passar a formar part del Consorci de
TDT del Maresme. Això ha possibilitat disposar de notícies
pròpies al canal comarcal de televisió.
Com a conseqüència de tot plegat, es pot afirmar que
durant el període 1995-2007 la transparència en la ges-
tió, informació i comunicació va tenir un nivell molt per
damunt d’altres governs de Tiana, tant anteriors com a
partir de 2007.
55
UNA ALTRA MANERA DE GOVERNAR
El nou govern de l’any 1995 va manifestar des del primer
moment la voluntat de fer una gestió diferent dels assump-
tes públics, basada en quatre eixos fonamentals: a) el rigor
econòmic i la igualtat de tots els ciutadans en els deures
contributius; b) la creació d’una figura de defensa dels
drets dels ciutadans davant errors o pràctiques dolentes
de l’administració local; c) una administració oberta a la
participació, amb comissionats i la creació de les ordenan-
ces necessàries per garantir la convivència ciutadana; d)
el compromís de col·laboració i ajut amb el Tercer Món i e)
una policia local de proximitat i al servei dels ciutadans.
Auditoria econòmica
Un dels primers passos del nou govern resultant de les
eleccions de 1995 va ser encarregar a la Diputació de
Barcelona la confecció de l’estudi Econòmicofinancer
per conèixer l’estat de les finances locals, estudi que es
va repetir tres vegades fins a l’any 2007. Durant aquests
dotze anys es va fer un veritable esforç per corregir les
deficiències detectades en l’exercici 1994-95 –setze en
total– i ha estat una eina objectiva per al seguiment de
l’estat de les finances locals. En finalitzar aquest període,
l’Ajuntament de Tiana estava en un posicionament
econòmic fort, amb un endeutament moderat de xxxx) i
un romanent positiu de tresoreria de xxxx, segons consta
en la certificació emesa a finals de 2007 pel l’interventor
de l’Ajuntament de Tiana.
Rigor financer
Fins a l’any 1995, el cobrament de les taxes i impostos el
feia directament l’Ajuntament de Tiana, amb pocs mitjans
i escassa determinació per aplicar la via executiva. Com
a conseqüència d’això, el nou govern va poder detectar
l’existència de molts pagaments pendents. Aquesta situ-
ació creava un veritable greuge comparatiu entre els ciu-
tadans que pagaven puntualment les seves obligacions i
aquells que no ho feien mai. En termes de justícia calia
que tothom ho fes i, en tot cas, arbitrar les solucions per
a casos extrems d’impossibilitat real. La cessió a l’Orga-
nisme de Gestió Tributària de la Diputació de tot el proce-
diment –molt criticada en el seu moment pels anteriors
gestors del municipi– va donar ràpidament els seus fruïts
i després de no haver recuperat cap morositat entre 1987
i 1995, en els quatre primers exercicis de responsabilitat
del nou govern, es van cobrar quasi 90 milions de pesse-
tes de morosos. Aquest sistema s’ha mantingut fins a la
data d’avui i és la base de la responsabilitat social en els
comptes municipals.
Telèfon del ciutadà
Aquesta va ser una petita iniciativa, tot i que molt
significativa, desplegada els primers dies del nou govern,
d’un telèfon gratuït, amb contestador automàtic, que
enregistrava durant les 24 hores del dia les queixes i les
demandes ciutadanes. Cada matí se’n feia la lectura i se
n’informava la regidoria competent per tal de procedir a
la solució dels problemes detectats.
Síndic de greuges
Tiana va ser també un dels primers municipis que va crear
la figura del síndic de Greuges. En efecte, ja l’any 1996 es
va aprovar el Reglament i s’anomenà Rafael Armenteros
com a primer síndic de Greuges, per unanimitat de tots
els grups polítics. La Sindicatura de Greuges de Tiana
56
és la institució que, dins de l’àmbit local, té la missió de
defensar els drets reconeguts a favor dels ciutadans
per la legislació de règim local. Amb aquest efecte, pot
supervisar l’activitat de l’Administració municipal, de
les autoritats i del personal que en depèn o afecte a un
servei públic. Els ciutadans van reconèixer clarament en
el síndic la persona a qui adreçar-se en cas de conflicte
amb l’Administració local i ha estat la via de solució de
nombrosos conflictes.
Reglament de Participació Ciutadana
El Ple de l’Ajuntament de Tiana va aprovar, el novembre
del 2005, el Pla Director de Participació Ciutadana, que
sorgeix de la voluntat de l’Equip de Govern d’aleshores
de fomentar la participació ciutadana al municipi d’una
manera efectiva i eficient.
El Pla estableix els criteris i les directrius que permetin
respondre a tres qüestions bàsiques que són exigibles
per establir des de l’Ajuntament de Tiana una estratègia
de govern participatiu. Cal destacar que totes les accions
dutes a terme han comptat amb el suport tècnic i
econòmic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació
de Barcelona.
També es va redactar i aprovar el Reglament de
Participació ciutadana, basat en el model tipus de la
Diputació de Barcelona. Els seus objectius són:
Definir els drets i els deures dels ciutadans i ciutadanes a.
de Tiana pel que fa a la informació i la participació en
els assumptes públics de competència municipal.
Definir i millorar els canals d’informació municipal.b.
Definir i millorar els canals de participació directa de c.
la ciutadania en els assumptes públics de competèn-
cia municipal.
Col·laborar en el desenvolupament i la millora del d.
teixit associatiu.
Promoure punts de trobada i debat entre la ciutadania e.
i els responsables polítics en l’elaboració i la gestió
de les polítiques públiques municipals.
Afavorir la implicació i la intervenció ciutadana en la f.
millora de Tiana i dels seus habitants.
Els comissionats
La figura del comissionat o comissionada és una iniciativa
original implantada per l’alcalde Vallespinós basada en el
nomenament de persones amb la missió de col·laborar en
les tasques del regidor o regidora canalitzant i recollint les
diferents demandes de la ciutadania, a la vegada que eren
57
responsables de projectes concrets. El resultat ha estat
desigual al llarg dels dotze anys que s’analitzen en aquest
llibre però, en determinats casos, els comissionats han
estat elements fonamentals per al desenvolupament de
determinats projectes com ara la biblioteca o l’observatori
d’astronomia, per només esmentar un parell d’exemples.
Els comissionats han estat també un element de participa-
ció ciutadana i així es recull en el Reglament explicat en el
punt anterior. Malgrat això, aquesta figura ha desaparegut
a l’organigrama del nou govern a partir de junt de 2007 i ha
suposat un empobriment de l’acció de govern.
1995-1999
Jaume Domenech Font Comissionat Biblioteca
Benet Ulècia Vallés Comissionat Ràdio
Rafael Ballús Peraferrer Comissionat Benestar Social
1999-2003
Josep Massó Gel Comissionat Espai Públic
Àngela Navarro Comissionada Solidaritat
Eva Ricart Giró Comissionada Educació Joventut
Francesc Blasco Gracia Comissionat de Sanitat
Enric Coll Gelabert Comissionat Agenda 21 Local
Jaume Domènech Font Comissionat Biblioteca
Isaac Salvatierra Pujol Comissionat Emissora Municipal
Josep Ma Toffoli Comissionat Comunicació i Símbols Locals
Miquel Puig Cañabate Comissionat Cicle Festiu
Salvador Aguirre Durán Comissionat Programació d’Actes culturals
Àlvar Suñol Comissionat Projecte Lola Anglada
José Cardenas Armayones Comissionat Projecte Cultural de l’Escorxador
Ferran Almeida Villanueva Comissionat Patrimoni Arquitectònic
Enric Monreal Mariné Comissionat Observatori Astronomia
Josep Pisa Novillas Comissionat Serveis Socials
Lluís Carreras Fontseré Comissionat Assumptes Tramvia
Jordi Lopez Díaz Comissionat Ensenyament
2003-2007
Ma Antònia Grifols Monpel Comissionada Medi Ambient
Joan Batlle Ponce Comissionat General
Ricart Fabra Escola Comissionat Relació amb joves de l es entitats
Jordi Gost Rosquellas Comissionat Relació amb joves no adscrits a entitats
Albert Freixes Martínez Comissionat Programació Estable
Antoni Ma Campmajó Mira Comissionat Festes
Carles Domènech Garcia Comissionat Tradicions
Rosa Grañé Corominas Comissionada Creació, Formació, Equipaments culturals i Entitas
Josep Ma Toffoli Carbonell Comissionat Biblioteca
Teresa Pina Vilaro Comissionada Difusió artística
Josep Ma Goñi Alled Comissionat Ensenyameny
Enric Monreal Mariné Comissionat Observatori Astronomia
Salvador Bosch Navarro Comissionat Serveis Socials
Frances Blasco Gracia Comissionat Sanitat
Pere Sanchez Sánchez Comissionat Esports
Xavier Doñate Rodrigo Comissionat Solidaritat i Cooperació
Miquel Puig Cañabate Comissionat Obres
José Luís Puente Hernendez Comissionat Espai Públic
Joesp Romero Bafaluy Comissionat Seguiment Pressupostari
Miquel Vilar Devis Comissionat Projecte Museu Lola Anglada i Centre Cultural
Enric Ricart Novell Comissionat Responsable projectes relacionats amb Sant Romà
Jordi Lpez Diaz Comissionat Projecte Piscina Coberta i COmplex Esportiu
Héctor González Guijarro Comissionat Desenvolupament TDT
Compromís amb el Tercer Món
Malgrat les propostes fetes pel Grup Municipal Socialis-
ta des de l’oposició (1991-1995) no es va aconseguir cap
58
compromís del govern de llavors per destinar una partida
pressupostària a la solidaritat amb el tercer món. Per això
una de les primeres accions va ser destinar un 0,5% del
pressupost a solidaritat, percentatge que es va incremen-
tar fins al 0,7% a l’any 2007. Una part important d’aquests
recursos s’han destinat al llarg d’aquests anys a ajudar
al poble sahrauí –amb la l’estada al nostre poble durant
diversos anys de nens i nenes, activitat que ara per ara
s’ha perdut, però també amb la visita als campaments
per fer arribar directament recursos econòmics i mate-
rials–, aportacions al Fons Català de Cooperació amb di-
versos projectes a Àsia, Àfrica i Sudamèrica; a l’Índia, en
catàstrofes com l’Huracà Mitch; acolliment de refugiats
de l’antiga Iugoslàvia, etc. Aquesta tasca es va desenvo-
lupar en col·laboració amb entitats del poble, com Tiana
Solidària i la Fundació Laia Mendoza. També cal esmentar
la feina feta durant tots aquests anys per Xavi Doñate en
relació amb el poble sahrauí.
Noves ordenances i reglaments
Dins de les competències pròpies dels governs locals per
a l’establiment d’ordenances dels assumptes de compe-
tència, al llarg d’aquests anys es va anar creant un marc
jurídic que regulava aspectes tan importants com la con-
vivència ciutadana, la circulació de vehicles, el soroll, el
paisatge urbà, la recollida de residus, l’atorgament de
subvencions, la neteja, la tinença d’animals, l’edificació, la
participació ciutadana, l’atenció domiciliària, el cementiri
municipal, i d’altres.
Un nou model de seguretat ciutadana
A partir de l’any 1995 es va fer un canvi molt important
en el model de seguretat ciutadana de Tiana, amb l’ela-
boració d’un pla estratègic que definia la dotació dels re-
cursos, tant humans com materials. Al final del període
analitzat en aquest llibre, la plantilla estava formada per
15 agents, els necessaris per vetllar per la seguretat dels
59
tianencs i per augmentar la qualitat dels serveis prestats
per la policia local. Aquests serveis es centren en les se-
güents funcions:
Policia de seguretat
Seguretat ciutadana: vigilància prevenció de la de-
linqüència, detencions, identificacions, controls pre-
ventius, alarmes, prevenció d’incendis
Programa “Tiana, segura”, sobre absències domici-
liàries
Programa “Protecció masies, cases aïllades i disse-
minats”
Pla Protecció a la Dona (Violència domèstica)
Pla de Protecció al Comerç
Policia judicial
Oficina de denúncies general per fets delictius i
faltes; atestats per accidents de circulació
Serveis i informes ordenats pels jutjats
Policia de trànsit
Controls de velocitat
Controls d’alcoholèmia
Controls de sorolls
Regulació, ordenació del trànsit i senyalització urbana
Educació Viària a l’escola pública
Control del transport escolar
Control vehicles de mercaderies perilloses
Suport als actes culturals i festius realitzats a la via
pública
Policia administrativa
Oficina d’Atenció al Ciutadà
Informes diversos a l’Alcaldia i a les diferents regi-
dories
Oficina de tramitació i gestió de denúncies per in-
fraccions a les diferents ordenances municipals
Un fet molt important succeït en aquest període és el des-
plegament dels Mossos d’Esquadra a la comarca. Això va
comportar la necessitat de que l’Ajuntament de Tiana as-
sumís noves competències en seguretat a través de la Jun-
ta Local de Seguretat i la Mesa de Coordinació Operativa.
El govern d’aquests anys va entendre que un altra segu-
retat és possible i malgrat els condicionants externs, es va
aconseguir fer de Tiana un poble segur i tranquil, amb un
índex de delinqüència molt baix., com demostra les esta-
dístiques. L’activitat de la policia local va créixer d’una ma-
nera molt significativa al llarg d’aquests anys, incorporant
nous serveis. Ben segur que els resultats assolits no seran
plenament satisfactoris per tots els ciutadans (com sem-
pre succeeix) però l’esforç esmerçat va ser important.
60
ALTRES ACCIONS DE GOVERN DURANT ELS ANYS 1995-2007
Suport al comerç local
Amb la creació de la Regidoria de Promoció Econòmica,
es va endegar (sovint amb la col·laboració de l’ACIST, As-
sociació de Comerciants i Serveis Tianencs) la defensa del
comerç local com a servei de proximitat. Algunes actuaci-
ons van ser:
Campanyes de dinamització comercial amb el suport
de la Diputació de Barcelona
L’edició de l’àlbum de cromos col·leccionables Tiana,
que va tenir molt èxit i que perseguia estimular els
veïns de la vila a conèixer els establiments i fer les
seves compres al comerç de Tiana; cada establiment
repartia una part dels cromos. L’àlbum complert esta-
va format per poc menys de cent fotografies que feien
un recorregut per la història recent de la nostra vila.
Campanya adreçada als restauradors (2006), i que
va consistir en l’adhesió del nostre municipi a les II
Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella
en col·laboració amb els ajuntaments d’Alella, El Mas-
nou, Montgat, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, Va-
llromanes i Vilanova del Vallès. Aquest projecte incloïa
una campanya de promoció per als restaurants.
Joventut
Les principals actuacions han aquest àmbit han estat:
Creació del Punt Informació Juvenil (PIJ), al centre del
poble. Es va posar en marxa en el període 2003-2007,
amb atenció continuada, edició de la revista “El Crit”
Elaboració del Pla Local de Joventut, amb el suport
de la Diputació de Barcelona. Es va completar amb
l’estudi de la realitat juvenil de Tiana.
Redacció del projecte del futur casal de Joves, que no
va rebre la subvenció demanada a la Generalitat de
Catalunya per a la seva construcció. Alternativament
es va procedir a llogar un local per destinar-lo a realit-
zar aquesta funció de manera provisional.
Suport a les activitats juvenils a l’IES Thalassa en el
marc del projecte de prevenció de conductes de risc
Activitats de dinamització (Tiana a la Platja, participa-
ció en la “baixada d’artefactes” de la Festa Major, or-
ganització del concert “L’Empollada”, etc.
Organització de diversos tallers (acrobàcia, ràdio, etc.)
Realització d’exposicions fotogràfiques.
Intervencions de restauració a l’Ermita de l’Alegria
Amb motiu dels 900 anys de la seva consagració. Es fa
actuar a la façana, al campanar i a la porta.
Conveni amb la Parròquia de Tiana
per fer possible la utilització de La Catequística per a la
celebració d’actes culturals i lúdics.