La literatura del segle d'or
1. Context de la ciutat de Valncia2. Jaume Roig3. Isabel de Villena4. L'Espill Vs Vita Christi5. Joan Ros de Corellalex Lluch
Context de la ciutat de Valncia al segle XV
Segle XV s el segle d'or de la nostra literatura
Causes:Creixement demogrfic i econmicPort de Valncia era un dels principals del Mediterrani
La cort es va traslladar a la nostra ciutatEs van interessar per l'augment de la cultura
Jaume Roig
Vida:Metge prestigis que va nixer en una famlia burgesaLa burgesia al segle XV era una classe social en expansi i grcies a la impremta, que abarat els costs dels llibres, aquesta classe social s'incorpor a la literatura
Autor de l'Espill s una de les obres ms emblemtiques de la literatura valenciana medieval
s una obra misginaTracta de demostrar que totes les dones sn malvades, amb l'excepci de la mare de Du i l'esposa de l'autor
Qu s la misognia?
Espill o Llibre de les donesObra narrativa escrita en primera persona
El protagonista conta les seues experincies desastroses amb les dones
La narraci es converteix en un espill de la societat de la seua poca
L'Espill: Raimon
Isabel de Villena
Vida:Va viure de menuda a la cort de la Maria de Castella (neboda i cosina)
Va ser abadessa del convent de la Santssima Trinitat
Tenia molta relaci amb la monarquia
Malgrat la seua reclusi fsica al convent, una posici excepcional: la gent venia a consultar-li els problemes ms difcils i a sollicitar ajuda i oracions
Isabel de Villena: Vita Christi
s un relat bblic, una biografia de Jesucrist, que presenta tamb una reivindicaci de la dignitat de les dones
Caracterstiques:Narra la vida de Jesucrist des del punt de vista femen (de la Mare de Du)
La dona cobra un paper decisiu
Destaquen alguns detalls tradicionalment atributs a l'emotivitat del carcter femen:s dels diminutius
el tracte afectus amb els infants
Descripci casolanes i humils
Vita Christi Vs Espill
Sor Isabel devia conixer el llibre i la tradici que pretenia continuar i volgu fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:Tots els mals que atribueix Jaume Roig a les dones Sor Isabel els passa als hmens:Per exemple, si els misgins relacionen la dona amb el dimoni Isabel de Isabel de Villena confegir una relaci de dones honestes
L'autora assenyala contnuament la predilecci de Jess pel sexe femen; fins i tot el mateix Jesucrist condemna explcitament la misognia i els misgins
Joan Ros de Corella
Vida(1435-1497), cavaller, poeta i teleg. Va fer carrera eclesistica com a predicador, per mai no arrib a ser sacerdot
Obra: La seua obra est escrita tant en prosa com en vers, i tracta tant temes religiosos com profans
Tragdia de Caldesa, on barreja el vers i la prosa, i que s una descripci dun desengany amors
la seua producci abasta tamb obra religiosa, amorosa, mitolgica i de circumstncies
Estil:s culte, acurat i s'inspira en els autors clssics.
Es caracteritza per l's de metfores, d'hiprboles, i per d'utilitzaci de llatinismes i d'hiprbatons
Curiositats: Roig Vs Corella
L'escriptor i teleg valenci Joan Ros de Corella, va tenir un xit espectacular cap al 1460, grcies als seus relats mitolgics d'estil llatinitzant (propis de l'humanisme) que tracten dels desastres individuals que desemboquen en una passi amorosa. D'altra banda Jaume Roig va tenir xit a partir del tpic de la misognia: criticar a les dones era en aquell moment garantia d'xit, com ho ha estat fins fa poc parlar de zombis en el cinema Podem dir que tenim dos estils distints per d'xit.L'estil de Jaume Roig s intencionadament contraposat al de Corella: Roig fuig dels cultismes i llatinismes del predicador i prefereix la popular parla de l'Horta valenciana;
En lloc de l's seris de les fonts del teleg, Jaume Roig prefereix la comdia.
Has de saber...
Conixer el context que va fer possible la producci cultural a la Valncia del segle XV
Les caracterstiques de Jaume Roig i la seua obra l'Espill
Les caracterstiques de Sor Isabel de Villena i la seua obra Vita Christi
La polmica entre l'Espill i Vita Christi
Les caracterstiques de l'obra de Ros de Corella
Identificar les obres de cada autor a partir d'un text
lex Lluch