Les Fonts historiogràfiques.
Les Fonts textuals
Les Fonts no textuals
Les Fonts Primàries
Les Fonts Secundàries
Tipus polític. Constitucions, discursos, lleis, decrets, tractats, Memòries (?)...
Tipus econòmic. Textos elaborats durant l’època que parlen d’aspectes econòmics.
Tipus Social. Textos elaborats durant l’època que parlen d’aspectes de la societat ide les persones que la componen.
Tipus cultural. Textos elaborats durant l’època i que parlen d’aspectes culturals.Caràcter públic (?)
Tipus històric. Textos elaborats posteriorment als fets. Parlend’aspectes polítics, econòmics, socials, etc...
Cal dir quin tipus de font és i a què es refereix.Exemple: Una sèrie
estadística referida a...
Mapa Quadre estadístic Reproducció (diari)
Il·lustració i/o dibuix Caricatura Fotografia
Cartell de propaganda política
Cartell de propaganda institucional Gràfica
Diagrama Circular
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-
1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
1.1.Agricultura.1.2.Demografia.1.3.Indústria.1.4.Comerç.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.
L’era del capitalisme.
Canvis socials.
Canvis econòmics.
Canvis culturals.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1.1. Agricultura.
Aquest conjunt de mesures s’anomenen
Reforma agrària liberal.
Durant el segle XIX els liberals progressistes
van emprendre un conjunt de mesures que
tenien per objectiu alliberar la terra de les
traves de l’Antic Règim.
Objectius:
Consolidar la propietat privada.
Acabar amb la gran quantitat de terra amortitzada.
Incrementar la producció agrícola.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.2. Demografia.
Població
1800 (milions)
Població
1900
(milions)
Augment 1800-
1900 (%)
Taxa de mortalitat
1900 (per mil)
Taxa de natalitat
1900 (per mil)
Alemanya 24.5 50.6 106.5 22 36
Catalunya 0.9 1.9 111.1 23.2 27.6
Espanya 11.5 18.5 60.9 29 34
Gran
Bretanya10.9 37 239.4 18 29
Itàlia 17.2 32.5 89 24 33
Evolució demogràfica a Europa.
Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria
Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?
La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de transport més elevats que els països industrialitzats.
L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola.
L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit
en activitats productives.
Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupament industrial
(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).
Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou permanent a Espanya.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
•La major mecanització del procés productiu.
(Spinning-jenny i les Selfactines)
• Reducció del cost del producte.
• Reducció de preu. • Ampliació de mercats.
• La Industrialització a Catalunya
Proteccionisme.
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un
estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns
productes determinats per poder ser importats.
Lliurecanvisme.
Política econòmica que suprimeix les traves al comerç
internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• Els Vapors
• La Industrialització a Catalunya
• Les Colònies industrials
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• La Industrialització a Catalunya
Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil. 1833
Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial. 1876
Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”. 1875
Primera Central que produïa fluid elèctric. 1881
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria
Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al segle XIX?
La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de
mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i comunicació amb d’altres cultures.
El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i
l’hegemonia a l’interior (Espanya).
L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter
obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta industrialització catalana.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.4. Comerç
Quins van ser els grans problemes del comerç espanyol?
a) Lentitud en el procés d’industrialització.b) Demanda escassa: no hi ha compradors. c) Greus deficiències dels mitjans de transport.
El Comerç exterior. • Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i
el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals iels productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.
• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més lesrelacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i laGran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins iaiguardents a les Antilles.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• La construcció del ferrocarril a Espanya.
Consolidació d’una estructura radial.
Amb l’epicentre a Madrid. Les zones més
industrialitzades i dinàmiques no
estaven connectades.
L’amplada de via era més gran que les
altres línies europees. Motivacions de
tipus tècnic no polític.
Les companyies constructores van ser
estrangeres. Eren lliures d’aranzels
duaners. No es va produir demanda
interior sobre el sector siderúrgic o de
maquinària.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.Les transformacions socials del segle XIX.
2.1.La Societat Liberal.2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.2.2.2.Les classes mitjanes.2.2.3.Les classes populars.
2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.Les transformacions socials del segle XIX.
Sorgiment d’una societat de classes.
Les desigualtats i els enfrontaments socials van ser la característica més
importantObrerisme
Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Noblesa(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a
exercir com a jutges)
Clergat(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)
-Va mantenir la seva importància
econòmica i política.
-Es va poder integrar a l’estrat més alt
de la nova burgesia.
-La jerarquia eclesiàstica
(arquebisbes i bisbes) van continuar
exercint una gran influència. Isabel II
va prendre com a consellers monjos i
capellans.
-Durant la Restauració hi va haver un
augment del nombre de clergues i
membres d’ordres religiosos.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Inicis del segle XIX 1860
L’església espanyola tenia 150.000
membres al seu servei.
Amb la Legislació Liberal hi havia
42.700 eclesiàstics seculars i
19.000 dedicats al culte. Les
ordres regulars no arribaven a les
20.000 persones.
Total: 81.700.
Membres del Clergat.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Burgesia Classe Treballadora o proletariatPosseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de
les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.
Qui són?
L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no
pertanyen a la noblesa.
Terratinents, homes de negocis, industrials,
banquers, grans comerciants, propietaris
d’immobles urbans, i alguns professionals
liberals (algun advocat, metge,...).
Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.
Càrrecs de l’administració, funcionaris,
comerciants i professionals liberals
(metges, advocats, professors)
Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball
manual.
Qui són?
Petits artesans, servei domèstic,
treballadors del comerç, pagesia pobre, els
jornalers i el proletariat.
Sorgiment de nous grups socials
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.2.2.2.Les classes mitjanes.2.2.3.Les classes populars.
2.2.1. Les classes altes.Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític.
Els grups burgesos. Vinculada als negocis, al comerç, la banca i el capital estranger
L’antiga Noblesa. L’alta noblesa no solament va conservar les terres sinó que en va adquirir de noves
Burgesia Industrial Catalana
Qui són?
Les famílies dedicades als
negocis mercantils, industrials
del cotó i del ferro, propietaris
de finques urbanes i la nova
generació d’indians.Família
Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata
(Indústria tèxtil), Muntadas
(Espanya Industrial) i/o Girona
(fundador del Banc de Barcelona).Zones
Barcelona, Maresme i Igualada.
Organitzacions
Foment del Treball Nacional (1889).
Cambra de Comerç (1886).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.
2.2.2.Les classes mitjanes.
Les classes mitjanes o petita burgesia. (Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.2.2.3.Les classes populars.
Propietari de terres mitjanes.
Comerciants.
Petits fabricants
Professions Liberals.Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,
metges, farmacèutics...
Funcionaris públics.Mestres, oficinistes, conserges...
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les classes populars.
Representen un 90% de la població. Mirar quadre pàg.130.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
ArtesansElaboren les manufactures
Treballadors del servei.Treballadors de la neteja. De l’enllumenat
públic...
PagesiaDiferents condicions depenent de la regió
d’Espanya.
ProletariatOrigen en el procés d’industrialització a
Catalunya.
1760 1a ½ XIX
10.000 obrers 100.000 obrers
Jornades de 12h a 14h
6 dies sobre 7
Sou per dia treballat
Sense protecció social. No
tenia dret a subsidi.
No hi podia haver cap acta
d’indisciplina
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les dones en la societat del segle XIX.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).
Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola. L’ensenyament es realitzava per separat.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les dones en la societat del segle XIX.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).
Les dones obreresFins un 90% de les dones
obreres treballaven.
Van participar en les
reivindicacions obreres.
A la Indústria tèxtil catalana
les dones eres majoria.
Algunes d’elles es van
sindicar
(Tres Classes del Vapor).
La Nova Societat Espanyola.
Classes Mitjanes.
5%
Classes Altes.5%
Classes Populars.
90%
Alta Noblesa
Grups Burgesos
Artesans
Proletariat
Pagesia
Serveis
Petita i mitjana Burgesia
Burgesia Industrial Catalana
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.
“La càrrega” de Ramon Casas, 1899. Museu de la Garrotxa. Olot.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-
1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.
Les condicions laborals ieconòmiques dels treballadorsen el nou marc industrial i lamanca de qualsevol tipus deprotecció social, comportenl’aparició del moviment obrer.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Luddisme.
Ned Ludd (obrer britànic).
Cartisme People's Charter 1838
(sufragi Universal masculí)
Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata.
Barcelona 1835.
Creació de Societat de Socors mutus.
Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del
Cotó de Barcelona.
Creació de noves Societats d’ajuda entre obrers.
Cada obrer pagava una quota i així assegurar-se
una ajuda en cas d’atur o malaltia.
Revoltes agràries sobretot a Andalusia. Crema de collites, matança del bestiari.
Primeres vagues obreres a Catalunya.Vaga contra les selfactines a Catalunya (1854).
Primera Vaga General a Espanya 1855.
Les primeres formes de lluita (1830-1868).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal(rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Ètienne Cabet
”Voyage en Icarie” (1839)
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzadaper la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripcióteòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtatde tots els homes.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la
competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Saint-Simon Cooperatives obreres
Charles Fourier “Falansteris”.
Robert Owen New Lanark.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Influència a Catalunya.
Felip Monlau (saintsimonià).Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Dret a l’associació, reunió i
manifestació.
Sufragi Universal
Reducció de la jornada laboral.
Prohibició del treball infantil.
Ideari del PSOE.
Fundació del PSOE (1879)
Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals i obrers.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Sindicat de masses.
Englobava tots els sectors.
S’organitzava per seccions d’ofici de
cada localitat.
Defensa d’una negociació col·lectiva,
sense renunciar a l’ús de la vaga.
Característiques de la UGT
Fundació de la UGT (1888)
Primer Congrés del PSOE.
Placa commemorativa del Carrer Tallers, 29 de Barcelona
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
CNT (1910)
Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista
Anarcosindicalista.
Mikhaïl Aleksàndrovitx
Bakunin.
Acció sindical.
Revolució a mitjà i/o llarg termini.
No coincideixen ni amb la manera d’arribara fer la revolució ni amb l’organització.
Anarcocomunisme.
Piotr AlekséievitxKropotkin.
Errico Malatesta
Utilització de tots els mitjans possibles.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
CNT (1910)
Assassinat contra el President del Consell
de Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de
Catalunya Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus
de Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .
FTRE (1881)
Enorme repressió.
Acció directa
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Acció directa
Acció de masses
Processos de Montjuïc (1897)
Joan Montseny i Carret,conegut amb elpseudònim de FedericoUrales, fou un anarquistacatalà nascut a Reus (BaixCamp) el 19 d'agost de1864 i mort a Dordogne(France) el 12 de març de1942.
Anselmo LorenzoAsperilla (Toledo 1841 -Barcelona 1914) fou undirigent i teòricanarquista espanyol.Treballà com a tipògraf iformà part del primernucli internacionalistacreat el 1868 perGiuseppe Fanelli.