La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
1
LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A L’ EDUCACIÓ PRIMÀRIA Autora: ROSA Mª PRAT BALAGUER [email protected] Modalitat: A Classificació: Escola Inclusiva Coeducació Curs: 2007-2008 Memòria del projecte realitzat durant la llicència d’ estudis concedida pel Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4968. 14/ 09/ 2007). SUBDIRECCIÓ GENERAL DE FORMACIÓ PERMANENT I RECURSOS PEDAGÒGICS DIRECCIÓ GENERAL D’ ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA DEPARTAMENT D’ EDUCACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
2
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
3
Dedico aquest treball a totes les dones mortes, víctimes de la
violència masclista, perquè la seva mort ens esperoni a lluitar per una
societat més respectuosa, justa i igualitària.
Perquè des de l’educació treballem per un model on el conflicte
sigui font de creixement personal, perquè la convivència sigui
harmoniosa i joiosa i perquè el diàleg, la paraula i l’amor substitueixin
la violència.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
4
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
5
ÍNDEX AGRAÏMENTS......................................... ................................................................ 7 1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................... 11
1.1. Justificació del Treball 1.2. Antecedents de l’ estudi: Identitats i diferències de gènere.
1.3. Hipòtesi de partida 1.4. Objectius 1.5. Marc de la recerca
2. MARC CONCEPTUAL................................. ......................................................... 16 2.1. Els estereotips de gènere. 2.2.Concepte d’ abús,maltractament i violència de gènere 2.3. Estadístiques sobre violència de gènere. 2.4. Els canvis legislatius. 2.5. La Resiliència 2.6. Les noves masculinitats. 2.7. El repte de la Coeducació. 2.8. Programes educatius sobre la prevenció de la violència de gènere. 2.9. Glossari. 3. TREBALL DUT A TERME............................. .......................................................... 55 3.1. Pla de Treball 3.2. Metodologia 3.3. Descripció de l’ estudi 4. RESULTATS OBTINGUTS............................. ........................................................ 79 4.1. Presentació dels resultats obtinguts 4.2. Presentació de dibuixos i textos significatius. 5.CONCLUSIONSDE LA RECERCA. APLICACIÓ I PROPOSTES E N EL SISTEMA EDUCATIU ............................................................................................................ 138
5.1. Conclusions de la recerca 5.2. Aplicacions i propostes de la recerca en el sistema educatiu
6. FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA................ ......................................... 143 ANNEX I : ENQUESTES ANNEX II : TEXTOS I DIBUIXOS “EL DIARI LILA DE LA CARLOTA”
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
6
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
7
AGRAÏMENTS
Agraeixo, en primer lloc, al Departament d’ Educació i Universitat de la
Generalitat de Catalunya la concessió de la llicència d’ estudis retribuïda per a
dur a terme aquest Projecte d’ investigació i de recerca. Ha estat una gran
oportunitat per a gaudir d’ un temps enriquidor de formació i de reflexió sobre
les pràctiques educatives. Temps de lectura, de silenci interior, de comunicació
amb xarxa amb altres persones que he conegut i que hem compartit la llicència
durant aquest curs 2007-2008.
Agrair també al Departament d’ Educació per l’ organització del Curs
”Bases Metodològiques per a la Recerca Educativa” de l’ Institut de Ciències de
l’ Educació de la Universitat de Barcelona que m’ ha aportat eines
metodològiques i científiques per a la realització de la recerca. Gràcies a tot el
professorat d’aquest curs per les seves aportacions.
Gràcies a l’ equip de professionals del Servei de la Subdirecció General
de Formació Permanent i Recursos Pedagògics de la Direcció General d’
Innovació del Departament d’ Educació, que ha fet el seguiment de les
llicències d’ estudis. Especialment a l’ Anna Rodet Iraola que ha estat el cordó
umbilical amb qui he estat vinculada al llarg d’ aquest curs i amb qui m’he
reunit en les trobades de seguiment celebrades al llarg d’ aquests mesos.
Gràcies per la seva atenció i paciència en respondre sempre puntual a totes les
qüestions.
Agrair també al Servei de la Subdirecció General de Formació
Permanent i Recursos Pedagògics l’ organització de la “4a. Jornada de
presentació de llicències d’ estudi retribuïdes” celebrades a Cosmocaixa
durant el mes d’ abril, ja que veure i escoltar l’ exposició dels treballs realitzats
en convocatòries anteriors m’ han aportat una diversitat d’estratègies i de
mirades a temes importants del món de l’ educació.
Vull expressar el meu agraïment a la Núria Solsona i Pairó, que és la
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
8
persona de referència del Programa de Coeducació del Servei Educatiu del
Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya i dels Projectes d’
innovació de Coeducació i responsable de la Formació en Coeducació. Gràcies
pel seu interès, assessorament i per invitar-me als Cursos del Programa de
Coeducació “La pràctica de la Coeducació” i al curs de “Coeducació:
experiències i reconeixement”, sobre experiències i avaluació dels Projectes de
Coeducació que s’estan realitzant actualment en els centres educatius de
Catalunya. Aquesta formació ha estat cabdal i molt enriquidora. Gràcies Núria
per les teves aportacions i el teu acolliment humà i professional!.
Expressar el meu agraïment a la persona supervisora del Projecte: Dr.
Claudio Lozano Seijas, professor emèrit del Departament de Teoria i Història
de l’ Educació de la Facultat de Pedagogia del Campus Mundet de la
Universitat de Barcelona. Agrair el seu saber i intel·ligència, així com l’ ànim
que m’ ha alenat en el seguiment del treball, que m’ han ajudat a arribar al
final. Vull expressar el meu respecte professional i el meu afecte personal.
Agrair també a la professora Liliana Tolchinsky del curs “Escriptura
científica” del Mòdul I i del taller “Com redactar un text científic?” del Mòdul II
dins del curs “Bases Metodològiques per a la recerca educativa” de l’ I.C.E. de
la Universitat de Barcelona, la seva atenta lectura i les aportacions a l’
Abstract d’ aquesta Memòria.
Agraeixo molt especialment la col·laboració de les directores i els
directors del quatre Centres d’ Educació Infantil i Primària de l’ Alt Penedès on
s’ ha realitzat aquest estudi:
-Montserrat Vivó directora del CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí
de Mediona.
-Ramón Zabala director del CEIP Pau Boada de Vilafranca del Penedès.
-Josep Manel Vega director del CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia.
-Glòria Tossar directora del CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’
Hortons.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
9
Així com la participació de les mestres tutores de sisè curs d’ Educació
Primària d’ aquests centres, en el moment d’ ajudar-me a passar les enquestes
amb l’ alumnat:
-Les mestres tutores de sisè A i de sisè B d’ E.P. del CEIP Pau Boada
de Vilafranca del Penedès.
-Sílvia Enrich tutora de sisè curs d’ E.P. del CEIP La Pau de Sant
Sadurní d’ Anoia.
-Montserrat Vivó, tutora del curs de sisè curs d’ E.P. del CEIP Antoni
Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona.
-Anna Belda, tutora de sisè curs d’ E.P. del CEIP Pau Casals de Sant
Llorenç d’ Hortons.
Als nois i noies de sisè curs de Cicle Superior d’ aquests quatre centres
educatius de la comarca de l’ Alt Penedès que han col·laborat de manera activa
i amb molta il·lusió i serietat , donant les reves respostes, omplint les
enquestes i els textos que se’ls demanava.
També gràcies a l’Alba i al Chaker, que van accedir a fer la prova
pilot en el Centre Cívic Vilarnau de Sant Sadurní d’ Anoia, abans de passar-la
en els centres educatius. Gràcies a l’ educadora d’ aquest Centre Cívic, Imma
Herrera, per atendre amablement a la meva sol·licitud i demanar permís als
pares perquè els seus fills poguessin respondre aquestes enquestes.
Agrair també la receptivitat i col·laboració de la Inspectora de la Zona
Educativa de l’ Alt Penedès, Núria Demestre, per autoritzar i fer possible el
treball de recerca en els CEIPS de la comarca.
A l’ equip de professionals del Centre de Recursos Pedagògics de l’ Alt
Penedès: Montserrat Ibáñez, Casimir Pla, Anna Felip i a la Cèlia que m’ han
atès sempre molt amablement en totes les meves demandes bibliogràfiques.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
10
A la Mariona Junyent del Servei de la Dona de l’ Ajuntament de
Vilafranca del Penedès per la seva disponibilitat en oferir- me dades d’ interès a
nivell comarcal.
A la Dra. Marina Subirats, professora de Sociologia de la Universitat
Autònoma de Bellaterra, a la Dra. Amparo Tomé, professora de l’ Institut d’
Educació de l’ Ajuntament de Barcelona, Judit Rifà del Projecte d’ Educació en
Valors de l’ Institut d’ Educació de l’ Ajuntament de Barcelona, per les seves
aportacions i respostes als meus interrogants en els curs del Programa d’
Ensenyaments de Gènere i Societat de l’ Escola de la Dona: “Coeducació:
Estratègies d’ intervenció educativa per a la Igualtat” realitzat a l’ espai
Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Al professor Daniel Gabarró, per totes les seves aportacions sobre el
model de masculinitat hegemònica i les noves masculinitats.
A la professora Mercè Otero per les seves aportacions lingüístiques,
bibliogràfiques i per facilitar-me el còmic “ El tresor del castell” de la Revista
Cavall Fort.
A la Coral Caro, professora de secundaria, autora de la llicencia
d´estudis retribuïda “Relacions afectivoamoroses a l l’adolescència. Elements
per a una intervenció preventiva de la Violència de gènere” realitzada durant el
curs 2005/ 2006 que m´ha donat consells orientadors pel meu treball.
A totes les meves companyes mestres i amigues que estem treballant
per a la innovació educativa a l’ aula, perquè durant aquest temps han escoltat
les meves dèries i cabòries professionals, pels seus suggeriments, crítiques i
aportacions que m’ han empès a reflexionar de manera continuada.
Per últim, i amb molta estimació i afecte, agraeixo a la meva família, el
Lluís, a l’ Anna i el Pere pel seu incondicional suport i paciència per escoltar-me
i animar-me en els moments de desànim. I sobretot per haver-me acompanyat
en aquest apassionant viatge a Ítaca que ha suposat per a mi aquesta llicència
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
11
d’ estudis.
1. INTRODUCCIÓ
“Cuando el fuego ha quemado con su violencia todo,
llega el rocío, derramando su humedad, como brisa
de maravillosa dulzura…”
Maria Luisa Balaguer Callejón
1.1. Justificació del treball
La violència de gènere masclista contra les dones, per part dels seus
companys sentimentals, és actualment un problema social, que cada dia entra
a les nostres llars a través dels mitjans de comunicació, a causa de les morts
que aquesta violència ocasiona
Les morts, agressions i denúncies són un problema que com més va,
més augmenta i es torna més greu, malgrat totes les mesures legislatives,
econòmiques, policials, de campanyes de sensibilització social, preventives i
educatives.
Des de l’ àmbit de l’educació aquesta problemàtica ens preocupa i ens
preguntem que podem fer per frenar aquesta lacra social. Des d’ aquesta
preocupació neix el projecte de recerca d’aquest estudi amb l’ interès de
centrar-nos en l’ Educació Primària, atès que és el meu àmbit de treball
educatiu i perquè ja existeixen algunes experiències en Educació Secundària,
publicades recentment.
Els maltractaments a les dones es basen en la creença de la inferioritat
de la dona respecte a l’ home i de la seva supeditació. Una creença que ha
estat vigent a la nostra societat des de segles i segles. El model de pensament
androcèntric i la societat patriarcal han estat els pilars on s’ ha fonamentat la
desigualtat social i la dominació de l’ home sobre la dona al llarg d’ aquests
segles.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
12
En aquest treball s’ ha volgut fer un recorregut pels estudis conceptuals
sobre aquesta problemàtica i s’ ha volgut conèixer quins són els estereotips, la
mentalitat i el pensament que tenen els nens i nenes de sisè curs d’ Educació
Primària sobre els maltractaments i la violència contra les dones.
A partir dels resultats l’ autora treu unes conclusions i fa unes propostes
d’intervenció educativa a partir de la coeducació, com a prevenció de la
violència de gènere. Davant d’aquesta greu problemàtica l’ autora planteja que
és necessària una intervenció educativa que plantegi la construcció de les
identitats de gènere, dels estereotips socials i de les relacions de gènere des
d’una perspectiva de la coeducació, de l’educació dels valors i en el context de
l’ escola inclusiva.
1.2. Antecedents de l’ estudi: Identitats i diferè ncies de gènere.
A l’ any 2OO6 vaig defensar la Tesi Doctoral “Dona i educació a la
Catalunya contemporània. L’ educació de les nenes a la Catalunya
contemporània (1868-1939) davant del tribunal del Departament de Teoria i
Història de l’ Educació de la Facultat de Pedagogia i Ciències de l’ Educació de
la Universitat de Barcelona. Aquesta investigació analitza les mentalitats
socials dels homes i de les dones des de la perspectiva històrica de l’
Educació de les nenes. Les escoles de nenes, les mestres educadores de
nenes, els continguts dels llibres de text, del currículum i el rol social que la
societat els atribueix, el que s’ espera d´ elles, tot això fruit d‘una educació
sexista rebuda durant segles, passiva, androcèntrica, centrada en les tasques
de la llar i cuidadora de les persones del seu entorn, ja siguin grans o petits.
Ja en aquella investigació sobre l’educació de les nenes al final del
treball ja es plantejava la violència de gènere com un dels reptes del segle XXI.
És per això que ara amb aquesta llicència d’ estudis he tingut l oportunitat de
fer recerca i de treballar un tema que ja havia iniciat i que d’ alguna manera
volia reflexionar i aprofundir-hi molt més.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
13
Voldria fer esment que la meva inquietud per aquesta temàtica ve de
lluny, de molts bastants anys. Dir que vaig participar en les Jornades de
Coeducació “Noies i nois a l’ Escola: Igualtat i diferència” celebrades a
Barcelona a l’ IB Sant Josep de Calasanç, organitzades per l’ Institut de
Ciències de l’ Educació i la Universitat Autònoma de Barcelona el novembre de
1992. Essent ponents d aquelles Jornades: Montserrat Moreno, Dolors
Juliano, Eulàlia Lledó, Genoveva Sastre i Marina Subirats entre d’ altres.
L’estudi actual d’aquesta llicència d’estudis pretén analitzar els
estereotips de gènere i veure de quina manera formen part del pensament dels
nenes i de les nenes de sisè d’ Educació Primària per a poder veure si l’escola
actual mixta, és gaire coeducadora, i en quin nivell estem d’ igualtat entre els
nens i les nenes. I plantejar-nos com hem de treballar a l’ escola per a prevenir
la violència de gènere.
Parlem de violència de gènere per trencar el tòpic, que podria generar l’
utilització del tema violència domèstica, perquè no és una qüestió privada i que
s’ ha de resoldre en el marc familiar sinó perquè creiem que és una qüestió
social i pública, que afecta al conjunt de la societat i no només a l’ home que
maltracta a la seva parella.
A més a més, al parlar de violència de gènere volem expressar que és
una violència que reben les dones pel fet de ser dones, pel seu gènere. És una
violència que no depèn de la biologia sinó de la cultura, de la manera com ens
hem educat i ens hem socialitzat, especialment els nois i els homes.
1.3. Hipòtesi de partida
Les Hipòtesis que planteja la recerca són les següents:
A) La intervenció educativa amb els alumnes d’ educació primària farà
reflexionar, trencar i modificar els estereotips, canviar actituds i
comportaments per a prevenir la violència de gènere.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
14
B) Els processos de socialització desemboquen, en unes idees i
representacions mentals positives sobre la tolerància, el respecte i
contràries a la violència contra les dones.
C) La Coeducació en l’ Educació Primària és una eina important per
construir una societat més respectuosa i més feliç.
D) La Coeducació i l’ educació per a la prevenció de la violència a l’
Educació Primària pot afavorir la igualtat, el respecte, la convivència i
millorar la relació entre homes i dones”.
1.4. Objectius del treball:
El treball planteja els següents objectius:
1. Analitzar els factors socials i culturals desencadenants de la violència
de gènere.
2. Descriure i analitzar les situacions més habituals de violència de
gènere.
3. Analitzar quins són els estereotips, les idees, el pensament, la
mentalitat que té l’ alumnat d’ Educació Primària sobre les relacions
home-dona, l’ amor de la parella, l’ educació dels fills, les tasques
domèstiques, la cura de les persones, la presa de decisions, l’
autonomia personal, l’ autoestima...etc.
4. Treballar nous models de relació basats en valors i sentiments positius: l’
autoestima, l’ autonomia, la responsabilitat...com a eines bàsiques per a
la prevenció de la violència de gènere.
5. Incorporar estratègies i habilitats socials en el Currículum d’ E. P. per a
prevenir la violència de gènere.
6. Realitzar propostes d’ intervenció que generin materials coeducatius per
a ésser utilitzats a l’aula i que ajudin a donar elements per a una
intervenció educativa preventiva de la violència de gènere a l’ Educació
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
15
primària.
1.5. Marc de la recerca
El marc geogràfic on s’ ha realitzat aquest treball de recerca ha estat
amb l’ alumnat de quatre centres d’ Educació Primària de la comarca de l’ Alt
Penedès. Aquest centres són els següents:
-CEIP Pau Boada de Vilafranca del Penedès.
-CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia.
-CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona.
-CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons.
El Projecte d’ aquesta recerca s’ emmarca en l’ Escola Inclusiva, en
Coeducació i en Educació en Valors.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
16
2. MARC CONCEPTUAL
“Tots i totes som autors i autores de la nostra pròpia
biografia que no és més que el diàleg, a vegades
dramàtic, entre un projecte vital i les circumstàncies”
José Antonio Maria (2OO4)
2.1. Els estereotips de gènere
Els estereotips de gènere constitueixen una part fonamental de la
construcció simbòlica del codi de gènere, que assigna als homes i a les dones
formes diferenciades de vida i de convivència.
A través de l’ aprenentatge de la nostra socialització realitzat durant la
infància, en la família, en l’ escola, en el barri, en la comunitat...hem interioritzat
elements determinants per a la nostra visió de la realitat social i del món. Des
de la infància i amb la convivència amb el nostre entorn incorporem valors i
símbols socials que més endavant justificaran els comportaments i les actituds
de les persones.
L’ univers simbòlic d’una cultura permet justificar el seu model d’
organització social. El sistema tradicional patriarcal ha establert, a priori, una
divisió sexual de caràcter dicotòmic, polaritzat i jeràrquic; es senyalen dos
sexes, que han de ser diferents i complementaris. Els valors masculins
correspondran als principis socials més prestigiats, en contraposició dels valors
femenins que se li assigna un paper subsidiari, és a dir les dones dins del
sistema patriarcal són considerades inferiors als homes.
La configuració sociocultural dels estereotips de gènere es justifica per
normes i valors no sempre explícits però que sempre estant latents en el
sistema tradicional. Es produeix una divisió de funcions i de feines segons el
sexe i en relació a la reproducció i la producció humana.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
17
Identifiquem dos rols: el rols masculí i el rol femení:
-El rol masculí que es defineix com instrumental perquè és el pare/mascle qui
estableix l’estatus i la posició familiar; està caracteritzat en termes
econòmics,no relacionals.
-El rol femení, determinat per la maternitat biològica, pròpia de les dones per la
seva característica reproductora. A aquest fet se li adscriu la maternitat social,
culturalment assignada.
Aquesta diferenciació de rols comporta una divisió d’ espais: l’ espai
públic i l’ espai privat, que marca una jerarquia entre ambdós. Es considera de
més valor l’ àmbit públic que el privat. L’ àmbit públic ha estat ocupat
històricament pels homes i l’ àmbit privat per les dones.
Els estereotips es produeixen a partir de la generalització i simplificació
de les característiques socialment assignades a les persones i es recolzen en
prejudicis i opinions subjectives. Els estereotips són transmesos i reforçats
socialment.
El nen i la nena durant la seva infància observen, juguen, modelen, i
adquireixen la seva identitat de gènere. Els seus comportaments i sentiments s’
identificaran amb un o altre gènere i per a poder assegurar la seva identitat s’
aferraran en els estereotips marcats per a la societat.
La participació dels estereotips en la construcció mental de la identitat
ajuda a defensar o a preservar un sistema de valors. Els estereotips de gènere
reflecteixen les creences sobre les activitats, els rols i els rasgos físics que
caracteritzen i distingeixen a homes i a dones.
Els estereotips expliquen el que es adequat i propi per a cada un dels
gèneres, justifiquen les accions que corresponen a cadascuns d’ ells i d’ elles i
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
18
simultàniament realitzen judicis de valor.
Els estereotips expliquen la realitat però també alhora la distorsionen.
Els estereotips als representar la distribució dels rols socials de forma
clarament discriminatòria, afavoreixen i fomenten la distorsió de la realitat , al
constituir-se sobre judicis que situen el gènere femení en subordinació del
gènere masculí. Els estereotips de gènere no compleixen una funció d’ equitat
en el repartiment dels rols ni permeten l’ elecció lliure de funcions a cada
subjecte, sinó que el seu objectiu és seguir preservant valors que històricament
es vinculen amb l’ exercici del poder dels homes sobre les dones.
La masculinitat i la feminitat no són només característiques del caràcter o de l’
aprenentatge de rols sexuals i socials que s’aprenen durant la infància i
l’adolescència per a després desenvolupar-los en la vida adulta. Ans el
contrari, hem d’entendre la construcció de les identitats sexuals coma
processos continus, contradictoris que es defineixen i redefineixen en totes i
cadascuna de les accions humanes al llarg del procés de la vida” (TOMÉ, A.
1999).
2.2. Concepte d’ abús, maltractament i violència de gènere.
En aquest apartat realitzarem una definició i descripció dels conceptes
de l’abús, el maltractament i la violència de gènere que ens ajudarà a entrar en
al temàtica que ens plantegem abordar en aquesta memòria.
2.2.1. Abús
Es defineix l’abús como l’acció de perjudicar a alguna persona que ens
ha brindat afecte i confiança. Els factors més comuns que ens trobem en totes
les formes d’abús són el poder i l’autoritat. L’abús es dona quan una persona
més forta i poderosa aprofita l’avantatge que té sobre l’ altre que no és tan
forta i/o poderosa.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
19
La relació d’abús imposa a l’ altre persona allò que aquesta no vol fer, i
la indueix a realitzar una acció que aquesta persona no vol, ja sigui en l’
aspecte físic, en l’ emocional, en el sexual o en el moral.
L’abús sexual és una imposició no desitjada en el context d’una relació
desigual de poder. L’abús de menors es un fenomen mil·lenari. Es considera
que les nenes i els nens, són propietat dels pares i que aquests tenen dret a
tractar-los como vulguin, amb l’objectiu d’educar-los o inculcar-los disciplina.
Les persones que durant la seva infància han sofert abusos pateixen seqüeles
físiques i psicològiques.
Segons un estudi realitzat l’any 2007 por les professores Noemí Pereda i
Maria Forns de la Universitat de Barcelona assenyala que un 17,9% dels
estudiants universitaris diu haver patit algun tipus d’abús durant la seva infància
i abans dels 18 anys. El 19% són dones i el 15,5% són homes.
Segons aquest mateix estudi un 14,9% dels casos l’abús va succeir
abans dels 13 anys. El 16,2% eren nenes i el 12% eren nens.. El perfil de la
víctima majoritàriament és una nena menor de 13 anys i l’abús consisteix en
tocaments. El perfil de l’agressor és un home, familiar, de qualsevol escala
social (PEREDA,N.; FORNS,M. 2007).
La Fundació Vicki Bernadet , associació especialitzada en víctimes d’
abusos, durant l’ any 2007 va atendre 675 consultes, de les quals una quarta
part procedien de menors, y un 8% d’homes. Aquesta Fundació manifesta la
dificultat de treure a la llum un delicte que les famílies afectades tracten
d’amagar, que els pediatres tenen difícil de detectar i que majoritàriament no
arriba als tribunals. La víctima queda negada pel pes del silenci que un dia
inicià el seu agressor: “Això és un secret entre tu i jo”.
2.2. 2. Maltractament
El maltractament es defineix como aquella conducta repetida en el
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
20
temps que ocasiona danys físics, psíquics i/o emocionals. Les formes del
maltractament poden ser actives, como l’abús físic, emocional o sexual; o
passives per omissió, com és l’abandonament físic o emocional, seria el cas de
les nenes i els nens que són testimonis d’actes de violència
.
Durant mil·lennis la violència i el maltractament de les dones i de la
família ha estat una realitat invisible. El maltractament encara avui és un tumor
enquistat en l’essència de la societat. Les dones, les persones grans i la
infància han estat i són les víctimes més freqüents de la violència.
Les classes de violència poden ser físiques, morals, psicològiques i
sexuals, i que sovint no s’exerceixen independentment les unes de les altres
sinó que una modalitat acompanya a l’altra
Segons un estudi publicat a La Vanguardia a l’Hospital de Sant Joan de
Déu de Barcelona, un 30% dels 3.000 nens i nenes ingressats i examinats rep
un diagnòstic “molt probable” de maltractament (LA VANGUARIA, p.26-27, 30
de març 2008).
2.2. 3. Violència de gènere
Violentar, violar i forçar es corresponen amb el substantiu “violència”. La
violència sempre suposa la intenció de provocar un dany. La violència es
manifesta de moltes formes: violència social, política, domèstica, econòmica,
física, psicològica. L’exercici de la violència suposa l’existència de relacions de
poder. Implica una posició superior i una inferior. La violència és el fracàs del
diàleg. S’actua agressivament en lloc de dialogar. La violència és el gran fracàs
en la construcció de la nostra condició humana, de la nostra capacitat de
comunicació i de diàleg, i un exemple clar de la nostra incapacitat per a establir
un acord ètic (KIPEN,A.; CATERBERG, M. 2006: 5).
A Viena a l’any 1993, la ONU va reconèixer els drets de les dones com a
drets humans i es va declarar que la violència contra les dones era una
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
21
violació dels drets humans.
Es defineix com a violència de gènere qualsevol acte que suposi l’ús de
la força o de la coacció amb la intenció de promoure o de perpetuar relacions
de poder i de submissió entre homes i dones. Tots aquells actes de violència
sexista que tenen como a resultat possible o real un perjudici físic, sexual o
psíquic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitraria de la llibertat,
tant si succeeix en la vida pública como en la privada (ONU,1993).
A partir de la Conferencia de Pekín de 2005 es va consensuar el terme
violència de gènere, el rebuig i la condemna del mateix a nivell internacional.
Des de llavors la violència de gènere ha sigut reconeguda internacionalment
com a problema social i ha adquirit una definició clara en el context dels drets
humans i de la igualtat entre homes i dones.
La violència de gènere es manifesta en agressions físiques, psíquiques
o sexuals que causen dany físic o psicològic i vulneren la llibertat de la dona.
Les conseqüències de les agressions es barregen les unes amb les altres. Els
maltractaments físics causen danys físics i psicològics, i les agressions
emocionals reiterades poden arribar a produir deteriorament físic (ALBERDI, I.
2005:51).
La violència ha estat exercida majoritàriament pels homes sobre les
dones: violència domèstica, violacions, acusament sexual…etc. En el sistema
social conegut com a patriarcat, els homes necessiten controlar a les dones,
per a mantenir-les en una situació d’ inferioritat. La violència de gènere està
relacionada amb la desigualtat .
2.3. Estadístiques sobre violència de gènere
“Quan maltractes a una dona deixes de ser un home“.
Davant el maltractador, tolerància zero.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
22
(Campanya del Ministerio de Igualdad )
El Ministeri d’ Igualtat del Govern central fa pocs dies ha fet públic el
balanç del tercer any de la Llei de Violència de Gènere. Les conclusions d’
aquest balanç posen de relleu unes dades que ens han de fer reflexionar.
• Augmenten les denúncies per violència sexista:
-Any 2002........................................47.262 denúncies
-Any 2003........................................56.625 “
-Any 2004........................................67.357 “
-Any 2005........................................72.333 “
-Any 2006.........................................81.016 “
-Any 2007.........................................81.301 “
• Més efectius policials especialitzats:
-Any 2004..............................................504 policies
-Any 2005...........................................1.102 “
-Any 2007...........................................1.648 “
-Any 2008...........................................1.848 “
• Més jutjats dedicats en exclusiva:
-Any 2005................................................ 17 jutjats
-Any 2006................................................ 17 “
-Any 2007................................................ 83 “
-Any 2008................................................ 92 “ (juny)
• Els ciutadans i ciutadanes no estan més conscienciats:
Percentatge de persones que consideren la violència de gènere contra les
dones com un problema greu.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
23
-Any 2001....................................................2,7 %
-Any 2002....................................................2,4 %
-Any 2003....................................................2,7 %
-Any 2004....................................................6,7 %
-Any 2005....................................................3,6 %
-Any 2006....................................................2,9 %
-Any 2007....................................................2,8 %
• No es redueix el nombre de morts:
-Any 2000......................................................63 dones mortes
-Any 2001......................................................50 “ “
-Any 2002......................................................54 “ “
-Any 2003......................................................71 “ “
-Any 2004......................................................72 “ “
-Any 2005......................................................57 “ “
-Any 2006......................................................68 “ “
-Any 2007......................................................74 “ “
-Any 2008.................................................... 48 “ “ (setembre)
• La violència de gènere afecta cada vegada més a les dones immigrants:
Percentatge de dones estrangeres assassinades sobre el total de víctimes.
-Any 2004...................................................20,8 % dones mortes estrangeres
-Any 2005...................................................28,1% “ “ “
-Any 2006...................................................29,4% “ “ “
-Any 2007...................................................39,4% “ “ “
“Violencia doméstica, fracaso en concienciación. La sociedad sigue sin percibir
la gravedad del maltrato” La Vanguardia 12 de juliol de 2008 p.26.
Davant d’aquestes dades la presidenta de l’ Observatorio de Violencia
Doméstica del Consejo General del poder Judicial, Montserrat Comas, opinava
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
24
que alguna cosa no s’està fent ben feta des de les institucions i els poders
públics implicats en la lluita contra la violència de gènere. “El asesinato de 70
mujeres cada año no es suficiente para mover las conciencias de la
ciudadanía. Estamos fallando porque el éxito de esta batalla depende
fundamentalmente de la concienciación”.
Bibiana Aído, Ministra de Igualdad, al donar a conèixer les dades de
balanç del tercer any de vigència de la Llei de Violència de Gènere posava de
relleu que el grau de sensibilització de la societat vers el maltractament i l’
assassinat de dones és mínim, i que la posada en marxa de la Llei i les
campanyes de conscienciació realitzades per totes les institucions púliques ha
servit de poc.
Els baròmetres del Centre d’ Investigacions Sociològiques (CIS)
recollien que a l’ any 2000 la violència de gènere era un dels tres problemes
més greus d’ Espanya. El nivell més alt de conscienciació va arribar a l’ any
2004 mentre es realitzava el debat de la Llei Integral de la Violència de
Gènere que va entrar en vigència a l’ any següent. La preocupació per aquest
problema fou situada pel 6,7% dels enquestats. L’ últim baròmetre publicat , a l’
abril d’ aquest any, aquest problema se situa en l’ undècim lloc de rellevància.
Mentre que l’ atur es situava en el 52% dels enquestats, els problemes
econòmics pel 48,2%, seguits pel terrorisme (31%), la immigració (26%) i l’
habitatge (25%).
• Els problemes que més afecten als ciutadans:
1. L’ atur
2. Els problemes econòmics.
3. El terrorisme
4. La immigració.
5. L’ habitatge
6. La qualitat del treball
7. La classe política
8. La sanitat
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
25
9. L’ educació
10. Els problemes socials
11. La violència contra les dones
12. Les pensions.
(La Vanguardia, 12 de juliol 2008 p.27)
La Llei Integral de la Violència de Gènere és la més avançada del món en
aquesta matèria. La Llei ha introduït una inquietud en moltes consciències però
no ha aconseguit un posicionament ferm i mantingut. Montserrat Comas opina
que la ciutadania segueix perceben que la violència de gènere és un assumpte
de competència de la parella, que és un tema privat.
Els experts en violència de gènere plantegen que és erroni pensar que l’
existència d’aquest problema es dona només en les classes socials més
baixes, amb menys recursos econòmics. Situen que es dona en totes les
capes socials i prova d’aquesta afirmació expliquen la presència de dones de
diferents extractes socials en els grups de teràpia.
Les campanyes anteriors de conscienciació han aconseguit amb èxit que
les dones denunciessin els maltractaments. Així s’han incrementat des de l’ any
2002 de 47.262 denúncies a 81.3O1 a l’ any 2007.
La nova campanya de conscienciació del Ministeri d’Igualtat ja no es
centra només en les dones perquè denunciïn els maltractes, la nova campanya
va adreçada als ciutadans perquè rebutgin al maltractador i s’ involucri als fills i
filles de les víctimes. Els cartells publicitaris tenen aquest eslògan “Hazlo por
nosotros. Actúa”.
Tolerància zero a la violència de gènere. La violència de gènere no pot
continuar!. L’ home que es creu amB el dret de maltractar a una dona no ho
farà si hi ha un rebuig social unànime contra aquest tipus de conductes.
“La violència és una conducta apresa que es pot modificar. És possible
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
26
socialitzar als nens i a les nenes en contra de la violència de gènere i és
possible reeducar als adults en relació a la igualtat d’ homes i dones, i en
relació a la il·legitimitat de recórrer a la violència per a resoldre els conflictes de
parella” ( ALBERDI, I., 2005: 59).
2.4. Els canvis legislatius
Aquests darrers anys el govern de l’ Estat Espanyol i el govern
autonòmic han aprovat unes noves lleis que són un nou instrument polític pel
ple reconeixement de la igualtat . Ens referim a les lleis següents:
• Llei per a la no discriminació per raó de sexe.
Llei Orgànica 3/2OO7, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i
homes.
• Llei sobre violències contra les dones.
Llei Orgànica 1/2OO4 de 28 de desembre: Mesures de protecció integral
contra la violència de gènere.
• Projecte de Llei dels drets de les dones per a l’ eradicació de la violència
masclista.
Aprovada pel Govern de la Generalitat el dia 17 de juliol de 2OO7. Admès a
tràmit a la Mesa del Parlament el dia 4 de setembre de 2OO7.
Aquestes lleis s’ afegeixen a la normativa estatal i autonòmica dels
drets i deures de la Constitució Espanyola, de l’ Estatut de Catalunya així com
a la de la Legislació europea.
A nivell de normativa sobre Educació la LOE Ley Orgànica 2/2OO6,
de 3 de maig, recull “La igualtat de drets i d’ oportunitats i el foment de la
igualtat efectiva entre homes i dones”. Entre els seus punts destaca “Els
Consells Escolars de Centre han de designar una persona d’ entre els seus
membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
27
efectiva entre homes i dones. El Departament d’ Educació durà a terme accions
de formació amb les persones designades per tal que puguin desenvolupar
les seves funcions en condicions òptimes. La constitució al centre d’ una
comissió de coeducació, polítiques de gènere i d’ igualtat d’ oportunitats pot
afavorir la implementació d’ actuacions coeducatives i la implicació de la
comunitat educativa”.
A Catalunya les Instruccions per a l’organització i el funcionament
dels centres educatius d’ Educació Infantil, Educació Primària i Ed. Especial per
al curs 2OO8-2OO9 recull “el foment de la igualtat d oportunitats per a nens i
nenes incorporant la perspectiva de gènere a l’ acció educativa, prevenint i
gestionant comportaments i actituds discriminatòries per raó de gènere,
potenciant el reconeixement, la cooperació i el respecte mutu i generant nous i
millors models identitaris de masculinitat i de feminitat, principis que s’ han de
reflectir a les programacions d’ aula, a les activitats educatives i al projecte
educatiu de centre.
En el desenvolupament del procés educatiu els centres han de garantir
prioritàriament, entre altres:
La promoció d un llenguatge verbal i gràfic que tracti equitativament ambdós
sexes.
L’ ús no sexista dels espais educatius del centre.
La participació de professores i nenes en tasques de responsabilitat i
representació per fer visibles models femenins d’ autoritat i poder més
democràtics.
La incorporació de tasques de cura envers les persones i els espais als
continguts curriculars.
La gestió positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i
actituds de caràcter sexista i d’ orientació afectivo-sexuals.
Correspon al cap d estudis o la cap d estudis coordinar el desenvolupament d’
aquestes actuacions”.
El document continua tot dient que el Departament d’ Educació
impulsarà programes de coeducació. A la pàgina web
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
28
www.xtec.cat/innovacio/coeducacio es poden trobar recursos digitals,
experiències i bones pràctiques coeducatives de centre, bibliografia específica
adreçada al personal docent i a l’ alumnat i enllaços d’ interès de diferents
institucions i associacions que treballen en aquesta temàtica.
2.5. La Resiliència
“Mai el mal ha de tindre la última paraula,
l’amor siempre ha d’acabar guanyant”
Marguerite Barankitse
L’ ésser humà té la capacitat de ser guionista i protagonista de les seves
pròpies histories. Una persona resilient és aquella persona que malgrat haver
tingut una infància difícil, problemàtica, emergeix am la seva voluntat i el seu
esforç. Cap infància per molt desgraciada que hagi pogut ésser determina la
vida futura.
La resiliència nega el determinisme. És un cant a la llibertat, un no
rotund a tot tipus de determinisme. La resiliència defensa que cada persona, a
pesar de les múltiples adversitats que té que afrontar, pot avançar en el
transcurs de la seva vida, seguint el seu camí, que és únic, amb l’esperança
que noves cruïlles s’obriran a cada moment (GRANÉ,J.; FORÉS,A. 2007:16).
La resiliència és una metàfora sobre les possibilitades de construcció
humana que aposta per oferir un mantell de carícies provinents del context
social a la persona ferida, amb l’objectiu d’oferir-li poder desenvolupar aquelles
capacitats i habilitats que la puguin elevar vers la seva transformació
(GRANÉ,J.;FORÉS,A. 2007:23).
El terme resiliència prové del llatí “resilio” que significa tornar enrere,
donar un salto, rebotar, saltar cap enrere, ésser repel·lit o ressorgir. No és un
concepte nou en la història. Sorgeix de la física, de la mecànica i de la
metal·lúrgia i es refereix a la capacitat dels metalls de resistir un impacte i
recuperar la seva estructura original.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
29
Més endavant el concepte de resiliència s’ha incorporat a las Ciències
Socials, como la Psicologia, la Pedagogia, la Sociologia, la Medicina Social i la
intervenció social. Ser resilient significa ser rebotat, reanimar-se, anar
endavant després d’haver patit una situació traumàtica.
Els estudis sobre la resiliència neixen a la dècada dels anys vuitanta del
segle passat. La psicòloga del desenvolupament humà Emmy Wermer realitzà
un estudio amb l’objectiu d’identificar els factors de risc i els factors protectors
que possibilitaven l’adaptació dels infants de famílies pobres de la illa
hawaiana de Kauai.
Boris Cyrulnik, neuròlog, psiquiatra y psicoanalista, és un dels fundadors
de l’etologia humana. Autor del llibre “Los patitos feos. La resiliencia: una
infancia infeliz no determina una vida” (2002) ens dona una visió alternativa i
optimista a les teories sobre el trauma infantil i els seus efectes nocius, inclús
irreparables. Mitjançant llaços afectius i l’expressió dels sentiments i les
emocions, les nenes i els nens sotmesos a mals tractament i abusos poden
valdre’s d’ una espècie de “reserva” biopsíquica que els permet treure forces de
flaquesa i això és possible si l’entorno social està disposat a ajudar-los.
Totes les persones en qualsevol etapa de la seva vida i en qualsevol
àmbit, poden trobar-se en una situació traumàtica, la pot superar i pot sortir
enfortida d’ella. Totes les persones podem ésser resilients. La resiliència és
una qualitat que pot ser desenvolupada al llarg de la vida.
La resiliència es considera como un procés que es pot promoure a
partir de l’elaboració de programes d’intervenció (GRANÉ,J. FORÉS,A.
2007:27). La persona tutora de resiliència, anomenada també “adult
significatiu”, és la persona que ofereix un recurs extern, una ma amiga, una
relació afectiva, una institució social o cultural que li permet ressorgir del
trauma i tornar a la vida. La promoció de la resiliència és una tasca col·lectiva.
La resiliència té una dimensió comunitària.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
30
2.6.Les noves masculinitats
“Milers de dones viuen aterroritzades en
silenci sense denunciar al maltractador, que
devora la seva vida, davant la complicitat d’
una societat, que no reacciona davant d’
aquest genocidi”.
(Anònima)
A partir de les diferències biològiques entre homes i dones, la societat
ens assigna papers socials diferents.: és el que anomenem gènere. El gènere
és un constructe social, és sinònim d’ expectatives socials.
La identitat masculina i femenina són la resposta individual a aquestes
expectatives socials. Són la base de la nostra personalitat, responen a la
pregunta bàsica de qui sóc.
Com ja s’ ha dit, la nostra societat té expectatives diferents per a dones i
per a homes, i situa els homes per sobre de les dones: és sexista i patriarcal.
En aquest apartat farem referència a tot el moviment nou que ha sorgit fa
pocs anys, promogut per homes que plantegen la necessitat d’ un nou model
de masculinitat. És un moviment que fa costat a les dones en la lluita per a la
igualtat i contra la violència masclista. Planteja que cal implicar els homes en la
lluita per la igualtat i es mostren contraris al model hegemònic de masculinitat
vigent actualment: violent, agressiu, dominant...pels greus costos socials que
suposa un model absolet que ha perdut la seva vigència en el segle XXI.
Aquest moviment defensa que els homes han d’ ocupar l’ espai
emocional i de la cura dels altres també en peu d’ igualtat a les dones.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
31
Michael Kaufman (1999) planteja la necessitat de qüestionar la
violència dels homes i ens parla de les 7 “P” de la violència dels homes:
• Poder patriarcal: la primera “P”.
La violència o l amenaça de la violència entre homes és un mecanisme
utilitzat des de la infància per establir l’ ordre jeràrquic. La violència ha
ajudat a conferir als homes una amplia gama de privilegis i de formes de
poder. L’ exercici de la violència, per tant, es converteix en un mitjà per
assegurar-se la contigüitat dels privilegis i de l’ exercici del poder.
• La percepció del dret als privilegis: la segona “P”.
No són només les desigualtats del poder les que condueixen a la violència,
sinó la percepció conscient o sovint inconscient del dret als privilegis. Si un
home pega a la seva dona perquè ella no té el sopar a taula a la seva hora,
no ho fa només per assegurar que no torni a passar; és també una indicació
que ell percep tenir el dret a que algú el serveixi.
• Permís: Tercera “P”.
La violència no existiria si no existís en els costums socials, en els codis
legals, en l’ aplicació de la llei i en algunes ensenyances religioses, un
permís explícit o tàcit per exercir-la.
Els actes de violència dels homes són celebrats en els deports i en el
cinema, en la literatura i en la guerra. La violència no només és permesa;
també és exaltada i es recompensa. L’ ús de la violència com a mitjà per a
resoldre baralles, diferències, ja sigui entre individus, grups de persones, o
entre nacions.
Quan un home maltracta a la seva parella i els veïns no avisen a la policia
perquè encara es considera que és un assumpte “privat”.
• La paradoxa del poder dels homes: Quarta “P”.
El poder es construeix com una capacitat per a dominar i controlar. Les
formes en que els homes han construït el seu poder social i individual són,
paradoxalment, la font d’ una forta dosi de temor, d’ inseguretat, d’aïllament
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
32
i de dolor per a ells mateixos.
D’aquest estat emocional, la violència es converteix en un mecanisme
compensatori. És la forma de restablir l’ equilibri masculí, d’ afirmar-ne a sí
mateix i afirmar als demés les credencials masculines.
• L’armadura psíquica de la masculinitat: Quinta “P”.
La violència dels homes està basada en la distancia emocional respecte els
altres. La masculinitat sovint és codificada com el rebuig a la mare i a la
feminitat. Rebuig a les qualitats associades amb la cura i el suport
emocional. Això suposa una incapacitat per a la empatia amb d’ altres
persones. Una incapacitat per a experimentar les necessitats i els
sentiments d’ altres persones com a quelcom necessariament relacionat
amb els propis sentiments.
• Masculinitat com una olla psíquica de pressió: Sexta “P”.
El llenguatge de les emocions dels homes sovint és mut. Les antenes
emocionals i la capacitat d’ empatia dels homes estan trencades. Els nens
de petits aprenen a reprimir els sentiments de temor i de dolor. Amb l’ esport
per exemple, s’ensenya als nens a ignorar el dolor. Se’ls diu que els nens
no ploren i que actuïn com a homes. Els nens aprenen tot això per a
sobreviure.
Per a molts homes , la única emoció que considera vàlida manifestar és la
ira. És la resposta que dona davant del sentiment de no tenir poder. Si la
masculinitat és una qüestió de poder i de control, no ser poderós significa
no ser home. La violència és la resposta i es converteix en el mitjà per a
demostrar tot contrari, davant de sí mateix i davant dels altres.
• Passades experiències: Sèptima “P”.
Bastants homes en el món varen créixer en llars familiars on la mare era
maltractada pel pare. Varen créixer presenciant conductes violentes vers les
dones com a norma quotidiana , com la manera de viure la vida.
Hi ha estudis que han demostrat que nens i nenes que creixen presenciant
violència al seu entorn, tenen moltes probabilitats d’actuar violentament,
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
33
sinó reben ajuda externa per aprendre habilitats i recursos.
Molts individus que han utilitzat la violència amb les seves parelles, que
segueixen programes de recuperació, foren testimoni d’ abusos i de
maltractaments contra la seva mare o els varen patir ells mateixos.
Michael Kaufman (1999) planteja la necessitat de posar fi a la violència
donant una resposta articulada recolzant les reformes i les transformacions
socials, polítiques, legals i culturals que posin fi al permís cultural i social
vers els actes de violència. Parla de redefinir la masculinitat, de la
necessitat d’involucrar als homes perquè treballin en cooperació amb les
dones, a donar una nova forma a l’ organització del gènere a la societat.
Situa la importància les homes com a sustentadors emocionals i cuidadors,
plenament involucrats en la criança infantil en formes positives i lliures de
violència.
Les tres regles de la masculinitat:
• Regla de la Visibilitat
Tot el que fan, diuen o esperen els nois és més visible que allò que fan,
diuen o esperen les noies. Aquesta constitueix una de les característiques
bàsiques i estructurals dels sexisme.
• Regla de la Definició
Les característiques que defineixen la masculinitat són més compactes i
definibles que les que defineixen la feminitat.
• Regla de la Responsabilitat
L’ escola porta a les noies a reconèixer-se en aspectes relacionats amb l’
àmbit domèstic, íntim i privat, i els nois són més reconeguts en l’ àmbit
públic.
Daniel Gabarró Berbegal (2OO7) mestre i psicopedagog, és autor del
llibre Reconstruir la Identitat Masculina, una necessitat política. En aquest llibre
planteja la necessitat d’ un canvi de model i argumenta i justifica las raons d’
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
34
aquest canvi necessari.
No podem creure que els homes no tenim deures a fer:hem de
transformar la nostra identitat tradicional i conquerir els espais emocionals i de
cura que, fins ara, han estat bàsicament femenins. No fer-ho és impedir que la
societat avanci i permetre que gran part dels conflictes que actualment vivim
quedin cristal·litzats (GABARRÓ,D. 2OO7).
La identitat masculina tradicional s’ ha basat el ser diferent a les
dones, en ser superior a elles, en l’ ús de la violència com a forma de resoldre
conflictes, en reprimir emocions i amagar sentiments, en competir, guanyar,
ser independent, ser el principal sostenidor de la família, practicant la
sexualitat heterosexual per demostrar que s’és molt “mascle”.
Els costos socials que aquest model de masculinitat hegemònic té
per als nois joves són els següents:
• Fracàs escolar: el fracàs escolar a l’ ESO és fonamentalment masculí.
Actualment els nois estan a 13 punts del rendiment acadèmic per sota de
les noies.
• Assetjament escolar físic: Violència física de nois dirigida contra altres nois.
Una forma de demostrar la pròpia virilitat i demostrar que s’és un home
adult.
• Increment dels suïcidis en la població adolescent. Conductes
autodestructives.
• Població penitenciaria: Més del 9O% de la població de les presons són
homes.
• Violència masclista: Les dones són víctimes en un 97% de la violència dins
la parella. Com ja s’ ha dit és un problema dels homes que pateixen les
dones.
• Discriminació laboral femenina: L’ home ha de demostrar amb el seu èxit
laboral i econòmic la seva virilitat, i mai no donarà suport real a aquelles
mesures que afavoreixin una veritable igualtat econòmica i laboral.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
35
• Sinistralitat de trànsit: La majoria d’ accidents de trànsit amb resultat de mort
estan causats per homes joves que utilitzen el cotxe o la moto com una
forma de mostrar la seva masculinitat.
• Drogues: La població edicte a les drogues és majoritàriament masculina
perquè les conductes de risc són fomentades per una Identitat Masculina
Tradicional que alguns joves se senten obligats a obtenir: trencar les
normes és ser “valent”.
• Sanitat: Els homes moren 6,7 anys abans que les dones per patologies
lligades a la masculinitat (tabac i alcohol fonamentalment). Lamentablement,
moltes dones estan copiant els models masculins erronis enlloc de crear-ne
de nous. L’ús del tabac i l’ alcohol està pujant molt entre dones i es calcula
que a l’ any 2O25 les dones moriran igual de joves que els homes.
La solució d’ aquests conflictes passa en gran mesura per la
construcció d’ una nova identitat masculina, més humana. Cal per això implicar
els homes en la lluita per a la igualtat. Cal assolir un nou model de relació
social més just que l’ actual, en que homes i dones siguin més feliços.
Daniel Gabarró ens convida a conèixer l’ Associació d’ Homes per a la
Igualtat de Gènere, AHIGE (www.ahige.org), que habitualment realitza tasques
de formació sobre gènere, polítiques d’ igualtat i també d’ altres temes vinculats
al món educatiu.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
36
2.7.El repte de la Coeducació
“El primer problema per a tots, homes i
dones no és aprendre, sinó
desaprendre”
Gloria Steinem
La Coeducació és un procés intencionat i explícit del sistema educatiu i
la comunitat educativa, amb la finalitat de propiciar el desenvolupament integral
de les alumnes i els alumnes, en igualtat de drets i oportunitats.
La recent “Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”
aprovada pel Parlament de la Generalitat de Catalunya el 16 de abril de 2008,
defineix la coeducació de la següent manera:
“La coeducació és l’acció educadora que valora indistintament la
experiència, les aptituds i l’ aportació social i cultural de les dones i dels
homes sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries,
per a aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions
culturals i socials entre homes i dones. Els principis de la coeducació són un
element fonamental en la prevenció de la violència masclista”.
(Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, 16 abril 2008).
La coeducació és el mètode educatiu que parteix del principi d’igualtat
entre els sexes i la no discriminació por raó de sexe. Coeducar significa educar
conjuntament a nenes i nens en la idea que hi ha diverses mirades i visions del
món, diferents experiències i aportacions fetes por dones i homes que han de
conformar la cosmovisió col·lectiva i sense les quals no es pot interpretar ni
conèixer el món ni la realitat. Coeducar significa no establir relaciones de
domini que supediten un sexe a l’ altre, sinó incorporar en igualat i condiciones
les realitats i la historia de les dones i dels homes per educar en la igualtat
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
37
des de la diferència (GONZÁLEZ, A.; LOMAS, C. 2002:25).
La coeducació consisteix en eliminar tots els prejudicis i rols
estereotipats en els que ens eduquem des del naixement, només pel sol fet de
pertànyer a un determinat sexe. Significa també eliminar les desigualtats
explícites e implícites que apareixen en el currículum, en las actituds,
comportaments, en les activitats, en la planificació i avaluació dels agents
compromesos en el procés d’educar i aprendre. Tot això implica adoptar nous
models culturals que incorporin els valores ètics de les feminitats i
masculinitats (TOMÉ,A. 2007:32).
La coeducació té com un dels seus objectius l’eliminació de les
jerarquies culturals entre el masculí i el femení. Proposa establir interseccions
entre las classificacions socials del masculí i el femení… El seu valor
pedagògic radica sobre tot en el seu contingut democràtic per a fer-lo
extensible a tots els homes i les dones tant en les esferes públiques com en les
privades (TOMÉ,A. 20007:19).
Marina Subirats i Amparo Tomé (2OO7) en el seu darrer llibre Balones
Fuera.Reconstruir los espacios desde la Coeducación. plantegen la
necessitat d’ avançar cap a la coeducació desenvolupant el camí de la igualtat,
entesa com igual accés a totes les possibilitats, no com a construcció obligada
de ser idèntics, i de la llibertat, necessària per a que cada ésser humà arribi a
ser el màxim d’ allò que pugui ésser, arribi al màxim desplegament de les seves
capacitats , de la seva capacitat de ser feliç, de crear, de produir alegria i
riquesa en el seu entorn, que és el mateix que dir de produir vida, pròpia i
al.liena.
2.7.1. Coeducar i prevenir la violència de gènere
“La prevenció de totes les formes de
violència de gènere comença per
l’educació en la igualtat”.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
38
Inés Alberdi
La “Llei el dret de les dones a eradicar la violència masclista” defineix la
prevenció como aquelles accions encaminades a evitar o reduir la incidència
de la problemàtica de la violència masclista mitjançant la reducció dels factors
de risc, impedint d’aquesta manera la seva normalització, i sensibilitzant la
ciutadania, especialment les dones, que cap forma de violència es justificable ni
tolerable.
A la meitat de la primera dècada del segle XXI, la coeducació torna a
presentar-se com un instrument absolutament necessari…Ha estat l’eclosió de
la violència, i especialment de la violència de gènere, la que ens ha obligat a
tornar de nou la mirada cap a les propostes coeducatives.
Marina Subirats i Amparo Tomé (2OO7) en el seu llibre Balones fuera
.Reconstruir los espacios desde la Coeducación plantegen que hem de
treballar contra el sexisme, sempre, perquè aquest ho impregna tot, en el món
educatiu i fora d’ ell. En relació a la violència diuen que ha de desaparèixer
perquè ha perdut la seva utilitat social.
En el món occidental, l’agressivitat i la violència que encara està
impregnant el gènere masculí, com a model a seguir, està totalment obsoleta.
Una superestructura ideològica que respon a quelcom que algun dia fou
necessari i que ha deixat de ser-ho i que s’ha convertit en un costum. Tot això
va quedar enrere, en les guerres, avui, mor tot el món, i especialment la
població civil, menys protegida. Qui les guanya o perd no és el valor, sinó la
tecnologia. La força física ja no és, de forma general, un element clau per a la
supervivència. L’ agressivitat i la violència han perdut gran part de la seva
utilitat social, i, per tant, poden desaparèixer…(SUBIRATS,M. 2007:8).
Davant del sexisme es planteja la necessitat de treballar per la seva
deconstrucció. Fer-lo visible i construir unes noves relacions més humanes i
més lliures entre les persones.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
39
El sexisme, com ja s’ ha dit anteriorment, és una malaltia social greu
perquè estableix relacions de domini i de subordinació. No som culpables de la
seva gènesi, però sí responsables de la seva deconstrució. Els educadors i les
educadores (professorat, família, etc.) hem de visualitzar el sexisme del nostre
entorno concret. Això és deu a que el sexisme és invisible, perquè s’ ha
convertit una cosa natural i normal. Forma part de totes les categories socials,
és omnipresent; endemés l’ aprenem de forma inconscient i això produeix una
des-culpabilització (GAIRÍN, J. 2007:138).
El sexisme limita les capacitats, les habilitats, els coneixements, les
emocions, els sentiments i les experiències de vida de les noies i dels nois
(TOMÉ,A. 2007:13).
Assenyalem aquestes paraules de Marina Subirats que molt bé
expressen el contingut del que estem dient, sobre la necessitat de la
coeducació i de la prevenció.
Avui la capacita d’ estimar i d’ empatia amb les demés persones, el
desig de viure i de preservar la pròpia vida, tot allò que considerem mes humà,
els sentiments, les emocions…és necessari cultivar-ho amb l’ alumnat en els
centres docents. Comença a ser hora de modificar els continguts i els models
educatius i de no transmetre a les joves generacions mentalitats del passat
que no els serveixen de res i en canvi els perjudicaran a la vida
(SUBIRATS,M.2007:9).
2.7.2. La prevenció de la violència de Gènere en el currículum educatiu
“Desaprenguem la violència
aprenent
altres formes de relacionar-nos”
Judit Rifà
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
40
Com ja s’ ha dit anteriorment, aquests últims anys el govern espanyol
ha aprovat diverses lleis orgàniques per la igualtat efectiva de dones i homes
(Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març) i de mesures de protecció integral contra
la violència de genero (Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre). La major
novetat d’aquestes lleis, resideix en la prevenció de les conductes
discriminatòries i la necessitat de promoure polítiques públiques actives per a
fer efectiu el principi de la igualtat.
També en l’àmbit educatiu la LOE contempla orientacions i mesures,
como són les següents:
“El sistema educativo incluirá entre sus fines la educación en el respeto
de los derechos y libertades fundamentales y en la igualdad de derechos y
oportunidades entre hombres y mujeres. Asimismo, el sistema educativo
incluirá, dentro de sus principios, de calidad, la eliminación de los obstáculos
que dificultan la igualdad efectiva entre hombres y mujeres y el fomento de la
igualdad plena entre unas y otros” (Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, Por
la igualdad efectiva de mujeres y hombres).
En el capítol I article 4 de La Llei de mesures de protecció integral contra
la violència de gènere en l’ àmbit educatiu planteja treballar els continguts
següents:
“L’ Educació Infantil contribuirà a desenvolupar en la infància
l’aprenentatge en la resolució pacífica de conflictes.
L’ Educació Primària contribuirà a desenvolupar en l’alumnat la seva
capacitat per a adquirir habilitats en la resolució pacífica de conflictes i per a
comprendre y respectar la igualtat entre sexes.
L’ Educació Secundaria Obligatòria contribuirà a desenvolupar en
l’alumnat la capacitat per a relacionar-se amb els demés de forma pacífica i
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
41
per a conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats d’ homes i dones.
El Batxillerat i la Formació Professional contribuiran a desenvolupar en
l’alumnat la capacitat per a consolidar la seva maduresa personal, social i
moral, que els permeti actuar de manera responsable i autònoma i per
analitzar i valorar críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualat real i
efectiva entre homes i dones.
L’ ensenyament per a les persones adultes inclourà entre els seus
objectius desenvolupar activitats en la resolució pacífica de conflictes i fomentar
el respecte a la dignitat de les persones i a la igualtat entre homes i dones.
La llei contempla el foment de la igualtat a través de les administracions
educatives que vetllaran perquè de tots els materials educatius s’eliminen els
estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin igual el valor dels
homes i de les dones ( article 6 ).
Com ja s’ ha dit, anteriorment, planteja la Incorporació en tots els
Consells Escolares d’un nou membre que impulsi mesures educatives que
fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones i contra la violència de
gènere (Disposició addicional tercera. Modificació de la Llei Orgànica
reguladora del Dret a l’ Educació. Punt 5).
I en relació a la tutoria diu el següent:
“La tutoria de l’alumnat ha de servir per a dirigir el seu aprenentatge,
per a transmetre a l’ alumnat valors i ajudar-los en col·laboració am els pares,
a superar les seves dificultats i a resoldre pacíficament els seus conflictes
(lletra d) de l’article 56 de la Llei Orgànica de Qualitat de l’ Educació 0/2002, de
23 de desembre).
El camí per a desaprendre la violència, com ens diu Judit Rifà, passa per
modificar les relacions entre les persones. Desaprendre la violència implica
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
42
tenir en compte les necessitats, els desitjos, els sentiments, les expectatives de
nens i nenes, a través de la comunicació, el diàleg, el respecte, la
corresponsabilitat; desaprendre la violència des del plantejament d’ un canvi d’
actituds que comporta el qüestionament dels valors que atribuïm a la
masculinitat i a la feminitat, als valors tradicionals que ja no responen als canvis
que estan sofrint les societats actualment.
2.8. Projectes educatius i experiències sobre la pr evenció de la violència
de gènere
“La única manera de madurarse
para el ejercicio de la libertad y de
hacerla accesible a todos es caminar
dentro de ella”.
Clara Campoamor
2.8.1. Proyectes i experiències
Una de les feines d’ aquesta llicència d’ estudis ha estat la de la recerca
de Projectes educatius i experiències didàctiques i pedagògiques sobre la
prevenció de la violència de gènere a Catalunya.
Les preguntes que em feia eren les següents: Què hi ha a les escoles?
Qui està treballant en aquesta línea? Quins continguts es treballen? Com es
treballen? Qui són els destinataris?. El que jo he trobat en aquesta recerca i
presento a continuació és un esbós, un esborrany, que el seu
desenvolupament requeriria una altra llicència retribuïda d’ estudis.
En l’ àmbit educatiu existeixen diferents projectes, experiències, bones
pràctiques, que s’ han anat desenvolupant a Catalunya al llarg d’ aquests
darrers anys, molts d’ ells fruit de l’ interès personal de la mestra o professora
per aquest tema. D’ altres sorgeixen d’ iniciatives institucionals, sobretot l’
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
43
Ajuntament de Barcelona i el Departament d’ Educació de la Generalitat de
Catalunya.
Hi ha una diversitat de Projectes educatius sobre Coeducació i
Prevenció de la violència de gènere. Uns es treballen de forma
transversalment, d’altres en tutories, d’ altres fora de l’ horari escolar, en
educació d’ adults, educació en el lleure, educació no formal...etc. Alguns dels
continguts d aquests Projectes sobre la Prevenció de la violència de gènere,
estan integrats i formen part del projecte Educatiu de Centre, del Projecte
Curricular del Centre.
Atès que no he tingut la possibilitat d’accés a tots els projectes
existents, ja des d’ara demano disculpes per les omissions, pel
desconeixement i per la no inclusió d’ altres que puguin existir i que no són
citats en aquesta relació. Com dic, podria ser objecte d’ un estudi i un treball
posterior.
• Projecte Educació en Valors
Promogut por el d’ Institut d’ Educació de l’ Ajuntament de Barcelona.
Facilita estratègies de resolució per a la realitat complexa que viuen els centres
escolars i ofereix formes de gestionar els conflictes i les oportunitats de manera
participada, i iniciant un procés de construcció conjunta del que ens cal per
conèixer, actuar i transformar.
• Projecte de Tallers de Prevenció de les Relacions A busives “Els
paranys de l’ amor”
El Projecte està dirigit a joves i adolescents de 14 a 18 anys. Impulsat
per la Regidoria de la Dona i Drets Civils, Educació i Joventut de l’ Ajuntament
de Barcelona. Es realitza en els Instituts d’ Ensenyament Secundari (IES) i en
espais d’ Educació en el Lleure.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
44
El projecte proposa accions que promouen el desaprenentatge de la
violència. Són tallers realitzats per joves del món associatiu i que pretenen ser
un instrument que ajudi a visualitzar i a prendre consciència de les diverses
manifestacions de violència en les relacions personals quotidianes.
Aquesta iniciativa pretén treballar el desenvolupament de
valors,actituds i models relacionals que contribueixin a disminuir la incidència
de la violència de gènere, al temps que possibilitin assolir la construcció de
relacions igualitàries entre nois i noies.
• Projecte pilot “L’ aprenentatge de les tasques domè stiques i la cura de
les persones”.
Impulsat por l’ Institut d’ Educació de Barcelona en el context de la
iniciativa europea EQUAL. Aquesta acció que es planteja pels centres d’
Educació Primària i Educació Secundària té com a objectiu introduir aspectes
de la cultura femenina als sistemes educatius,legitimar els sabers de les
dones, trencar la dicotomia femení/masculí i públic/domèstic, potenciar les
responsabilitats socials d’ homes i dones, potenciar l’ autonomia personal,
trencar amb els aspectes sexistes de la ideologia de la “masculinitat
hegemònica”, i potenciar la participació i la col·laboració familiar.
• La química de la cuina.
Es tracta d’ una proposta didàctica per al professorat d’ Educació
Secundària de l’ autora Núria Solsona i Pairó. El llibre està publicat per l’
Instituto de la Mujer. y Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Es tracta d’
un conjunt d’ activitats que treballen continguts conceptuals, procedimentals i
actitudinals. La part final del llibre inclou material per treballar l’ alumnat.
• Cuinar, planxar i tenir cura d’ altri a l’ escola
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
45
És un llibre de les autores Núria Solsona, Amparo Tomé, Rafaela Subías,
Judit Pruna i Xus de Miguel, que exposen un recull d’ experiències
realitzades durant el curs 2OO1-2OO2 a l’ aula sobre: la corresponsabilitat i
l’ autonomia en les tasques de cura familiar, l’ experiència en un crèdit
variable, el treball a la tutoria: autonomia personal i sabers domèstics, una
classe de tutoria: atreveix.-te, la química a la cuina, la tecnologia dels teixits.
El llibre està publicat per l’ Editorial Octaedro.
• Barcelona Identitats
Es tracta d’ una convocatòria d’ ajuts que fa l’ Ajuntament de Barcelona
adreçada als centres i institucions educatives de la ciutat, que presentin
projectes que impliquin treballar els valores, como el respecte, l’autonomia, la
responsabilitat o el reconeixement.
• Projecte “Educar en relació”
En el marc del projecte Educatiu de Ciutat l’ Ajuntament de Barcelona està
impulsant el projecte “Educar en relació” en el qual hi ha implicades diverses
àrees municipals, la comunitat educativa i el teixit associatiu de la ciutat. És un
projecte incipient que pretén promoure aquelles iniciatives que promoguin la no
violència de gènere a partir d’ aprendre altres models de relació, de sexualitat,
de viure les relacions de parella entre joves adolescents, etc.
El projecte planteja dos nivells d’ intervenció: a nivell de detecció i
prevenció de comportaments agressius i relacions de violència; i a nivell
assistencial i de resolució de conflictes. Tota la intervenció es vol realitzar a
través del treball en xarxa.
• Talla amb els mals rotllos
Projecto de l’ Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
46
publicat l’ any 2OO6. Consta d’un CD, carpetes, xapes, adhesius... adreçats a l’
alumnat adolescent i al professorat.
El CD té un format entenedor i atractiu sobre les idees clau que han de
permetre la identificació de les situacions d’ abús en les relacions de parella,
perquè són aquestes situacions d’ abús no identificades com a tals les que
configuren els antecedents de les futures relacions violentes, perpetuades en el
cicle de la violència. És un campanya que fa prendre consciència sobre els
maltractaments a les dones i defineix el perfil per a identificar el noi
maltractador.
Inclou també un fitxer amb unes breus notes metodològiques que
faciliten al professorat alguns dels conceptes claus que hi apareixen.
• Violència: Tolerència Zero.
És un programa educatiu de l’ Obra Social “La Caixa” inclou un llibre
amb dos textos, un d’ Inés Alberdi “Com reconèixer i com eradicar la violència
contra les dones” i l’ altre text de Luis Rojas Marcos “Llavors i antídots de la
violència en la intimitat”.
I una segona publicació amb CD inclòs, amb una proposta d’ activitats
didàctiques per a Educació Primària i una proposta didàctica per a Educació
Secundària.
• Quaderns per a la Coeducació de l’ ICE de la Unive rsitat Autònoma de
Barcelona
Entre els anys 199O I 1999 l’ ICE publica 16 volums anomenats
Quaderns per a la Coeducació. Han tingut una gran difusió i alguns d’ ells es
tan exhaurits. Experiències realitzades en centres pilot per investigadores i
investigadors, mestres i equips directius dels centres que
expliquen els seus treballs, aportacions, reflexions...
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
47
Aquests Quaderns per a la Coeducació ajuden al professorat pugui fer
observacions sistemàtiques sobre discriminacions i agressions.
• Projecte Recuperem els jardins escolars
Treballa molt bé el tema dels patis escolars “Recuperem els jardins
escolars”. Aquest pretén retornar als patis i jardins de les escoles el seu valor
d’ entorn educatiu i convertir-los en llocs de trobada on es fomentin les
relacions de respecte i confiança entre l’ alumnat, mitjançant el joc i les
activitats que afavoreixin les actituds responsables de cura amb les plantes i
animals i amb la resta dels elements que configuren aquest entorn.
Els centres educatius que han participat en el desenvolupament d’
aquest projecte són Centres d’ Educació Infantil i Primària (CEIP) i Instituts d
Ensenyament Secundari (IES) i Escoles Bressol Municipals (EBM).
• Cuidadín con el amor
Projecto de Tallers de Prevenció de les relacions abusives, adreçat a joves
a joves de 14 a 18 anys. Impulsat des de la Conselleria d’ Educació i la
Conselleria de Joventut de l’ Ajuntament de Barcelona. Es treballa en l’
Educació en el Lleure, Esplais, Casals de joves...etc.
• Implica’ t
Programa comunitari de prevenció de la violència de gènere adreçat a la
Infància, joventut, persones adultes i a la gent gran. Aquest programa està
impulsat per l Oficina Tècnica del Pla d’ Igualtat de la Diputació de Barcelona.
Té com a objectiu el treball en xarxa, amb els diferents professionals sanitaris,
educatius, policials, judicials, etc. per a la realització de programes comunitaris
de prevenció de la violència de gènere.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
48
• Tot per amor?
Experiència educativa contra la violència de la dona de la autora Rosa
Sanchís guanyadora del Premi de Pedagogia 2006 de la Associació de Mestres
Rosa Sensat. L’ experiència ha estat realitzada amb l’ alumnat de 1r. s 4rt d’
ESO. El llibre ha estat publicat per l’ Editorial Rosa Sensat .
• Aprenentatge emocional i resolució de conflictes en l’ Educació
Primària
Genoveva Sastre Vilarrasa i Montserrat Moreno Marimón en el seu llibre
Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género.
Dediquen una part del seu llibre a tractar els sentiments i els conflictes a partir
d’ una proposta didàctica de trenta activitats.
• Tallers de prevenció de les relacions abusives.
Tallers que es realitzen a tots els Instituts de Secundària de la comarca,
finançats pel Consell Comarcal de l’ Alt Penedès . Des de l’ any 2OO4 el
Col.leciu Dona de Vilafranca del Penedès es qui els organitza i busca les
persones professionals: psicòlogues, psicoterapeutes i sexòlogues, per a la
seva realització.
• Projectes d’ Innovació Educativa i Bones Pràctiques de Coeducació
En la Web del Departament d’ Educació de la XTEC, en l’ apartat de
Coeducació, com ja s’ ha dit , en pàgines anteriors hi podem trobar un ventall
de Tallers, Racons, Experiències, Projectes, Bones Pràctiques que s’ estant
realitzant en diferents Centres d’ Educació Infantil i Primària i de Instituts d’
Ensenyament Secundari de Catalunya.
• Violència Domèstica i coeducació: Un enfocament mul tidisciplinari
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
49
Es tracta d’ un llibre publicat per l’ editorial catalana Octaedro, coordinat
per Fernando Trujillo Sáez i María Remedios Fortes Ruiz (editors) professors
de la Universitat de Granada. És una proposta interessant des del punt de vista
multidisciplinari que planteja des de l’ educació sexual fins a les relacions de
gènere a la classe d’ educació física.
2.8.2. Continguts Curriculars
Una de les funcions dels centres educatius és la d’educar en els
aprenentatges, els coneixements, actituds, normes i comportaments. Si el
professorat tenim estratègies d’ aprenentatge sembla que també hauria de ser
de lògica que tinguéssim estratègies de desaprenentatge dels comportaments
agressius i intimidadors.
Es diu que els centres educatius com a espais socials i socialitzadors
que són, tenen la capacitat i la responsabilitat de procurar que tot l’ alumnat i el
professorat es doti d’ estratègies per a la resolució de conflictes en els que les
agressions, el maltractament i la violència no siguin mai la resposta adequada.
En aquesta línea de tractament i d’ intervenció educativa els continguts
que treballen els projectes i experiències que hem anat citat són els següents
Continguts Curriculars:
-Autoestima.
-Practica de l’ empatia.
-Resolució de conflictes.
-Autonomia personal.
-Treball sobre les emociones. Educació emocional.
-Iniciativa personal. Aprendre a decidir por un/a mateix/a.
-Cuidar-se un/a mateix, cura de les altres persones.
-Cura del medi ambienti de l’entorn.
-Visualització i legitimització dels sabers i els coneixements de les dones.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
50
-Aprenentatge sobre l’ús dels temps familiar, domèstic i social.
-Assertivitat. Aprendre a saber dir No.
-Límits personals.
-Cultura de la pau
-Visibilizació del treball de les dones.
-Resolució de dilemes ètic/morals.
-Treball sobre el respecte dels drets de les persones.
-Treball sobre la responsabilitat en l’entorn familiar i escolar.
-Treball sobre la importància del llenguatge i de la paraula com a mediadors de
les relacions.
-Elaboració de pactes i normes como a estratègies de relació.
-Aprenentatge del valor del respecte a les persones amb les que convivim.
-Aprenentatge per a compartir responsabilitats. Corresponsabilitat personal i
social.
-Coneixement personal.
-Reconeixement de las necessitats de les persones properes.
2.8.3.Metodologia i recursos didàctics
La metodologia i els recursos didàctics que s’utilitzen en el projectes i
experiències educatives sobre la prevenció de la violència de gènere, adaptats
segons cada nivell educatiu, són els següents:
-Dinàmiques de grup.
-Teatre i dramatització sobre situacions quotidianes conflictives.
-Contes i narracions curtes.
-Tallers de cuina, planxar, cosir i realització de tasques domèstiques.
-Visualitzar i comentar pel·lícules.
-Música i cançons. Analitzar les lletres de les cançons.
-Lectura de llibres i textos.
-Comentaris d’ articles i noticies de premsa.
-Realitzar enquestes dins de la família, centre educatiu, barri, etc. sobre la
realització de les tasques domèstiques i el tenir cura de les persones.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
51
-Xerrades, col·loquis , conferències.
-Activitats d’observació d’actituds i comportaments davant dels problemes.
-Reflexions sobre els principis d’ igualtat i justícia.
Cadascun dels continguts, així como la metodologia i els recursos
didàctics exposats s’adaptaran a l’edat, al nivell educatiu, a les característiques
i a les necessitats de l’alumnat de cada centro educatiu.
“Aprender a cuidar es uno de los hilos vertebradores
de la vida escolar y saber cuidar es el hilo de plata
que teje redes sociales” Amparo Tomé
2.9.Glossari.
• Abús:
Fet ó actitud en què una part es col·loca en posició de superioritat i
menysprea a l’ altre a qui identifica com a inferior. Una relació abusiva és tota
relació en la que no hi ha igualtat entre els membres que la formen.
• Androcentrisme:
Organització del món, de les estructures econòmiques i socioculturals, a
partir de la imatge de l’ home, com a “masculí”. L’ home com a centre de
l’ univers, com a mesura de totes les coses. Inexistència de referències a les
aportacions que han fet les dones al llarg de la història a la cultura, a la ciència,
etc. Comporta la jerarquització dels sabers, es consideren més importants les
matemàtiques, la història, el llenguatge, les ciències i deprecia tots els sabers
relacionats amb la cura i la protecció de la vida i de les persones.
• Coeducació: Procés de sociabilització humana que es realitza conjunta
o separadament a nenes i nens. Es produeix sistemàticament una
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
52
intervenció amb l’ objectiu¡u de potenciar el desenvolupament personal
sigui quin sigui l’ origen i el sexe de naixement, per a aconseguir una
construcció social no enfrontada i comuna. Es basa en la ideologia de la
igualtat a la que s’ afegeix la llibertat, la diferència i la solidaritat.
• Currículum ocult: Fa referència a aquells aspectes de l’ educació,
contingut i d’ altres, que s’ aprenen sense que les persones que participen
en el procés educatiu siguin conscients ni de la seva transmissió ni dels
seus defectes. No està planificat ni reglat però existeix i es transmet.
• Currículum formal: Fa referència al conjunt de coneixements ensenyats i
apresos que s’ han d’ adquirir al llarg d’ un període de temps acadèmic.
Està reglat i és prescriptiu. Es planifica i és conscient.
• Diferència: Planteja el debat entre la universalitat i la diversitat , davant de
la reivindicació de la igualtat. Sorgeix de la necessitat de construir una
relació dialèctica entre igualtat i diferència, valorant la diversitat davant de l’
igualitarisme o la homogeneïtzació dels sexes. El dret a la diferència es
reivindica enfront de l’ igualitarisme. És necessari el reconeixement de la
diferència com a expressió de la pròpia llibertat i emancipació.
• Educació Mixta: Procés de socialització humana que es realitza
conjuntament amb nens i nenes, a través del qual es transmeten continguts
aparentment neutres i universals, però estereotipats i dominants, sense
tenir en compte diferències ni coincidències individuals i/o col·lectives. Es
basa en la ideologia de la llibertat i té com a finalitat la formació de masses
per a la seva rendibilitat social.
• Educació segregada: Procés de socialització humana que es realitza
separant a nenes i a nens. Es transmeten continguts diferents a uns i a
d’altres en raó del seu sexe-gènere i d’ altres característiques d’ origen i de
classe social. Es basa en la ideologia de la complementarietat i té com a
finalitat la divisió social i sexual del treball.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
53
• Equipotència: Igualtat en l’ estimació i capacitat de dues o més persones.
Equivalència.
• Estereotips: El nen i la nena durant la seva infància observen, juguen,
modelen i adquireixen la seva identitat de gènere. Els seus comportaments i
sentiments s’ identificaran amb un o un altre gènere i per a poder assegurar
la seva identitat s’ aferraran en els estereotips marcats per la societat. Els
estereotips es produeixen a partir de la generalització i simplificació de les
característiques socialment assignades a les persones i es recolzen en
prejudicis i opinions subjectives.
• Gènere:
Constructe social basat en el sexe. Designació de responsabilitats, pautes
de comportament, valors, gustos, activitats, expectatives que la societat i la
cultura assigna de manera diferenciada i amb diferent valor social a homes
i a dones. No coincideix ni en el temps ni en altres cultures, ja que es deriva
del constructe ideològic, els costums i les condicions econòmiques de cada
societat. És educable. Les seves característiques són la bipolaritat, la
jerarquització i el seu caràcter vinculant.
• Igualtat: El concepte d’igualtat de drets, igualtat d’ oportunitats és una idea
regulativa. S’ oposa als conceptes de diferència, d’ identitat i desigualtat.
Les primeres reivindicacions feministes feien de la igualtat un objectiu
neuràlgic, entenent-la com una equiparació a l’ home, com a reivindicació
de poder d’ accedir a tot allò que pel fet d’ ésser ser dona se’ls hi havia estat
negat.
• Maltractament: És aquella conducta repetida en el temps que ocasiona
danys físics, psíquics i/o emocionals. Les formes del maltractament poden
ser actives, com l’ abús físic, emocional o sexual; o passives per omissió,
com és l’ abandonament físic o emocional, i també seria el cas de les nenes
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
54
i els nens que són testimonis d’ actes de violència.
• Misogin/ Misògina:
De l’ arrel grega “miseo” : odiar i “gine” : dona.
Característica o manera de ser que consisteix en refusar el tracte amb les
dones per por a les mateixes.
• Patriarcat : Adrienne Rich el defineix com el poder dels pares, això és: un
sistema familiar i social, ideològic i polític en el que els homes a través de la
seva força, la pressió directa, els rituals, la tradició, la llei o el llenguatge, els
costums, l’ etiqueta, l’ educació i la divisió sexual del treball, determinen
quin és o no és el paper que les dones han d’ interpretar amb la finalitat d’
estar en tota circumstància sotmeses a l’ home.
És una estructura de dominació dels homes sobre les dones, assumida per
ambdós, per ser el sistema dominant en el qual estan immersos. El
feminisme ha obert una profunda escletxa en el patriarcat.
• Paritat : Balanç de doble vincle. Equilibri entre parts equivalents, parells o
iguals i que exclou per tant privilegis i discriminacions.
• Sexe: Descripció de la diferència biològica en relació als òrgans sexuals.
Diferències biològiques entre homes i dones (anatòmiques i fisiològiques)
que fan possible la reproducció de l’ espècie. Coincideixen en tot temps i
cultura. No és educable. Diferent sexualitat.
• Sexe/ gènere: Concepte introduït per l’ antropòloga Gayle Rubin, es
refereix al sistema institucionalitzat que assigna recursos, propietats i
privilegis a les persones, d’acord amb el paper de gènere que culturalment
es defineix.
• Sexisme: Tota actitud que produeix un comportament jeràrquic i
discriminatori, respecte d’ una persona pel fet que es tracti d’ un home o d’
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
55
una dona. Impedeix la realització de tot el potencial humà de dones i
homes. Apareix a mitjans dels anys setanta a EEUU per analogia amb el
terme racisme.
• Violència masclista i/o de gènere: És aquella violència que exerceixen els
homes contra les dones amb l’ objectiu de perpetuar les relacions de poder i
de submissió entre homes i dones. La violència pot ser física, sexual,
psíquica, emocional, incloses les amenaces, la coerció i la privació de la
llibertat, tant en l’ àmbit públic com en el privat. La ONU l’ any 1993 va
reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la
violència contra les dones era una violació dels drets humans.
3. TREBALL DUT A TERME
3.1. Pla de Treball
El desenvolupament del Pla de Treball que contemplava el Projecte s’ha
desenvolupat per trimestres la manera següent:
• Primer Trimestre del curs 2007-08
S’ ha començat fent una recerca a nivell teòric sobre el que hi ha escrit i
elaborat sobre la violència de gènere. La construcció social d’ aquesta violència
i la seva socialització preventiva. Aquest treball s’ ha fet consultant bibliografia
a les Biblioteques, a través d’ Internet, Webs... i assistint a cursos, xerrades,
congressos. Aquesta feina, val a dir que s ha fet al llarg de tot el curs. Escrivint
idees, textos que em poguessin servir.
Vaig començar fent un índex aproximatiu del treball que jo voli fer i vaig
començar a obrir carpetes a l’ ordinador amb el títol de cadascuna de les parts
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
56
del treball. Aquesta organització metodològica em va servir molt per
estructurar.-me la feina.
S’ ha elaborat l’ enquesta i s’ ha passat a l’ alumnat de sisè d’ Educació
Primària dels quatre centres educatius de l’ Alt Penedès on es plantegen vint-i-
cinc preguntes que els/les alumnes havien de contestar per a després poder
recollir i buidar estadísticament les seves respostes. Es tractava de reflexionar
sobre l’ entorn familiar; respecte a la relació que mantenen els nens i les nenes
amb els seus pares, germans i germanes, amics, amigues. Sobre que pensen
les nenes dels nens i els nens les nenes, sobre els conflictes i els
maltractaments, sobre les tasques domèstiques...etc.
L’ enquesta porta un encapçalament en què s’ explica a l’ alumnat que
es vol realitzar un estudi, es demana la seva col·laboració i que se’ls explica
que les seves respostes seran confidencials. A continuació trobareu el model
del qüestionari.
I en les pàgines següents trobareu i podreu consultar el buidat estadístic
amb cada gràfica corresponent a cada pregunta de l’ enquesta i la resposta de
l’ alumnat i la interpretació que de les mateixes en fem.
• Segon Trimestre del curs 2007-08
Durant el segon trimestre es va fer el buidat de les enquestes i les
respostes a cada pregunta obtinguda, varen ésser processades, i
expressades en gràfiques per després analitzar-les i interpretar-les.
D’ aquest buidat estadístic s’ han fet comparacions entre les respostes
de l’ alumnat de diferents centres, s’ han fet comentaris, i s’ ha intentat treure’n
conclusions perquè serveixin per a una possible elaboració de propostes
educatives i didàctiques per a la prevenció de la violència de gènere a
Educació Primària. Aquesta part del treball ha resultat la més exhaustiva i
laboriosa.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
57
Durant aquest període de temps s’ ha proporcionat al Departament d’
Educació de la Generalitat de Catalunya tota la informació relativa al
desenvolupament del treball de recerca a través de les reunions que
periòdicament anaven convoquen els seus responsables per a la realització del
seguiment del treball.
Així com la connexió periòdica al llarg de tot el curs, a través del
Moodle de les Llicències d’ Estudi per a totes les informacions, documentació i
material necessari pel seu desenvolupament.
• Tercer Trimestre del curs 2007-08
S’ ha continuat amb la feina de buidat de les enquestes, introducció de
dades en el programa informàtic Excel, llegir i rellegir el text escrit i fer les
modificacions allí on es detectaven errors.
Elaboració de l’ apartat de Conclusions i Propostes a partir dels resultats
obtinguts.
S’ ha elaborat la Memòria final completa del treball realitzat en suport
paper i magnètic per entregar a la Direcció General d’ Innovació Educativa a
partir de les carpetes obertes que s’ han anat tancant.
3.2.Consulta permanent de Bibliografia i de Webs r elacionades amb la
Llicència d’ Estudis
-Llibreria Abacus de Vilanova i la Geltrú.
-Llibreria Abacus del carrer d’ Ausias March de Barcelona.
-Llibreria Pròleg del carrer Dageria de Barcelona.
-WEB Instituto de la Mujer de Madrid. Petició de llibres i quaderns de
Coeducació.
-WEB Instituo de la Mujer del govern del País Basc.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
58
-WEB de l’ Institut Català de la Dona del govern de la Generalitat de Catalunya.
-WEB de l’XTEC del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya.
-Biblioteca Torres i Bages de la Diputació de Barcelona de Vilafranca del
Penedès.
-Biblioteca de La Dona de la Diputació de Barcelona de l’ Espai Francesca
Bonnemaison.
-Biblioteca de la Facultat de Pedagogía del Campus Mundet de la Universitat
de Barcelona.
3.3.Cronologia de la participació en Cursos, Semi naris, Congressos i
Jornades relacionats amb la temàtica de la Llicènci a d’ estudis
En aquest apartat deixaré constància de tot allò que he fet durant la
Llicència d’ Estudis simultàniament al desenvolupament del treball del projecte.
• Setembre 07
-Convocatòria de reunió de la Direcció General d’ Innovació Educativa a tot el
professorat amb llicències d’estudis per a la recerca educativa el dia 5 de
setembre a Via Augusta, 202 de Barcelona.
-“Metodologia de la recerca educativa” en el Palau de les Heures del Campus
Mundet de la Universitat de Barcelona, els dies dia 17-18-19-10-21 de
setembre. Organitzat pel departament d’ Educació de la Generalitat de
Catalunya i adreçat als professionals amb llicències d’ estudis.
-Jornada del Programa d’ Innovació Educativa de Coeducació els dies 25 i 26
de setembre a Via Augusta,202 de Barcelona.
• Octubre07
-Reunió a la Direcció General d’ Innovació Educativa: seguiment del Projecte
de Recerca, dijous, dia 4 d’ octubre. Exposició i presentació en Power Point del
resum del projecte de recerca.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
59
-Presentació del llibre “Estado de Wonderbra” de Barbara Biglia i Conchi San
Martín sobre la Violència de gènere a l’ Espai Francesca Bonnemaison de
Barcelona.
-Curs de Coeducació: “Estratègies d’ intervenció educativa per a la igualtat.”
Organitzat per l’ Escola de la Dona a l’ espai Francesca Bonnemaison de la
Diputació de Barcelona els dijous de 4 a 8 de la tarda els dies: 11-18-25- d’
octubre, 15-22-29 de novembre.
-Jornades Internacionals sobre “Violències contra les Dones al Món: Diversitat
de mirades i estratègies per afrontar-les” a la Universitat Pompeu Fabra
organitzada per Entrepobles els dies 25-26-27 d’ octubre.
• Novembre 07
-Assistència al Congrés Internacional SARE 2007 “Masculinidad y vida
cotidiana” a Sant Sabastián, els dies 5 i 6 de novembre organitzat per l’ Institut
de la Dona del País Basc.
-Visita a l’ exposició “Contra la Violència de gènere” a l’ Espai Francesca
Bonnemaison de Barcelona el dia 12 de novembre.
-Curs de Coeducació: “Experiències i reconeixement”. Organitzat pel
Departament d’ Educació el dia 12 de novembre a la Direcció General d’
Ensenyament , Via Augusta 202 de Barcelona.
-Visita a l’ exposició “Violència:Tolerancia Zèro” de La Caixa, el dia 18 de
novembre a Terrassa.
-Seminari “Necessitats del món local en el tractament de la violència de gènere”
el dia 21 de novembre a l’ Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de
Barcelona.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
60
-XVIII Jornades d’ Història de l’ Educació “Resistència al Franquisme i Educació
no formal” els dies 22-23 de novembre a Banyoles. Presentació de la
Comunicació : “La revista “Presència” (1965-1968) de Terrassa: Una
experiència de treball comunitari, cristià, cívic i social durant el Franquisme
consolidat”.
-III Fòrum contra les Violències de Gènere: “Que no et trenquin el cor” al Centre
de Cultura de Dones. Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de
Barcelona el dia 24 de novembre. Participació en el taller audiovisual “El
sentiment melodramàtic” organitzat per Drac Màgic.
-Lectura del Manifest de l’ Institut Català de les Dones amb motiu del “Dia
Internacional per l’ eradicació de la violència vers les dones” el diumenge dia
25 de novembre a les sis de la tarda a la Plaça de l’ Ajuntament de Sant
Sadurní d’ Anoia com a representant de les entitats de la Comissió per a la
Igualtat de l’ Ajuntament de la Vila.
-Dinamitzadora de la projecció i del debat de la pel·lícula “GRABAVICA. La
història de Emma” dilluns dia 26 amb motiu del Dia Internacional contra la
Violència de els Dones a La Llar de Sant Sadurní d’ Anoia, organitzat pel
Fòrum de Dones Progressistes de la qual sóc Presidenta i membre fundadora.
• Desembre 07
-Assistència en el Seminari “Pedagogia i Salut” els dies 12 i 13 de
desembre, organitzat pel Departament de Teoria i Història de l’ Educació de la
Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
-Assistència al Seminari “Vincles afectius i infàncies: tres imatges” el dia 2 de
desembre, organitzat pel Departament de Teoria i Història de l’ Educació de la
Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
• Gener 2008
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
61
-He participat en la Comissió que elabora el I Pla Municipal d’ Igualtat de l’
Ajuntament de Sant Sadurní d’ Anoia.
-Assistència a la presentació dels resultats de la investigació sobre “La
violència de gènere a la Universitat” realitzada a la Universitat de Barcelona el
dia 29 de gener pel grup de recerca GREDA de la Universitat de Barcelona.
• Febrer 08
-Assistència a la Jornada de Coeducació sobre “La sensibilització dels
Claustres entorn a la Coeducació” el dia 6 de febrer a l’ Institut Català de les
Dones de Barcelona organitzada pel Departament d’ Educació.
-Participació en la Comissió que elabora el I Pla Municipal d’ Igualtat de l’
Ajuntament de Sant Sadurní d’ Anoia.
-Assistència al curs “Com codificar dades quantitatives?” de l’ ICE de la
Universitat de Barcelona organitzat pel Departament d’ Educació el dia 14 de
febrer.
• Març 08
-Participació en les Jornades “Educació per a la ciutadania: la dimensió
emocional” celebrades els dies 6 i 7 de març a la Facultat de Psicologia de la
Universitat de Barcelona.
-Participació en el “Concurs de relats curts” organitzat per l’ Associació de
Dones del Solsonès amb el relat “Any Sabàtic” amb motiu de la celebració del
Dia Internacional de la Dona Treballadora.
• Abril 08
-Participació en la Jornada “Esclavituds del Segle XXI: Tràfic de Dones”
el dia 9 d’ abril a la Facultat de Pedagogia organitzada per la Universitat de
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
62
Barcelona.
-Assistència a les “Vnes. Jornades d’ Educació” els dies 15 i 16 d’ abril a
Cosmocaixa de Barcelona, organitzades pel Departament d’ Educació,.
-Visita a l’ exposició “Dones, els camins de la llibertat” al Museu d’ Història
de Catalunya, de Barcelona el dia 2 d’ abril.
-Assistència al curs “Creació d’ estats emocionals per a la millora de la
docència” el dia 22 d’ abril realitzat a la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials organitzat per la Universitat de Barcelona.
-Participació en el taller “Com redactar un text científic” a càrrec de Liliana
Tolschinki de l’ ICE, celebrat en el Palau de les Heures del Campus Mundet de
la Universitat de Barcelona.
• Maig 08
-Assistència a la “Jornada d’ intercanvi d’ experiències i avaluació dels
Projectes de Coeducació” organitzada pel Departament d’ Educació el dia 7 de
maig a Via Augusta 202.
-Assistència a la presentació del llibre “L’ últim patriarca” a càrrec de l’ autora
Najat El Hachmi, a la Sala de Plens del Consell Comarcal de l’ Alt Penedès de
Vilafranca del Penedès.
-Assistència a la presentació del llibre “Diari d’urgències” del Concurs de relats
curts organitzat per l’ Associació de Dones del Solsonès el dia 17 de maig en el
Consell Comarcal del Solsonès.
-Assistència a la xerrada “Sobre el treball en xarxa: elements clau per a fer.-ho
possible” a càrrec de Bernat Albaigés dins de la Vena. Jornada del Practicum d’
Implicació a l’ Educació Social celebrada a la Facultat de Pedagogia de la
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
63
Universitat de Barcelona el dia 22 de maig.
• Juny 08
-Assistència al Curs de Formació de les persones formadores del Programa
de Coeducació els dies 30 de juny i 1 de juliol a la Sala de Plens del
Departament d’ Educació de Via Augusta 202 de Barcelona.
• Juliol 08
-Assistència i participació en el XI Congreso Nacional de Teoría de la
Educación “Educación, Género y Políticas de Igualdad” celebrat els dies 2,3 y 4
de juliol a la ciutat de Valencia. Aquest Congrés ha estat organitzat pel
Departament de Teoria de l’ Educació de la Facultat de Pedagogia de la
Universitat de València. Presentació de la Ponència “Coeducación y
prevención de la violencia de género en el currículum educativo”.
3.2. METODOLOGIA
En aquest apartat explicarem de quins principis metodològics hem partit
per a la elaboració del treball de recerca : La investigació- Acció, el Treball en
xarxa i la metodologia quantitativa.
3.2.1. La Investigació –Acció
El treball de recerca que teniu a les mans s’emmarca dins la metodologia
anomenada “Investigació -Acció”. La investigació -Acció fa referència a aquella
investigació que té com a objectiu no només el coneixement científic de la
realitat del problema en sí mateix, sinó que té com a finalitat assolir el
coneixement per conduir-nos a l’ acció transformadora de la realitat.
Volem conèixer per a transformar. Voler intervenir amb l’ acció
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
64
organitzada i planificada perquè no ens agrada la realitat actual, no ens agrada
la societat masclista i sexista en que vivim. Volem actuar per transformar els
valors, volem reeducar i construir una societat amb més pau i sense violència.
Acció, transformació com a procés. Repensar nous models de
masculinitat i de feminitat.
3.2.2.El Treball en xarxa.
El treball en xarxa és concepció pedagògica del treball integrat. El
treball en xarxa és una metodologia que consisteix treballar en equip amb
diferents serveis i estaments professionals. Fer xarxa social, establir lligams,
teixir trames i rets per tal que pugem coordinar esforços per tal d’ assolir
objectius comuns. Treballar en xarxa vol dir garantir resultats més eficaçment.
Si la resolució del problema ho portem a nivell individual, aquest treball ens
angoixa, en canvi el grup desculpabilitza, és més enriquidor. El problema
queda assumit per a tothom.
Vivim en un context social on els problemes són cada vegada més
multidimensionals. O cada vegada hi ha més especialització de serveis i de
funcions. Davant d’ aquesta realitat necessitem enfocaments més integrals i
més flexibles, com poden ésser els Plans d’ Entorn, els Plans d’ Acollida, els
Plans d’ Absentisme, els Programes de transició d’ Educació Primària a
Secundària, Treball amb les famílies, Suport a l’ escolarització... per exemple,
si fem referència a l’ àmbit educatiu.
A nivell educatiu, si volem aconseguir bons resultats en la nostra tasca
per a la Coeducació i la Prevenció de la Violència de Gènere, cal tenir present i
no perdre el treball en xarxa amb els professionals de l’ educació, de la sanitat,
dels serveis socials, de la Policia Local i Mossos d’ Esquadra...del barri i del
municipi on estem treballant.
Treballar en xarxa vol dir assumir la responsabilitat, vol dir entendre que
la protecció de la infància és un repte d’ interès col·lectiu. El concepte de treball
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
65
en xarxa implica una disposició dels professionals com a agents de canvi de la
professionalitat, com a agents de canvi de l’ organització, com agents de canvi
del territori, com agents de canvi del treball integrat. Això vol dir que parlem d’
un ésser actiu, que gestiona bé les relacions, que obre l’ organització a l’ entorn
i que fomenta la participació.
Treballar en xarxa és un repte, és una nova manera d’entendre la
coordinació amb l’ entorn, de manera més democràtica. En aquesta recerca em
intentat en la mesura del possible aplicar aquest principi,treballant
conjuntament amb els directors dels centres educatius, amb les mestres tutores
de sisè de primària, amb l’ alumnat i amb totes aquelles altres persones que
ens han facilitat documentació i informació per a l’ elaboració d’ aquesta
Memòria.
3.2.3. Metodologia quantitativa i participativa
La metodologia descriu el procés que hem seguit en la investigació.
Hem optat per la metodologia qualitativa i participativa, perquè ens interessava
conèixer la realitat a partir de les dades que ens aportava l’ alumnat a través
de les seves respostes i de les opinions, comentaris i dibuixos.
Els instruments que hem utilitzat han estat l’ enquesta i el text de
lectura del “Diari de la Carlota”.
L’ enquesta s’ ha passat a vuitanta tres alumnes de sisè d’ Educació
Primària de quatre centres de l’ Alt Penedès. Abans de l’ aplicació s’ ha realitzat
un assaig amb dos alumnes de la mateixa edat en el Centre Cívic Vilarnau de l’
Alt Penedès. A partir de l’ assaig s’ han fet les correccions oportunes.
Un cop obtingudes les respostes de les enquestes s’ ha fet el buidat de
les mateixes en una graella assignant valors, per tal de poder introduir les
dades en el Programa informàtic Excel i obtenir els gràfics representatius de les
mateixes. A les nenes se’ls ha assignat el valor 1 i als nens el valor 2 tal i com
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
66
s’ explica en el peu de cada gràfic.
Ens ha interessat obtenir algunes dades sociològiques com són el
nombre de germans, les persones adultes que viuen a casa, etc. per a poder
interpretar millor algunes de les respostes i buscar una relació possible entre
elles.
S’ han enumerat les enquestes de l’ 1 al 83 i s’ ha posat lletres per ordre
alfabètic que corresponen a les 25 preguntes de l’ enquesta de la A a la Z. Les
preguntes que tenen més d’ una resposta s’ han categoritzat per la lletra
corresponen de l’ alfabet i per un número (per exemple: F1-F2-F3). Les
preguntes 5 i la 22 són obertes.
En quatre fulls d’ Excell es recullen totes les respostes dels alumnes de
cada centre, que corresponen a la numeració de les enquestes, de la manera
següent:
Les enquestes nº 1 a la nº 26 corresponen al CEIP PAU Boada de
Vilafranca del Penedès. Enquestes nº 27 a la 5O corresponen al CEIP La Pau
de Sant Sadurní d’ Anoia. Enquestes nº 51 a la 68 corresponen al CEIP Antoni
Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona. Enquestes nº 69 a la 83 corresponen
al CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons.
De cada gràfic corresponent a cada pregunta es realitza un comentari i
es fa una comparació amb les respostes dels altres centres educatius.
De les vint-i-cinc preguntes de l’ enquesta, vint-i-tres són preguntes
tancades i dues preguntes que són obertes, la 5 i la 22. Les respostes d’
aquestes dues preguntes obertes s’ ha fet mitjançant una graella que recull
totes les respostes. Al final es fa una interpretació de les dades de l’ estudi
Els temps de duració per a respondre l’ enquesta per part del l’ alumnat
fou de 2O minuts cronometrats . Després d’ haver passat l’ enquesta se’ls
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
67
donava un text escrit, “El diari de la Carlota” que havien de llegir i se’ls
demanava un comentari personal i un dibuix sobre el que havien llegit. El temps
de duració d’ aquesta activitat era de 4O minuts. En total la sessió de treball
amb l’ alumnat fou de 6O minuts. En els centres on hi havia menys alumnes
aquests temps va ser inferior.
A continuació s’ exposen alguns textos i dibuixos més significatius que
han contestat els alumnes.
3.Descripció de l’ estudi
3.1.Perfil dels quatre centres educatius de l’ Alt Penedès
En primer lloc definirem el perfil dels centres que s’ han triat per a passar
les enquestes. Són centres de quatre poblacions diferents, en quan a nombre
d’ habitants, grandària del centres, de dues línees o d’ una, alumnat emigrant i
autòcton, etc.
Un cop concedida la Llicència d’ Estudis Retribuïda es va començar a
posar en marxa el Pla de Treball que contemplava el Projecte.
Aquest pretenia la realització d’un treball de camp en quatre centres d’
educació primària públics de l’ Alt Penedès, que comportava una recollida de
dades, la representació gràfica de les mateixes a partir de programes
informatitzats (Excel, taules numèriques i estadístiques, diagrames de barres i
circulars…etc.) i la interpretació de les dades i les conclusions finals. Els quatre
centres públics d’ Educació Primària on s’ha realitzat aquest treball de camp
són els següents:
-CEIP Pau Boada de Vilafranca del Penedès
-CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
68
-CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona.
-CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons.
• CEIP PAU BOADA
El CEIP Pau Boada està ubicat al carrer Espirall s/n del barri de l’ Espirall de
Vilafranca del Penedès. El centre educatiu és de dues línees. L’alumnat del
centre és de famílies treballadores i de classes mitges. El centre té el 34% d’
alumnat estranger. Els nens i nens nouvinguts procedeixen del Marroc, sud-
americans, de Rússia i dels Països de l’ Europa de l’ est.
El centre està realitzant un Projecte d’ Innovació Educativa sobre Educació
per a la Ciutadania, Educació de Valors i Convivència.
El divendres dia 26 d’ octubre del 2007 a dos quarts de quatre de la tarda
es va realitzar l’ entrevista amb el Director del centre educatiu, Ramon Zabala a
qui se li va exposar el Projecte, que ja coneixia perquè se li havia enviat
anteriorment. Se li van resumir els objectius i la metodologia de treball , així
com la prova amb els continguts, que es sol·licitava passar a l’ alumnat de sisè
d’ Educació Primària.
Es pren l’acord que abans d’ entregar la Memòria al Departament d’
Educació es passarà a la direcció del Centre per tal de poder conèixer el seu
contingut.
L’ alumnat de sisè forma dos grups amb un total de 31 alumnes que tenen
la distribució següent: 3 sud-americans, 1 dels Països de l’ Est, 7 magrebins, 1
paquistanès, 19 catalans autòctons de naixement i de parla castellanoparlant
en l’ àmbit familiar. Aquest alumnat està distribuït en dos grups: el sisè A i el
sisè B.
L’ enquesta a l’ alumnat es va passar el dimarts dia 13 de novembre a les 3
de la tarda en el grup de sisè B i a les 4 de la tarda en el grup de sisè A en
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
69
presència de les tutores que van col·laborar en el desenvolupament de la
sessió de treball.
• CEIP ANTONI GRAU MINGUELL
El CEIP Antoni Grau Minguell està situat al carrer de l’ Avinguda de
Catalunya s/n de la població de Sant Quintí de Mediona a la comarca de l’ alt
Penedès . La població actual és de 2.014 habitants. El centre escolar té dos
edificis separats físicament, un d’ Educació Infantil i un altre de Educació
Primària. El centre educatiu està en un procés de creixement degut a l’
increment demogràfic d’aquests darrers anys, és d’ una línea i una segona que
arriba fins a quart d’ Educació Primària. És la única escola del poble, ni hi ha
cap centre més ni privat ni públic. L’ Ajuntament està fent les gestions al
Departament d’ Educació per a la construcció d’ un nou CEIP en el poble atès
que les instal·lacions actuals dels dos edificis han quedat insuficients davant la
demanda creixent d’ escolarització.
El centre té un 35% de la població escolar d’ alumnat estranger. Preocupa l’
impacte pel nombre d’ alumnat nouvingut especialment del Marroc i d’ Amèrica
del Sud. Les famílies es mostren preocupades pels problemes d’ integració d’
aquest alumnat, tot i que consideren que l’ escola respon adequadament al
repte social plantejat. A més, els pares i mares mostren preocupació perquè l’
impacte del nou alumnat pugui implicar un descens dels nivells de rendiment
escolar: la seva valoració actual és que l’ alumnat acaba la primària amb un
bon nivell de competències. El nivell socioeconòmic és molt variat i divers. La
majoria de l’ alumnes procedeixen de famílies autòctones. La llengua vehicular
d’ aprenentatge es el català.
El centre té concedit un Pla Estratègic per a l’ Autonomia de Centre “L’
Escola del nostre poble: Innovadora i de qualitat en un marc de diversitat” des
de l’ any 2007 i renovat fins el 2010. El centre realitza un gran treball pel que fa
a la convivència i els valors.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
70
Segons els documents consultats pel que fa als resultats d’ aprenentatge
obtinguts per l’ alumnat en les diferents àrees del currículum a partir dels
resultats de les proves de les Competències Bàsiques superen la mitjana de
Catalunya en sis de les set àrees estudiades. El 80% de l’ alumnat que finalitza
l’ etapa de primària progressa adequadament. Aquestes valoracions
coincideixen amb la percepció expressada per les famílies entrevistades, que
es mostraven molt satisfetes del rendiment escolar dels seus fills.
El dijous dia 15 de novembre a les 9:30hores es va realitzar l’ entrevista
amb la Directora del centre educatiu, Montserrat Vivó a qui se li va exposar el
projecte, que també ja coneixia perquè se li havia presentat anteriorment. Se li
van resumir els objectius i la metodologia de treball , així com la prova amb els
continguts, que es sol·licitava passar a l’ alumnat de sisè d’ Educació Primària.
Les enquestes a l’alumnat de sisè d’ E.P. es varen passar el El dilluns dia
26 de novembre de 2007 a les 11 hores del matí. La tutora d’ aquest curs és la
mateixa directora del centre, Montserrat Vivó.
Prenem conjuntament també l’acord que abans d’ entregar la Memòria al
Departament d’ Educació es passarà a la direcció del Centre per tal de poder
conèixer el seu contingut. I poder opinar sobre el contingut del mateix.
• CEIP LA PAU
El CEIP La Pau està situat al carrer Salvador Espriu s/n de la població de
Sant Sadurní d’ Anoia (11.500 habitants). És un nou centre educatiu construït
fa pocs anys a partir del tancament d’ un centre privat que era d’una
Cooperativa de pares i mares anomenada “Escola Vilarnau” que es definia com
escola catalana i laica.
És un centre puja en de dues línees fins a quart d’ E.P. atès ha anat
creixent molt ràpidament pel creixement demogràfic de la Vila. A Sant Sadurní
d’ Anoia a més a més del CEIP La Pau hi ha tres centres més d’ E.P. dos
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
71
privats concertats i un centre públic. Atès que aquests centres ja tenen els
cursos plens tot l’ alumnat nouvingut a la població es matricula en el CEIP La
Pau que té vacants. Això ha comportat que tingui un percentatge molt elevat d’
alumnat estranger, un 24%, procedent del Marroc, d’ Amèrica Llatina i de l’
Europa de l’ Est a diferència dels altres centres educatius que és més baixa. La
Comissió d’ Escolarització i l’Oficina Municipal d’ Escolarització realitzen
esforços per a repartir l’ alumnat nouvingut a tots els centres de la població i
disminuir l’ impacte d’ aquests darrers anys del CEIP La Pau.
El CEIP La Pau realitza el Projecte d’ Innovació Educativa del Punt EDU
de la “Biblioteca Escola”r i participa en el Projecte de “Reutilització dels Libres
de Text” del Departament d’ Educació.
El divendres dia 26 d’ octubre a les 9 del matí es va realitzar l’entrevista
amb el director Josep Manel Vega per parlar del Projecte que ja se li havia
enviat unes setmanes abans per correu electrònic. Es varen comentar els
objectius, la metodologia i l’ enquesta que es demanava poder passar a l’
alumnat de sisè d’ E.P.
Les enquestes en aquest centre educatiu es varen passar a l’ alumnat de
sisè d’ Educació Primària dia 16 de novembre a les 3 de la tarda. En total el
curs té 26 alumnes, però aquell dia havien assistit a classe 24 alumnes, 12 nois
i 12 noies, 2 alumnes eren absents. En aquest grup de sisè hi ha 6 alumnes
estrangers, 2 del Marroc i 4 de Sud-Amèrica. Varen contestar l’ enquesta 24
alumnes. 12 noies i 12 nois. Un alumne és de Nova Incorporació al Sistema
Educatiu (NISE). La tutora d’ aquest curs es diu Sílvia Enrich.
• CEIP PAU CASALS
EL CEIP Pau Boada està situat al carrer Pau Casals nº12, de la població
de Sant Llorenç d’Hortons de la comarca de l’ Alt Penedès i de la província de
Barcelona. La població té uns 2.700 habitants aproximadament. És una
població en creixement demogràfic ja que en aquests darrers anys ha rebut
veïns del cinturó industrial de Barcelona, que tenien la segona residència en
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
72
aquesta localitat. Quedant-se a viure definitivament tot l’ any en aquest poble.
És la única escola del poble. No hi ha cap més escola pública ni privada.
L’ entrevista amb la directora del centre, Glòria Tossar, es va realitzar el dia
31 d’ octubre de 2007 a les 9:15 hores del matí. Se li va presentar el Projecte i
l’ enquesta i se li va explicar com es portaria a terme el treball de recerca.
L’ enquesta als alumnes de sisè curs d’ Educació Primària es va passar
el dia 19 de novembre del 2007 a les 10 del matí. El nombre d’ alumnes d’
aquest curs és de 17 en total, 10 nenes i 7 nens. En aquest grup-classe hi
ha 1 nen magrebí que porta 5 anys escolaritzat, 8 nens i nenes de famílies
catalanoparlants, 4 nens i nenes de famílies castellanes i 4 que tan parlen
el català com el castellà.
L’ enquesta fou contestada per 15 alumnes ja que 2 alumnes aquell
matí estaven absents. L’ enquesta la contestaren 5 nens i 10 nenes. En
aquest curs hi ha 4 alumnes que tenen una Adaptació Curricular
Individualitzada ( ACI) i 1 alumne estranger que no és NISE. La tutora d’
aquest curs es diu Anna Belda.
3.2.Assaig de l’ aplicació
Seguint les indicacions del professor Francesc Martínez donades en el
Curs sobre “Introducció a la recerca quantitativa. Qüestionaris” dins del Curs
de “Bases metodològiques per a la recerca educativa” vaig realitzar un assaig
previ per aplicar el qüestionari que havia elaborat i que volia passar a l’
alumnat de les quatre escoles de l’ Alt Penedès per tal de detectar faltes d’
ortografia, preguntes que no s’ entenen, preguntes repetides, coses que no se
sap que contestar...etc.
Vaig passar l’enquesta a una nena de família i un nen de família
magrebina de 9 i 10 anys respectivament, els més semblants possible a la
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
73
mostra de la població a la qual volia passar l’ enquesta. Eren alumnes de dues
escoles públiques diferents i són usuaris dels serveis municipals d’un Centre
Cívic.
En el mes d’ octubre vaig anar a visitar a la responsable del Centre Cívic
del barri Vilarnau de Sant Sadurní d’ Anoia, Imma Herrera, per exposar-li el
meu Projecte i les meves necessitats. Va escoltar-me i va proposar triar un nen
i una nena que tenien el perfil que jo necessitava i va demanar l’ autorització als
seus pares per a sotmetre’s a la prova que jo demanava. La resposta de
col·laboració per part dels pares va ésser molt positiva i el dia 12 de novembre
del 2007 a les 18:30 hores de la tarda varem començar la feina.
Primer els hi vaig explicar el que faríem amb l’ enquesta sobre “Els
estereotips de gènere i la violència” i després amb la lectura del text de les
pàgines 72-73-74 del llibre “El diari lila de la Carlota” de l’ autora Gemma
Lienas publicat a l’ editorial Empúries a l’ any 2001. A continuació vaig
demanar un comentari escrit i un dibuix sobre la lectura. L’ activitat va durar 45
minuts en total: Contestar el qüestionari 20 minuts, la lectura de la Carlota 10
minuts i 15 minuts per escriure i dibuixar el text llegit.
Aquest primer assaig em va servir per fer algunes correccions que
servissin per a una major comprensió del qüestionari. Com van ser ampliar l’
edat, el nombre de fills per família, i modificar el redactat ‘ una pregunta.
Vaig quedar molt contenta del desenvolupament de la sessió i de la
col·laboració de l’ Alba i del Chaker, que així es deien el nen i la nena. Vaig
obsequiar-los amb el còmic “El tresor del castell” de la revista infantil “Cavall
Fort” i vaig agrair la seva disponibilitat i varem quedar com amics i amigues.
S’ adjunta a l’ Annex d’ aquesta Memòria les proves originals d’ aquest
assaig.
L’ enquesta definitiva que es va passar als 83 alumnes de sisè d’
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
74
Educació Primària dels quatre centres de la Comarca de l’ Alt Penedès és la
següent:
3.3. Enquesta sobre els estereotips de gènere i la violè ncia
L’ objectiu d’ aquest qüestionari és conèixer la teva opinió sobre el què
penses de les actituds de maltractaments entre els homes i les dones. Les
teves respostes són molt importants per a determinar que pensen els nens i
les nenes sobre aquest tema.
Tingues present que les teves respostes es mantindran en absoluta
confidencialitat ja que només s’utilitzaran per a obtenir resultats que s’
analitzaran globalment amb procediments matemàtics i estadístics.
Et demanem que siguis sincer/a quan expressis la teva opinió.
Nom....................................................................................................................... Centre.................................................................................................................... Data........................................................................................Codi....................... 1. Sexe: noia noi 2. Edat: 10 anys 11 anys 12 anys 3. Nombre de fills per família: 1 2 3 4 5 4. Persones adultes que hi ha a casa: 5. Has viscut alguna experiència de maltractament d’ un home cap a una dona? Sí No Quan? Com?
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
75
6. Com penses que ha de ser una noia? (marca 3 adjectius) Callada valenta amable forta agressiva dèbil 7. Com penses que ha de ser un noi? (marca 3 adjectius) Callat valent amable fort agressiu dèbil 8.El problema del maltractament contra la dona per part del seu marit o parella té conseqüències en els fills i en tota la família. Sí No 9.És correcte amenaçar i insultar als altres per demostrar que tens un caràcter enèrgic i et sents superior. Sí No 10.Et baralles amb els germans o germanes, amb els amics o amigues? Sí No 11.Està justificat pegar als altres quan t`han pres una cosa que era teva. Sí No 12. Et costa de dir el que sents quan estàs enfadat/da? Sí No 13.Quan els meus amics ó amigues s’enfaden molt amb mi i em sento malament intento parlar amb ells. Sí No 14. Ésser fort/a i valent/a és més important pels nois que per a les noies. Sí No 15. Les noies han d’ ésser més comprensives i carinyoses que els nois. Sí No 16. Un noi pot insultar i/o pegar a la seva parella perquè els homes sempre manen i les noies sempre han de callar. Sí No 17. La violència que es produeix dins de casa és un tema intern de la família i no ha de sortir de casa perquè ningú ho ha de saber. Sí No 18. Consideres normal que hi hagi violència entre les persones? Sí No
19. Les actituds d’ abús, violentes les consideres igual que les exerceixi l’ home que la dona?. Sí No 20. Els nois i les noies han d’ aprendre i participar per igual a fer les tasques de casa (comprar, cuinar, rentar, planxar,curar...). Sí No 21. Ajudes a casa a parar la taula, fer-te el llit, endreçar-te l’ habitació, anar a comprar el pa...? Sí No 22. Saps preparar un plat de cuina? Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
76
Quin? 23. Escoltar problemes, consolar una persona disgustada, tenir cura d’una persona malalta tant ho poden fer les dones com els homes. Sí No 24. A casa m’ escolten i em respecten. Sí No 25. A casa em sento insegur/a, infeliç/a, tinc por. Sí No
Una de les feines realitzades ha estat la selecció d’ un text escrit del
llibre “El diari lila de la Carlota” de l’ autora Gemma Lienas que planteja una
situació conflictiva, creada per una relació abusiva per part del tiet de la
Carlota, el dia de Reis, amb els joguets que els han portat. Aquest text s’ha
passat conjuntament amb l’ enquesta a tot l’ alumnat de sisè d’ Educació
Primària dels quatre centres públics de l’ Alt Penedès.
Després de contestar l’ enquesta, se’ls demanava que fessin la lectura
del text i se’ls demanava la seva opinió per escrit i un dibuix . S’ adjunt el text
i alguns dels treballs més significatius realitzats per l’ alumnat.
En l’ Annex I qui estigui interessat/da podrà les enquestes originals amb
les respostes de l’ alumnat. I a l’ Annex II trobareu els originals dels escrits i
els dibuixos de l’ alumnat.
3.4.El diari lila de la Carlota
Sortint de casa de l’ àvia Anna, anem a casa de l’ àvia Isabel. Allí, també
han passat els reis. La tia Mercè, l’ oncle Carles i en Ramon també hi són.
-Mida! Una pistola i una moto!-crida en Ramon ensenyant-nos els trofeus.
La mare em mira, completament guenya. Segur que bull d’ indignació. Ja
sé què pensa: què fantàstic això de regalar joguines bèl·liques! El cosí Ramon,
un Rambo en potència.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
77
-Doncs, mira què t’ han deixat els reis a casa-li diu en Marc. I li dóna un paquet.
En Ramon el desembolica, mentre nosaltres fem el mateix amb els
regals d’ ells.
-Oh!- diu en Ramon, encantat, oblidant-se de la moto i la pistola. I s’ abraça a la
“Pepa” de drap, de trenes grogues i llavis vermells.
-És una nina!- exclama l’ oncle Carles, amb la mateixa veu d’ horror que hauria
pogut fer si li haguessin regalat un “minipímer” al seu fill de tres anys.
-Sí, una nina de drap, una “pepona” -contesta la mare. I s’ acosta a en Ramon
per dir-li-: Fixa’ t, veus?, pots cordar-li i descordar-li els botons de la jaqueta i
els llaços de les sabates…
-És una nina súper- intervé en Marc-. Jo també en tenia una. Em va anar molt
bé. Sabeu per què? Gràcies a ella, vaig ser el primer del meu curs a aprendre a
fer llaços.
En Ramon, ben abraçat a la seva nina, se l’ escolta embadalit.
-I a més- afegeix en Marc-, em va anar de meravella per fer-me passar la por a
la nit.
-La por?- pregunta l’ oncle Carles, despectivament-. Els homes no en tenen de
por. Deu ser que ets un covard, Marc.
-Quina bestiesa!- diu la mare-. Tant els homes com les dones en poden tenir,
de por. A més, una persona covarda no és aquella que té por, sinó aquella que
és incapaç de sobreposar-se’ hi i actuar. En Marc temia la foscor, però s’ hi
enfrontava. Un valent, vaja.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
78
-Ei! Acompanyat de la nina, però -diu ell.
-Doncs jo no vull que en Ramon jugui a nines. Et penses que vull que se’ m
torni un Marieta?.
-Doncs jo m’ estimo mes que el meu fill jugui a nines i aprengui a ser afectuós i
a ocupar-se dels altres, que no pas que manipuli una pistola i aprengui a
considerar la violència una via per resoldre conflictes -contesta la mare, força
acalorada.
-Dona’ m la nina, Ramon - diu l’ oncle, amb una veu excessivament forta.
Però en Ramon s’ hi nega. Abraçat a la nina es posa a córrer per la sala
perquè el seu pare no el pugui atrapar.
-Vine aquí. Et dic que vinguis ara mateix! No em sents?.
Uf!, per no sentir-lo cridar caldria ser sord, perquè brama com un animal.
Potser és un d’ aquests que han après a no plorar i treuen la tristesa a fora a
base de crits…
-No ho pots deixar córrer? – pregunta la tia Mercè.
L’ oncle Carles se la mira com si hagués dit una cosa monstruosa.
-De cap manera. A les bones o a les males, aquest nen aprendrà que aquí
mano jo. M’ obeirà i prou!.
En Marc i jo ens mirem horroritzats: sort que els nostres pares no tenen
aquest estil! Jo no l’ aguantaria ni dos segons, una persona autoritària…
Finalment, aconsegueix prendre-li la nina. En Ramon plora
desconsoladament.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
79
-Au, mireu de consolar-lo - demana l’ àvia. I nosaltres seiem i prenem-nos una
copeta de cava i un tros de torró.
Es nota que fa esforços per suavitzar la situació.
Per sort, ni l’ oncle Carles ni l’ àvia Isabel diuen allò de “calla, Ramon,
que els homes no ploren”. Potser troben que, als tres anys, un nen encara té
dret a vessar llàgrimes.
En Marc i jo ens posem a jugar amb en Ramon, que deixa de plorar.
L’ àvia ofereix torrons a tothom.
GEMMA LIENAS El diari lila de la Carlota
p.72-73-74 Ed. Empúries. Narrativa Barcelona 2001
Les enquestes i el text es varen passar a l’ alumnat de sisè d’ Educació
Primària dels centres educatius a finals del mes de novembre, principis de
desembre.
4. RESULTATS OBTINGUTS 4.1 Presentació dels resultats obtinguts
A continuació es presenten els resultats obtinguts d´ aquest treball de recerca:
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
80
BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP PAU BOADA. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Enquesta A B C D E F1 F2 F3 G1 G2 G3 H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z
1 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
2 2 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
3 2 3 2 2 1 2 0 4 1 2 3 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
4 1 2 3 1 1 1 3 4 1 3 6 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
5 1 3 2 2 1 1 3 6 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 3
6 1 2 1 2 2 1 3 6 2 4 5 1 2 0 2 1 1 1 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
7 2 2 2 2 1 2 3 5 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
8 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
9 1 2 1 2 1 2 4 5 2 4 5 1 2 1 2 2 1 2 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
10 2 2 4 1 1 1 3 6 2 3 4 2 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 2 1 1 2 2 1 2
11 2 2 2 2 2 1 2 3 1 2 3 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
12 1 2 1 4 1 1 2 3 1 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 2 1 2
13 1 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 0 2 2 2 2 2 2 1 0 1 1 1 3
14 1 2 2 3 1 1 4 5 1 4 5 1 2 1 2 1 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 2
15 1 2 3 3 1 2 3 6 2 3 6 1 2 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
16 2 2 2 5 2 1 2 3 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 2 2
17 1 1 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1
18 2 3 7 3 2 1 3 4 2 3 4 2 2 2 2 1 1 2 2 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2
19 2 2 2 1 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
20 1 2 7 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 1
21 2 2 2 2 2 1 3 6 2 3 4 1 1 1 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 2
22 2 2 7 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
23 2 1 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
24 1 2 3 4 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
25 1 2 2 2 2 1 3 6 1 2 3 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 2 1
26 2 1 7 2 1 1 3 6 2 4 5 1 2 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 1 2
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
81
BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP LA PAU. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Enquesta A B C D E F1 F2 F3 G1 G2 G3 H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z
27 1 1 1 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
28 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 1 1 1 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 2 1 1 2
29 2 2 3 2 1 1 2 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 1 2 2 1 1 2 1 1 1 1 1 2
30 1 2 2 2 2 2 4 5 2 4 5 1 2 1 2 1 2 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2 2
31 2 3 2 2 1 2 3 6 2 3 4 1 2 1 1 1 2 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
32 2 2 4 2 2 1 3 6 1 3 6 2 2 1 2 1 1 2 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2
33 1 2 3 3 1 1 2 3 2 3 4 1 2 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 2
34 1 3 2 5 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 1 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
35 2 3 2 2 1 2 3 6 2 3 4 1 2 1 1 1 2 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
36 2 2 2 2 1 2 4 5 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
37 2 2 4 2 1 2 3 6 2 3 4 1 2 1 2 2 1 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
38 2 2 2 1 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
39 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2
40 1 2 2 3 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
41 2 2 2 3 1 1 2 3 1 2 4 1 2 1 1 1 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2
42 2 3 4 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2
43 1 2 2 2 1 1 2 4 4 5 6 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
44 1 3 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 1 0 1 1 1 2
45 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
46 1 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 1 2
47 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
48 1 2 4 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1
49 1 3 4 2 2 2 3 4 2 3 4 1 0 1 2 1 1 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
50 1 3 3 2 1 1 2 3 1 2 3 1 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
82
BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP ANTONI GRAU MINGUELL. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Enquesta A B C D E F1 F2 F3 G1 G2 G3 H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z
51 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
52 2 3 3 2 1 1 3 0 2 3 0 1 2 1 2 2 1 2 2 2 1 2 1 1 2 1 1 2 1
53 1 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
54 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
55 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 2 1 1 1 2
56 2 2 4 2 2 1 2 3 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 2
57 2 3 6 3 2 3 0 0 2 0 0 1 2 1 2 1 1 2 1 1 1 2 1 1 2 1 2 2 1
58 1 3 2 2 1 1 3 5 2 3 5 1 1 2 1 1 1 2 1 1 0 0 2 1 1 1 1 1 2
59 2 3 4 4 1 2 3 4 1 3 4 1 2 1 1 1 1 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1 2
60 1 2 3 1 2 1 2 4 1 4 5 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
61 2 3 9 2 2 1 3 0 1 3 4 2 1 1 2 1 1 1 1 2 1 2 2 1 1 2 1 1 2
62 2 3 6 2 1 2 3 4 2 4 5 1 2 1 1 1 2 1 1 2 1 2 0 1 1 1 1 1 2
63 1 2 3 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
64 1 2 5 3 1 1 2 5 3 4 5 0 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
65 1 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
66 2 3 5 2 1 1 2 4 1 2 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
67 2 2 2 2 2 1 2 3 1 2 4 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
68 2 2 2 4 1 1 2 3 2 4 5 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
83
BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP PAU CASALS. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Enquesta A B C D E F1 F2 F3 G1 G2 G3 H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z
69 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 2 1 1 1 2 2 1 1 2 1 1 1 1 3
70 1 2 1 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
71 1 1 2 2 1 2 4 5 2 4 5 1 2 2 2 1 1 2 0 2 2 1 2 1 1 1 1 2 2
72 1 2 2 2 2 1 3 6 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2
73 1 2 3 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 2 1 1 2
74 2 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
75 1 2 2 2 2 2 3 4 1 2 4 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 2
76 1 2 2 2 1 1 2 3 1 2 3 1 2 2 2 1 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1
77 1 2 2 2 1 2 3 4 1 2 3 1 2 2 2 2 1 2 2 2 0 2 1 1 1 1 1 1 2
78 1 2 2 2 1 1 2 3 1 2 3 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2
79 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 1 2 2 2 0 1 1 1 1 1 2
80 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 2 1 1 2
81 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 1 2 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2
82 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1
83 2 2 2 2 1 1 2 3 2 4 5 1 2 2 1 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
84
A.SEXE DE L´ALUMNAT ENQUESTAT
Nois51%
Noies49%
Nois Noies
B. EDAT DE L´ALUMNAT ENQUESTAT
11 Anys74%
12 Anys20%
10 Anys6%
10 Anys 11 Anys 12 Anys
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
85
C. NOMBRE DE FILLS/ES PER FAMÍLIA
2 Fills57%
3 Fills17%
6 Fills2%
5 Fills2%
8 Fills0% 9 Fills
1% 1 Fill6%7 Fills
5%
4 Fills10%
1 Fill 2 Fills 3 Fills 4 Fills 5 Fills 6 Fills 7 Fills 8 Fills 9 Fills
D. PERSONES ADULTES A CASA
2 Adults77%
5 Adults2%
4 Adults5%
3 Adults10%
1 Adult6%
1 Adult 2 Adults 3 Adults 4 Adults 5 Adults
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
86
F. COM HA DE SER UNA NOIA?
Callada13%
Valenta28%
Amable29%
Forta22%
Agressiva3%
Dèbil5%
Callada Valenta Amable Forta Agressiva Dèbil
E. VIVÈNCIA DE MALTRACTAMENT D´UN HOME CAP A UNA DONA
Sí67%
No33%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
87
G. COM HA DE SER UN NOI ?
Amable27%
Valent30%
Dèbil2%
Agressiu5%
Fort28%
No contesta1% Callat
7%
Callat Valent Amable Fort Agressiu Dèbil No contesta
H. ELS MALTRACTAMENTS CONTRA LA DONA TÉ CONSEQÜÈNCIES EN ELS
FILLS I FAMÍLIA
Sí94%
No5%
No contesta1%
Sí No No contesta
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
88
I. ÉS CORRECTE AMENAÇAR I INSULTAR A ALTRES PER DEMOSTRAR EL TEU CARÀCTER ENÈRGIC I SUPERIOR?
No94%
No contesta1%
Sí5%
Sí No No contesta
J. ET BARALLES AMB GERMANS/ES O AMICS/GUES?
Sí76%
No23%
No contesta1%
Sí No No contesta
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
89
L. ET COSTA DIR EL QUE SENTS QUAN ESTÀS ENFADAT/DA?
Sí65%
No35%
Sí No
K. ESTÀ JUSTIFICAT PEGAR ELS ALTRES QUAN T´HAN PRES UNA COSA
TEVA?
Sí16%
No84%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
90
M. QUAN ELS MEUS AMICS/GUES S´ENFADEN MOLT AMB MI I EM SENTO MALAMENT INTENTO
PARLAR AMB ELLS I/O ELLES
Sí69%
No30%
No contesta1%
Sí No No contesta
N. SER FORT/A I VALENT/A ÉS MÉS IMPORTANT PELS NOIS QUE PER LES
NOIES
Sí17%
No83%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
91
O. LES NOIES HAN DE SER MÉS COMPRENSIVES I CARINYOSES QUE
ELS NOIS
Sí26%
No73%
No contesta1%
Sí No No contesta
P. UN NOI POT INSULTAR I/O PEGAR A LA SEVA PARELLA PERQUE ELS
HOMES SEMPRE MANEN I LES NOIES SEMPRE HAN DE CALLAR
No96%
Sí4%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
92
Q. LA VIOLÈNCIA QUE ES PRODUEIX DINS DE CASA ÉS UN TEMA INTERN DE
LA FAMÍLIA I NO HA DE SORTIR DE CASA PERQUÈ NINGÚ HO HA DE SABER
No contesta2%
No65%
SÍ33%
SÍ No No contesta
R. CONSIDERES NORMAL QUE HI HAGI VIOLÈNCIA ENTRE LES PERSONES?
No87%
SÍ12%
No contesta1%
SÍ No No contesta
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
93
S. LES ACTITUDS D´ABÚS, VIOLENTES LES CONSIDERES IGUAL QUE LES EXERCEXI L´HOME QUE LA DONA?
Sí35%
No63%
No contesta2%
Sí No No contesta
T. ELS NOIS I LES NOIES HAN D´APRENDRE I PARTICIPAR PER IGUAL
A FER LES TASQUES DE CASA (COMPRAR, CUINAR,RENTAR,PLANXAR,
CURAR...)
Sí96%
No4%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
94
U. AJUDES A CASA A PARAR LA TAULA, FER-TE EL LLIT, ENDREÇAR-TE
L´HABITACIÓ, ANAR A COMPRAR EL PA?
Sí92%
No6%
No contesta2%
Sí No No contesta
V. SAPS PREPARAR UN PLAT DE CUINA?
No6%
Sí94%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
95
Y. A CASA M´ESCOLTEN I EM RESPECTEN
SÍ89%
No11%
SÍ No
X. ESCOLTAR PROBLEMES, CONSOLAR UNA PERSONA DISGUSTADA, TENIR
CURA D´UNA PERSONA MALALTA TANT HO PODEN FER LES DONES COM ELS
HOMES
No6%
Sí94%
Sí No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
96
Z. A CASA EM SENTO INSEGUR/A, INFELIÇ, TINC POR
Sí10%
No86%
Ambdues4%
Sí No Ambdues
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
97
INTERPRETACIÓ I COMENTARI DE LES DADES DE L’ ESTUDI
A. Han contestat l’ enquesta un total de 83 alumnes: 41 són nenes i 42 són nens.
CENTRES NENES NENS
CEIP PAU BOADA 13 13
CEIP LA PAU 12 12
CEIP ANTONI GRAU MINGUELL 6 12
CEIP PAU CASALS 10 5
TOTAL 41 42
B. La majoria de l’ alumnat que ha contesta l’ enquesta té 11 anys ( 61alumnes).
EDAT ALUMNAT
10 anys 5 nenes/nens
11 anys 61 “ “
12 anys 17 “ “
TOTAL 83 “ “
C. La majoria dels nenes i nenes enquestats, un 57%, són dos germans/es a la
família. Segueix un 17% de les famílies que tenen 3 fills/es. S’ observa un
increment del nombre de fills per família en relació a èpoques anteriors a
Catalunya. Les famílies provinents del Marroc tenen més fills que les famílies
autòctones i que les famílies provinents d’ Amèrica Llatina.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
98
PERCENTATGE DE FILLS NOMBRE DE FILLS /ES PER FAMÍLIA
6% 1
57% 2
17% 3
10% 4
2% 5
2% 6
5% 7
1% 9
D. La majoria de l’ alumnat, el 77% viu amb 2 adults a casa i amb famílies
monoparentals un 6%.
PERCENTATGE ADULTS QUE HI HA A LA FAMÍLIA
6% 1 (MONOPARENTAL)
77% 2
10% 3
5% 4
2% 5
E. La majoria de l’alumnat (56 alumnes ) opina que ha viscut alguna experiència
de maltractament d’ un home cap a una dona. El maltractament a les dones forma
part de la vida quotidiana i de l’ entorn dels nens i nenes.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
99
VIVÈNCIA MALTRACTAMENT A UNA DONA
SÍ 56 nenes/nens
NO 27 nenes/nens
TOTAL 83 nenes/nens
A la pregunta de Quan? i Com? responen el següent:
Nº QUAN ? COM?
1. L’ any passat al carrer de la meva àvia. Un home picava a una dona i li va tirar una torreta.
2. Quan era petit. El marit pegava a la meva germana.
3. Pel Poliesportiu Un home va tirar una dona al terra i li va donar una “patada” i li va donar cops de puny .
4. A la tele L’ home li tirava el cabell a la dona.
5. Per la televisió La violaven.
7. Un dia que anava cap el col·legi, i jo i el meu pare la varem defensar.
La picava molt agressivament, la insultava.
8. Fa dos mesos a les Notícies. La insultava, la pegava, l’ emputxava contra la paret i el terra, li donava patades,etc.
9. A la tele. La insultava i la pegava.
10. En el Port de Benicarló. La va tirar.
12. L’ he vist a la nit al Marroc. La perseguia i quan l’ ha agafat amb el ganivet l’ ha matat.
13. A la tele. Pegava a la noia per tots els
“puestos”. 14 Un dia a la tele. La tirava i la maltractava.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
100
15. Un dia a la tele. Li ha clavat un ganivet.
19. Un dia a casa. Per la televisió
20. Un dia a la tele. Li pegava.
23. Un dia a la tele i a la pel.lícula del Chin-Chan.
Insultava a la seva mare.
24. Quasi cada dia: per la tele. A vegades per les notícies surten que peguen nois a noies.
26. Un dia al carrer. Amb una navalla.
27. Mirar la tele. Matant-la.
28. Avui. Fent salts al partit de futbol.
29. En el videojoc Sant Andreas, A la Play Station . En el pati.
Baralles físiques i verbals.
31. Jugant a una Consola. Pegant i disparant-li.
33. A un videojoc, televisió, pati, carrer. Físic, insult, armat.
34. Fa temps. A la tele.
35. Jugant a la Consola. Cops de puny.
36. Un dia en un bar veient un partit de futbol.
Un home pegava a la seva dona.
37. Estava mirant la tele. Pegant.
38. Mirava la tele. Insultant-se.
39. A la nit a la sèrie de televisió de TV3 “Vent del Plà”.
41. En el tren. Matxacant
42. Un dia a la tele. Que un noi va matar a la noia perquè li va posar els cuernos.
43. A la tele. En el tren. Pegar-li patades.
44. A les notícies veient la tele.
45. A la nit a “Vent del Plà”. Un home pegava a la dona.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
101
46. Un dia a la tele. En el tren. Un home li dona una patada a una dona.
47. A la nit. Anava pel carrer.
48. A la nit a les notícies de TV3 en un metro.
A una noia jove i dèbil.
50. A la tele. Al tren.
52. Un dia que estava jugant al carrer i vaig veure com un home pegava a la seva dona.
Donant-li cops de puny a la cara.
58. En el Marroc.
59. A casa meva a la tele. L’ insultava i la pegava.
62. A la tele.
64. A la tele.
66. A la tele.
68. A la tele. Picar.
69. A casa meva mirant la tele.
70. A casa mirant la tele. La va apunyalar.
71. A casa mirant la tele. Fer-li una patada,insultar-la.
74. Al carrer. Un home pegava a la dona i la insultava.
76. A casa per la tele. Emputxar-la i donant-li punyetassos.
77. A la tele.
78. A casa per la tele. Un home va pegar a una dona.
79. A casa a la tele.
81. A casa meva mirant la tele. Verbalment i físicament.
82. Un dia que anava pel carrer a Barcelona en el barri del Raval.
Una parella que s’ estaven insultant.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
102
83. A casa meva mirant la tele. Violant-la.
El 84% (42 nens i nenes) diuen que han vist la violència a la televisió. Això
ens indica, pensem, que els nens i les nenes passen moltes hores a la televisió,
sense que hi hagi un control per part dels adults dels continguts televisius que
veuen els seus fills o bé, també, si hi ha adults amb la seva conformitat i
permissivitat. També observem que hi ha nens i nenes que veuen programes i
sèries televisives en hores nocturnes que seria ja una hora de descansar per
aquestes edats.
Amb el que expressen els nens i nenes es posa de relleu que no hi ha un
control pedagògic i ètic per part de l’ Administració corresponen, dels continguts
que s’emeten en els programes televisius i si són o no són adequats per l’ edat
dels infants.
La majoria de nens i nenes expressen que han vist situacions de maltractaments
a casa seva mirant la televisió, a les notícies o en sèries de TV3. Alguns dels
maltractaments els han vistos en programes infantils com la sèrie japonesa del
Chin-Chan, videojocs, la Play Station, jocs de la consola com Sant Andreas...
Surt en la consulta llocs com el Marroc, el barri del Raval i el metro de Barcelona i
també el pati de l’ escola.
Els maltractament a les dones que descriuen són de tipus verbal, físic i
dues persones consultades diuen que van veure violacions i assassinats.
Cap persona consultada ha expressat que a casa seva hagi viscut una
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
103
situació de maltractament. Només un nen diu que a la seva germana la pegava el
marit.
Segons les respostes de les enquestes pocs nens i nenes veuen violència
a casa i al carrer. 27 nens i nenes opinen que no han vist maltractaments vers les
dones.
Em queda el dubte que potser si hi ha maltractament a casa s’ho han callat
i no ho han dit pensant que quan jo els hi feia la pregunta pensaven que jo
esperava d’ells i d’elles la resposta políticament correcta, que no hi ha violència
domèstica perquè saben que el maltractament i la violència són condemnades i
mal vistes per a la societat.
En cap moment surten les baralles a casa entre els germans i germanes,
discussions, agressions, pagar-se... això no es considera violència. De la mateixa
manera que no es considera violència insultar, pagar, barallar-se, tirar el cabell de
les nenes, en el pati de l’ escola...Només un nen i una nena fan referència al pati
de l’ escola.
Observo que tant l’ enquesta nº.38, com l’ enquesta nº 82 les respostes són
que s’ insultaven la parella, tant l’ home com la dona. En aquest cas el
maltractament era de l’ home vers la dona i de la dona vers l’ home, era un
maltractament mutu.
F. La resposta a la pregunta de com ha de ser una noia? Així com la següent la
pregunta G: Com ha de ser un noi? ens ha sorprès, perquè segons la opinió dels
consultats en aquest moment atributs que fa pocs anys s’atribuïen a les noies i
atributs es donaven als nois, eren diferents, en aquest moment la diferència no és
tant abismal.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
104
ATRIBUT/QUALITAT DE LA NOIA PERCENTATGE DE NENS I NENES
AMABLE 29%
VALENTA 28%
FORTA 22%
CALLADA 13%
DÉBIL 5%
AGRESSIVA 3%
La pregunta situa sis adjectius que fan referència a atributs i qualitats i de
sis havien d’ escollir-ne que millor caracteritzessin a la noia. Les respostes foren
les següents:
Els tres adjectius més triats foren: amable, valenta i forta. El 29% considera
que la noia ha d’ésser amable, el 28% diu que ha d’ ésser valenta i el 22% forta.
En bastant en diferència el 13% considera que ha de ser callada, el 5%
dèbil i només un 3% agressiva.
G. En quan a la pregunta: Com ha de ser un noi? els adjectius eren els
mateixos que la pregunta anterior de Com ha de ser una noia?. Les respostes són
les següents:
ATRIBUT/QUALITAT DEL NOI PERCENTATGE DE NENS I NENES
VALENT 30%
FORT 28%
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
105
AMABLE 27%
CALLAT 7%
AGRESSIU 5%
DÈBIL 2%
NO CONTESTA 1%
Un 30% opina que el noi ha d’ ésser valent, un 28% que ha d’ ésser fort i
un 27% que ha d’ ésser amable. I amb molta diferència segueix el 7% que opina
que ha d’ ésser callat, el 5% agressiu, el 2% dèbil i 1% no contesta. Continua
predominant l’ estereotip de l’ home fort i valent però molt a prop el segueix un
estereotip atribuït històricament a les dones que és l’ amabilitat. Observem un
element positiu de canvi. Així com només un 5% li atribueix l’ agressivitat.
H. La resposta que es dona a la pregunta : Els maltractament contra les
dones té conseqüències en els fills i la família? és la següent:
CONSEQUÈNCIES DEL MALTRAMENT
ELS FILLS I A LA FAMÍLIA
SÍ 94%
NO 5%
NO CONTESTA 1%
La majoria d’ alumnes, el 94% contesta que Sí , que els maltractaments contra
les dones tenen conseqüències en els fills i a la família. Una minoria el 5%
considera que No té conseqüències. Cap nena respon que No. El 5% del No
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
106
correspon a la resposta de quatre nens, que són magrebins i sud-americans.
I. És correcte amenaçar i insultar als altres per d emostrar que tens uns
caràcter enèrgic i et sents superior?
ÉS CORRECTE AMENAÇAR I INSULTAR A L’ ALTRE/A?
RESPOSTES NOIES NOIS
SÍ 5% 1 3
NO 94% 39 39
NO CONTESTA 1% 1
TOTAL 41 42
El 94% de l’ alumnat, 78 alumnes, opina que no és correcte amenaçar i insultar
als altres per demostrar que tens un caràcter enèrgic i et sents superior.
D’aquests 78 alumnes, 39 són nenes i 39 són nens. El 5% contesta que sí, 1 noia
i 3 nois. La nena que contesta afirmativament és magrebina. La nena que no
contesta és també magrebina.
J. La resposta a la pregunta: Et baralles amb els germans/es o amb els amics /
gues ? és la següent:
ET BARALLES AMB ELS GERMANS/ES,
AMICS/GUES?
NENES
NENS
TOTAL
SI 76% 30 33 63
NO 23% 10 9 19
NO CONTESTA 1% 1 1
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
107
TOTAL 41 42 83
El 76% de l’ alumnat contesta que Sí que es baralla amb els germans/nes i
amb els amics i amigues (63 nenes i nens). Un 23% contesta que No es baralla
(19 nenes i nens) i 1% No Contesta que és una nena.
Aquest 76% que es barallen, correspon a 63 nens i nenes, 33 són nens i
30 són nenes. Es barallen més els nens que les nenes, però és molt poca la
diferència. Tant es barallen els uns com els altres. En el grup dels 19 que no es
barallen, hi ha 10 nenes i 9 nens, predominen les nenes, però també és molt
poca la diferència.
Observo que aquest 76% contrasta amb la resposta de la pregunta E sobre
l’ experiència i la vivència de maltractament a les dones. La majoria es baralla,
però barallar-se no ho consideren violència, maltractament. Barallar-se físicament,
insultar-se verbalment, molestar, marginar un amic o una amiga, fer-li el boicot...
consideren que no és maltractament psíquic.
K. Està justificat pegar als altres quan t’ han pres una cosa que era teva?.
El 84% de l’ alumnat contesta que No, són 7O alumnes, dels quals 37 són
nenes i 33 són nens. Hi ha més nenes que diuen que no està justificat pegar.
Un n 16% diu que sí, en total 13 nens i nens, dels quals 3 són nenes i 1O
són nens. Hi ha més nens que nenes que diuen que sí que està justificat pegar.
ESTÀ JUSTIFICAT PEGAR ALS ALTRES?
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
108
NENES NENS TOTAL
SÍ 16% 3 1O 13
NO 84% 37 33 7O
TOTAL 4O 43 83
Es pot observar la distribució de les respostes per centres. Comentar que el
centre que han respòs l’enquesta més alumnat, el CEIP Pau Boada de Vilafranca
del Penedès, han fet l’enquesta 26 nens i nenes, és el centre que
proporcionalment hi ha menys alumnes favorables a justificar pegar els altres,
amb 2 afirmacions per part d’ un noi i d’ una noia. Són pocs els alumnes del CEIP
Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons que diuen que sí que està justificat pegar
els altres, i només ho diuen 2 nois. En el Ceip La Pau són 4 nois que responen
afirmativament i cap noia.
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE DIUEN SÍ QUE ESTÀ JUSTIFICAT PEGA R ELS ALTRES
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 1 1 2
CEIP LA PAU 24 O 4 4
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 2 3 5
CEIP PAU CASALS 15 O 2 2
TOTAL 83 3 1O 13
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
109
L. La resposta a la pregunta: Et costa dir el que sents quan estàs enfadat/da?
ha estat la següent:
La majoria de l’ alumnat , un 65% , 54 en total, 3O noies i 24 nois, diu que li
costa dir el que sent quan està enfadat o enfadada. Segons aquestes dades els
costa més a les noies expressar els seus sentiments que no pas els nois. Per altra
banda, un 35% respon que no li costa, dels quals 11 són noies i 18 són nois. Són
també més els nois que diuen que no els costa dir el que senten quan estan
enfadats,
ET COSTA DIR E QUE SENTS QUAN ESTÀS ENFADAT/DA?
NENES NENS TOTAL
SÍ 3O 24 54
NO 11 18 29
TOTAL 41 42 83
Aquesta distribució per centres dona els següents resultats:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE ELS COSTA DIR EL QUE SENTEN QUAN ESTAN ENF ADATS/DES
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 11 8 2O
CEIP LA PAU 24 1O 8 18
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 4 8 12
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
110
CEIP PAU CASALS 15 5 O 5
Els alumnes del CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’Hortons i del CEIP Antoni
Grau Minguell són els que els hi costa menys expressar el que senten quan estan
enfadats/des.
M. Resposta a la pregunta : Quan els meus amics/gues s’ enfaden molt amb
mi i em sento malament intento parlar amb ells i/o elles.
El 69% de l’ alumnat diu que Sí, un total de 61 alumnes, 33 noies i 28
noies, que intenten parlar amb els seus amics i amigues quan aquests i aquestes
s’ enfaden molt amb ell o ella.
I el 3O% , 7 noies i 14 nois, 21 en total, diuen que no intenten parlar amb
ells o elles. L’ 1% no contesta que és una noia. S’ observa que dins d’ aquest grup
els hi costa molt més als nois que a les noies.
QUAN EM SENTO MALAMENT I INTENTO
PARLAR AMB ELS MEUS AMCIS /GUES
NENES NENS TOTAL
SÍ 33 28 61
NO 7 14 21
NO CONTESTA 1 1
TOTAL 41 42 83
Segons la resposta per centres:
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
111
L’ alumnat del CEIP Pau Casals diu que no hi ha cap alumne/a que no parli amb
els amics i amigues quan s’ enfaden. I l’ alumnat del CEIP Antoni Grau Minguell
té només 1 nena i 2 nens que diuen que no intenten parlar. Els altres dos centres
tenen més alumnes.
D’ aquesta resposta destaquem la diferència entre els nois i les noies que és del
5O%, el doble.
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUAN EM SENTO MALAMENT NO INTENTO PARLAR
AMB ELS MEUS AMI CS/GUES
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 2 8 1O
CEIP LA PAU 24 4 4 8
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 1 2 3
CEIP PAU CASALS 15 O O O
TOTAL 83 7 14 21
N. Respostes a la pregunta següent: Ser fort i i valent és més important pels
nois que per les noies.
La immensa majoria de l’ alumnat enquestat , el 83%, 69 alumnes, 37 noies
i 32 nois, respon que No és més important ser fort i valent pels nois que per les
noies. I un 17% respon que sí, 14 en total, 4 noies i 1O nois. Dins d’a quest grup
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
112
són més els nois que ho pensen.
Per centres la distribució és la següent:
Destaca el CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia del conjunt de centres on
hi ha 8 respostes afirmatives, que l’ alumnat considera que ser fort i valent és
més important pels nois que per les noies. La resta de centres el nombre de
respostes és baix.
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE
CONSIDEREN QUE SER FORT I VALENT ÉS MÉS IMPORTANT
PELS NOIS QUE PER LES NOIES.
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 2 1 3
CEIP LA PAU 24 2 6 8
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 2 2
SER FORT I VALENT ÉS MÉS IMPORTANT
PELS NOIS QUE PER LES NOIES
NENES NENS TOTAL
SÍ 4 1O 14
NO 37 32 69
NO CONTESTA O O O
TOTAL 41 42 83
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
113
CEIP PAU CASALS 15 O 1 1
TOTAL 83 4 1O 14
O. Respostes a la pregunta: Les noies han de ser més comprensives i
carinyoses que els nois.
El 73% de l’alumnat contesta que no han de ser les noies més
comprensives que les nois. Aquest 73% representen un total de 6O alumnes, 32
nois i 28 noies.
El 26% diu que sí que les noies han de ser més comprensives que les nois.
Aquesta minoria són 22 alumnes, 12 nois i 1O nois. Ho pensen més les noies de
sí mateixes. Una persona no contesta a la pregunta.
LES NOIES HAN DE SER MÉS COMPRENSIVES QUE ELS NOIS
NENES NENS TOTAL
SÍ 12 1O 22
NO 28 32 6O
NO CONTESTA 1 O 1
TOTAL 41 42 83
Les respostes per centres educatius són semblants. Les noies ho pensen més
que els nois que han de ser comprensives i carinyoses.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
114
RESPOSTES DE L’ ALUMNA T PER CENTRES QUE
PENSEN QUE LES NOIES HAN DE SER MÉS
COMPRENSIVES I CARINYOSES QUE ELS NOIS
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 4 2 6
CEIP LA PAU 24 3 2 5
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 2 4 6
CEIP PAU CASALS 15 3 2 5
TOTAL 83 12 1O 22
P. Respostes a la pregunta següent: Un noi pot insultar i/o pegar a la seva
parella perquè els homes sempre manen i les noies s empre han de callar.
L’ absoluta majoria, el 94% (8O persones enquestades, 4O nois i 4O noies)
opina que un noi no pot insultar i/o pegar a la seva parella perquè els homes
sempre manen i les noies sempre han de callar. Només un 4% diu que sí,
(correspon a una minoria de tres alumnes, dos nois i una noia).
UN NOI POT INSULTAR I/O PEGAR
A LA SEVA PARELLA PERQUÈ ELS HOMES SEMPRE MANEN I
LES NOIES SEMPRE HAN DE CALLAR
NENES NENS TOTAL
SÍ 1 2 3
NO 4O 4O 8O
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
115
TOTAL 41 42 83
La resposta per centres és la següent:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE
PENSEN QUE UN NOI SI POT INSULTAR I/O PEGAR A LA SEVA PARELLA
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 O O O
CEIP LA PAU 24 O O O
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 1 2 3
CEIP PAU CASALS 15 O O O
TOTAL 83 1 2 3
L’únic centre que té alumnes que responen afirmativament és el CEIP
Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona. Tres alumnes diuen que sí, una
nena i dos nens. Consultades les enquestes nº 57,58 i 59 corresponen a tres
alumnes magrebins.
Q. Resposta a la pregunta següent: La violència que es produeix dins de casa
és un tema intern de la família i no ha de sortir d e casa perquè ningú ho ha
de saber.
El 65% considera que No és un tema intern la violència que es produeix
dins de casa. Són 54 persones de les quals 25 són noies i 29 són nois. Són més
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
116
nois els que pensen que s’ ha de saber i donar a conèixer fora de casa.
El 33 % considera que sí que la violència és un tema intern de la família. Aquest
33% són 27 persones de les quals, 14 són noies i 13 són nois. El 2% No
Contesta. Són més les noies que pensen que la violència no ha de sortir al
domini públic, que és un tema intern de família i que no ha de sortir fora de casa.
Les dues persones que no contesten són dues noies, una d’ elles magrebina.
LA VIOLENCIA ÉS UN TEMA INTERN DE LA FAMÍLIA
NENES NENS TOTAL
SÍ 14 13 27
NO 25 29 54
NO CONTESTA 2 2
TOTAL 41 42 83
Per centres la distribució és la següent:
Del centre CEIP Pau Casals cap nen ha opinat que la violència és un tema intern
de la família. Dels 13 nens que han opinat que sí que és un problema intern de la
família, quatre són del CEIP Pau Boada (dos nens són magrebins i dos de
famílies catalanoparlants). Quatre nens són del CEIP La Pau (tres catalans i un
sud-americà). 5 nois són del CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de
Mediona (un nen català i quatre nens magrebins).
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
117
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE PENSEN QUE LA VIOLÈNCIA QUE ES PRODUEIX DINS DE CASA ÉS
UN TEMA INTERN DE LA FAMÍLIA I NO HA DE SORTIR DE C ASA PERQUÈ
NINGÚ HO HA DE SABER
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 6 4 1 O
CEIP LA PAU 24 4 4 8
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 1 5 6
CEIP PAU CASALS 15 3 O O
TOTAL 83 14 13 27
R. Respostes a la pregunta: Consideres normal que hi hagi violència entre les
persones?
El 87 % de l’ alumnat ( 72 alumnes,38 nenes i 34 nens) respon que No és
normal que hi hagi violència entre les persones. El 12% (1O en total, 2 nenes i 8
nens ) considera que sí que és normal. L’ 1% no contesta. Hi ha més nens que
nenes favorables a la pregunta.
CONSIDERES NORMAL QUE HI HAGI
VIOLÈNCIA ENTRE LES PERSONES?
NENES NENS TOTAL
SÍ 2 8 1O
NO 38 34 72
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
118
NO CONTESTA 1 1
TOTAL 41 42 83
La distribució per centres és la següent:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE CONSIDEREN NORMAL QUE HI HAGI VIOLÈNCIA
ENTRE LES PERSONES.
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 O O O
CEIP LA PAU 24 1 5 6
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 1 1
CEIP PAU CASALS 15 1 2 3
TOTAL 83 2 8 1O
No hi ha cap alumne, ni noi ni noia, del CEIP Pau Boada que consideri normal
que hi hagi violència entre les persones. Al CEIP Antoni Grau Minguell només hi
ha un nen. Al CEIP Pau Casals una nena i dos nens, total 3 a favor de la
afirmació. En el CEIP La Pau hi ha 6 alumnes que ho consideren normal, d’a
quests sis, hi ha una noia i cinc nois.
S. Resposta a la pregunta: Les actituds d’ abús, violentes les consideres igua l
que les exerceixi l’ home que la dona?
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
119
El 63% (52 alumnes, 23 nenes i 29 nens) de l’ alumnat considera que NO i
el 35% (29 alumnes, 17 nenes i 12 nens) considera que sí, un 2% No Contesta
(una nena i un nen).
LES ACTITUDS D’ ABÚS, VIOLENTES, LES CONSIDERES
IGUAL QUE LES EXERCEIXI L’ HOME QUE LA DONA?
NENES NENS TOTAL
SÍ 17 12 29
NO 23 29 52
NO CONTESTA 1 1 2
TOTAL 41 42 83
La distribució de les respostes per centres és la següent:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE CONSIDEREN IGUAL QUE LES ACTITUDS D’ ABÚS I VIO LENTES
LES EXERCEIXI L’ HOME QUE LA DONA
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 2 2 4
CEIP LA PAU 24 8 2 1O
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 1 5 6
CEIP PAU CASALS 15 6 3 9
TOTAL 83 17 12 29
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
120
El nombre més alt d’ alumnes que consideren igual que les actituds d’abús i
violentes les exerceixi l’ home que la dona es troba en el CEIP La Pau amb 1O
alumnes que han respòs afirmativament, 8 noies i 2 nois. Seguit del CEIP Pau
Casals amb 9 respostes afirmatives, 6 noies i 3 nois. Les noies contesten més
afirmativament en els dos centres esmentats, igual nens que nens en el CEIP Pau
Boada i 1 nena i 5 nens en el CEIP Antoni Grau Minguell.
T. Respostes a la pregunta: Els nois i les noies han d’ aprendre i participar per
igual a fer les tasques de la casa (comprar, cuinar , rentar, planxar,
curar...etc).
La immensa majoria, el 96% (8O nens i nenes, 41 nenes i 39 nens) respon que
Sí que els nois i les noies han d’ aprendre i participar igual a fer les tasques de
casa. Només un 4% diu que No (3 nens). Les nenes totes estan d’ acord. Els nens
només 3 està en desacord.
ELS NOIS I LES NOIES HAN D’ APRENDRE I PARTICIPAR PER
IGUAL A FER LES TASQUES DE CASA
NENES NENS TOTAL
SÍ 41 39 8O
NO O 3 3
TOTAL 41 42 83
La distribució per centres és la següent:
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
121
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE PENSEN QUE ELS NOIS I LES NOIES HAN D’ APRENDRE I
PARTICIPAR IGUAL A FER LES TASQUES DE CASA
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 O 2 2
CEIP LA PAU 24 O O O
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O O O
CEIP PAU CASALS 15 O 1 1
TOTAL 83 O 3 3
Dos alumnes del CEIP Pau Boada i 1 del CEIP Pau Casals han repòs que No a la
pregunta. Consultades les enquestes nºs 18 i 21 del CEIP PAU BOADA, aquestes
corresponen a les respostes donades per un nen magrebí i un nen
castellanoparlant. L’ enquesta del nen del CEIP Pau Casals , número 69,
correspon a un nen castellanoparlant.
U. Respostes a la pregunta: Ajudes a casa a parar la taula, a fer-te el llit,
endreçar-te l’ habitació, anar a comprar el pa?
Un 92% de l’ alumnat respon Sí (76nens i nenes, 39 nenes i 37 nens ) un
6% respon No (5 nens) i un 2% No Contesta (2 nenes) Consultades les
enquestes números 13, 44 corresponen a dues nenes castellanoparlants.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
122
AJUDES A CASA A PARA LA TAULA, A FER -TE EL LLIT,
ENDREÇAR-TE L’ HABITACIÓ, ANAR ACOMPRAREL PA?
NENES NENS TOTAL
SÍ 39 37 76
NO O 5 5
NO CONTESTA 2 2
TOTAL 41 42 83
Buidat de les enquestes de les respostes negatives dels alumnes analitzades per
centres:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE DIUEN QUE NO AJUDEN A CASA A PARA LA TAULA, A F ER-SE EL
LLIT, ENDREÇAR-SE L’ HABITACIÓ, ANAR A COMPRAR EL P A
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOAD A 26 O 2 2
CEIP LA PAU 24 O O O
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 3 3
CEIP PAU CASALS 15 O O O
TOTAL 83 O 5 5
Totes les nenes que han contestat ajuden a les feines de casa. 5 nens no ajuden,
que són 2 del CEIP Pau Boada i 3 del CEIP ANTONI Grau Minguell. Consultades
les enquestes números 18,21,52,55,57, corresponen a 3 nens magrebins, 1
catalanoparlant i 1 castellanoparlant.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
123
V. Resposta a la pregunta: Saps preparar un plat de cuina?
La majoria de l’ alumnat un 94% (78 nenes i nenes, 4O nenes i 38 ha contestat
que Sí. Un 6% (5 nens i nenes) ha contestat que No ( 1 nena i 4 nens).
SAPS PREPARAR UN PLAT DE CUINA?
NENES NENS TOTAL
SÍ 4O 38 78
NO 1 4 5
TOTAL 41 42 83
La resposta analitzada per centres és la següent:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES
QUE DIUEN QUE NO SABEN PREPARAR UN PLAT DE CUINA
CENTRE Enquestes contestades
NENES NENS
TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 O 1 1
CEIP LA PAU 24 O 1 1
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 1 1
CEIP PAU CASALS 15 1 1 2
TOTAL 83 1 4 5
Hi ha un nen per centre que diu que no sap preparar un plat de menjar. I en el
CEIP Pau Casals hi ha una nena que també diu que No.
Consultades les enquestes nº 18,21,61,73.8O, corresponen les respostes a 2
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
124
nens magrebins, 1 nen castellanoparlant, 1 nena i 1 nen catalanoparlants.
A la segona part d’ aquesta mateixa pregunta deia: Quin plat de cuina saps
preparar?
El buidat de les respostes que dona l’ alumnat per Centres Educatius és el
següent:
CEIP PAU BOADA DE VILAFRANCA DEL PENE DÈS
Nº QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN
1. Pinxos de fruita, amanida, galetes,truita, ous fregits. X
2. Amanida i entrepà. X
3. Arroz, huevo, ensalada, entrepà i toda clase de jugos. X
4. Arroz, tortilla francesa. X
5. Arròs, patates, salsitxes, Cola- Cao con pan. X
6. Ensalada, patates, ous,entrepà, macarrons. X
7. Arròs, truita, amanida, entrepà... X
8. Amanida, entrepà, l’ esmorzar, etc. X
9. Un entrepà, ou fregit, meló amb pernil salat. X
1O. Ha contestat que no sap preparar cap plat. X
11. Carn arrebossada. X
12. Alubies, arròs, fer el pa de casa del Marroc, carn
picada...
X
13. Creps, enciam, torrades, truita francesa, pelar patates, la
llet.
X
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
125
14. Tostades i un entrepà X
15. Tortilla, patatas fritas, amanida, arroz, verdura del temps. X
16. Pollo rebosau i arròs a la cubana. X
17. Torrades i esmorzar. X
18. Arroz, tortilla. X
19. Biquinis i truita. X
2O. Franfurts-Bacon, biquinis, entrepà i patates fregides. X
21. Tostadas , biquinis. X
22. Ous. X
23. Biquinis, tostadas. X
24. Truita,crema de carbassó i biquinis. X
25. Sopa, pizza, pollo rebozado, tostadas, arròs amb
tomàquet.
X
26. Tortilla. X
CEIP LA PAU DE SANT SADURNÍ D ’ ANOIA
Nº. QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN
27. Entrepà X
28. Ha contesta que no sap preparar cap plat de cuina. X
29. Hamburgueses, amanides. X
3O. Arròs amb carn, peix, botifarra,truita, ou, ensalada i
sopa.
X
31. Truita, entrepans. X
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
126
32. No ha escrit cap plat, però ha contestat que sí que en
sap preparar.
X
33. Entrepà. X
34. Arroz, franfurt X
35. Truita d’ ou. X
36. Un plat d’ enciam. X
37. Carn amb patates i ou. X
38. Un truita, ous ferrats, un entrepà. X
39. Truita i ou fregit. X
4O. Arròs, ou fregit. X
41. Pop, ou, pexi,carn, patates “frites”, pasta X
42. Una truita, butifarra, pizza. X
43. Patates fregides, ous, carn,pasta, entrepans. X
44. Espirals, carn, patates,canelons,pizza,calamars i
croquestes.
X
45. Ou ferrat amb patates. X
46. Truita, entrepà. X
47. Amanida de patata, macarrons,truita. X
48. Macarrons, espaguetis, truita, arròs bullit, entrepans. X
49. Ou fregit. X
5O. Ensalada, ous, truita de patates. X
CEIP ANTONI GRAU MINGUELL DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA
Nª QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
127
51. Entrepà, l’ esmorzar, el berenar. X
52. Macarrons, cuscús amb ajuda de la mare, esmorzar. X
53. Arròs bullit, entrepà. X
54. Un got de llet amb cereals, una truita. X
55. Un entrepà. X
56. Ou i pit de pollastre. X
57. Ous amb tomàquet, pizza. X
58. Pa, ous, pastes. X
59. Macarrons, espaguettis. X
6O. Una truita amb patates de bossa. X
61. Ha contestat que No sap preparar cap plat de cuina. X
62. Ous. X
63. Un ou ferrat ó una truita a la francesa. X
64. Cuscús. X
65. Truita, entrepà, ou. X
66. Ous, carn de xai, tomàquets. X
67. Truita. X
68. Entrepà,patates, llom. X
CEIP PAU CASALS DE SANT LLORENÇ D ’ HORTONS
Nª QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN
69. Truita. X
7O. Amanides, truites. torrades, X
71. Truites de patates, o d’ espinacs. X
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
128
72. Amanida, entrepà, truita francesa. X
73. Ha contestat que No sap preparar cap plat de cuina. X
74. Sopa, truita, macarrons. X
75. Pollastre arrebossat, sopa i truita francesa. X
76. Truita, ou ferrat, bistecs, macarrons, patates fregides,
truita de patates.
X
77. Carn arrebossada. X
78. Truita, ou ferrat, entrepà. X
79. Franfurts, amanida. X
8O. Contesta que No sap preparar cap plat de cuina X
81. Amanides, pasta,truites. X
82. Macarrons, truita. X
83. Ou ferrat, pastís, truita de patates, truita francesa. X
Tots els nens i les nenes contesten que saben preparar plats de cuina molt
semblants, sobretot els ou ferrats, les truites, els macarrons, les amanides,
entrepans....etc. No hi ha diferència entre les respostes dels nens i de les nenes.
Un nen i un nena de cultura musulmana diuen que saben preparar un plat de
Cuscús i pa fet a casa com el fan en el Marroc. No saben preparar cap plat
X. Respostes de l’ alumnat a la pregunta: Escoltar problemes, consolar una
persona disgustada, tenir cura d’ una persona malal ta tant ho poden fer les
dones com els homes.
El 94% de l’ alumnat (78 en total, 4O nenes i 38 nens) contesta que Sí i el
6% (5 en total, 1 nena i 4 nens) contesta que No.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
129
ESCOLTAR PROBLEMES, CONSOLAR UNA PERSONA DISGUSTADA, TENIR CURA D’ UNA PERSONA MALALTA
TANT HO PODEN FER LES DONES COM ELS HOMES. NENES NENS TOTAL
SÍ 4O 38 78
NO 1 4 5
TOTAL 41 42 83
Les respostes distribuïdes per centres queden de la manera següent:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE OPINEN QUE ESCOLTAR, CONSOLAR, CURAR, NO HO PODEN FER TANT LES DONES
COM ELS HOMES. Enquestes
contestades NENES NENS TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 1 3 4
CEIP LA PAU 24 O O O
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 1 1
CEIP PAU CASALS 15 O O O
TOTAL 83 1 4 5
Els resultats d’ aquesta pregunta són matemàticament els mateixos que els de la
pregunta anterior V. Saps preparar-te un plat de cuina?. Però distribuïts de
manera diferent. En total 5 alumnes diuen que No poden fer-ho igual. 1 noia i 4
nois. 4 Són del CEIP Pau Boada, que corresponen a les enquestes nº 1,12,18,26.
que són de dos nens castellanoparlants, 1 nena i 1 nen magrebí. La resposta de l’
alumne del CEIP Antoni Grau Minguell correspon a l’ enquesta nº 57 que l’ hq
feta un nen magrebí.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
130
Y. A la resposta: A casa m’escolten i em respecten l’ alumnat ha respost el
següent:
El 89% dels enquestats ( total 74 alumnes, 36 nenes i 38 nens) han
contestat que Sí i un 11% ( 9 alumnes en total, 5 nenes i 4 nens) ha contestat que
No. Hi ha més nenes que nens que manifesten aquest opinió, però la diferència
és molt poca.
A CASA M’ ESCOLTEN I EM RESPECTEN NENES NENS TOTAL
SÍ 36 38 74
NO 5 4 9
TOTAL 41 42 83
Les respostes per centres són les següents:
RESPOSTES DE L’ ALUMN AT PER CENTRES QUE OPINEN QUE A CASA NO M’ESCOLTEN I EM RESPECTEN
Enquestes contestades
NENES NENS TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 3 1 4
CEIP LA PAU 24 1 O 1
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 3 3
CEIP PAU CASALS 15 1 O 1
TOTAL 83 5 4 9
Hi ha 4 alumnes del CEIP Pau Boada que manifesten que a casa no els escolten i
els respecten i 3 al CEIP Antoni Grau Minguell. Als altres dos centres només una
nena a cada centre. Són les nenes les que expressen més aquesta opinió.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
131
Consultades les enquestes del CEIP Pau Boada, corresponents als números
14,16,2O les responen: 1 nena castellanoparlant que viu amb el pare, la mare i l’
avi i té dos germans. Un nen castellanoparlant que viu a casa amb cinc adults,
pare mare , tiets i tietes i dos germans. Una nena castellanoparlant que viu amb el
novio de la mare, la mare i té set germans.
La enquesta del CEIP La Pau nº 3O correspon a una nena sud-americana que viu
amb el pare i la mare i té dos germans.
Les enquestes del CEIP Antoni Grau Minguell números, 52,56,57 corresponen a
un nen magrebí,que viu amb dos adults a casa, pare i mare i té tres germans. Un
nen castellanoparlant que viu amb el pare i la mare i quatre germans. Un altre nen
magrebí que viu amb tres adults, el pare, la mare i el tiet i té sis germans.
La enquesta del CEIP Pau Casals, número 71 correspon a una nena catalana,
que viu amb el pare i la mare i dos germans.
Z. La resposta a la pregunta: A casa em sento insegur/a, infeliç,/a, tinc por és
la següent:
El 86% de l’ alumnat (75 en total, 35 nenes i 4O nens ) opina que No, el 1O% (8
en total, 6 nenes i 2 nens) opina que Sí i un 4% ( 1 nen i 2 nenes) contesten
alhora les dues respostes.
A CASA EM SENTO INSEGUR/A,INFELIÇ/A,TINC POR NENES NENS TOTAL
SÍ 6 2 8
NO 35 4O 75
TOTAL 41 42 83
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
132
La distribució per centres és la següent:
RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE OPINEN QUE A CASA EM SENTO INSEGUR/A, INFELIÇ/A, I TINC POR
Enquestes
contestades NENES NENS TOTAL
CEIP PAU BOADA 26 3 O 3
CEIP LA PAU 24 1 O 1
CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 2 2
CEIP PAU CASALS 15 2 O 2
TOTAL 83 6 2 8
Les nenes es senten el triple més insegures, infelices i amb por que els nens.
Hi ha tres nenes en el CEIP Pau Boada, que contesten les enquestes nº 17,2O,25
que corresponen a: una nena catalanoparlant que viu amb el pare i la mare i dos
germans que diu” Sí, però molt poques vegades”. Una nena castellanoparlant
que viu amb la mare, el seu novio i set germans. Una nena castellanoparlant que
viu amb la mare, el novio de la mare i dos germans que també diu “a vegades”.
La nena del CEIP La Pau ha contesta l’ enquesta número 48, viu amb el pare i la
mare i té quatre “germans/es” i opina “ a vegades”.
Els dos nens del CEIP Antoni Grau Minguell, contesten les enquestes número 52 i
57corresponents a un nen magrebí que viu amb dues persones adultes a casa i
te´3 germans diu “ a vegades”: i l’ altre nen també és magrebí viu amb el pare, la
mare, el tiet i 12 germans i opina també “a vegades”.
Les dues nenes del CEIP Pau Casals responen les enquestes número 76 i 82
respectivament. Són dues nenes catalanoparlants que viuen amb dos adults a
casa i tenen totes dues dos germans.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
133
4.2 Presentació de dibuixos i textos significatius
Dels vuitanta tres textos i dibuixos comentats per part de l´ alumnat hem
seleccionat un recull dels més significatius.
Davant de la situació conflictiva que es crea amb els regals dels reis, la
majoria de l´ alumnat donen la raó a la mare i es manifesten contraris a l´ actitud
abusiva de l´ oncle. Així mateix veuen bé que els nens juguin amb nines i
censuren les joguines bèl·liques. Una minoria considera que els nens no han de
jugar amb nines.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
134
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
135
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
136
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
137
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
138
5. CONCLUSIONS DE LA RECERCA. APLICACIONS I PROPOST ES DE LES
CONCLUSIONS EN EL SISTEMA EDUCATIU
5.1. CONCLUSIONS DE LA RECERCA
Els nens i les nenes de sisè curs d’ Educació Primària dels quatre centres
de la comarca de l’ Alt Penedès on s’ ha realitzat la recerca educativa
coincideixen en els següents punts:
1. Tenen coneixement de què és el maltractament contra les dones i la violència
de gènere.
2. Diuen que està malament i que no s’ha de donar.
3. Els maltractaments a les nenes, a les dones i la violència de gènere no ‘ han
vista o viscuda a l’ escola, ni tampoc a casa.
4. Les microviolències que es donen en el pati i/o a l’ escola o a casa amb els
germans i germanes, no es consideren violència.
5. Els nens i nenes han vist la violència contra les dones a la televisió, als
videojocs o videoclips i a les pel·lícules.
6. L’alumnat té assolit que la violència és negativa. Té molt clar el que es pot fer i
el que no es pot fer. Aquesta constatació l’ autora del treball afirma que és degut
gràcies als esforços i la tasca realitzada pels professionals de l’ educació en els
centres educatius d’ educació democràtica, d’educar per a la convivència,
l’educació en valors, la coeducació, educació per a la ciutadania...etc. i sobretot
en la tasca de tutoria i d’atenció individualitzada a l’alumnat que es realitza en els
centres educatius.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
139
7. Els estereotips de gènere en aquest edat gairebé no existeixen, afirmaríem que
s’ ha avançat bastant en la igualtat a nivell conceptual, d’ idees, de pensament.
Tot i així després veiem que això canvia a l’ adolescència amb la relació de
parella i el concepte de “l’ amor romàntic”.
8. Els nens i les nenes pensen que hi ha tasques de casa que les poden fer
igualment els homes que les dones.
9. Quan se’ls pregunta si saben cuinar, la gran majoria diu que sí i saben explicar
molt bé el que sap fer. Aquí ens quedem amb el dubte de si realment fan a casa
tot això que diuen.
1O. Les nenes manifesten que són més infelices que els nens en aquesta edat
escolar.
11. Es donen respostes sobre la Violència masclista contra les dones, o No es
contesta, per part d’ aquells alumnes nouvinguts que provenen d’ altres cultures
com són els nenes i nenes sud-americans i del Marroc. Pensem que en aquest
països no hi ha hagut la tradició d’ educació democràtica, de defensa de la
igualtat que hem tingut a Catalunya i a Espanya i això caldrà tenir-ho en compte
perquè es poden donar brots masclistes de violència en el futur.
5.2. APLICACIONS I PROPOSTES DE LES CONCLUSIONS EN EL SISTEMA
EDUCATIU
1. Coeducar és educar : Més Coeducació en els centres educatius
Coeducar és educar. Es proposa incorporar la Coeducació com a eix
vertebrador de l’ acció educativa del centre:
-Treballar Projectes i experiències de prevenció de la violència de gènere.
- Incorporar-les en el Currículum Escolar (PCC) amb continguts transversals.
- En el Projecte Educatiu de Centre (PEC).
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
140
- Accions en el Pla Anual (PA) entorn el dia 8 de Març, Dia de la Dona
Treballadora, el dia 28 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència
de les Dones i el dia 27 de maig Dia de la Salut.
-Una Comissió de Coeducació en cada Claustre i en cada Centre educatiu.
-Participació del representant d’ aquesta Comissió en el Consell Escolar.
-La persona responsable de coeducació de cada centre ha de lliurar hores
lectives per a realitzar les tasques del seu càrrec.
-Assessorament de centre en els Claustres.
-Formació en els Consell Escolars.
-Plantejar accions i experiències en el Consell Escolar Municipal que comporti
treball en xarxa amb els altres centres públics i privats de la zona.
2. Control dels mitjans de comunicació .
L’ autora fa una crida d’ atenció a l’administració i a les autoritats
competents sobre el control dels continguts que emeten els mitjans de
comunicació. No pot ser que els grans esforços que dedica l’ administració
educativa i el professorat a educar en Projectes basats en el respecte, la
tolerància, la convivència, la ciutadania....etc. es vegin contrarestats en negatiu
per les imatges i la violència dels programes infantils, pel·lícules, serials que emet
la televisió. Programes com “XIN-XAN”, “Los Simpson”, “Escenas de
matrimonio”...difonen continguts amb estereotips i violència masclistes, que s’
haurien de retirar la seva difusió i sobretot atenen que són televisions
finançades amb fons públics. S’ha de revisar el codi ètic i realitzar un control
rigorós del que es difon a la televisió i en els mitjans de comunicació.
3. Control publicitat, Videojocs, Videoclips, Press ing cath
En aquesta mateixa línea cal un major control dels continguts de la
publicitat i dels “Videojocs” , “Videoclips” , Pressing Cath que actualment estan en
el mercat. Un percentatge elevat d’ ells es basa en la violència i es juga a “matar”
a l’ adversari. Aquesta oferta que hi ha en el mercat , no està regulada per les
famílies de l’ alumnat., que compren el que els demanen els seus fills, moltes
vegades desconeixen els seus continguts.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
141
Per altra banda els nens i les nenes veuen molta televisió sols i soles i
juguen als videojocs sense control ni límit per part dels pares, que moltes vegades
treballen i no estan a casa fins al vespre.
4. Consolidar el treball en xarxa
Es proposa consolidar el treball en xarxa de tots i totes els professionals
que intervenen en una mateixa comunitat per tal de intervenir més eficaçment en
els casos de detecció de maltractaments i sobretot per a coordinar projectes de
prevenció de la violència de gènere.
5. Informar, assessorar a les dones emigrants
Informar, assessorar a les dones emigrants sobre els seus drets i els seus
deures. Ja que l’ increment de la violència masclista si analitzem els casos que
publica la premsa, la majoria de les víctimes són dones emigrants que fa poc que
han arribat a Espanya. Han de saber que hi ha un estat de dret que les protegeix i
condemna als agressors i als violents.
Educar per canviar les mentalitats de les nenes i els nens de les famílies
nouvingudes per rebutjar i condemnar les actituds violentes i per denunciar a qui
les realitza.
6. Elaborar materials didàctics
A partir de la informació recollida es posa de manifest la necessitat
d’elaborar materials didàctics per a ésser aplicats a l’ aula, tan per les
assignatures de llengües i literatures, com per projectes d’ acció tutorial que
ajudin a donar elements per a una intervenció preventiva de la violència de
gènere. Els continguts haurien de ser els que s’ han descrit en l’ apartat 2.8. d’
aquesta Memòria.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
142
7, Maleta Coeducativa
Es proposa que a cada Centre de Recursos Pedagògics de les Zones
Educatives dels Serveis Territorials d’ Educació de la Generalitat de Catalunya hi
hagi una Maleta Coeducativa a disposició d’ús de les escoles d’ Educació Infantil
i Primària. El contingut de la maleta hauria de ser divers: contes, CD, pel.lícules,
receptes de cuina, activitats d’anàlisi de la publicitat ..etc. adequat a l’ edat de l’
alumnat usuari.
8.Fer visible la violència
A partir de les opinions expressades per l’ alumnat es posa de manifest que
les microviolències quotidianes que es donen en el pati de l’ escola, les baralles
amb els germans a casa, al carrer amb els amics i amigues, no consideren que
sigui violència.
És per això que cal parlar-ne, fer visible la violència per a prendre
consciència del seu rebuig i aprendre estratègies per a solucionar els conflictes
mitjançant el diàleg.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
143
6. FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA
ABAD, Mª Luisa y otras. Género y educación. Barcelona. Graó. 2002. ACKER, Sandra. Genero y educacion.Reflexiones sociologicas sobre mujere, enseñanza y feminismo. Narcea. Instituto de la Mujer. Madrid ,1995. AGUIRRE,M. “Tolerancia cero contra la violencia doméstica”. El País, 6 de diciembre de 2002. AJUNTAMENT DE BARCELONA . INSTITUT D’ EDUCACIÓ. Recuperem els jardins escolars. Editorial Octaedro. Barcelona. 2OO7. ALBERDI, Inés; ROJAS MARCOS, Luís. Violència: Tolerància zero. Obra Social “La Caixa”. Barcelona. 2005. ALBERDI, Inés. “Com reconèixer i com erradicar la violència contra les dones” en Violència: Tolerància Zero. Programa de prevenció de l’ Obra Social “La Caixa”. Barcelona 2005. ALTARRIBA,F. Vivències silenciades. Estudi d’ opinió sobre la victimització de la dona a Catalunya. Barcelona. Institut Català de la Dona. 1992. ALTARRIBA, F. Vivències silenciades. Entrevistes a dones victimitzades. Barcelona. Institut Català de la Dona. 1992. AMNISTÍA INTERNACIONAL. Cuerpos rotos, mentes destrozadas. Tortura y malos tratos a mujeres. Editorial Amnistía Internacional (EDAI). Madrid. 2001. AMOROSO, Maria Ines i altres . Malabaristas de la vida. Mujeres, Tiempos y trabajos” Ed. Icaria. Barcelona. 2003. ALCÁNTARA, Jose Antonio. Educar la autoestima. Métodos, técnicas y actividades. Aula Pràctica Primària. Deusto. Ed. Ceac. 2003. ALTABLE, Charo. Penélope o las trampas del amor. Barcelona. Mare Nostrum. 1999. _(2000) : Educación sentimental y erótica para adolescentes. Más allà de la igualdad. Madrid. Miño y Dávila. ASKEW, Sue y Carlos ROSS. Los chicos no lloran. El sexismo en educación. Paidos. Barcelona. 1995. ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. Coeducació. Informació bibliogràfica Biblioteca Rosa Sensat. nº 42. Barcelona. 2007. ASTELARRA, Judit. Veinte años de políticas de igualdad pública. Valencia. Universidad de Valencia. 2005.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
144
BAREA, Consuelo. Manual para mujeres maltratadas (que quieren dejar de serlo). Ed. Oceano-Ambar. 2004. BARRAGÁN, F.; TOMÉ,Á. “El proyecto Arianne”. Cuadernos de Pedagogía, núm.284, 1999. BARRAGÁN, Fernando (coord) y otros. Violencia de género y currículum. Un programa para la mejora de las relaciones interpersonales y la resolución de conflictos. Màlaga. Ed. Algibe. 2001. BATOLOMÉ, M. La Coeducación. Instituto de Estudios Pedagogicos Somosaguas. Madrid. Narcea Ediciones.1980. BAUSCH,Richard. Alguien que me cuide. Ed. Tropismos. Salamanca. 2004. BENGOECHEA, M. Reflexiones sobre el lenguaje como vehículo de (re) producción de la violencia de género. Ponència presentada al congrés 2Violencia de género: Nuevo pacto entre mujeres y hombres”. Màlaga. 2006. . BIGLIA, BÁRBARA, SAN MARTÍN, CONCHI (coords.). Estado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género. Barcelona. Virus Editorial, 2007. BLANCO, Nives. Educar en Femenino y en Masculino. Madrid. Akal y Universidad Internacional de Andalucía. 2001. BOLANCÉ,J,: LAÍN,C. (comp). Violencia, género y coeducación. Córdoba. Grupo de Coeducación Hipatia. Ayuntamiento de Córdoba. 2002. BONAL,X. Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Barcelona. Grao. 1997. BONAL, Xavier; TOMÉ, Amparo. Construir la escuela coeducativa. La sesnsibilización del profesorado. Cuadernos de Coeducación nº 12. Instituto de Ciencias de la Educación. Universidad Autònoma de Barcelona. 1997. BONINO, Luis “Violencia de género y prevención. El problema de la violencia masculina”. Actuaciones sociopolíticas contra la violencia de género. Madrid. UNAF. 1999. BONINO, Luis. “Varones, género y salud mental: reconstruyendo la “normalidad masculina” en Marta Segarra y Angels carabí (Eds). Nuevas masculinidades, pp 41-64. Barcelona. Icaria. 2000. BOURDIEU, Pierre. La dominación masculina. Barcelona. Anagrama, 1998. BURIN,M. ; MELER,I. Varones. Género y subjetividad masculina. Buenos Aires. Paidós. 2000.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
145
CAMPS, V. El siglo de las mujeres. Madrid. Càtedra. 1998. CARMONA,L.;CHAVARRIA,A.; FOISSIN,L.:GARCIA,M.; MASIA,B.;VILLAR, C. Vincula´t. Materials per treballar amb dones maltractades. Barcelona. Diputació de Barcelona,2000. CARO, Coral. Relacions afectivoamoroses a l’ adolescència. Elements per a una intervenció preventiva de la violència de gènere. Llicència d’ estudis curs 2005/2006. Barcelona. Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya. 2006. CARO, Coral. “La concepció romàntica de l’ amor, rerefons de la violència de gènere” en Educar és Coeducar. Experiències.Barcelona. Revista Perspectiva Escolar,nº 301.Gener 2006. CAROL OATES, Joyce. Violada. Una historia de amor. Barcelona. Edicions 62. 2005. CERVIÑO,Mª J.;SERRATO,G.; HERNÁNDEZ,G.; LATORRE,L.;YAGO,C.; Experiencias de relación en la escuela. Prevenir la violencia contra las niñas y las mujeres. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº 19. Secretaria General de Políticas de Igualdad. Madrid. Instituto de la Mujer. Ministerior de Trabajo y Asuntos Sociales. 2006. CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA. Conviure i treballar junts. Barcelona. Generalitat de Catalunya. 2006. CORIA, Clara. El sexo oculto del dinero: Forma de la dependencia femenina. Grupo Editor, BsAs. 1986. CORIA, Clara. El amor no es como nos lo contaron. Buenos Aires. Ed. Paidós. 2004. CORSI,J. Violencia familiar. Argentina. Paidós. 1997. CHACÓN, Dulce. Mía o de Nadie. Madrid. Ed. El País Semanal. CUADERNOS DE PEDAGOGÍA (1999): nº 284.octubre. CYRULNIK, Boris. Los patitos feos. La resiliencia. Una infancia infeliz no determina una vida. Barcelona. Gedisa. S.A. 2002. CYRULNIK, Boris. El amor que nos cura. Barcelona. Ed. Gedisa. 2005. DEFENSOR DEL PUEBLO. Informe del defensor del pueblo: “La violencia doméstica contra las mujeres”. Madrid, 1998. DÍAZ-AGUADO, Mª José. Prevención de la violencia y la lucha contra la exclusión desde la adolescencia. Instituto de la Juventud, 2004.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
146
DÍAZ -AGUADO,Mª José ; MARTÍNEZ ARIAS, Rosario. La construcción de la igualdad y la prevención de la violencia contra la mujer desde la Educación Secundaria. Estudios nº 73. Madrid. Instituto de la Mujer. 2001. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla Integral per a la igualtat d’ oportunitats 1998-2002. Barcelona. Diputació,1999. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Implica´t. Programes comunitaris de prevenció de la violència de gènere. Barcelona. Oficina Tècnica del Pla d’ Igualtat. 2001. DUODA. La violència contra les dones una realitat política. Barcelona. DUODA Publicacions nº 29. 2005. DURJHEIM,E. La división del trabajo social. Buenos Aires. Paidós. 1967. ECHEBURUA,E.;CORRAL,P. Manual de la violencia familiar. Madrid. Siglo XXI.1998. EMAKUNDE (Emakumearen Euskal Erakundea). Institut Basc de la Dona. Trabajando en la prevención del maltrato. Bilbao. Organismo Autónomo Vasco. 1995. EMAKUNDE. Institut Basc de la Dona. Niñas son, mujeres serán. San Sebastián. CD Ponencias Congreso Internacional SARE, noviembre 2005. EMAKUNDE. Institut Basc de la Dona. Mujeres generando las paces. San Sebastián. CD Ponencias Congreso Internacional SARE noviembre 2006. EMAKUNDE. INSTITUO VASCO DE LA MUJER. Nuevas masculinidades. San Sebastián. CD Ponencias Congreso Internacional SARE noviembre 2007. ESCÁMEZ SÁNCHEZ,JUAN; GARCÍA LÓPEZ, RAFAELA. La prevención escolar contra la violencia de género. Valencia. Editorial Brief. Colección Zenith, 2005. FAGOAGA,C. La violencia en los medios de comunicación. Maltrato a la pareja y agresión sexual. Madrid. Dirección General de la Mujer. Comunidad Autónoma de Madrid. 1999. FERNÁNDEZ ALONSO,M.C. Violéncia Doméstica. Madrid. Ministerio de Sanidad y Consumo. 2003. FERRERIRA,G. Hombres violentos. Mujeres maltratadas. Buenos Aires. Ed. Sudamericana. 1992. GABARRÓ,Daniel. Reconstruir la identitat masculina, una necessitat política. Ed. Clavell Cultura. Premià de Mar- Barcelona. 2007. GAIRÍN,J. Coeducación y prevención temprana de la violencia de género. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia. 2007.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
147
GARRIDO, V. Amores que matan. Acoso y violencia contra las mujeres. Alzira (Valencia). Editorial Algar. 2001. GENERALITAT DE CATALUNYA. Conviure i treballar junts. Consell Escolar de Catalunya. Barcelona. 2006 GENERALITAT DE CATALUNYA. Dones i feminismes. Bibliografia selectiva. Barcelona. Departament de Cultura. 2006. GENERALITAT DE CATALUNYA. Cultura gai, lèsbica i transsexual. Bibliografia selectiva. Barcelona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. 2007. GENERALITAT VALENCIANA. Plan de Acción urgente del Gobierno Valenciano para luchar contra la violencia que se ejerce contra las mujeres. València. Conselleria de Bnenestar Social. 1998. GENERALITAT VALENCIANA. Primer informe de seguimiento del Plan de Acción urgente del Gobierno Valenciano para luchar contra la violencia que se ejerce contra las mujeres correspondiente al año 1998. Valencia. Direcció General de la Dona,1999. GIANINI BELOTTI,Elena. A favor de las niñas. Barcelona. Monte Avila. 1978. GIL CALVO,E. El nuevo sexo débil. Los dilemas del varón postmoderno. Madrid. Temas de hoy, 1997. GIL, Eva Patrícia; LLORET Imma. La violència de Gènere. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya UOC. 2007. GILMORE,D. Hacerse hombre. Concepciones culturales de la masculinidad. Barcelona. Paidós. 1994. GÓMEZ, Jesús. El amor en la sociedad de riesgo. Una tentativa educativa. Barcelona. Ed. El Roure. 2004. GONZÁLEZ,A.; LOMAS,C. Mujer y Educación. Educar pera la igualdad, Educar desde la diferencia. Barcelona. Ed. Graó. 2002. GONZÁLEZ, R.;LATORRE, A. El mestre investigador. La investigació a l’ aula. 2ª edició. Barcelona. Ed. Graó de Serveis Pedagógics. GORROTXATEGUI LARREA,Maite.; DE HARO ORIOLA, Isabel Mª. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. ESO. Ed. Consejería de Educación y Ciencia. Junta de Andalucía. Màlaga. 1999. GRANÉ, Jordi. FORÉS, Anna. La resiliència. Col.lecció Vull Saber nº 63. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya. HENDERSON,Nan ; MILSTEIN,Mike M. Resiliencia en la escuela. Paidós.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
148
Barcelona.2003. HERNÁNDEZ,Celestino. Educar en la igualdad, prevenir la violencia de género. Santa Cruz de Tenerife. Concejería de Educación, Cultura y cdeportes. Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa de Canarias. 2005. HERNÁNDEZ,G. Prevenir la violencia. Una cuestión de cambio de actitud. Secretaría general de Políticas de Igualdad. Madrid. Instituto de la Mujer. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.2007. HERRANZ, Yolanda (2006): Igualdad bajo sospecha. El poder transformador de la educación. Madrid. Narcea. HERRANZ, Yolanda (2006): Igualdad bajo sospecha. El poder transformador de la educación. Madrid. Narcea. HIRIGOYEN, Marie-France. Mujeres maltratadas. Barcelona. Ed. Paidós. 2006. INGLÈS, Adelina. “No me cubras de lunares, un pla d’ actuacions per a la prevenció dels maltractaments a les dones”. Perspectiva Escolar nº 324. 68-77. Barcelona. Publicació de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat. Abril 2008. INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Presentació de la campanya de sensibilització “Prou dones maltractades”. Barcelona. Generalitat de Catalunya.,1998. INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Presentació de la campanya de sensibilització “Et quedaràs sol”. Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2001. INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Projecte educatiu de secundària “Talla amb els mals rotllos” . Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2007. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’ EDUCACIÓ (1996): Ni resignadas, ni sumisas.Técnicas de grupo para la socialización asertiva de niñas y chicas. Cuadernos de Coeducación, nº11. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. INSTITUTO ANDALUZ DE LA MUJER. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. Escuela primaria. Sevilla. Concejería de Educación y Ciencia., 1997. INSTITUTO ANDALUZ DE LA MUJER. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. Escuela secundaria. Sevilla. Concejería de Educación y Ciencia. 1997. INSTITUTO DE LA MUJER. III Plan para la igualdad de oportunidades de las mujeres 1997-2000. Madrid. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1997.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
149
INSTITUTO DE LA MUJER. Plan de Acción contra la violencia doméstica. Madrid. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. 1998. INSTITUTO DE LA MUJER. Cómo prevenir la violencia de las mujeres. Madrid. 1999. INSTITUTO DE LA MUJER. Prevenir la volencia. Una cuestión de cambio de actitud. Serie de cuadernos de educación no sexista nº7 . Madrid. 1999. INSTITUTO DE LA MUJER. Prevenir la violencia. Una cuestión de cambio de actitud. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº7. Madrid. 2007. INSTITUTO DE LA MUJER. Relaciona: Una propuesta ante la violencia. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº 11. Madrid 2001 INSTITUTO DE LA MUJER. Tratar los conflictos en la escuela sin violencia. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº14. Madrid. 2005. INSTITUTO DE LA MUJER. Experiencias de relación en la escuela. Prevenir la violencia contra las niñas y las mujeres. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº 19. Madrid. 2006. INSTITUTO DE LA MUJER. Tomar en serio a las niñas. Serie de Cuadernos de Educación No Sexista nº 17. Madrid. 2006. INSTITUTO DE LA MUJER. Contar cuentos cuenta en femenino y en masculino. Serie de Cuadernos de Educación No sexista nº 18 . Madrid. 2006. INSTITUTO DE LA MUJER. III Plan Integral contra la Violencia Doméstica 2005/2009. Madrid. 2006. IZQUIERDO,M.J. El malestar en la desigualdad. Madrid. Ediciones Càtedra. 1998. IZQUIERDO,M.J. Cuando los amores matan. Barcelona. Ediciones Libertarias.2000. JARES, X.R. Pedagogía de la convivencia. Col.lecció Biblioteca d’ Aula. Barcelona. Graó. 2006. JIMÉNEZ ARAGONÉS, Pilar. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. Unidad Didàctica para Educación de Personas Adultas. Ed. Consejería de Educación y Ciencia. Málaga. Junta de Andalucía. 1999. XIIJORNADES DE CONSELLS ESCOLARS DE COMUNITATS AUTÒNOMES I DE L’ ESTAT. La convivència en els centres escolars. Santiago de Compostela. Generalitat de Catalunya. 2001. JULIANO,D. Excluídas y marginales. Madrid. Ediciones Càtedra. 2004.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
150
KAUFMAN,Michael. Hombres: Poder, placer y cambio. CIPAF. Santo Domingo 1989. KAUFMAN,Michael. Género e identidad. Ensayos sobre lo femenino y lo masculino. Ed. Tercer Mundo. Bogotà. 1995. KIPEN, Anna; CATERBERG, Mònica. Maltractament, un permís mil.lenari. La violència contra la dona. Dossiers per entendre el món nº 35. Barcelona. Edicions Intermón Oxfam. 2006. KIRKWOOD, CATHERINE. Cómo separarse de su pareja abusadora. Desde las heridas de la supervivencia a la sabiduría para el cambio. Ediciones Granica, S.A. Barcelona. 1999. LAMEIRAS FERNÁNDEZ,M. y otras. Programa coeducativo de desarrollo psicoafectivo y sexual. Madrid. Ed. Prirámide. 2004. LA VANGUARDIA. “Graves secuelas de la pederastía” p.26-27. Domingo 3 de marzo de 2008. Barcelona. LIENAS, Gemma. El diari lila de la Carlota. Barcelona Ampúries, 2003. LIENAS, Gemma. El diari blau de la Carlota. Barcelona Ampúries, 2006. LIENAS,Gemma. Rebels, ni putes ni submises. Barcelona. Ed. Empúries. 2005. LLEDÓ, Eulàlia. El sexismo y el androcentrismo en la lengua: anàlisis y propuestas de cambio. Universidad Autònoma de Barcelona. Barcelona. 1992. LLEDÓ, Eulàlia. De llengua, diferència i context. Barcelona. Institut Català de les Dones. 2005. LOMAS, Carlos. Los chicos tambiçen lloran. Identidades masculinas. Igualdad entre los sexos y coeducacion. Ed. Paidos. Barcelona 2004. LÓPEZ GARCÍA, Ma. Luisa (1995): La educación afectivosexual. Madrid. Narcea. LORENTE ACOSTA,M. Mi marido me pega lo normal. Barcelona. Ares y Mares. 2001. LORENTE ACOSTA, M. El rompecabezas. Anatomía del maltratador. Barcelona. Ed. Ares y Mares. 2004. MAQUIEIRA,V.; SÁNCHEZ,C, (comp.). Violencia y sociedad patriarcal. Madrid. Ed. Pablo Iglesias. 1990. MARINA, José Antonio. La inteligencia fracasada. Barcelona. Ed. Anagrama. 2004.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
151
MARTÍNEZ, F. El Cuestionario. Un instrumento para la investigación de las ciencias sociales. Barcelona. Laertes.Psicopedagogía. 2002. MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA. Coeducación y prevención temprana de la violencia de género. Madrid. Secretaría general Técnica. 2007. MOLAS Ma. D.; GUERRA, S.; HUNTINGFORD, E.; ZARAGOZA,J. La violencia de género en la antigüedad. Madrid. Estudios nº 97. Instituto de la Mujer 2006. MORENO, Montserrat. Cómo se enseña a ser niña: El sexismo en la escuela. Icaria. Barcelona. 1993. MORILLA,B. El valor de ser hombre. Historia oculta de la masculinidad. Madrid. Oberon Anaya. 2001. OBRA SOCIAL FUNDACIÓ LA CAIXA. Violència: Tolerància zero. Programa educatiu de l’ Obra Social “La Caixa”. Primària. Secundària. Conté DVD. Barcelona. 2006. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Materials de la campanya “Contra la violència de gènere: informa-te’n més i millor”. Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Materials guia per a l’ elaboració de plans, programes, projectes i activitats sobre génere i igualtat d’ oportunitats (Material no publicat). Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Reflexions en femení, nº 1: “La violència domèstica: de l’ àmbit privat al públic”. Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Reflexions en femení, nº6: “Joves i sexisme”. Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Reflexions en femení nº 7. “Contra la violència de gènere. Informa-te’n més i millor”. Diputació de Barcelona. ONU. Integración de los derechos humanos de la mujer y la perspectiva de género. La violencia contra la mujer. Consejo Económico y Social. Comisión Derechos Humanos, 06-01-2003. (E/cn.4/2003/75). OLIVEIRA, Mercedes (1998): La educación sentimental. Una propuesta para adolescentes. Barcelona. Icaria. OLIVER, Esther; VALLS,Rosa. Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona. El Roure Editorial, S. A.,2004. ORANICH, Magda. Qué es el feminismo. Biblioteca de divulgación política.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
152
Barcelona. Ed. Gaya Ciencia. 1976. PÉREZ DEL CAMPO NORIEGA,A. Una cuestión incomprendida. El maltrato a la mujer. Madrid.Ed. Horas y Horas, 1995. PERRONE, R.; NANNINI,M. Violencia y abusos sexuales en la familia. Grupo Editor BsAs. Paidós. 1997. PERSPECTIVA ESCOLAR nº 301. Educar és coeducar. Experiències. Barcelona. Publicació de L’ Associació de Mestres Rosa Sensat. 2006. PÍNKOLA ESTÉS, Clarissa. Mujeres que corren con los lobos. Barcelona. Ed. Bolsillo ZETA. 2005. III Pla d’ actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat d’ oportunitats per a les dones 1998-2000.Barcelona. Institut Català de la Dona. 1999. PRAT,R.Mª. “El gènere en els llibres de text per a nenes a Catalunya (finals del segle XIX i meitat del segle XX)” en La Formació inicial i pensament dels mestres. XIII Jornades d’ Història de l’ Educació als Països Catalans. Eumo Editorial. Vic. 1997. PRAT,R. Mª. “Recuperació de la memoria de les mestres republicanes: Dolors Piera i Llobera (1910-2002)” en La Renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d’ Història de L’ Educació dels Països Catalans. C.C.G. Edicions. Girona. 2003. PRAT, Rosa Mª. Dona i Educació a la Catalunya Contemporània.L’ Educació de les nenes a la Catalunya Contemporània (1868-1939). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. 2006. PRAT, Rosa Mª. Coeducación y prevención de la violencia de género en el currículum educativo. XI Congreso Nacional de Teoría de la Educación. Universidad de Valencia. 2007. PUJAL,M. El feminisme. Barcelona. Ed. Universitat Oberta de Catalunya. 2005. PULEO,A. El Patriarcado: ¿Una organización social superada? www.mujeresenred.net. 2006. ROJAS,L. “Llavors i antídots de la violència en la intimitat” en Violència: Tolerància Zero.. Programa de prevenció de l’ Obra Social “La Caixa”. Barcelona. 2005. ROSÀS, M. La coeducació. Una oportunitat per descubrir-nos. Barcelona. Fundació Catalana de l’ Escoltisme Laic Josep Carol. 2001. ROVIRA, Marta. El tractament de l’agressivitat en els centres educatius:
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
153
proposta d’acció tutorial. Quaderns per a la coeducació. Institut de Ciencies de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. 2000. RUFFA,B. Mujeres maltratadas.Casas-Refugio y sus alternativas. Barcelona. Senda 1990. SAHUQUILLO, Piedad (ed.). Educación, Género y políticas de Igualdad. Comunicaciones, Experiencias y Posters. XI Congreso Nacional de Teoría de la Educación. Departament de Teoría de l’ Educació. Universidad de Valencia. Julio 2007. SÁNCHIS, ROSA. Tot per amor? Una experiencia educativa contra la violència a la dona. Barcelona.Associació de Mestres Rosa Sensat. Col.lecció Premi de Pedagogía, 2006. SANMARTÍN,J. (coord.). El laberinto de la violencia. Causas, tipos y efectos. Barcelona. Ariel. 2004. SANZ-DÍEZ DE ULZURRUN Jaime; MOYA, José Manuel. Violencia de género: Ley Orgànica de medidas de protección integral contra la violencia de género. Madrid. Ediciones Experiencia. 2005. SANZ VILARRASA, G., MORENO MARIMÓN, M. Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género. Barcelona. Ed. Gedisa. 2002. SASTRE, Genoveva; MORENO, Montserrat; DE MIGUEL, Ma. Jesús. Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género. Barcelona. Gedisa. 2002. SASTRE, Genoveva y otros. Relacions interpersonals, educació moral i prevenció de la violència contra les dones. Barcelona. Revista Catalana de Pedagogia. Volum 3. p. 195-216. SAU, Victoria. Diccionario Ideológico Feminista. Volum II. Barcelona. Ed. Icaria. 2001. SEIDLER, V. La sinrazón masculina. Masculinidad y Teoría social. Paidós. Barcelona.2000. SOLSONA, Núria. Mujeres científicas de todos los tiempos. Madrid. Ed.Talasa. 1997. SOLSONA, Núria. La química de la cocina. Cuaderno de Educación no Sexista nº 13. Madrid. Instituto de la Mujer. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. 2002. SOLSONA, Núria. “Quatre anys d’ experiències culinàries a l’ aula:entre els fogons i les espàtules”. Perspectiva Escolar nº. 227, 19-27. Barcelona. 2003.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
154
SOLSONA,Núria; TOMÉ, Amparo ; SUBÍAS,Rafaela; PRUNA Judit; DE MIGUEL, Xus. Cuinar, planxar i tenir cura d’ altri a l’ escola. Barcelona. Recursos. Editorial Octaedro. 2004. SOLSONA, Núria. “Contes i dones sàvies”. Perspectiva Escolar nº 319. 61-66. Barcelona. Publicació de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat. Novembre 2007. SONKIN i DURPHY. Aprender a vivir sin violencia, un manual para los hombres. San Francisco. Ed. Prensa del Volcán. 1982. SORIA,M.A.; HERNÁNDEZ,J.A. El agresor sexual y la víctima. Barcelona. Ed. Bxarell Universitaria, 1994. SPENDER, Dale; SAHARA, Elisabeth. Aprender a prender. Sexismo y educación. Ed. Paidos. Barcelona. 1993. SUBÍAS, Rafaela. “Experiències al voltant de la cuina”. Perspectiva Escolar nº 277, 49-53. Barcelona. 2003. SUBIRATS,M.; BRULLET,C. Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta. Madrid. Instituto de la Mujer, 1988. SUBIRATS,Marina. “Sexe, gènere i educació”. En Rotger, J.M. Sociologia de l’ Educació, pp 217-242. Barcelona. Universitat de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. Estudis Universitaris de Vic. 1990. SUBIRATS,Marina ;TOMÉ, Amparo. Pautes d’ observació per a l’ anàlisi del sexisme en l’ àmbit educatiu. Quaderns per a la Coeducació. Barcelona. Institut de Ciències de l’ Educació nº 2, 1992. SUBIRATS, Marina. Con diferencia:las mujeres frente al reto de la autonomia. Barcelona. Icaria. 1998. SUBIRATS, M. “Coeducación y violencia de género” p.7-9 en Coeducar y prevenir la violencia de género. Temáticos Escuela nº 20. Año VII. Madrid. Mayo 2007. SUBIRATS,Marina. TOMÉ, Amparo. Balones fuera. Reconstruir los espacios desde la Coeducación. Recursos nº 104. Barcelona. Octaedro. 2007. TOMÉ, Amparo. “El uso coeducativo de la investigación- acción” en TOMÉ, Amparo y RAMBLA,Xavier. Contra el sexismo. Coeducación y democracia en la escuela. Madrid. Ede. Síntesis. 2001. TOMÉ,A. Los valores que sustentan la coeducación. Espai Francesca Bonnemaison. Diputación de Barcelona. 2007. TOMÉ,A.;RAMBLA, X. La coeducació de les identitats masculines a l’ educació secundària. Quaderns per a la Coeducació nº16. Barcelona. Institut de
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
155
Ciències de l’ Educació. 2001. TORRES, J. El Currículum oculto. 5a.edició Madrid. Ed. Morata. 1996. TRINTIGNANT, Nadine. Mi hija Marie: Carta abierta a una víctima de la violencia de género. Barcelona. Ediciones Martínez Roca, S. A. 2003. TRUJILLO, Fernando; FORTES Mª Remedios (editores). Violencia doméstica y Coeducación un enfoque multidisciplinar. Barcelona. Octaedro. 2002. UNESCO. Educació: Hi ha un tresor amagat a dins. Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI. Barcelona. Centre UNESCO de Catalunya. 1996. URRUZOLA, Mª José. No te líes con los chicos malos. Guía no sexista dirigida a las chicas. San Sebastián. Ed. Maite Canal. 1992. VACCARO, Sonia. ¿Qué hacer si mi hija ha sido maltartada?Área de Gobierno de Empleo y Servicios a la Ciudadanía. Madrid. Comunidad Autónoma de Madrid. 2004. VALCÁRCEL,A. La política de las mujeres. Madrid. Càtedra. Colección feminismos. 1997. VALLS,C. Mujeres y hombres.salud y diferencias. Barcelona. Folio. 1994. VARELA,N. íbamos a ser reinas. Barcelona. Ediciones B. 2002. VARELA, N. Feminismo para principiantes. Barcelona. Ediciones B. 2005. VELÁZQUEZ, Susana. Violencias cotidianas, violencia de género: Escuchar, comprender, ayudar. Barcelona. Ed. Paidós 2003. VIANELLO, Mino; CARAMAZZA, Elena. Género, espacio y poder. Ediciones Càtedra. Valencia. Universidad de Valencia. 2004. VV.AA. Proyecto de centro desde una perspectiva coeducativa. Sevilla. Concejería de Educación y Ciencia. Junta de Andalucía. 1993. VVAA. Programa coeducativo de desarrollo psicoafectivo y sexual. Programa Agarimos. Incluye CD. Madrid. Ed. Piràmide. 2004. VVAA. Educar és coeducar. Experiències. Revista Perspectiva Escolar. Barcelona. Rosa Sensat nº 301. Gener 2006. ZACARÉS, Amparo. La violencia de género explicada a mi hijo. Valencia. Carena Editors., S.L. 2006.
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
156
WEBS I RECURSOS TELEMATICS http://acosoescolar.info/ http://www.ahige.org http://aldeasinfantils.cat http:// www.apramp.org/ http://www.artnet.com.br/marko/astulist.htm http://www.arrakis.es/jcasado/hombres/index.htm www.diba.es/dona http://www.carlaantonelli.com/primera pagina.htm http://www.cuidese.net/tertulia/ http://www.educarenigualdad.org/
http://www.democraciaparitaria.com http://www.diba.cat/francescabonnemaison http://www.dreaming.net http://www.fada.voluntariat.org/ http://feminist.org/gateWay/vs_exec2.html http://fundaciónava.org http://www.hombresigualdad.com/ http://www.igc.apc.org/conclictnet http://legacy98.org/ www.inclou.org/quadrens http:// memprofeminist.org/ http://www.michaelkaufman.com/ http://www.mtas.es/mujer
La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]
157
http://www.mtas.es/injuve/novedades/prevencionviolencia.htm http:// www.mujeresenred.net/donesenxarxa/ http://www.nodo50.ix.apc.org/mujeresenred/ http://now.org www.pangea.org/dona/tamaia/ www.pnagea.org/pares/ http://www.redfeminista.org/ http://www.rosasensat.cat http://www.xtec.cat/coeducació/formació http://www.xtec.cat/innovació/coeducacio/pdf/tmr.pdf “Talla amb els amb els mals rotllos” [email protected]