1. LA PELL (II) Anatomia i fisiologia humanes bsiques Lourdes Snchez Salvador Departament dImatge Personal IES Callpolis

2. CAPES DE LA PELL

EPIDERMIS

• Teixit epitelial de revestiment

DERMIS

• Teixit conjuntiu dens

HIPODERMIS

• Teixit conjuntiu ms lax i teixit adips

3. DERMIS

Formada per teixit connectiu fibrs dens

Cllules prpies:

• Fibroblasts

• Macrfags i mastcits

Fibres:

• Collagen

• Elastina

• Reticulina

Pell byhttp://mediateca.educa.madrid.org/ 4. CLLULES DE LA DERMIS Mastcits byeuthman Macrfag Mastcits 5. DERMIS: ZONES

DERMIS PAPILLAR

Sota la membrana basal (UDE)

Les fibres es disposen de forma perpendicular a la superfcie de la pell

DERMIS RETICULAR

Per sota de la dermis papillar

Les fibres es disposen de forma parallela a la superfcie de la pell

6. DERMIS: FIBRES (I)

Collagen

• Les fibres amb aquesta protena en forma d'hlix sn les ms abundants de la dermis (>70%)

• Les fibres es situen de forma perpendicular a la superfcie de la pell en la zona papillar i de forma parallela en la zona reticular

• Molta flexibilitat, per tamb molt resistent a l'estirament

• Dona consistncia a la dermis

7. DERMIS: FIBRES (II)

Elastina

• Dona elasticitat

• Les fibres es disposen en perpendicular a la superfcie de la pell

• Representen el 5% aprox. de les fibres drmiques

Reticulina (en realitat, collagen tipus III)

• Poc elstic. Forma xarxes rgides de suport.

• Fibres molt escasses a la dermis

8. DERMIS: FIBRES ELSTIQUES Fibres elstiques byakay 9. DERMIS: VASCULARITZACI

Al contrari que l'epidermis, la dermis s t una autntica xarxa vascular en forma deplexes(arterioles, vnules i capillars interconnectats)

Aix permet una excellent regulaci trmica

• Plexe papillar : Format per capillars que ajudaran a la nutrici de les cllules dels estrats ms profunds de l'epidermis

• Plexe reticular : Es situa prop de la hipodermis, en la zona ms profunda de la dermis

10. DERMIS: VASCULARITZACI 11. DERMIS: INNERVACI

A la pell rau de forma principal elsentit del tacte

Vies eferents per a les glndules, els msculs erectors del pl i els vasos sanguinis

Moltes vies aferents , originades a les terminacions nervioses especialitzades de la dermis:

• A la calor: Corpuscles de Ruffini

• Al fred: Bulbs de Krause

• A la pressi: Corpuscles de Paccini

• Al tacte: Corpuscles de Meissner

• Al dolor: Terminacions nervioses lliures

12. Les glndules drmiques

Formen part delsannexes cutanis , junt amb el pl i les ungles

Com ells, estan formats a partir de replecs (invaginacions)de l'epidermis en el si de la dermis

Sn desecreci exocrina , s a dir, que el seu producte surt a l'exterior del cos

En trobem de dos tipus:

• Glndules sebcies

• Glndules sudorpares

13. GLNDULES SEBCIES

Caracterstiques de la secreci: Su (greix)

• pH: cid

• Olor: S, per enranciment del greix

Associades als follicles pilosos

Estructura en got de ram

Es troben a tot arreu on hi hagi pl, per sn molt nombroses al cuir cabellut, a la cara (zonaT), a l'esquena...

Secreci regulada pel sistema endocr (andrgens)

Secreciholocrina

14. GLNDULES SUDORPARES ECRINES

Caracterstiques de la secreci: Suor molt lquida

• pH: cid

• Olor: No

No associades als follicles pilosos

Estructura tubular

Es troben a tot el cos, especialment a la cara, al trax, als palmells de les mans i a les plantes dels peus

Secreci no regulada pel sistema endocr

Secreciecrina

15. SUOR Suor byMediatecaEducaMadrid 16. GLNDULES SUDORPARES APOCRINES

Caracterstiques de la secreci: Suor

• pH: Neutre

• Olor: S, per contaminaci i degradaci per fongs i bacteris

Associades als follicles pilosos

Estructura tubular, a la zona ms profunda de la dermis

Es troben a les aixelles, les engonals, l'arola mamria i la regi anogenital.

Secreci regulada pel sistema endocr

Secreciapocrina

17. EMULSI EPICUTNIA

Cobreix tota la superfcie de la pell i li atorga les caracterstiques de pH, hidrataci, suavitat i protecci

Actua com un autentic cosmtic natural

Emulsi tipus O/A , formada per:

• Su(fase oliosa)

• Suor(fase aquosa)

• Emulgent(secretat per les glndules junt amb el su i la suor)

18. HIPODERMIS

Tamb anomenadateixit cellular subcutani

Aquesta capa de la pell no est clarament diferenciada de la dermis

Formada per teixit conjuntiu fibrs laxe i, especialment, per teixit adips

El seu gruix s molt variable entre els individus (pot mesurar-se perplicometria )

19. HIPODERMIS Teixit adips byakay 20. HIPODERMIS: FUNCIONS

Regulaci trmica: A ms gruix, ms resistncia al fred

Dipsit energtic: A ms gruix, ms resistncia a la gana en casos de dej

Protecci enfront els traumatismes: A ms gruix, ms coix...

Dipsit de precursors d'hormones

21. Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una cpia, visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca La realitzaci daquest material ha estat possible grcies a una llicncia retribuda concedida pelDepartament dEducaci de la Generalitat de Catalunya.Resoluci EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC nm. 5176 18/07/2008) )