Itinerari geològic a través de la muntanya de Montserrat
Les parades d'aquesta guia es duen a terme a través d' un recorregut a peu entre Monistrol i el
Monestir de Sant Benet, on es podrà observar els materials que conformen Montserrat de més
a prop i aprendre les relacions que mostren entre ells i amb l'estructura principal d'un ventall
al·luvial. També es tractaren altres temes associats, com és el relleu i els riscos geològics.
Sortida, Monistrol de Montserrat
Abans de sortir, des del mateix poble de Monistrol observarem una secció de la muntanya
orientada Sud-Nord. Això resulta interessant si tenim present que tots els materials que formen
la muntanya de Montserrat procedien del Sud (Cadenes Costero-Catalanes) i eren transportats i
dipositats cap al Nord (Conca del Ebre). Així doncs, ens trobem davant d'una orientació bona
per observar l'estructura d'aquest ventall al·luvial, tot coincidint que el riu Llobregat ha
erosionat una vall incident que ens permet veure aquesta estructura per dins. Veurem a més
com la distribució de la vegetació pot arribar a ser un bon indicador, juntament amb el relleu,
dels diferents tipus de roques que hi ha, i que per tant ens permet fer-nos una idea de la
estructura d'aquest ventall.
Parada 1. Ermita de l'Àngel
Coord. UTM 403420N 4607351E
En aquesta parada a grans trets, s'hi pot observar un contacte litològic entre gresos i
conglomerats de Montserrat. Els gresos, presenten una curiosa alternança entre coloracions
vermelloses i ataronjades. Veurem qui és el responsable d'aquest fenomen.
Finalment, damunt dels gresos podem observar conglomerats. Aquests conglomerats, formen
dipòsits corresponents al rebliment d'un antic canal. S'explicaran els trets sedimentològics
característics d'aquest procés i com interpretar-los. Veurem que aquests canals són molt
freqüents a la muntanya de Montserrat un cop hem aprés a distingir-los.
2
Figura 11. Esquema de un canal i tipus de dipòsits associats (dreta) i típic aspecte dels canals als conglomerats del Montserrat (esquerra). ICP, 2013.
Parada 2.
Coord. UTM 403221N 4607543E
Aquesta parada, més breu que l'anterior, és un complement. Se segueixen veient diferents
canals però amb noves estructures: Les marques de flux. Aquestes marques són produïdes per
la circulació de l'aigua a través del canal abans que aquest fos cobert pels conglomerats. El
reconeixement d'aquestes estructures o marques és molt important, doncs a partir de la seva
forma podem deduir el sentit d'avenç de l'aigua quan aquest canal circulava.
També s' observaran altres estructures associades a la circulació del flux, com la imbricació.
Figura 12. Estructures de tipus flute o de flux, en planta (superior) en secció A-A' (inferior)
3
Parada 3.
Coord. UTM 402885N 4607654E
Aprofitant aquesta parada i les vistes que ofereix cap al nord, observem tots els materials que
s'han dipositat sobre la conca de l'Ebre i que constitueixen una continuació lateral dels
conglomerats de Montserrat, encara que mostren un aspecte ben diferent. S'explicarà com es
formen aquests materials i la seva relació amb el ventall al·luvial de Montserrat.
Parada 4.
Coord. UTM 402628N 4607341E
Ens trobem topogràficament per sota el monestir de Sant Benet. Aprofitant les vistes que ens
ofereix aquesta parada, podem observar dos grans despreniments: Un proper al Cavall Bernat i
un segon,de mida més gran, situat cap al sud d'aquest primer. Aquests despreniments, malgrat
trobar-se coberts per la vegetació poden distingir-se pel seu relleu i forma típica, situats sobre
el seu canal de desguàs.
Des d' aquesta parada també són observables les nombroses mesures de protecció instal·lades
per pal·liar els efectes destructius dels despreniments. Aprofitarem tots aquests elements per
parlar del origen de la forma de la muntanya de Montserrat i els riscos associats.
Parada 5. Monestir de Sant Benet
El darrer aflorament es troba creuant la carretera de Monistrol a monestir a l'alçada del
monestir de Sant Benet. L'accés és una mica delicat, per la qual cosa hi anirem en petits grups.
Aquesta parada es localitza ja a la part marina del ventall costaner, de litologia calcària. Se sap
amb certesa que pertanyia a una mar soma doncs hi han nombroses evidències de fauna fòssil
com fragments de corall escleractínid, conquilles de bivalves, fragments d'equinoideus i
nummulits. A més a més de les condicions tranquil·les del medi aquesta fauna també ens
informa que les aigües eren càlides, doncs és un requisit imprescindible per a la formació
d'esculls coral·lins.
Els coralls escleractínids són fàcils d'apreciar a primer cop d'ull doncs es conserven els cons de
mida centimètrica amb la característica circumferència radiada amb els septes de la part
superior, on l'organisme viu. Aquest tipus de coralls ha viscut des del Triàssic (250 Ma) fins
l'actualitat.
Els nummulits són organismes unicel·lulars que pertanyen al regne dels protozous. Una única
cèl·lula habita en una petita conquilla de calcita amb un complex entramat de cambres i
envans. S'hi poden distingir dues fases, la sexuada, on els organismes mesuren entre 2 i 3 cm,
que en la literatura popular se'ls anomena "dinerets", i l'asexuada, d'entre 0.5 i 1 cm,
anomenada "llentietes". Els nummulits són un fòssil guia perfectes per datar les plataformes
continentals de l'Eocè, doncs només van viure en aquest ambient i durant aquesta època.
4
Figura 13. Il·lustració mostrant es típic aspecte d'un corall escleractínid (esquerra) i nummulit (dreta) , aquest darrer mostrat en dues seccions característiques. ICP, 2013.
Referències.
Geozona 223. Sant Llorenç del Munt i L'Obac. Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambienti Habitatge.
Geozona 224. Montserrat. Generalitat de Catalunya Departament de Medi
Ambienti Habitatge.
López-Blanco, M., Marzo M., Burbank D., Vergés J., Roca J.,Anadón P., & Piña J.,
2000. Tectonic and climatic control on the development of the forelands fan deltas:
Montserrat and Sant Llorenç del Munt systems (Middle Eocene, Ebro basin, NE Spain).
Sedim. Geol., nº 138 (1-4).
López-Blanco, M.,2006. Stratigraphic and tectonosedimentary development of
the Eocene Sant Llorenç del Munt and Montserrat fan-delta complexes (Southeast
Ebro basin margin, Northeast Spain) Institut d'Estudis Catalans, Contributions to
science 3 (2): 125–148
Martínez, A., 2006. La geologia de la muntanya de Montserrat. Revista
Muntanya, 864. CEC.
Marzo M. & Piña J.; Itinerari geològic per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i la
rodalia: Matadepera- El Pont de Vilomara. Departament de Geologia Dinàmica,
Geofísica i Paleontologia Facultat de Geologia Universitat de Barcelona.
IGC, 2010. Atles Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC, [Consulta en línia Setembre 2013].
ICP Fielt trip guide, 2013. International Conference of Paleoceanography.