Download - Informe GROC Medes 2010
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Seguiment i actualització del catàleg dels
opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars, desembre 2010
1 INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 4
2 ANTECEDENTS ........................................................................................ 5
3 OBJECTIUS .............................................................................................. 6
4 METODOLOGIA ........................................................................................ 7
4.1 ZONA D’ESTUDI............................................................................................. 8
4.2 PROTOCOL DE MOSTREIG ........................................................................ 10
5 RESULTATS PRELIMINARS ................................................................... 13
5.1 ESPÈCIES OBSERVADES .......................................................................... 13
5.2 ANÀLISI TEMPORAL: OBSERVACIONS PER DIA DE MOSTREIG ........... 16
5.3 ANÀLISI ESPACIAL ...................................................................................... 18
5.3.1 OBSERVACIONS PER PUNT DE MOSTREIG ................................................ 18
5.3.2 OBSERVACIONS PER HÀBITATS .................................................................. 18
5.3.3 OBSERVACIONS PER RANGS DE PROFUNDITAT ...................................... 21
6 DISCUSSIÓ ............................................................................................. 23
7 CONCLUSIONS ...................................................................................... 23
8 PROPOSTES DE FUTUR ....................................................................... 25
8.1 CONTINUÏTAT DE L’INVENTARI ................................................................. 27
8.2 INICI DEL SEGUIMENT QUANTITATIU ...................................................... 25
8.3 CREACIÓ D’UNA XARXA D’OBSERVADORS ............................................ 27
8.4 EDICIÓ D’UNA GUIA SUBMERGIBLE ......................................................... 27
9 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................ 28
10 ANNEXOS ............................................................................................... 29
10.1 ANNEX 1. INVENTARI ACTUALITZAT...................................................... 29
10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES ........................................................................ 33
3
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
Redacció i tractament de les dades :Guillem Mas i Irene Figueroa
Coordinador dels mostrejos : Enric Madrenas
Fotografia de portada: Platydoris argo (Albert Ollé i Callau)
Observadors : Marc Bosch, Josep Maria Dacosta, Irene Figueroa, Antoni López-Arenas,
Enric Madrenas, Guillem Mas, Elisenda Navarro, Albert Ollé i Callau, Miquel Pontes i
Jordi Regàs.
Agraïments : El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya agraeix a Àlex Lorente,
tècnic marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, haver fet possible
la realització dels mostrejos i haver posat a la nostra disposició el suport logístic
necessari. A Sílvia Guix i Àlex Lorente pel suport donat en els mostrejos com a patrons
de l’embarcació del Parc.
4
1 INTRODUCCIÓ
El GROC és una entitat sense ànim de lucre, creada a principis de 2010 amb els
objectius fundacionals d’aprofundir en el coneixement dels opistobranquis del mar català,
fer arribar aquesta informació a la ciutadania i al món científic i conservar els seus
hàbitats.
Els objectius científics de l’entitat passen per determinar la distribució geogràfica i
batimètrica de cada espècie, establir els seus patrons fenològics i extreure informació
sobre les preferències, selecció i ús de l’hàbitat amb la finalitat de poder conservar millor
les seves poblacions i la biodiversitat dels ecosistemes marins a llarg termini.
Els opistobranquis són un grup d’organismes que per les seves característiques podrien
ser utilitzats com a bioindicador de l’estat de conservació del fons marí, de pertorbacions
o impactes ambientals i fins i tot del canvi climàtic. Aquestes característiques són:
• Gran diversitat d’espècies (205 a Catalunya),
• Facilitat d’identificació de la majoria d’elles de manera visual per caràcters
externs,
• Alimentació altament diversa a nivell de grup, però molt específica per a cada
espècie,
• Es poden mostrejar de manera senzilla.
5
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
2 ANTECEDENTS
A Catalunya hi ha registrades fins al moment 205 espècies d’opistobranquis (Ballesteros,
2007) que, tenint en compte la longitud de la costa catalana i comparat amb dades
publicades d’altres regions costaneres de la Península Ibèrica, es pot concloure que les
costes catalanes són molt riques en biodiversitat d’opistobranquis i que el grau de
coneixement adquirit sobre la diversitat d’aquest grup és molt elevat.
Abans de la realització del present mostreig, a les Illes Medes s’hi havien citat un total de
46 espècies d’opistobranquis provinents bàsicament de dues fonts:
• Els primers registres d’opistobranquis específics per les Illes Medes es remunten
als anys 80, quan encara s’estava planificant la protecció de l’arxipèlag. Aquells
primers mostrejos varen comportar un primer llistat de 36 espècies (Altimira,
1981 i Ros, 1984)
• A partir de l’any 2003 es va posar en marxa el projecte MolusCat, un banc de
dades a Internet que incorporava les observacions dels diversos taxons de
mol·luscs de Catalunya (M. Ballesteros, 2003). El buidatge de les observacions
d’opistobranquis i les revisions de les cites prèvies corresponents al quadrat
UTM EG15 (on es situen les Illes Medes) va comportar ampliar el llistat
d’espècies fins a les 45, tot i que s’ha de tenir en compte que aquesta quadrícula
de 10x10 km. inclou la major part de la costa del Montgrí i part de la Badia de
Pals.
• Les dades recopilades pels membres del GROC en immersions anteriors a l’inici
del seguiment van comportar la cita d’una nova espècie: Berghia coerulescens
(Peralta, 2004. Dades inèdites).
El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya realitza des del 2008 una sèrie
seguiments d’opistobranquis a diversos punts del litoral català, entre els quals hi ha la
punta del Ferro (L’Escala) i la cala d’Aiguafreda (Begur), situats a uns 8 quilòmetres al
nord i al sud respectivament de les Illes Medes. El llistat d’opistobranquis de la Punta del
Ferro arriba fins a les 63 espècies (dades inèdites), mentre que el de la cala d’Aiguafreda
arriba a les 68 (dades inèdites).
6
3 OBJECTIUS
El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya va sol·licitar a l’òrgan gestor del Parc
Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter poder realitzar un seguiment
d’opistobranquis a les Illes Medes amb els següents objectius:
• Ampliar la xarxa d’estacions de seguiment permanent del GROC . El GROC
compta actualment amb 3 estacions de seguiment permanent i la intenció és
anar ampliant aquesta xarxa a tants punts com sigui possible. Les Medes, per la
seva situació i característiques, seria la quarta estació.
• Creació d’una estació control sobre l’efecte “reser va” . La protecció de les
Illes Medes durant els darrers 20 anys permetria utilitzar els resultats del
seguiment dins la zona estrictament protegida com a control per comparar-los
amb els obtinguts a les estacions situades en zones no protegides.
• Actualització del catàleg d’opistobranquis de les i lles Medes . Es realitzaria
una actualització del catàleg d’opistobranquis de l’espai, donat que han passat
més de 25 anys des de l’elaboració del primer inventari.
• Testar el protocol de seguiment quantitatiu . El GROC ha redactat un protocol
de mostreig que permetrà de comparar els resultats obtinguts en mostrejos de
diferents èpoques i diferents llocs.
7
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
4 METODOLOGIA
El seguiment d’opistobranquis es va dur a terme localitzant els exemplars en el seu medi
per mitjà de la immersió amb aire comprimit convencional. La identificació es va realitzar
in situ o a través de la fotografia, i en cap cas es va realitzar recol·lecció de substrat o
exemplars per al seu posterior estudi al laboratori.
Mapa 1 Mostrejant opistobranquis amb escafandre autònom (Albert Ollé/GROC)
A nivell logístic, es va comptar amb la col·laboració de l’òrgan gestor del Parc Natural,
que va posar a disposició del GROC les ampolles amb aire i va facilitar l’accés als punts
de mostreig amb embarcació.
Mapa 2 Pujant a l’embarcació del Parc Natural després d’una immersió (Albert Ollé/GROC)
8
4.1 ZONA D’ESTUDI
Per tal de localitzar el màxim número d’opistobranquis calia prospectar les diferents
tipologies d’hàbitats, i per això es varen escollir punts de mostreig amb diferents perfils i
rangs de profunditat (Mapa 1): Ferranelles-Tascons Petits (4 mostrejos), el Salpatxot (1),
la Cova de la Vaca-Racó de la Vaca (1) i la Roca del Montnegre-Dofí Nord (1).
Mapa 1 Situació dels punts de mostreig (Font: SIG Pesca, Generalitat de Catalunya). MiraMon®
Ferranelles/ Tascons petits
Roca del Montnegre/ Dofí Nord
Cova de la Vaca/Racó de la Vaca
El Salpatxot
LA MEDA GRAN
LA MEDA XICA
CARALL BERNAT
9
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
La nomenclatura dels hàbitats de la llegenda (Taula 1) no es correspon amb la utilitzada
en aquest treball, ja que s’ha utilitzat la nomenclatura establerta pel CORINE biotopes
manual de la Unió Europea, descrits en el Manual dels hàbitats de Catalunya, Volum 1.
Hàbitats litorals i marins (Generalitat de Catalunya, 2008).
Taula 1 Llegenda del mapa 1.
10
4.2 PROTOCOL DE MOSTREIG
Periodicitat: El mostreig es va realitzar amb una freqüència mensual i, sempre que va
ser possible, es va dur a terme el primer cap de setmana de cada mes per tal d’obtenir
informació fenològica més rigorosa. Es varen realitzar 7 mostrejos des de finals de maig
fins a desembre (Taula 2) considerant, en termes pràctics, que el mostreig del 29 de
maig correspon al mostreig de la primera setmana de juny.
Taula 2 Mostrejos realitzats el 2010
Data Punt de mostreig Mostrejadors
29/05/2010 Les Ferranelles 6
03/07/2010 Les Ferranelles 6
07/08/2010 El Salpatxot 6
04/09/2010 Roca del Montnegre 6
02/10/2010 Les Ferranelles 6
06/11/2010 Les Ferranelles 6
04/12/2010 Cova de la Vaca 4
Sistema: Es va utilitzar el sistema de transsecte, consistent en mostrejar franges d’entre
150-200 metres de longitud, perpendiculars al gradient de fondària. S’intentava que el
traçat del transsecte inclogués el màxim nombre d’hàbitats possible amb l’objectiu
d’observar el major nombre d’espècies d’opistobranquis i poder prospectar i definir les
comunitats d’opistobranquis dels diferents hàbitats, ja que són organismes molt
especialistes i en alguns casos només és possible trobar-los sobre substrats concrets.
Durada: La durada del mostreig es va intentar que fos sempre la mateixa, al voltant dels
75 minuts, i es realitzava a velocitat lenta i constant per localitzar també els
opistobranquis de mida més petita.
Nombre d’observadors i experiència: El nombre d’observadors havia de ser de 6
persones per mostreig, tot i que en el darrer de l’any només varen ser 4. Tots els
mostrejadors tenien un alt coneixement en la identificació d’opistobranquis i una gran
capacitat per localitzar-los. El mostreig es feia en parelles, de manera que es realitzaven
tres transsectes paral·lels a una distància d’entre 10 i 15 metres entre ells (dos
transsectes en el cas del mostreig de desembre).
Cada parella disposava d’una càmera per fotografiar aquells exemplars d’espècies
dubtoses o massa petits per identificar-los a simple vista. En aquests casos la
identificació es va realitzar a posteriori amb l’ajuda de les fotografies.
Presa de dades : Per a cada exemplar d’opistobranqui observat s’anotava la informació
següent:
1. Nom científic de l’espècie : Es van identificar tots els individus a nivell d’espècie
a ull nu, exceptuant aquells exemplars impossibles de diferenciar per caràcters
11
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
morfològics externs. En aquest cas, s’anotaven els noms de les diferents
espècies possibles.
2. Profunditat : S’anotava, en metres, la profunditat a la que es trobava l’individu.
3. Inclinació : S’anotava la inclinació de la superfície (no la del seu substrat
concret) on es localitzava l’individu segons les següents opcions: horitzontal
(entre 0 i 35º), inclinat (entre 36 i 65º), vertical (entre 66 i 90º), extraplom (entre
91 i 120º), sostre (entre 121 i 180º), infralapidícola (sota d’una pedra) o orifici
(dins un forat o escletxa).
4. Hàbitat : El tipus d’hàbitat es va determinar a partir del Manual dels Hàbitats de
Catalunya d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la
Unió Europea. Donada la dificultat per identificar els hàbitats, no totes les
observacions van incloure aquesta dada.
5. Substrat : Es va anotar sobre quin substrat es trobava cada opistobranqui. En el
cas que estigués sobre un altre ésser viu, s’anotava preferentment l’espècie o,
com a mínim, el grup taxonòmic al qual pertanyia.
6. Mida : Amb un regle es va mesurar la longitud del cos, en mil·límetres, d’aquells
exemplars que presentaven el cos en posició de màxima extensió.
7. Observacions : Si s’observava amb claredat, s’anotava el comportament de
l’individu (alimentació, reproducció, còpula, desplaçament, etc...). També
s’anotava informació sobre malformacions, presència de paràsits o variacions en
la coloració. En el cas que s’observessin individus realitzant la posta es prenia
una fotografia per tal de realitzar un catàleg i intentar, a llarg termini, avaluar la
presència o absència de determinades espècies a partir de les postes.
Les dades preses es van incorporar a la base de dades del GROC (Mapa 3), una eina
que permetrà respondre preguntes que avui encara són incògnita, com ara la distribució
geogràfica i batimètrica de cada espècie, els seus patrons d’aparició al llarg de l’any i la
preferència, selecció i ús que fan dels diferents hàbitats i substrats.
Fotografia: Donada la limitació de temps que comporta el mostreig amb escafandre
autònom es va voler maximitzar la localització d’exemplars enfront a la presa de
fotografies de cada troballa, de manera que es va utilitzar la càmera únicament en els
casos d’espècies poc habituals o quan podia haver-hi problemes d’identificació, bé a
causa de la reduïda mida de l’exemplar, bé per la similitud entre dues o més espècies.
12
Mapa 3 Aspecte de la base de dades del GROC
Amb les dades preses durant les immersions es varen calcular els següents paràmetres
descriptius de les poblacions d’opistobranquis:
• Riquesa biològica: la riquesa biològica (o diversitat alfa), entesa com el número
d’espècies, es va calcular per les següents variables: dia de mostreig, punt de
mostreig, hàbitat i rang de fondària.
• Abundància: l’abundància, entesa com el número total d’individus, es va
calcular per les següents variables: dia de mostreig, punt de mostreig, hàbitat i
rang de fondària.
• Diversitat biològica: la diversitat biològica es va estimar amb l’índex de
diversitat de Shannon, que integra tant el número d’espècies observades
(riquesa) com el nombre d’individus de cadascuna d’elles (abundància). Es va
calcular aquest índex en funció de les següents variables: punt de mostreig, dia
de mostreig, hàbitat i rang de fondària.
Es van realitzar diferents proves estadístiques per analitzar l'existència de diferències
significatives entre els valors d'aquests tres paràmetres per a cadascuna de les
variables. El p-valor indica el valor de la significació, sent positiva per sota de 0.05.
També es va analitzar si existien diferències en les abundàncies relatives de les diferents
espècies per a cadascuna de les categories de les quatre variables.
13
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
5 RESULTATS PRELIMINARS
Els resultats obtinguts es consideren parcials o preliminars i no representen la comunitat
real d’opistobranquis de l’espai, ja que no es va completar ni un cicle anual de seguiment
i només es va mostrejar una petita part de la seva superfície.
5.1 ESPÈCIES OBSERVADES
En les set immersions realitzades es varen localitzar un total de 725 individus
d’opistobranquis, el 99.7% dels quals es van identificar a nivell d’espècie. Únicament tres
individus del grup Berthella/Berthellina no varen poder ser identificats al no mostrar
caràcters externs distintius a nivell específic i per aquesta raó es van registrar com a
Berthella aurantiaca/Berthellina edwarsii, les dues espècies possibles.
Considerant doncs, els individus Berthella/Bethellina com una sola espècie, finalment es
varen identificar 48 espècies diferents d’opistobranquis (Taula 3): 4 de l’ordre
Anaspidea, 5 de l’ordre Sacoglossa, 2 de l’ordre Pleurobranchaecea i 37 de l’ordre
Nudibranchia (17 de l’infraordre Doridina, 5 de Dendronotina i 15 d’Aeolidina). A tall
il·lustratiu s’han inclòs fotografies de les 48 espècies observades durant els mostrejos a
l’Annex 10.2.
Segons les fonts consultades, 15 d’aquestes espècies no havien estat citades a les illes
Medes anteriorment, de manera que representen noves espècies per l’arxipèlag (amb
asterisc “*” a la Taula 3).
Taula 3 Espècies observades durant els mostrejos de 2010 a les illes Medes (* noves cites).
Aeolidiella alderi*
Aplysia depilans
Aplysia fasciata
Aplysia parvula
Aplysia punctata*
Berghia coerulescens
Berthella/ Berthellina
Berthella ocellata*
Bosellia mimetica*
Calmella cavolinii
Caloria elegans
Chromodoris krohni*
Chromodoris purpurea
Cratena peregrina
Crimora papillata
Cuthona caerulea
Cuthona ocellata
Dendrodoris grandiflora
Dendrodoris limbata
Diaphorodoris luteocinta
Diaphorodoris papillata
Dondice banyulensis
Doto koenneckeri*
Elysia viridis
Elysis timida
Eubranchus farrani*
Facelina rubrovittata*
Facelinopsis marioni
Flabellina affinis
Flabellina ischitana*
Flabellina lineata*
Flabellina pedata
Hancockia uncinata*
Hypselodoris fontandraui
Hypselodoris orsinii
Hypselodoris tricolor
Hypselodoris villafranca
Limacia clavigera
Marionia blainvillea*
Onchidoris neapolitana
Peltodoris atromaculata
Petalifera petalifera*
Phyllidia flava
Platydoris argo
Polycera quadrilineata*
Thuridilla hopei
Tritonia nilsodhneri*
Tritonia striata
14
Amb aquests 15 nous registres el catàleg d’opistobranquis de les Illes Medes arriba a les
60 espècies, aproximadament el 30% de totes les espècies d’opistobranquis citades a
Catalunya (Taula 4): 4 de Cephalaspidea, 5 d’ Anaspidea, 4 de Sacoglossa, 1 d’
Umbraculacea, 2 de Pleurobranchaecea i 44 de Nudibranchia (22 Doridina, 6
Dendronotina i 16 Aeolidina).
Taula 4 Espècies d’opistobranquis citades a les illes Medes respecte a la llista dels
opistobranquis de les costes catalanes (Ballesteros, 2007).
Catalunya Medes % Medes
O. Cephalaspidea 36 4 11,1% O.Architectibrancia 9 0 0,0% O.Anaspidea 7 5 85,7% O.Thecostomata 11 0 0,0% O.Gymnostomata 3 0 0,0% O.Sacoglossa 14 4 28,6%
O. Notaspidea
Umbraculacea 2 1 50,0% Pleurobancheacea 8 2 25,0%
O.Nudibranchia
Doridina 55 22 40,0% Dendronotina 14 6 42,9% Arminina 4 0 0,0%
Eolidina 42 16 38,1%
TOTAL 205 60 29,3%
Les espècies més abundants varen ser tres nudibranquis eolidacis, generalment
abundants i a més fàcils de detectar a causa del seu color aparent i al fet de situar-se
normalment sobre hidrozous arborescents (Eudendrium sp.): Cratena peregrina,
Flabellina pedata i Flabellina affinis (Figura 1), la suma de les quals representa el 40% de
les observacions realitzades.
Altres espècies amb més de 25 exemplars observats son Hypselodoris tricolor, Cuthona
caerulea, Peltodoris atromaculata, Tritonia striata, Thuridilla hopei i Calmella cavolinii.
Les més escasses, amb una sola observació, varen ser Aeolidiella alderi, Aplysia
deplians, Aplysia parvula, Berthella ocellata, Facelina rubrovitatta, Flabellina lineata,
Hankockia uncinata, Hypselodoris villafranca, Marionia blainvillea i Tritonia nilsodhneri.
La causa d’aquesta baixa abundància pot ser deguda a que algunes d’aquestes ja
acostumen a ser poc abundants, és el cas de Hankockia uncinata i Flabellina lineata,
mentre que d’altres, tot i ser més abundants, presenten una activitat majoritàriament
nocturna i són més difícils de localitzar durant el dia com ara Aeolidiella alderi, Aplysia i
Berthella.
15
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
Figura 1 Número total d’individus de cada espècie localitzats durant els mostrejos
143
76
63
39
32
32
30
29
27
24
23
22
17
15
14
14
13
11
11
10
9
9
8
7
5
4
3
3
3
3
2
2
2
2
2
2
2
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0 25 50 75 100 125 150
Cratena peregrina
Flabellina pedata
Flabellina affinis
Hypselodoris tricolor
Cuthona caerulea
Peltodoris atromaculata
Tritonia striata
Thuridilla hopei
Calmella cavolinii
Dondice banyulensis
Diaphorodoris papillata
Diaphorodoris luteocincta
Facelinopsis marioni
Elysia timida
Caloria elegans
Elysia viridis
Hypselodoris orsinii
Cuthona ocellata
Flabellina ischitana
Chromodoris krohni
Berghia coerulescens
Bosellia mimetica
Hypselodoris fontandraui
Polycera quadrilineata
Crimora papillata
Limacia clavigera
Aplysia punctata
Bertellina edwardsii / Berthella …
Chromodoris purpurea
Doto koenneckeri
Aplysia fasciata
Dendrodoris grandiflora
Dendrodoris limbata
Eubranchus farrani
Onchidoris neapolitana
Petalifera petalifera
Phyllidia flava
Platydoris argo
Aeolidiella alderi
Aplysia depilans
Aplysia parvula
Berthella ocellata
Facelina rubrovittata
Flabellina lineata
Hancockia uncinata
Hypselodoris villafranca
Marionia blainvillea
Tritonia nilsodhneri
16
5.2 ANÀLISI TEMPORAL: OBSERVACIONS PER DIA DE
MOSTREIG
La riquesa biològica obtinguda per dia de mostreig no va mostrar diferències
significatives (p-val=0.975) i es va mantenir al voltant de les 22 espècies de mitjana al
llarg dels mostrejos, amb un màxim el mes de juny amb 25 espècies a Ferranelles i un
mínim el novembre amb 19 també a Ferranelles (Figura 2). Aquest valor mitjà de riquesa
és similar als obtinguts en els seguiments del GROC a la cala d’Aiguafreda i la Punta del
Ferro (GROC, dades inèdites).
Respecte a l’abundància, si que es varen detectar diferències significatives (p-val<0.001)
entre el número total d’individus observats per dia de mostreig, amb un mínim de 75
individus el mes de juliol i un màxim de 144, quasi el doble, el mes d’octubre. Amb el
tipus de mostreig realitzat no es pot determinar la causa d’aquestes diferències ja que les
dades no corresponen a un mateix punt de mostreig i per tant, factors com l’època de
l’any o el lloc (que determina la composició dels hàbitats, la batimetria o l’exposició) són
variables que podrien explicar aquestes diferències.
Respecte a la diversitat de Shannon tampoc es varen obtenir diferències significatives (p-
val=1) amb un valor mitjà de 2.64, que es pot considerar força elevat.
Figura 2 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per dia de mostreig
Si es té en compte la freqüència d’aparició de les diferents espècies al llarg del temps, és
a dir el percentatge de mostrejos en els quals apareix una determinada espècie,
s’observa que aquelles més abundants són també les més freqüents, fet que podria
indicar que es tracta d’espècies sense cicles estacionals, com a mínim és el que s’intueix
en aquest mig any de mostrejos (Taula 5). No obstant, per afirmar estadísticament
l’existència de patrons fenològics d’aquest tipus, caldria comptar amb sèries de molts
anys d’observacions.
25 23 20 22 2419 23
87
75
93
106
144
133
87
29,6 28,1 25,4 25,3 23,9 23,528,8
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Ferranelles
29/5
Ferranelles
3/7
El Salpatxot
7/8
Montnegre
4/9
Ferranelles
2/10
Ferranelles
6/11
Cova la Vaca
4/12
Riquesa
Abundància
Diversitat
17
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
Taula 5 Número d’individus de cada espècie observats a cada dia de mostreig i percentatge de
mostrejos en els quals s’ha observat cada espècie.
Espècies juny juliol agost setembre octubre novembre desembre total %
Cratena peregrina 11 10 19 27 49 19 8 143 100 Flabellina pedata 7 8 9 4 18 26 4 76 100
Flabellina affinis 1 4 8 9 10 26 5 63 100 Hypselodoris tricolor 2 2 12 6 9 5 3 39 100 Cuthona caerulea 3 6 3 1 6 8 5 32 100 Diaphorodoris papillata 4 4 3 3 1 1 7 23 100 Peltodoris atromaculata 2 5 7 3 4 11 32 86 Tritonia striata 5 2 2 1 14 6 30 86
Thuridilla hopei 7 1 13 5 1 2 29 86 Diaphorodoris luteocincta 4 11 1 1 1 4 22 86 Elysia viridis 3 1 3 4 1 2 14 86 Hypselodoris orsinii 3 1 1 2 1 5 13 86 Calmella cavolinii 5 3 3 14 2 27 71 Chromodoris krohni 2 2 1 3 2 10 71
Bosellia mimetica 2 1 1 1 4 9 71 Dondice banyulensis 1 9 12 2 24 57 Facelinopsis marioni 4 10 2 1 17 57 Flabellina ischitana 2 1 2 6 11 57 Berghia coerulescens 2 4 2 1 9 57 Polycera quadrilineata 2 3 1 1 7 57
Caloria elegans 8 5 1 14 43 Cuthona ocellata 1 1 9 11 43 Crimora papillata 3 1 1 5 43 Limacia clavigera 1 1 2 2 43 Hypselodoris fontandraui 7 1 8 27 Aplysia punctata 1 2 3 27
Bertellina/Berthella 1 2 3 27 Doto koenneckeri 2 1 3 27 Dendrodoris limbata 1 1 2 27 Onchidoris neapolitana 1 1 2 27 Phyllidia flava 1 1 2 27 Elysia timida 15 15 14
Aplysia fasciata 2 2 14 Chromodoris purpurea 3 2 14 Dendrodoris grandiflora 2 2 14 Eubranchus farrani 2 2 14 Petalifera petalifera 2 2 14 Platydoris argo 2 2 14
Aeolidiella alderi 1 1 14 Aplysia depilans 1 1 14 Aplysia parvula 1 1 14 Berthella ocellata 1 1 14 Facelina rubrovittata 1 1 14 Flabellina lineata 1 1 14
Hancockia uncinata 1 1 14 Hypselodoris villafranca 1 1 14 Marionia blainvillea 1 1 14 Tritonia nilsodhneri 1 1 14
Nº d’individus 87 75 93 106 144 133 87 725
Nº d’espècies 25 23 20 22 24 19 23
18
5.3 ANÀLISI ESPACIAL
5.3.1 OBSERVACIONS PER PUNT DE MOSTREIG
Donat que es va mostrejar Ferranelles en quatre ocasions i la resta una única vegada,
prèviament a la comparació entre punts es va calcular la mitjana dels 4 mostrejos de
Ferranelles.
Entre els 4 punts mostrejats els valors de riquesa varen mostrar diferències però, poc
significatives (p-val=0.47), amb un màxim de 23 a Ferranelles i la cova de la Vaca i un
mínim de 20 al Salpatxot (Figura 3).
Les abundàncies en canvi varen resultar significativament molt diferents entre els
diferents punts (p-val<0.001), amb un màxim de 110 a les Ferranelles i un mínim de 87 a
la Cova de la Vaca.
Per altra banda, la cova de la Vaca va resultar ser el punt amb més diversitat (índex de
Shannon=2.88), per davant de Ferranelles (2.63), el Salpatxot (2.54) i la Roca del
Montnegre (2.53), però les diferències no varen ser significatives entre els punts (p-
val=0.9987).
Figura 3 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per punt de mostreig
5.3.2 OBSERVACIONS PER HÀBITATS
En 473 de les 725 observacions (65% dels individus) va ser possible identificar l’hàbitat
on es localitzaven els opistobranquis. Segons aquestes dades, es varen localitzar
opistobranquis en 12 tipologies d’hàbitats diferents (Taula 6).
Cal tenir en compte que possiblement no es va realitzar un esforç de mostreig equivalent
en cada hàbitat (ni tampoc es pretenia de fer-ho pels objectius inicialment plantejats), de
23 22 20 23
110106
9387
26,3 25,3 25,428,8
0
20
40
60
80
100
120
Les
Ferrenelles
Roca del
Montnegre
Salpatxot Cova de la
Vaca
Riquesa
Abundància
Diversitat
19
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
manera que la riquesa i abundància d’opistobranquis dels diferents hàbitats és relativa,
condicionada per l’esforç de mostreig dedicat a cada un d’ells. Així doncs, els hàbitats
amb més observacions podrien ser els més rics, però també podria tractar-se d’un efecte
del biaix per la diferent presència de l’hàbitat en cada punt de mostreig o al temps de
mostreig destinat a cadascun d’ells.
Taula 6 Hàbitats on es varen localitzar opistobranquis durant els mostrejos (Classificació segons
el Manual dels Hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009)
Codi Hàbitat
11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos
11.2211+ Fons detrítics costaners
11.2224+ Sorres infralitorals de llocs calms
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues fucals
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per animals
11.334+ Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral
11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral
Es varen detectar diferències significatives en la riquesa dels diferents hàbitats (p-
val<0.05), essent els més rics els fons circalitorals de coral·ligen sense gorgònies i els
fons circalitorals rocosos no concrescionats dominats per algues, on es varen localitzar
25 espècies diferents (Figura 4). Els més pobres van ser els hàbitats detrítics, els de
sorra i les coves, que altrament també varen ser els menys mostrejats. Però aquestes
diferències podrien ser conseqüència de possibles diferències en l’esforç de mostreig per
a cada tipus d’hàbitat, per tant, la interpretació dels resultats dels anàlisis estadístics s’ha
de fer amb cautela.
De la mateixa manera l’abundància va presentar diferències molt significatives (p-
val<0.001), amb un valor màxim també en el coral·ligen sense gorgònies.
La diversitat en canvi no va mostrar diferències entre els diferents hàbitats (p-
val=0.9865). Cinc dels 12 hàbitats presentarien una alta diversitat al situar-se líndex de
Shannon per sobre de 2, mentre que els 7 restants presentarien una diversitat baixa, per
sota de 2.
D’aquesta manera, amb els resultats preliminars l’hàbitat de coral·ligen sense gorgònies
podria ser el més valuós de cara als opistobranquis, per la seva riquesa, abundància i
diversitat d’opistobranquis. Però per poder-ho afirmar amb suport estadístic caldria
20
corregir per l’esforç de mostreig realitzat a cadascun dels hàbitats. Però per poder-ho
afirmar amb suport estadístic caldria corregir per l’esforç de mostreig realitzat a cadascun
dels hàbitats.
Figura 4 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per hàbitat
1
1
1
3
4
5
7
11
15
21
25
25
1
1
2
3
4
13
36
26
81
70
90
146
0,00
0,00
0,00
10,99
13,86
13,78
14,71
20,98
22,72
27,78
26,59
27,81
0 25 50 75 100 125 150
11.2211+ Fons detrítics costaners
11.2224+ Sorres infralitorals de llocs calms
11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos
11.2512+ Coral·lígen amb gorgònies, circalitoral
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats
11.334+ Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues
fucals
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per
animals
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues, sense
Cystoseira
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral
Diversitat
Abundància
Riquesa
21
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
5.3.3 OBSERVACIONS PER RANGS DE PROFUNDITAT
Es varen prendre dades de profunditat de 496 observacions (97% dels casos) i
posteriorment es varen agrupar per rangs de fondària de 5 metres per facilitar el seu
tractament i perquè des del punt de vista dels opistobranquis té sentit biològic fer rangs i
d’aquesta amplitud (Figura 5). Igual que en el cas dels hàbitats, no tots els rangs de
profunditat varen ser prospectats amb el mateix esforç de mostreig.
La riquesa d’espècies va presentar diferències significatives (p-val<0.05) respecte a la
fondària, descrivint un patró sinusoïdal, amb un màxim de 34 espècies al rang entre els
10 i els 15 metres, un 71% de totes les observades. Aquest valor es podria explicar
perquè a les Illes Medes, entre els 10 i els 15 metres de fondària, es dóna el contacte
entre les comunitats fotòfiles i el coral·ligen, és a dir, la transició entre aquestes
comunitats, de manera que és possible trobar-hi representats una gran diversitat
d’hàbitats diferents, o també es podria explicar per un major esforç de mostreig a
aquestes profunditats, sobretot pel que fa al temps.
El patró mostrat per l’abundància va resultar similar al de riquesa, amb unes diferències
també molt significatives (p-val<0.001), però amb la particularitat que entre els 5 i els 10
metres hi apareix un pic no proporcional de 183 exemplars. Aquest fet s’explicaria
perquè l’espècie més abundant a les Illes Medes, Cratena peregrina, té en aquesta rang
de fondària el seu aliment bàsic (Eudendrium) i per tant hi presenta el màxim número
d’individus.
Al calcular la diversitat, aquest patró sinusoïdal es recupera, amb el valor màxim de totes
les variables calculades (Index de Shannon=3.09) al rang entre 10 i 15 metre, tot i que
no mostra diferències significatives entre profunditats.
22
Figura 5 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per rang de profunditat
1
11
21
27
34
20
9
1
26
102
166
173
183
50
0
22,7
26,1
29,1
30,9
21,3
17,5
0 50 100 150 200
30-35
25-30
20-25
15-20
10-15
5-10
0-5
Ra
ng
s d
e p
rofu
nd
ita
t
Diversitat
Abundància
Riquesa
23
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
6 DISCUSSIÓ
La riquesa d’opistobranquis no va presentar diferències significatives entre els dies de
mostreig, indicant que durant els darrers set mesos de 2010 el número d’espècies
observat es va mantenir constant. La riquesa entre els diferents punts de mostreig si que
va resultar significatiu, però molt poc, de manera que la localització del mostreig no
sembla un factor determinant pel que fa al número d'espècies. En canvi, si que es van
observar diferències en la riquesa dels diferents hàbitats i els diferents rangs de fondària,
indicant que o bé hi ha una clara selecció per part dels opistobranquis de certes
categories d’aquestes variables, o bé a hi ha hàbitats i rangs de fondària molt més
prospectats que altres. Si aquesta darrera hipòtesi fos certa, les modificacions
proposades per la metodologia de mostreig que s'aplicaran a partir d'ara permetran
eliminar aquesta incertesa.
L’abundància en canvi, presenta diferències molt significatives per totes les variables, fet
que es podria explicar per una banda pels diferents pics que certes espècies van
presentar en condicions concretes, i per l’altra per un possible esforç de mostreig no
homogeni de les diferents categories de cada variable.
La diversitat de Shannon no presenta diferències significatives a cap de les variables, és
a dir, que en totes les categories de totes les variables hi ha una proporció similar entre
el nombre d'espècies absents o molt poc abundants i el d'espècies molt abundats.
Per tant, tenint en compte que la riquesa va resultar significativa en tres variables i la
diversitat en cap d’elles, queda clar que la diferència rau en l’abundància de cada
espècie concreta entre les diferents categories de les variables.
Resumint, podem dir que les abundàncies relatives de les diferents espècies presenten
diferències significatives, tant al llarg del temps com en els diferents punts de mostreig
així com respecte a la tipologia dels hàbitats i a la profunditat. Amb aquests resultats
preliminars es comença a intuir que les comunitats d'opistobranquis són variables i vénen
determinades, com a mínim, per aquestes variables.
7 CONCLUSIONS
• Els mostrejos duts a terme pel Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya
durant la realització del seguiment mensual d’opistobranquis a les Illes Medes del
juny al desembre de 2010 van comportar la observació de 48 espècies, 15 de les
quals no havien estat citades abans a l’arxipèlag segons les publicacions i les
fonts consultades. Amb aquestes dades el catàleg d’opistobranquis de les illes
Medes arriba a les 60 espècies.
• Tot i que es van realitzar mostrejos amb un freqüència mensual, no es va
completar un cicle anual i es varen realitzar en diferents punts de mostreig, de
24
manera que no és possible treure conclusions sobre l’abundància d’opistobranquis
al llarg de l’any, ni tampoc definir patrons temporals d’aparició de les diferents
espècies. Per fer-ho es necessitarien sèries de diversos anys de mostreig.
• Comparant els resultats amb els obtinguts en seguiments similars del GROC,
s’observa que les Illes Medes són una punt ric i divers en d’opistobranquis, però
tot i així encara s’està lluny d’assolir els valors reals, ja que només es varen
realitzar 7 mostrejos. La comparació amb els seguiments d’altres zones només es
podrà realitzar de forma objectiva quan s’hagi augmentat l’esforç de prospecció.
• Un problema important dels mostrejos realitzats va ser que bàsicament es van
prospectar els fons de roca i, per raons de seguretat, únicament des dels 0 fins
als 35 metres de fondària (majoritàriament per sobre dels 25 m). Aquest fet va
limitar el número d’espècies observades, ja que no es van prospectar els fons tous
de sorra i fang, les praderies de Posidonia oceanica tampoc van ser suficientment
mostrejades, ni els hàbitats més profunds per sota dels 25 metres. Caldria doncs,
prospectar també aquests hàbitats de manera exhaustiva si es vol completar el
catàleg d’opistobranquis.
• Cal tenir en compte que el protocol no inclou el sacrifici d’exemplars per identificar-
los mitjançant l’anàlisi de la ràdula, de manera que alguns individus, com per
exemple els corresponents als gèneres Bertella/Bertellina, poden no ser
identificats correctament a nivell d’espècie. En alguns casos, els gèneres Aplysia i
Elysia també poden comportar aquesta limitació.
• Amb els resultats obtinguts es posa de relleu la necessitat d’escollir un únic punt
de mostreig, d’acotar el temps d’immersió i definir i descriure detalladament el
recorregut del transsecte per tal d’equilibrar el temps que es dedica a cada hàbitat
i rang de fondària.
• El fet que els opistobranquis siguin tan especialistes fa que algunes espècies
puguin tenir una distribució molt local. Per tant, si es vol obtenir un inventari real i
complert de les espècies d’opistobranquis de les illes Medes caldria anar variant el
punt de mostreig per aconseguir la representació de tota la variabilitat existent.
• De cara al futur, caldria obtenir dades més rigoroses per poder aplicar nous
estadístics que tinguin en compte l’abundància d'espècies rares o molt poc
abundants. A més, s'ha de tenir en compte que en aquests mostrejos preliminars
no s'ha pogut corregir per l'esforç realitzat a cadascuna de les categories de les
diferents variables, fet que podria esbiaixar els resultats de manera important.
25
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
8 PROPOSTES DE FUTUR
Les propostes de futur van encaminades no només a l’aprofundiment del coneixement
dels opistobranquis del Parc, sinó també a la difusió d’aquest grup animal entre el
col·lectius de submarinistes, ja que les illes Medes són un destí d’immersió de primer
ordre a nivell europeu i cal aprofitar aquest potencial d’observadors.
8.1 INICI DEL SEGUIMENT QUANTITATIU
Per al GROC és important comptar amb dades quantitatives i per això es proposa iniciar
un seguiment quantitatiu a les Illes Medes, de manera que s’hauria d’escollir un únic punt
del Parc on realitzar-hi un mostreig mensual amb un esforç equivalent i un transsecte
ben definit.
A partir dels resultats preliminars no és senzill escollir el punt amb més riquesa
d’opistobranquis, doncs les diferències entre punts són poc significatives. No obstant, la
immersió de Ferranelles presenta certs avantatges com ara un perfil suau, gran diversitat
d’hàbitats (praderies de posidònia incloses) i es troba arrecerat de tramuntana.
Es proposa definir el transsecte entre les zones de Tascons Petits, l’Escrivana i les
Ferranelles (Mapa 2), iniciant la immersió a la boia de centres de Tascons petits i
finalitzant-la a la boia de particulars de les Ferranelles. D’aquesta manera a l’inici de la
immersió es podrien mostrejar els hàbitats de coral·ligen profund de les primeres barres
de l’Escrivana i paulatinament anar ascendint a mesura que es va arribant a la boia de
Farrenelles passant per una gran diversitat d’hàbitats.
El protocol quantitatiu a més dels paràmetres detallats en l’apartat 4.2 Protocol de
mostreig, ha d’incorporar les següents millores:
• Realitzar-se sempre al mateix punt,
• Utilitzar sempre el mateix número d’observadors (amb experiència similar)
• Realitzar el mateix recorregut submarí, tenint en compte que sigui equilibrat
respecte al percentatge d’hàbitats i rangs de profunditat.
26
Mapa 2 Situació del transsecte proposat per realitzar-hi el seguiment quantitatiu.
27
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
8.2 CONTINUÏTAT DE L’INVENTARI
Es proposa de seguir realitzant mostrejos a diferents punts del Parc (no només a les Illes
Medes) per tal de determinar la riquesa real d’espècies i obtenir una distribució
batimètrica i de preferència d’hàbitats de cada una d’elles. Es mostrejarien de forma
específica hàbitats poc representats fins ara com els fons tous de sorra i fang i les
praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.
Tot i que es proposa que siguin mensuals, aquests mostrejos no seguirien el protocol
quantitatiu del GROC, i per tant, no seria imprescindible fer-los amb una determinada
regularitat ni esforç de mostreig. En aquest cas hi hauria la possibilitat de que hi
participessin els centres d’immersió de la zona cedint places de les seves sortides als
mostrejadors del GROC.
8.3 CREACIÓ D’UNA XARXA D’OBSERVADORS
Les més de 65.000 immersions que es realitzen anualment a les illes Medes podria ser
una font molt important d’observacions si es creessin els canals de recollida de dades
necessaris. Es proposa de crear aquest canal a través d’una pàgina web a Internet amb
una base de dades associada per tal de recollir les observacions i les fotografies
d’opistobranquis. També caldria editar un fulletó informatiu de l’existència d’aquesta
xarxa i les instruccions per adherir-s’hi i entrar les dades.
8.4 EDICIÓ D’UNA GUIA SUBMERGIBLE
Amb els objectius de difondre els opistobranquis i millorar la formació dels observadors,
es proposa de dissenyar i editar una guia submergible amb fotografies de les 30 o 40
espècies més habituals.
28
9 BIBLIOGRAFIA
• Altimira, C.; Huelin, M.F.; Ros, J. (1981). Mol·luscs bentònics de les Illes Medes
(Girona). I. Sistematica. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural (Sec. Zool.)
47: 69-75.
• Ballesteros, M. (1985). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y
Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y
faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis doctoral (resumen).
Centro de Publicaciones de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
• Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Molusca:
Gastropoda: Opistobranchia) de las costas catalanas. Spira, Vol. 2, 3:163-188.
• Ballesteros, M. (30/12/2010). Mòdul Mol·luscs. Banc de Dades de Biodiversitat de
Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
• Cattaneo-Vietti, R. Chemello, R. &Gianuzzi-Savelli, R. 1990. Ed. La conchiglia,
Roma.
• Cervera, L. et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs
(Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and
Archipelagos). Bol. Inst. Esp. Oceanogr., 20 (1-4):1-122)
• Generalitat de Catalunya (2007). Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum 1.
Hàbitats litorals i marins. Barcelona.
• Huelin, M.F; Ros, J. (1984). Els mol·luscs marins de les Illes Medes. A: J. Ros, I.
Olivella i J.M. Gili (Eds.) Els sistemes Naturals de les Illes Medes. Arx. Secc.
Ciènc., 73: 457-500. IEC, Barcelona.
• Ocaña, A. et al (2000). Guia submarina de invertebrados no artoropodos (2e
edició). Comares, Granada.
• R Development Core Team (2009) R, a Language and Environment for Statistical
Computing. Version 2.10.1. Viena, R Foundation for Statistical computing.
• Ros, J. (1973). Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico. Tesis
doctoral, Universidad de Barcelona.
• Rudman, W.B. Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney.
http://www.seaslugforum.net
• Schmekel, L. & Portmann, A. (1982). Opisthobranchia des Mittelmeeres.
Springer.Verlag Berlin
• Trainito, E. (2005). Nudibranch of the Mediterranean. Il Castello srl, Trezzano sul
Naviglio, Italy
29
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
10 ANNEXOS
10.1 ANNEX 1. INVENTARI ACTUALITZAT Espècies ordenades per ordre alfabètic
Aeolidiella alderi*
Aplysia depilans
Aplysia fasciata*
Aplysia parvula
Aplysia punctata
Berghia coerulescens
Berthella aurantiaca
Berthella ocellata*
Bosellia mimetica*
Cadlina laevis
Calmella cavolini
Caloria elegans
Chromodoris krohni*
Chromodoris luteorosea
Chromodoris purpurea
Cratena peregrina
Crimora papillata
Cuthona albopunctata
Cuthona caerulea
Cuthona ocellata
Dendrodoris grandiflora
Dendrodoris limbata
Diaphorodoris luteocinta
Diaphorodoris papillata
Dondice banyulensis
Doris verrucosa
Doto koenneckeri*
Elysia viridis
Elysis timida
Eubranchus farrani*
Facelina rubrovittata*
Facelinopsis marioni
Flabellina affinis
Flabellina ischitana*
Flabellina lineata*
Flabellina pedata
Haminoea hydatis
Haminoea navicula
Hancockia uncinata*
Hypselodoris fontandraui
Hypselodoris orsinii
Hypselodoris picta
Hypselodoris tricolor
Hypselodoris villafranca
Limacia clavigera
Marionia blainvillea*
Onchidoris neapolitana
Peltodoris atromaculata
Petalifera petalifera*
Philinopsis depicta
Phyllidia flava
Platydoris argo
Polycera quadrilineata*
Runcina capreensis
Thuridilla hopei
Trapania maculata
Tritonia manicata
Tritonia nilsodhneri*
Tritonia striata
Tylodina perversa
* Noves espècies afegides al catàleg arrel de les prospeccions realitzades pel GROC durant el 2010
30
Espècies ordenades per ordre taxonòmic:
Phylum MOLLUSCA Cuvier, 1795
Classis GASTROPODA Cuvier, 1795
Subclassis ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1996
Superordo OPISTHOBRANCHIA Milne-Edwards, 1848
Ordo CEPHALASPIDEA s.s. Mikkelsen, 1996
Familia AGLAJIDAE Renier, 1807
Genus Philinopsis Pease, 1860
1. Philinopsis depicta (Renier, 1807)
Familia RUNCINIDAE H. et A. Adams, 1854
Genus Runcina Forbes et Hanley, 1853
2. Runcina capreensis Mazarelli, 1892
Familia HAMINOEIDAE Pilsbry, 1895
Genus Haminoea Turton et Kingston, 1830
3. Haminoea hydatis (Linnaeus, 1758)
4. Haminoea navicula (Da Costa, 1778)
Ordo ANASPIDEA Fischer, 1883
Familia APLYSIIDAE Lamarck, 1809
Genus Aplysia Linnaeus, 1767
5. Aplysia depilans Gmelin, 1791 [imatge 1] 6. Aplysia fasciata Poiret, 1789 [imatge 2]
7. Aplysia punctata Cuvier, 1803 [imatge 3]
8. Aplysia parvula Guilding in Mörch, 1863 Genus Petalifera Gray, 1847
9. Petalifera petalifera (Rang, 1828)
Ordo SACOGLOSSA Von Ihering, 1876
Subordo PLAKOBRANCHACEA Rang, 1829
Superfamilia PLAKOBRANCHOIDEA Rang, 1829
Familia PLAKOBRANCHIDAE Rang, 1829 (=ELYSIIDAE Forbes et Hanley, 1851)
Genus Elysia Risso, 1818
10. Elysia viridis (Montagu, 1804) 11. Elysia timida (Risso, 1818)
Genus Thuridilla Bergh, 1872
12. Thuridilla hopei (Vérany, 1853)
Familia BOSELLIIDAE Marcus, 1982
Genus Bosellia Trinchese, 1891
13. Bosellia mimetica Trinchese, 1891 Superfamilia LIMAPONTIOIDEA Gray, 1847
Ordo UMBRACULACEA Dall, 1889
Familia TYLODINIDAE Gray, 1847
Genus Tylodina Rafinesque, 1814
14. Tylodina perversa (Gmelin, 1791)
Clado NUDIPLEURA Wägele et Willan, 2000
Ordo PLEUROBRANCHACEA Férussac,1822
Familia PLEUROBRANCHIDAE Férussac,1822
Subfamilia PLEUROBRANCHINAE Férussac, 1822
Tribus BERTHELLINI Burn, 1962
Genus Berthella Blainville, 1824
15a. Berthella aurantiaca (Risso, 1818) 15b. Berthellina edwardsi (Vayssière, 1897)
16. Berthella ocellata (Delle Chiaje, 1828)
31
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
Ordo NUDIBRANCHIA Blainville, 1814
Subordo ANTHOBRANCHIA Minichev, 1970
Infraordo DORIDINA Pelseneer, 1894
Familia ONCHIDORIDIDAE Alder et Hancock, 1845
Genus Onchidoris Blainville, 1816
17. Onchidoris neapolitana (Delle Chiaje, 1841-1844 ) Genus Diaphorodoris Iredale et O’Donoghue, 1923
18. Diaphorodoris luteocincta (Sars, 1870)
19. Diaphorodoris papillata Portmann et Sandmeier, 1960 Familia GONIODORIDIDAE H. et A. Adams, 1854
Genus Trapania Provot-Fol, 1931
20. Trapania lineata Haefelfinger, 1960
Familia POLYCERIDAE Alder et Hancock, 1845
Genus Limacia O.F. Müller, 1781
21. Limacia clavigera (O. F. Müller, 1776)
Genus Polycera Cuvier, 1817
22. Polycera quadrilineata (O. F. Müller, 1776) Genus Crimora Alder et Hancock, 1862
23. Crimora papillata Alder et Hancock, 1862
Familia CHROMODORIDIDAE Bergh, 1891
Genus Hypselodoris Stimpson, 1855
24. Hypselodoris villafranca (Risso, 1818)
25. Hypselodoris picta (Schultz, 1836) 26. Hypselodoris orsinii (Verany, 1846)
27. Hypselodoris fontandraui (Pruvot-Fol, 1951)
28. Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835) Genus Chromodoris Alder et Hancock, 1855
29. Chromodoris luteorosea (Rapp, 1827)
30. Chromodoris purpurea (Laurillard, 1831) 31. Chromodoris krohni (Vérany, 1846)
Genus Cadlina Bergh, 1878
32. Cadlina laevis (Linnaeus, 1767) Familia DORIDIDAE Rafinesque, 1815
Genus Doris Linnaeus, 1758
33. Doris verrucosa Linnaeus, 1758 Genus Platydoris Bergh, 1877
34. Platydoris argo (Linnaeus, 1767)
Genus Peltodoris Bergh, 1880
35. Peltodoris atromaculata Bergh, 1880
Familia PHYLLIDIIDAE Rafinesque, 1814
Genus Phyllidia Cuvier, 1797
36. Phyllidia flava (Aradas, 1847)
Familia DENDRODORIDIDAE O'Donoghue, 1924
Genus Dendrodoris Ehrenberg, 1831
37. Dendrodoris limbata (Cuvier, 1804)
38. Dendrodoris grandiflora (Rapp, 1827)
Subordo CLADOBRANCHIA Willan et Morton, 1984
Infraordo DENDRONOTINA Sars, 1878
Familia TRITONIIDAE Lamarck, 1809
Genus Tritonia Cuvier, 1803
39. Tritonia manicata Deshayes, 1853
40. Tritonia striata (Haefelfinger, 1963) 41. Tritonia nilsodhneri Marcus, 1983
32
Genus Marionia Vayssière, 1877
42. Marionia blainvillea (Risso, 1818)
Familia HANCOCKIIDAE MacFarland, 1923
Genus Hancockia Gosse, 1877
43. Hancockia uncinata (Hesse, 1872)
Familia DOTOIDAE Gray, 1853
Genus Doto Oken, 1815
44. Doto koenneckeri Lemche, 1976
Infraordo AEOLIDINA Odhner, 1934
Familia FLABELLINIDAE Bergh, 1889
Genus Flabellina Voigt, 1834
45. Flabellina affinis (Gmelin, 1791)
46. Flabellina pedata (Montagu, 1815)
47. Flabellina lineata (Lovén, 1848) 48. Flabellina ischitana Hirano et Thompson, 1990
Genus Calmella Eliot, 1906
49. Calmella cavolini (Vérany, 1846) Familia FACELINIDAE Bergh, 1889
Genus Facelina Alder et Hancock, 1855
50. Facelina rubrovittata (A. Costa, 1866) Genus Cratena Bergh, 1864
51. Cratena peregrina (Gmelin, 1791)
Genus Caloria Trinchese, 1888
52. Caloria elegans (Alder et Hancock, 1845)
Genus Facelinopsis Provot-Fol, 1954
53. Facelinopsis marioni (Vayssière, 1888) Genus Dondice Marcus, 1958
54. Dondice banyulensis Portman et Sandmeier, 1960
Familia AEOLIDIIDAE D'Orbigny, 1834
Genus Aeolidiella Bergh, 1867
55. Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)
Genus Berghia Trinchese, 1877
56. Berghia caerulescens (Laurillard, 1830)
Familia EUBRANCHIDAE Odhner, 1934
Genus Eubranchus Forbes, 1838
57. Eubranchus farrani (Alder et Hancock, 1844)
Familia TERGIPEDIDAE Thiele, 1931
Genus Cuthona Alder et Hancock, 1855
58. Cuthona caerulea (Montagu, 1804).
59. Cuthona ocellata (Schmekel, 1966)
60. Cuthona albopunctata (Schmekel, 1968)
33
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES
Fotografies de les 48 espècies observades durant els mostrejos de 2010. Les fotografies
formen part del fons d’imatges del GROC, però no totes van ser realitzades a les Illes
Medes.
1.Aplysia depilans
2.Aplysia fasciata
3.Aplysia parvula
4. Aplysia punctata
5.Petalifera petalifera
6.Elysia timida
34
7.Elysia viridis
8.Thuridilla hopei
9.Bosellia mimetica
10.Berthella auriantiaca/Berthellina edwarsii
11.Berthella ocellata
12.Onchidoris neapolitana
13.Diaphorodoris luteocincta
14.Diaphorodoris papillata
35
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
15.Limacia clavigera
16. Polycera quadrilineata
17.Crimora papillata
18.Hypselodoris villafranca
19.Hypselodoris orsinii
20.Hypselodoris fontandraui
21.Hypselodoris tricolor 22.Chromodoris purpurea
36
23.Chromodoris kronhi 24. Platydoris argo
25.Peltodoris atromaculata
26.Phillydia flava
27.Dendrodoris grandiflora 28.Dendrodoris limbata
29.Tritonia nilsodhneri 30.Tritonia striata
37
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
31.Marionia blainvillea 32.Hankockia uncinata
33. Doto koenneckeri
34.Flabellina affinis
35.Flabellina ischitiana
36.Flabellina lineata
37.Flabellina pedata
38. Calmella cavolinii
38
39.Faceina rubrovittata
40.Cratena peregrina
41.Caloria elegans
42.Facelinopsis marioni
43.Dondice banyulensis
44.Aeolidiella alderi
45.Berghia coerulescens
46.Eubranchus farrani
39
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Resultats preliminars 2010
47.Cuthona caerulea 49.Cuthona ocellata
Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya Mas Castellar, s/n web: www.opistobranquis.org Pontós 17773 mail: [email protected] (Girona) telèfon: 649056034