INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS
2011
2
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears
(IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2011 Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears
Redacció de l’informe, anàlisi i explotació de dades Mateu F. Ambrós Toledo Joan Borràs Seguí Bartomeu Cañellas Roca Heracli Portas Fuentespina Suport estadístic Javier Gámez Bauzà
Manuel Valín Rodríguez Assessorament lingüístic Catalina Noguera Nicolau
Edita:
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: juny de 2012 Nombre d’exemplars: 100 ISBN: 978-84-15029-30-4 Dipòsit legal: PM 577-2012
3
ÍNDEX
GLOSSARI DE SIGLES ............................................................................................. 4 FONTS .................................................................................................................... 5 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 7
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ
E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable .............................................................10 E1.2. Escolarització de l’ensenyament (segons titularitat del centre) ............................13 E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys .................................16 E.2. Taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ................................................18 E2.2. Taxes netes d’escolarització a l’educació secundària postobligatòria ...................22 E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior ..............................................27 E3. Alumnat estranger .............................................................................................32 E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup ............................................................................................36 E4.2. Alumnat per professor .....................................................................................39
INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ
F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació, en relació amb el PIB ...............................................42 F1.2. Despesa pública total en educació ....................................................................43 F1.3. Despesa pública destinada a concerts ...............................................................45 F2. Despesa en educació per alumne .........................................................................47
INDICADORS DE RESULTATS
R.1. Competències bàsiques a 4t curs d’educació primària R1.1. CB en comunicació lingüística (4t EP) ..............................................................50 R1.2. CB en matemàtiques (4t EP) ............................................................................59 R1.3. CB en el coneixement i interacció amb el món físic (4t EP) .................................63 R1.4. CB social i ciutadana (4t EP) ...........................................................................67 R.2. Competències bàsiques a 2n d’ESO R2.1. CB en comunicació lingüística (2n d’ESO) ........................................................70 R2.2. CB en matemàtiques (2n ESO) ........................................................................79 R2.3. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic (2n d’ESO) .......................83 R2.4. CB social i ciutadana (2n ESO)........................................................................87 R3. Competències clau als 15 anys (PISA) R3.1. Competències clau als 15 anys en lectura ..........................................................90 R3.2. Competències clau als 15 anys en matemàtiques ...............................................94 R3.3. Competències clau en ciències .........................................................................98 R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ................................... 102 R4.2. Alumnat repetidor ........................................................................................ 106 R5. Abandonament escolar prematur ..................................................................... 109 R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació a l’educació secundària obligatòria ........................... 111 R6.2. Taxes brutes de graduació als estudis postobligatoris ...................................... 114 R6.3. Taxes brutes de graduació als estudis superiors ............................................... 117 R6.4. Taxes brutes de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia .................... 120
4
GLOSSARI DE SIGLES
CB: competència bàsica CEE: centre d’educació especial CEIP: centre d’educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)
CINE 0: educació infantil CINE 1: educació primària
CINE 2: educació secundària, primera etapa (ESO) CINE 3: educació secundària, segona etapa (ed. Secundària
postobligatòria) CINE 4: educació postsecundària, no superior CINE 5B: ensenyament superior no universitari CINE 5A: ensenyament superior universitari de primer i segon cicle CINE 6: doctorat
CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior
EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea
FP: formació professional IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears IES: institut d’educació secundària INE: Institut Nacional d’Estadística INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l’ítem UE: Unió Europea ________________
Nota 1: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren els privats concertats i els
privats no concertats.
Nota 2: excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a
professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.
5
FONTS
Ensenyaments no universitaris
Curs 2010-2011: Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.
Curs 2008-2009: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2011
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=3131&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/cee/Edicion2011/cee-2011.html
Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no
universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.educacion.gob.es/horizontales/estadisticas/no-
universitaria/alumnado/matriculado/series.html
Datos y Cifras. Curso escolar 2011/2012. Ministeri d’Educació.
http://www.educacion.gob.es/dctm/ministerio/horizontales/estadisticas/indicadores-publicaciones/datos-cifras/datoscifrasweb.pdf?documentId=0901e72b8053c5a2
Ensenyaments universitaris
Cursos 2008-2009 i 2009-2010: Avance de la Estadística de Estudiantes Universitarios.
http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-
informes/estadisticas/alumnado.html
Despesa pública en educació
Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/gasto/2008/gastos2008.html
Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
6
Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears.
http://ibestat.caib.es
Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010 i Avaluació de diagnòstic 2010-2011. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.
http://iaqse.caib.es
Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4ºcurso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/ievaluacion/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html
Competències clau als 15 anys
PISA 2009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/internacional/pisa-2009-con-escudo.pdf?documentId=0901e72b808ee4fd
Indicadors del sistema educatiu
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. ISEIB 2010. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. IAQSE.
http://iaqse.caib.es
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2010. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/ievaluacion/sistema-indicadores.html
7
INTRODUCCIÓ
Els indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per
l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Universitats, mostren els aspectes més significatius de
l’educació a la nostra comunitat autònoma, a través de la informació
estadística provinent de diferents fonts, i presentada mitjançant taules i gràfics.
Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l’IAQSE té com a
objectiu proporcionar una visió sintètica i clara sobre l’estat de l’educació a les
Illes Balears, que pugui ser utilitzada fàcilment, tant pels responsables de
l’Administració educativa, pels professionals de l’educació, com per totes les
persones interessades en el tema.
Es presenten trenta indicadors agrupats en tres grans blocs o categories:
indicadors d’escolarització, indicadors de despesa en educació i indicadors de
resultats educatius.
L’àmbit d’aquesta publicació abasta des de l’educació infantil fins a l’educació
superior, tal com es defineix en la Classificació Internacional Normalitzada de
l’Educació (CINE).
Per tal de facilitar l’anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents
nivells de desagregació: la titularitat dels centres, el sexe de l’alumnat i les
comunitats autònomes. Quan s’ha disposat de dades, també s’ha desagregat
la informació per illes.
A partir d’enguany, es modifica la presentació dels indicadors. En lloc de
realitzar només la publicació puntual d’una edició amb tots els indicadors —tal
com es feia fins ara—, cada un dels indicadors s’anirà publicant al web de
l’IAQSE al llarg de l’any a mesura que es vagin actualitzant les dades que
publiquen les diferents fonts d’informació, a partir de les quals l’IAQSE elabora
8
els indicadors. D’aquesta manera, s’avança el procés i les dades poden estar a
l’abast general més aviat. De totes maneres, en tenir complets tots els
indicadors, es mantendrà l’edició conjunta anual de tots aquests per obtenir
una ―fotografia‖ periòdica. Quan un any no es puguin actualitzar
determinades dades (per exemple, les proves PISA es realitzen cada tres anys),
se’n publicaran les darreres disponibles.
La Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives de
la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha facilitat la informació
estadística referida al curs escolar 2010-2011.
Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les
comunitats autònomes de l’Estat espanyol, es proporcionen les dades
elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació, Cultura i
Esport que, per norma general, corresponen a un curs o dos cursos anteriors
segons la data d’actualització anual.
En aquest informe, també es presenten sèries referides a l’evolució dels
indicadors a les Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars.
La presentació de cada indicador s’organitza segons un esquema similar, que
inclou la definició de l’indicador, la desagregació de les dades segons diferents
categories, l’evolució de l’indicador o sèries temporals i la comparació entre
diferents comunitats autònomes. La informació sobre cada indicador es
presenta mitjançant taules i gràfics que en representen les dades més
significatives.
Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat
polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per
anar avançant dia a dia en el seu millorament.
Bartomeu Cañellas Roca Director de l’IAQSE
9
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ
10
E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ
E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE
Definició: percentatge de població de 0 a 24 anys escolaritzada.
Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe.
Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat i taxes brutes d’escolarització en els estudis: EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis
que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.
La taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil, és la relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
La taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament, i el del total de la població de l’edat amb què correspon cursar-lo.
La taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació
secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
11
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada
Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs 2010-2011
5,6
21,1
31,1
94,0 90,987,0 88,9
91,8 90,8 93,1 91,9 93,8 91,893,3 90,8 90,1
83,8
72,4
46,1
34,7
26,821,5
16,713,2
10,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2009-2010 ** Una taxa inferior a 100% en edats d’escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions amb què
es realitzen els càlculs i les xifres reals de població
Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2010-2011
Dones Homes
Població escolaritzada Edat
1425
1773
2123
2601
3116
3906
5037
7726
8789
9339
9461
9704
9721
10009
10353
10381
10598
10719
11046
10923
11415
11337
3812
2661
673
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
12
Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2010-2011
19,9
90,495,1 96,9 101,5
17,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r cicle ed. infantil
(0-2)
2n cicle ed. infantil
(3-5)
Ed. primària ESO Estudis secundaris
postobligatoris (*)
CF grau superior
* Batxillerat, CF Grau Mitjà, PQPI
Gràfic E1.1.4. Taxes brutes d’escolarització en estudis secundaris postobligatoris. Illes Balears. Curs 2010-2011
101,5
61,4
29,7
10,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Estudis secundaris
postobligatoris (*)
Batxillerat CF grau mitjà PQPI
* Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5%
total components
13
E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE
Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.
Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius. Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són
estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat per estudis. Illes Balears. Curs 2010-2011
* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d’educació de
persones adultes a: batxillerat, CFGM i CFGS.
14
Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs 2010-2011
100,0
88,0
12,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
total públic c. propis c. adscrits
Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs 2000-2001al 2010-2011
2000-01
01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11
Total règim
general 61,3 61,5 62,1 62,4 63,0 63,4 63,7 64,1 64,5 65,7 65,1
EI 57,2 58,0 58,6 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 66,9 64,6
EP 59,7 60,5 61,3 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 63,1 62,3
ESO 57,5 57,5 58,2 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,2 60,9
Batx* 82,4 75,1 73,2 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 70,9 72,3
GFGM* 85,3 83,0 82,8 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 84,7 82,7
CFGS* 90,8 89,7 89,6 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3
PQPI/ GS 68,4 68,9 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 88,2 78,7
Ed. especial 11,2 16,2 20,2 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 27,8 27,2
15
Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat per ensenyament en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2010-2011 (avanç)
TOTAL REG.
GRAL. EI EP ESO
Batxillerat
*
CF GM*
CF GS*
PQPI GS Ed.
Espe-cial
Ed. univ. 1r i 2n Cicle /
grau**
Ed. univ. màsters
oficials**
ESTAT 67,9 64,4 67,5 65,9 74,3 75,6 77,6 77,0 84,0 56,1 80,6
Andalusia 75,1 70,1 76,1 75,1 82,4 73,7 81,1 77,2 57,7 100
Aragó 67,2 65,1 68,0 64,5 72,7 71,5 69,9 67,8 59,1 51,0 96,6
Astúries 70,5 70,7 68,8 65,0 76,3 75,3 82,3 94,1 59,1 100 100
Illes Balears 65,1 64,6 62,3 60,9 72,3 82,7 90,3 78,7 27,2 100 100
Canàries 77,5 72,7 74,8 75,4 85,5 92,5 94,6 99,2 72,9 100 100
Cantàbria 68,2 70,1 65,1 63,8 82,4 67,7 72,4 56,8 42,4 87,8 100
Castella i Lleó 67,4 65,0 67,0 63,3 75,6 69,6 74,7 63,2 58,1 100 73,6
Castella-La Manxa 81,9 77,4 82,3 80,8 89,2 87,7 90,0 85,4 0,0 61,8 96,1 100
Catalunya 65,4 65,1 65,8 61,3 64,7 75,1 70,2 64,5 42,3 87,2 88,1
C. Valenciana 67,8 63,1 67,4 65,5 74,7 73,5 83,4 92,0 79,4 89,9 87,7
Extremadura 79,2 75,5 78,5 76,9 85,9 88,1 93,0 92,0 46,7 100 100
Galícia 72,9 71,3 69,2 69,4 85,6 80,4 84,9 85,3 62,5 100 100
C. de Madrid 54,2 50,8 53,1 51,4 59,0 72,1 72,6 71,6 52,3 78,3 70,0
R. de Murcia 72,4 67,0 70,8 71,1 88,0 75,7 87,2 79,7 66,5 81,7 85,1
Navarra 64,4 64,9 63,6 61,1 65,1 76,4 77,4 65,8 89,9 62,6 46,2 47,0
País Basc 50,6 51,8 50,1 45,6 51,5 61,7 53,6 51,9 45,9 80,9 64,9
La Rioja 67,1 60,8 65,8 64,2 78,8 70,6 91,0 77,2 73,1 100 100
Ceuta 77,0 73,5 73,5 72,0 93,5 100 100 62,7 100
Melilla 84,2 73,7 79,1 89,9 97,1 100 100 100 100 * No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS) ** Inclou estudis universitaris presencials i a distància
16
E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR) ALS 6 ANYS
Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris. Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.
Evolució de l'indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques:
L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les
taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 29 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011
12,4 11,7
0,7
0
5
10
15
20
Total Ed. NO universitària Ed. universitària
17
Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.
De 2001-2002 a 2010-2011
12,2 12,0 12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11,7
0,7 0,8 0,80,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7
12,9 12,8 12,712,5 12,3 12,3 12,1 12,2 12,3 12,4
0
5
10
15
20
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
Ed. universitària Ed. no universitària Total
Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
11,6 12,9 12,9 12,5 12,9 13,2 13,0 12,9 12,5 12,8 13,1 12,9 12,8 13,0 13,1 13,3 13,0 12,5
13,5 13,4
0,7
1,8 0,6
1,1 0,9 0,8 1,0 1,3 1,8 1,6 1,4 1,6 1,8 1,8 1,9 1,8 2,2 2,7 2,3 2,3
12,3
14,6
13,6 13,7 13,8 14,0 14,1 14,1 14,3 14,4 14,5 14,5 14,7 14,8 15,0 15,0 15,1 15,2 15,7 15,7
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ce
uta
La
Rio
ja
Extr
em
ad
ura
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ntà
bria
An
da
lusia
Ca
talu
nya
Ara
gó
Astú
rie
s
Ga
lícia
Na
va
rra
C. d
e M
ad
rid
Pa
ís B
asc
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ed. universitària Ed. no universitària Total
18
E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES
DELS NIVELLS NO OBLIGATORIS
E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i
del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.
Desagregacions: edat. Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle
d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la
suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent, que aquest percentatge se superi o, com en el gràfic següent, que la taxa neta disminueixi dels 3 als 5 anys.
Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2010-2011.
5,6
21,1
31,1
94,090,9
87,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
19
Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
3,2 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3
Gràfic E2.1.2. Percentatge d’escolarització en educació infantil 0-2 anys per comunitats autònomes.
Curs 2009-2010
17,1
26,5
3,3 5,3 5,6 6,5
12,6 13,5 16,3 17,1 18,5 21,3 21,9
26,8 30,6 32,9 33,3
39,3
51,6
0,0 0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Extr
em
ad
ura
Na
va
rra
(1
)
Ce
uta
La
Rio
ja
Astú
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Me
lilla
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Ca
ntà
bria
Ga
lícia
An
da
lusia
Ara
gó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
C. d
e M
ad
rid
Pa
ís B
asc
Ca
nà
rie
s (*)
(*) no aporta dades
Gràfic E2.1.3. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 3 anys per comunitats autònomes.
Curs 2009-2010
89,5
99,1
90,2 91,0 92,2 93,696,4 96,9
99,4 99,6 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ca
nà
rie
s
C. d
e M
ad
rid
Me
lilla
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
R. d
e M
úrc
ia
Na
va
rra
Ga
lícia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
La
Rio
ja
Ca
talu
nya
Ara
gó
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
An
da
lusia
Ce
uta
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
20
Gràfic E2.1.4. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 4 anys per comunitats autònomes.
Curs 2009-2010
86,4
99,0
87,7 89,1 91,596,8 97,2 97,2 98,3 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
C. d
e M
ad
rid
Na
va
rra
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
Ga
lícia
Ara
gó
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
talu
nya
An
da
lusia
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
La
Rio
ja
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
ntà
bria
Ce
uta
Gràfic E2.1.5. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 5 anys per comunitats autònomes.
Curs 2009-2010
88,1
99,7
88,091,5 95,2 96,9 98,7 98,7 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
C. d
e M
ad
rid
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
Ga
lícia
Na
va
rra
Astú
rie
s
An
da
lusia
Ca
talu
nya
Ara
gó
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Pa
ís B
asc
La
Rio
ja
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ce
uta
21
Gràfic E2.1.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.
Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
22
E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA
Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 en els
ensenyaments corresponents.
Desagregacions: edat. Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització dels 16 als 18 anys és la relació entre
l’alumnat d’aquesta edat, respecte del total de la població de la mateixa edat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població.
Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs 2010-2011
83,8
72,4
46,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
16 anys 17 anys 18 anys
23
Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears.
Curs 2010-2011
82,878,6
81,8 81,483,8
64,661,2 63,2
69,8 72,4
42,238,3
41,4 42,2 46,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
16 anys 17 anys 18 anys
Gràfic E2.2.3. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
33,1 34,2 32,4 32,9 36,5 32,837,4 38,4 39,2
31,7 31,4 30,035,0
29,734,2 36,1
23,8
38,8 35,841,1
48,2
59,556,7 56,3
55,9 60,155,6 55,2 54,5
62,4 63,3 64,759,8
65,262,6 61,2
75,8
60,8 64,258,9
81,4
93,7
89,1 89,2 92,4 93,0 93,0 93,7 93,7 94,2 94,7 94,8 94,8 94,9 96,9 97,299,5 99,6 100 100
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. V
ale
ncia
na
Astú
ries
Extr
em
ad
ura
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Can
àri
es
An
dalu
sia
Ara
gó
La R
ioja
Cata
lun
ya
Caste
lla-la M
an
xa
Navarr
a
Galícia
Can
tàbri
a
País
Basc
Melilla
Caste
lla i
Lle
ó
Ceuta
ES postobligatori ESO Total
24
Gràfic E2.2.4. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
11,8 12,4 10,115,1 14,4 13,8
7,315,3 14,7
10,0 12,7 14,3 9,8 12,67,8
16,8 15,6 15,1 16,38,4
57,9
71,267,9
65,5 66,9 68,475,4
67,6 68,973,6 71,4 71,5 76,8 74,4
79,371,0 72,3 74,1 75,3 90,1
69,7
83,6
78,0 80,7 81,4 82,3 82,7 82,9 83,8 83,8 84,1 86,0 86,7 87,1 87,2 87,8 87,989,2
91,798,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
ad
ura
An
dalu
sia
Caste
lla-la M
an
xa
Cata
lun
ya
R. d
e M
úrc
ia
Can
àri
es
La R
ioja
Melilla
C. d
e M
ad
rid
Ara
gó
Galícia
Navarr
a
Ceuta
Can
tàbri
a
Astú
ries
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.5. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,0 1,2 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1 2,0 1,2 1,4 1,2 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8
29,335,0 33,9 35,2 35,3 34,6 35,7 38,3
32,2 33,435,9
33,241,2 38,0 35,9 32,6 36,7
43,0 42,335,0
1,4
3,6 2,54,7 3,0 1,7 3,6
2,8
3,1 2,03,1
4,3
4,64,8
4,13,5
5,3
5,0 4,0
7,110,5
27,4
11,3 8,1 13,0 17,0 15,217,1 25,7 27,2
23,8 29,420,9 25,5 29,2
41,436,5
30,1 31,9 40,6
42,2
67,1
48,8 49,3 52,354,9 54,9
59,261,5 63,7 64,7
68,0 68,1 69,5 69,9
78,2 79,0 79,1 79,683,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Melilla
Caste
lla-la M
an
xa
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
Can
àri
es
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Cata
lun
ya
Can
tàbri
a
Galícia
Ara
gó
C. d
e M
ad
rid
Navarr
a
Astú
ries
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
25
Gràfic E2.2.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
37,8 37,7 37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 33,1 33,4
44,8 43,2 45,1 44,4 44,6 45,3 44,9
47,3 48,2 50,4
82,6 80,9
82,7
78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81,3 83,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
ES postobligatori ESO Total
Gràfic E2.2.7. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 17 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
11,5 10,6 9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 11,8 11,6
53,9 52,5 53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3
57,9 60,8
0,1
0,0 0,0
65,4 63,1 63,4
61,2 61,1 61,2 61,2 63,2
69,7 72,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
26
Gràfic E2.2.8. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 18 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
0,7 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,0 0,7
30,6 30,3 30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,3 33,4
1,6 1,6 1,4 1,2 1,2 1 1,3
2 1,41,2
9,8 10,1 9,8 9,79,2 9,5 9,5
9,9 10,510,7
42,7 42,6 42,0 42,4 39,5 39,5 38,3
41,4 42,2 46,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
27
E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de
l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).
Desagregacions: edat. Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2010-2011.
Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.
Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011
0,7 0,3
33,4
17,4
8,54,4 3,3 2,4 1,4
1,2
4,2
5,2
4,23,0
1,8 1,5
10,7
12,8
13,1
12,8
10,3
9,07,2
46,1
34,7
26,8
21,5
16,7
13,210,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
18 19 20 21 22 23 24
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
28
Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2005-2006 i 2010-2011
0,5 0,7 0,3
28,8
33,4
15,517,4
7,0 8,5
4,0 4,42,3 3,3 2,4 1,4
1,0
1,2
2,5
4,2
3,2
5,2
2,84,2
2,23,0
1,81,5
9,5
10,7
12,5
12,8
13,5
13,1
12,712,8
11,410,3
9,0
7,2
39,8
46,1
30,5
34,7
23,7
26,8
19,5
21,5
15,9 16,7
13,2
10,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
20
05
-20
06
18 19 20 21 22
20
10
-20
11
20
05
-20
06
20
05
-20
06
20
05
-20
06
20
05
-20
06
20
10
-20
11
20
10
-20
11
20
10
-20
11
20
10
-20
11
20
10
-20
11
20
10
-20
11
Gràfic E2.3.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,0 1,2 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1 2,0 1,2 1,4 1,2 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8
29,335,0 33,9 35,2 35,3 34,6 35,7 38,3
32,2 33,435,9
33,241,2 38,0 35,9 32,6 36,7
43,0 42,335,0
1,4
3,6 2,54,7 3,0 1,7 3,6
2,8
3,1 2,03,1
4,3
4,64,8
4,13,5
5,3
5,0 4,0
7,110,5
27,4
11,3 8,1 13,0 17,0 15,217,1 25,7 27,2
23,8 29,420,9 25,5 29,2
41,436,5
30,1 31,9 40,6
42,2
67,1
48,8 49,3 52,354,9 54,9
59,261,5 63,7 64,7
68,0 68,1 69,5 69,9
78,2 79,0 79,1 79,683,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Melilla
Caste
lla-la M
an
xa
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
Can
àri
es
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Cata
lun
ya
Can
tàbri
a
Galícia
Ara
gó
C. d
e M
ad
rid
Navarr
a
Astú
ries
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
29
Gràfic E2.3.4. Taxes netes d’escolarització als 19 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
14,418,8 16,6
21,5 18,2 19,0 20,1 22,9 19,615,4
20,1 22,614,9 17,9
22,4 20,216,0 19,0 20,3
26,03,9
8,6 11,3 5,07,4 8,8 6,7
6,77,1
8,35,9
11,0
11,29,7
10,39,9
11,2 7,8
15,29,8
12,7
30,0
11,3 14,2 15,916,8 19,6
18,5 26,4 29,8 28,3
23,030,8 30,7
28,6 32,2 37,244,6
37,7 37,9
31,0
57,4
39,3 40,8 41,544,6 46,5 48,1
53,2 53,554,3
56,5 56,958,3
61,3 62,264,4
71,4 73,2 73,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Ceuta
Caste
lla
-la M
an
xa
La R
ioja
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
An
dalu
sia
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Can
tàbri
a
Cata
lun
ya
Ara
gó
Galícia
Astú
ries
Navarr
a
C. d
e M
ad
rid
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
Gràfic E2.3.5. Taxes netes d’escolarització als 20 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
7,1 10,5 9,0 9,4 12,4 10,1 10,2 13,7 12,9 10,1 11,3 10,1 8,5 8,3 10,7 13,47,4 10,4 11,8
15,74,6
9,4 8,9 7,77,5 11,0 8,3
7,1 9,78,3 6,4 9,5 11,1 12,0 10,2
11,0
12,3 8,4
15,0 10,113,0
30,9
11,116,7
14,918,4 21,2 19,1
22,6 27,5 28,330,1 30,5 32,0 32,4
30,5 40,1 45,0
38,0 39,2
24,6
50,8
29,1
33,9 34,8
39,5 39,7 39,9
45,1 45,9 45,949,7 50,1
52,2 53,4 54,9
59,8
63,8 64,8 65,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Caste
lla
-la M
an
xa
Ceuta
La R
ioja
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
Can
tàbri
a
An
dalu
sia
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Cata
lun
ya
Astú
ries
Galícia
Navarr
a
C. d
e M
ad
rid
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
30
Gràfic E2.3.6. Taxes netes d’escolarització als 21 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
4,0 5,9 7,2 5,4 5,39,6 8,6 7,4 6,5 7,2 6,3 4,2 4,7 3,8 7,0 8,6
3,1 6,3 5,9 9,23,47,3 4,4 5,6 8,6
8,75,8 6,2 4,9
7,8 6,1 7,2 7,9 9,58,8 8,9
9,0
12,56,6
8,612,6
29,1
11,3 15,015,9
12,5 17,7 20,4 25,321,8 26,0 28,7 28,6 29,0
28,228,4 36,6
35,742,4
37,6
19,9
42,3
22,926,1
29,830,8 32,1 34,0
36,7 36,738,3 40,1 41,3 42,3 44,0
45,948,7
54,5 55,0 55,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Caste
lla
-la M
an
xa
La R
ioja
Ceuta
Can
àri
es
Extr
em
ad
ura
R. d
e M
úrc
ia
Can
tàbri
a
An
dalu
sia
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Cata
lun
ya
Astú
ries
Galícia
Navarr
a
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
Caste
lla i
Lle
ó
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
Gràfic E2.3.7. Taxes netes d’escolarització als 22 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
2,7 3,6 5,1 3,2 5,4 3,3 6,0 3,6 4,3 4,4 3,6 3,1 2,1 2,6 1,7 4,7 4,3 3,8 5,5 4,02,2 5,1 4,1 3,9
6,05,3
3,94,2 5,9 3,5
4,2 4,7 6,5 5,1 4,36,2
6,1 8,3 5,84,9
10,0
26,5
8,3 12,510,6 14,8 15,6 18,4
19,1 22,4 24,1 24,2 25,5 27,3 29,425,5 26,9
31,1 33,7 38,6
14,8
35,2
17,419,7
22,023,4 25,4 26,3
29,3 30,331,9 32,1 34,1 35,0 35,4 36,4 37,3
43,245,1
47,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Caste
lla
-la M
an
xa
Ceuta
La R
ioja
Can
àri
es
Extr
em
ad
ura
Can
tàbri
a
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Ara
gó
Cata
lun
ya
C. V
ale
ncia
na
Navarr
a
Galícia
Astú
ries
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
31
Gràfic E2.3.8. Taxes netes d’escolarització als 23 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,8 2,5 2,4 3,9 2,2 3,5 2,34,6 2,9 2,9 2,1 1,4 2,4 1,4 3,2 2,5
2,1 2,8 3,5 2,81,8
3,7 2,73,7
2,94,6
3,0
2,93,7 2,5 3,3 4,4 2,9
2,7
4,0 4,15,5 5,9 3,9
3,1
8,9
22,7
9,97,6 11,7
9,0 16,013,8 16,2 18,9
20,8 20,8 21,6 23,320,9 22,5
23,524,7 28,6 31,7
12,4
28,8
15,0 15,116,8 17,1
21,3 21,422,8 24,3
26,2 26,6 26,9 27,5 28,129,1
31,2
33,3
36,037,6
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Caste
lla
-la M
an
xa
Melilla
La R
ioja
Ceuta
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
Can
tàbri
a
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Cata
lun
ya
An
dalu
sia
Navarr
a
Galícia
Astú
ries
C. V
ale
ncia
na
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
Gràfic E2.3.9. Taxes netes d’escolarització als 24 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010
1,3 1,7 1,7 3,3 1,6 2,8 1,6 3,3 2,0 0,9 2,0 1,6 1,8 0,9 2,4 2,2 1,3 1,7 2,4 1,8
1,2 2,5 1,7 2,01,8
5,1
2,72,2
2,1 1,6 1,6 2,0 2,4 3,12,7 2,8
3,24,0
2,4 2,3
6,9
17,6
7,57,1 12,5
8,111,8 11,0 13,0 14,8
14,6 15,7 15,4 16,016,7 17,4 19,0 18,3 21,6 23,6
9,4
21,8
10,912,4
15,9 16,0 16,1 16,5 17,0 17,418,2
19,3 19,5 20,021,8 22,4
23,5 23,9
26,427,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Caste
lla
-la M
an
xa
Melilla
Extr
em
ad
ura
Ceuta
La R
ioja
Can
àri
es
Can
tàbri
a
Navarr
a
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Ara
gó
Cata
lun
ya
Galícia
Astú
ries
C. V
ale
ncia
na
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
32
E3. ALUMNAT ESTRANGER
Definició: nombre d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola per cada mil
alumnes en ensenyaments no universitaris.
Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i continent de procedència. Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2010-2011 són un avanç.
Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa.
Illes Balears. Curs 2010-2011
15,6
11,9
15,716,7
19,5
10,6
18,1
27,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI
33
Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat.
Illes Balears. Curs 2010-2011
18,9
14,7
19,6
17,1
24,4
11,8
18,5
28,8
9,5
6,8
9,2
16,5
12,0
7,1
15,2
22,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI
públics privats
Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general. Illes Balears. Curs 2010-2011
18,9%
81,1%
Alumnat estranger
Alumnat no estranger
34
Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim
general. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
5,8
8,2
10,1 11,1
12,3 13,5
14,4
15,5 16,2
15,6
0%
5%
10%
15%
20%
2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 (a)
Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les
Illes Balears. Curs 2010-2011
U.E.(27)8.669 (31%)
Resta d'Europa 696 (2%)
Àfrica6.093 (22%)
Amèrica del Nord197 (1%)
Amèrica Central716 (2%)
Amèrica del Sud10.387 (37%)
Àsia1.282 (5%)
Oceania24 (0%) No consta
26 (0%)
U.E.(27)
Resta d'Europa
Àfrica
Amèrica del Nord
Amèrica Central
Amèrica del Sud
Àsia
Oceania
No consta
35
Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general per comunitats autònomes. Curs 2010-2011
18,9
11,5
3,9 4,0 4,1
5,86,4
8,08,8 9,2 9,2 9,3
10,2
12,613,9 14,4 14,7
16,6
18,819,5
0%
5%
10%
15%
20%Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
Ga
lícia
Astú
rie
s
An
da
lusia
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Me
lilla
Pa
ís B
asc
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Na
va
rra
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
Ca
talu
nya
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general per comunitats autònomes. Curs 2010-2011
% alumnat estranger
Total EI EP EE ESO Batxi-llerat
FP PQPI
ESTAT 11,5 9,0 12,9 13,9 14,7 7,2 7,9 18,0
Andalusia 6,4 4,7 7,1 7,4 8,4 4,2 4,2 7,5
Aragó 14,4 13,7 17,5 14,0 14,6 6,7 8,6 32,6
Astúries 5,8 2,8 7,0 7,1 8,6 3,9 3,8 17,5
Illes Balears 18,9 14,7 19,6 17,1 24,4 11,8 18,5 28,8
Canàries 9,3 5,2 9,3 8,0 13,0 8,7 7,3 14,2
Cantàbria 8,0 3,5 9,2 8,8 12,3 5,9 6,8 20,9
Castella i Lleó 8,8 7,8 10,6 10,6 10,2 3,6 5,3 22,7
Castella-la Manxa 10,2 8,3 12,0 12,3 12,1 5,4 6,0 14,7
Catalunya 16,6 12,3 17,9 24,2 23,3 11,6 13,3
C. Valenciana 13,9 9,7 14,9 10,6 19,3 10,4 9,3 20,6
Extremadura 3,9 3,7 4,8 4,3 4,2 1,8 1,5 4,8
Galícia 4,1 1,9 5,2 7,9 5,7 2,5 2,9 9,3
C. de Madrid 18,8 15,4 21,6 22,7 23,7 12,2 10,8 35,2
R. de Múrcia 14,7 11,6 17,0 18,2 18,2 8,1 8,7 19,2
Navarra 12,6 7,7 15,8 20,8 15,7 5,6 7,6 25,1
País Basc 9,2 7,6 10,3 12,9 10,6 5,9 6,8 39,2
La Rioja 19,5 21,0 21,7 24,8 22,0 7,8 10,4 36,4
Ceuta 4,0 3,6 3,9 0,0 3,2 2,9 5,9 10,0
Melilla 9,2 13,4 11,0 11,4 8,5 3,5 3,2 5,7
36
E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR
E4.1. ALUMNES PER GRUP
Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari.
Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre. Evolució de l'indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs 2010-2011 són un avanç (a).
Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears. Curs 2010-2011
12,4
22,4 22,5
4,8
24,5
27,6
17,4 17,6
12,2
0%
10%
20%
30%
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Batxillerat: règim ordinari. CFGM i CFGS: règim ordinari i règim d’educació de persones adultes/nocturn.
Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2010-2011
12,6
22,0 21,3
4,4
23,6
28,0
16,717,5
12,311,9
23,224,8
5,0
26,0 26,6
22,2
18,5
11,8
0%
10%
20%
30%
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
centres públics centres privats
37
Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació infantil.
Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
19,8
17,5
20,7 20,5 20,5 20,4 20,3 20,4
19,6 19,3 23,2 23,1 23,4
23,6
23,3 23,4 23,5 22,3
21,5 20,1
21,1 19,5
21,7 21,6 21,5 21,5 21,4 21,1 20,2
19,6
0
5
10
15
20
25
30
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.
Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
22,1 22,0 21,8 21,4 21,4
18,5
21,7 22,0 21,8 21,3
27,0 26,7 26,7 26,4 26,2
26,1 26,0
25,9 25,6 24,8
23,8 23,6 23,4 23,1 23,0
20,7 23,1 23,3 23,1 22,5
0
5
10
15
20
25
30
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.
Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011
24,1 23,9 23,5
23,3 22,9 22,4 21,6 21,9
23,3 23,6
29,1 28,7
28,3 27,7 27,6
27,0 26,3 25,5 26,1
26,0
26,0 25,7 25,3 24,9 24,6 24,0 23,2 23,2 24,3 24,5
0
5
10
15
20
25
30
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
38
Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.
Illes Balears / Estat. Curs 2010-2011
12,4
22,4 22,5
4,8
24,5
27,6
17,4 17,6
12,213,4
21,7 21,2
5,0
24,4
26,3
20,521,5
13,5
0
5
10
15
20
25
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Illes Balears Estat
Taula E4.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes.
Curs 2010-2011
EI 1r
cicle(1) EI 2n
cicle(2) EP(3) EE(4) ESO Batx(5)
CF GM(6)
CFGS(6) PQPI(7)
Illes Balears 12,4 22,4 22,5 4,8 24,5 27,6 17,4 17,6 12,2
Estat 13,4 21,7 21,2 5,0 24,4 26,3 20,5 21,5 13,5
Andalusia 13,1 22,5 21,8 4,7 25,6 29,4 20,8 22,7 15,2
Aragó 12,6 20,8 18,2 3,2 23,8 23,9 19,5 20,2 12,4
Astúries 13,2 19,3 19,2 4,5 22,9 23,2 15,0 17,3 8,5
Canàries 13,6 21,4 21,7 5,3 23,8 28,5 20,1 22,6 14,1
Cantàbria 15,9 20,3 19,8 4,9 21,0 22,9 22,7 18,4 11,6
Castella i Lleó 14,0 19,6 17,9 4,7 22,4 21,9 17,6 19,6 14,2
Castella-la Manxa
12,8 19,7 19,1 4,5 22,7 24,1 17,5 18,0 12,4
Catalunya 13,7 22,7 22,8 6,3 27,7 29,1 26,1 25,5 15,0
C. Valenciana 14,1 21,8 21,6 4,6 23,6 25,3 21,2 22,4 12,8
Extremadura 14,6 18,9 18,0 5,6 21,4 21,8 15,4 16,7 11,5
Galícia 18,8 18,6 4,1 21,1 23,1 18,6 19,7 9,0
C. de Madrid 13,2 23,3 23,2 6,0 25,6 26,2 23,3 23,5 16,1
R. de Múrcia 13,9 22,4 22,1 4,7 26,6 29,6 17,5 20,9 12,6
Navarra 11,2 19,6 19,4 4,6 22,8 25,4 17,2 17,8 9,8
País Basc 13,1 20,1 20,5 4,4 20,4 23,6 17,1 17,8 12,3
La Rioja 11,4 22,3 22,0 5,0 23,8 27,1 20,6 20,9 16,2
Ceuta 14,7 25,3 25,4 5,5 24,9 22,1 21,3 20,8 13,0
Melilla 16,7 25,4 25,5 5,8 28,6 26,1 23,5 25,1 22,3
(1) En centres autoritzats per l’Administració educativa. (2) Unitats amb alumnat d’educació infantil de segon cicle i mixtes d’ambdós cicles.
(3) Unitats amb alumnat d’infantil i primària. També inclou unitats de primària amb alumnat de primer cicle d’ESO.
(4) Inclou les unitats de centres específics i les aules d’educació especial en centres ordinaris.
(5) Règim ordinari.
(6) Règim ordinari i règim d’educació de persones adultes/nocturn. (7) S’inclou l’alumnat i les unitats d’aquests programes en centres i actuacions.
39
E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR
Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari
Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs 2010-2011 són un avanç (a).
Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears.
Curs 2009-2010
10,6
8,9
11,9 12,7
7,8
14,5
3,0
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/ CF
Centres
específics ed.
especial
Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.
Illes Balears. Curs 2009-2010
9,6
8,1
11,8
7,7
3,7
12,9
10,5
14,3
12,7
11,3
14,5
2,8
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/ CF
Centres específics
ed. especial
públics privats
40
Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.
Illes Balears / Estat. Curs 2009-2010
Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per
titularitat. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-1011
11,0 10,9 10,5
10,3 10,1 10,0 9,7 9,7 9,6
9,9
15,0 14,6 14,3 14,2
13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,5
12,3 12,1 11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7
0
5
10
15
20
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)
centres públics centres privats tots els centres
Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per
comunitats autònomes. Curs 2010-2011
10,7 11,4
9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 10,3 10,5 10,8 10,8 11,1 11,4 11,5 11,7 12,1 12,3 12,4 12,8 12,8
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Ga
lícia
Na
va
rra
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Pa
ís B
asc
Extr
em
ad
ura
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
Ca
talu
nya
La
Rio
ja
C. V
ale
ncia
na
Ce
uta
An
da
lusia
C. d
e M
ad
rid
Ca
nà
rie
s
Me
lilla
41
INDICADORS DE DESPESA
EN EDUCACIÓ
42
F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ
F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AMB EL PIB
Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2000 al 2009. Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 2000 a 2009
2,52,6
2,7 2,8 2,8 2,82,9 2,9
3,1
3,4
0%
1%
2%
3%
4%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007(p) 2008 (p) 2009(a)
(p): dades provisionals; (a) avanç
Gràfic F1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB per comunitats autònomes. Any 2009
3,4
0,2
2,9
3,5 3,6 3,7 3,84,1 4,2 4,3 4,3 4,4
4,85,0
5,5 5,5 5,66,0
0%
2%
4%
6%
8%
Ille
s B
ale
ars
ME
C
C. d
e M
ad
rid
Ca
talu
nya
La
Rio
ja
Na
va
rra
Ara
gó
Astú
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Pa
ís B
asc
Ca
ntà
bria
Ca
nà
rie
s
Ga
lícia
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
43
F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ
Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2008.
Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació, Cultura i
Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2009
22,0
19,6
2,3
0,4 0,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals
* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis
Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació,
Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2002-2009
30,2
24,8 24,9
20,9
23,522,1 22,5 22,0
0%
10%
20%
30%
40%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 (a)
(a)Avanç
44
Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears. 2009
22,0
19,6
2,3
0,4 0,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals
* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis
Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 2009
Despesa pe CA Ed. no universitària
Ed. universitària
Formació ocupacional
Beques i ajudes
MEC i adm. educatives 73,2 20,6 3,3 3,5
MEC 26,5 20,2 0,0 63,3
Andalusia 75,7 23,3 0,0 1,0
Aragó 73,5 25,4 0,2 0,9
Astúries 74,4 23,5 1,3 0,9
Illes Balears 89,2 10,5 0,0 0,4
Canàries 81,2 17,7 0,0 1,2
Cantàbria 78,3 21,6 0,0 0,1
Castella i Lleó 75,0 24,3 0,0 0,8
Castella-la Manxa 86,5 13,5 0,0 0,0
Catalunya 77,3 22,2 0,0 0,5
C. Valenciana 73,2 26,8 0,0 0,0
Extremadura 84,1 14,8 0,0 1,1
Galícia 76,5 23,1 0,0 0,5
C. de Madrid 65,5 32,6 0,0 1,9
R. de Múrcia 79,2 19,9 0,0 0,9
Navarra 86,7 12,6 0,0 0,7
País Basc 81,4 16,4 0,0 2,6
La Rioja 83,0 16,5 0,0 0,5
45
F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS
Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari. Evolució de l’indicador: de l’any 2000 al 2009.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2009
18,2
3,8
5,25,8
1,00,4
1,9
0%
5%
10%
15%
20%
Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE
Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. De 2000 a 2009
20,619,8 20,1
19,619,1 19,2
18,0
19,2
18,1 18,2
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008(p) 2009
(p): dades provisionals
46
Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries
d’Educació per comunitats autònomes. Any 2008
18,2
7,1 7,37,9
9,2 9,610,3
11,8 12,112,7
13,2 13,3
14,7
15,9 16,3
18,5
23,3
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Ille
s B
ale
ars
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
Astú
rie
s
Ga
lícia
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ntà
bria
C. V
ale
ncia
na
La
Rio
ja
C. d
e M
ad
rid
Ca
talu
nya
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
47
F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE
Definició: despesa mitjana per alumnes en euros. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l’indicador: de l’any 2004 al 2009. Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F2.1. Despesa pública per alumne. Illes Balears. De 2004 a 2009
4.391
4.7055.103
5.3065.721
6.051
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009
Gràfic F2.2. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.
Illes Balears. De 2004 a 2009
5.446
5.8176.339 6.463
7.0277.359
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009
48
Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any 2009
6.0515.692
4.838 4.9315.430 5.461
5.600 5.695 5.828 5.914 6.053 6.1106.169
6.4636.747 6.787 6.900
7.595
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
da
lusia
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Ca
nà
rie
s
Ca
talu
nya
Ara
gó
C. V
ale
ncia
na
La
Rio
ja
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Ga
lícia
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics
per comunitats autònomes. Any 2009
7.359
6.703
5.427
5.990 6.201 6.262
6.640 6.741 6.765 6.826 6.9657.298
7.5627.943 8.041 8.208
8.590
10.964
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
An
da
lusia
C. d
e M
ad
rid
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Extr
em
ad
ura
La
Rio
ja
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ntà
bria
Ga
lícia
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
49
INDICADORS DE RESULTATS
50
R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 4t CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article
21, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.
Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es
poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzaren, en l’àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es poden consultar a la web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. (http://www.institutodeevaluacion.mec.es).
R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4t EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes
(Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic. Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2010-2011. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.
51
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA
(4t EP)
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA,
per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
500 497500
518
497504
400
450
500
550
600
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
púb
lics
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
52
Gràfic R1.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011
45,0
53,1
44,3
52,7
48,9
51,3
46,9
57,6
33,0
52,4
65,9
54,4
30,2
30,5
29,6
30,6
37,1
33,4
28,3
27,1
35,0
30,3
21,7
30,7
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
|--| interval de confiança del 95% per als percentatesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa -Formentera
públics
privats
53
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA
(4t EP)
Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA
CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
500 501 486
504
497506
400
450
500
550
600
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
0
0
1
0
0
0
11
11
15
9
12
9
27
26
27
28
27
26
42
42
39
43
41
44
14
14
15
16
14
15
5
6
3
4
5
6
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
54
Gràfic R1.1.6. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011
55,6
61,9
57,4
62,2
56,9
57,8
41,3
62,7
45,8
60,5
72,6
64,3
26,7
26,6
25,8
26,4
28,8
26,6
32,0
27,9
30,1
26,7
20,9
26,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa -Formentera
públics
privats
55
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t EP)
Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA,
per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
500 501
510
485 505492
400
450
500
550
600
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R1.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
1
0
1
0
1
9
8
8
10
8
9
29
29
27
31
29
29
40
41
38
40
39
43
16
16
19
13
17
14
6
6
7
4
7
4
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
56
Gràfic R1.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011
59,0
62,0
59,0
62,5
75,1
64,6
45,4
57,2
54,8
62,8
66,2
60,7
25,7
28,9
25,7
28,8
18,4
26,6
31,7
31,2
27,5
28,6
22,6
29,5
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa -Formentera
públics
privats
57
Astúries
Castella i Lleó
La Rioja
C. de Madrid
Aragó
Navarra
Cantàbria
Castella- la Manxa
Catalunya
Andalusia
C. de Múrcia
País Basc
Exrtemadura
C. Valenciana
Galícia
Canàries
Illes Balears
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
(en llengua castellana) (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. lingüística 500 470 25% 70% 5%
Gràfic R1.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009 *
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
58
Gràfic R1.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 2009
6
3
1
1
1
1
2
2
2
2
3
3
3
4
3
4
4
6
9
17
19
12
7
7
7
7
8
9
9
11
13
13
13
13
14
14
14
18
22
28
31
28
24
23
22
23
22
23
22
26
29
28
30
29
32
30
30
33
31
30
26
30
33
32
31
32
31
34
30
31
31
29
31
29
30
29
28
26
23
17
13
19
24
25
26
25
24
23
24
22
17
18
17
18
16
17
17
13
12
6
5
8
11
12
13
12
13
9
13
8
7
9
6
7
5
6
7
4
3
2
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
Astúries
La Rioja
C. de Madrid
Cantàbria
Aragó
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Catalunya
País Basc
Andalusia
Galícia
C. Valenciana
Extremadura
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
59
R1.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009.
Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2010-2011.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de
les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
500502 492 494
493
512
400
450
500
550
600
glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
-F
orm
ente
ra
pú
blic
s
priv
ats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
60
Gràfic R1.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,
per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
2
2
1
1
3
1
17
17
20
17
18
16
36
35
37
39
36
36
31
31
29
32
31
30
13
13
11
10
11
16
1
1
0
1
1
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
Gràfic R1.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada i en
procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011
43,8
44,6
44,8
45,2
41,1
40,9
39,1%
42,5
37,2%
43,0
55,4%
47,2
22,9
36,0
22,3
35,4
28,2
37,5
23,1
38,7
21,7
35,9
25,0
36,1
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
2008-2009
2010-2011
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa -Formentera
públics
privats
61
La Rioja
Navarra
Castella i Lleó
Cantàbria
Astúries
Aragó
C. de Madrid
Castella– la Manxa
País Basc
Catalunya
Galícia
Extremadura
C. de Múrcia
Illes Balears
Andalusia
C. Valenciana
Canàries
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.2.1. Resultats en competència MATEMÀTICA (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. matemàtica 500 490 19% 75% 6%
Gràfic R1.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009*
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
62
Gràfic R1.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,
per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
3
3
1
1
2
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
4
3
5
6
12
16
13
7
8
9
10
9
9
10
13
13
13
13
14
14
15
16
21
22
28
33
31
24
21
26
27
26
26
26
32
30
31
31
32
33
34
35
38
38
36
27
29
31
30
30
30
31
30
30
29
32
31
30
29
27
27
28
23
23
16
15
17
23
25
21
20
21
21
20
17
17
16
16
15
16
15
13
10
8
6
6
7
14
15
12
12
11
12
12
7
6
7
7
7
7
5
5
3
3
2
Illes Balears
Estat
Navarra
La Rioja
Castella i Lleó
Cantàbria
Astúries
Aragó
C. de Madrid
Castella-la Manxa
País Basc
Catalunya
Galícia
Extremadura
R. de Múrcia
Andalusia
C. Valenciana
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
63
R1.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.3.1. Puntuacions TRI en la competència
CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
500502
485499
496507
400
450
500
550
600
glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
-F
orm
ente
ra
pú
blic
s
priv
ats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
64
Gràfic R1.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència CONEIXEMENT I
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
2
2
4
0
2
1
21
21
27
21
22
20
37
38
35
35
39
34
30
29
26
37
28
33
9
10
9
6
9
10
1
1
0
1
1
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
Gràfic R1.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
40,0
40,2
34,5
43,1
37,4
44,5
37,2
37,8
34,8
35,1
39,0
34,1
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
65
La Rioja
Astúries
Castella i Lleó
Aragó
C. de Madrid
Cantàbria
Navarra
Galícia
Castella- la Manxa
C. de Múrcia
Exrtemadura
Andalusia
Catalunya
Canàries
Ceuta
Illes Balears
C. Valenciana
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.3.1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en
EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. i I. món físic 500 459 27% 71% 2%
Gràfic R.1.3.4. Resultats en la competència en
EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009*
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
País Basc
66
Gràfic R1.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en EL CONEIXEMENT I
LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
4
1
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
4
4
5
9
9
16
20
12
5
5
6
7
7
8
9
8
10
10
11
11
15
16
21
20
27
36
28
18
20
18
21
21
21
23
25
26
26
26
28
32
31
32
34
28
26
30
33
32
30
31
34
30
33
32
31
32
30
32
31
29
24
25
18
9
19
30
28
29
28
25
26
23
23
23
21
22
18
15
15
12
10
9
2
7
13
14
15
11
11
13
10
10
7
8
8
7
3
4
3
1
2
Illes Balears
Estat
La Rioja
Castella i Lleó
Astúries
Aragó
Cantàbria
C. de Madrid
Navarra
Galícia
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Extremadura
Andalusia
Catalunya
Canàries
Ceuta
C. Valenciana
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
67
R1.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (4t EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic 2009).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
Puntuacions TRI Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. social i ciutadana 500 479 23% 71% 6%
68
La Rioja
Castella i Lleó
Astúries
C. de Madrid
Aragó
Navarra
Cantàbria
Castella- la Manxa
Extremadura
Galícia
C. de Múrcia
Catalunya
Andalusia
Canàries
Illes Balears
C. Valenciana
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
Gràfic R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 2009
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
País Basc
69
Gràfic R1.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment en la competència
SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
4
1
2
2
1
2
2
3
3
4
4
4
4
5
5
9
9
17
17
12
7
6
7
8
8
8
10
10
11
10
11
12
13
13
18
19
26
29
24
19
19
18
20
18
23
22
22
23
25
24
25
27
27
29
31
29
27
31
31
34
33
32
30
33
30
32
34
32
31
30
30
32
26
26
18
15
21
28
27
28
27
28
24
24
25
21
21
22
21
29
28
14
12
8
6
8
14
12
12
12
14
10
11
8
7
8
8
8
6
5
4
3
2
Illes Balears
Estat
La Rioja
C. de Madrid
Castella i Lleó
Aragó
Astúries
Navarra
Cantàbria
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Galícia
Extremadura
Catalunya
Andalusia
Canàries
C. Valenciana
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
70
R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 2n CURS D’ESO
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 29, que en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6
de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.
Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzaren, en l’àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es
poden consultar a la web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. (http://www.institutodeevaluacion.mec.es).
R2.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (2n ESO)
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2009-2010 (àmbit autonòmic).
Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2009-2010. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
71
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA
(2n ESO)
Gràfic R2.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA,
per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500 499
528
484
482
528
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R2.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (2n d’ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
4
4
2
7
5
2
21
21
17
24
28
11
30
30
26
34
31
30
28
28
33
22
23
37
11
11
14
9
9
14
5
5
10
4
5
6
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
72
Gràfic R2.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA ANGLESA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2009-2010
50,9
44,2
50,1
44,2
58,4
56,4
51,0
35,0
47,2
36,2
57,0
57,2
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
73
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA
(2n ESO)
Gràfic R2.1.4. Puntuacions TRI en comunicació lingüística
en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500 503501
477 483
528
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Mallo
rca
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Form
ente
ra
púb
lics
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència TRI en comunicació
lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
3
2
2
3
4
1
6
6
4
7
8
2
23
22
27
28
27
17
36
35
34
42
35
38
27
29
26
19
23
35
5
6
7
1
4
7
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
74
Gràfic R2.1.6. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CASTELLANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2009-2010
70,9
68,2
73,5
69,4
57,1
66,6
77,0
61,9
70,0
61,0
72,5
79,9
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
global
75
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA
(2n ESO)
Gràfic R2.1.7. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA,
per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500505 494
473 485
524
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Mallo
rca
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Form
ente
ra
púb
lics
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Gràfic R2.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (2n d’ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
4
4
3
7
6
0
9
9
7
12
12
5
19
17
25
25
20
17
37
37
39
35
34
42
28
30
24
21
25
33
3
3
2
2
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
76
Gràfic R2.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CATALANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2009-2010
73,6
67,9
74,6
70,0
76,8
65,2
64,5
55,7
71,1
61,6
77,8
78,1
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
global
77
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
(en llengua castellana) (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivell alt
C. lingüística 500 497 17% 77% 6%
Gràfic R2.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
78
Gràfic R2.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
5
6
2
2
2
3
2
2
3
4
3
4
4
4
5
6
6
8
16
21
12
12
7
7
8
8
9
10
10
10
11
10
11
14
15
15
15
15
25
24
29
26
22
23
23
22
26
22
25
26
26
25
27
33
28
29
30
27
27
26
30
29
33
33
30
31
31
32
30
30
31
31
32
32
30
28
27
28
20
16
18
19
25
24
25
24
22
24
23
21
21
21
20
14
16
16
16
16
9
9
6
8
11
11
12
12
10
10
9
9
8
9
6
3
6
6
6
6
3
4
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
C. de Madrid
Astúries
Cantàbria
La Rioja
Aragó
País Basc
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Catalunya
Galícia
C. Valenciana
Canàries
Extremadura
Andalusia
Melilla
Ceuta
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
79
R2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2n ESO)
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic (AD) 2009-2010 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal).
Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2009-2010. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les
competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Gràfic R2.2.1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500500
520
488
482
529
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
80
Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència
MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
7
7
4
7
10
2
14
14
10
16
18
8
38
37
39
42
38
38
30
30
33
28
25
39
9
9
13
7
8
12
2
2
2
1
2
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
Gràfic R2.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada, per
titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2009-2010
41,1
41,5
40,7
41,7
53,6
47,3
34,4
35,7
36,1
34,7
49,3
52,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
global
Mallorca
Mallorca
Menorca
Menorca
Eivissa-Formentera
Eivissa-Formentera
públics
públics
privats
privats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públic
privat
2008-2009 2009-2010
global
81
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R2.1.1. Resultats en la competència MATEMÀTICA (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat
nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat
nivell alt
C. matemàtica 500 494 18% 76 6%
Gràfic R2.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
82
Gràfic R2.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,
per comunitats autònomes (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
4
4
2
2
3
3
3
3
3
3
3
4
4
5
5
5
5
7
9
9
14
14
7
9
9
9
10
10
12
13
13
13
13
13
14
15
16
19
22
23
32
30
20
25
25
26
26
26
29
28
30
31
32
33
32
34
33
35
36
36
29
28
29
32
30
29
30
30
29
28
29
29
29
30
30
27
27
25
22
22
15
16
25
21
20
20
19
20
17
18
18
16
15
14
14
13
13
11
9
8
6
8
17
11
13
13
12
11
10
10
7
7
7
5
5
6
6
3
2
2
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
País Basc
La Rioja
C. de Madrid
Aragó
Cantàbria
Astúries
Galícia
R. de Múrcia
Castella-la Manxa
C. Valenciana
Catalunya
Extremadura
Andalusia
Canàries
Melilla
Ceuta
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
83
R2.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC (2n ESO)
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic (AD) 2009-2010 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal).
Desagregacions: per titularitat i illes (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes i nivells TRI (Avaluació general de diagnòstic). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs
avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Gràfic R2.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ
AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500504
503
471 480
532
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Menorc
a
Eiv
iss
a-
Fo
rme
nte
ra
pú
blic
s
pri
va
ts
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
84
Gràfic R2.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I
LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
6
6
3
11
8
2
18
18
17
22
23
11
36
35
45
35
36
36
27
28
23
27
24
32
11
12
12
4
8
16
2
2
1
1
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent
Gràfic R2.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO)
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
39,8
41,5
35,3
31,9
41,9
37,6
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges
85
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R2.3.1. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MON FÍSIC (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivell alt
C. i I. amb el
món físic 500 504 17% 74% 9%
Gràfic R2.3.4. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
86
Gràfic R2.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència EL CONEIXEMENT I LA
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
5
5
2
2
2
2
2
3
3
3
4
4
5
4
5
5
6
6
15
15
12
13
7
7
9
9
9
11
11
12
11
11
11
13
12
13
15
16
26
26
27
27
22
24
24
24
26
27
28
29
24
27
25
30
26
31
30
33
32
31
28
29
31
32
32
31
33
30
32
31
30
31
27
32
29
27
29
28
18
18
19
18
26
24
22
23
21
21
19
18
20
19
21
15
20
17
15
13
7
7
9
8
12
11
11
11
9
8
7
7
11
8
11
6
8
7
5
4
2
3
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
C. de Madrid
La Rioja
Cantàbria
Aragó
Galícia
R. de Múrcia
Astúries
Castella-la Manxa
Catalunya
C. Valenciana
País Basc
Extremadura
Andalusia
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
87
R2.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (2n ESO)
Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació general de diagnòstic 2010 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
Taula R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears
% alumnat nivells baixos
% alumnat nivells mitjans
% alumnat nivell alt
C. social i
ciutadana 500 491 20% 73% 7%
88
Gràfic R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA,
per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
89
Gràfic R2.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència SOCIAL I CIUTADANA,
per comunitats autònomes (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
6
6
3
2
3
3
4
4
4
4
4
5
5
5
5
6
7
6
15
16
14
12
7
8
8
9
10
10
10
11
11
10
12
13
14
14
14
15
22
22
26
24
21
21
19
23
23
21
24
25
23
23
27
25
28
24
27
28
28
26
30
30
31
32
33
31
31
32
32
31
32
30
30
30
30
30
30
29
22
21
17
20
25
25
25
23
22
23
22
21
22
22
19
19
17
19
17
16
10
11
7
8
13
12
12
11
10
10
8
8
8
10
7
8
6
7
5
6
3
4
Illes Balears
Estat
C. de Madrid
Castella i Lleó
La Rioja
Navarra
Castella-la Manxa
Galícia
Aragó
R. de Múrcia
Cantàbria
Astúries
C. Valenciana
País Basc
Canàries
Catalunya
Andalusia
Extremadura
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
90
R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS (PISA)
Aquestes competències s’avaluen a partir del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau:
comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.
En la darrera edició, realitzada l’any 2009, hi han participat seixanta-cinc països i devuit comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En aquest estudi, les Illes Balears han participat en una mostra ampliada per primera vegada.
D’altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània (França, Grècia, Itàlia i Portugal), centreeuropeus (Alemanya i Països Baixos), nòrdics (Finlàndia i Suècia), d’Europa de l’Est (Federació Russa), anglosaxons (Estats Units i Regne Unit), asiàtics (Corea del Sud i Japó) i llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile,
Colòmbia, Mèxic, Panamà, Perú i Uruguai).
R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2009
Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i
percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants
Especificacions tècniques:
En el marc de PISA 2009, la competència lectora comporta comprendre,
utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els
objectius, per desenvolupar el coneixement i els potencials personals i
per participar en la societat.
Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana
500 i desviació típica 100.
91
Corea del Sud
Finlàndia
Canadà
Japó
Països Baixos
C. de Madrid
Castella i Lleó
EEUU
Catalunya
La Rioja
Suècia
Alemanya
Navarra
França
Aragó
País Basc
Regne Unit
Astúries
Portugal
Cantàbria
Itàlia
Galícia
Grècia
Espanya
C. de Múrcia
Àustria
Andalusia
Federació Russa
Illes Balears
Xile
Canàries
Uruguay
Mèxic
Ceuta
Colòmbia
Brasil
Melilla
Argentina
Panamà
Perú
Total OCDE
Mitjana OCDE
Taula R3.1.1. Resultats comprensió lectora Illes Balears/Espanya/OCDE
Mitjana OCDE Espanya Balears
493 481 457
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
457 463 441 436 442 480
Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes
350 375 400 425 450 475 500 525 550
92
Corea del Sud
Finlàndia
Canadà
C. de Madrid
Castella i Lleó
Catalunya
Japó
Països Baixos
Navarra
País Basc
Aragó
La Rioja
Suècia
EEUU
Portugal
Cantàbria
Astúries
Galícia
Regne Unit
Alemanya
C. de Múrcia
Espanya
França
Italia
Grècia
Andalusia
Federació Russa
Àustria
Illes Balears
Xile
Canàries
Mèxic
Uruguay
Ceuta
Colòmbia
Brasil
Argentina
Melilla
Perú
Panamà
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora
per països i comunitats autònomes
Nivell 6 Nivell 5 Nivell 4 Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1a Nivell 1b Nivell <1b
93
Gràfic R3.1.3. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes
Illes Balears (any 2009)
3
3
2
3
5
1
1
1
7
9
4
7
10
9
5
5
18
22
12
16
16
31
14
14
30
31
28
29
32
31
24
27
28
24
33
29
27
20
28
33
13
9
18
15
9
7
20
18
2
1
2
2
1
1
7
3
0
0
0
0
0
0
1
0
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
total OCDE
mitjana Espanya
nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
94
R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2009
Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per illes i titularitat.
Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves
Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment
que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica
Mitjana OCDE Espanya Balears
496 483 464
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
464 466 467 451 451 484
95
Corea del Sud
Finlàndia
Japó
Canadà
Països Baixos
Castella i Lleó
Alemanya
Navarra
País Basc
Aragó
La Rioja
França
C.de Madrid
Àustria
Catalunya
Cantàbria
Suècia
Astúries
Regne Unit
Galícia
EEUU
Portugal
Espanya
Itàlia
C. de Múrcia
Federació Russa
Grècia
Illes Balears
Andalusia
Canàries
Uruguay
Ceuta
Xile
Mèxic
Melilla
Argentina
Brasil
Colòmbia
Perú
Panamà
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes
325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575
96
Finlàndia
Corea del Sud
Canadà
Japó
Països Baixos
País Basc
Navarra
Castella i Lleó
Aragó
Alemanya
Catalunya
C. de Madrid
La Rioja
Regne Unit
Galícia
Astúries
Suècia
Cantàbria
França
Àustria
EEUU
Portugal
Espanya
C. de Múrcia
Itàlia
Federació Russa
Illes Balears
Grècia
Andalusia
Canàries
Urugay
Ceuta
Mèxic
Xile
Melilla
Argentina
Brasil
Colòmbia
Perú
Panamà
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes
Nivell 6 Nivell 5 Nivell 4 Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1a Nivell 1b Nivell <1b
97
Gràfic R3.2.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes
Illes Balears (any 2009)
13
16
9
13
15
11
9
9
17
20
14
17
14
25
16
15
25
26
24
25
23
30
23
24
25
22
28
25
28
20
24
27
15
13
18
16
16
12
17
18
4
3
6
5
4
2
9
7
0
0
1
1
0
0
3
1
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
total OCDE
mitjana Espanya
nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
98
R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2009
Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per illes i titularitat.
Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves
Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment
que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.3.1. Resultats competència científica
Mitjana OCDE Espanya Balears
501 488 461 1
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
461 466 448 443 448 480
99
Finlàndia
Japó Corea del Sud
Canadà Països Baixos
Alemanya Castella i Lleó
Regne Unit La Rioja Navarra
C. de Madrid Galícia
Aragó EEUU
Astúries Cantàbria
França Catalunya
Suècia
País Basc Àustria
Portugal Itàlia
Espanya Múrcia
Federació Russa Grècia
Andalusia Illes Balears
Canàries
Xile Uruguay
Ceuta Mèxic
Brasil Melilla
Colòmbia Argentina
Panamà Perú
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes
325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575
100
Finlàndia
Corea del Sud
Canadà
Japó
Castella i Lleó
Navarra
C. de Madrid
Països Baixos
Galícia
Aragó
País Basc
La Rioja
Alemanya
Regne Unit
Cantàbria
Catalunya
Astúries
Portugal
EEUU
Espanya
Suècia
França
C. de Múrcia
Itàlia
Àustria
Federació Russa
Andalusia
Grècia
Illes Balears
Canàries
Xile
Uruguay
Ceuta
Mèxic
Melilla
Argentina
Colòmbia
Brasil
Panamà
Perú
Total OCDE
Mitjana OCDE
Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica per països i comunitats autònomes
Nivell 6 Nivell 5 Nivell 4 Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1a Nivell 1b Nivell <1b
101
Gràfic R3.3.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica, per illes i titularitat. Illes Balears (any 2009)
8
11
4
8
10
9
5
5
19
21
15
17
21
28
15
14
32
32
31
32
32
31
25
28
27
24
32
28
29
21
27
32
12
10
16
13
7
9
20
18
2
1
2
2
1
1
7
4
0
0
0
0
0
0
1
0
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
total OCDE
mitjana Espanya
nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
102
R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT
R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.
Desagregacions: per edat i sexe.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat
Especificacions tècniques: s’han elegit les edats de 8 i 10 anys a l’educació primària i les de 12, 14 i 15 anys a l’educació secundària obligatòria.
Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears. Curs 2010-2011
90,2
83,2
75,8
61,5
54,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
103
Gràfic R4.1.2. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears desagregades per sexe. Curs 2010-2011
89,6
80,5
72,8
55,8
48,8
91,086,3
79,0
67,6
60,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
al·lots al·lotes
Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. De 2001-2002 a 2010-2011
90,8 90,289,4 90,2 90,0 90,2 89,4
89,4 89,5 89,6
93,8 93,1 92,5 92,2 92,4 93,6 91,8 92,6 92,0 91,0
92,3 91,6 90,9 91,2 91,2 91,890,6 90,9 90,7 90,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
nins nines ambdós sexes
Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. De 2001-2002 a 2010-2011
83,8 83,182,9
82,5 81,7 82,4 81,581,4 81,4 80,5
90,087,1
87,986,2 87,3 87,2 84,8 84,8 84,5 86,3
86,8 85,1 85,484,3 84,4 84,7
83,1 83,1 82,9 83,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
nins nines ambdós sexes
104
Gràfic R4.1.5. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 12 anys. De 2001-2002 a 2010-2011
75,573,0
72,4 72,172,9
74,7 71,7
71,9 71,1 72,8
81,9 81,7 81,4 80,8 79,5 78,1 80,0 78,4 77,2 79,0
78,6 77,2 76,7 76,4 76,1 76,2 75,7 75,0 74,075,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.6. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 14 anys. De 2001-2002 a 2010-2011
58,4 59,557,1 57,4
53,856,0
54,256,5 56,2 55,8
71,8 70,9 69,4 68,5 67,0 68,3 67,1 65,667,6 67,6
64,9 65,0 63,2 62,860,2 62,1 60,4 60,7
61,8 61,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. De 2001-2002 a 2010-2011
45,8 46,6 45,7 45,9 44,7 44,948,0
44,3
48,3 48,860,4 59,3 58,3 57,9 58,3
59,9 60,3 59,7 59,6 60,8
53,0 52,8 51,8 51,7 51,3 52,2 54,0 51,8 53,6 54,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
al·lots al·lotes ambdós sexes
105
Gràfic R4.1.8. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2009-2010
90,7
82,9
74,0
61,8
53,6
93,488,3
83,0
67,8
59,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
Illes Balears Estat
106
R4.2. ALUMNAT REPETIDOR
Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.
Desagregacions: per curs, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2006-2007 al 2010-2011
Comparació Illes Balears amb l’Estat
Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el
nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.
Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears. Curs 2010-2011
6,85,9 5,9
15,0
12,313,2
10,4
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
107
Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per titularitat. Curs 2010-2011
8,4
6,9 6,2
16,8
14,515,7
12,2
4,1 4,05,4
11,9
8,8 9,5
7,7
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
centres públics centres privats
Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2010-2011
7,26,8 6,8
17,8
13,314,7
12,2
6,34,9 4,9
11,6 11,2 11,7
8,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
nins nines
Gràfic R4.2.4. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.
Cursos de 2006-2007a 2010-2011
6,8 7,27,9
17,015,7
15,1
12,6
7,1 7,28,2
16,8
14,2 14,0
11,4
6,7 6,9
9,1
16,3
12,4
13,9
11,5
6,6 6,4 6,9
16,0
12,413,4
11,6
6,85,9 5,9
15,0
12,313,2
10,4
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
108
Gràfic R4.2.5. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO Estat–Illes Balears.
Curs 2009-2010
6,66,4
6,9
16,0
12,413,4
11,6
4,6 4,65,4
14,713,7 13,5
11,0
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Illes Balears Estat
109
R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR
Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que no estan escolaritzades i que tenen com a estudis màxims educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors.
Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.
Comparació entre comunitats autònomes
Evolució de l’indicador: de l’any 2001 al 2010.
Especificacions tècniques:
Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0); educació primària (CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2).
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa. INE (elaborada amb la metodologia establerta per EUROSTAT, a partir de les mitjanes anuals de dades trimestrals).
Gràfic R5.1. Abandonament escolar a les Illes Balears. Any 2010
36,7 42,6
30,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
global homes dones
110
Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar a les Illes Balears. De l’any 2001 a 2010
47,9 45,5
51,6 49,8
46,5 44,7 49,1 49,2 46,0
42,6
29,5 29,5 30,7 34,6
31,7 24,3
39,2 37,0 35,1
30,7
38,9 37,9
41,4 42,5 39,3 34,9
44,2 43,2 40,8
36,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
homes dones ambdós sexes
Gràfic R5.3. Abandonament escolar, per comunitats autònomes. Any 2010.
36,7
28,4
12,6
16,8
22,3 22,3 23,1 23,3 23,7 23,9
28,1 29,0 29,2 30,4 31,7 33,2
34,7 35,5
40,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Pa
ís B
asc
Na
va
rra
Astú
rie
s
C. d
e M
ad
rid
Ga
licia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ara
gó
Ca
ntà
bria
La
Rio
ja
Ca
talu
nya
C. V
ale
ncia
na
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Ce
uta
i M
elil
la
111
R6. TAXES DE GRADUACIÓ
R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la
seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).
Percentatge d’alumnat que es gradua a l’ESO a les Illes Balears. Curs 2009-10.
Desagregacions: per titularitat i sexe, i promoció per cada curs de l’ESO
Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001 al 2009-2010.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2008-2009.
Especificacions tècniques:
No es consideren els titulats a través de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA), ni a través de proves lliures.
Percentatges de promoció: relació entre els alumnes avaluats en cada un dels cursos d’educació secundària obligatòria i el nombre d’alumnes que promocionen en cada curs.
Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Curs 2009-2010
64,5 60,5
68,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
global al.lots al.lotes
112
Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears gradua en ESO, per sexe.
De 2000-2001 a 2009-2010
57,9 59,256,6 55,7 56,1 55,2
51,754,2 53,4
60,5
71,474,3
70,2 70,2 68,3 69,3 67,8
65,6
68,9 68,7
64,566,5
63,2 62,8 62,0 62,0 59,5 59,7 61,064,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població gradua en ESO, per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
61,0
74,1
61,8 63,1 63,468,8 70,0 71,8 72,7 73,7 74,3 76,2 76,3 77,2 78,2 80,4 82,1
86,5 87,8 89,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ce
uta
C. V
ale
ncia
na
Me
lilla
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
R. d
e M
úrc
ia
La
Rio
ja
An
da
lusia
Ca
nà
rie
s
Ara
gó
C. d
e M
ad
rid
Extr
em
ad
ura
Ca
talu
nya
Ga
lícia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Na
va
rra
Ca
ntà
bria
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
113
Gràfic R6.1.4. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears. Curs 2009-2010
81,7 78,6 79,8 79,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Gràfic R6.1.5. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2009-2010
79,2 75,0 76,8 76,3
84,8 82,5 82,7 83,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
al.lots al.lotes
Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per titularitat. Curs
2009-2010
79,7 74,0 76,0 76,8
85,3 86,1 85,3 84,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
públic privat
114
R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS
POSTOBLIGATORIS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de ―l’edat teòrica‖ de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001 al 2009-2010.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2008-2009.
Especificacions tècniques:
Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de FP (GFGM).
En la categoria de tècnic (abans tècnic auxiliar) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.
Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.
Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2009-2010
34,4
29,3
39,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global al.lots al.lotes
115
Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.
De 2000-2001a 2009-2010
28,7 27,6
25,2 25,3 25,3 26,4
24,7 26,4
26,7 29,3
42,0 43,0
39,8 39,1
35,2
39,0 37,9
35,6
37,7 39,8
35,2 35,1 32,3 32,0
30,1 32,5
31,1
30,9
32,1 34,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
32,1
45,6
28,4
40,2 40,4 40,5 41,5 41,9 42,7 44,3 44,3 44,8 45,8 46,5
51,6 51,7 52,4 53,3
58,7
66,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
C. V
ale
ncia
na
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
Extr
em
ad
ura
Ca
ntà
bria
Ara
gó
La
Rio
ja
C. d
e M
ad
rid
Ga
lícia
Na
va
rra
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Astú
rie
s
Pa
ís B
asc
Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2009-2010
13,0 12,3 13,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
global al.lots al.lotes
116
Gràfic R6.2.5. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.
1999-2000/2009-2010
8,1
10,7
10,6
11,4 11,1
11,9
9,8
11,7 12,6 12,3
8,7
11,1 11,4
12,8 13,9 13,9
12,6 13,4
15,6
13,88,4
10,9 11,0 12,1 12,5 12,8
11,2
12,5
14,0 13,0
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R6.2.6. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
12,5
16,8
9,0
10,8 11,312,6
13,514,4
15,2
17,2 17,718,7 18,8 19,1 19,4 19,9 20,0 20,1 20,3
21,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ce
uta
C. d
e M
ad
rid
Me
lilla
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
C. V
ale
ncia
na
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ga
lícia
Ca
talu
nya
Na
va
rra
An
da
lusia
Ara
gó
La
Rio
ja
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
117
R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per sexe.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2008-2009.
Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001al 2009-2010
Especificacions tècniques:
Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.
Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:
Tècnic superior: 19 anys.
Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.
Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.
En la categoria de tècnic superior (abans tècnic especialista) es considera l’alumnat graduat en CFGM d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.
Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears.
Curs 2009-2010
9,6 9,0
10,2
0%
5%
10%
15%
20%
global homes dones
118
Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe
De 2000-2001 a 2009-2010
5,4
6,9
7,07,1
6,06,1
5,76,0
8,09,0
7,48,5
7,8
8,8
7,9 7,9 7,5
9,09,7 10,2
6,4
7,7 7,4 7,9
6,9 7,0 6,6
7,58,8
9,6
0%
5%
10%
15%
20%
2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
homes dones ambdós sexes
Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
8,8
17,6
12,3 13,3 13,3 13,3 14,3 14,7 15,0 15,9 16,7 16,7 16,8 18,3 18,7
20,7 22,2 22,5 23,6
33,2
0%
10%
20%
30%
40%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Me
lilla
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ce
uta
Ca
nà
rie
s
La
Rio
ja
Ca
ntà
bria
C. d
e M
ad
rid
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Na
va
rra
Ca
talu
nya
Astú
rie
s
Ga
lícia
Pa
ís B
asc
Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, a les Illes Balears.
Curs 2009-2010
9,9
4,1
0%
5%
10%
15%
20%
Diplomat universitari, arquitecte i enginyer
tècnic
Llicenciat universitari, arquitecte i enginyer
119
Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Curs 2002-2003 i del curs 2007-2008 al 2009-2010
6,8
10,0 9,7 9,9
6,8
3,8 4,1 4,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2002-2003 2007-2008 2008-2009 2009-2010
Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer
Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes.
Curs 2008-2009
9,7
18,4
12,211,2
18,3
16,2 16,4 16,7 17,318,8
16,318,0
17,2
22,5
19,5
25,0
20,1
29,0
4,0
18,5
5,6
9,0 8,9
11,212,4
14,4 14,813,6
17,017,2
19,3
15,9
27,4
24,2
30,9
22,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
Ca
ntà
bria
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
La
Rio
ja
Ara
gó
Ga
lícia
C. V
ale
ncia
na
Ca
talu
nya
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer
120
R6.4. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN CIÈNCIES, MATEMÀTIQUES I TECNOLOGIA
Definició: nombre de graduats de qualsevol edat (CINE 5B, 5A i 6) en ciències,
matemàtiques i tecnologia per cada 1000 habitants amb edats compreses entre 20 i 29 anys.
Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2002-2003 al 2008-2009.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2008-2009.
Especificacions tècniques:
La taxa bruta de graduats en ciències, matemàtiques i tecnologia s’obté dividint el nombre d’alumnat que acaba aquests ensenyaments en l’àmbit de formació professional superior i d’ensenyaments universitaris (CINE 5B, 5A i 6) entre la població total de 20 a 29 anys, i el resultat es multiplica per mil.
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del ME.
Gràfic R6.4.1. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia de les Illes Balears, per sexe. Curs 2008-2009
3,7
1,62,1
5,4
2,8 2,6
1,8
0,3
1,5
0%
2%
4%
6%
8%
10%
Ed. superior CFGS Ed. universitària
global homes dones
121
Gràfic R6.4.2. Evolució de la taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia
a les Illes Balears. De 2002-2003 a 2008-2009
1,4 1,51,2 1,2 1,3 1,1
1,6
2,62,0
1,7
2,51,9
1,5
2,1
3,9
3,5
2,9
3,7
3,2
2,6
3,7
0%
1%
2%
3%
4%
5%
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009
Ed. universitària CFGS Ed. superior
Gràfic R6.4.3. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia, per
comunitats autònomes. Curs 2008-2009
1,63,8
2,42,5
3,2 2,2 2,7 2,6 3,4 4,4 3,5 3,3 4,2 4,45,8
3,04,5 5,1 5,8
10,8
2,1
8,7
0,3
3,0 4,1
5,8 6,25,7
5,9 8,4 9,18,8
9,78,8
11,6
11,4 11,211,1
13,5
3,7
11,6
2,4 2,7
6,2 6,4
8,5 8,8 9,010,2
11,912,5 13,0
14,1 14,6 14,615,9
16,3 16,9
24,3
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ce
uta
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
La
Rio
ja
C. V
ale
ncia
na
Ca
ntà
bria
Ara
gó
Ca
talu
nya
Ga
lícia
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
Ed. universitària CFGS Ed. superior
122