( i l L'escenari de llauna Sade. Shakespeare i Sant Sebastià
JET a és habitual, des deis temps | del desaparegut Festival de
Teatre de Palma (el cicle "Te-atres del Món", ara "Escena-ris del Món", omplc, en bona mesura, el buit que ens deixá aquella manifestado cultu
ral), que un deis aspectes fonamen-tals de cada edició de las Festes de Sant Sebastiá de Palma sia la programado de qualque destacada produc-ció escénica. Enguany, per exemple, de XXX, de La Fura deis Baus (una formado que, justament, era convidada bastant habitual de l'esmentat Festival); espectacle presentat com a "versió lliure" de La filosofía al tocador, del Marqués de Sade. De fet, La
filosofa al tocador mateixa no sé si és, exactament, una obra de teatre, pero la seva estructura sí que és teatral, amb diálegs i fins i tot acotacions; el que passa és que el seu contengut, d'un erotisme diguem-ne explícit, fa que resulti una mica complexa la seva posada en escena (adults only, ens espe-cificava La Fura a la publicitat).
Tal volta es per aixó que Sade no resulta un autor massa prodigat ais
escenaris (un fragment dels seus textes figurava, però, en aquell muntat-ge mémorable, Degastació, que fa uns vuit anys ens oferi a Palma el Talle-ret de Sait gironi). Es possible que l'aparició mes destacada del Marqués a l'escena contemporània sia com a personatge, a la peça de Peter Weiss Persecució i assassinat de Jean-Paul Marat, escenificats pels interns de l'asil de Charenton sota la direcció del Marques de Sade (d'acord, el titol és massa llarg, tothom la coneix com Marat-Sade); Adolfo Marsillach dirigi una versió d'aquesta obra i la seva adaptació cinematogràfica (1966) va anar a càrrec de Peter Brook (d'aquest director, un dels gran noms del teatre actual, no cal dir-ho, sembla que és possible que es presenti a les Illes, dins el cicle "Escenaris del Món", amb l'espectacle Je prends ta main dans la mienne, interprétât per Michel Piccoli). Existeix una vinculació una mica mes pronunciada de Sade amb el cinema, des de l'estranya De Sade (1969) de Cy Enfield i Roger Cor-man fins a Salo o els cent vint dies de Sodoma (1975), de Pasolini; però no
mes amb Qui/ls (2000), de Philip Kaufman, Sade, també com a personatge (encarnat per Geoffrey Rush), ha arribat a un public multitudinari. La biografia filmada per Benoît Jac-quot i protagonizada per Daniel Ateuil em sembla que ni tan sols s'-ha arribat a projectar entre nosaltres. En canvi, de l'autor teatral niés vam-piritzat pel cinema (em referesc a Shakespeare, és ciar) ens preparen ara mateix dues properes noves estrenes mes aquí, a les Illes: Tot Shakespeare... o no, a càrrec de la companyia Es-tudi Zero, i una Nit de Reis amb direcció de l'exjoglar menorqui Pitus Fernández.
I Sant Sebastià? Idò el nostre Sant Patró no resulta massa cinematografie. Que jo recordi, mentre que ha inspirât els pintore i escultors al llarg dels segles, només Derek Jarman (Sebas-tiane, 1976) dugué la seva vida a la pantalla, per cert, en llatí i dins una línia sembla que una mica heterodoxa. I aixó que és un dels pocs sants amb un festival de cinema que porta el seu nom: el de la ciutat basca que també coneixem com a Donosti. •