34 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIUMENGE, 29 SETEMBRE 2013

E l filòsof Albert Camus afirmaque “l’home és l’única criaturaque rebutja ser el que és”.Aquest inconformisme explica

l’èxit evolutiu de l’Homo sapiens: la nostraextraordinària capacitat d’adaptació alme-di, des de les sabanes africanes fa 40.000anys a l’espai exterior. El transhumanismevol introduir artificialment unes millores(genètiques, orgàniques, tecnològiques)en l’home amb l’objectiu declarat de fer-lomés feliç.Ens podem imaginar, no ja els de-sitjables resultats de lamedicina regenera-tiva o la robòtica, sinó veritables ciborgs(éssers biònics), amb xips integrats que elspermetin interactuar mentalment amb al-tres individus i amb superordinadors o an-

droides. O bé, superatletes que represen-tin el dopatge fisicoquímic perfecte i dei-xin enrere els nostres Usain Bolt o RyanLochte. Aquestes modificacions neuro-nals/conductuals també podrien alterarels nostres processos deliberatius, compro-metent la nostra llibertat.Cal reflexionar prudentment i dotar-

nos de regulacions adients que respectinels principis de llibertat, igualtat i fraterni-tat, que són cabdals per a tothom. Tanma-teix, el millorament humà promogut peltranshumanisme comportaria a la llarga ladesaparició del que som ara, potser pas-sant per una submissió més omenys llargaals nous posthumans. ¿Estem preparatsper a això o bé pensem que cal conservarel nostre patrimoni genètic –la manipula-ció del qual és objectiu prioritari dels trans-humanistes– i continuar sent homes, ambla nostra dignitat inalienable? Els codisbioètics prohibeixen lamodificació genèti-ca de les cèl·lules de la línia germinal, pre-cisament per tal d’evitar-ho. És cert que ca-da dia coneixem millor el nostre genoma,però també ho és que creix el que desco-neixem.Pensem de debò que uns éssers posthu-

mans superdotats físicament i cognitiva-ment serien més feliços? Volem acabar es-devenint societats totalitàries, com les re-flectides en els films Gattaca o L’illa o, elmés recentElysium, en què aquests posthu-mans dominen i menyspreen els humansnormals? Seria just que uns quants –segu-rament els més rics– tinguin accés a totesaquestesmillores, mentre que una granma-joria en queda al marge? L’home hatriomfat evolutivament perquè ha estat iés cooperatiu, no quan és egoista. AlbertEinstein deia que “Déu no juga als daus”;vejam si serem ara els homes els que hi ju-guem, però molt de compte, perquè el riscde perdre serà la nostra desaparició com aespècie.c

El ‘millorament’humà posa en riscla nostra existènciacom a espècie

LA CLAU

Participeu amb la vostra opinióawww.lavanguardia.cat

Miquel-Àngel Serra Beltrán

M.À. SERRA BELTRÁN, biòleg i gestor científic,Universitat Pompeu Fabra

LLIBRES

La singularidad estácerca, R. Kurzweil. LolaBooks. 2012

Más allá de la eugene-sia: El posthumanismocomo negación delHomo Patiens, J. Balles-teros. Cuadernos de Bioéti-ca, XXIII. 2012, 1a edició

ReivindiquemTeilhard de Chardin.Des d’un món ensopit,recordem el profetadel progrés, D. Jou, R.Nogués, X. Melloni i J.Gomis. Foc Nou 457. 2013

WEBS

www.bioeticaweb.com/content/view/4871/904/

www.teledocumenta-les.com/technocalyps-el-perfeccionamiento-humano/

http://gf2045.com/

www.europarl.europa.eu/stoa/cms/home/events/workshops/enhan-cement

www.oxfordmartin.ox.ac.uk/search/q?s=human+enhancement&type=gsa

P er l’enginyer de Google Ray Kurzweil, lasingularitat tecnològica o Singularitatés a prop. La nostra espècie és a puntd’evolucionar artificialment i convertir-

se en quelcom diferent del que ha estat sempre.Estem preparats per afrontar-ho?La Singularitat serà un esdeveniment que suc-

ceirà d’aquí uns anys amb l’augment espectacu-lar del progrés tecnològic degut al desenvolupa-ment de la intel·ligència artificial. Això ocasiona-rà canvis socials inimaginables, impossibles decomprendre o predir per qualsevol humà ante-rior al citat esdeveniment. En aquesta fase del’evolució és produirà la fusió entre tecnologia iintel·ligència humana. Finalment la tecnologiadominarà els mètodes de la biologia fins donarlloc a una era en què s’imposarà la intel·ligènciano biològica dels posthumans que s’expandiràper l’univers.Kurzweil pronostica que el segle XXImarcarà

l’alliberament de la humanitat de les seves cade-nes biològiques i la consagració de la intel·ligèn-cia comel fenomenmés important del nostre uni-vers. Els ordinadors tindran una intel·ligènciaque els farà indistingibles dels humans. D’aques-ta forma, la línia entre humans imàquines es difu-minarà com a part de l’evolució tecnològica. Elsimplants cibernètics milloraran els éssers hu-mans, dotant-los de noves habilitats físiques icognitives que els permetran actuar integrada-ment amb les màquines.Cal dir que Kurzweil és un insigne represen-

tant de la ideologia transhumanista molt estesaen àmbits científics que desenvolupen tecnolo-giesNBIC (nanotecnologia, biotecnologia, tecno-logia de la informació, ciència cognitiva) i d’al-tres com intel·ligència artificial, robòtica o neuro-ciència espiritual, així com entre filòsofs, in-tel·lectuals, financers i polítics que cerquen unafinalitat: la millora de l’espècie humana, el canvien la seva naturalesa i la prolongació de la sevaexistència.El filòsof Nick Bostrom ha definit el transhu-

manisme com “un moviment cultural, intel·lec-tual i científic que afirma el deuremoral demillo-rar les capacitats físiques i cognitives de l’espèciehumana, i d’aplicar a l’home les noves tecnolo-gies, a fi que es puguin eliminar els aspectes nodesitjats i no necessaris de la condició humana:

el patiment, la malaltia, l’envelliment i, fins i tot,la condició mortal”.Segons aquesta visió, cal diferenciar entre

transhumà i posthumà. El primer seria un ésserhumà en transformació, amb algunes de les sevescapacitats físiques i psíquiques superiors a lesd’un humà normal. En canvi, un posthumà seriaun ésser (natural-artificial) amb unes capacitatsque sobrepassarien de forma excepcional les pos-sibilitats de l’home actual. Aquesta superioritatseria tal que eliminaria qualsevol ambigüitat en-tre un humà i un posthumà, completament dife-rent i més perfecte.

D’altra banda, la visió Smart City proposa quel’hàbitat humà millori tecnològicament a travésde l’anomenada intel·ligència ambiental. Les tec-nologies aplicades al territori i a la ciutat entesacomun sistema d’informació permetran abstrau-re aquesta informació del seu suport físic mate-rial, integrant-la en un sistema operatiu externque facilitarà una gestió urbana més intel·ligent.S’implementarà en els propers anys una noocrà-

cia democràtica basada en la intel·ligència col·lecti-va, la sincronització global de la consciència huma-na i el poder distribuït horitzontalment? O bé, eldesenvolupament de la Xarxa com a Supercervellde Gaia comportarà un totalitarisme cibernètic?Som davant d’un gran debat sobre el futur de

la condició humana, l’organització social, l’hàbi-tat urbà, el misteri de la iniquitat, i la nostra rela-ció amb l’ordre natural que regeix elmón i el cos-mos. Per tal d’abordar-lo cal una gran dosi de pru-dència i responsabilitat. El projecte humà ésobert. La integració cognitiva serà clau en aques-ta etapa evolutiva de l’home i la noosfera. Neces-sitarem un humanisme fonamentat en la cons-ciència universal, obert a la Transcendència, cen-trat en la llibertat i dignitat de la persona, en laseva essència, bellesa i perfeccionament integral.L’esser humà és aquell que equilibra condicióbiològica i dimensió espiritual. Els mecanismesclau de l’evolució humana són l’amor i l’altruis-me. L’evolució va cap a l’Esperit.La racionalitat del cosmos pot entendre’s mit-

jançant la llei natural, fonament del dret positiu ide l’ètica universal que identifica el bé comú encada moment i situació. La consciència en sentitampli, els principis morals, i una democràciaavançada i justa, permetran fixarmesures d’auto-control i definir els límits infranquejables davantles noves tecnologies, per tal d’evitar en el futur,el domini absolut d’uns quants posthumans en-vers la resta de la humanitat.c

Bioèticadel‘millorament’

PER SABER-NE MÉS

JOSEP PULIDO

Estem disposats a acceptar una espècie humana millorada tecnològicament a partir de la transformació radical de les seves con-dicions naturals? S’està produint ja la singularitat tecnològica que donarà lloc a un salt evolutiu irreversible del gènere humàcap al posthumà? Quin paper tenen la consciència, l’ètica i la democràcia per controlar les situacions d’abús en aquest procés?

Humansoposthumans?

Albert Cortina RamosANÀLISI

A. CORTINA RAMOS, advocat, director de l'Estudi DTUM -Urbanisme 3.0

TEMESDEDEBAT

El projecte humà és obert;la integració cognitiva seràclau en aquesta etapa evolutivade l’home i la noosfera

Singularitattecnològica