MATERIAL DIDÀCTIC EMPRAT:
PPoint C1-UD03. Normalització II: croquis i acotació.
Fitxa didàctica 1/03.
Fitxa didàctica 1/03
Normalització II. Croquis i acotació.
C1
UD 03
Curs:
Nom alumne/a: Curs/ grup:
DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT
C1 UD03 Fitxa didàctica 1/03
http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C1/
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT:
Exercici pràctic: ________________________100% UD
.- Dibuix a mà alçada 25%
.- Dibuix assistit 25%
.- Conceptes de normalització 35%
.- Lliurament a termini 15%
CONCEPTES ESPECÍFICS DE LA UNITAT
.- Esbós i croquis en dibuix tècnic.
.- Procés de realització de croquis i presa de dades.
.- Triangulació de l’espai.
.- Acotació de dibuixos; cotes a l’origen i cotes parcials.
.- Manera d’anotar les cotes.
CROQUIS ACOTAT A MÀ ALÇADA
És freqüent el traçat de croquis a mà alçada per a
l’aixecament de plànols d’espais o d’edificis. Serveixen per
a l’anotació de les cotes que els defineixen i són un pas
previ per al posterior croquis a escala.
Els croquis no han de ser exactes, però sí és necessari que
siguin proporcionats. Cal que les acotacions siguin
exhaustives i completes, per no trobar-nos que no podem
completar un dibuix.
ACOTACIÓ.
Les cotes són un conjunt d’elements que dibuixem sobre
les vistes ortogonals d’un croquis per indicar les dimensions
de les peces o dels espais.
Aquestes anotacions permeten tenir un coneixement
definitiu de l’objecte per damunt de possibles errors de
dibuix.
Es diu que: cota mata dibuix que vol dir que el valor que
indica la cota preval sobre el que hom pugui deduir del
dibuix a escala.
L’acotació la formen diferents elements:
.- línies auxiliars de cota, perpendiculars a l’aresta triada.
.- línies de cota, paral·leles a l’aresta en qüestió.
.- límits de cota, amb forma de punt, fletxa o línia obliqua.
.- xifra numèrica que indica el valor en cm o mm; se sol
situar per sobre o tallant la línia de cota (en cas de ser
vertical pot mantenir-se el sentit horitzontal de l’escriptura i
situar la cota a l’esquerra de la línia).
Normalment, les cotes defineixen cada un dels trams lineals
que configuren un element. Si acoten trams parcialment es
tracta de cotes parcials.
En determinats casos és millor, però, anotar la distància
que hi ha des d’un punt original fina a cada un dels
elements a acotar. D’això s’anomena cotes a l’origen.
VISTES ORTOGONALS I CROQUIS.
Quan les idees sobre l’objecte del nostre treball ja són
més clares, llavors es plasma en un dibuix més precís,
tendent a no sofrir modificacions; es tracta del croquis.
El croquis pretén reflectir les característiques de
l’objecte que fem amb estris de dibuix tècnic:
portamines de diferents gruixos, joc d’escaires,
escalímetres, compàs, transportador d’angles, etc.
A més a més, per a la comprensió de l’objecte
necessitem conèixer les seves vistes ortogonals, és a
dir,planta, alçats o perfils.
Les visions en planta, frontal i laterals donen informació
precisa sobre les seves característiques.
Per tal de garantir la fidelitat del dibuix amb les
proporcions de l’objecte, el croquis es realitza a escala.
ELS ESBOSSOS EN DIBUIX TÈCNIC.
Esbós: apunt o idea que hom té sobre un objecte o espai. No ha de ser
excessivament precís ni ha de coincidir amb el resultat final; forma part del
procés del disseny en una primera fase. Té per finalitat plasmar les primeres
intuïcions al voltant d’una proposta de disseny.
Es realitza a mà alçada i pot incloure elements que donin rellevància al dibuix i
aportin major informació: ombrejats, color, textures, detalls, etc.
En el terreny del disseny, tot i que generalment a mà alçada, s’utilitzen diferents
modalitats dels sistemes de representació vinculats al dibuix tècnic: plantes,
alçats, axonometries...
A diferència del concepte d’esbós aplicat al món de la pintura (on l’artista avança
el que serà la imatge final de la seva obra), en el dibuix tècnic no és la
representació gràfica d’un dibuix posterior el que es dibuixa sinó les
característiques formals de l’objecte que es vol crear.
EXERCICI PRÀCTIC.
Croquis acotat d’un element casolà. D’acord amb l’exemple de l’esquerra, acota algun objecte que
disposis a casa teva; planta, alçat i perfil. Fes-ho a mà alçada.
CROQUIS I ACOTACIÓ
Esquema de full DIN A4 (21 x 29,7 cm.) amb marc i caixetí.
Marc de 18 x 28,7 cm.
Caixetí de 18 x 3 cm.
Àrea de dibuix del full de 18 x 25,7 cm
Quadrats equidistants 5 mm de separació vertical i 1 cm de separació horitzontal
TRIANGULACIÓ
L’aixecament de plànols d’espais regulars, amb parets
formant angle recte, és relativament senzilla. Altra cosa és
haver de fer el croquis acotat d’un espai irregular per a
l’aixecament del plànol escala.
Si no hi ha garantia de que les parets formen 90º (i fins i tot
per al cas de voler comprovar que sí ho fan), és necessari
procedir a la triangulació de l’espai.
D’una banda prenem mida de tots els elements lineals que
configuren l’espai. Aquestes dades permetrien una infinitat
de solucions: diferents polígons amb els mateixos costats
però formant diferents angles.
Atès que és difícil prendre la mida exacta de l’angle que
formen dues parets, la solució passa per triangular els
espais; és a dir, imaginar la seva descomposició en
triangles. Els triangles són els únics polígons que podem
construir donats només els costats que les formen.
En el nostre croquis dibuixarem les diagonals.
Sobre les diagonals situarem les cotes. Aquests valors,
juntament amb els primers ens permetran construir la
seqüència de triangles que ens representaran de manera
fidel els espais quan passem el croquis a net i a escala.
EXERCICI PRÀCTIC.
Acota, amb anotació normalitzada i amb ajuda de l’escaire, les mides principals dels elements
de fusta de l’agulla d’estendre dibuixada en planta alçat i perfil.