Download - Figures retòriques
FIGURES RETÒRIQUES
Jenifer AvilaAriadna Esquius
FIGURES RETÒRIQUES
Les figures en la construcció del missatge
Recursos semàntics: aparició en la publicitat contínua i intensitat evident.
*SEMÀNTICA: estudia la substància del significat
IDENTIFICACIÓ, INFORMACIÓ I PERSUASIÓ
FIGURES RETÒRIQUES
PUNT DE PARTIDA PUBLICITAT: el llenguatge:
- SELECCIÓ DE PARAULES
- CLASSES DE SUBSTANTIUS QUE PODEN APARÈIXER EN EL TEXT
- EUFEMISMES
- CARACTERÍSTIQUES DEL LÈXIC
- CLIXÉS I FRASES PROVERBIALS
FIGURES RETÒRIQUES
- ELEMENTS EMOTIUS I AFECTIUS DEL LÈXIC
- PARAULES CLAU
- PARAULES TESTIMONI
- LA POLISÈMIA
FIGURES RETÒRIQUES
Dins de la POLISÈMIA: característica principal llenguatge publicitari: la connotació i joc de paraules:
Polisèmia voluntàriaPolisèmia històrica
- HOMONÍMIAHomonímia parcialHomonímia absolutaHomonímia gramatical
FIGURES RETÒRIQUES
- ANTONÍMIA Antònims RecíprocsAntònims ComplementarisAntònims Graduals
- SINONÍMIA
CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES
TROPS (canvis semàntics):
- METONÍMIA: transferènciaSinècdoque: tipus de metonímia
Antonomàsia: tipus de sinècdoque
- METÀFORA:Metàfora impuraMetàfora sinestèsicaMetàfora descriptivaMetàfora pura
CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES
- AL·LEGORIA
- PARÀBOLA
SÍMBOL L'element sensorialL'element intel·lectual
CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES
PUBLICITAT = DESCRIPCIONS
- RETRATProsopografiaEtopeia
- PRAGMATOGRAFIA
- TOPOGRAFIA
- CRONOGRAFIA
FIGURES RETÒRIQUES
HIPÈRBOLE: L’exageració.
EXCLAMACIÓ: Signe de puntuació No perdi aquesta ocasió!
PROSOPOPEIA: Atribueix a éssers inanimats propietats dels éssers animats.
FIGURES RETÒRIQUES. ADJECTIU ADJECTIU: És la manera de dotar el
substantiu de valors específics. EPÍTET Funció bàsicament expressiva i no és
imprescindible. Destaca del substantiu una qualitat que ja li és pròpia i pot anteposar.
Bell, confortable i Volkswagen.
FIGURES RETÒRIQUES. EPÍTET Tipificador :atribueix una qualitat al
substantiu. Morfològic :utilitza una metàfora per
adjectivar. Emfàtic :emfatitza una qualitat del substantiu. Apositius :adjectius gairebé amb valor de
substantiu. Creadors :aporten una imatge qualitativa i
creativa al substantiu. Frase :de vegades és tota una frase la qual
actua com a adjectiu.
FIGURES RETÒRIQUES
ANTÍTESI: La antonímia utilitzada amb fins literaris o publicitaris i de manera intencionada.
PARADOXA: Treballa en el camp de l'aparent contradicció. La seva clau és el doble sentit.
IRONIA: S’afirma el contrari del que es pensa.
FIGURES RETÒRIQUES
GRADACIÓ: Les emocions van creixent progressivament fins a assolir un alt nivell.
COMPARACIÓ: Establiment de similitud entre dos conceptes.
RETRUÉCANO: Contraposició de dues frases que contenen els mateixos elements però en funcions diferents.
FIGURES RETÒRIQUES
AL·LITERACIÓ: Repetició de sons amb la finalitat de provocar certs efectes o imitar algun so de la natura.
ONOMATOPEIA: Transmissió d'un so o soroll.
PARONOMÀSIA: Semblança fonètica de paraules o grups de paraules.
FIGURES RETÒRIQUES
ASÍNDETON: Eliminació de les conjuncions.
POLISÍNDETON: La repetició de conjuncions.
ANÀFORA: Repetició d'una paraula al començament de cada frase o vers.
Si aquesta repetició es produeix al final de cada frase, es diu epífora.
FIGURES RETÒRIQUES
HIPÈRBATON: Alteració de l'ordre lògic de les paraules.
OXÍMORON: Aproximació de dues paraules de significat contrari.
LÍTOTE: Quan es nega per afirmar.
FIGURES RETÒRIQUES
PRETERICIÓ: S'afirma que no es diu o que no es va a dir, el que s'acaba dient.
ZEUGMA: Omissió d'alguna part de la comunicació.
LA PREGUNTA RETÒRICA: Una pregunta que no espera resposta.
ESTRANGERISME: Utilització de paraules en altres idiomes.
FIGURES RETÒRIQUES
EPANALEPSIS: Apareix la mateixa paraula al principi i al final de la frase.
PLEONASME: Repetició o aclariment innecessària per òbvia.
PARÈNTESI: Es comença una informació i, abans d'acabar, s'intercala una altra.
METAGRAFO: És el desordre ortogràfic.
FIGURES RETÒRIQUES
EL·LIPSI: Desaparició intencionada d'algun element del missatge.
ASSONÀNCIA: Paraules que s'assemblen entre si.
PRINCIPALS FIGURES. OPOSICIÓ L'oposició pot donar-se a dos nivells: FORMA Art Obres de Chillida, Arp, Motherwell. CONTINGUT Antítesi Contraposar una idea a una
altra. Literari Ahir vas néixer, moriràs demà. Publicitari Vestim els peus utilitzant el
cap. Art Man Ray.
PRINCIPALS FIGURES. DOBLE SENTIT I PARADOXA En el doble sentit, una similitud
aparent dissimula una diferència real En la paradoxa, una oposició aparent
cobreix una identitat real.
PARADOXA Figura de pensament que s'aproxima
a dues idees oposades i en aparença irreconciliables.
FIGURES DE SUPRESSIÓ
L’EL·LIPSI: Supressió de certs elements de la imatge.
ZEUGMA: Consisteix en manifestar una sola vegada i deixar sobreenteses les altres vegades, una expressió, una imatge, un element.
FIGURES DE SUBSTITUCIÓ
SINÈCDOQUE: Substitució d'un element més ampli per un altre més restringit.
HIPÈRBOLE.
METONÍMIA: Substitució d'un terme propi per un altre que es troba amb ell en una relació física.
FIGURES DE SUBSTITUCIÓ
AL·LEGORIA: Metàfora continuada.
PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA: Donar vida humana a objectes no humans.
IRONIA: Proposar una idea perquè s'entengui la seva contrària.
FIGURES D'INTERCANVI - INVERSIÓ ANACOLUT: Realització d'una
imatge impossible.
PRÉSTEC: Utilitzar elements d'un altre codi ja conegut, sigui aquest artístic, publicitari o d'un altre llenguatge.
HIPÈRBATON: Figura que altera l'ordre gramatical dels elements del discurs.