Download - Fauna d'espanya
Fauna d'Espanya
ÍNDEX·Introducció·Fauna a la Península Ibèrica
-Amfibis -Peixos -Aus -Rèptils
-Mamífers·Fauna a les Illes Balears·Fauna a les Illes Canàries·Fauna a Ceuta i Melilla (nord d'Àfrica)
IntroduccióLa fauna d'Espanya presenta una àmplia
diversitat que es deu en gran part a la posició geogràfica de la Península
Ibèrica, entre l'Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat d'hàbitats i biòtops, conseqüència d'una varietat
considerable de climes i regions ben diferenciades.
Fauna de la Península Ibèrica
A la Península Ibèrica és possible trobar espècies desaparegudes en altres regions
europees, a causa de haver sigut un territori escassament poblat comparat amb països
com Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, i de la seva tardana industrialització.
Les hem classificat segons el nivell de perill d'extinció:
Gairebé amenaçada
Extinta en llibertat
AmfibisAMFIBIS
En la península ibèrica habiten trenta espècies
d'amfibis dels ordres Anura i Caudata, sent tretze d'elles
endemismes de la península ibèrica i dues introduïdes.
Existeixen representants de les famílies Salamandridae,
Alytidae, Pelobatidae, Pelodytidae, Bufonidae,
Hylidae i Ranidae.
Tritó pirinencCalotriton asper
És endèmica dels Pirineus. Pell grisenca coberta de
tubercles, amb una franja groga en l'esquena. Les femelles tenen el ventre
taronja.
Salamandra penibètica
Espècie robusta, amb el musell punxegut i
taques quadrades en el cos.
Salamandra longirostris
Gripau parter ibèricAlytes dickhilleni
Endemisme d'Andalusia oriental. 32,8 - 56,6 mm.
Dors de color grisenc amb taques fosques, finament granulat. Tubercles en el
dors.
Gripau d'esperonsPelobates cultripes
Dors cremós, brunenc o verdós, amb clapes
brunenques verdes. Ventre amb taques.
Femelles fins a 10, mascles fins a 7,5 cm.
Viu enterrat durant el dia.
Granota pirenaicaRana pyrenaica
Espècie robusta, amb el musell punxegut i taques de forma quadrangular en el cos. 18,5 - 23 cm
Granota trepadora de 3,5 - 5 cm i pell llisa generalment verda. Com croen quan s'aproxima pluja, eren usades antigament com a baròmetre.
Granota de Sant AntoniHyla molleri
PEIXOS
La península ibèrica és una zona amb un elevat nombre d'espècies endèmiques: trenta-una.
Madrilleta rojaAchondrostoma arcasii
Fins 10 cm i 40 g. Coloració fosca en el dors i vermella a la base de les aletes pares. Alimentació
oportunista: omnívor..
CalandinoSqualius alburnoides complex
Omnívor, color verdós. Trams mitjans i baixos dels rius. Suporta baixes concentracions d'oxigen en l'aigua.
JarabugoAnaecypris hispanica
Escates abundants i molt petites. Habita en rierols de poc corrent.
Omnívor d'uns 10 cm, allargat, de color platejat.
GobiGobio lozanoi
8 - 20 cmTrams mitjans dels rius.
Cada estiu la femella posa entre mil i vintmil ous.
Omnívor sedentari.
FartetAphanius iberus
gregariOmnívor amb gran dimorfisme sexual en la coloració: femelles marró verdoses, mascles grisos o blavencs. Viu entre la vegetació subaquàtica.
AUS
La avifauna de la Península Ibèrica consta de 346 espècies, de les quals una és endèmica. Nou es troben globalment amenaçades
d'extinció.
Perdiu d'ÀfricaAlectoris barbara
Llargària: 33 - 34 cm.Envergadura: 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs
dimorfisme sexual.Dors gris-marró i parts inferiors
gris beix. Ampli collar marró vermellós clapejat de clar.
Potes i bec de color rogenc.
Morell cap-roigAythya ferina
45 cm.Mascle: cap rogenc, pit i cua
negre icos gris.Femella: terrosa, té una petita
brida de color clar que va del bec a l'ull i s'estén cap a la nuca. La
gorja presenta la mateixa tonalitat.
GangaPterocles alchata
Llargària: 31 cmEnvergadura: 54-65 cm
Pes: 200-280 g.Ventre de color blanc, ales blanques amb la punta negra.
Poques diferències de color entre mascle i femella.
GruaGrus grus
Llargària: 114 i 127 cm Pes: 4-7 kg
Envergadura: 200 - 230 cm. Camallarga i esvelta.
Cigonya blancaCiconia ciconia
Llargària: 95 - 110 cmEnvergadura: 180 - 210 cm
Pes: 2 - 4 kgAu migratòria que passa
l'hivern a Àfrica. Posa de 2 a 6 ous. Alimentació
bàsicament piscívora.
Ibis ermitàGeronticus eremita
Llargària: 70 - 80 cmEnvergadura: 120 - 135
Espècie reintroduïda que s'alimenta d'invertebrats, escorpins
i coleòpters. Supervivència i reproducció lligada disponibilitat de
l'aigua.
RÈPTILSEn la Península Ibèrica
existeix una gran varietat de rèptils, tant marins com terrestres.
Sargantana carpetana
Mida mitjana, robusta.Cua gairebé dues vegades la
grandària del cos. Espècie lligada a penyals d'alta muntanya.
Depredadors habituals són rèptils.
Iberolacerta cyreni
Sargantana serrana
Sargantana mitjana, aspecte robust i cap
relativament aixafat, hàbitatlligat a penyals d'alta
muntanya.
Iberolacerta monticola
Colobreta cega
Hàbitats naturals: boscos de pins, erms i camps de conreu.
Depredadors: rèptils. Pot arribar a 254 mm.
Té dents.
Blanus cinereus
Rèptil escamós d'uns 20cm, silueta esvelta i cua mitjana. Viu en paratges pedregosos. Caça
coleòpters, papallones, isòpodes i aranyes.
Sargantana de BocagePodarcis bocagei
Víbora cantàbricaPot arribar als 70 cm. Cola petita. Es troba
entre boscos i prats. És depredada per
rapinyaires.
Vipera seoanei
Bívia ibèrica
Petit, cap triangular i musell arrodonit. Cos curt i gruix recobert d'escates llises i
brillants. Extremitats petites, Cua de menor longitud que el
cos.
Chalcides bedriagai
Mamífers
La població de mamífers silvestres que viuen en la península ibèrica consta de 96 espècies, de les quals vuit són endèmiques.
Cabra salvatge ibèricaCapra pyrenaica
Espècie amb fort dimorfisme sexual. Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies.
Dieta predominantment herbàcia.
Llebre de piornal
Grandària intermèdia: 49 - 52 cm. Pes: 2,6 - 3,2 kg. Habita en bruguerars i
boscos de muntanya, a fins 2000 m d'altitud.
Lepus castroviejoi
Isard pirinencRupicapra pyrenaica
De petita grandària. Banyes amb forma de
ganxo. Depredadors: la guineu, l'àguila real, l'ós
bru i el llop.
Talpó de cabrera
Robust, de pelatge llarg i espès. Habita zones
climàtiques estrictament mediterrànies i és presa de
rapinyaires.
Microtus cabrerae
Ratpenat de ferradura mitjà
Rhinolophus mehelyi
Mida mitjana, amb el cos entre 47 i 54 mm. Entre 10 i 18 grams de pes. Presenta un
pelatge dorsal.Pelatge dorsal gris contrastant amb el ventre
gairebé blanc, antifaç fosc en els ulls.
Ratpenat hortolà mediterrani Eptesicus isabellinus
46 - 55 mm. Pes entre 17 i 28 grams. Pelatge pàl·lid
groguenc. Ventre més clar. Joves de color grisenc. Orelles triangulars i curtes, glop lineal
amb l'extrem arrodonit.
Fauna de les Illes Balears
Hi ha dues espècies endèmiques en les Illes Balears. Són:
Petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca.Primers exemplars vius a Mallorca (1980).
A Menorca no se'n coneixen exemplars vius, s'hi extingí de Menorca després de l'arribada
dels romans.
Alytes muletensisFerreret
Virot petitPuffinus mauretanicus
Només a les Pitiüses. Llargària: 30 - 38 cm
Envergadura: 76 - 89 cmPes: 500 g
És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» a
Mallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses.
Fauna de les Illes Canàries
Presenta una complexa diversitat a causa de dos factors determinants: insularitat i
clima. Han estat des de sempre aïllades del continent, això es reflecteix en la seva
fauna amb poques espècies i molts endemismes:
Colom canari de BolleColumba bollii
Només es troba en boscs de les Canàries (Tenerife, La Palma, El
Ferro i La Gomera)El seu nom es deu al naturalista
alemany Carl Bolle.
Xixella canàriaColumba junoniae
Es considera el símbol natural de la illa de la
Gomera, conjuntament amb el Viñátigo. Només habita zones molt concretes de la
Gomera, La Palma i Tenerife.
Bitxac canariSaxicola dacotiae
Només a Fuerteventura. Bru fosc, cap negre. Llesta blanca fins a darrere de l'ull. Laterals de coll blancs i pit ataronjat.
Pioc hubaraChlamydotis undulata
Llargària: 55 - 65 cmEnvergadura: 135 - 170 cmPes: 1,15 - 2,4 kg (mascles)
1 - 1,7 kg (femelles)Color marró per sobre i blanc per sota, banda negra sota el coll.
Mosquiter canariPhylloscopus canariensis
Amenaces: certs mamífers introduïts a les
illes (gats, rates...) Les poblacions de les illes més orientals es
van extingir.
Musaranya de CanàriesCrocidura canariensis
Tamany mitjà, orelles i pelatge llarg, bru o gris
fosc. Cua, orelles i extremitats de color més
clar i cobertes de pèls fins i blancs.
Bec gris i pelatge uniforme. Femelles de
color marró o gris, mascles de pelatge blau en època de cria i gris blavenc la
resta de l'any.
Pinsà blauFringilla teydea
Aufrany majorerNeophron percnopterus majorensis
Única au carronyera de Canàries. Fa dècades habitava
en totes les illes, actualment només a Lanzarote i
Fuerteventura.
Dragò de Boettger
Dragò de La Gomera
Dragò de TenerifeTarentola boettgeri Tarentola delalandii
Tarentola gomerensis
El Hierro La Gomera
Tenerife Gran Canaria
A més a més, hi ha nombrosos rèptils endèmics a les diferents illes. Gairebé tots estan en perill
d'extinció.
Ceuta i Melilla, Nord d'Àfrica
Els territoris espanyols transfretans, (Ceuta, Melilla i illots nord-africans),
malgrat la seva reduïda extensió suposen un important punt de
diversitat en la fauna d'Espanya. Entre els mamífers destaquen:
Eriçó clarAtelerix algirus
Mesura al voltant de 20 cm. Habita en prats o conreus.
És nocturn. Consumeix insectes, cucs, cargols i fruits caiguts de l'arbre.
ArruíAmmotragus lervia
Mida màxima: 165 cm de llarg i 110 d'alçada. Pes: 145 kg. Camina per terrenys relliscosos i rocosos. La seva dieta es compon de líquens,
herbes, arbustos i branques. Depredadors: caracal, lleopard i l'home.
Mangosta comunaHerpestes ichneumon
Té una silueta allargada i afilada. El cos mesura entre 48 i 60 cm, i la cua, entre 33 i 54 cm. El seu pes oscil · la
entre 1,7 i 4 kg. Habita en zones costaneres, lacustres i riberenques.
Geneta comúGenetta genetta
Mesura: 55-60 centímetres. Pes: 1,2 - 2,5 quilos. Viuen en boscos.
Són depredadors nocturns. Preses principals: insectes,
mamífers petits, llangardaixos, ocells i de vegades fruits.
Llebre magrebí
De grandària semblant al de la llebre ibèrica.
Semblant en zones de matoll amb mitja, baixa cobertura o en àrees de cultiu i matoll obert. És depredada pel xacal o la
guineu.
Lepus capensis schlumbergeri
Musaranya elefant nord-africana
Elephantulus rozeti
De mida petita, aspecte rabassut. Ocupa
hàbitats àrids amb mitjans rocosos i
accidentats. S'alimenta d'insectes, vegetals i
llet.
Musaranya de Whitaker
Crocidura whitakeri
Petita grandària. Ocupa des dunes litorals a límits del desert.
Dieta: invertebrats terrestres, insectes i aràcnids. La òliba és el depredador habitual de l'espècie.
No vaig trobar ninguna foto d'aquest animal, així que vaig optar per posar una d'un gremlin.