Transcript

8/2/2019 Excuses per no tenir una adequada justícia de menors - Jaume Funes (Ara 27 de març de 2012)

http://slidepdf.com/reader/full/excuses-per-no-tenir-una-adequada-justicia-de-menors-jaume-funes-ara-27 1/1

28 debat DIMARTS,27 DEMARÇDEL2012 ara 

 Vagade fam pel catalàLamanifestaciódediumengeaMallorcapelcatalà,amb 50.000manifestants,mar-caràunabansiundesprésalesIlles.L’au-toodidelesculturesminoritzadesquetan

béhasabutaprofitarelPPdelesIllesenelsúltimsanysespottransformarenafirma-ciód’una part importanti influent de lapoblació.EsticespecialmentcontentpelsamicsifamiliarsquetincalesIlles.

Però una vegadamésens hauremdepreguntar: què fem des de Catalunya al’horadedefensarlanostraculturaaMa-llorcaoalPaísValencià?Avuiperdefen-sar elcatalàa Mallorcahi haunaperso-najaenvagadefamiunaaltraques’hiposa aviat. Quinsuport està previstdesdeCatalunya?Quinseguimenttenimalsdiaris catalans del tema? Demano quedesde totsels àmbits treballem perquèaquest tema estigui en primera pàginadels diaris, dels polítics, de les entitatssocialsiculturals.Elmónsencerhauriadesaberquehihapersonesdisposadesa

totper defensar el català.JOANCOSTAI BORRÀS

TERRASSA 

Massachusetts a la catalanaDiumenge en aquest diari la columnadel director es feia ressò de les parau-les d’Artur Mas durant el Congrés deCDC: “Serem el Massachusetts d’uns

Estats Units d’Europa”, apel·lant aaquest model d’inversió, investigació,tecnologiaiemprenedoria.Fadiesquellegim com Catalunya s’està consoli-dantcomabressoldelsudd’Europapelquefaalqueconeixemcomastart-upsi business angels. Em sembla perfecte.Però aquesta mateixa setmana hem viscut l’episodi de quatre nois oso-nencsquenoteniendinersniperviat- jar a unafirainternacionalde referèn-ciasobrerobòticarepresentantelpaís.Ilesparaulesdeldepartamentd’Ense-nyament, del de Treball o del Governhan brillat per la seva absència.

JORDIBERNABEUFARRÚS

CENTELLES

Lavaga aGranollersSóc titular d’una parada al mercat set-manal delsdijous de Granollers, i estic

indignada amb la decisió que, pel quellegeixo a la premsa, ha pres l’Ajunta-mentdeGranollersdecanviareldiademercat d’aquesta setmana a dimecresperquènocoincideixiamblavagagene-ralconvocadaperaldia29.Aquestade-

cisiócoartala mevallibertat de decisiósobre fervagao no. Moltsmarxants, joinclosa,tenimunaltremercatelsdime-cres.Amés,l’Ajuntamentnohafetcapcomunicat per escrit als marxants; defet, ésmoltpossibleque dijousn’hiva-gin alguns perquè no tinguin coneixe-mentd’aquestadecisió.L’excusaqueéselGremiquihohademanatnoserveix,perquè una decisió com aquesta no espotdeixarenmansd’unaassociacióquenorepresentanimoltmenyslamajoriade marxants.

Hivahaverundijousenquèunemple-at de l’Ajuntament –queno del Gremi–passavaapreguntaralsmarxantslapos-sibilitatdecanviarelmercatadimecres.Peròpelquevaigveurenohovapregun-taratothomi,pelquesé,moltsmarxants

 van dirqueno a aquesta proposta.ROSERSUBIRATSI COLL

GRANOLLERS

Una lliçó d’honradesaFa pocs dies vaig rebre la trucada d’undesconegut:era l’encarregatde la netejade l’àrea de Sant Gervasi de Barcelonaiemtrucavaperdir-mequetenialameva

cartera. Jo encarani me n’haviaadonatque l’havia perduda. L’havia trobat unempleatseuaterra.L’encarregatvaregi-rarlacarterafinsquevatrobarunapeti-tapistaperlocalitzar-mepertelèfon.Vamquedarimelavatornarambels50eurosquehihaviadins.Li vaigoferiraquestsdi-nersperquèm’haviaestalviatunmuntde viatges,burocràcia i temps. Per més quehivaiginsistirnoelsvaacceptariemvadirque“caliaserhonratsacanvideres”.QuinalliçóprovinentdelsenyorIzquier-do,l’encarregat de la neteja.

GEORGINATOMÀSFUSTER

BARCELONA 

CARTESI MISSATGES

 Lescartesenviades pelslectorshande tenir unmàximde1.000caràcters.El diaries reservael dretde resumir-les.Els seusautorshi hande fer 

constarnom i cognoms,adreçapostali electrònica,número decarnetd’identitat i untelèfonde contacte.

 Lescartesno esrespondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] CarrerDiputació,119,08015,Barcelona Fed’errades: [email protected] 

 Podeuexpressar-vosal diaria travésde lawebwww.ara.cat, i perles següents vies:

Excuses per no tenir una adequada justícia demenors

JAUME FUNES

D

ies enrere diversosmitjans de comunica-

ció informaven de su-posatsnousestudisso-bre la reincidència en

l’activitatdelictivadelsadolescentsquehavienpassatper la justícia demenors i, singularment, pels cen-tresd’internament. Malgrat quelainformació barrejavadades de po-licies, fiscals, jutges i el departa-mentdeJustícia,totsemblavacon-duira duespretensionsinteressa-des:caliaqueelscentresd’interna-ment fossin més eficients i queaquestes institucions i la justíciapenalcomencessinabansaferlase- va feina, en lloc d’esperar que elsnoises fessin delinqüents.

Després de mésde tres dècadesde vida professional dedicada als

adolescentssocialmentconflictiussémoltbéque,cadavegadaquete-nim crisis i dificultats col·lectivesd’índolediversa,lesautoritatspar-lem de modificar la llei penal delmenor.AMadridiaquí,fadiesques’anuncien nous canvis legals. Lainformació difosa aquests diessembla dirigida a reforçar aques-ta línia (el suposat nou estudi ésuna recerca periòdica sobre rein-cidènciaquefaelCentred’EstudisJurídicsiqueesvadifondreelmesde novembre passat).

Unavegadamés,voldriaposarenrelleu com construïm una realitatdeformada i deformant al voltantdels adolescents infractors i de lalleiqueelssanciona.Lalleidelde-

sembredel2000eraunabonallei.Tan bona que els mateixos que la vanaprovar(sensellegir-la?)lavanmodificar tresvegadesabans d’es-tarvigent.Tambécalposarenrelleuque,enelsanyssegüents,vasersis-temàticament alterada fins a arri-

bar a ser una mena de pèssim codipenaladultaplicatamenors.Eraiésunallei exemple de legislació emo-cional (en reacció a drames singu-lars)idepopulismepunitiu(incre-mentarel càstigper guanyar vots).

Les dadessobre reincidència di-uenquesiunnoiquehadelinquitésinternat en un centre tancat reinci-diràquatrevegadesmésquesifaunamediacióohadeprestarserveisenbeneficide la comunitat.És unada-da incontestable sobre la influènciadeltipusdemesuraadoptada,quenonegalainfluènciaenelretornal’ac-tivitatdelictiva,també,del’edatode

les especials dificultats personals isocials d’alguns dels quesón inter-nats.Igualment,sabemquecommésd’hora es comencen a aplicarmesu-

cloure que ho hàgim de deixar enmans de jutges i fiscals(que s’atri-

bueixenunefectepreventiuquenotenen).Elqueésunacomplexares-postaeducativanopotconvertir-seen unasimpleresposta penal.

Noestemdavantd’unsistemaenquè tant fas tant pagues,sinóenuntipus de justícia que, consideranttambé (però no en primer lloc) lagravetat delictiva,es dedica a san-cionar adequadament, a cercar lamesura adequada a cada subjecteisituació.Enlajustíciademenorseldramadelesvíctimeshadeseratèsperaltresviesquenosiguinl’incre-ment delscàstigs.

Laclauperacabarambèxitnoésavançarpenesfalsamentdissuasò-ries sinó garantir des dels conflic-tesinicialsun seguiment intensiu.

 Aplicardiversesformesd’acompa-nyament actiu en llibertat(no unaentrevistaquinzenalenundespatxperrevisar acords) demanera queespuguingestionarconjuntamentamb el noi o noia els nous conflic-tes, les noves dificultats i necessi-tats. Construir de nou una verita-ble llibertat vigilada i un acompa-nyament real dels educadors decarrer. La dadaa considerar,però,noseràsitornenadelinquirimme-diatament, sinó si ho tornen a fero no un cop hagin passat els anysd’intensa adolescència.

Per acabar: l’internament potserútilsempre que es valorila ne-cessitat de fer-lo servir en el mo-ment oportú i es faci de manera

quenosiguinpresonsperajoves.ACatalunya,ambexcepcions,difícil-ment podem parlar d’altra cosaqued’espaisdereclusió,gestionatscomacentrespenitenciarisenquèhihamésprofessionalsdelasegu-retat que de l’educació.

resdeprivaciódellibertatméspro-bableésquel’adolescentacabitenintuna llargacarrera delictiva.

 Ara que les autoritats tornen ainsistiraabaixarl’edatpenalals12anys i a fer servir encara més l’in-ternament,noseriasobrerquemi-réssim de manteniralguns criterissenseelsqualslajustíciademenors ja no és de menors. D’entrada, calrecordar que en la infància i en lapreadolescèncialajustíciapenalnohipintaresisempreésundesastre.Elnostrerepteéscomresponemaunnoi de12 anysque téconductesespecialmentgreus.Ara bé, del fet

queelsistemaprotectoroelsrecur-sos socials locals no sàpiguen quèfer –o, més ben dit, no tinguin re-cursos per fer res– no es pot con-

PSICÒLEG

PERETORDERA

Sies privaelmenordellibertat

aviat,ésmésprobablequetinguiuna

llargacarreradelictiva


Top Related